Característiques de Característiques de la llengua xinesa la llengua xinesa

en comparació amb en comparació amb la llengua catalanala llengua catalana

Kit per apropar-nos a Kit per apropar-nos a l’univers lingüístic de l’univers lingüístic de

l’alumnat de llengua xinesa l’alumnat de llengua xinesa

L'escriptura xinesaL'escriptura xinesa

Més de 3000 anys d'antiguitat. És Més de 3000 anys d'antiguitat. És l'única llengua de las antigues l'única llengua de las antigues civilitzacions (Mesopotàmia, civilitzacions (Mesopotàmia, Babilònia, Índia i Egipte) que Babilònia, Índia i Egipte) que encara es manté en ús.encara es manté en ús.

S. XV-XI a. C. escriptura en closca S. XV-XI a. C. escriptura en closca de tortuguesde tortugues

S. VIII a C. Recipients de bronze S. VIII a C. Recipients de bronze de la dinastia Zhoude la dinastia Zhou

•

Entre 2.500-3.000 caràcters a Entre 2.500-3.000 caràcters a aprendre per poder llegir documents aprendre per poder llegir documents

divulgatius com un diari.divulgatius com un diari.

Per facilitar la memorització Per facilitar la memorització existeix un ordre d'escriptura dels existeix un ordre d'escriptura dels

caràcters molt estrictecaràcters molt estricte .

A la Xina, el xinès mandarí és la llengua A la Xina, el xinès mandarí és la llengua oficial però només és la llengua materna oficial però només és la llengua materna d’un terç de la població. d’un terç de la població.

Hi ha 8 grans grups de dialectes dividits a Hi ha 8 grans grups de dialectes dividits a la vegada en nombrosos subdialectes.la vegada en nombrosos subdialectes.

L’escriptura xinesa està unificada des del L’escriptura xinesa està unificada des del 221 aC i no es tracta d’una llengua 221 aC i no es tracta d’una llengua alfabètica… El xinès mandarí i tots els alfabètica… El xinès mandarí i tots els dialectes s'escriuen de la mateixa manera.dialectes s'escriuen de la mateixa manera.

MANDARÍMANDARÍ ESCRIPTUESCRIPTURARA

DIALECTE DE DIALECTE DE QINGTIANQINGTIAN

Nĭ hăoNĭ hăo 你好你好 Ni heNi he

Yī èr sānYī èr sān 一二三一二三 Yan ne saYan ne sa

ShuìjiăoShuìjiăo 睡觉睡觉 Ku´aKu´a

WŏWŏ 我我 NgoNgo

El PinyinEl Pinyin

Sistema de transcripció fonètica del Sistema de transcripció fonètica del xinès que utilitza l´alfabet llatí. xinès que utilitza l´alfabet llatí.

A tenir en compte…A tenir en compte… L'escriptura xinesa no té com a finalitat primera L'escriptura xinesa no té com a finalitat primera

transcriure sons. transcriure sons. El nen xinès aprèn els caràcters de forma global: El nen xinès aprèn els caràcters de forma global:

un signe dona un sentit i té un so, és una entitat un signe dona un sentit i té un so, és una entitat plena que s'escriu en un quadrat. L'aprenentatge plena que s'escriu en un quadrat. L'aprenentatge del xinès requereix la memòria visual i la del xinès requereix la memòria visual i la reescriptura diària per a aconseguir reescriptura diària per a aconseguir l’automatisme manual. l’automatisme manual.

家 家 –– jia jia A la Xina es demana abans A la Xina es demana abans

l'evocatiu visual que l'escolta l'evocatiu visual que l'escolta fonètica.fonètica.

I quan aprenem català… I quan aprenem català… què passa?què passa?

Les unitats de consonants i vocals que li Les unitats de consonants i vocals que li proposa el professor li són estranyes. proposa el professor li són estranyes. L'alumne xinès L'alumne xinès

necessita significat.necessita significat. Així, la grafia “P” per si mateixa no vol dir Així, la grafia “P” per si mateixa no vol dir

res… res… L’alumne/a necessita paraules.L’alumne/a necessita paraules. Per a l'aprenentatge, l’alumne procedirà de la Per a l'aprenentatge, l’alumne procedirà de la

mateixa manera que amb els caràcters: mateixa manera que amb els caràcters: aprenent de memòria, de forma global, les aprenent de memòria, de forma global, les paraules; copiant 30 vegades una paraula paraules; copiant 30 vegades una paraula sense activar el procediment d’escriptura sense activar el procediment d’escriptura alfabètica: donar un so a una lletra. Això alfabètica: donar un so a una lletra. Això donarà errors en la escriptura: donarà errors en la escriptura:

per exemple: callesb o casellb per “cabells”. per exemple: callesb o casellb per “cabells”.

