Llengua Catalana i Literatura 3r ESO Solucionari Llibre Alumne

Llengua catalanai literatura

3rESO

SOLUCIONARI DELLLIBRE DE LALUMNE

3Anticipacipgina 7

1. a) Un alumne es queixa al mestre que no els faveure el significat dels contes que els explica. Elmestre dna un prssec a lalumne i li ofereixpelar-lo, tallar-lo i fins i tot menjar-sel. Amb aix,pretn comparar-lo al treball que ning no pot ferper ell: fer seu el significat de les coses.

b) Un mestre suf i un dels seus alumnes.c) Resposta model: el mestre pretn ensenyar a

lalumne que ning no pot substituir per un altredescobrir i fer seu el significat de les coses.

d) Lobjecci de lalumne: que el mestre no els ex-pliqui el significat dels contes.

e) Indeterminats. s una parbola.

2. Alg indeterminat que explica la parbola.

3. El dileg.

4. Resposta model: persones gramaticals (1a i 2a),temps verbals en present, pregunta-resposta,punts suspensius, exclamacions, etc.

s i comunicacipgina 9

1. Resposta oberta. No, del present al passat, i delpassat al present, i presagiar el futur.

2. Tot el tercer i quart pargrafs.

3. Resposta oberta.

4. Plantejament: Dues notes [...] estones separa-des. Nus: Un dia [...] per un cotxe. Desenlla:El pare [...] 213.... S.

pgina 10

5. a) Resposta oberta.b) Resposta oberta.

pgina 11

6. Estripar les cartes i les fotos, i la crema dels bo-cins.

7. Resposta model. Verbs dacci: desperta-se, ren-tar-se, anar a buscar, fer, treure, agafar, portar...Elements descriptius: bocins de color, claror des-tiu, olor de caf, soroll de dia, flama blava i verme-lla... Seqncia narrativa.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

pgina 12

10. Resposta oberta.

11. En un parc zoolgic. Dues persones passegen,mentre una intenta consolar laltra de la prdua delsser estimat, i li explica la prpia experincia enaquest sentit. Prop, hi ha un home misteris quesembla seguir-les.

12. La mort de lamant i el consol, lhome misterisque les segueix, els animals del parc.

13. Sentit literal: dessecat; sentit figurat: mancat dhu-mor. Sinnims: ensopida, entristida, apagada.

pgina 13



pgina 15

16. Dos alpinistes es troben un enigmtic excursionis-ta angls mentre pugen un pic de lHimlaia; lex-cursionista misteris porta nou mesos buscantuna noia que no sap si s viva o morta; un jovemonjo aspira a lama i mor en intentar passar unaprova inicitica referida a la por.

pgina 16

17. Alpinistes: conflicte amb agents naturals; excursio-nista angls i monjo: conflicte intern.

18. 1) Conflicte intern; 2) conflicte amb forces no hu-manes; 3) conflicte amb forces no humanes.


pgina 17

20. Audici 1. La guerraHi havia en un llogarret un pobre miny, mancat dela cosa ms preciosa que ha estat donada als ho-mes, aix s, el seny. Com que, de seny, no en te-nia gens, gens, no feia mal a ning. Vivia tot sol enuna pobra cabana, collia herbes, sabia oracions sin-gulars i triava pedres. Era dcil i senzill, i semprequeia en els paranys que li amanien els cruels gra-ciosos del llogarret. Per, dhuc sentint el mal quede vegades li nesdevenia, no es formava una ideade qu cosa fos la crueltat. Qui mal no fa mal nopensa.Tanmateix, el pobre miny fou trams a la guerra.Aleshores la vida del pobre miny fou com una me-na de rondalla. Li passaren les aventures ms ex-traordinries. Li posaren un vestit clar i brut, a rat-lletes petites: lencabiren al tren, li parlaren encastell; arrib en un mn de cases compactes iplenes de foradets: consider els tramvies; i quancaminava, en lloc danar sol i somis com abans,ell no venia a sser sin el comenament dun ren-gle.I latordiren tantes coses! La llum blanca que elshomes de ciutat tenen de nits, i la mar, i els vai-xells, i la gent que mai no para, i els xiulets i tron-tolls dssers inconeguts. I un dia el feren entrar enun vaixell, revolt amb tots els homes duna pila derengles. I aquests homes estaven alegres, i canta-ven canons damunt la nau que brandava. La martamb ho semblava, dalegre, i un bell argent lluadamunt les seves aiges tranquilles. Un sol mag-nfic estavellava les fustes i els caps.Fins que un dia van anar-hi de bo de bo, a la guer-ra. Caminaren fora per selves meravelloses. Alspats, gaireb no menjaven. El dormir era escs, iels peus sagnaven. Per els rius eren bells, i la llu-na salava superba i plena damunt la nit plena defantstiques llussors.I heus aqu que una vegada se sent sobtadamentrenou de cavalls en el fresc silenci nocturn.Sn els altres! Tothom a punt!

1. ESTRUCTURA DE LA NARRACI

4El bon miny es pos al seu rengle, com li mana-ven. Tenia una certa curiositat. Allargava el coll totel que podia.Unes testes sobreeixiren del nivell de les lianes es-pesses, apuntant llurs fusells. Fou un sol instant.Per abans de la descrrega es pogu sentir enca-ra la veu del bon miny que deia:Ei, que aqu davant hi ha gent!

JOSEP CARNER (adaptaci)Resposta model:Narraci: Hi havia en un llogarret un pobre miny,mancat de la cosa ms preciosa que ha estat do-nada als homes, aix s, el seny, etc. Descripciobjectiva: Vivia tot sol en una pobra cabana, colliaherbes, sabia oracions singulars i triava pedres,etc. Descripci subjectiva: Era dcil i senzill. Dileg en estil directe: Sn els altres! Tothom apunt!, etc.

Estudi de la llenguapgina 18

1. Substantius: bec, ales, nedador, cam, terra, vol,majestat; adjectius: rogent, blanques, fi, forat, in-cert, serena; verbs: caminar, deixes.

pgina 19

2. Sobvien les repeticions.Taula (f. sing.); treball (m. sing.); finestra (f. sing.);carrer (m. sing.); camp (m. sing.); casa (f. sing.);pis, (m. sing.); persianes (f. pl.); geranis (m. pl.);ampit (m. sing.); ocell (m. sing.); gbia (f. sing.); dia(m. sing.); vena (f. sing); portera (f. sing); tarda (f.sing); llits (m. pl); cadires (f. pl.); taules (f. pl.); pia-no (m. sing.); vens (m. sing.); casa (f. sing.); mo-bles (m. pl.); buit (m. sing.); corda (f. sing.); crits (m.pl.); homes (m. pl.); conductora (f. sing.); smpto-mes (m. pl.); primavera (f. sing.); esperit (m. sing.);melangia (f. sing.); anys (m. pl.); coses (f. pl.).

3. a) Matemtiques: complementa un nom; pati:complementa un verb.

b) Gana: complementa un verb; set: complementaun verb; Lali: complementa un nom.

c) Barri: complementa un nom; melons: comple-menta un nom.

d) Nois: complementa un nom; sindicat: comple-menta un nom.

e) Oncle: complementa un verb; Balcans: comple-menta un nom.

f) Amo: complementa un nom; novella: comple-menta un nom.

g) Por: complementa un verb; control: comple-menta un nom.

pgina 21

4. Poblaci; invasors; costums; raa; superstici; lle-gendes; arpistes; poemes; tradicions.

pgina 22

5. Lavi: lvia; els galls: les gallines; els necs: lesnegues; els cavalls: les eugues; les vaques: elsbous; els marrans: les ovelles; els porcs: les tru-ges; els bocs: les cabres; lase: la somera.

6. a) bruixa (formaci del mascul a partir del femen);b) tia (arrel diferent); c) rbitra (canvi en la vocal); d) europea (canvi en la vocal); e) mestressa (arreldiferent); f) abadessa (sufix especfic); marquesa(formaci bsica); h) lloba (canvi en la consonant);i) baronessa (sufix especfic); j) sociloga (canvisen la vocal); k) capitana (canvi en la vocal); l) nvia(formaci bsica); m) actriu (sufix especfic); n) so-gra (canvi en la vocal); o) hereva (canvi en la con-sonant).

7. a) comte comtessa; emperador emperadriu;herois herones.

b) metge metgessa; rei reina; padr padri-na; bedu beduna.

c) duc duquessa; orfe rfena; pare mare.d) mestre mestra; germ germana; bar

baronessa.e) gendre nora; soci scia; alcalde alcal-

dessa.f) ministre ministra; nebot neboda; president presidenta.

g) tsar tsarina; institutor institutriu; prncep princesa.

h) hereu hereva; monjo monja; traumatleg traumatloga.

8. a) desig desigs/desitjos; disc discs/discos;cantant cantants.

b) protesta protestes; ve vens; pi pins;plaa places.

c) gas gasos; cami camions.d) gest gests / gestos; finestra finestres; des-

patx despatxos.e) matals matalassos; pis pisos; lloguer

lloguers.f) esquitx esquitxos; mareig mareigs / mare-

jos.

9. a) els afores; bonics.b) el llum daurat.c) la sndrome; la sida.d) unes anlisis clniques.e) uns senyals espirituals.f) una resplendor enlluernadora.

pgina 23

10. a) el llum; b) la llum; c) un llum; d) una llum.a) la fi; b) el fi; c) el fi; d) la fi.a) una son; b) el son; c) una son; d) una son.

11.

-s -es -ns

records, fets, pits,reis

esponges, robes,forques, erugues

padrins, patins, violins, canons

-os -s/-os Invariable

despatxos, sufixos, greixos, calaixos

raigs/rajos, pretexts/pretextos, imposts/impostos, cascs/cascos

dimarts, temps, llapis, cactus

512. a) compromisos seriosos.b) anissos estantisos.c) gimnasos espaiosos.d) pagesos obesos.e) andalusos indecisos.f) esposos grassos.g) ssos sussos.h) avisos dubtosos.

13. a) llangardaixos; despatxos; faxos; capatassos.b) passeigs / passejos; divendres; canons. c) discs / discos; msiques.d) esperances; pasos; compromisos.e) desigs / desitjos; capitans; igls; cosins.f) pastissos; vens.g) llenges; pigues.h) oques; vaques; granges.i) texts / textos; contrasts / contrastos.j) gests / gestos; capellans.

pgina 24

14. 1. La (determinant) vella (substantiu) prima, carei-xuta, dulls immensos (complements del nom);la (determinant) mirada (substantiu); lantic (de-terminant + complement) bast (substantiu) decrossa (complement del nom); la (determinant)cara (substantiu) que fars (complement delnom).

2. Un (determinant) dia (substantiu) clar (comple-ment del nom); molt foscos (complement delnom) pensaments (substantiu); abominable(complement del nom) decrepitud (substantiu);vergonya (substantiu); deshonor (substantiu), detota la vida (complements del nom).

pgina 25



17. a) La Laia (subjecte), la germana de la Marta (com-plement del nom), sempre t molta feina (com-plement del verb).

b) Recordem vells temps (complement del verb),els meus amics i jo (subjecte).

c) Sasserena aquesta tarda tempestuosa (subjec-te) i els colors ataronjats (subjecte) reciten me-lodies csmiques (complement del verb).

d) La casa de la seva famlia (subjecte) era als afo-res del poble i tenia un jard immens (comple-ment del verb).

18. el passads: complement del verb; la galeria: com-plement del verb; diaris: complement del verb; elshomes: subjecte; aquella vetlla: complement delverb; les dones: subjecte; lArmengol: subjecte.

Lectura i activitats finalspgina 28

1. Resposta oberta.

2. a) sala sal; b) cap testa; c) pare progeni-tor; d) tnel galeria; e) nima esperit.

3. a) oblidar; b) trobar; c) acomiadar-se; d) callar; e) aparixer; f) descobrir; g) tancar; h) alliberar; i) desesperar.

4. a) llibre adoptat; b) llum esbiaixada; c) prestatgefarcit; d) penombra blavosa.

5. Resposta model:El pare explica al Daniel que el lloc on es troben tun misteri: cadascun dels llibres que hi ha t lni-ma de qui el va escriure i de qui el van llegir. Aix,cada vegada que alg el llegeix el llibre creix i sen-forteix.

