Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu...

Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE)

1


Preàmbul

24172 Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.

Joan Carles I,

Rei d'Espanya

A tots aquells que vegin i entenguin la present llei.Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo sanciono la següent Llei Orgànica:

Els sistemes educatius duen a terme funcions essencials per a la vida dels individus i de lessocietats. Les possibilitats de desenvolupament harmònic dels uns i de les altres es basen enl'educació que aquells proporcionen.L'objectiu primer i fonamental de l'educació és el de proporcionar als nens i a les nenes, als jovesd'un i altre sexe, una formació plena que els permeti conformar la pròpia i essencial identitat, aixícom construir una concepció de la realitat que n'integri alhora el coneixement i la valoració ètica imoral. Aquesta formació plena ha d'anar dirigida al desenvolupament de la seva capacitat perexercir, de manera crítica i en una societat axiològicament plural, la llibertat, la tolerància i lasolidaritat.En l'educació es transmeten i exerciten els valors que fan possible la vida en societat,especialment el respecte a tots els drets i llibertats fonamentals, s'adquireixen els hàbits deconvivència democràtica i de respecte mutu, es prepara per a la participació responsable en lesdiverses activitats i instàncies socials. La maduresa de les societats es deriva, en molt bonamesura, de la seva capacitat per integrar, a partir de l'educació i amb el seu concurs, lesdimensions individual i comunitària.De la formació i instrucció que els sistemes educatius són capaços de proporcionar, de latransmissió de coneixements i sabers que asseguren, de la qualificació de recursos humans queassoleixen, depèn la millor adequació de la resposta a les creixents i canviants necessitatscol·lectives.L'educació permet, en fi, avançar en la lluita contra la discriminació i la desigualtat, ja siguin perraons de naixement, raça, sexe, religió o opinió, tinguin un origen familiar o social, s'arrosseguintradicionalment o apareguin contínuament amb la dinàmica de la societat. Per aquest motiu, al llarg de la història, les diverses societats s'han preocupat per la sevaactivitat educativa, sabent que hi estaven prefigurant en seu futur, fet que en moltíssimesocasions ha desembocat en sistemes de privilegi, tancats, elitistes i propagadors d'ortodòxiesexcloents. Això no obstant, qualsevol transformació, ja sigui gran o petita, compromesa en elprogrés social ha anat acompanyada, i a vegades precedida, d'una revitalització i un impuls del'educació, d'una esperança confiada en les seves possibilitats transformadores. La sevaconfiguració com un dret social bàsic, la seva extensió a tots els ciutadans, és una de lesconquestes que han calat més a fons en les societats modernes.La nostra és una societat amb un accelerat procés de modernització que camina, cada vegadamés nítidament, cap a un horitzó comú amb Europa. Quan s'estan incorporant a les escoles elsciutadans del pròxim segle, els països amb els quals tractem de construir el projecte europeu,que oferirà una nova dimensió a la nostra joventut actual, concedeixen una gran rellevància al'educació i a la formació, intentant d'adaptar-les a l'obertura de l'espai individual, polític, cultural iproductiu, a una més gran rapidesa i complexitat dels canvis de qualsevol tipus, propiciant-neuna prestació més perllongada a un nombre més gran de ciutadans, promovent les milloresnecessàries per tal de garantir-ne la qualitat. Engegant, per tant, processos de reforma dels seussistemes respectius.Aquesta mateixa necessitat d'adaptació s'ha deixat sentir amb força a l'Estat espanyol i a lasocietat espanyola en el seu conjunt, i de manera més perfilada la comunitat educativa s'hapronunciat favorablement per una profunda reforma del nostre sistema educatiu.


2

El disseny del que actualment està en vigor prové de 1970. En aquestes dues dècades, viscudesja en la seva major part en democràcia, l'educació espanyola ha conegut un notable impuls, hadeixat definitivament enrere les agudes carències del passat. S'ha assolit la total escolaritzacióen l'educació general bàsica, i s'han creat per aquest motiu un gran nombre de places escolars,millorant les condicions d'altres ja existents, s'ha incrementat notablement l'escolarització en totsels nivells no obligatoris, s'han produït avenços importants en la igualtat d'oportunitats, ja siguimitjançant l'augment de beques i ajudes o amb la creació de centres i places escolars en zonesque abans no en tenien, s'han produït diverses adaptacions dels continguts de les matèries. Lescondicions professionals en les quals el professorat exerceix la seva funció difereixen,qualitativament, de les que imperaven fins aleshores.L'aplicació dels mecanismes polítics i jurídics propis de la transició va permetre superar elsresidus autoritaris subsistents en la norma aprovada el 1970 i va obrir el sistema educatiu a lanova dinàmica generada en diversos camps, molt especialment a la derivada de la novaestructura autonòmica de l'Estat, que recull en la seva diversitat l'existència de ComunitatsAutònomes amb característiques específiques i, en alguns casos, amb llengües pròpies, queconstitueixen un patrimoni cultural comú. En el pla normatiu, es va procedir, amb la Llei de Reforma Universitària, a la reforma del'ensenyament universitari. La Llei Orgànica del Dret a l'Educació, que va derogar la LleiOrgànica de l'Estatut de Centres Escolars, va regular l'exercici simultani dels diversos drets illibertats relacionats amb l'educació, desenvolupant el mandat constitucional del dret a l'educacióa través de la programació de l'ensenyament.Tanmateix no s'havia abordat la reforma global que ordenés el conjunt del sistema, que l'adaptésen la seva estructura i el seu funcionament a les grans transformacions produïdes en aquestsdarrers vint anys. En aquest període de la nostra història recent, s'han accelerat els canvis en elnostre entorn cultural, tecnològic i productiu, i la societat espanyola, organitzadademocràticament en la Constitució de 1978, ha assolit la seva plena integració en les ComunitatsEuropees.La Constitució ha atribuït a tots els espanyols el dret a l'educació. Ha garantit les llibertatsd'ensenyament, de càtedra i de creació de Centres, així com el dret a rebre formació religiosa imoral d'acord amb les pròpies conviccions. Ha reconegut la participació de pares, professors ialumnes en el control i gestió dels centres subvencionats amb fons públics. La Constitució haencomanat als poders públics que promoguin les condicions i remoguin els obstacles per tal queel dret a l'educació sigui posseït en condicions de llibertat i igualtat, ha establert el caràcterobligatori i gratuït de l'educació bàsica i ha redistribuït territorialment l'exercici de lescompetències en aquesta matèria. Tots aquests eixos, així com la capacitat de respondre a lesaspiracions educatives de la societat, han de conformar el nou sistema educatiu.L'extensió de l'educació a la totalitat de la població en el seu nivell bàsic, les possibilitats mésgrans d'accés als altres trams de l'ensenyament, unides al creixement de les exigènciesformatives de l'entorn social i productiu, han avivat la legítima aspiració dels espanyols perobtenir una educació millor i més perllongada.La progressiva integració de la nostra societat en el marc comunitari ens situa davant d'un horitzóde competitivitat, mobilitat i lliure circulació, en una dimensió formativa, que demana que elsnostres estudis i intitulacions s'ajustin a referències compartides i siguin homologables en l'àmbitde la Comunitat Europea, per tal de no comprometre les possibilitats dels nostres ciutadansactuals i futurs.El domini, en fi, del canvi accelerat dels coneixements i dels processos culturals i productiusrequereix una formació bàsica més llarga, més versàtil, capaç d'adaptar-se a situacions novesmitjançant un procés d'educació permanent, capaç de respondre a les necessitats específiquesde cada ciutadà amb l'objectiu que pugui assolir el màxim desenvolupament possible.Totes aquestes transformacions constitueixen per elles mateixes raons molt profundes a favor dela reforma del sistema educatiu, perquè sigui capaç no solament d'adaptar-se a les que ja s'hanproduït sinó també de preparar-se per a les que s'apropen, comptant així amb una millorestructura, amb millors instruments qualitatius i amb una concepció més participativa id'adaptació a l'entorn.Però reclamarien també amb força, per la reforma, la necessitat de donar una solució correcta aproblemes estructurals específicament educatius, a errors de concepció, a insuficiències i a


3

disfuncionalitats que s'han anat manifestant o aguditzant al llarg del temps.Aquests són, per citar-ne alguns, la carència de configuració educativa en el tram previ al del'escolaritat obligatòria, el desfasament entre la seva conclusió i l'edat mínima laboral, l'existènciad'una doble intitulació al final de l'Educació General Bàsica que, a més de resultardiscriminatòria, possibilita l'accés a la Formació Professional a aquells qui no l'acabenpositivament, la configuració d'aquesta Formació Professional com una via secundària però,alhora, massa acadèmica i excessivament desvinculada i allunyada del món productiu, el dissenyexclusivament propedèutic del batxillerat, gairebé orientat com una etapa cap a la Universitat, elrelatiu desajustament en l'accés a aquesta darrera entre les característiques de la demanda i lescondicions de l'oferta en l'àmbit de l'autonomia universitària.Tot i que, per tot això exposat, la reforma era considerada i reclamada com a necessària, raonsde tipus diferents van advocar perquè s'abordés de forma serena, madura i reflexiva.L'experiència comparada dels països més avançats del nostre entorn ens ensenya que elscanvis rellevants exigeixen amplis períodes de maduració i de consens en la comunitat educativai en el conjunt social. Això encara es més cert quan no es tracta d'implantar estructures efímeres,sinó d'assentar les bases que puguin sostenir-se amb fermesa al llarg de dècades. Per aquestesraons, els calendaris d'aplicació d'aquestes reformes són sempre amplis.La mateixa anàlisi comparada ens mostra igualment l'elevat risc d'errar i ineficàcia que amenaçales reformes empreses a partir d'un simple disseny teòric, abstracte i conceptual. El nostre propipassat està ple de canvis que van ser concebuts amb la millor intenció, que van comptar amb elsuport d'un sòlid bagatge intel·lectual, però que mai van poder arrelar a la realitat que pretenienmodificar perquè, a força de perfilar el model ideal que es perseguia, només van tenir en compteaquesta realitat com a rebuig i no com a punt de partida indefugible. L'experimentació prèvia,com a procés d'anàlisi i validació dels canvis que es consideraven desitjables, ha estatfrancament insòlita en el transcurs de la nostra història educativa.El convenciment que d'una reforma d'aquest tipus, amb voluntat d'ordenar l'educació espanyolafins ben entrat el pròxim segle, solament se'n podrien recollir tots els fruits si es recolzava en unampli consens, aconsellava, en fi, que es propiciés el debat més gran possible sobre la reforma,tractant de construir sobre aquest un acord essencial i durable en allò pertocant als seusobjectius fonamentals. Tot això menà a emprendre primerament un rigorós procés d'experimentació i a possibilitardesprés una profunda reflexió en el si de la comunitat educativa i en el conjunt de la societat. Alllarg dels últims anys, tant en l'àmbit gestionat de manera directa pel Ministeri d'Educació iCiència, com en els de les Comunitats Autònomes amb competència plena, s'han dut a terme,amb un èmfasi i profunditat diferents, però amb el mateix profit i utilitat, diverses experiènciesd'innovacions metodològiques i canvis curriculars que han abraçat els trams de l'educació infantil,del cicle superior d'ensenyament general bàsic i dels ensenyaments mitjans. La revisió crítica ianalítica d'aquestes experiències ha permès d'entendre amb una precisió mes gran els efectesreals que produiria la seva eventual extensió.Amb l'objectiu d'animar un debat ampli, el Govern va presentar el "Projecte per a la Reforma del'Ensenyament. Proposta per a un debat", el 1987, i el va completar el 1988 amb un documentespecífic sobre la formació professional. Sobre l'oferta inicial que contenien, sobre les diversesqüestions que es plantejaven, es van pronunciar durant gairebé dos anys les Administracionspúbliques, les organitzacions patronals i sindicals, els col·lectius i entitats professionals, centreseducatius, reconeguts experts i personalitats amb experiència, forces polítiques, institucionsreligioses i, fonamentalment, els diversos sectors de la comunitat educativa.Les aportacions, molt nombroses i diverses, han ajudat a comprendre molt millor la complexitatde la reforma i han subratllat, al mateix temps, que aquesta s'havia d'emprendre de maneraindefugible. A partir d'una amplíssima coincidència en els objectius essencials, i després deconstatar un suport molt general als canvis més significatius que s'hi havien d'introduir, totincorporant-hi moltes aportacions expressades amb sòlids fonaments, que van fer variar omodular les proposicions originals, el Govern va presentar el 1989 el Llibre Blanc per a laReforma del Sistema Educatiu.El Llibre Blanc no solament conté la proposta de reforma, perfilada ja de manera definitiva, sinóque incorpora un arduós treball de planificació i programació dut a terme sincrònicament amb eldebat i ajustat finalment al seu resultat. L'esforç realitzat ofereix un coneixement molt detallat de


