El cant del poble

Lletra: Josep M. de SagarraMúsica: Amadeu Vives

Glòria, catalans, cantem!Cantem amb l’ànima!,un crit i una sola veu:Visca la pàtria!

La nostra terra és redimida!El gran moment és arribat!Fora els ultratges! Lluny la mentida!Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,falç i ginesta!Voli sobre el front l’estelde la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,i en la tempesta del combat,tenim els braços per defensar-la!Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

La Balanguera

Lletra: Joan AlcoverMúsica: Amadeu Vives

La Balanguera misteriosacom una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela pel demà;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enreraguaita les ombres de l’avior...i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més enfilacom més endins sap arrelar;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces,ja veu i compta sos minyonsi com davallen a les fossesels que ara viuen d’il·lusions,els qui a la plaça de la vilasurten a riure i a cantar;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Bellugant l’aspi, el fil cabdellai de la pàtria la visiófa bategar son cor de vellasota la sarja del gipó.Dins la profunda nit tranquil·ladestria l’auba que vindràla Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

De tradicions i esperancestix la senyera pel jovent,com qui fa un vel de nuviancesamb cabelleres d’or i argent.De la infantesa que s’enfila,de la vellúria que se’n va;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

La Santa Espina

Lletra: Àngel GuimeràMúsica: Enric Morera

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra amb més ufanasota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primaverai tot cantava al seu pas.Canta la terra encara entera,i canta que cantaràs.

Canta l’aucell, el riu, la planta,canten la lluna i el sol.Tot treballant la dona canta,i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terralo passat jamai passat,i jorns i nits, de serra en serra,com tot, canta el Montserrat.

El Cant de la Senyera

Lletra: Joan MaragallMúsica: Lluís Millet

Al damunt dels nostres cantsaixequem una Senyeraque els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat!Au germans, al vent desfem-laen senyal de llibertat!Que voleï! Contemplem-laen sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,nostre cor t’és ben fidel:volaràs com au galanapel damunt del nostre anhel:per mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,et durem, i tu ens duràs:voleiant al grat de l’aire,el camí assenyalaràs.Dóna veu al teu cantaire,llum als ulls i força al braç.

L’emigrant

Lletra: Jacint VerdaguerMúsica: Amadeu Vives

Dolça Catalunya,pàtria del meu cor,quan de tu s’allunyad’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu,marges i rius, ermita al cel sospesa, per sempre adéu!Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau,jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat?Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes, bell Montserrat?Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més!Oh, si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!Oh, mariners, lo vent que me’n desterra, que em fa sofrir!Estic malalt, mes ai, tornau-me a terra, que hi vull morir!

L'estaca

Lletra i música: Lluís Llach

L'avi Siset em parlavade bon matí al portalmentre el sol esperàvemi els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estacaon estem tots lligats?si no podem desfer-nos-enmai no podrem caminar!

«Si estirem tots ella caurài molt de temps no pot durarsegur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquíi tu l'estires fort per allàsegur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar».

Però fa ja molt temps ja!Les mans se'm van escorxant.I quan la força se me'n vaella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podridaperò és que, Siset, pesa tant,que a cops la força m'oblida.Torna'm a dir el teu cant:

«Si estirem tots ella caurà...»

L'avi Siset ja no diu resmal vent que se l'emportàell qui sap a quin indreti jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets,estiro el coll per cantarel darrer cant d'en Siset,el darrer que em va ensenyar.

«Si estirem tots ella caurà...»