6. El pare sagenolla davant del Daniel i el mira fit a fit,mentre li revela el secret amb la veu prpia de lesconfidncies.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.


pgina 29

11. a) palaus; b) cspides; c) ruscs / ruscos; d) mitges;e) cadvers; f) botigues; g) mans; h) balcons; i)focs.


13. 1-4: oblidats (llibres); atrapada (Barcelona).5-6: No nhi ha cap.7-11: esbiaixada (llum); gran (porta); llavorada (fus-ta); ennegrida (porta); abandonat (cadver).12-13: rapinyaire (ocell); platejada (cabellera); impe-netrable (mirada).14-16: No nhi ha cap.17-24: lleu (assentiment); blavosa (penombra); gran(escalinata); poblats (frescos); fabuloses (criatu-res); gran (sala); circular (sala); farcits (passadissosi prestatges); ordit (rusc); gegantina (biblioteca);impossible (geometria); bocabadat (jo).

14. Resposta model: a) prestatgeria; b) llibreria; c) se-guretat; d) secretari; e) santedat; f) destinaci; g)braalet; h) fog; i) silencis.

15. a) plat-ja (platges); b) met-ge (metges); c) ta-ron-ja(taronges); d) fet-ge (fetges); e) jut-ge (jutges); f)nat-ja (natges); g) mit-ja (mitges); h) es-pon-ja (es-ponges); i) llet-ja (lletges); j) pet-ja (petges).

16. Audici 2.Aquest tal Isaac ens va convidar a passar amb unlleu assentiment. Una penombra blavosa ho cobriatot, insinuant noms les formes duna gran escali-nata de marbre i duna galeria de frescos poblatsper figures dngels i criatures fabuloses. Vam arri-bar a una gran sala circular que reposava sota unacpula. Un laberint de passadissos i prestatges far-cits de llibres pujava des de la base fins a la cs-pide, formant un rusc ordit de tnels, escales, pla-taformes i ponts que deixaven endevinar una gegantina biblioteca de geometria impossible. Vaigmirar el pare, bocabadat. Ell em va somriure i emva fer lullet.

17. Audici 3.Estimats amics de la feina,

6Des de les platges de la ciutat de Donostia, on es-tic passant uns dies, us recordo a tots, sobretot atu, Jordi, i a vosaltres, Xavi i Albert, els meus mi-llors amics. Les onades sn impressionants i, men-tre molts surfistes esperen pacients lonada per-fecta, nosaltres prenem el sol. Aix doncs, si voleu

escriurens ho podeu fer al carrer de San Martn,28. Doneu records a en Joan, la Montse, la Cristi-na, la Ceclia, lEdu i tots els altres.

Macomiado, que puja la marea i em mullo,

Mart

7Anticipacipgina 31

1. Resposta oberta.


1. Resposta oberta.

2. Eficient: que t capacitat per fer alguna cosa.Dropo: gandul, que li costa treballar.Polit: endreat, net.Inconstant: no perseverant.Atent: que posa atencions.Tena: ferm en el que fa.Net: que no t brutcia.Distret: que no presta atenci.Puntual: que fa una cosa en el moment indicat.Negligent: que no t cura.Maldestre: sense destresa.Mandrs: que s lent en lobrar.Diligent: que fa les coses amb celeritat.Complidor: que executa les coses per complet.Desordenat: que no fa les coses amb ordre. Qualitats positives: eficient, polit, atent, tena, net,puntual, diligent, complidor.

3. 1) c; 2) a; 3) g; 4) d; 5) b; 6) e; 7) h; 8) f; 9) i.

pgina 33

4. Resposta model: tots els personatges sn plans iinvariables; pretenen representar un tipus humdeterminat. El protagonista s el pags; els anta-gonistes, tots els estudiants.

5. Resposta oberta.

pgina 34

6. Resposta oberta.

pgina 35

7. Text 2: una persona es troba davant una casa queli provoca un profund sentiment de tristesa i ma-lenconia.Text 3: es descriu la posta de sol darrere una serra.Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. a) Malenconiosa; insofrible tristesa; depressi delnima; postsomni de lembriac; amarg retorna la vida quotidiana; horrible caiguda del vel;abatiment; malestar del cor; irremeiable tris-tesa.

b) Comparacions: postsomni de lembriac dopi,amarg retorn a la vida quotidiana, horrible caigu-da del vel. Resposta oberta.

c) Tristesa.

10. a) colors; b) puig; c) carabassa; d) blavenca; e) es-pectres; f) emergeix.


pgina 36

12. Una nena comena a descobrir el mn dels adultsquan el seu pare la porta al Caf de lpera i hi veutot un mn fascinador que li desperta els sentits.Funci simblica de lespai.

13. Resposta oberta

pgina 38


15. a) Estructura contnua.b) Final obert.c) En el moment en qu la noia misteriosa salta del

cotxe en marxa, al revolt de la Paella, i ve un ca-mi de cara.

16. Sembla que pot ser la tia via morta el 1917 en unaccident de cotxe al revolt de la Paella.



19. Funci dctica. Conflicte psicolgic: el noi no sapqu ha passat realment, ni si es tracta duna ima-ginaci, fruit de lestat dembriaguesa, o si es trac-ta dun element misteris.

20. a) Temps histric: dcada dels noranta i 1917.b) Temps narratiu: una temporada curta que inclou

els pocs minuts que dura el trajecte i el soparamb els amics.

c) El text fa salts al passat amb retrospeccions.

pgina 39


pgina 40

22. 1. Narrador intern.2. Narrador extern.3. Narrador intern.4. Narrador extern.

pgina 41

23. Sn narradors externs totals, ja que descriuen les-tat interior del personatge.


25. En la histria hi ha dos punts de vista diversos. Hiha el punt de vista extern del narrador omniscienttotal, i el punt de vista intern del protagonista. Elcanvi de narrador serveix per fer ms clares les reaccions, els pensaments i les contradiccions delpersonatge principal.


1. Dentista (< dent); enfeinat (< feina); agreujar(); rellotger (< rellotge); rajol (< raig).

2. a) nass-et; b) noi-et; c) vag-(n)-eta; d) cam-(n)-oi;e) campan-eta; f) xinx-eta; g) tambor-; h) metj-as-

2. ELEMENTS DE LA NARRACI

8tre; i) pi-(n)-assa; j) pis-s; k) peix-arro; l) ungl-ot; m)pols-im; n) sabat-ona; o) animal-.

3. Vag: vehicle dels ferrocarrils que serveix per atransportar viatgers, mercaderies i equipatges.Vagoneta: vag de petites dimensions i descobert.Sufix: -eta, diminutiu.Cam: espai a recrrer per a anar dun indret a unaltre.Caminoi: cam estret. Sufix: -oi, diminutiu.Tambor: instrument musical de percussi amb unao dues membranes esteses en una caixa de res-sonncia de fusta, metall, terrissa, etc., que pot te-nir formes diverses.Tambor: tambor petit que es toca amb una solabaqueta, generalment penjat al bra esquerre. Su-fix: -, diminutiu.Metge: persona que est legalment autoritzadaper a professar i exercir la medicina.Metjastre: mal metge. Sufix: -astre, augmentatiu.Pis: divisi horitzontal dun edifici, llevat de la plan-ta baixa.Piss: pis gran. Sufix: -s, augmentatiu.Pols: conjunt de partcules diminutes, de terra se-ca i daltres matries, que poden sser alades iemportades pel vent.Polsim: pols finssima. Sufix: -im, diminutiu.Sabata: calat que no passa del turmell, ms omenys escotat a lempenya, amb sola de cuir o degoma i la resta de pell, de feltre, etc.Sabatona: sabata petita. Sufix: -ona, diminutiu.Animal: sser vivent dotat de sensibilitat i movi-ment voluntari.Animal: animal petit. Sufix: -, diminutiu.

pgina 43

4. a) ocellam; b) gossada; c) arbreda; d) rocam; e) pa-peram; f) calotada; g) teulada; h) alumnat; i) bran-catge; j) plomatge; k) aiguat; l) fillada.

5. a) professorat; b) nuvolada; c) fullatge; d) alzinar; e)electorat; f) ossada; g) paperam; h) fageda; i) xica-lla.

6. Peixater; sardanista; pastisser; firaire; ermit; lli-breter; paracaigudista; enginyer; ferrer; llenyataire;carnisser; dentista; fuster; drapaire; taxista.

7. Cocoter; ametller; codonyer; figuera; melonera;morera; bananer; prunera.

pgina 44

8. a) real-isme; b) suprb-ia; c) flud-esa; d) beneit-eria; e) nu-esa; f) defici-ncia; g) lluny-(an)-ia; h) ri-gid-esa; i) nov-etat; j) sol-edat; k) honest-edat; l)llarg-ada; m) abs-ncia; n) blanqu-ria; o) tebi-or.

9. a) ignorncia; b) lentitud; c) brutedat; d) brevetat; e)grandria; f) feblesa; g) innocncia; h) avarcia; i)dignitat; j) inquietud; k) crueltat; l) acidesa; m) ve-racitat; n) altitud; o) elegncia.

10. Net: clar, transparent, lmpid, pulcre.Brut: groller, porc, immund, obsc.a) lmpid; b) groller; c) pulcre; d) porc; e) obsc; f) transparent; g) immund; h) clar.

11. Claredat; grolleria; transparncia; limpidesa; por-queria; immundcia; pulcritud; obscenitat.

pgina 45

12. Constncia; activitat; atenci; avarcia; generositat;ingratitud; sensibilitat; blavor; altitud; barrejadissa.a) constncia; b) activitat; c) atenci; d) blavor; e)avarcia, generositat; f) ingratitud; g) altitud; h) sen-sibilitat.

13. a) noble baix noblesa baixesa.b) vanits modest vanitat modstia.c) polit impolit polidesa impolidesa. d) frtil infrtil fertilitat infertilitat.e) astut ingenu astcia ingenutat. f) auster indulgent austeritat indulgncia.g) covard valent covardia valentiah) dolent bo maldat bondati) tmid agosarat timidesa gosadia.

14. Fsic: gil (agilitat), llarg (llargria), ample (amplitud),resistent (resistncia), pllid (pallidesa), sa (sani-tat), gran (grandria), corpulent (corpulncia), obs(obesitat), alt (altitud).Psicolgic: franc (franquesa), auda (audcia), cruel(crueltat), gandul (ganduleria), decent (decncia),aptic (apatia), ximple (ximpleria), gels (gelosia),cnic (cinisme), sensible (sensibilitat), amable (ama-bilitat), fidel (fidelitat), exigent (exigncia).

15. Fosc (foscor); antiga (antiguitat); vell (vellesa); alt(altitud); esgroguedes (esgroguement); petit (pe-titesa); blau (blavor); clar (claredat); transparent(transparncia); riallera (riallada); mbil (mobilitat);constant (constncia); senzill (senzillesa); difan(diafanitat); bo (bondat); corts (cortesia); distant(distncia); puerils (puerilitat); imprpies (impropie-tat); absurdes (absurditat).

pgina 46

16. Provenen de formes verbals: abra-ada, di-ta,brod-at.Derivats regressius o sense sufix: bateig, oblit, es-clat, tast, plec, xiscle, gir, retorn.Derivats amb sufix: contribu-ent, explica-ci, esper-ana, estudi-ant, inaugura-ci, naix-ena, camin-ant, ajorna-ment, decep-ci, pon-ent, escript-or,venj-ana.

17. a) acabament; b) coneixement; c) aclariment; d) re-cuperaci; e) agressi; f) destinaci; g) resplen-dent; h) dansaire; i) observaci; j) ventall; k) bellu-gadissa; l) menjador; m) rentadissa; n) engranatge;o) assegurana.

pgina 47

18. a) resoluci, corrupci.b) evasi, reflexi.c) ascensi, atracci.d) traci, polluci.e) obsessi, reclusi.f) fusi, escissi.

19. a) decorador; b) estudiant; c) pidolaire; d) teixidor;e) manifestant; f) boxejador; g) xerraire; h) ajudant;i) assistent.

920. a) embalatge, etiquetatge.b) xerradissa, oients.c) contracci, esgarrifana, complaena.d) aprenent, trencadissa.e) creixement, poblaci, discussi, assistents.