4

la realitat educativa de la qual partim i haurà de permetre una gran precisió en la introducció delscanvis necessaris per tal de millorar-la en els termes de la reforma. El Llibre Blanc proposaigualment un calendari ampli i prudent per a la seva aplicació i reflecteix en termes econòmics elcost previst per a la seva implantació.La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu dóna forma jurídica a la proposta i esconverteix en l'instrument essencial de la reforma. Amb la consecució d'objectius tan fonamentalscom l'ampliació de l'educació bàsica, que es fa arribar fins als setze anys, edat mínima legald'incorporació al treball, en condicions d'obligatorietat i gratuïtat; amb la reordenació del sistemaeducatiu, que estableix en el seu règim general les etapes d'educació infantil, educació primària,educació secundària -que abraçarà l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formacióprofessional de grau mitjà-, la formació professional de grau superior i l'educació universitària;amb la prestació a tots els espanyols d'un ensenyament secundari; amb la profunda reforma dela formació professional i amb la millora de la qualitat de l'ensenyament, aquesta llei intenta nosolament de superar les deficiències del passat i del present sinó, sobretot, de donar unaresposta adequada i ambiciosa a les exigències del present i del futur.En aquesta societat del futur, configurada progressivament com una societat del saber,l'educació compartirà amb altres instàncies socials la transmissió d'informació i coneixements,però encara adquirirà més rellevància la seva capacitat per ordenar-los críticament, per donar-losun sentit personal i moral, per generar actituds i hàbits individuals i col·lectius, per desenvoluparaptituds, per preservar en la seva essència, tot adaptant-los a les situacions emergents, elsvalors amb els quals ens identifiquem individualment i col·lectiva.Aquests seran els objectius que orientaran el sistema educatiu espanyol, d'acord amb el TítolPreliminar d'aquesta llei, i en el seu assoliment l'educació pot i ha de convertir-se en un elementdecisiu per a la superació dels estereotips socials assimilats a la diferenciació per sexes,començant amb la pròpia construcció i ús del llenguatge.El dret a l'educació és un dret de caràcter social. Reclama per tant dels Poders públics lesaccions positives necessàries per al seu gaudi efectiu. És un dret susceptible d'enriquir-se en laseva progressiva concreció, a fi d'arribar d'aquesta manera a més ciutadans i oferir-los una mésgran extensió formativa. Al Títol Preliminar es concreta l'ensenyament bàsic contemplat enl'article 27.4 de la Constitució, el qual determina la seva durada de deu anys, amplia, com aconseqüència, l'existent fins ara en dos anys, i s'estén des dels sis fins als setze anys. Elcompromís per satisfer la demanda escolar en l'educació infantil contribueix igualment acompletar el gaudi d'aquest dret.La igualtat de tots els espanyols davant el contingut essencial del decret esmentat, la necessitatque els estudis que condueixen a l'obtenció de títols acadèmics i professionals de validesageneral s'atinguin a uns requisits mínims i preestablerts, justifiquen que la formació de tots elsalumnes tingui un contingut comú, i per garantir-lo s'atribueix al Govern la fixació delsensenyaments mínims que constitueixen els aspectes bàsics del currículum. Al seu torn, lesadministracions educatives competents, respectant aquests ensenyaments mínims, establiran elcurrículum dels diversos nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu. La lleitroba el seu fonament en la igualtat davant el contingut essencial del dret a l'educació, així comen les competències que la Constitució Espanyola atribueix a l'Estat, especialment en elsapartats 1.1, 1.18 i 1.30 de l'article 149. Igualment afavoreix i possibilita, amb idèntic respecte ales competències autonòmiques, un exercici ampli i ric d'aquestes.La vertiginosa rapidesa dels canvis culturals, tecnològics i productius ens situa davant un horitzóde freqüents readaptacions, actualitzacions i noves qualificacions. L'educació i la formacióadquiriran una dimensió més completa de la que han tingut tradicionalment, transcendiran elperíode vital al qual fins ara han estat circumscrites, s'estendran a sectors amb experiència activaprèvia, s'alternaran amb l'activitat laboral L'educació serà permanent i així ho proclama la llei endeterminar que aquest serà el principi bàsic del sistema educatiu.Aquesta mateixa perspectiva es pronuncia a favor que es proporcioni una formació més àmplia,més general i més versàtil, una base més ferma sobre la qual assentar les futures adaptacions.La llei garanteix un període formatiu comú de deu anys, que abraça tant l'educació primària coml'educació secundària obligatòria, regulades en el Capítol Segon del Títol Primer i en la SeccióPrimera del Capítol Tercer del mateix Títol, respectivament. Al llarg de l'educació bàsica, que lesinclou totes dues, els nens i les nenes, els joves espanyols sense discriminació de sexe,


5

desenvoluparan una autonomia personal que els permetrà operar en el seu propi mitjà,adquiriran els aprenentatges de caràcter bàsic, i es prepararan per tal d'incorporar-se a la vidaactiva o per accedir a una educació posterior en la formació professional de grau mitjà o en elbatxillerat. Amb el coneixement apropiat del conjunt de principis i valors que conté la nostraConstitució, així com de l'estructura institucional de la nostra societat, rebran la formació que elscapacitarà per assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans.Aquest període formatiu comú a tots els espanyols s'organitzarà de manera comprensiva,compatible amb una progressiva diversificació. En l'ensenyament secundari obligatori, aquestadiversificació serà creixent, fet que permetrà acollir millor els interessos diferenciats delsalumnes, adaptant-se al mateix temps a la pluralitat de les seves necessitats i aptituds, amb lafinalitat de possibilitar-los que assoleixin els objectius comuns d'aquesta etapa.L'establiment d'una diversitat de modalitats, Arts, Ciències de la Natura i de la Salut, Humanitats iCiències Socials, Tecnologia, caracteritza la nova regulació del batxillerat, al qual s'accedeixdesprés de quatre anys d'educació secundària i que prepararà per a la vida activa o percontinuar estudis posteriors, ja siguin els de formació professional de grau superior o elsuniversitaris.Per accedir a la Universitat caldrà superar una prova d'accés que valorarà, amb caràcter objectiu,la maduresa acadèmica de l'alumne i els coneixements adquirits en el batxillerat.La llei escomet una reforma profunda de la formació professional en el Capítol Quart del TítolPrimer, conscient que es tracta d'un dels problemes del sistema educatiu vigent fins ara quedemanen una solució més profunda i urgent, i que és un àmbit de la major rellevància per al futurdel nostre sistema productiu.Aquesta comprendrà tant la formació professional de base, que serà adquirida per tots elsalumnes en l'educació secundària, com la formació professional específica, que s'organitzarà encicles formatius de grau mitjà i de grau superior. Per a l'accés als de grau mitjà caldrà havercompletat l'educació bàsica i estar, per tant, en possessió del títol de Graduat en EducacióSecundària, idèntic requisit al que permetrà l'accés al batxillerat.Desapareix així la doble intitulació existent fins ara en finalitzar l'EGB i, per tant, la diferència depossibilitats de continuació d'estudis i els seus efectes negatius sobre la formació professional.Per a l'accés a la formació professional de grau superior serà necessari estar en possessió deltítol de Batxiller. En el disseny i planificació dels cicles formatius, que inclouran una fase deformació pràctica en els centres de treball, es fomentarà la participació dels agents socials.La llei aborda, per primera vegada en el context d'una reforma del sistema educatiu, unaregulació extensa dels ensenyaments de la música i de la dansa, de l'art dramàtic i de les artsplàstiques i de disseny, d'acord amb el creixent interès social que desperten, manifestatespecialment per l'increment espectacular de la seva demanda. Diverses raons aconsellen queestiguin connectades amb l'estructura general del sistema i que, alhora, s'organitzin amb laflexibilitat i especificitat necessàries per atendre les seves pròpies peculiaritats i proporcionardiversos graus professionals, per tal d'assolir intitulacions equivalents a les universitàries, que, enel cas de la Música i les Arts Escèniques, que inclouen la Dansa i l'Art dramàtic, ho seran a la deLlicenciat.Un dels reptes fonamentals de l'educació del futur és assegurar la qualitat de l'ensenyament. Peraquest motiu, aconseguir-la és un objectiu de primer ordre per a tot procés de reforma i la pedrade toc de la seva capacitat per portar a la pràctica transformacions substancials, decisives, de larealitat educativa. La consecució de la qualitat esmentada resulta, en bona mesura, de múltipleselements socials i compromet alhora els diferents protagonistes directes de l'educació. Lamodernització dels centres educatius, incorporant-hi els avenços que es produeixen en el seuentorn, la consideració social de la importància de la funció docent, la seva valoració i l'atenció iinterès per ella, la participació activa de tots els subjectes de la comunitat educativa, la relaciófructífera amb el seu medi natural i comunitari, són, entre altres, elements que coadjuven amillorar aquesta qualitat.Però hi ha tot un conjunt de factors estrictament educatius, les millores dels quals conflueixen enun ensenyament qualitativament millor. La llei els recull i regula en el seu Títol Quart i es detéespecíficament en la qualificació i formació del professorat, en la programació docent, en elsrecursos educatius i la funció directiva, en la innovació i investigació educativa, en l'orientacióeducativa i professional, en la inspecció educativa i l'avaluació del sistema educatiu.


6

La llei considera la formació permanent del professorat com un dret i una obligació del professor,així com una responsabilitat de les Administracions educatives. Des d'aquesta concepció, i ambels ajuts necessaris, cal que s'emprengui la permanent adaptació del professorat a la renovacióque requereix el caràcter mutable, diversificat i complex de l'educació del futur. Reconeixigualment als Centres l'autonomia pedagògica que els permeti desenvolupar i completar elcurrículum en el marc de la seva programació docent, alhora que propicia la configuració il'exercici de la seva funció directiva. Correspon a les Administracions educatives el foment de lainvestigació i de la innovació en els àmbits curricular, metodològic, tecnològic, didàctic iorganitzatiu. Inclou com a part de la funció docent, la tutoria i l'orientació, i estableix el dret del'alumnat a rebre-la en els camps psicopedagògic i professional. Les Administracions públiquesexerciran la funció inspectora amb l'objectiu d'assessorar la comunitat educativa, col·laborar en larenovació del sistema educatiu i participar en la seva avaluació, així com assegurar elcompliment de la normativa vigent.La llei atribueix una singular importància a l'avaluació general del sistema educatiu, i per aquestmotiu crea l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació. L'activitat avaluadora és fonamental peranalitzar en quina mesura els diferents elements del sistema educatiu estan contribuint a laconsecució dels objectius prèviament establerts. Per aquest motiu, cal que s'estengui a l'activitateducativa en tots els seus nivells, i arribi a tots els sectors que hi participen. Amb una estructuradescentralitzada, en la qual els diversos àmbits territorials gaudeixen d'una autonomia important,és més fonamental encara comptar amb un instrument que serveixi per reconstruir una visió deconjunt i per proporcionar a totes i cada una de les instàncies la informació rellevant i el suportnecessari per tal de millorar l'exercici de les seves funcions. En coherència amb això, l'InstitutNacional de Qualitat i Avaluació comptarà amb la participació de les Comunitats Autònomes.L'extensió del dret a l'educació i el seu exercici per part d'un nombre més gran d'espanyols encondicions homogèniament creixents de qualitat són, en si mateixos, els millors instruments perlluitar contra la desigualtat. Però la llei, a més de contenir al llarg del seu articulat nombrosesprevisions igualment útils, dedica específicament el seu Títol Cinquè a la compensació de lesdesigualtats en l'educació. Através de les accions i mesures de caràcter compensatori de l'ofertasuficient de places escolars en l'ensenyament postobligatori, de la política de beques i ajudes al'estudi que asseguri que el seu accés només estigui en funció de la capacitat i del rendiment del'alumne, el sistema educatiu contribuirà a la reducció de la injusta desigualtat social. Però, amés, el desenvolupament d'una política per a les persones adultes, connectada també amb elprincipi d'educació permanent, i el tractament integrador de l'educació especial, seran elementsrellevants per evitar la discriminació.Aquests són els aspectes fonamentals de la llei, que contempla, a més, nombroses previsionsrelatives a les equivalències i adaptacions dels títols que existeixen actualment, a la modificaciód'alguns apartats de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació referits a centres docents, a lesadaptacions dels centres actuals, a l'atribució a cossos docents de la facultat d'impartirensenyaments de règim general i especial, així com a les condicions bàsiques per a l'ingrés enels cossos esmentats i la mobilitat del professorat, a les competències i cooperació delsmunicipis i altres disposicions que determinen els règims transitoris de centres i de docents.La llei, que orienta el sistema educatiu al respecte de tots i cada un dels drets i llibertatsestablerts per la nostra Constitució i al ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne,estableix entre les seves disposicions que l'ensenyament de la religió es garantirà en el respecteals Acords subscrits entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, així com amb les altres confessionsreligioses.La llei recull entre les seves previsions les bases del règim estatutari dels funcionaris públicsdocents, establint el marc per a l'ordenació per les Comunitats Autònomes de la seva FuncióPública docent, i assegura els drets dels funcionaris amb independència de la seva Administracióde procedència.Atenent a la conveniència que, una vegada fixat l'horitzó al qual aspirem, procedim a aconseguir-lo d'una manera progressiva i escalonada, donant temps i ocasió a la realitat de que partimperquè vagi integrant els canvis que la van transformant, la llei determina per a l'aplicació total dela reforma un calendari temporal de deu anys. Un període realista i prudent que permetrà, a més,avaluar progressivament els efectes d'aquesta aplicació.La implantació de la reforma, al llarg d'un perllongat procés, ressalta la conveniència d'assegurar


7

un ampli compromís que garanteixi que comptarà amb els mitjans suficients i necessaris per a laseva efectiva posada en pràctica. Un compromís polític i social que cal construir sobre la base dela planificació realitzada, continguda en la Memòria Econòmica que acompanya el text normatiu, ique s'ha de manifestar en les successives lleis pressupostàries.La llei és un instrument decisiu i imprescindible per a la reforma, sense el qual aquesta no seriapossible en els seus elements essencials. Però no és ni el seu inici ni el seu final. Els canvisintroduïts en els anys recents, que han estat lligats per la lògica que guia la reforma, no solamenthan contribuït a preparar-la sinó que ja en formen part. Amb freqüència s'ha caigut en latemptació de considerar les normes legals com actes paradigmàtics en els quals es resolien lespròpies transformacions de la realitat. Aquest no ha estat el cas. La llei conté la suficientflexibilitat per aspirar a servir de marc a l'educació espanyola durant un llarg període de temps,essent capaç d'assimilar en les seves estructures les reorientacions que pugui aconsellar larealitat canviant del futur.Per la mateixa raó, la reforma haurà de ser un procés continu, una posada en pràcticapermanent de les innovacions i dels mitjans que permetin a l'educació assolir objectius que liencomana la societat. Per aquest motiu ens trobem davant d'una llei amb un nivell de ductilitatsuficient per assegurar el marc precís i l'orientació apropiada, però també per permetre possiblesadaptacions i ulteriors desenvolupaments. Una llei que, consegüentment, ha evitat la temptacióde l'excessiva minuciositat.En favor d'aquesta mateixa ductilitat es pronuncia la pròpia estructura autonòmica de l'Estat. Elseu ple desenvolupament requereix no solament l'exercici simultani, i per tant habitualmentcompartit, de les respectives competències, sinó de la seva cooperació permanent. A lesComunitats Autònomes, encara més i més immediatament a aquelles que tenen plenamentassumides les seves competències, els correspon, des d'aquesta perspectiva, exercir un paperabsolutament decisiu en la tasca de completar el disseny i assegurar la posada en marxaefectiva de la reforma. En aquest mateix horitzó, i atenent una concepció educativa mésdescentralitzada i més estretament relacionada amb el seu entorn més proper, lesAdministracions locals hi tindran una rellevància més gran.La llei fa referència a l'Ordenació General del Sistema Educatiu, i, en la provisió de l'educaciócom a servei públic, integra tant l'ensenyament públic com el privat i també l'ensenyament privatconcertat. La reforma requerirà i assegurarà la seva participació en la necessària programació del'ensenyament.Cap reforma consistent, encara més si es tracta de l'educativa, no pot arrelar sense l'activaparticipació social. Particularment rellevant per a la consecució dels seus objectius és laparticipació dels diferents sectors de la comunitat educativa, especialment dels pares, professorsi alumnes. Aquesta participació, consagrada per la nostra Constitució i garantida i regulada en elnostre ordenament jurídic, es veurà fomentada en el marc d'aquesta reforma, i es recollirà en elsdiversos trams i nivells del sistema educatiu. A tots aquests sectors també els correspon aportarl'esforç necessari en benefici de la col·lectivitat.Amb aquest esforç i suport decidit hom podrà situar el sistema educatiu espanyol en el nivell dequalitat que reclama i mereix la nostra societat en la perspectiva del segle XXI i en el marc d'unadimensió europea creixent.

Títol preliminar

Article 11. El sistema educatiu espanyol, configurat d'acord amb els principis i valors de la Constitució, ibasat en el respecte als drets i llibertats que s'hi reconeixen i en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 dejuliol, Reguladora del Dret a l'Educació, s'orientarà a la consecució dels fins següents, previstosen l'esmentada llei:a) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i dela llibertat dintre dels principis democràtics de convivència.c) L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics,tècnics, humanístics, històrics i estètics.