Hem de treballar per reforçar lHem de treballar per reforçar l´escolta activa, l´escolta ´escolta activa, l´escolta fonètica, sense oblidar que per fonètica, sense oblidar que per als xinesos el més important és als xinesos el més important és el significat, com que les el significat, com que les paraules en tenen de significat, paraules en tenen de significat, són el més important. Aprendre són el més important. Aprendre a pronunciar-les bé i a pronunciar-les bé i memoritzar-les (sobretot pels memoritzar-les (sobretot pels adults) és la “bona feina”.adults) és la “bona feina”.

Gran paradoxaGran paradoxa L’alumne xinès pot esbrinar el L’alumne xinès pot esbrinar el

significat d’un caràcter sense saber significat d’un caràcter sense saber com pronunciar-lo.com pronunciar-lo.

L’alumne de llengua materna L’alumne de llengua materna catalana pot llegir sense catalana pot llegir sense comprendre. (Durant molt de temps comprendre. (Durant molt de temps serà, justament això, el que els passa serà, justament això, el que els passa als alumnes xinesos aprenents del als alumnes xinesos aprenents del català.)català.)

XINÈS LLENGUA TONALXINÈS LLENGUA TONAL(Homofonia)(Homofonia)

妈 妈 mmā mamaā mama麻 麻 má llimá lli马马 mă cavallmă cavall骂骂 mà renyar, insultarmà renyar, insultar

Qīng (Primer to)

青青 QīngQīng 清清 QīngQīng 轻轻 QīngQīng 倾倾 QīngQīng

VerdVerd NetNet LleugerLleuger InclinatInclinat

Altres Qing en 2n, 3r o 4t to

情 情 (2n) (2n) QQííngng 请 请 (3er) (3er) QĭngQĭng 庆 庆 (4rt) (4rt) QQììngng

SentimentSentiment SiusplauSiusplau CelebracióCelebració

Llengua en origen monosil·làbica, actualment és, fonamentalment bisil·làbica………..per tant ……….Sorpresa davant paraules llargues

Jiātàiluónĭyà 加泰罗尼亚 CatalunyaNàixīn 耐心 PaciènciaDiànnăo 电脑 OrdinadorXiàozhăng 校长 Director

DIFERÈNCIES D´ORDRE DIFERÈNCIES D´ORDRE FONÈTICFONÈTIC

•La inexistència de “ny”, “r” i “rr”.

•La dificultat de discriminar, per la configuració del seu propi sistema fonètic, entre b/p d/t g/k l/r c,ç/s (entre d’altres)En xinès: 爸爸 / 怕 大 / 他 哥哥 / 可 侧 / 死Bàba/pà dà/tā gēge/kě cè/sĭ

•En xinès no s'associen les consonants.Pr- problemes bl- bleda tg-metge

•La síl·laba xinesa en posició final admet únicament la nasal –n o el grup nasal –ng.

Quin tipus d´error veiem?Quin tipus d´error veiem?

• Plas Plas

• Drengar Drengar

• Lobadori Lobadori

• Pe que Pe que

• Depé Depé

• Sendimen Sendimen

SolucionsSolucions

• Plas braçPlas braç

• Drengar trencarDrengar trencar

• Lobadori robatoriLobadori robatori

• Pe que per quèPe que per què

• Depé desprèsDepé desprès

• Cendimen sentimentCendimen sentiment

Altres aspectes a Altres aspectes a tractar:tractar:

•1.- El xinès és una llengua 1.- El xinès és una llengua aaïïllant que gairebllant que gairebéé no t no téé flexiflexionsons. La majoria de les . La majoria de les paraules són invariables.paraules són invariables.

• Per tant...Per tant...