21. Celobert (nom + adjectiu): pati interior duna ca-sa, obert al cel i generalment ms alt que ample,que dna llum i aire a les habitacions immedia-tes.Rentaplats (verb + nom): mquina de rentar plats.Bonaventura (adjectiu + nom): pretesa endevinacide la sort duna persona per les ratlles de lesmans, els trets fisonmics, etctera.Aiguaneu (nom + nom): precipitaci fora uniformede neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades.Llepafils (verb + nom): triat excessivament, escru-pols, en el menjar.Escurabutxaques (verb + nom): persona o cosaque fa despendre tots els diners de qu hom dis-posa.

22. a) tallafoc; b) passamuntanyes; c) somiatruites.


1. Realitat material: a), h).Concepte abstracte: b), c), e), f), g), i).

2. Aclaparat: afligit.Trngol: agitaci.Administraci: govern.mpetu: vehemncia.

3. a) compte; b) ganxo; c) curis; d) cigar; e) sentit; f) cabell; g) acabar; h) dibuix; i) monstre.

4. s un ric empresari, com es pot veure pel fet quedirigeix una fbrica, per la cigarrera dor, perqu tcapacitat i diners per organitzar una campanya llar-ga per trobar la cigarrera dor, etc.

5. Suposa un trngol insuportable.

6. En Llus Frederic t necessitat de perdre ms co-ses perqu el fet de retrobar la cosa perduda li pro-porciona una alegria inusual. El personatge sadonaque un cop ha trobat la cigarrera segueix estantdescontent, per aix pensa a perdre i trobar cont-nuament objectes, fent aix que la vida esdevinguiun repte, una aventura.

7. En passejar amb el paraigua, sadona que podriaperdre aquest objecte, i iniciar una nova aventura.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.


pgina 51

11. El (determinant) dia (substantiu) no (adverbi) tenia(verb) prou (adjectiu) hores (substantiu). Organitz(verb) una (determinant) campanya (substantiu) per (preposici) arribar (verb) a (preposici) trobar(verb) aquell (determinant) objecte (substantiu)sentimental (adjectiu).

12. a) mascul; espectres.b) femen; dries.c) mascul; esperits.d) mascul; mpetus.e) mascul; paraiges.f) femen; esgarrifances.g) femen; felicitats.h) femen; alegries.i) mascul; reflex.

13. Ungles: primitiu; inacabables: derivat; inesperada-ment: derivat; volum: primitiu; fbrica: primitiu; ci-garrera: derivat; paraigua: compost; engrapar: derivat.

14. Inacabables: acabar; inesperadament: esperar; cigarrera: cigar; engrapar: grapa.

15. a) Llus: aguda acabada en vocal + s.b) fbrica: esdrixola.c) per: aguda acabada en vocal.d) ning: aguda acabada en vocal.e) trngol: plana no acabada en vocal, vocal + s, ni

en en/in.f) Slvia: esdrixola.g) mat: aguda acabada en vocal.h) aix: aguda acabada en vocal.i) can: aguda acabada en vocal.

16. Audici 4Feia cinc mesos que Llus Frederic havia deixat lafbrica i li semblava que feia mil anys. Alguna ve-gada en Toms, el comptable de lempresa, anavaa veurel, i cada una daquestes vegades li feia le-fecte que era un espectre qui el visitava. Havia obli-dat definitivament la fbrica, per la vida se li feiacada dia ms dura, ms difcil, ms enganxosa.Qu haig de fer! Qu haig de fer! deia sovint alToms o a si mateix.

17. Audici 5Al mat els nvols eren amenaadors. El terra brillavaperqu la pluja havia estat regant-lo quasi tota la nit.Els vidres dels cotxes retenien gotes de pluja comper recordar als seus amos la mala nit que havienpassat a la intemprie, per en Joan ni sen va ado-nar. Mai no sadonava de res, era lexemple ms clarde despistat integral. Quan va canviar de pis, va tri-gar ms de vuit mesos a saber si vivia al 3r 1a o al 4t2a. Sort que el nmero del carrer era fcil: 222.

10


1. Resposta oberta.

2. Plantejament: En un poble [...] era assenyat.Nus: Un dia [...] aquest arbre. Desenlla: Uncop estigu [...] a casa seva.Personatges plans, invariables, amb un paper pro-tagonista en el relat, tot i que el braman assenyatactua com a antagonista.El mbil s ressucitar un lle mort, fet que provo-ca com a conflicte la discussi sobre les conse-qncies de la possible ressurrecci de lanimal.

3. Resposta oberta.

pgina 55

4. Judit sapropa a la capalera del llit on dorm Holo-fernes, lenemic del seu poble, i li talla el cap des-prs dinvocar Du com a ajuda.

5. Restar: estar; realitzar: fer; ajudar: socrrer; apro-par: acostar-se, atansar-se; seccionar: tallar.

6. Resposta oberta.

7. Audici 6.Aix van parlar mentre sallunyaven. I el meu cor variure que el meu nom i la meva astcia perfecta elshaguessin enganyat. El cclop gemegava recargo-lant-se de dolor i, palpant amb les mans, retir elpedrot de lentrada. Es va asseure a la porta este-nent les dues mans per si enxampava alg que vol-gus anar cap a leixida entre les ovelles. Car ses-perava en el seu interior que jo seria tan estpid.Per jo, mentrestant, meditava com ens ho faremper poder-nos escapar de la mort, tant els meuscompanys com jo mateix. Vaig rumiar tota menadenganys i astcies, perqu ens hi anava la vida iel perill era gran i imminent. I aquesta fou la deci-si que en el cor em va semblar la millor. Hi haviauns marrans ben peixats, plens de llana, magnficsi grossos, que tenien els flocs de color violeta. Elsvaig lligar en silenci amb vmets fcils de trenar,agafant els animals de tres en tres. El del mig por-tava un home a sota i els altres dos anaven a cadacostat per salvar els meus companys. Tres mar-rans, doncs, portaven un home. Aleshores jo, queja mhavia fixat en un molt del ramat, de molt elms gros de tots, el vaig agafar per lesquena i emvaig cargolar sota el seu ventre tofut. Aix, doncs,amb les mans fermament arrapat a la llana divina,mhi aguantava amb nim pacient. Quan va aparixer lAurora de dits rosats, el mons-tre va fer sortir a pasturar els mascles del ramat.Les ovelles belaven pel corral sense munyir, per-qu tenien les mamelles plenes. El seu amo, afligitper dolors fortssims, palpava el llom de tots elsmoltons que estaven drets. Linnocent no es vapensar pas que els companys estaven lligats sotael pit de les ovelles llanudes. Lltim mascle del ra-mat que es va dirigir cap a la porta va ser el marrcarregat de llana i de mi. El corpulent Polifem, tot

palpant-lo, li va dir: Molt estimat, per qu surtsel darrer del ramat? Abans mai no anaves al darre-re de les ovelles; al contrari, eres el primer quepasturaves les tendres flors de lherba. Ara, en can-vi, ets el darrer. Sens dubte enyores lull del teuamo, que ha desullat un home malfic amb elsseus companys miserables, desprs dhaver-mefet perdre el seny amb vi. Ai, si tinguessis sentitscom jo i poguessis dir-me on samaga per evitar lameva fria, aviat el cervell se li escamparia pertotarreu de la cova, quan lesclafs a terra, i el meucor salleujaria dels mals que mha causat.

HOMER OdisseaEl narrador s el mateix protagonista de la histria:Ulisses. Els personatges sn Ulisses, que s el narrador,els seus companys i el cclop.El mbil de lacci s salvar-se de la mort, i t coma conflicte la dificultat per no ser descoberts.Lespai s referencial. El temps histric s un pas-sat imaginari; el narratiu es prolonga durant un diaaproximadament; i el temps del discurs s lineal.

pgina 56

8. Resposta oberta.

9. Lestructura s contnua. Plantejament: Senyor[...] promet recompenses. Nus: Lermit [...] lihavia donat. Desenlla: Fou tal [...] amb largen-ter.


pgina 57

11. A Toledo hi havia fa anys un misteris castell queromania sempre tancat. Cada nou rei que pujava altron tenia el costum de posar una nova cadena a laporta. En canviar de llinatge, el nou rei trenca la tra-dici i obre per curiositat el castell desoint els con-sells en contra. Aquest fet fa que es compleixi lad-vertncia que contenia: la conquesta del reialmepels musulmans.Plantejament: Una vegada [...] al portal. Nus:Desprs de [...] vostre pas. Desenlla: I, efec-tivament, [...] de bestiar.

12. Narrador protagonista (Xahrazad) de la histria prin-cipal per extern al conte. Sexpressa en tercerapersona.

13. Tro: soroll que segueix el llamp, degut a lexpanside laire al pas de la descrrega elctrica.Tron: seient, sovint amb grades i dosser, en quseuen els sobirans i altres persones dalta dignitaten les reunions solemnes.Perjudici: dany causat al bon estat, a la marxa, a l-xit, dalg o dalguna cosa.Prejudici: indici o opini preconcebuts.Comanar: encomanar, encarregar.Comandar: tenir sota la prpia autoritat, dirigir, ma-nar, en la milcia.

3. LA NARRATIVA AL LLARG DE LA HISTRIA

11

pgina 58

14. Plantejament: Ve a tomb [...] els enciams. Nus:Gargantua es trob [...] per la bragueta. Desen-lla: Aix els pelegrins [...] sapaivag el dolor.Punt de vista extern.

pgina 59


16. Castigar: punir; mitjanar: intercedir; invocar: alle-gar; empitjorament: agreujament; protector: ben-factor; menci: esment; benefici: benifet.


pgina 60

18. Audici 7.Du del cel! Valgam Du! Pensa-hi, estimada! Elsenyor Darcy! La meva dola Elisabeth! Quina do-na ms rica i ms important que sers! Quants di-ners tindrs per a agulles de cap, quantes joies,quants carruatges tindrs! Al teu costat, Jane nos res, res absolutament. Que contenta que estic!Que feli que sc! Un home tan encantador!... Tandistingit! Tan alt!... Oh, estimada Lizzy! Et pregoque mexcusis per haver-me desagradat tantabans. Espero que no mho tinguis en compte. Es-timada, estimada Lizzy. Una casa a la ciutat! Tot allque hi ha de ms delicis! Tres filles casades! Deumil lliures lany! Oh, senyor! Que ser de mi! Emtornar boja!

JANE AUSTEN Orgull i prejudiciEl pare i la mare tenen reaccions molt diverses. Elpare es mostra seris i nervis; no comprn la de-cisi de la filla, per accepta la seva resposta; lad-verteix dels perills que veu en la decisi i lacon-sella en aquest sentit. La mare, en canvi, ven eljudici que tenia respecte del senyor Darcy, enlluer-nada pels diners i la posici social que adquirir lafilla. En aquest sentit, es mostra voluble, mbil,inestable, i incapa dajudar la filla ms enll dunjudici material o utilitarista.

pgina 61

19. El text s realista. Es pot veure clarament en la vo-luntat de lautor de descriure la realitat (el perso-natge, en aquest cas) duna manera concreta i pre-cisa. En aquest sentit, lautor sesfora per explicarcom s el personatge en tots els aspectes possi-bles; aconsegueix aix un retrat molt ajustat a la re-alitat. s per aix que lautor sinteressa tamb pelmn que envolta el personatge descrit, i aprofitaper fer-ne un retrat social.


pgina 62

21. a) El text 10 descriu el pensament duna dona querecorda lescena de la declaraci de lenamorat.El text 11 planteja el pensament de la protago-nista, que descriu com va necessitar alliberar-sedun passat no volgut. El crit s el smbol de la-lliberament de la protagonista desprs dhaverguardat durant molts anys una vida perduda.

b) El punt de vista de les dues narracions s elmonleg interior. Els dos fragments mostren elpensament dels personatges a travs de lesimatges i sensacions que experimenta la ment.

pgina 63

22. Els dos textos mostren dos personatges sotmesosa una situaci absurda de la qual no es poden des-fer i que mostra una angoixa existencial basada enla incomunicaci.