8

d) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.e) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya.f) La preparació per participar activament en la vida social i cultural.g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.2. L'ordenació general del sistema educatiu s'ajustarà a les normes contingudes en la presentllei.3. Les Administracions educatives, en l'àmbit de les seves competències, ajustaran la sevaactuació als principis constitucionals i garantiran l'exercici dels drets continguts en la Constitució,en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l'Educació, i en la present llei.

Article 21. El sistema educatiu tindrà com a principi bàsic l'educació permanent. Per aquesta raó,prepararà els alumnes perquè aprenguin per ells mateixos i facilitarà a les persones adultes laseva incorporació als diversos ensenyaments.2. El sistema educatiu s'organitzarà en nivells, etapes, cicles i graus d'ensenyament de talmanera que s'asseguri la transició entre ells i, si hi escau, dintre de cadascun d'ells.3. L'activitat educativa es desenvoluparà a partir dels principis següents:a) La formació personalitzada, que propiciï una educació integral pel que fa a coneixements,destreses i valors morals dels alumnes en tots els àmbits de la vida, personal, familiar, social iprofessional.b) La participació i col·laboració dels pares o tutors per tal de contribuir a una millor consecuciódels objectius educatius.c) L'efectiva igualtat de drets entre els sexes, el rebuig a qualsevol tipus de discriminació, i elrespecte a totes les cultures.d) El desenvolupament de les capacitats creatives i de l'esperit crític.e) El foment dels hàbits de comportament democràtic.f) L'autonomia pedagògica dels centres dintre dels límits establerts per les lleis, així coml'activitat investigadora dels professors a partir de la seva pràctica docent.g) L'atenció psicopedagògica i l'orientació educativa i professional.h) La metodologia activa que asseguri la participació de l'alumnat en els processosd'ensenyament i aprenentatge.i) L'avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge, dels centres docents i dels diversoselements del sistema.j) La relació amb l'entorn social, econòmic.k) La formació en el respecte del medi ambient.

Article 31. El sistema educatiu comprendrà ensenyaments de règim general i ensenyaments de règimespecial.2. Els ensenyaments de règim general s'ordenaran de la manera següent:a) Educació infantil.b) Educació primària.c) Educació secundària que comprendrà l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i laformació professional de grau mitjà.d) Formació professional de grau superior.e) Educació universitària.3. Són ensenyaments de règim especial els següents:a) Els ensenyaments artístics.b) Els ensenyaments d'idiomes.4. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, podrà establir nous ensenyaments derègim especial si així ho aconsellessin l'evolució de la demanda social o les necessitatseducatives.5. Els ensenyaments recollits en els apartats anteriors s'adequaran a les característiques delsalumnes amb necessitats especials.6. Per garantir el dret a l'educació d'aquells que no puguin assistir regularment en un centre


9

docent, es desenvoluparà una oferta adequada d'educació a distancia.7. Tant els ensenyaments de règim general com els de règim especial es regularan pel que esdisposa en aquesta llei, llevat de l'educació universitària, que es regirà per les seves normesespecífiques.

Article 41. En relació al que es disposa en aquesta llei, s'entén per currículum el conjunt d'objectius,continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles,graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent.2. El Govern fixarà, pel que fa als objectius, expressats en termes de capacitats, als continguts ials criteris d'avaluació del currículum, els seus aspectes bàsics, que constituiran elsensenyaments mínims, amb l'objectiu de garantir una formació comuna de tots els alumnes i lavalidesa dels títols corresponents. Els continguts bàsics dels ensenyaments mínims, en cap casno requeriran més del 55 per cent dels horaris escolars per a les Comunitats Autònomes quetinguin com a llengua oficial una llengua diferent del castellà, i del 65 per cent per a aquelles enquè el castellà sigui la llengua oficial.3. Les Administracions educatives competents establiran el currículum dels diferents nivells,cicles, graus i modalitats del sistema educatiu, del qual formaran part, en tot cas, elsensenyaments mínims.4. Els títols acadèmics i professionals seran homologats per l'Estat i expedits per lesAdministracions educatives en les condicions previstes per la present llei i per les normesbàsiques i específiques que es dictin a l'efecte.

Article 51. L'educació primària i l'educació secundària obligatòria constitueixen l'ensenyament bàsic.L'ensenyament bàsic comprendrà deu anys d'escolaritat, s'iniciarà als sis anys d'edat i s'allargaràfins als setze.2. L'ensenyament bàsic serà obligatori i gratuït.

Article 61. Durant l'ensenyament bàsic, es garantirà una educació comuna per als alumnes. Això noobstant, s'establirà una adequada diversificació dels continguts en els seus últims anys.2. Els alumnes tindran dret a romandre en els centres ordinaris, cursant l'ensenyament bàsic, finsals divuit anys d'edat.

Títol primer. Dels ensenyaments de règim general

Capítol primer. De l'educació infantil

Article 71. L'educació infantil, que comprendrà fins als sis anys d'edat, contribuirà al desenvolupamentfísic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels nens. Els centres docents d'educació infantilcooperaran estretament amb els pares o tutors per tal de tenir en compte la seva responsabilitatfonamental en aquesta etapa educativa.2. L'educació infantil tindrà caràcter voluntari. Les Administracions públiques garantiranl'existència d'un nombre de places suficients per assegurar l'escolarització de la població que lasol·liciti.3. Les Administracions educatives coordinaran l'oferta de places escolars d'educació infantil deles diverses Administracions públiques, assegurant la relació entre els equips pedagògics delscentres que imparteixin diferents cicles.

Article 8L'educació infantil contribuirà a desenvolupar en els nens les capacitats següents:a) Conèixer el seu propi cos i les seves possibilitats d'acció.


10

b) Relacionar-se amb els altres a través de les diverses formes d'expressió i de comunicació.c) Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social.d) Adquirir d'una manera progressiva una autonomia en les seves activitats habituals.

Article 91. L'educació infantil comprendrà dos cicles. El primer cicle s'estendrà fins als tres anys i elsegon des dels tres fins als sis anys d'edat.2. Al primer cicle de l'educació infantil s'atendrà al desenvolupament del moviment, al controlcorporal, a les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pauteselementals de la convivència i relació social i al descobriment de l'entorn immediat.3. En el segon cicle, hom procurarà que el nen aprengui a fer ús del llenguatge, descobreixi lescaracterístiques físiques i socials del medi en que viu, elabori una imatge positiva i equilibradad'ell mateix i adquireixi els hàbits bàsics de comportament que li permetin una elementalautonomia personal.4. Els continguts educatius s'organitzaran en àrees que es corresponguin amb àmbits propis del'experiència i desenvolupament infantils, i s'abordaran a través d'activitats globalitzades quetinguin interès i significat per al nen.5. La metodologia educativa es basarà en les experiències, les activitats i el joc, en un ambientd'afecte i de confiança.

Article 10L'educació infantil serà impartida per mestres amb l'especialització corresponent. En el primercicle el centres també disposaran d'altres professionals que tindran l'oportuna qualificació perdonar l'atenció educativa apropiada als nens d'aquesta edat.

Article 111. Els centres d'educació infantil podran impartir el primer cicle, el segon o tots dos.2. Les administracions educatives desenvoluparan l'educació infantil. Amb aquesta finalitat,determinaran les condicions en què podran establir-se convenis amb les Corporacions locals,amb altres Administracions públiques i amb entitats privades, sense propòsit de lucre.

Capítol segon. De l'educació primària

Article 12L'educació primària, comprendrà sis cursos acadèmics, des dels sis als dotze anys d'edat. Lafinalitat d'aquest nivell educatiu serà proporcionar a tots els nens una educació comuna que facipossible l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, ala lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic, així com una progressiva autonomia d'acció en el seumedi.

Article 13L'educació primària contribuirà a desenvolupar en els nens les capacitats següents:a) Utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la ComunitatAutònoma.b) Comprendre i expressar missatges senzills en una llengua estrangera.c) Aplicar a les situacions de la seva vida quotidiana operacions simples de càlcul i procedimentslògics elementals.d) Adquirir les habilitats que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l'àmbit familiar idomèstic, així com en els grups socials amb què es relacionen.e) Apreciar els valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar-hi d'acord.f) Utilitzar els diversos mitjans de representació i expressió artística.g) Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitatsque els ofereixen.h) Valorar la higiene i salut del seu propi cos, així com la conservació de la natura i del mediambient.


11

i) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 141. L'educació primària comprendrà tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun i s'organitzaràen àrees que seran obligatòries i tindran un caràcter global i integrador.2. Les àrees d'aquest nivell educatiu seran les següents:a) Coneixement del medi natural, social i cultural.b) Educació Artística.c) Educació Física.d) Llengua castellana, llengua oficial pròpia de la corresponent Comunitat Autònoma i Literatura.e) Llengües estrangeres.f) Matemàtiques.3. La metodologia didàctica s'orientarà cap al desenvolupament general de l'alumne, integrant elsseus diversos aprenentatges i experiències. L'ensenyament tindrà un caràcter personal is'adaptarà als diferents ritmes d'aprenentatge de cada nen.

Article 151. L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes serà contínua i global.2. Els alumnes accediran d'un cicle educatiu a un altre sempre que hagin assolit els objectiuscorresponents. En el cas que un alumne no els hagi assolit, podrà romandre un altre curs en elmateix cicle amb les limitacions i condicions que, d'acord amb les Comunitats Autònomes,estableixi el Govern de l'Estat en funció de les necessitats educatives dels alumnes.

Article 16L'educació primària serà impartida per mestres que tindran competència en totes les àreesd'aquest nivell. L'ensenyament de la música, de l'educació física, de les llengües estrangeres od'aquells altres ensenyaments que hom determini, serà impartit per mestres amb la corresponentespecialització.

Capítol tercer. De l'educació secundària

Article 17El nivell d'educació secundària comprendrà:a) L'etapa d'educació secundària obligatòria que completa l'ensenyament bàsic i inclou quatrecursos acadèmics, entre els dotze i els setze anys d'edat.b) El batxillerat, amb dos cursos acadèmics de durada a partir dels setze anys d'edat.c) La formació professional específica de grau mitjà, que es regula en el capítol quart d'aquestallei.

Secció primera: De l'educació secundària obligatòria

Article 18L'educació secundària obligatòria tindrà com a finalitat transmetre a tots els alumnes elselements bàsics de la cultura, formarlos per assumir els seus deures i exercir els seus drets ipreparar-los per a la incorporació a la vida activa o per accedir a la formació professionalespecífica de grau mitjà o al batxillerat.

Article 19L'educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitatssegüents:a) Comprendre i expressar correctament en llengua castellana i en la llengua oficial pròpia de laseva Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, orals i escrits.b) Comprendre una llengua estrangera i expressar-s'hi de manera apropiada.c) Utilitzar en sentit crític els diversos continguts i fonts d'informació, i adquirir coneixements nous


12

amb el seu propi esforç.d) Comportar-se amb esperit de cooperació, responsabilitat moral, solidaritat i tolerància,respectant el principi de la no discriminació entre les persones.e) Conèixer, valorar i respectar els béns artístics i culturals.f) Analitzar els principals factors que influeixen en els fets socials i conèixer les lleis bàsiques dela natura.g) Entendre la dimensió pràctica dels coneixements obtinguts, i adquirir una preparació bàsica enel camp de la tecnologia.h) Conèixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que millor afavoreixin el seu desenvolupament integralcom a persones.i) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient.j) Conèixer el medi social, natural i cultural en què actuen i utilitzar-los com a instrument per a laseva formació.k) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 201. L'educació secundària obligatòria constarà de dos cicles, de dos cursos cadascun, i s'impartiràper àrees de coneixement.2. Les àrees de coneixement obligatòries en aquesta etapa seran les següents:a) Ciències de la Natura.b) Ciències Socials, Geografia i Història.c) Educació Física.d) Educació Plàstica i Visual.e) Llengua Castellana, llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent i Literatura.f) Llengües estrangeres.g) Matemàtiques.h) Música.i) Tecnologia.3. En la fixació dels ensenyaments mínims del segon cicle, especialment en el darrer curs, espodrà establir l'optativitat d'alguna d'aquestes àrees, així com la seva organització en matèries.4. La metodologia didàctica en l'educació secundària obligatòria s'adaptarà a les característiquesde cada alumne, afavorirà la seva capacitat per aprendre per ell mateix i per treballar en equip il'iniciarà en el coneixement de la realitat d'acord amb els principis bàsics del mètode científic.

Article 211. Per tal d'assolir els objectius d'aquesta etapa, l'organització de la docència atendrà la pluralitatde necessitats, aptituds i interessos de l'alumnat.2. A més de les àrees esmentades en l'article anterior, el currículum comprendrà matèriesoptatives que tindran un pes cada vegada més important al llarg d'aquesta etapa. En tot cas,entre aquestes matèries optatives, s'hi inclouran la cultura clàssica i una segona llenguaestrangera.3. Les Administracions educatives, en l'àmbit del que disposen les lleis, afavoriran l'autonomiadels centres en allò que respecta a la definició i programació de les matèries optatives.

Article 221. L'avaluació de l'educació secundària obligatòria serà contínua i integradora. L'alumne que nohagi aconseguit els objectius del primer cicle d'aquesta etapa podrà romandre-hi un any més, aixícom un altre més en qualsevol dels cursos del segon cicle, d'acord amb allò que estableixi endesenvolupament de l'article 15.2 d'aquesta llei.2. Els alumnes que en acabar aquesta etapa hagin assolit els seus objectius, rebran el títol deGraduat en Educació Secundària, que facultarà per accedir al batxillerat i a la formacióprofessional específica de grau mitjà. Aquesta intitulació serà única.3. Tots els alumnes, en qualsevol cas, rebran una acreditació del centre educatiu, en què es faciconstar els anys cursats i les qualificacions obtingudes en les diverses àrees. Aquesta


13

acreditació anirà acompanyada d'una orientació sobre el futur acadèmic i professional del'alumne, la qual en cap cas no serà prescriptiva i tindrà un caràcter confidencial.

Article 231. En la definició dels ensenyaments mínims es fixaran les condicions en què, per a determinatsalumnes de més de setze anys, prèvia la seva oportuna avaluació, puguin establir-sediversificacions del currículum en els centres ordinaris. En aquest supòsit, els objectius d'aquestaetapa s'assoliran amb una metodologia específica, a través de continguts, i fins i tot, d'àreesdiferents de les establertes amb caràcter general.2. Per als alumnes que no arribin als objectius de l'educació secundària obligatòria s'organitzaranprogrames específics de garantia social, amb la finalitat de proporcionar-los una formació bàsica iprofessional que els permeti incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis en elsdiferents ensenyaments regulats en aquesta llei i, especialment, en la formació professionalespecífica de grau mitjà a través del procediment que preveu l'article 32.1 de la present llei.L'Administració local podrà col·laborar amb les Administracions educatives en eldesenvolupament d'aquests programes.3. Les Administracions educatives garantiran una oferta suficient dels programes específics aquè es refereix l'apartat anterior.