No utilitza la flexió de gènere ni de nombre. No utilitza la flexió de gènere ni de nombre. Ex.Ex.Lăoshī Lăoshī 老师老师 : : professor/professora/professors/professoresprofessor/professora/professors/professores

Péngyŏu Péngyŏu 朋友朋友 : : amic, amiga, amics, amiguesamic, amiga, amics, amigues

Existeix un sufix Existeix un sufix numeral de pluralnumeral de plural, però que , però que és d’ús molt restringit (és d’ús molt restringit (menmen 们们 ). Es pot dir : ). Es pot dir : Yīxiē pěngyou / yīxiē péngyŏuYīxiē pěngyou / yīxiē péngyŏumenmenAlguns amics/ algunes amiguesAlguns amics/ algunes amigues

Per tant no ens han dPer tant no ens han d´estranyar errors com:´estranyar errors com:

• Una sofàUna sofà

• Quatre ordinadorQuatre ordinador

• El nena són intel·ligentEl nena són intel·ligent

• Té el mànigues curtaTé el mànigues curta

• Les casa gransLes casa grans

No existeix la conjugació verbal. Las paraules no canvien per expressar el temps ni la persona. Per això...

Troba molt estranya la construcció Troba molt estranya la construcció de paraules per derivació (malgrat de paraules per derivació (malgrat que en xinès existeix però és que en xinès existeix però és menys freqüent: menys freqüent: • Sembla com si les paraules Sembla com si les paraules

estiguessinestiguessin

Sense acabar. Què es això de …Sense acabar. Què es això de …

• cantar? / cantant?/ cançó? cantar? / cantant?/ cançó?

•1.-En xinès no es pot ometre el subjecte (mai), la persona es dedueix pel pronom que fa de subjecte:

•Wo qù我去 Jo vaig•Ni qù你去 Tu vas•Ta qù 他去 Ell/ella va•Women qù 我们去 Nosaltres anem

•Nimen qù 你们去 Vosaltres aneu•Tamen qù 他们去 Els/elles van

2.-Les partícules per expressar el temps, els adverbis i locucions de temps van sempre davant del verb. Subjecte+ adverbis + verb Adverbis + Subjecte+ verb

•我明天去看你Wŏ míngtiān qù kàn nĭJo demà anar veure tuTrad. Demà aniré a veure’t

3.- Per expressar el temps o l’aspecte existeixen partícules que es posen davant o darrera del verb

他上个星期来过这儿• Tā shàngge xīngqī lăi guo zhèr• Ella passada setmana anar (part. passat) aquí. • Trad. La setmana passada va venir

他吃了• Tā chī le Ell menjar le (aspecto perfectivo) Trad. Ell ha menjat

Per tant es poden comprendre Per tant es poden comprendre els errors:els errors:• Jo sap xinèsJo sap xinès

• Ella vaig caigutElla vaig caigut

• Tu coneixaves Tu coneixaves

• Nosaltres ahir anar comprarNosaltres ahir anar comprar

• Si vindràs t´ho donaré Si vindràs t´ho donaré

2.- Inexistència d’articles, determinats (el, la, els, les) i indeterminats ( un, una, uns, unes).

Per tant podem entendre que Per tant podem entendre que els nostres alumnes diguin o els nostres alumnes diguin o escriguinescriguin• (--) Mare diu....

• (--)Casa gran molt bonica

•El ciutat

• Tota estonaTota estona

• Això és ordinadorAixò és ordinador

3.- En xinès SÍ existeixen els adjectius determinats i la indeterminació es pot expressar de diferents maneres.

Adj. Determinants:

• 这 个 zhè ge aquest, aquesta, aquests, aquestes

• 那 个 Nà ge aquell, aquella, aquells, aquellesSempre seguits de classificadors

El classificador és un element que no existeix en catalàque classifica substantius per camps (generalmentvinculats a la seva forma, a la seva talla, a campssemàntics...) Serien similars a la utilització en català de:• Un terrós de sucre/ una tauleta de xocolata

Existeixen molts classificadors però hi ha un comodí que

serveix per tots els noms, el classificador 个ge .

La La indeterminaciindeterminacióó es pot es pot expressar de diferents maneresexpressar de diferents maneres

Amb numerals, adverbis i partícules específiquesAmb numerals, adverbis i partícules específiques • 一些一些 yyīīxiē xiē uns/unesuns/unes • 很多 很多 Hěn duōHěn duō molts molts • 很少 很少 hěn shăohěn shăo pocs pocs• 几几…… +classificador +classificador jĭjĭ+ ... alguns/algunes+ ... alguns/algunes

• YīxiēYīxiē laoshi / laoshi / yīxiēyīxiē laoshi laoshimenmen UnsUns professors / professors / unes unes professoresprofessores

• JĭJĭ gege pengyou / pengyou /jĭjĭ gege pengyoumen pengyoumen• Alguns Alguns amics/ amics/ algunes algunes amiguesamigues

4.- La possessió4.- La possessió

El xinès no té l´equivalent possessiu a El xinès no té l´equivalent possessiu a • Jo-meu / el meu/ la meva etc.Jo-meu / el meu/ la meva etc.• Tu-teu/ el teu/la teva, etc. Tu-teu/ el teu/la teva, etc.