23. Text 12. Conflicte: el protagonista es desperta con-vertit en escarabat. Personatges: Gregor Samsa, elprotagonista. Espai: referencial. Temps: poca con-tempornia a lautor; en la narraci ocupa els mi-nuts del despertar, i s lineal en el discurs. Punt devista: omniscient.Text 13. Conflicte: un home intenta sense xit sor-tir del pis. Personatges: protagonista. Espai: refe-rencial. Temps: poca actual; ocupa uns minuts deprimera hora del mat; s lineal en el discurs. Puntde vista: omniscient.


25. Lautor pensa que la guerra s un terrible desastreque li deixa records dolents, per que a la vegadali provoca laugment de la fe en la decncia de lhome.


1. Bregat (m. sing.; patr); maleda (f. sing.; compa-nya); infinita (f. sing.; aigua); desassossegat (m.sing.; complementa el verb); tranquil (m. sing.;complementa el verb); buit (m. sing.; complemen-ta el verb); estranyes (f. pl.; coses); profund (m.sing.; mn); desconegut (m. sing.; mn); colpidor(m. sing.; mn); nitidesa (f. sing.; coses).

2. a) feixuc (complementa un nom); gran (comple-menta un nom).b) simptic (complementa un verb); treballador(complementa un verb); conflictiu (complementaun nom).c) equivocat (complementa un verb); important(complementa un verb).d) feli (complementa un verb); agrat (comple-menta un nom).e) laboriosa (complementa un nom); impossible(complementa un verb); previst (complementa unnom).f) paralitzat (complementa un verb); lentes (com-plementa un nom); puntuals (complementa unnom).g) tranquil (complementa un verb); impassible(complementa un verb); reservat (complementa unnom).h) caador (complementa un nom); rpides (com-plementa un nom); precises (complementa unnom).

12

pgina 66

3.

4. Verdes: formaci bsica.Brillants: invariable en singular i plural.Silvestre: invariable en singular i plural.Mediterrnies (repetit): formaci bsica.Ornamental: invariable en singular i plural.Resistent: invariable en singular i plural.Fredes: formaci bsica.Seques: formaci bsica.Fresques: formaci bsica.Agradable: invariable en singular i plural.Populars: invariable en singular i plural.Culinari: formaci bsica.Medicinals: invariable en singular i plural.Antisptic: formaci bsica.Estimulant: invariable en singular i plural.Perfumats: formaci bsica.Relaxants: invariable en singular i plural.Digestives: formaci bsica.

pgina 67

5. Resposta model. Silenciosa, gran, fosc, ferri, forta,poderosa, grisos, grossos, durs.

6. Resposta oberta.

7. a) uns jueus modests / modestos.b) uns infants sagaos.c) uns nois malaltissos.d) unes preguntes ambiges.e) uns gests / gestos bruscs / bruscos.f) uns pelegrins perplexos.g) unes solucions anlogues.h) uns sofs cmodes.

8. Resposta oberta.

9. a) vera (m. i f. sing.), veraos, veraces.b) loqua (m. i f. sing.), loquaos, loquaces.

c) rapa (m. i f. sing.), rapaos, rapaces.d) tena (m. i f. sing.), tenaos, tenaces.e) perspica (m. i f. sing.), perspicaos, perspica-

ces.f) falla (m. i f. sing.), fallaos, fallaces.g) saga (m. i f. sing.), sagaos, sagaces.h) fuga (m. i f. sing.), fugaos, fugaces.

10. Sincer: vera; constant: tena; xerraire: loqua; en-ganys: falla; breu: fuga; intelligent: saga; as-tut: rapa; cobdicis: perspica.

11. a) grisa; b) seriosa; c) grassa; d) mestissa; e) russa;f) boirosa; g) dubtosa; h) indecisa; i) burgesa; j) ros-sa; k) contagiosa; l) espessa.

pgina 68

12. a) Fa un dia plujs, molt vents.b) s una feina impossible dacabar.c) Explica uns acudits tan divertits!d) Resulta difcil de creure.

13. a) Trista, molt trista: complementa un nom (noia).Perduda: complementa un nom (mirada).

b) Net i polit: complementa un verb (anar). Ms en-dreat de la classe: complementa un nom (nen).

c) Velles: complementa un nom (msiques). An-tics: complementa un nom (acords). Nostlgic:complementa un verb (recordar).

d) Feli i contenta: complementa un verb (viure).Difcils: complementa un nom (trngols).

e) Contents: complementa un verb (escoltar). Di-vertides: complementa un nom (rondalles).

f) Tan difcil: complementa un verb (ser). Impossi-ble de resoldre: complementa un verb (ser).

g) Llest: complementa un verb (considerar-se).Ms tanoca de la classe: complementa un nom(noi).

h) Assolellat: complementa un nom (dia). Fresc:complementa un nom (aire). Fondes: comple-menta un nom (valls).

pgina 69



16. Text 1. Convenuda (complementa un verb); per-fecta (complementa un nom); provocatiu (comple-menta un verb); convencional (complementa unverb); juvenil (complementa un verb); gran (com-plementa un verb); ajustats (complementa unnom); lleuger (complementa un nom); correcta(complementa un verb); sensual (complementa unverb); elegant (complementa un verb); carca (com-plementa un verb); vistosa (complementa un verb);cridanera (complementa un verb).Text 2. Jove (complementa un nom); bona (com-plementa un verb); innocent (complementa unnom); rossos (complementa un nom); neta (com-plementa un nom); estranya (complementa unnom); dol (complementa un nom).


m. sing. f. sing. m. pl. f. pl.

rebel rebel rebels rebels

fosc fosca foscos fosques

groc groga grocs grogues

boig boja bojos boges

esplndid esplndida esplndids esplndides

auda auda audaos audaces

elegant elegant elegants elegants

tebi tbia tebis tbies

sus sussa sussos susses

amable amable amables amables

13


1. a) fossa; b) ximpleria; c) retret; d) bassal; e) brisa.2. Claredat; generositat; riquesa; pobresa; joventut;

malastrugana; crueltat.3. Resposta model. Generosssim, riqussim, pobrs-

sim, etc.4. Sindbad arriba a lilla perqu el vaixell en qu nave-

gava naufraga a causa duna tempesta.5. a) Geners i bondads.

b) Estima.c) Al pas de Sindbad safaita el cap dels nadons, es

deixa un pl al platet dunes balances i es dnael pes del cabell en or als pobres de la ciutat.

d) Casar-se amb alg del seu regne. Sindbad sesorprn, per accepta per por de decebre el rei.

6. Perqu no coneix el costum daquell poble quanmor un cnjuge.

7. Enterrar el cnjuge que ha quedat viu al costat deldifunt per tal que no pugui continuar gaudint de lavida tot sol.

8. Perqu pensa en el trist final que lesperava.9. Empaitant un gos que ha entrat a la fossa, desco-

breix un fil de llum que prov duna bretxa que elportar cap a la sortida.

10. Resposta oberta.11. Resposta oberta.

pgina 73

12. Plantejament: Com en els meus viatges [...]. Vineamb nosaltres. Nus: Els vaig seguir [...] xalupa abuscar-me. Desenlla: El dia de la meva arribada[...] mha passat.

13. Personatges: Sindbad (rod, variable, protagonis-ta); un pags (pla, invariable, decoratiu); rei (pla, in-variable, antagonista); amic vidu (pla, invariable,collaborador); dona (pla, invariable, decoratiu); ca-pit dun veler (pla, invariable, decoratiu); amic deBagdad (pla, invariable, decoratiu).Espai: referencial (una ciutat duna illa desconegu-da) i dctic (Bagdad).Temps narratiu: entre uns mesos i un any.Punt de vista: intern; narrador protagonista.

14. Dins (preposici) la (determinant) fossa (substan-tiu) hi havia (verb) el (determinant) silenci (substan-tiu) ms (adverbi) gran (adjectiu) que (pronom) us(pronom) pugueu (verb) imaginar (verb). Pensant(verb) en (preposici) el (determinant) trist (adjec-tiu) final (substantiu) que (pronom) mesperava(pronom + verb), vaig comenar (verb) a (preposi-ci) estirar-me (verb pronominal) els (determinant)cabells (substantiu).

15. Gran: silenci; trist: final.

16. Clar, clara, clars, clares.Geners, generosa, generosos, generoses.Ric, rica, rics, riques.Pobre, pobra, pobres (invariable en m. i f. pl.).Jove (invariable en m. i f. sing), joves (invariable enm. i f. pl.).Malastruc, malastruga, malastrucs, malastrugues.Cruel (invariable en m. i f. sing), cruels (invariableen m. i f. pl.).

17. a) meva; b) enterren; c) digu; d) retret; e) ha-guessin; f) noms.

18. a) tamb; b) far; c) excellncia; d) travs; e) coni-xer; f) ms.

19. Audici 8.Un mat, tornant dun passeig, la meva dona esdesmai quan entrava a palau, i abans duna set-mana moria als meus braos. Al dolor de perdre-lasafeg llavors el terror de saber que menterrarienviu al seu costat. Quan el rei em va veure plorantal costat de la fossa, em va passar un bra per lesespatlles i em va dir:No et preocupis, Sindbad, la teva esposa i tu es-tareu junts eternament.

20. Audici 9.Lexcursi va ser meravellosa. Desprs darribaren cotxe al punt de trobada, vam esmorzar paamb tomquet, ben sucat; fuet de Vic, daquellample que a tu tagrada; i la nostra beguda pre-ferida a la muntanya, aigua. Lascensi va sermolt dura; les cames ens feien figa i encara que-dava molt de tros per arribar al cim; ens vam do-nar nims els uns als altres i vam poder assolirlobjectiu.

14


1. Text 1: gnere informatiu.Text 2: gnere interpretatiu.

2. LEstat espanyol s el quart pas dEuropa ambms morts menors de trenta anys.Resposta oberta.

pgina 77

3. Ttol: Compra un encenedor....Entrada: Un home de 29 anys....Cos: Aquesta rocambolesca histria..., i Vaaparcar al carrer....

pgina 78

4. Text 3: Funci resum. Estructura de pirmide in-vertida.Text 4: Funci de captaci dinters. Estructura narrativa.

5. Resposta oberta.

pgina 79

6. Qu? Un home que intentava vendre un lloro pro-tegit que havia desaparegut acaba detingut perfrau.Qui? Un ve de Tarragona.On? A Tarragona.Quan? Entre el febrer i el setembre de 2006.Com? El ve va falsificar documentaci i va voler-lovendre a una botiga.Per qu? Perqu lantic amo va veurel a laparadori va descobrir el frau.

7. Audici 10.LA POLICIA DE SANT POL DET UN NOI QUE FEIA DE TO-RERO ENMIG DE LA N-IISANT POL DE MAR. La Policia Local de Sant Pol deMar va detenir divendres passat un noi que es pas-sejava per la N-II fent de torero entre els vehiclesque circulaven per la carretera. El noi, de naciona-litat francesa, va arribar a estirar-se enmig de lacalada i, segons va declarar posteriorment a la po-licia, ho va fer per cridar latenci. La policia vaprocedir a detenir-lo desprs de ser alertats delsfets per tal de garantir la seguretat del noi i tambde la resta dusuaris de la via. Segons va informarahir a El Punt el cap de la Policia Local de Sant Pol,Carles Santacreu, el detingut haur de respondredavant del jutge per un presumpte delicte contra laseguretat del trnsit.

El Punt, 10-9-2002Qu? La policia local det un noi que feia de tore-ro enmig de la N-II.Qui? Un noi de nacionalitat francesa.On? La N-II al pas per Sant Pol de Mar.Quan? Divendres passat.

Com? El noi feia de torero entre els vehicles quecirculaven per la carretera i sestira a la calada.Per qu? El noi ho feia per cridar latenci.

pgina 80

8. Entrevista de personalitat.

9. a) s una feina que consisteix a recrear el mn, ique per aix necessita de molt de temps per es-criure amb passi per de manera clara.

b) Empra la sinestsia per evocar i fer present elpassat.

c) Descriu la superfcie de la seva ment, no linte-rior.


pgina 81

11. El text s una crnica perqu relata uns fets con-crets (un partit de futbol) duna manera diferent auna notcia. En concret: desenvolupa de manerams mplia la notcia (dna detalls precisos delsminuts i dels fets); no t la formalitat de la notcia(Messi els salva al final, Va ser Hunt..., etc.); elcronista hi s present i s testimoni dels esdeve-niments (vegeu la pregunta 13).