Article 241. L'educació secundària obligatòria serà impartida per llicenciats, enginyers i arquitectes oaquelles persones que posseeixin la intitulació equivalent a efectes de docència. En aquellesàrees o matèries que es determinin, en virtut de la seva especial relació amb la formacióprofessional, s'establirà l'equivalència a efectes de la funció docent, de títols d'enginyer tècnic,arquitecte tècnic o diplomat universitari.2. Per impartir els ensenyaments d'aquesta etapa serà imprescindible, a més, estar en possessiód'un títol professional d'especialització didàctica. Aquest títol s'obtindrà mitjançant la realitzaciód'un curs de qualificació pedagògica, amb una durada mínima d'un any acadèmic, que inclourà,en tot cas, un període de pràctiques docents. El Govern regularà les condicions d'accés a aquestcurs i el caràcter i efectes dels corresponents títols professionals, així com les condicions per a laseva obtenció, expedició i homologació. Les Administracions educatives podran establir elsconvenis corresponents amb les universitats per tal de realitzar el curs esmentat.

Secció segona: Del batxillerat

Article 251. El batxillerat comprendrà dos cursos acadèmics. Tindrà modalitats diferents que permetranuna preparació especialitzada dels alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors o a lavida activa.2. Podran accedir als estudis de batxillerat els alumnes que estiguin en possessió del títol deGraduat en Educació Secundària.3. El batxillerat proporcionarà als alumnes una maduresa intel·lectual i humana, així com elsconeixements i habilitats que els permetin acomplir les seves funcions socials ambresponsabilitat i competència. També els capacitarà per accedir a la formació professional degrau superior i als estudis universitaris.

Article 26El batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:a) Dominar la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma.b) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera.c) Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors quehi influeixen.d) Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic.e) Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeti actuar de formaresponsable i autònoma.


14

f) Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.g) Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpiesde la modalitat escollida.h) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural.i) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 271. El batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries pròpies de cada modalitat i matèriesoptatives.2. Les matèries comunes del batxillerat contribuiran a la formació general de l'alumnat. Lesmatèries pròpies de cada modalitat de batxillerat i les matèries optatives li proporcionaran unaformació més especialitzada: el prepararan i l'orientaran cap a estudis posteriors o cap al'activitat professional. El currículum de les matèries optatives podrà incloure una fase deformació pràctica fora del centre.3. Les modalitats de batxillerat seran com a mínim les següents:a) Arts.b) Ciències de la Natura i de la Salut.c) Humanitats i Ciències Socials.d) Tecnologia.4. Seran matèries comunes del batxillerat les següents:a) Educació Física.b) Filosofia.c) Història.d) Llengua castellana, llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent i Literatura.e) Llengua estrangera.5. La metodologia didàctica del batxillerat afavorirà la capacitat de l'alumne per aprendre per ellmateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d'investigació. Tambésubratllarà la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seves aplicacions pràctiques ala societat.6. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, establirà les matèries pròpies decada modalitat, adaptant-les a les necessitats de la societat i del sistema educatiu.7. El Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes, podrà establir noves modalitats debatxillerat o modificar les definides en aquesta llei.

Article 28Per impartir el batxillerat s'exigiran les mateixes intitulacions i la mateixa qualificació pedagògicaque les requerides per a l'educació secundària obligatòria.

Article 291. Els alumnes que cursin satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitatsrebran el títol de Batxiller. Per obtenir aquest títol serà necessària l'avaluació positiva en totes lesmatèries.2. El títol de Batxiller facultarà per accedir a la formació professional de grau superior i als estudisuniversitaris. En aquest darrer cas serà necessària la superació d'una prova d'accés, que,juntament amb les qualificacions obtingudes en el batxillerat, valorarà, amb caràcter objectiu, lamaduresa acadèmica dels alumnes i els coneixements que hi hauran adquirit.

Capítol quart. De la formació professional

Article 301. La formació professional comprendrà el conjunt d'ensenyaments que, dintre del sistemaeducatiu i regulats en aquesta llei, capacitin per a l'exercici qualificat de les diverses professions.Inclourà també aquelles altres accions que, dirigides a la formació contínua en les empreses i ala inserció i reinserció laboral dels treballadors, es desenvolupin en la formació professionalocupacional, que es regularà per la seva normativa específica. Les Administracions públiques


15

garantiran la coordinació d'ambdues ofertes de formació professional.2. La formació professional, en l'àmbit del sistema educatiu, té com a finalitat la preparació delsalumnes per a l'activitat en un camp professional, proporcionant-los una formació polivalent queels permeti adaptar-se a les modificacions laborals que es puguin produir al llarg de la seva vida.Inclourà tant la formació professional de base com la formació professional específica de graumitjà i de grau superior.3. En l'educació secundària i en el batxillerat, tots els alumnes rebran una formació bàsica decaràcter professional.4. La formació professional específica comprendrà un conjunt de cicles formatius amb unaorganització modular, de durada variable, constituïts per àrees de coneixement teòrico-pràctiquesen funció dels diversos camps professionals. Els cicles formatius es correspondran amb el graumitjà i el grau superior a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article.5. La formació professional específica facilitarà la incorporació dels joves a la vida activa,contribuirà a la formació permanent dels ciutadans i atendrà les demandes de qualificació delsistema productiu.

Article 311. Podran cursar la formació professional específica de grau mitjà aquells que posseeixin el títolde graduat en Educació Secundària.2. Per a l'accés a la formació professional específica de grau superior caldrà tenir el títol deBatxiller.3. A més de la intitulació establerta per a l'accés a la formació professional de grau superior, espodrà incorporar als corresponents currículums d'aquest grau l'obligació d'haver cursatdeterminades matèries del batxillerat en concordança als estudis professionals als quals es volaccedir.4. Per als qui hagin cursat la formació professional específica de grau mitjà i vulguin continuar elsseus estudis, s'establiran les convalidacions oportunes entre els ensenyaments cursats i els debatxillerat.

Article 321. A pesar del que es disposa a l'article anterior, serà possible accedir a la formació professionalespecífica sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que, mitjançant una provaregulada per les Administracions educatives, l'aspirant demostri tenir la preparació suficient percursar amb aprofitament aquests ensenyaments. Per accedir per aquesta via a cicles formatiusde grau superior, caldrà tenir vint anys d'edat.2. La prova a què es refereix l'apartat anterior haurà d'acreditar:a) Per a la formació específica de grau mitjà, els coneixements i habilitats suficients per cursaramb aprofitament aquests ensenyaments.b) Per a la formació específica de grau superior, la maduresa en relació amb els objectius delbatxillerat i les seves capacitats referents al camp professional de què es tracti. D'aquesta últimapart, en podran quedar exempts aquells que acreditin una experiència laboral que escorrespongui amb els estudis professionals que desitgin cursar.

Article 331. Per impartir la formació professional específica s'exigiran els mateixos requisits d'intitulacióque per a l'educació secundària. En determinades àrees o matèries, hom tindrà en consideracióaltres intitulacions que s'hi relacionin. Per al professorat d'aquestes àrees o matèries es podràadaptar en durada i continguts el curs a què es refereix l'article 24.2 d'aquesta llei.2. Per a determinades àrees o matèries, hom podrà contractar, com a professors especialistes,tenint en compte la seva qualificació i les necessitats del sistema, professionals quedesenvolupin la seva activitat en l'àmbit laboral. En els centres públics, les Administracionseducatives podran establir, amb aquests professionals, contractes de caràcter temporal i enrègim de dret administratiu.3. El professorat a què es refereix l'apartat anterior podrà impartir excepcionalmentensenyaments al batxillerat, en matèries optatives relacionades amb la seva experiència


16

professional, en les condicions que s'estableixin.

Article 341. En el disseny i planificació de la formació professional específica es fomentarà la participaciódels agents socials. La seva programació tindrà en compte l'entorn sòcio-econòmic dels centresdocents en què s'hagin d'impartir, així com les necessitats i possibilitats del seudesenvolupament.2. El currículum dels ensenyaments de formació professional específica inclourà una fase deformació pràctica en els centres de treball, de la qual podran quedar totalment o parcialmentexempts els qui hagin acreditat l'experiència professional d'acord amb el que s'estableix al'apartat b) de l'article 32.2 d'aquesta llei. Amb aquesta finalitat, les Administracions educativesarbitraran els mitjans necessaris per incorporar les empreses i institucions al desenvolupamentd'aquests ensenyaments.3. La metodologia didàctica de la formació professional específica promourà la integració delscontinguts científics, tecnològics i organitzatius. Així mateix, afavorirà en l'alumne la capacitatd'aprendre per ell mateix i de treballar en equip.4. Els estudis professionals regulats en la present llei es podran realitzar en els centres ordinaris ien centres docents específics, sempre que reuneixin els requisits mínims que s'estableixin, i quefaran referència a la intitulació acadèmica del professorat, a la relació numèrica alumne-professori a les instal·lacions docents.

Article 351. El Govern, prèvia consulta amb les Comunitats Autònomes, establirà els títols corresponentsals estudis de formació professional, així com els ensenyaments mínims de cadascun Aquestsensenyaments mínims permetran l'adequació dels estudis esmentats a les característiques socio-econòmiques de les diferents Comunitats Autònomes.2. Els alumnes que superin els ensenyaments de formació professional específica de grau mitjà isuperior rebran, respectivament, el títol de Tècnic i Tècnic Superior de la professió corresponent.3. El títol de Tècnic, en el cas dels alumnes que hagin cursat la formació professional específicade grau mitjà d'acord amb el que es disposa a l'article 32.1, permetrà l'accés directe a lesmodalitats de batxillerat que es determinin, tenint en compte la seva relació amb els estudis deformació professional corresponent.4. El títol de Tècnic Superior permetrà l'accés directe als estudis universitaris que es determinin,tenint en compte la seva relació amb els estudis de formació professional corresponent.

Capítol cinqué. De l'educació especial

Article 361. El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per tal que els alumnes ambnecessitats educatives especials, temporals o permanents, puguin assolir dintre del mateixsistema els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes.2. La identificació i valoració de les necessitats educatives especials es realitzarà per equipsintegrats per professionals de diverses qualificacions, que establiran en cada cas plansd'actuació en relació amb les necessitats educatives específiques dels alumnes.3. L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials es regirà pels principis denormalització i d'integració escolar.4. Al final de cada curs s'avaluaran els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes ambnecessitats educatives especials, en funció dels objectius proposats a partir de la valoracióinicial. Aquesta avaluació permetrà variar el pla d'actuació en funció dels seus resultats.

Article 371. Per assolir els objectius assenyalats a l'article anterior, el sistema educatiu haurà de disposarde professors de les especialitats corresponents i de professionals qualificats, així com delsmitjans i materials didàctics necessaris per a la participació dels alumnes en el procésd'aprenentatge. Els centres hauran de comptar amb l'organització escolar adequada i realitzar les


17

adaptacions necessàries per tal de facilitar als alumnes la consecució dels objectius indicats.Hom adequarà les condicions físiques i materials dels centres a les necessitats d'aquestsalumnes.2. L'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials s'iniciarà des del moment de laseva detecció. Amb aquesta finalitat, existiran els serveis educatius necessaris per estimular iafavorir un millor desenvolupament d'aquests alumnes i les Administracions educativescompetents en garantiran l'escolarització.3. L'escolarització en unitats o centres d'educació especial només es durà a terme quan lesnecessitats de l'alumne no puguin ser ateses en un centre ordinari. Aquesta situació seràrevisada periòdicament, de manera que es pugui afavorir, sempre que això sigui possible, l'accésdels alumnes a un règim més integrat.4. Les Administracions educatives regularan i afavoriran la participació dels pares o tutors en lesdecisions que afectin l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Títol segon. Dels ensenyaments de règim especial

Capítol primer. Dels ensenyaments artístics

Article 38Els ensenyaments artístics tindran com a finalitat proporcionar als alumnes una formació artísticade qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, l'art dramàtic,les arts plàstiques i el disseny.

Secció primera: De la música i de la dansa

Article 391 Els ensenyaments de música i dansa comprendran tres graus:a) Grau elemental, que tindrà quatre anys de durada.b) Grau mitjà, que s'estructurarà en tres cicles de dos cursos acadèmics de durada cada un.c) Grau superior, que comprendrà un sol cicle la durada del qual es determinarà en funció de lescaracterístiques d'aquests ensenyaments.2. Els alumnes podran, amb caràcter excepcional, i prèvia orientació del professorat, matricular-se en més d'un curs acadèmic quan així ho permeti la seva capacitat d'aprenentatge.3. Per exercir la docència dels ensenyaments de règim especial de música i dansa caldrà tenir eltítol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o intitulació equivalent, als efectes de docència, i havercursat les matèries pedagògiques que s'estableixin.4. Per a l'establiment del currículum d'aquests ensenyaments caldrà remetre's al que disposal'article 4 d'aquesta llei.5. Amb independència del que s'estableix en els apartats anteriors, es podran cursar en escolesespecífiques, sense limitació d'edat, estudis de música o de dansa, els quals en cap cas nopodran conduir a l'obtenció de títols amb validesa acadèmica i professional, l'organització il'estructura dels quals seran diferents de les establertes en aquests apartats. Aquestes escolesseran regulades reglamentàriament per les Administracions educatives.

Article 401. Per al grau elemental dels ensenyaments de música i dansa les Administracions educativespodran establir criteris d'ingrés que tinguin en compte, entre altres circumstàncies, l'edat idòniaper a aquests ensenyaments.2. Per accedir al grau mitjà dels ensenyaments de música i dansa caldrà superar una provaespecífica d'accés. Es podrà accedir igualment a cada curs sense haver superat els anteriorssempre que, mitjançant una prova, l'aspirant demostri tenir els coneixements necessaris percursar amb aprofitament les ensenyances corresponents.3. S'accedirà al grau superior dels ensenyaments de música i dansa si es reuneixen els requisitssegüents:a) Estar en possessió del títol de batxiller.


18

b) Haver aprovat els estudis corresponents al tercer cicle del grau mitjà.c) Haver superat la prova específica d'accés que estableixi el Govern, en la qual l'aspirant hauràde demostrar les coneixences i habilitats professionals necessàries per cursar amb aprofitamentles ensenyances que hi corresponguin.4. No obstant el que es preveu en l'apartat anterior, serà possible accedir al grau superiord'aquests ensenyaments sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que l'aspirantdemostri tenir tant els coneixements i aptituds propis del grau mitjà com les habilitatsespecífiques necessàries per cursar amb aprofitament les ensenyances que hi corresponguin.

Article 411. Les Administracions educatives facilitaran a l'alumnat la possibilitat de cursar simultàniamentels ensenyaments de música o dansa i els de règim general. Amb aquest fi s'adoptaran lesmesures oportunes de coordinació respecte a l'organització i ordenació acadèmica d'ambdóstipus d'estudis, els quals inclouran, entre altres, les convalidacions i la creació de centresintegrats.2. Els alumnes que hagin acabat el tercer cicle del grau mitjà obtindran el títol de Batxiller sisuperen les matèries comunes del batxillerat.