En xinès la possessió s´expressa amb: En xinès la possessió s´expressa amb: pronom personalpronom personal + +dede+nom (sense flexió)+nom (sense flexió)

WWŏŏ dede / el meu, la meva, els meus, les meves / el meu, la meva, els meus, les mevesNNĭĭ de de TTāā dedeWWŏŏmenmen de /de /el nostre la nostra,, els nostres, les el nostre la nostra,, els nostres, les

nostresnostresNNĭĭmenmen dedeTTāāmenmen dede

Per tant podem trobar …Per tant podem trobar …

• Jo cotxe no corre molt Jo cotxe no corre molt

• Nosaltres botiga està tancadaNosaltres botiga està tancada

• Seva de germana viu a la XinaSeva de germana viu a la Xina

5.-La interrogació.

La construcció afirmació - negació és una de les maneres de fer la interrogació en xinès. (N’hi ha d'altres que no analitzarem)Ex.Nĭ gāoxing bù gāoxing?你高兴不高兴 ?Lit. ¿Tu estar content no estar content?Trad. Estàs content?

6.-L’afirmació i la negació

1.-En xinès no existeix una afirmació “sí” com les existents en català i en castellà. L’afirmació es construeix dient “shì de”, “així és” o simplement repetint el verb amb el qual s’ha formulat la pregunta a la resposta.

2.- Quant a la negació, existeixen dos adverbis negatius Bù 不 y Méi 没 . La seva utilització és la següent:

Bù 不 +Verbs i oracions en present i futur

Méi 没 +yŏu 有 (tenir)Méi 没 +verbs i oracions en passat

Per tant …Per tant …

Estàs content?Nĭ gāoxing bù gāoxing? 你高兴不高兴 ?Tu content no content?Respostes:Afirmatives: Shìde 是的 Així és Wŏ gāoxing 我高兴 /Jo contentWŏ hěn gāoxing 我很高兴 / Jo (molt) content

Negatives: Wŏ bù gāoxing 我不高兴 / Jo no contentWŏ hěn bù gāoxing 我很不高兴 /Jo molt/muy no content

7.- No existeixen pronoms febles ...per tant els pronoms que substitueixin l’OD i l’OI, el paradigma reflexiu, el pronom locatiu “hi” ... Són estranys per un parlant xinès.

La nena agafa una poma i després de menjar-se-la es renta les mans.

El xinès necessita expressar el SN que es substitueix amb el “la”. El xinès és un idioma on la redundància no és cap problema.

女孩子拿一个苹果，吃完苹果以后洗手Nü háizi ná yī ge píngguŏ, chī wán píngguŏ yĭhòu xĭ shŏu Dóna nen agafar una poma i després menjar poma rentar mans

Podem trobar errors d´aquest Podem trobar errors d´aquest tipustipus

•

•No (--) va anar (hi)

•El nen (--) ha fet mal (s´)

•M´agrada molt pentinar (me, te, le¿?)

8.- L’ adjectiu verbal (atribut verbalitzat) permet la construcció de frases on no veiem el verbEx.漂亮 累Piàoliang Lèi(Estar/ser) maco/a (Estar) cansat/da

你今天很漂亮 他很累Nĭ jīntiān hěn piàoliang Tā hěn lèiTu avui (part.)* (estar)maca Ell (part)* (estar)cansatAvui estàs maca Està cansat

*Hen 很 significa “molt”, però de vegades únicament indica que es tracta d’un adjectiu en grau positiu.

Per tant… podem trobar …Per tant… podem trobar …

• Tot de cop el cel molt negreTot de cop el cel molt negre

• Ella malalta, no pot venirElla malalta, no pot venir

• Això roba vella, no vullAixò roba vella, no vull

9.- Els 9.- Els coverbscoverbs

• Es comporten com preposicions però Es comporten com preposicions però també poden actuar com preposicions i també poden actuar com preposicions i verbs a la vegada (sempre davant del verb)verbs a la vegada (sempre davant del verb)

• 他在学校做作业他在学校做作业 TTāā zàizài xuéxiào zuò zuòye(prep.) xuéxiào zuò zuòye(prep.) Fa els deures a l´escola Fa els deures a l´escola

• 他在学校他在学校 TTāā zài zài xuéxiào (prep+verb)xuéxiào (prep+verb) Està a l´escolaEstà a l´escola

Podem per tant comprendre Podem per tant comprendre que que

• Ell estar Ell estar Ø casa (ell està a casa) casa (ell està a casa)

• Meu pare Meu pare Ø fabrica treballa (el meu fabrica treballa (el meu pare treballa a la fàbrica)pare treballa a la fàbrica)

• Diners Diners Ø casa no ha (No hi ha diners casa no ha (No hi ha diners a casa)a casa)

10.- L’ordre dels elements dins de la frase és diferent

1.- Adjectiu+Nom 红毛衣 Hóng măoyī Vermell jersei Traducció: el jersei vermell….