12. Ttol: Funci de captaci dopini. Entradeta: funciresum.

13. Bloc 1: Va ser un xut [...] van avortar. Bloc 2: Passat el primer quart dhora [...] veloci-tat. Bloc 3: Calia un gol [...] xarxa (1-0). Bloc 4: Per acabar-ho [...] en la frontal. Bloc 5: Rijkaard [...] rebutjar.Bloc 6: La gran jugada [...] per afusellar Wiese(1-1).Comentaris subjectius: ...el primer a posar a pro-va Valds, ...en forma de mala sort pel Barcelo-na, ...va protagonitzar una gran acci individual,etc.

pgina 82

14. a) Gnere informatiu.b) Ttol dobertura.c) Estructura piramidal.

pgina 83

15. Avui: anir minvant (perfrasi de reiteraci en futur);quedar (futur simple); reapareixeran (futur sim-ple).Dem: estar (futur simple).

16. Ladjectiu probables; els adverbis poc i mig.

17. Avui: La nuvolositat del vessant nord del Pirineu haanat minvant al mat. Com la resta de Catalunya, elcel ha quedat poc ennuvolat. A la tarda han reapa-regut els nvols pel nord i loest de Catalunya. Hiha hagut precipitacions dbils.

4. LA PREMSA. ELS GNERES INFORMATIUS

15

Dem: Hi ha hagut cel ennuvolat al Pirineu i al Pre-pirineu, sobretot al vessant sud. El cel ha estat migennuvolat a la resta, amb nvols ms abundants aloest i al mat, Hi ha hagut pluges al Pirineu i Pre-pirineu occidental.

18. Aquari: mira (imperatiu); tindrs (futur simple); ser(futur simple).ries: donar (futur simple); haur de proporcionar-te (futur); modela (imperatiu).El temps s el futur per connotar predicci.


1. a-campan-at; llevant-; astr-al; agn-ic; pluvi-al; anar-qu-ista; defect-(u)-s; mols-ut; fronter-er; itali-; ne-guit-s; ataronj-at; flaut-ista; presumpt-(u)-s.

2. a) nadalenc; b) llevant; c) famolenc; d) orellut; e)avaricis; f) llumins; g) morrut; h) maragalliana; i)mar; j) greixosa; k) cavallaresc; l) jovenvol; m) kan-ti; n) vents.

3. a) canadenc; b) tarragon; c) albans; d) arans; e)francs; f) badalon; g) barcelon; h) artenc; i) lap;j) lleidat; k) montcad; l) menorqu; m) sahari; n)alacant; o) tibet.

pgina 85

4. a) nervis; b) vanits; c) manitic; d) intellectual; e)sarcstic; f) sentimental; g) melangis; h) neguits;i) dolors; j) bondads; k) rabis; l) fastigs.

5. a) sentimental; b) vanits; c) sarcstic; d) melan-gis; e) neguits; f) manitic.

6. a) geni-t; b) pages-vol; c) bony-eg-uda; d) mun-tany-enc; e) pel-ut; f) soroll-osos; g) rampell-ut; h)volum-in-s; i) mentid-er; optim-ista.

7. a) en-rabi-at; b) a-campan-at; c) a-taronj-at; d) en-fein-at; e) a-flaut-at; f) en-deri-at; g) a-botifarr-at; h)a-cur-at; i) a-deler-at.

8. a) adelerat; b) aflautada; c) enrabiat; d) abotifarrats;e) enfeinat; f) ataronjat; g) enderiat; h) acurada; i)acampanats.

pgina 86

9. Blanqu-in-s; amarg-s; ross-enc; ampl-ssim; fos-qu-ssim.

10. a) greu: greuet; trist: trist; apagat: apagadot.b) petit: petitet; quiet: quietot.c) prim: primet.d) rod: rodonet; bonic: bonic.e) petit: petitet; calent: calent; polit: polidet.

11. a) Que mostra una disposici habitual a estar ma-lalt, que t poca salut.

b) Que tira a roig.c) Molt dur.d) Molt dol. e) Que tira a amarg.

12. Resposta model. Tristot; pobret; rosadetes; blan-quins; eixeridet; calladot; grassot; llargot; malalt;calentota.

pgina 87

13. a) esgarrifs; b) treballador; c) abundant; d) balla-dor; e) lloable; f) agradable; g) giratori; h) agressiu;i) pixaner; j) governable; k) humiliant; l) llegible.

14. a) enamorads; s propens a enamorar-se.b) enfiladissa; senfila per un tronc, un aspre, etc.,

arrapant-shi, entortolligant-shi.c) pixaner; pixa.d) divisible; que pot ser dividit.e) digerible; que pot ser digerit.f) criticador; critica.g) ballable; ballar.h) menjable; que es pot menjar.i) comprensible; poder ser ents o comprs.

15.

pgina 88

16. a) abrusadora; b) esperanadora; c) pagador; d) pre-dicadors; e) afalagador.

17. a) picant; b) sorprenent; c) satisfactori; d) enfads;e) esbalador; f) apaivagador; g) sagnant; h) esfere-dor; i) cansant; j) angoixant.Resposta oberta.

18. Treballador; manador; enyorads; ploraner; negli-gent; encomanads; pertorbadora; sorprenent; cor-prenedora.

19. a) Ombra: substantiu. Ombrvol: adjectiu. Ombre-jar: verb.

b) Ofici: substantiu. Oficial: adjectiu. Oficial: subs-tantiu.

c) Olor: substantiu. Olorar: verb. Olorosa: adjectiu.d) Paper: substantiu. He dempaperar: verb. Pape-

rina: substantiu. Paperassa: substantiu. Pape-reria: substantiu. Paperer: adjectiu. Paperera:substantiu. Traspaperant: verb.

pgina 89

20. Historicosocial; clarivident.

21. anglo + americ (adjectiu + adjectiu); ala + llarg(nom + adjectiu); panxa + buit (nom + adjectiu); an-glo + sax (adjectiu + adjectiu); pal + plantat (nom+ participi); boca + f (nom + adjectiu).

22. a) sordmut; b) galtapl; c) maternofilial; d) pl-llarg;e) esquenadret; f) panxabuit; g) llavifs; h) cama-tort.Resposta oberta.

23. a) llavifs; b) maternofilial; c) esquenadret; d)sordsmuts; e) pl-llargs; f) galtapl; g) camatort.

24. Caracterstiques fsiques: colltort; caraxuclat;capgrs; camallarg; carabrut; cellapoblat; ullblau;capbaix.

Qualitat AgentPropensi o aptitud

pagadorllegidoresperanador

governadorpredicadoragitador

abrusadorafalagadorcasador

16

Caracterstiques psicolgiques: bocabadat; panxa-content; bocamoll; esmaperdut.


1. Resposta model.a) concepte principal.b) no som taules rases.c) eminent.d) inapropiades.

2. Fixar-nos: parar esment.Existeixen: hi ha.Celebrar: oficiar. Relacionar-nos: tractar-nos.Aparellar-nos: ajuntar-nos. Educar: formar.

3. Aprenentatge; rectificaci; pensament; formaci;naixement; explicaci.

4. a) Perqu interv en tot el que pensem, sentim ifem.

b) Perqu les xarxes nervioses estan encara enplena formaci.

c) Innats.d) Que lhome t una capacitat immensa dadquirir

nous coneixements.e) A les connexions que es produeixen en el cer-

vell.

5. El cervell en aquests casos repara o compensa lesidees poc adaptatives i les rectifica.

6. Segons el text, cal que ens imaginem que el cer-vell s com una pastilla de plastilina o de fang, jaque podem donar-li forma segons el que aprenem.Aix es deu al fet que tot procs daprenentatge vaacompanyat dun canvi daquest rgan, i duna mo-dificaci de les xarxes neuronals.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

pgina 93

9. a) dis-funcio-(n)-alsb) in-evita-ble-mentc) extra-ordinr-iad) re-actual-itza-ci

10. Queden; tenim; adquirir; demostra; trobem.

11. Tant (adverbi) els (determinant) animals (substan-tiu) com (adverbi) les (determinant) persones(substantiu) venim (verb) al (preposici + determi-nant) mn (substantiu) una (determinant) mica (ad-verbi) ensenyats (adjectiu), amb (preposici) algu-nes (determinant) llions (substantiu) ja (adverbi)apreses (adjectiu).

12. La conjunci i. Subjecte: El nostre cervell.13. Audici 11.

a) evoluci; b) rgan; c) cllules; d) mnim; e) bsi-ca; f) extraordinria; g) aix; h) filosfics; i) nixer;j) msculs; k) diferncia; l) supervivncia.

14. Audici 12.A linterior del cervell hi trobem allotjades al voltantde 100.000 milions de cllules nervioses o neuro-nes que es poden classificar en un mnim de mil tipus diferents, encara que totes comparteixen lamateixa estructura bsica. De mitjana, cadascunadaquestes neurones pot establir contacte ambunes altres mil de diferents, de manera que ses-tableix una xarxa duna complexitat extraordinria.

15. Audici 13.La nutrici a lescola, una qesti vital s el nomde les jornades que lajuntament ha dut a terme encollaboraci amb les institucions locals segents:Ampes, claustres de mestres i responsables de cui-na de diverses empreses. Avui hi haur la inaugura-ci, amb aquest ordre del dia: salutaci a crrec delregidor deducaci, senyor Pere Joan i Ramon; pre-sentaci del programa i precs i preguntes. El regidorha expressat aix la seva satisfacci per la celebracidaquestes jornades: Pensem que seran molt profi-toses per millorar la qualitat dels mens escolars iprotegir la salut dels nens i les nenes.

17

pgina 97

1. Primera part: Es deia Andreu [...] tocant a la cos-ta. Shi explica el que lavi i el nt fan normalmentquan van a buscar corall.Segona part: Quan va sortir de casa [...] va xisclarfort. Shi explica un dia concret i fosc, en qu la-vi i el nt es fan a la mar. Aquell dia troben la quan-titat de corall que sempre havien desitjat, per la-vi desapareix en la cerca.

2. a) Lineal.b) Dos protagonistes plans i invariables: lavi An-

dreu i el seu nt.c) La cerca de corall.d) Conflicte amb forces no humanes: agents natu-

rals.e) Funci referencial: la platja i el mar on van a bus-

car el corall.f) Temps passat no gaire lluny.g) Lacci dura unes hores del mat.h) Temps lineal.i) Narrador extern total.j) Narraci.

3. Resposta oberta.

4. Seqncies descriptives: Tenia una barca petitapintada de verd...; ...aquell mat era ms fosc...;etc.

5. a) El motor fa sorolls dexplosi desiguals que espotencien encara ms en la distncia.

b) El fanal est lluny i t una llum esmorteda, queanticipa els esdeveniments.

c) El vent era humit i donava la sensaci de roina.d) Laigua en dies de mal temps t un color fosc

semblant al plom, motiu pel qual dna una sen-saci despessor i de pesantor.

6. Noms: Andreu; corall; barca; lletres; Martina; diu-menges; mar; nt; silenci; platja; espetec; motor;vegada; Andreu; tim; mans; nen; ulls.Adjectius: petita; pintada; verd; blanques; fosc; desigual; lluny; gaire; quiet; tancats; endormiscat.

7. Pobles: formaci bsica. Platges: acabat en vocal neutra > -es.Aiges: acabat en vocal neutra > -es.Cascs / cascos: acabat en -sc > -s / -os.Mans: acabat en vocal tnica > -ns.Barques: acabat en vocal neutra > -es.

8. Groc, groga, grocs, grogues.Fosc, fosca, foscs / foscos, fosques.Esps, espessa, espessos, espesses.Brusc, brusca, bruscs / bruscos, brusques.

9. La corellera: sintagma nominal.Plena: sintagma adjectiu (la corallera).Fosc i sencer: sintagma adjectiu (el corall).El corall: sintagma nominal.Laigua: sintagma nominal.Molt quiet: sintagma adjectiu (el casc).La xarxa: sintagma nominal.Plena: sintagma adjectiu (la xarxa).Content: sintagma adjectiu (el nen).