Article 421. En acabar el grau elemental, se n'expedirà el certificat corresponent.2. La superació del tercer cicle del grau mitjà de música o de dansa donarà dret al títolprofessional de l'ensenyament corresponent.3. Els qui hagin cursat satisfactòriament el grau superior d'aquestes ensenyances tindran dret altítol superior en l'especialitat corresponent, el qual equivaldrà amb tots els efectes al títol deLlicenciat Universitari.4. Les Administracions educatives fomentaran convenis amb les universitats per tal de facilitarl'organització d'estudis de tercer cicle destinats als titulats superiors a què es refereix l'apartatanterior.

Secció segona: De l'art dramàtic

Article 431. Els ensenyaments d'art dramàtic comprendran un sol grau de caràcter superior, de duracióadaptada a les característiques d'aquestes ensenyances. Per exercir la docència en elsensenyaments de règim especial d'art dramàtic, caldrà tenir el títol de llicenciat, enginyer oarquitecte, o intitulació equivalent, als efectes de docència, i haver cursat les matèriespedagògiques que s'estableixin.2. També podran establir-se ensenyaments de formació professional específica relacionats ambl'art dramàtic.3. Per a l'establiment del currículum d'aquests ensenyaments, caldrà remetre's al que es disposaa l'article 4 d'aquesta llei.

Article 441. Per accedir als ensenyaments d'art dramàtic caldrà:a) Posseir el títol de Batxiller.b) Haver superat una prova específica que, per aquest efecte, estableixi el Govern i que valoraràla maduresa, els coneixements i les aptituds necessàries per cursar amb aprofitament aquestesensenyances.2. No obstant el que es preveu a l'apartat precedent, serà possible accedir al grau superiord'aquestes ensenyances sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que l'aspirantdemostri les habilitats específiques necessàries per cursar-les amb aprofitament.

Article 451. Els qui hagin superat els ensenyaments d'art dramàtic tindran dret al títol Superior d'ArtDramàtic, equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari.


19

2. Les Administracions educatives fomentaran convenis amb les universitats per tal de facilitarl'organització d'estudis de tercer cicle destinats als titulats superiors a què fa referència l'apartatprecedent.

Secció tercera: Dels ensenyaments de les arts plàstiques i de disseny

Article 46Els ensenyaments de les arts plàstiques i de disseny comprendran estudis relacionats amb lesarts aplicades, els oficis artístics, el disseny en les seves modalitats diverses i la conservació irestauració de béns culturals.

Article 47Els ensenyaments d'arts plàstiques i disseny s'organitzaran en cicles de formació específica,d'acord amb el que es disposa en aquest sentit en el capítol quart del títol primer de la presentllei, amb les excepcions que s'estableixen en els articles següents.

Article 481. Per accedir als cicles de grau mitjà propis dels ensenyaments d'arts plàstiques i disseny,caldrà, a més de tenir el títol de Graduat en Educació Secundària, acreditar les aptitudsnecessàries mitjançant la superació de les proves que s'estableixin.2. Podran accedir als cicles de grau superior propis d'aquests ensenyaments aquells que tinguinel títol de Batxiller i superin les proves que s'estableixin. En aquestes proves caldrà acreditar lesaptituds necessàries per cursar amb aprofitament el cicle corresponent. Estaran exemptsd'aquestes proves aquells que hagin cursat en el batxillerat determinades matèries concordantsamb els estudis professionals als quals es vol ingressar.3. A pesar del que es preveu en els apartats anteriors, serà possible accedir als graus mitjà isuperior d'aquests ensenyaments sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre quel'aspirant demostri tenir tant els coneixements i aptituds propis de l'etapa educativa anterior comles habilitats específiques necessàries per cursar amb aprofitament les ensenyancescorresponents. Per accedir per aquesta via a cicles formatius de grau superior, caldrà haver fetels vint anys.4. Els cicles formatius a què fa referència aquest article inclouran fases de formació pràctica enempreses, estudis i tallers, així com l'elaboració dels projectes que es determinin.

Article 491. Els estudis corresponents a l'especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturalstindran la consideració d'estudis superiors. Els alumnes que superin aquests estudis obtindran eltítol de Conservació i Restauració de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, altítol de Diplomat Universitari.2. Tindran la consideració d'estudis superiors els ensenyaments de disseny que s'implantinoportunament. En acabar aquests estudis, s'atorgarà el títol de Disseny en l'especialitatcorresponent, que equivaldrà, a tots els efectes, al títol de Diplomat Universitari.3. També es podran establir estudis superiors per a aquells ensenyaments professionals d'artsplàstiques, si tenen un abast, un contingut i unes característiques que així ho aconsellin.4. Per a l'accés als estudis superiors a què es refereix aquest article, caldrà tenir el títol deBatxiller i superar una prova d'accés que establirà el Govern, en què es valoraran la maduresa,els coneixements i les aptituds per cursar amb profit aquests ensenyaments.5. Per a l'establiment del currículum d'aquestes ensenyances caldrà ajustar-se al que disposal'article 4 d'aquesta llei.


20

Títol segon. Dels ensenyaments de règim especial

Capítol segon. Dels ensenyaments d'idiomes

Article 501. Els ensenyaments d'idiomes que s'imparteixen a les Escoles Oficials tindran la consideraciód'ensenyaments de règim especial a què es refereix aquesta llei.2. L'estructura dels ensenyaments d'idiomes, els seus efectes acadèmics i les intitulacions quegenerin seran les establertes en la legislació específica sobre aquestes ensenyances.3. Per accedir als ensenyaments de les Escoles Oficials d'Idiomes serà requisit imprescindiblehaver cursat el primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori o tenir el títol de GraduatEscolar, del certificat d'escolaritat o d'estudis primaris.4. A les Escoles Oficials d'Idiomes es fomentarà especialment l'estudi dels idiomes europeus, aixícom el de les llengües cooficials de l'Estat.5. Les Escoles Oficials d'Idiomes podran impartir cursos per a l'actualització de coneixements i elperfeccionament professional de les persones adultes.6. Les Administracions educatives també fomentaran l'ensenyament d'idiomes a distància.

Títol tercer. De l'educació de les persones adultes

Article 511. El sistema educatiu garantirà que les persones adultes puguin adquirir, actualitzar, completar oampliar els coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. A tal fi,les Administracions educatives col·laboraran amb altres Administracions públiques ambcompetències en la formació d'adults i, en especial, amb l'Administració laboral.2. D'acord amb el que es disposa a l'apartat anterior, l'educació de les persones adultes tindràels objectius següents:a) Adquirir i actualitzar la seva formació bàsica i facilitar l'accés als diversos nivells del sistemaeducatiu.b) Millorar la seva qualificació professional o adquirir una preparació per a l'exercici d'altresprofessions.c) Desenvolupar la seva capacitat de participació en la vida social, cultural, política i econòmica.3. Dintre de l'àmbit de educació d'adults, els Poders públics atendran preferentment aquellsgrups o sectors socials amb mancances i necessitats de formació bàsica o amb dificultats per ala seva inserció laboral.4. En els establiments penitenciaris es garantirà a la població reclosa la possibilitat d'accés aaquesta educació.5. L'organització i la metodologia de l'educació d'adults es basaran en l'autoaprenentatge, enfunció de les seves experiències, necessitats i interessos, a través de l'ensenyament presencial i,per les seves adequades característiques, de l'educació a distància.

Article 521. Les persones adultes que vulguin adquirir els coneixements equivalents a l'educació bàsicacomptaran amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats.2. Les Administracions educatives vetllaran perquè totes les persones adultes que tinguin el títolde Graduat Escolar puguin accedir a programes o centres docents que els ajudin a aconseguir laformació bàsica prevista en la present llei per a l'educació secundària obligatòria.3. Les Administracions educatives, en les condicions que s'estableixin a l'efecte, organitzaranperiòdicament proves per tal que les persones de més de divuit anys puguin obtenir directamentel títol de Graduat en Educació Secundària. En aquestes proves es valoraran les capacitatsgenerals pròpies de l'educació bàsica.


21

Article 531. Les Administracions educatives promouran mesures tendents a oferir a tots els ciutadansl'oportunitat d'accedir als nivells o graus de les ensenyances no obligatòries regulades en lapresent llei.2. Les persones adultes podran cursar el batxillerat i la formació professional específica en elscentres docents ordinaris sempre que tinguin la intitulació requerida. Això no obstant, podrandisposar per a aquests estudis d'una oferta específica i d'una organització adequada a les sevescaracterístiques.3. Les Administracions competents ampliaran l'oferta pública d'educació a distància amb lafinalitat de donar una resposta adequada a la formació permanent de les persones adultes.4. Les Administracions educatives, en les condicions que s'estableixin a l'efecte, organitzaranproves per tal que els adults de mes de vint-i-tres anys puguin obtenir directament el títol debatxiller. També s'organitzaran proves per a l'obtenció dels títols de formació professional en lescondicions i en els casos que es determinin.5. Els qui tinguin més de vint-i-cinc anys podran ingressar directament a la Universitat, sensenecessitat de cap intitulació, una vegada hagin superat una prova específica.

Article 541. L'educació de les persones adultes es podrà impartir en centres docents ordinaris o específics.Aquests darrers estaran oberts a l'entorn i disponibles per a les activitats d'animació sòcio-cultural de la comunitat.2. Els professors que imparteixin als adults ensenyaments dels compresos a la present llei, i quecondueixin a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional, hauran de tenir la intitulació establertaamb caràcter general per impartir aquestes ensenyances. Les Administracions educativesfacilitaran a aquests professors la formació didàctica necessària per respondre a les necessitatsde les persones adultes.3. Les Administracions educatives podran establir convenis de col·laboració amb les universitats,Corporacions locals i altres entitats, públiques o privades: en aquests darrer cas es donaràpreferència a les associacions sense ànim de lucre per a l'educació d'adults. També esdesenvoluparan programes i cursos per respondre a les necessitats de gestió, organització,tècniques i especialització didàctica en el camp de l'educació d'adults.

Títol quart. De la qualitat de l'ensenyament

Article 55Els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitati la millora de l'ensenyament, en especial a:a) La qualificació i formació del professorat.b) La programació docent.c) Els recursos educatius i la funció directiva.d) La innovació i la investigació educativa.e) L'orientació educativa i professional.f) La inspecció educativa.g) L'avaluació del sistema educatiu.

Article 561 La formació inicial del professorat s'ajustarà a les necessitats d'intitulació i de qualificaciórequerides per l'ordenació general del sistema educatiu.2. La formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i unaresponsabilitat de les Administracions educatives i dels mateixos centres. Periòdicament, elprofessorat haurà de realitzar activitats d'actualització científica, didàctica i professional en elscentres docents, en institucions formatives específiques, en les universitats i, en el cas delprofessorat de formació professional, també a les empreses.3. Les Administracions educatives planificaran les activitats necessàries de formació permanentdel professorat i garantiran una oferta diversificada i gratuïta d'aquestes activitats. S'establiran


22

les mesures oportunes per afavorir la participació del professorat en aquests programes. Aixímateix, aquestes Administracions programaran plans especials mitjançant acords amb lesuniversitats per facilitar l'accés dels professors a intitulacions que permetin la mobilitat entre elsdiversos nivells educatius, inclosos els universitaris.4. Les Administracions educatives fomentaran:a) Els programes de formació permanent del professorat.b) La creació de centres o instituts per a la formació permanent del professorat.c) La col·laboració amb les universitats, l'Administració local i altres institucions per a la formaciódel professorat.

Article 571. Els centres docents completaran i desenvoluparan el currículum dels nivells, etapes, cicles,graus i modalitats d'ensenyament en el marc de la seva programació docent.2. Les Administracions educatives contribuiran al desenvolupament del currículum afavorintl'elaboració de models de programació docent i materials didàctics que atenguin les diversesnecessitats dels alumnes i del professorat.3. En l'elaboració d'aquests materials es propiciarà la superació de tot tipus d'estereotipsdiscriminatoris, subratllant-se la igualtat de drets entre els sexes.4. Les Administracions educatives fomentaran l'autonomia pedagògica i organitzativa delscentres i afavoriran i estimularan el treball en equip dels professors.5. Les Administracions locals podran col·laborar amb els centres educatius per impulsar lesactivitats extraescolars i promoure la relació entre la programació dels centres i l'entorn sòcio-econòmic en què aquest desenvolupen la seva tasca.

Article 581. Els centres docents estaran dotats dels recursos educatius, humans materials necessaris pergarantir un ensenyament de qualitat2. Els centres públics disposaran d'autonomia en la seva gestió econòmica en els termesestablerts en les lleis.3. Les Administracions educatives afavoriran l'exercici de la funció directiva en els centresdocents mitjançant l'adopció de mesures que millorin la preparació i actuació dels equipsdirectius d'aquests centres.4. Les Administracions educatives podran adscriure als centres públics un Administrador que,sota la dependència del Director del centre, assegurarà la gestió dels seus mitjans humans imaterials. En aquests centres, l'Administrador assumirà a tots els efectes la plaça i lescompetències del Secretari. També s'incorporarà com a membre de ple dret a la Comissióeconòmica a què fa referència l'article 44 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladoradel Dret a l'Educació. Els administradors seran seleccionats d'acord amb els principis de mèrit icapacitat entre aquells que acreditin la preparació adequada per exercir les funcions que els hande correspondre.5. Amb la finalitat d'obtenir la màxima rendibilitat dels recursos, l'organització territorial de lesAdministracions educatives podrà configurar-se en unitats d'àmbit geogràfic inferior a laprovíncia, per a la coordinació dels diversos programes i serveis de suport a les activitatseducatives.

Article 591. Les Administracions educatives fomentaran la investigació i afavoriran l'elaboració deprojectes que inclouran innovacions curriculars, metodològiques, tecnològiques, didàctiques id'organització dels centres docents.2. Correspon al Govern fixar els requisits d'acord amb els quals podran realitzar-se lesexperimentacions que afectin les condicions d'obtenció de títols acadèmics i professionals.Aquestes experimentacions requeriran, en tot cas, autorització expressa a efectes del'homologació dels títols corresponents.


23

Article 601. La tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Correspon als centreseducatius la coordinació d'aquestes activitats. Cada grup d'alumnes tindrà un professor-tutor.2. Les Administracions educatives garantiran l'orientació acadèmica, psico-pedagògica iprofessional dels alumnes, especialment en allò que fa referència a les diverses opcionseducatives i a la transició del sistema educatiu al món laboral, i prestaran especial atenció a lasuperació d'hàbits socials discriminatoris que condicionen l'accés als diferents estudis iprofessions. La coordinació de les activitats d'orientació serà duta a terme pel professionals quecomptaran amb la preparació adequada. Així mateix, les Administracions educatives garantiran larelació entre aquestes activitats i les que, aquest camp, desenvolupin les Administracions locals.