Atenció als problemes amb els colors!!! Vermell-Hóng Amb la qualitat de vermell – 红的 Hóng de De color vermell – 红色的 Hóngsè de L’existència de preposició en xinès produeix “còpies”

II per això… podem tenir per això… podem tenir dificultatsdificultats

•Un que és de verd i un que és de Un que és de verd i un que és de vermellvermell

•El de groc no té mànigues El de groc no té mànigues

L’alumnat xinèsL’alumnat xinès,, quan tracta d’expressar colors quan tracta d’expressar colors,, té tendència a introduir la preposició “de”té tendència a introduir la preposició “de”

2.- Nom + Adverbis i locucions de lloc• 桌子的旁边儿• Zhuōzi de pángbiānr• Taula de al costat • Traducció: al costat de la taula

Atenció... diferent de En català: Nom + Complement preposicional

(complement modificador)• la taula del costat

En xinès es a l’inrevés: Complement preposicional + Nom

• 旁边儿的桌子• pángbiānr de zhōuzi

11.- Ordre sintàctic de l’oració (obligatori) S+V+O

Però no oblidem: Subjecte davant del verb i complements de temps i lloc també Subjecte + Complement temps + Complement lloc + Verb +Objectes Complement temps + Complement lloc + Subjecte + Verb +Objectes我明天上午在学校学习英语Wŏ míngtiān shàngwŭ zài xuéxiào xuéxi yīngyŭJo demà pel matí a l’escola estudiar anglèsTrad: Demà al matí estudiaré anglès a l’escola.

12.- Les frases compostes: El xinès pot no utilitzar partícules introductòries d’oracions subordinades substantives, adverbials, etc. S´utilitza la juxtaposició, verbs en sèrie, etc.

Xinès:我希望你能来我家玩 (Ø )Wŏ xīwàng nĭ néng lăi wŏ jiā wánJo esperar tu poder anar meva casa jugar.

Català:Desitjo que puguis anar a casa meva a jugar (Les oracions causals, adversatives…sí tenen partícules introductores o correlacions, etc.)

A destacar les frases relatives en xinès amb l´utilització de un postcedent

Català:Substantiu (antecedent) + que + verb+ prop. Princ. Xinès:Verb+ de +substantiu (postcendent) + prop.Princ.

进来的孩子是我弟弟Jìn lăi de háizi shì wŏ dìdìEntrar anar (part. rel. de) nen és meu germà El nen que entra és el meu germà

Tot això pot produirTot això pot produir

• Construcció de frases subordinades i Construcció de frases subordinades i coordinades sense conjunció coordinades sense conjunció

• Ús erroni de nexes i correlacions de Ús erroni de nexes i correlacions de temps verbals. temps verbals.

• Desordre dels elements de la frase Desordre dels elements de la frase que fins i tot poden fer-la que fins i tot poden fer-la incomprensible.incomprensible.

Que podem fer?Que podem fer?1.- La utilització d’esquemes 1.- La utilització d’esquemes

sintàctics i morfològics molt sintàctics i morfològics molt simples amb les estructures simples amb les estructures bàsiques pot ser de gran utilitat. bàsiques pot ser de gran utilitat.

Els alumnes poden memoritzar-Els alumnes poden memoritzar-los i tenir una nova sensació: la los i tenir una nova sensació: la llengua catalana té regles i, llengua catalana té regles i, malgrat les excepcions, existeix malgrat les excepcions, existeix una norma.una norma.