10. Barca: substantiu; barcassa.Fosc: adjectiu; foscor.Repetir: verb; repetici.Nvol: substantiu; nuvols.Esps: adjectiu; espessor.Sol: adjectiu; solitud.Moure: verb; movedissa.Mar: substantiu; martim.Acabar: verb; acabament.Corda: substantiu; cordill.Clar: adjectiu; claror.Alimentar: verb; alimentaci.Vent: substantiu; ventet.Gris: adjectiu; grisor.Verd: adjectiu; verdor.

AVALUACI 1R BLOC

18

Anticipacipgina 99

1. Audici 14. Mare i fillaLes teves mans sn tot el seu passat:trenta anys damor al fons dels teus palmells.Lhas vetllada durant tota la niti tajeus al seu llit al costat della,amb el teu pit contra la seva esquenai el rostre a frec dels seus cabells cansats.Labraces i li parles en veu baixamentre lacaricies.Sn les ltimes nits. Sents lescalfordel seu cos esgotat que coneixes tan b.En la mort aprendrs a tenir cura della.Ha estat sempre un infant: vetlla el seu son,que va assemblant-se ms i ms, i ms,a la profunda fosca dalegriaon ella cau dins de les teves mans.

JOAN MARGARITa) Poema en vers lliure.b) Resposta oberta.


1. El poeta descriu un cam incert, que no sap on me-na. El poema s una metfora de la vida, tal comes descriu en lltim vers.

pgina 101

2. Nombre destrofes: tres.Ritme basat en els accents principals a les sllabestniques.Versos combinats de quatre i vuit sllabes.Rima consonant.Masculina en els versos senars i femenina en elsversos parells.Esquema: 8a / 4b / 8a / 4b / 8c / 4d / 8c / 4d; etc.

3. a) El poeta es pregunta on porta el cam; s a dir,pel sentit de la vida.

b) Viur acompanyat o en solitud? La vila repre-senta la companyia, i el pi de la carena, la so-litud.

c) Imatges oposades: el lliri blau convida a anar-hi, a avanar, el vel de teranyina impedeix se-guir endavant.

d) Imatges oposades: el cam pot ser difcil (llis-cant, amb pendent, sense vida) o b agradable iple de bellesa i vida.

pgina 102

4. Resposta model: El poeta reflexiona sobre limpre-vist en la vida, i es pregunta qu li deparar.

5. Resposta oberta.

6. Sn la veu dels obstacles de la vida o de les ale-gries.

7. Resposta model:Metfores: cam; vila; pi; etc.Personificacions: lliri blau; vel de teranyina; etc.

8. Sinnims dincertesa: perplexitat, dubte, indeci-si, ambigitat, confusi, equvoc. Antnims dincertesa: seguretat, confiana, do-mini, certesa, evidncia.

9. El poeta afirma que cada dia i cada vida s una in-certesa, en la mesura que no sabem qu passar.En aquest sentit el poeta clou el poema amb unareflexi tancada que ens obre a lignot.



12. El poema s semblant al de Josep Carner ja quecompara la vida a un cam que es va fent.

pgina 103

13. 1. La migraci dels homes.2. La soledat.3. La prdua dalg estimat.

pgina 104

14. Lamor apassionat i sensual com a resposta a la fu-gacitat duna vida finita.

15. a) ...que la vida s comptada.b) ...el goig damar no comporta mesura.c) ...s sempre als llavis que lamor perdura.

16. Lamor sensual.

17. Resposta model: El poema sajusta perfectamental tpic del carpe diem, ja que convida a viure elmoment sense pensar ms enll, mogut per la fu-gacitat de la vida.

18. Deixat besar. Insistir en la invitaci a un amorbasat en la sensualitat com a resposta al misteri dela vida.

19. Quatre estrofes de versos de deu sllabes, amb ri-ma consonant A / B / A / B; C / D / C / D; etc.

pgina 105

20. Resposta model: Joan Maragall convida, a difern-cia de Salvat-Papasseit, a un amor reflexiu i sacrifi-cat, espiritual, lluny de les festes illusries de la fu-gacitat.

21. El record dun amor passat que s prou fort per fertirar enrere qualsevol altra histria amorosa.

22. Resposta model: El poeta exagera el seu lamentcausat per un sentiment dolors i inoblidable da-mor.

23. Parla dun nou amor. Creu que s de justcia podertornar a fruir de lamor sensual, mentre tingui vidai no torni linoblidable amor passat (rosa blanca).

5. LA POESIA. EL TEMA

19

24. Resposta model. El poema es diu Resoluci per-qu expressa la determinaci del poeta danar en-davant buscant nous amors excepte en el cas quetorns lenamorada.

25. Sonet. Versos de deu sllabes amb rima conso-nant: A / B / B / A; B / A / A / B; C / C / D; E / E / D.



1. a) leuga; b) la ela; c) lguila; d) lAnna; e) la por; f)lelisi; g) la uni; h) la imaginaci; i) la indstria; j)la erra; k) lungla; l) lndia; m) la humanitat; n) la ina-nici; o) la imatge.

2. Resposta oberta.

3. a) pel carrer; de lavi.b) a lestadi; al camp.c) cal Pere; ca lAndreu.d) del camp; a lera.e) ca lEstret; per a la mainada.f) de lOli; pel riu.g) al marge; del full.h) per al Pere; per a la Laia.

4. a) el nostre; b) la nostra; c) el nostre; d) la nostra;e) la nostra; f) el nostre; g) el nostre; h) la nostra; i)el nostre.a) el vostre; b) la vostra; c) el vostre; d) la vostra; e)la vostra; f) el vostre; g) la vostra; h) el vostre; i) lavostra.

pgina 113

5. a) el seu; b) les seves / llurs; c) els seus / llurs; d) elseu; e) la seva; llur; f) el seu / llur.

6. a) meu (determinant possessiu); teu (pronom pos-sessiu); seu (determinant possessiu).

b) aquest (pronom demostratiu); aquell (pronomdemostratiu); aquestes (determinant demostra-tiu).

c) Aix (pronom demostratiu); aquestes (determi-nant demostratiu).

d) Aquest (determinant demostratiu); meu (pro-nom possessiu); aquell (pronom demostratiu);teu (pronom possessiu).

e) Aquestes (determinant demostratiu); meves(pronom possessiu).

pgina 116

7. a) setze; b) disset; c) vint-i-vuit; d) setanta-cinc; e)cent nou; f) dos-cents trenta-un; g) mil quatre; h)dos mil quatre-cents vint-i-cinc; i) tres mil set-centscinquanta-sis; j) tres-cents quaranta-cinc mil vuit-cents trenta-set; k) quatre milions cinc-cents sei-xanta-set mil nou-cents noranta-nou; l) vint-i-vuitmilions tres-cents dos mil vuitanta-quatre.

8. a) quaranta-cinc.b) tres-cents cinquanta-vuit; dos-cents cinquanta.c) vuit-cents trenta-quatre; vint-i-quatre. d) tres mil tres-cents noranta-nou; dos mil quatre-

cents quaranta-nou.

e) cinquanta-vuit; vint-i-quatre.

9. a) 3r; 4a; 5; 2a.b) 4t; 2n; 1a.c) 1r; 3r; 4t.d) 22; 30; 54a.e) 100.

10. a) tanta; b) quants; fora; c) poca; molta; d) bas-tant; ms; e) gaire; f) massa.

11. a) gens; res.b) gens; res.c) res; res.d) gens.e) gens; gens; res.

pgina 117

12. a) molta; gaire; molt; gaire.b) gaire; molt.c) molts; gaires.d) molta; gaire.e) gaire; moltes.

13. a) qualsevol; b) ambds / tots dos; c) cap; cada un;d) tal; e) sengles; f) mateix.

14. a) Tota Barcelona: tot Barcelona.b) Algo: alguna cosa.c) Els dems: els altres / la resta.d) Varios: diversos / alguns.e) Ningun: cap.f) Masses: massa.

15. a) alg: pronom; tothom: pronom; certa: determi-nant.

b) qualsevol: pronom; tots; pronom; ning: pro-nom.

c) altre: determinant; ambds: pronom; una: deter-minant; sengles: determinant.

d) algunes: determinant; altre: determinant.e) manta: determinant; mateixes: determinant.f) una: pronom; cap: determinant.

16. Sobvien les repeticions.Molta (determinant quantitatiu variable); el (articledeterminant); meu (determinant possessiu); poca(determinant quantitatiu variable); molts (pronomquantitatiu); tres (determinant numeral cardinal);gaire (determinant quantitatiu variable); son (deter-minant possessiu ton); les (article determinant);mateixes (determinant indefinit); tot (pronom inde-finit); tothom (pronom indefinit).


1. Gris; blanc; taronja; morat; blau; verd; groc.

2. Ulls: grisos.Nap: blanc; verd.Ceba: blanc; groc.Pastanaga: taronja.Col llombarda: morat.

20

Pintura: blau ultramar.Nvols: blanc, gris, blau, groc, verd.

3. Dubtar: afirmar.Brillant: opac.Fosca: clara.Menuda: gran.Forta: feble.Greu: agut.

4. Resposta model. Pensament; ploradissa; treba-llador; salutaci; dita; sentiment; comenament;emoci; separaci; greuge; tallada; visi.

5. Perqu busquen una minyona.

6. De curiositat i inters. Resposta oberta.

7. Que els personatges eren duna categoria social di-ferent, rica, benestant, amb una educaci distinta.

8. Les colloca en cercle, cadascuna en una seccitriangular; al centre, hi posa un disc de pastanaga.Lhome se sorprn de la disposici dels colors

9. Resposta oberta.

10. Perqu, en descobrir els colors que contenen elsnvols, sent com si els veis per primera vegada.Per aix, a partir de llavors, veu la realitat com unanovetat contnua.




pgina 121

14. Sobvien les repeticions.Aquesta (determinant demostratiu); la (article de-terminant); meva (determinant possessiu tnic); el(article determinant); uns (determinant indefinit);seva (determinant possessiu tnic); una (determi-nant indefinit).

15. Tercera persona del singular. Narrador intern: pro-tagonista.

16. a) expressi; b) celles; c) discreci; d) fossin; e) as-seguda; f) cercle; g) assenyalar; h) advertncies; i)secci; j) sacseja; k) massa; l) faci.

17. Jo disposava, amb recana, cada mat, els colorsque ell em demanava. Un dia, tamb vaig deixar apunt un blau. La segona vegada que ho vaig fer, ellem va dir: Ultramar no; Griet. Noms els colors que et vaigdemanar. Per qu lhas tret, si no te lhe dema-nat? Quan em faci falta, tho demanar.

Jo vaig fer que s amb el cap i vaig tornar a fregarla cadira.

18. Audici 15.La mare no em va dir que venien. Desprs va dirque no volia que sem veis nerviosa. Em va sor-prendre, perqu em pensava que ella em coneixiaprou b. Els desconeguts sempre es pensavenque jo estava perfectament tranquilla. No plorava,de petita. Noms la mare em notava la tibantor ales barres, o que feia ms grans uns ulls que ja hoeren.

19. Audici 16.I aleshores vaig arribar a la plaa. Lespectacle eraimpressionant: venedors de tota mena, malaba-ristes, pidolaires, encantadors de serps, come-diants... Jo estava completament atordit, no sa-bia... no sabia cap on havia danar. La multitud emmarejava, em sentia desorientat i aleshores... ales-hores vas aparixer tu. Veuret all, enmig de lagentada, em va fer sentir... com tho diria... salvat,alliberat.

21

Anticipacipgina 123

1. Resposta oberta.


1. El poder atractiu de les rebaixes, del qual no senescapa ni el crtic ms subtil.Estructura. La primera estrofa serveix com a intro-ducci del contingut, que sexpressa en les quatreestrofes segents. Aquestes estrofes poden divi-dir-se en dues parts: la primera (les dues primeresestrofes daquesta part), en qu sexplica qu snles rebaixes; la segona (les altres dues), en qusexpliquen els hbits dels homes i les dones enles rebaixes. El poema canvia el significat i va capa la crtica negativa i la reflexi en les estrofes 6 i 7.Finalment, conclou en lltima estrofa, amb un finalinesperat i pardic.