Article 611. Les Administracions educatives exerciran la funció inspectora per garantir el compliment de leslleis i la millora de la qualitat del sistema educatiu.2. La Inspecció Educativa tindrà encomanades en qualsevol cas les funcions següents:a) Col·laborar en la millora de la pràctica docent i del funcionament dels centres i en elsprocessos de renovació educativa.b) Participar en l'avaluació del sistema educatiu.c) Vetllar pel compliment de les lleis, reglaments i altres disposicions generals en l'àmbit delsistema educatiu.d) Assessorar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en l'exercici dels seusdrets i en el compliment de les seves obligacions.3. Per a l'exercici d'aquestes funcions la Inspecció Educativa tindrà accés als centres docents,públics i privats, així com als serveis i instal·lacions en els quals es desenvolupin activitatspromogudes o autoritzades per les Administracions educatives.4. L'Estat exercirà l'alta inspecció que li correspon per tal de garantir el compliment de lesobligacions dels Poders públics en matèria d'educació.

Article 621. L'avaluació del sistema educatiu s'orientarà a la seva adequació permanent a les demandessocials i a les necessitats educatives i s'aplicarà sobre els alumnes, el professorat, els centres,els processos educatius i sobre l'Administració mateixa.2. Les Administracions educatives avaluaran el sistema educatiu en l'àmbit de les sevescompetències.3. L'avaluació general del sistema educatiu serà realitzada per l'Institut Nacional de qualitat iAvaluació. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, determinarà l'organització iproveirà els mitjans de tota índole que s'hagin d'adscriure a l'Institut Nacional de Qualitat iAvaluació.4. Les Administracions educatives participaran en el govern i funcionament de l'Institut Nacionalde Qualitat i Avaluació, el qual podrà realitzar les activitats següents:a) Elaborar sistemes d'avaluació per als diversos ensenyaments regulats en la present llei i elsseus centres corresponents.b) Realitzar investigacions, estudis i avaluacions del sistema educatiu i, en general, proposar ales Administracions educatives tots aquells suggeriments i iniciatives que puguin contribuir aafavorir la qualitat i millora de l'ensenyança.

Títol cinqué. De la compensació de les desigualtats en l'educació

Article 631. Amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, els Poderspúblics promouran les accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups iàmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmicsper a aquest fi.2. Les polítiques d'educació compensatòria reforçaran l'acció del sistema educatiu per tal d'evitarles desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d'una altra


24

índole.3. L'Estat i les Comunitats Autònomes fixaran els seus objectius prioritaris d'educaciócompensatòria.

Article 64Les Administracions educatives asseguraran una actuació preventiva i compensatòria garantint,si hi escau, les condicions més favorables per a l'escolarització, durant l'educació infantil, de totsels nens les condicions personals dels quals, per la seva procedència d'un medi familiar amb unnivell de renda baix, pel seu origen geogràfic o per qualsevol altra circumstància, suposin unadesigualtat inicial per accedir a l'educació obligatòria i per progressar en els nivells posteriors.

Article 651. En el nivell d'educació primària, els Poders públics garantiran a tots els alumnes una plaçaescolar gratuïta en el seu propi municipi en els termes que resulten de l'aplicació de la LleiOrgànica del Dret a l'Educació.2. Excepcionalment, en l'educació primària i en l'educació secundària obligatòria, en aquelleszones rurals en què es consideri aconsellable, es podrà escolaritzar els nens en un municipiproper al de la seva residència per garantir la qualitat de l'ensenyament. En aquest cas, lesAdministracions educatives prestaran de forma gratuïta els serveis escolars de transport,menjador i, si cal, internat.3. Sense perjudici d'allò que es disposa en el Capítol Cinquè d'aquesta llei, les Administracionseducatives proveiran els centres en què els alumnes tinguin especials dificultats per assolir elsobjectius generals de l'educació bàsica a causa de les seves condicions socials, dels recursoshumans i materials necessaris per compensar aquesta situació. L'organització i programaciódocent d'aquests centres s'adaptarà a les necessitats específiques dels alumnes.4. Amb la finalitat d'assegurar l'educació dels nens, les Administracions públiques n'assumiransubsidiàriament la cura i atenció quan les famílies es trobin en situacions en què no puguinexercir les pròpies responsabilitats.

Article 661. Per garantir la igualtat de tots els ciutadans en l'exercici del dret a l'educació, s'arbitraranbeques i ajuts a l'estudi que compensaran les condicions sòcio-econòmiques desfavorables delsalumnes i s'atorgaran en l'ensenyament postobligatori, a més, en funció de la capacitat i elrendiment escolar. També s'establiran els procediments de coordinació i col·laboració necessarisper articular un sistema eficaç de verificació i control de les beques que s'hagin concedit.2. La igualtat d'oportunitats en l'ensenyament postobligatori serà promogut, així mateix,mitjançant l'adequada distribució territorial d'una oferta suficient de places escolars.3. Les polítiques compensatòries en l'àmbit de l'educació especial i de les persones adultes, esrealitzaran d'acord amb els criteris previstos en aquesta llei.

Article 671. L'Estat, amb la finalitat d'assolir els seus objectius en política d'educació compensatòria, podràproposar a les Comunitats Autònomes programes específics d'aquest caràcter, d'acord amb allòque es preveu en aquest títol.2. La realització d'aquests programes d'educació compensatòria s'efectuarà mitjançant unconveni entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, a les quals en correspondrà l'execució

Disposició addicional primeraEl Govern, amb un informe previ de les Comunitats Autònomes, aprovarà el calendari d'aplicacióde la nova ordenació del sistema educatiu, que tindrà un àmbit temporal de deu anys a partir dela publicació de la present llei. En aquest calendari també s'establirà l'extinció gradual dels plansd'estudi en vigor, la implantació dels nous currículums, així com les equivalències a efectesacadèmics dels anys cursats segons els plans d'estudi que s'extingeixin. El calendarid'implantació del nou sistema educatiu també establirà el procediment d'adequació dels concertseducatius vigents als nous ensenyaments, en els termes previstos en la disposició transitòria


25

tercera d'aquesta llei.

Disposició addicional segonaL'ensenyament de la religió s'ajustarà al que s'estableix a l'Acord sobre ensenyament iassumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol i, si es donés el cas, al que esdisposi en aquells altres que es poguessin subscriure amb altres confessions religioses. Ambaquest objectiu, i de conformitat amb el que disposin aquests acords, s'inclourà la religió com aàrea o matèria en els nivells educatius que correspongui, que serà d'oferta obligatòria per alscentres i de caràcter voluntari per als alumnes.

Disposició addicional tercera1. Els Poders públics dotaran el conjunt del sistema educatiu dels recursos econòmics necessarisperquè es pugui complir el que s'estableix en la present llei, amb la finalitat de garantir laconsecució dels objectius que s'hi preveuen. A fi i efecte de situar el nostre sistema educatiu enel nivell que permeti la seva plena homologació en el context europeu, responent d'aquestamanera a les necessitats derivades de la mobilitat i el lliure establiment, la despesa pública enfinalitzar el procés d'aplicació de la reforma, serà equiparable a la dels països comunitaris.2. Els Poders públics establiran les necessitats educatives derivades de l'aplicació de la reforma,de manera que es satisfaci la demanda social, amb la participació dels sectors afectats.3. Amb la finalitat d'assegurar la necessària qualitat de l'ensenyament les Administracionseducatives proveiran els recursos necessaris per garantir, en el procés d'aplicació de la presentllei, la consecució dels objectius següents:a) Un nombre màxim d'alumnes per aula que a l'ensenyament obligatori serà de 25 per al'educació primària i de 30 per a l'educació secundària obligatòria.b) Una oferta d'activitats de formació permanent a fi que tots els professors puguin aplicar elscanvis curriculars i les orientacions pedagògiques i didàctiques derivades de l'aplicació idesenvolupament de la present llei.c) La incorporació als centres complets d'educació obligatòria de, com a mínim, un professor desuport per atendre els alumnes que presentin problemes d'aprenentatge i la creació de serveisper atendre aquestes necessitats en els centres incomplets.d) La inclusió en els plans institucionals de formació permanent del professorat de llicènciesd'estudi o altres activitats per assegurar a tots els professors, al llarg de la seva vida professional,la possibilitat d'accedir a períodes formatius fora del centre escolar.e) La creació de serveis especialitzats d'orientació educativa, psico-pedagògica i professionalque atenguin als centres on s'imparteixin ensenyaments de règim general dels regulats a lapresent llei.4. El Ministre d'Educació i Ciència presentarà anualment davant la Comissió d'Educació i Culturadel Congrés dels Diputats i davant la Comissif3 d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura delSenat un informe per tal que aquestes comissions coneguin, debatin i avaluïn el procés dedesenvolupament de la reforma educativa, així com l'aplicació dels mitjans humans i materialsnecessaris per a la consecució dels seus objectius.

Disposició addicional quarta1. El títol actual de Graduat Escolar permetrà accedir al segon cicle de l'ensenyament secundariobligatori i tindrà els mateixos efectes professionals que el títol de Graduat en EducacióSecundària. Durant un termini de cinc anys es continuaran convocant proves extraordinàries pera l'obtenció del títol actual de Graduat Escolar.2. El títol actual de Batxiller permetrà accedir al segon curs del nou batxillerat, en qualsevol deles seves modalitats, i tindrà els mateixos efectes professionals que el nou títol de Batxiller.3. El títol actual de Tècnic Auxiliar tindrà els mateixos efectes acadèmics que el títol de Graduaten Educació Secundària i els mateixos efectes professionals que el nou títol de Tècnic en laprofessió corresponent.4. El títol actual de Tècnic Especialista tindrà els mateixos efectes acadèmics i professionals queel nou títol de Tècnic Superior en l'especialitat corresponent.5. El Certificat d'Aptitud Pedagògica serà equivalent al títol professional al qual fa referència


26

l'article 24.2 d'aquesta llei. Estaran exceptuats de l'exigència d'aquest títol professional elsmestres i els llicenciats en pedagogia. El Govern també podrà determinar les circumstàncies enles quals l'experiència prèvia es considerarà equivalent a la possessió de l'esmentat títolprofessional.6. El Govern regularà les correspondències o convalidacions entre els coneixements adquirits enla formació professional ocupacional i en la pràctica laboral i els ensenyaments de formacióprofessional als quals fa referència la present llei.7. El Govern establirà les equivalències dels altres títols afectats per aquesta llei.

Disposició addicional cinquenaLes referències contingudes en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret al'Educació, als nivells educatius actuals queden substituïdes per les denominacions ques'estableixen en aquesta llei per als diferents nivells i etapes educatives i per als respectiuscentres.

Disposició addicional sisenaEls articles 24 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, quedenmodificats en els termes següents:"Article 11.2. L'adaptació d'allò que es dicta en aquesta llei als centres que imparteixinensenyaments no compresos a l'apartat anterior, així com als centres d'educació infantil i alscentres integrats que abracin dos o més dels ensenyaments als quals fa referència aquestarticle, s'efectuarà reglamentàriament.Article 25. L'obertura i funcionament dels centres docents privats que imparteixin ensenyaments,tant de règim general com de règim especial, se subordinaran al principi d'autoritzacióadministrativa. L'autorització es concedirà sempre que reuneixin els requisits mínims ques'estableixin d'acord amb el que disposa l'article 14 d'aquesta llei. Aquests centres gaudiran deplenes facultats acadèmiques. L'autorització es revocarà quan els centres deixin de reuniraquests requisits.Article 24.1. Els centres privats que imparteixin ensenyaments que no condueixin a l'obtenciód'un títol amb validesa acadèmica quedaran sotmesos a les normes de dret comú. Aquestscentres no podran utilitzar cap de les denominacions establertes per als centres docents, ni altresque poguessin induir a error o confusió amb aquelles.2. Per raons de protecció a la infància, els centres privats que acullen d'una manera regular nensd'edats corresponents a l'educació infantil, quedaran sotmesos al principi d'autoritzacióadministrativa a què fa referència l'article 23."

Disposició addicional setenaLes Administracions competents realitzaran les transformacions que siguin necessàries, així comles adaptacions transitòries pertinents per tal que els centres públics actuals s'ajustin a allò quees preveu en aquesta llei.

Disposició addicional vuitena1. Els centres docents privats d'educació preescolar, d'educació general bàsica i de formacióprofessional de primer grau que tinguin autorització o classificació definitiva en virtut de normesanteriors a aquesta llei, així com els centres docents de batxillerat i de formació professional desegon grau classificats com a homologats, adquiriran automàticament la condició de centresautoritzats prevista en la disposició addicional sisena d'aquesta llei, per impartir elscorresponents nivells educatius actuals fins a la seva extinció.2. En funció de l'ordenació del sistema educatiu establerta en la present llei, els centres privatsautoritzats, als quals fa referència l'apartat anterior, queden autoritzats per impartir elsensenyaments següents:a) Centres d'educació pre-escolar: educació infantil de segon cicle.b) Centres d'educació general bàsica: educació primària.c) Centres de batxillerat: batxillerat en la modalitat d'humanitats i ciències socials, així com en lade ciències de la natura i de la salut.


27

d) Centres de formació professional: cicles formatius de grau mitjà.3. Els centres privats que imparteixin ensenyaments segons el que disposa l'apartat anteriors'atindran, pel que fa al nombre d'unitats, als termes de la seva autorització.4. Sense perjudici del que s'estableix als apartats anteriors, els centres docents privats tambéseran autoritzats per impartir altres cicles, nivells, etapes, graus i modalitats en els termes ques'estableixen a l'article 23 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret al'Educació, modificat per la disposició addicional sisena d'aquesta llei.

Disposició addicional novena1. Són bases del règim estatutari dels funcionaris públics docents, a més de les recollides a laLlei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per lallei 23/1988, de 28 de juliol, les regulades per aquesta llei per a l'ingrés, la mobilitat entre elscossos docents i l'adquisició de la condició de catedràtic, la reordenació dels cossos i escales, ila provisió de places mitjançant concurs de trasllats d'àmbit nacional. El Govern desenvoluparàreglamentàriament les bases regulades per aquesta llei en aquells aspectes que siguinnecessaris per garantir el marc comú bàsic de la Funció pública docent.2. Les Comunitats Autònomes ordenaran la seva Funció pública docent en el marc de les sevescompetències, respectant en tot cas les normes bàsiques contingudes en aquesta llei i en el seudesenvolupament reglamentari d'acord amb el que s'expressa a l'apartat anterior.3. El sistema d'ingrés a la Funció pública docent serà el de concurs-oposició convocat per lesrespectives Administracions educatives. En la fase de concurs es valoraran, entre altres mèrits, laformació acadèmica i l'experiència docent prèvia. En la fase d'oposició es tindran en compte lapossessió de coneixements específics necessaris per impartir la docència, l'aptitud pedagògica iel domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent. Les proves es convocaran, siaquest és el cas, d'acord amb les àrees i matèries que integren el currículum corresponent. Per ala selecció dels aspirants es tindrà en compte la valoració d'ambdues fases del concurs-oposició,sense perjudici de la superació de les proves corresponents. El nombre d'aprovats no podràsuperar el nombre de places convocades. També podrà existir una fase de pràctiques que podràincloure cursos de formació i constituirà part del procés selectiu.4. Periòdicament, les Administracions educatives competents convocaran concursos de trasllatd'àmbit nacional, a efectes de procedir a la provisió de les places vacants que determinin elscentres docents que en depenen. En aquests concursos podran participar tots els funcionarispúblics docents, qualsevol que sigui l'Administració educativa de què depenguin o per la qualhagin ingressat, sempre que reuneixin els requisits generals i els específics que, d'acord amb lesrespectives relacions de llocs de treball, estableixin les esmentades convocatòries. Aquestes esfaran públiques a través del «Boletín Oficial del Estado» i dels «Butlletins Oficials» de lesComunitats Autònomes que les convoquin. Inclouran un sol barem de mèrits, entre els quals estindran en compte els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics,l'antiguitat i, si hi escau, la condició de catedràtic, així com la seva antiguitat.