Per exemplePer exemple::

• Nom+adjectiu (color o altres) (sense preposició Nom+adjectiu (color o altres) (sense preposició “de”):“de”):

“ “faldilla vermella”, “peix daurat”, “noia bonica”faldilla vermella”, “peix daurat”, “noia bonica”

• Dir que+indicatiu (dir en el sentit d’informar, dDir que+indicatiu (dir en el sentit d’informar, d´expressar-se): ´expressar-se):

“ “Et dic que la classe s´ha acabat”Et dic que la classe s´ha acabat”

• Dir que+subjuntiu (si es tracta d’una ordre Dir que+subjuntiu (si es tracta d’una ordre =demanar)=demanar)

“ “Jo et dic que+vinguis (tu)… “Jo et dic que+vinguis (tu)… “

• Abans de que +Abans de que + verb conjugat en subjuntiuverb conjugat en subjuntiu “ “Abans de que vingui ho farem”Abans de que vingui ho farem”

• Perquè (finalitat) +Perquè (finalitat) + verb conjugat en verb conjugat en subjuntiu (quan el subjecte de l’oració subjuntiu (quan el subjecte de l’oració principal i de la subordinada són diferents).principal i de la subordinada són diferents).

“ “Ho diu (ell) perquè sàpigues (tu) la Ho diu (ell) perquè sàpigues (tu) la veritat”.veritat”.

• Utilitzar tot tipus de suport: gràfic, àudio, Utilitzar tot tipus de suport: gràfic, àudio, audiovisual, informàtic...audiovisual, informàtic...

• Afavorir la conversa sobre temes d’interès. Afavorir la conversa sobre temes d’interès. Sobretot a secundària: música, balls, estrelles del Sobretot a secundària: música, balls, estrelles del cinema, dibuixos, poden servir. La mort, les cinema, dibuixos, poden servir. La mort, les relacions amoroses, el matrimonial teu país, les relacions amoroses, el matrimonial teu país, les relacions familiars, etc. relacions familiars, etc.

• Aprenem una llengua per parlar Aprenem una llengua per parlar de la nostra realitat i conèixer la de la nostra realitat i conèixer la realitat de l’altre: els alumnes realitat de l’altre: els alumnes necessiten saber què interessa necessiten saber què interessa aquí, com pensa la gent a aquí, com pensa la gent a Catalunya, què li agrada, etc. per Catalunya, què li agrada, etc. per poder conversar.poder conversar.

• Aprendre cançons i embarbussaments (també a Aprendre cançons i embarbussaments (també a Secundària)Secundària)

• Fomentar la parla, perquè la lectura i l’escriptura Fomentar la parla, perquè la lectura i l’escriptura vindran a continuació. És el mètode més natural, si bé vindran a continuació. És el mètode més natural, si bé el més difícil d’aplicar amb alumnes xinesos.el més difícil d’aplicar amb alumnes xinesos.

• Repassar en veu alta el vocabulari, els verbs … Llegir Repassar en veu alta el vocabulari, els verbs … Llegir en veu alta i demanar que llegeixin a casa en veu alta en veu alta i demanar que llegeixin a casa en veu alta un temps mínim cada dia: verificar que s´ha fet. Fer-ho un temps mínim cada dia: verificar que s´ha fet. Fer-ho com una competició a la classe.com una competició a la classe.

• Utilitzar el diccionari xinès-català a la classe. Exigir que Utilitzar el diccionari xinès-català a la classe. Exigir que l ‘alumne faci treball de diccionari a casa. l ‘alumne faci treball de diccionari a casa.

(El diccionari hauria de ser un material obligatori per (El diccionari hauria de ser un material obligatori per l’alumnat)l’alumnat)

ProporcionarProporcionar

• 1.- Adreces d’internet als alumnes1.- Adreces d’internet als alumnes

• 2.-Informació sobre programes de ràdio 2.-Informació sobre programes de ràdio

• 3.-Informació sobre programes de televisió. 3.-Informació sobre programes de televisió.

Mirar junts les programacions. Mirar junts les programacions.

• 4.-Informació acurada sobre activitats al barri 4.-Informació acurada sobre activitats al barri i/o i/o

a la ciutat per a que els alumnes a la ciutat per a que els alumnes participin.participin.

etc.etc.

• I per finalitzar… un concepteI per finalitzar… un concepte

El xinès, així com la configuració mental xinesa, va sempre del concepte general al particular. Ex. La data:2009 年 -3 月 -7 日 -2002 nian- 3 yue – 7 ri2009 anys-3 mesos-7 diaTrad. 7 de març de 2009Els noms1er cognom+2on nom (d’una o dues síl·labes)王康录 -Wang Kanglu

Aquest ordre dels noms posa de relleu la superioritat de la família, sobre la pròpia persona, del col·lectiu sobre l'individu.Les exposicions, dissertacions, etc. també presenten aquestes característiques.