2. Resposta oberta.

3. Resposta model: El poeta veu les rebaixes com untalism que enganxa a tothom duna manera irra-cional. La intenci s pardica.

pgina 125

4. Resposta oberta.

5. El poema es refereix a la mort, a la preparaci delpoeta per a la mort.

pgina 126

6. a) La dificultat i la soledat que t una vaca cega.b) El poeta presenta la vaca en els sis primers ver-

sos. Dels versos 6 al 13 explica la soledat de lavaca, que abans es movia gil i en companyia.Dels versos 14 al 19, retorna al present per ex-plicar les dificultats de moviment de la vaca ce-ga. Del final del vers 19 fins a lacabament delpoema, descriu amb patetisme el comiat delescena.

c) Resposta oberta.d) Versos decasllabs. Rima: versos blancs.

7. Resposta oberta.

pgina 127

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

10. Versos decasllabs de rima consonant: A / B / B/ A; C / D / C / D; E / F / E / F; G / H / G / H; I / J/ I / J.


pgina 128

12. La vaca cega: humil, dscola, resignada, dbil, ei-xuta, obedient, feble, conformista, gentil, tendra.La vaca sussa: esquerpa, altiva, ferrenya, rebel, as-pra, presumptuosa.

13. a) fortalesa (la vaca sussa): debilitat.b) submissi (la vaca cega): insubmissi.c) arrogncia (la vaca sussa): senzillesa.d) llibertat (la vaca sussa): esclavitud.

14. Text 1: intenci pardica. Text 2: intenci lrica.Text 3: intenci pardica.Text 4: intenci programtica.

15. 1. Tema: desig que les coses tornin a ser comabans. Intenci: lrica.

2. Tema: lamor cert que ven el dubte. Intenci: l-rica.

3. Tema: els inconvenients dun home alt en unmn petit. Intenci: pardica.

pgina 129

16. Tema: el drama de la mort trgica dun home encontrast amb una humanitat inconscient. Intenci:moral.

17. Mort de Giordano Bruno: estrofes 2, 5, 6, 7.Camps dextermini: estrofes 3, 4, 5, 6, 8.

pgina 130


19. a) La pres i el posterior reconeixement social coma poeta.

b) Canviar-se la camisa, mirar els nens com juguen,mirar la tele; llegir diaris; el sol ponent; el silencidagost; jugar a la petanca.

c) Smbol del pensament desquerres, comunista.


pgina 131

21. Qui: el poeta.Qu: el poeta anava en bicicleta.Quan: un mat de mar.On: per camins.

22. Resposta oberta. Metfora: el soroll de les rodesde la bicicleta recorda el brunzir de les abelles.


24. Un mat, la persona narrativa anava contenta en bi-cicleta pels camins, quan de sobte s sorpresa peruna botzina que li estronca els somnis.

25. Sonet de versos decasllabs, de rima consonant.A / B / A / B; A / B / A / B; C / C / B; C / C / B.


pgina 132

27. 1. Descripci.2. Descripci.3. Descripci.4. Exposici.5. Narraci.

6. LA POESIA. LESTRUCTURA

22

28. 1. Tema: lenvelliment que fa conscient de la mortprxima. Intenci: lrica.

2. Tema: la vellesa prxima a la mort en contrapo-sici amb una joventut inconscient de la mort.Intenci: lrica.

3. Tema: amor al pi de Formentor com a smbol ro-bust davant ladversitat. Intenci: lrica.

4. Tema: lexposici duna actitud rebel davant unmn opressiu. Intenci: programtica.

5. Tema: enyorana dun passat amors. Intenci:elegaca.

pgina 133



1. a) envi-essis; b) compr-s; c) salud-i; d) lleg-s; e)mir-ant; f) sop-em; g) trob-at; h) falt-es; i) celebr-em.

2. a) enviar, 1a conjugaci.b) comprar, 1a conjugaci.c) saludar, 1a conjugaci.d) llegir, 3a conjugaci.e) mirar, 1a conjugaci.f) sopar, 1a conjugaci.g) trobar, 1a conjugaci.h) faltar, 1a conjugaci.i) celebrar, 1a conjugaci.

3. Resposta oberta.

pgina 136

4. Sobvien les repeticions.Formes personals en indicatiu: comen; discutia;havia decidit; va ficar; comentvem; era; va dir; recordo; havia de fer; tenen; s; va engegar; bada;va seguir; em vaig quedar; estava; vol; vaig dir; jeu;considera; demanen; va emmudir; se nhavia anat;havia dit.Formes personals en subjuntiu: ans; fos; hagusdit; es fiqus.Formes no personals: enraonar; comprar-se; aca-bat; mirant; avesada; ficar-te; convenuda.

5. Saltessis: 2a persona del singular, imperfet de sub-juntiu del verb saltar, 1a conjugaci.Trobi: 1a o 3a persona del singular, present de sub-juntiu del verb trobar, 1a conjugaci. Havien combatut: 3a persona del plural, plusquam-perfet dindicatiu del verb combatre, 2a conjugaci.Escriurem: 1a persona del plural, futur del verb es-criure, 2a conjugaci.Redactarem: 1a persona del plural, condicional delverb redactar, 1a conjugaci.Facilitareu: 2a persona del plural, futur el verb faci-litar, 1a conjugaci.Haguessis susps: 2a persona del singular, plus-quamperfet de subjuntiu del verb suspendre, 2aconjugaci.Sentiries: 2a persona del singular, condicional delverb sentir, 3a conjugaci.

Perdeu: 2a persona del plural, imperfet dindicatiudel verb perdre, 2a conjugaci.Mires: 2a persona del singular, present dindicatiudel verb mirar, 1a conjugaci.

6. Saltar, haver saltat; saltant, havent saltat; saltat,saltada, saltats, saltades.Trobar, haver trobat; trobant, havent trobat; trobat,trobada, trobats, trobades. Combatre, haver combatut; combatent, haventcombatut; combatut, combatuda, combatuts, com-batudes.Escriure, haver escrit; escrivint, havent escrit; es-crit, escrit, escrits, escrites.Redactar, haver redactat; redactant, havent redac-tat; redactat, redactada, redactats, redactades.Facilitar, haver facilitat; facilitant, havent facilitat; facilitat, facilitada, facilitats, facilitades.Suspendre, haver susps; suspenent, haventsusps; susps, suspesa, suspesos, suspeses.Sentir, haver sentit; sentint, havent sentit; sentit,sentida, sentits, sentides.Perdre, haver perdut; perdent, havent perdut; per-dut, perduda, perduts, perdudes.Mirar, haver mirat; mirant, havent mirat; mirat, mi-rada, mirats, mirades.

7. Podia; treure; era; tocava; anaven; buscava; sem-bla; tingui; passa; fent; anar; deixar; anar; sentir;feia; sentir; poden; capgirar; s; era; aniria; pren-dre; s; tenia; queia; era; petar; anaven.

pgina 137

8. a) trenco; trenqus; trencant; trenqui; trencar; tren-caria.

b) piqui; piqus; picar; picant; piquessis; pico.c) lligo; lligus; lligaria; lligant; lligui; lliguessis.d) regar; regui; regus; regant; rego; regat.e) caar; cao; caci; caant; cacs; caaria.f) alar; alci; alant; alaves; alcs; alaries.g) enaiguar; enaigen; enaiguat; enaigis; enaiguo;

enaigssim.h) barregi; barrejo; barrejar; barrejaves; barregs;

barregem.i) liquo; liqis; liqeu; liquava; liquar; liqs.j) menjo; menjar; mengi; mengs; menjant; menja-

r.

pgina 138

9. a) canvis; b) estudi; estalvi; c) fies; d) llon; e)cren; f) acarici; g) rumis; h)odin; i) accentu; j)somnis; k) pronuncis.

10. Present de subjuntiu del verb lloar: llo, llos, llo, lo-em, lloeu, llon.Imperatiu del verb lloar: lloa, llo, lloem, lloeu, llon.Present de subjuntiu del verb suar: sus, suessis,sus, sussim, sussiu, suessin.Imperatiu del verb suar: sua, su, suem, sueu, sun.

pgina 139

11. a) infondre; b) concrrer; c) discrrer; d) difondre;e) emetre; f) ometre; g) irrompre.

23

12. a) van irrompre; b) va difondre; c) van infondre; d)va ometre; e) va concrrer; f) va emetre; g) van dis-crrer.

13. Incloure: posar (una cosa) dins una altra.Excloure: treure (alg o alguna cosa) duna banda,duna cosa, com no devent participar-hi ms.Concloure: arribar a la soluci definitiva (dalgunacosa) per una decisi, un acord, un pacte, un ju-dici.Resposta oberta.

14. a) jeure, jaur, jagut, jec, jegui, jaient, jagus.b) nixer, nascut, naixent, neixis, neix, naixerem,

nasqus.c) treure, traiem, traurs, tregui, tret, traguem,

traient.

15. a) pugui; b) poguessis; c) puguem; d) pugueu; e)pugui; f) pogus.

16. a) vulguis; b) vulguem; vulguem; c) vulgui; d) vol-guessis; e) vulgui; f) vulguin.

17. Dir: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.Dur: duc, duus (dus), duu (du), duem, dueu, duen.


1. Pernils; embotits; llaunes i conserves; capses decacau i de te; licors i botelles amb ponx; peixos fu-mats, llemprees, anguiles i verats; amanides italia-nes; una llagosta; anxoves; fruites selectes; ma-duixes conreades i rams; llaunes de sardines;caviar; pat dnec; peces de caa; fiambres; carnrostida; llengua; salm fumat; pitreres dnec; for-matges; carxofes; esprrecs verds; tfones; salsit-xes de fetge; bescuits; pastissos de mel; bom-bons, i dolos de Nia.

2. a) la botiga; b) els embotits; c) cassoles; d) gani-vets.

3. a) rebotiga; b) llaminadura; c) caviar; d) tfona; e)somni.

4. Sortir: eixir.Destorbs: molests.Exhibien: mostraven.Alternaven: combinaven.Contenien: incloen. Escampaven: estenien.Obertes: destapades.Captivar: seduir.Acostar: apropar.Afigurar-se: imaginar-se.

5. a) A les de la botiga de delikatessen.b) Entrar-hi sovint amb una pea de nquel a la m

per tal de comprar-hi alguna cosa per poc preu.

c) Mira amb llibertat absoluta el que hi ha a la boti-ga, i naspira la deliciosa atmosfera, fins que enmarxa desprs de robar-hi bombons de pralin.

d) Diu Bon dia! i sassegura que est sol.e) Corre a lhabitaci per examinar el que ha agafat

a la botiga.

6. Li recorda el pas de xauxa i aquelles cambres sub-terrnies plenes de tresors, en qu els nens afor-tunats somplien les butxaques i les botes amb pe-dres precioses.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

pgina 143

10. Resposta oberta.Narrador intern protagonista.

11. Formes no personals: arribar; treures; escampar;examinar.Formes personals simples: em feia; fossin; es que-dessin; somiem; despertem; trobem.Formes personals compostes: vaig crrer; haviaagafat.

12. Canvi; amplis; cre; llon; estudin.

13. a) pugui; b) volguem; c) volem; d) puguis; e) podr;f) volgueu; g) poguessis; h) volgus.

14. Audici 17.Vaig quedar-me all dret, encantat, titubejant, pa-rant loda i aspirant la deliciosa atmosfera daquelllloc, on laroma de la xocolata i de la carn fumadaes barrejava amb les emanacions exquisides i amblolor de verdet de les tfones. Figuracions fabulo-ses que van captivar els sentits i van venir-me alcap el pas de xauxa i aquelles cambres subterr-nies plenes de tresors, en les quals els nens afor-tunats somplien les butxaques i les botes amb pe-dres precioses. S, all era un somni, potser unarondalla!

15. Audici 18.Et vull explicar una cosa que mha agradat molt:els meus padrins sens han emportat, a mi i alsmeus germans, a Pars, al parc dEurodisney. Haestat un cap de setmana fantstic!

Qu dius? Quina sort que tens!S, s, vam marxar amb avi el dijous a la tarda i deseguida vam fer cap a lhotel!

Quina enveja, noia!El que ms ens ha agradat ha estat latracci delsPirates del Carib i les desfilades. Hi vam veurefins i tot la Mary Poppins!

La Mary Poppins?S, s ldol de la meva germana petita. Imaginatla cara que va fer quan la va veure!