Disposició addicional desena1. Els funcionaris que imparteixin els ensenyaments de règim general pertanyeran als cossosdocents següents:.Cos de Mestres.Cos de Professors d'Ensenyament Secundari.Cos de Professors Tècnics de Formació Professional.El cos de Mestres exercirà les seves funcions en l'educació infantil i primària. El cos deProfessors d'Ensenyament Secundari realitzarà les seves funcions en l'educació secundàriaobligatòria i formació professional. El cos de Professors Tècnics de Formació Professional durà aterme les seves funcions en la formació professional específica i en les condicions ques'estableixin, en l'educació secundària obligatòria i en el batxillerat.2. Els funcionaris que pertanyin al cos de Professors d'Ensenyament Secundari podran adquirirla condició de Catedràtics d'Ensenyament Secundari en els termes establerts en la disposicióaddicional setzena.3. S'integren al cos de Mestres els funcionaris que pertanyin al cos de Professors d'Ensenyament


28

General Bàsic. També s'integraran en aquest cos, en les condicions que el Govern estableixireglamentàriament, els funcionaris del cos de Professors d'Educació General Bàsicad'Institucions Penitenciàries.4. S'integren en el cos de Professors d'Ensenyament Secundari els funcionaris que pertanyin alscossos de Catedràtics Numeraris i Professors Agregats de Batxillerat i Professors Numerarisd'Escoles de Mestratge Industrial.5. Es reconeix adquirida la condició de Catedràtic d'Ensenyament Secundari als funcionaris quepertanyin al cos de Catedràtics Numeraris de Batxillerat, qualsevol que sigui la seva situacióadministrativa, i es respecten en tot cas els drets econòmics de què gaudien. A tots els efectes,l'antiguitat en la condició de catedràtic, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, serà laque es correspongui amb els serveis efectivament realitzats en el cos de Catedràtics.6. S'integren en el cos de Professors Tècnics de Formació Professional els funcionaris del cos deMestres de Taller d'Escoles de Mestratge Industrial.7. Els Cossos i Escales declarats a extingir per normes anteriors a aquesta llei es regiran pel ques'ha establert en les esmentades disposicions i se'ls aplicarà el que s'assenyala a efectes demobilitat a la disposició addicional setzena.8. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, determinarà les especialitats a lesquals s'hagin d'adscriure els professors als quals fa referència aquesta disposició com aconseqüència de les integracions que s'hi han previst i de les necessitats derivades de la novaordenació acadèmica, les quals inclouran les àrees i matèries que s'hauran d'impartir, senseperjudici d'allò que disposa l'article 16, tenint en compte les especialitats de què siguin titulars elsprofessors. Fins que no es produeixi aquesta determinació, els processos selectius i concursosde trasllats s'acomodaran a les especialitats actuals.9. L'ordenació dels funcionaris en els nous cossos creats en aquesta disposició es faràrespectant la data del seu nomenament com a funcionari de carrera. En cas de pertànyer a mésd'un cos dels integrats en el cos de Professors d'Ensenyament Secundari, s'entendrà com a datade nomenament la de més antiguitat.

Disposició addicional onzena1. Per ingressar en el cos de Mestres seran requisits indispensables tenir el títol de Mestre isuperar el procés selectiu corresponent.2. Per ingressar en el cos de Professors d'Ensenyament Secundari serà necessari tenir el títol deDoctor, Enginyer, Arquitecte, Llicenciat o equivalent a efectes de docència, a més del títolprofessional a què fa referència l'article 24.2 d'aquesta llei, i superar el procés selectiucorresponent. En el cas de matèries o àrees d'especial rellevància per a la formació professionalde base o específica, el Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes, podrà determinarl'equivalència, a efectes de docència, de determinades intitulacions d'enginyer tècnic, arquitectetècnic o diplomat universitari.3. Per ingressar en el cos de Professors Tècnics de Formació Professional serà necessari tenir eltítol de diplomat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o equivalent, a efectes de docència, a més deltítol professional a què fa referència l'article 24.2 d'aquesta llei, i superar el procés selectiucorresponent. El Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes, podrà establir per adeterminades àrees o matèries l'equivalència, a efectes de docència, d'altres intitulacions,sempre que garanteixin els coneixements adequats. En aquest cas es podrà exigir, a més, unaexperiència professional en un camp laboral relacionat amb la matèria o àrea a què s'aspiri.

Disposició addicional dotzena1. El títol de Professor d'Educació General Bàsica es considera equivalent, a tots els efectes, altítol de Mestre al qual fa referència la present llei. El títol de Mestre d'Ensenyament Primarimantindrà els efectes que li atorga la legislació vigent.2. El Govern i les universitats, en l'àmbit de les seves respectives competències, aprovaran lesdirectrius generals i els plans d'estudi corresponents al títol de Mestre, el qual tindrà laconsideració de diplomat a què fa referència l'article 30 de la Llei Orgànica 11/1983, de 25d'agost, de Reforma Universitària. En aquestes directrius generals s'establiran les especialitatsprevistes en aquesta llei o que es poguessin crear a la seva empara.


29

3. Les Administracions educatives, en el marc del que s'estableix a la Llei Orgànica 11/1983, de25 d'agost, de Reforma Universitària, impulsarà la creació de centres superiors de formació delprofessorat en els quals s'impartiran els estudis corresponents per obtenir els diversos títolsprofessionals establerts en relació amb les activitats educatives, així com les actuacions deformació permanent del professorat que es determinin. Així mateix, aquests centres podranorganitzar els estudis corresponents a aquelles noves intitulacions de caràcter pedagògic que eldesenvolupament de la present llei aconselli crear.

Disposició addicional tretzena1. La incorporació dels especialistes previstos a l'article 16 de la present llei es realitzaràprogressivament al llarg del període establert per a la seva aplicació en el nivell educatiucorresponent.2. Les Administracions educatives garantiran, en aquells centres que, pel seu nombre d'unitats,no puguin disposar dels especialistes a què fa referència l'apartat anterior, els suports necessarisper assegurar la qualitat dels ensenyaments corresponents.

Disposició addicional catorzena1. Els funcionaris que imparteixin els ensenyaments de música i arts escèniques pertanyeran alscossos docents següents:a) Cos de Professors de Música i Arts Escèniques, que impartiran, d'acord amb les sevesespecialitats, els ensenyaments corresponents als graus elemental i mitjà de música i dansa, lescorresponents d'art dramàtic i, excepcionalment, aquelles matèries de grau superior de música idansa que es determinin.b) El cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques, que impartiran, d'acord amb les sevesespecialitats, els ensenyaments corresponents al grau superior de música i dansa i els d'artdramàtic. Els funcionaris que pertanyin al cos de Professors Auxiliars de Conservatoris deMúsica, Declamació i Escola Superior de Cant s'integren en el cos de Professors de Música i ArtsEscèniques. Els funcionaris que pertanyin als cossos de Professors Especials i Catedràtics deConservatoris de Música, Declamació i Escola Superior de Cant s'integren en el Cos deCatedràtics de Música i Arts Escèniques. Els funcionaris assenyalats en aquest apartat podranimpartir, en les condicions i pel temps que s'estableixi, els ensenyaments de règim general.2. Els funcionaris que imparteixin els ensenyaments de les arts plàstiques i de dissenypertanyeran als cossos docents següents:a) Cos de Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny.b) Cos de Professors d'Arts Plàstiques i Disseny.S'integren en el cos de Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny els funcionaris pertanyentsals cossos d'Ajudants i Mestres de Taller de les Escoles d'Arts Aplicades i Oficis Artístics.S'integren en el cos de Professors d'Arts Plàstiques i Disseny els funcionaris pertanyents alscossos de Professors Numeraris d'Entrada i de Professors Numeraris de Terme de les Escolesd'Arts Aplicades i Oficis Artístics. Els funcionaris pertanyents al cos de Professors d'ArtsPlàstiques i Disseny podran adquirir la condició de Catedràtics d'Arts Plàstiques i Disseny en elstermes establerts a la disposició addicional quinzena. Es reconeix adquirida aquesta condició alsfuncionaris pertanyents al cos de Professors de Terme de les Escoles d'Arts Aplicades i OficisArtístics, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, respectant-se en tot cas els dretseconòmics que estaven gaudint. A tots els efectes, l'antiguitat en la condició de catedràtic ambanterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, serà la que es correspongui amb els serveisefectivament realitzats en el cos de Professors de Terme. Els funcionaris docents assenyalats enaquest apartat també podran impartir ensenyaments de règim general en les condicions i peltemps que es determinin.3. Els funcionaris que imparteixin els ensenyaments d'idiomes a les Escoles Oficials pertanyeranal cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes. S'integren en el cos de Professors d'EscolesOficials d'Idiomes els funcionaris que pertanyin als cossos de Professors Numeraris Agregats iCatedràtics Numeraris d'Escoles Oficials d'Idiomes. Els funcionaris que pertanyin al cos deProfessors d'Escoles Oficials d'Idiomes podran adquirir la condició de Catedràtics d'EscolesOficials d'Idiomes en els termes establerts a la disposició addicional setzena. Es reconeix


30

adquirida aquesta condició als funcionaris que pertanyin al cos de Catedràtics d'Escoles Oficialsd'Idiomes, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, respectant-se en tot cas els dretseconòmics de que gaudien. A tots els efectes, l'antiguitat en la condició de catedràtic, ambanterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, serà la que es correspongui amb els serveisefectivament realitzats en el cos de Catedràtics.4. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, determinarà les especialitats a lesquals hagin de ser adscrits els professors als quals fa referència aquesta disposició com aconseqüència de les integracions que s'hi han previst i de les necessitats derivades de la novaordenació acadèmica, que inclouran les àrees i matèries que hauran d'impartir, sense perjudicidel que es disposa a l'article 16, tenint en compte les especialitats de les quals siguin titulars elsprofessors. Fins que no es produeixi aquesta determinació, els processos selectius i concursosde trasllats s'acomodaran a les especialitats actuals.5. L'ordenació dels funcionaris en els nou cossos creats en aquesta disposició es farà respectantla data del seu nomenament com a funcionari de carrera. En el cas de pertànyer a més d'un cosdels integrats en algun dels que crea aquesta disposició, s'entendrà com a data de nomenamentla més antiga.

Disposició addicional quinzena1. Per a l'ingrés al cos de Professors de Música i Arts Escèniques caldrà tenir el títol de Doctor,Enginyer, Arquitecte, Llicenciat o equivalent, a efectes de docència, a més d'haver cursat lesmatèries pedagògiques que s'estableixen als articles 39.3 d'aquesta llei o 43.1, segons el quecorrespongui.2. Per a l'ingrés al cos de Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny caldrà tenir la intitulació dediplomat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o equivalent, a efectes de docència, i superar elprocés selectiu corresponent. Per a determinades àrees o matèries el Govern, d'acord amb lesComunitats Autònomes, podrà determinar l'equivalència, a efectes de docència, d'altresintitulacions, sempre que garanteixin els coneixements adequats. En aquest cas podrà exigir-se amés una experiència professional en un camp laboral relacionat amb la matèria o àrea a la quals'aspiri.3. Per a l'ingrés al cos de Professors d'Arts Plàstiques i Disseny seran requisits indispensablestenir el títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte Enginyer o equivalent, a efectes de docència, isuperar el procés selectiu corresponent. En el cas de matèries d'especial rellevància per a laformació específica artístico-plàstica i de disseny el, Govern, d'acord amb les ComunitatsAutònomes, podrà determinar l'equivalència, a efectes de docència, de determinadesintitulacions d'enginyer tècnic, arquitecte tècnic o diplomat universitari.4. Per a l'ingrés al cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes seran requisits necessaris tenirel títol de Doctor, Llicenciat, Arquitecte, Enginyer o equivalent, a efectes de docència, i superar elprocés selectiu corresponent.5. Per a l'accés al cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques, serà necessari remetre's alque s'assenyala a l'apartat quart de la disposició addicional setzena sobre mobilitat delprofessorat.6. Les Administracions competents podran contractar professors especialistes per alsensenyaments de música i arts escèniques en les condicions regulades a l'article 33.2 d'aquestallei.7. En el cas dels ensenyaments superiors de música i arts escèniques es podrà contractar, ambcaràcter eventual o permanent, especialistes de nacionalitat estrangera, en les condicionsregulades a l'article 33.2 d'aquesta llei. En el cas que aquesta contractació es realitzi ambcaràcter permanent, se sotmetrà al Dret laboral. Igualment, per a aquests ensenyaments decaràcter superior, el Govern establirà la figura del professor emèrit.

Disposició addicional setzena1. Les Administracions educatives facilitaran la mobilitat entre els cossos docents i l'adquisició dela condició de catedràtic d'acord amb les normes que s'estableixin en aquesta disposició.2. En les convocatòries d'ingrés als cossos de Professors d'Ensenyament Secundari i Professorsd'Arts Plàstiques i Disseny es reservarà un percentatge del cinquanta per cent de les places que


31

es convoquin per als funcionaris dels cossos docents classificats en el grup B al qual fareferència la legislació de la Funció pública, els quals hauran de tenir la intitulació requerida per al'ingrés als cossos esmentats i haver romàs als seus cossos d'origen un mínim de vuit anys coma funcionaris de carrera. A les convocatòries corresponents per a aquests funcionaris esvaloraran els mèrits dels concursants, entre els quals es tindran en compte el treball realitzat i elscursos de formació i perfeccionament superats, així com els mèrits acadèmics. També esrealitzarà una prova, consistent en l'exposició i debat d'un tema de l'especialitat a la quals'accedeix, per a la superació de la qual es tindrà en compte tant els coneixements sobre lamatèria com els recursos didàctics i pedagògics dels candidats. Aquells que hi accedeixin peraquest procediment quedaran exempts de la realització de la fase de pràctiques i tindranpreferència en l'elecció de destinacions vacants sobre els aspirants que ingressin pel torn lliurede la convocatòria corresponent.3. Per adquirir la condició de catedràtic caldrà comptar amb una antiguitat mínima de vuit anys enel cos i especialitat corresponents, i ser seleccionat a les convocatòries que es realitzin a l'efecte.En aquestes convocatòries es valoraran els mèrits dels concursants, entre els quals es tindrà encompte el treball desenvolupat i els cursos de formació i perfeccionament superats, així com elsmèrits acadèmics. També es realitzarà una prova, consistent en l'exposició i debat d'un tema dela seva especialitat, elegit lliurement pel concursant. La condició de catedràtic, amb els efectescorresponents s'adquirirà amb caràcter personal, es podrà reconèixer al trenta per cent delsfuncionaris de cada cos i es valorarà a tots els efectes com a mèrit docent específic.4. Per a l'accés al cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques caldrà tenir el títol de Doctor,Enginyer, Arquitecte, Llicenciat o equivalent, a efectes de docència, i haver cursat les matèriespedagògiques a què fan referència els articles 39.3 i 43.1 d'aquesta llei, segons correspongui.També serà necessari superar les proves que s'estableixin a l'efecte, en les quals es tindrà encompte l'experiència docent i les que es van superar en el seu dia, i pertànyer al cos deProfessors de Música i Arts Escèniques com a titular de la mateixa matèria per la qual esconcursa, amb una antiguitat mínima al cos esmentat, com a funcionari de carrera, de vuit anys.També podran ingressar en aquest cos, a través del procés selectiu corresponent, els qui, encaraque tinguin la titulació referida anteriorment, no pertanyin al cos de Professors de Música i ArtsEscèniques. Amb aquesta finalitat, es podrà reservar un percentatge de places a la convocatòriad'accés.5. El Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes competents, establirà les condicions perpermetre l'ingrés al cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques, per mitjà d'un concurs demèrits, a personalitats de prestigi reconegut en els seus respectius camps professionals.6. Els funcionaris docents a què es refereix aquesta llei també podran accedir a un cos delmateix grup i nivell de complement de destinació sense limitació d'antiguitat i sense pèrdua, si hiescau, de la condició de catedràtic, sempre que posseeixin la intitulació exigida i superin elprocés selectiu corresponent. A aquest efecte se'ls tindran en compte l'experiència docent i lesproves que van superar en el seu dia. Per aquesta raó quedaran exempts de la realització de lafase de pràctiques. Quan aquests funcionaris accedeixin a un cos -al mateix temps que altresfuncionaris a través del torn lliure o per algun dels torns previstos en aquesta disposició- tindranprioritat per elegir la destinació.7. Les Administracions educatives fomentaran convenis amb les universitats per tal de facilitar laincorporació als departaments universitaris del professors dels cossos docents als quals fareferència aquesta llei.