24


1. Lamor vertader i complet entre home i dona. Ell ladescriu comparant-la a les coses ms belles maicreades; ella el convida a complir lamor que haguardat per a ell.

2. La vista, el gust, el tacte, i lolfacte.

3. Resposta model:El fragment dell s bsicament descriptiu, mentreque el della s generalment narratiu.

pgina 147

4. Text 2: Un home dissortat espera en la mort lalli-berament dels propis mals. a) Intenci moral.b) To greu.Text 3: La preferncia per a un home que confia enels dus abans que en la guerra.a) Intenci moral.b) To greu.Text 4: Les paraules de fidelitat de lestimada snparaules sempre incertes.a) Intenci pardica.b) To humorstic.

5. Text 2: Alterna versos dart major i dart menor,amb rima consonant: A /B / B / A; C / C / D / D; E/ E / f / F; G / h / G / H; i / j / i / j. Text 3: versos de catorze sllabes, sense rima.Text 4: versos de catorze sllabes, amb rima asso-nant en els versos parells.

pgina 148

6. La grandesa duna dama descrita com la ms bellasobre la terra.

7. Resposta oberta.

8. Versos heptasllabs, de rima consonant, a / b / b /a / c / c / d, en totes les estrofes.

pgina 149

9. Resposta model: Tot el poema es mou a partir delanttesi, especialment tota la primera estrofa i latercera.Reposta oberta.

10. Resposta model: Lautor planteja personalment unamor no correspost que contrasta amb lamor tro-badoresc.

11. Sonet de versos decasllabs, de rima consonant: A / B / A / B; A / B / A / B; C / D / E; C / D / E.

12. Primera part: versos de l1 a 4.Segona part: versos del 5 al 8.Resposta model: El poeta es compara amb el brauvenut i avergonyit que es retira, ja que se sentvenut pel desamor que li s propiciat.

pgina 150

13. Audici 19. Edat rojaTant de temps per aprendre que fas tardal gran amor. Que mai no haurs viscutcap edat dor. Les roses de Ronsardmai no seran perfum en els teus ulls,i la tardor no les despullarde lents ptals als braos de ning.Has colgat amb loblit tots els mirallscom feien a les cases dels difunts.No tornaran les dones amb les quals,per un instant efmer de tendresa,canviaves els anys de solitud.Perqu la vida a la tardor s ardent,en les hores dangoixa no podrsestimar ni la dona que has perdut.

JOAN MARGARITResposta oberta.


pgina 151


16. Lanhel del poeta darribar amb lajuda de la divini-tat a un parads desitjat, lluny del paisatge boirsduna vida fosca.Estrofa 1: Descripci de la terra boirosa i fosca onviu el poeta, i del desig darribar a un paratge an-helat.Estrofa 2: Arriba als sentits del poeta una diversitatde signes de la terra desitjada.Estrofa 3: Expressa el desig destar en aquella ter-ra eterna, per descriu com un obstacle impedeixque per si sol pugui complir el desig despertat.Estrofa 4: La fe en la divinitat com a possibilitat percomplir els anhels del cor.


pgina 152

18. El poeta es lamenta de tenir un cor endurit per lin-fortuni de lamor, sentiment que s en la joventutel signe del parads.

19. Lamor trgic, no acomplert.

20. El poeta diu en anttesi que el cor que era ardent iclid en la joventut, ara sha tornat fred i glid percausa del desamor.

21. Resposta model:Text 1: Exhaltaci del desig, com a signe dunaeternitat desitjada.Text 2: Mirada al passat amb la nostlgia duna es-perana perduda.

7. LA POESIA AL LLARG DE LA HISTRIA

25

pgina 153

22. Que s capturat pels que viatgen en el vaixell.

23. Lautor compara lalbatros amb el poeta, que, comlocell, s alg gran que es mou en les altures (deldesig), i que s un exiliat i un incomprs.

24. a) Els viatgers del vaixell.b) Els albatros.c) Lalbatros.d) El poeta.

25. a) Smbol: les tres primeres estrofes sn un smbolque es resol en lltima.

b) Comparaci: El Poeta s semblant al rei de lesaltures.

c) Metfora: reis de latzur, etc.d) Anttesi: Tan bell ads i, ara, risible, lleig i moix.Resposta oberta.

26. Versos de dotze sllabes, de rima consonant: A /B / A / B; C / D / C / D; E / F / E / F; G / H / G / H.

pgina 154

27. El poeta experimenta amb elements tipogrfics,com per exemple el tamany de les lletres i el color.El color blau, aix, esdev el smbol del mar on ses-cau el text; les minscules representen les veles iels rems de la barca, mentre que les majsculesrepresenten els elements robustos de lembarca-ci (casc i pals).El poeta, convertit en la veu dun corsari, adverteixque conquistar amb les seves arts a les noies quetrobi.


pgina 155

29. En un caf un vell es lamenta del pas del temps idhaver sacrificat els plaers i haver perdut el tempsde la joventut en coses que no li van reportar la fe-licitat.El to s malenconis, i la intenci, elegaca.

30. El poeta es lamenta que la prudncia hagi malgas-tat els anys del vell en qu podia disfrutar de la vi-da.

31. El poeta s presentat com a lnima conscient delpoble, com a messies que vetlla per ells.


1. a) agraeixis; b) cusi; c) escupen; d) condueixo; e)serveixi; f) fugi; g) escullis; h) tus; i) muny; j) recu-llin; k) assaboreixi.

pgina 157

2. a) sortim, surt, surti, sortir, sortir, sortint, surtis.b) tossir, tussi, tus, tossir, tossint, tusso, tossir.c) escup, escopir, escopir, escups, escopiria, es-

copint.d) collem, cull, collir, culli, collint, collia, collirem.e) cusi, cosirs, cus, cosir, cosint, coss, cosiria.

3. a) reduirem: les formes de futur no porten diresitot i que contenen hiat.

b) influt: es remarca el hiat amb diresi, ja que lesnormes daccentuaci no permeten accentuar.

c) construs: es remarca el hiat amb accent.d) succeir: les formes dinfinitiu no porten diresi

tot i que contenen hiat.e) distribuem: es remarca el hiat amb accent.f) produint: les formes de gerundi no porten dire-

si tot i que contenen hiat.g) tradum: es remarca el hiat amb diresi, ja que

les normes daccentuaci no permeten accen-tuar.

h) condureu: es remarca el hiat amb accent.

4. a) construm, construen, construir, construa,construs, construu.

b) reduu, reduren, reduireu, reduint, redut, redus-sis, reduem.

c) agrat, agrair, agraa, agram, agrassis, agrair,agrairia, agrau.

5. a) construen; b) distribua; c) tradua; d) obeen; e)influa.

6. a) succe; b) agrares; c) tradu; d) oberen; e) influ.

7. Condua, condues, condua, conduem, condueu,conduen.Agra, agrares, agra, agrarem, agrareu, agraren.Tradueixo, tradueixes, tradueix, tradum, traduu,tradueixen.

8. a) Influir, haver influt; influint, havent influt; influt,influda, influts, infludes.

b) Reconstruir, haver reconstrut; reconstruint, ha-vent reconstrut; reconstrut, reconstruda, re-construts, reconstrudes.

c) Traduir, haver tradut; traduint, havent tradut; tra-dut, traduda, traduts, tradudes.

d) Conduir, haver condut; conduint, havent con-dut; condut, conduda, conduts, condudes.

pgina 159

9. a) complert; ofs; tingut.b) ents; susps.c) adms; ats.d) absolt; resolt.e) plagut; escrit.f) roms; rigut.g) mlt; cuit; jagut.h) emps; estret; ests.i) prets; dolgut; ents.j) mort; aparegut.k) tret; suplert.l) establert; venut.m) dut; deps.n) descls; corregut.o) sofert; cogut.p) post; complert.

10. a) atenent; imprimint.b) venint; coent.c) suspenent; sofrint.

26

d) traient; morint.e) fonent.f) coneixent; establint.g) rient; resolent.

pgina 161

11. a) Trenca el silenci (verbal) amb un crit (circums-tancial).

b) Passeja sol (verbal) per la muntanya (circums-tancial).

c) Escriu bajanades (verbal) a la pissarra de pri-mer (circumstancial).

d) Lassemblea plantej propostes de millora (ver-bal) a la direcci de lempresa (verbal).

12. Portar: complement directe.Enviar: complement directe.Negar-se: complement de rgim verbal.Plantejar: complement directe.Mirar: complement directe.Respondre: complement directe.Explicar: complement directe.Acostumar-se: complement de rgim verbal.Oferir: complement directe.Ser: complement atributiu.Arreglar: complement directe.Suportar: complement directe.Parlar: complement de rgim verbal.Escriure: complement directe.Resposta oberta.

13. a) C. directe; c. indirecte.b) C. atributius.c) C. rgim verbal.d) C. predicatiu.e) C. directe; c. indirecte.f) C. rgim verbal.g) C. rgim verbal.h) C. directe; c. indirecte.i) C. rgim verbal.j) C. atributiu.k) C. atributiu.l) C. directe; c. indirecte.m) C. predicatiu.n) C. directe; c. indirecte.

14. a) Est desorientat. (C. atributiu) / Viu desorientat.(C. predicatiu)

b) Condueix nervis. (C. predicatiu) / s nervis.(C. atributiu)

c) Escolta atenta. (C. predicatiu) / Sembla atenta.(C. atributiu)



1. Rutina: costum; obsessi: fallera; grotesca: extra-vagant; ocasi: oportunitat; volums: llibres.

2. Branquill: branca.Aventurava: ventura.Portic: porta.Salivera: saliva.Humanitria: hum.

3. El lexema es marca en cursiva.Re-trob-ava; en-coixi-nat; besti-assa; em-petit-its;qestio-nari.

4. Sotabosc: sota + bosc.Filagarsa: fila + garsar.Malson: mal + son.Entortolligava: torar + lligar.

5. El protagonista accepta perqu li conv el sol demuntanya per desfer-se de lobsessi dels estudisque li havien ocupat el temps lliure.

6. El protagonista troba la mosca en una teranyina.Dubta entre alliberar-la o deixar-la entortolligada a lateranyina.

7. Resposta oberta.

8. El protagonista creu, de manera increble, que lamosca del clatell era la reina de les mosques, queacudia a donar-li les grcies pel que havia fet.

9. El protagonista ha oblidat les llions estudiades.



1.2 Resposta oberta.

pgina 165

13. Entortolligar (1a conjugaci); sotmetre (2a conjuga-ci); cruspir (3a conjugaci); eixorivir (3a con-jugaci); desvetllar (1a conjugaci); sacsejar (1a conjugaci); bastir (3a conjugaci); assistir (3a con-jugaci); anar (1a conjugaci).

14. Sobvien les repeticions.Formes personals: vaig comenar; shavia arrapat;havem installat; vaig adonar; seguia.Formes no personals: fer; aixecar; conixer.

15. a) diumenge; b) jersei; c) projecci; d) migdiada; e)ajeure; f) vaig; g) generacions; h) girava; i) imatges.

16. a) cosia; b) cull; c) tossirs; d) escullen; e) sortireu;f) escupo.

17. Audici 20.Em va eixorivir un pessigolleig que em va fer con-treure els msculs del clatell. En portar-hi la m,sense violncia, noms per gratar-me, vaig enso-pegar amb un cos de tacte ms aviat repulsiu. Enobrir la m a nivell dels ulls, em vaig desvetllar decop: la mosca vironera que empresonava els meusdits no va ser capa de fugir quan la vaig sacsejarper estimular-la a desaparixer. Al contrari es vamoure amunt i avall del palmell, com si em volgusfer ralet-ralet.

27

18. Audici 21.Com pot ser que ahir al mat no hi hagus proble-mes de circulaci a les carreteres si tothom mar-xava de vacances?

Potser molta gent va marxar la tarda de dimecres,no?

Segurament.Jo em pregunto per qu es formen cues sempreque hi ha caps de setmana llargs.

Perqu tothom surt alhora.Sembla mentida que els conductors no optin persortir ms tard o ms aviat per evitar les cues, noet semb

Llengua Catalana i Literatura 3r ESO Solucionari Llibre Alumne

Documents

Transcript of Llengua Catalana i Literatura 3r ESO Solucionari Llibre Alumne