Disposició addicional dissetena1. La conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres d'educacióinfantil de segon cicle, primària o especial, que depenen de les Administracions educatives,correspondran al municipi respectiu. Això no obstant, aquests edificis no podran destinar-se aaltres serveis o finalitats sense autorització de I'Administració educativa corresponent.2. Quan l'Estat o les Comunitats Autònomes hagin d'afectar, per necessitats d'escolarització,edificis escolars de propietat municipal en els quals es trobin ubicats centres d'educació pre-escolar, educació general bàsica o educació especial, que depenguin de les Administracionseducatives, per impartir educació secundària o formació professional, assumiran, respecte delscentres esmentats, les despeses que els municipis estaven sufragant d'acord amb les


32

disposicions vigents, sense perjudici de la titularitat demanial que hi puguin ostentar elsrespectius municipis.3. Els municipis cooperaran amb les Administracions educatives corresponents en l'obtenció delssolars necessaris per a la construcció de nous centres docents.4. Les cessions de sòl previstes a l'article 83.3 de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbanaper a centres d'educació general bàsica, s'entendran referides a l'ensenyament bàsic recollit al'article 5 de la present llei.5. Les Administracions educatives podran establir convenis de col·laboració amb lesCorporacions locals per als ensenyaments de règim especial. Aquests convenis podrancontemplar una col·laboració específica en escoles de música i dansa, els estudis de les quals nocondueixin a l'obtenció de títols amb validesa acadèmica.6. Les Administracions educatives establiran el procediment per a l'ús de centres docents que endepenguin, per part de les autoritats municipals, fora de l'horari lectiu, per a activitats educatives,culturals, esportives o altres de caràcter social. Aquest ús estarà només subjecte a lesnecessitats derivades de la programació de les activitats d'aquests centres.

Disposició addicional divuitenaEl govern aprovarà un Pla Nacional de Prospecció de necessitats del mercat de treball, en el quals'inclouran un Programa de Qualificació de demandants d'una plaça de treball, que verificarà lacapacitat professional dels ciutadans, i un Observatori Permanent de l'evolució de lesocupacions, que permetrà conèixer les necessitats qualitatives i quantitatives de formació. Enl'elaboració i execució del Pla Nacional suara esmentat, hi col·laboraran les Administracionseducativa i laboral.

Disposició addicional dinovenaEls ensenyaments especialitzats de Turisme continuaran regint-se per les seves normesespecífiques.

Disposició transitòria primera1. Els centres que actualment atenen nens de menys de sis anys i que no estiguin autoritzatscom a centres d'educació pre-escolar disposaran, per tal d'adaptar-se als requisits mínims ques'estableixin per als centres d'educació infantil, del termini que en la seva fixació s'assenyali.2. Sense perjudici del que es disposa a l'apartat anterior, els centres privats d'educaciópreescolar que no tinguin autorització o classificació definitiva, la podran obtenir segons lesnormes específiques anteriors a aquesta llei fins a l'aprovació dels requisits mínimscorresponents als centres d'educació infantil.3. Els centres privats d'educació general bàsica o educació especial, que no tinguin autorització oclassificació definitiva, disposaran d'un termini de cinc anys per realitzar les adaptacionsnecessàries i obtenir-les segons les normes específiques anteriors a aquesta llei o per adequar-se als requisits mínims que s'estableixin per als centres d'educació primària, segons que lesadaptacions pertinents es realitzin abans o després de l'entrada en vigor del reglament queaprovi aquests requisits mínims.4. Els centres privats de batxillerat o formació professional de segon grau, classificats actualmentcom a lliures o habilitats, disposaran d'un termini de cinc anys per realitzar les adaptacions queels permetin d'obtenir la condició d'homologats conforme a les normes vigents amb anterioritat aaquesta llei o per adequar-se als requisits mínims que s'estableixin per als centres respectius,segons que les adaptacions pertinents es realitzin abans o després de l'entrada en vigor delreglament que aprovi aquests requisits mínims.5. Els centres privats als quals fan referència els apartats segon, tercer i quart de la presentdisposició transitòria podran impartir, durant els respectius terminis, exclusivament els nivellsactuals o graus educatius fins a la seva extinció i els ensenyaments indicats a la disposicióaddicional vuitena, dos, per als centres autoritzats corresponents.6. Una vegada acabats els terminis establerts en aquesta disposició transitòria, els centres, alsquals s'hi fa referència, que no haguessin realitzat les adaptacions pertinents, deixaran d'ostentarla condició de centres autoritzats per impartir ensenyaments compresos en aquesta llei.


33

Disposició transitòria segona1. Durant el termini establert pel Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes, i en lescondicions fixades per aquell, els centres privats autoritzats a què fa referència l'apartat 1 de ladisposició addicional vuitena, podran impartir excepcionalment i per necessitats d'escolaritzacióels ensenyaments següents:a) Centres d'educació general bàsica: Primer cicle d'educació secundària obligatòria.b) Centres de formació professional de primer grau: Segon cicle d'educació secundàriaobligatòria.2. L'autorització que, si fa al cas, s'atorgui als centres privats per impartir ensenyaments referits al'apartat anterior tindrà caràcter provisional i s'atorgarà a instància de part. En aquestaautorització constaran els ensenyaments que pugui impartir el centre i el nombre d'unitats oplaces escolars corresponents, que de cap manera no serà superior a l'autoritzat actualment.

Disposició transitòria tercera1. En el moment de la implantació del primer any de l'educació secundària obligatòria, elsconcerts educatius vigents dels actuals centres privats d'educació general bàsica es modificaranautomàticament per abraçar exclusivament l'educació primària amb disminució del nombred'unitats corresponents.2. Els centres privats concertats d'educació general bàsica que en el moment de la implantaciódel primer any de l'educació secundària obligatòria, hagin tingut autorització per impartir els doscicles de l'etapa esmentada, subscriuran un concert en les condicions previstes a la legislacióvigent per a l'ensenyament secundari obligatori. El concert subscrit entrarà en vigor segons elcalendari aprovat per a la implantació de l'etapa educativa a què fa referència aquest apartat.3. Els centres privats concertats d'educació general bàsica que, segons el que s'estableix a ladisposició transitòria segona d'aquesta llei, hagin estat autoritzats temporalment per impartir elprimer cicle de l'ensenyament secundari obligatori, subscriuran un concert per al cicle autoritzat.El concert tindrà una durada d'un any prorrogable per un període idèntic, mentre es mantinguil'autorització obtinguda.4. Els centres privats concertats de formació professional de primer grau que, en el moment de laimplantació del tercer any de l'educació secundària obligatòria, estiguessin autoritzatstemporalment, segons el que s'estableix a la disposició transitòria segona d'aquesta llei, perimpartir el segon cicle d'aquesta etapa, subscriuran un concert per als ensenyaments autoritzatsque substituirà progressivament el concert vigent. El nou concert tindrà una durada inicial de dosanys prorrogables cada any, sempre que es mantingui l'autorització obtinguda.5. Els centres privats de formació professional de segon grau que, en el moment de laimplantació del nou batxillerat, estiguessin autoritzats per impartir aquesta etapa educativa,podran modificar el concert singular vigent en funció del calendari d'implantació dels nousensenyaments.6. Els concerts per als cicles formatius de grau mitjà i grau superior es podran subscriure ambaquells centres de formació professional que, a l'entrada en vigor de la present llei, tinguessinconcert per al primer o segon grau de l'actual formació professional. Aquests concertss'establiran segons les normes bàsiques que el Govern dicti d'acord amb les ComunitatsAutònomes, en les quals es podrà adaptar el que s'estableix a l'article IV de la Llei OrgànicaReguladora del Dret a l'Educació respecte del personal docent, a les característiques que enaquesta llei es preveu per al professorat de la formació professional.7. Els centres actuals de Batxillerat procedents d'antigues seccions filials s'atendran, pel que faconcerts educatius, al que s'estableix als apartats quatre i cinc d'aquesta disposició. Ambaquesta finalitat podran ser autoritzats en les condicions esmentades a l'apartat 1 b), de ladisposició transitòria segona per impartir el segon cicle de l'educació secundària obligatòria.8. Els centres privats a que fan referència els apartats quatre, cinc, sis i set d'aquesta disposicióno podran subscriure concerts en els trams educatius assenyalats en aquests apartats, que enconjunt pressuposin un nombre d'unitats superior als que cada centre tingués concertat en elmoment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, llevat que ho sol·licitin per als ensenyamentsobligatoris; en aquest cas caldrà remetre's al que disposa el règim general de concerts.9. Els centres privats d'educació especial actualment concertats adaptaran el concert subscrit a


34

la nova ordenació del sistema educatiu prevista a la present llei, en les condicions ques'estableixin.

Disposició transitòria quarta1. Els professors actuals d'educació general bàsica, integrats per aquesta llei en el cos deMestres, que passin a prestar servei en el primer cicle de l'educació secundària obligatòria,podran continuar-hi indefinidament. En el cas que aquests accedissin al cos de Professorsd'Ensenyament Secundari, conforme al que es preveu a la disposició addicional setzena, podranromandre en la seva destinació en els termes que s'estableixin.2. Durant els primers deu anys de vigència de la present llei, les vacants de primer cicled'educació secundària obligatòria es continuaran oferint als funcionaris del cos de Mestres ambels requisits d'especialització que s'estableixin.3. Finalitzat el termini al qual fa referència l'apartat anterior, els funcionaris del cos de Mestresque estiguin impartint el primer cicle d'ensenyament secundari obligatori, es podran continuartraslladant a les places vacants dels nivells d'educació infantil i educació primària. Per permetrela mobilitat d'aquests professors al primer cicle de l'educació secundària obligatòria, així coml'exercici de la docència en aquest cicle pels actuals professors d'educació general bàsica i peraquells que accedeixin al cos de Mestres en virtut del que s'estableix a l'apartat 4 d'aquestadisposició, es reservarà un percentatge suficient de les vacants que es produeixin en aquestcicle.4. Fins al 1996, les vacants que resultin del concurs de trasllats al primer cicle de l'educaciósecundària obligatòria s'inclouran en l'oferta de treball públic per a l'ingrés al cos de Mestres.

Disposició transitòria cinquena1. Excepcionalment, la primera convocatòria que se celebri per adquirir la condició de catedràtices realitzarà per concurs de mèrits entre els funcionaris docents dels corresponents cossos quereuneixin els requisits generals establerts a la disposició addicional setzena d'aquesta llei.2. Les tres primeres convocatòries d'ingrés a la funció pública docent que es produeixin desprésde l'entrada en vigor de la present llei, es realitzaran conforme a un sistema de selecció en quèes valorin els coneixements sobre els continguts curriculars que hauran d'impartir els candidatsseleccionats i el seu domini dels recursos didàctics i pedagògics, així com els mèrits acadèmics.Entre aquests tindran una valoració preferent els serveis realitzats a l'ensenyament públic. Per ala selecció dels aspirants es tindran en compte la valoració ponderada i global d'ambdósapartats.3. Es podran presentar a les tres primeres convocatòries d'ingrés al cos de Mestres aquells que,tot i no tenir la intitulació específica exigida per la present llei, a la seva entrada en vigorexerceixin tasques docents com a funcionaris interins del cos de Professors d'EGB o realitzinfuncions de logopeda, com a personal contractat en règim laboral, a centres d'EGB, d'acord ambels requisits exigits per la normativa anterior. Durant aquest mateix termini, també es podranpresentar a les convocatòries per a l'ingrés a la resta dels cossos creats per aquesta llei, aquellsque, tot i no tenir la intitulació que amb caràcter general s'estableixi per ingressar-hi, iindependentment de les equivalències que el govern determini, hagin realitzat serveis com afuncionaris interins durant un temps mínim de tres cursos acadèmics, i els continuïn realitzant al'entrada en vigor d'aquesta llei als cossos corresponents integrats en aquells als quals aspiriningressar.

Disposició transitòria sisena1. El personal docent al servei dels centres que, d'acord amb els processos previstos a la Llei14/1983 de juliol, del Parlament de Catalunya i a la Llei 10/1988, de 29 de juny, del ParlamentBasc, s'integri o s'hagués integrat a la xarxa de centres públics dependents de les respectivesAdministracions educatives, podrà ingressar a la Funció pública docent mitjançant provesselectives específiques convocades per les Administracions educatives competents, prèviaregulació dels seus Parlaments respectius.2. Al personal que, a l'empara del que es preveu a l'apartat anterior, adquireixi la condició defuncionari docent li seran reconeguts la totalitat dels serveis realitzats en el centre docent integrat


35

en la xarxa pública.3. Els procediments d'ingrés a què fa referència aquesta disposició només seran d'aplicaciódurant un termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició transitòria setenaFins que no s'implantin els ensenyaments previstos a la present llei, els cossos docents que s'hihan creat continuaran impartint les que a l'actualitat corresponen a cada un dels cossos que s'hiintegren.

Disposició transitòria vuitenaEl que s'estableix en la present llei pel que fa als requisits d'intitulació per impartir els diferentsnivells educatius no afectarà el professorat que estigui realitzant els seus serveis a centresdocents privats en virtut del que disposa la legislació actual en relació amb les places queestiguin ocupant. A partir de l'entrada en vigor de la present llei, les places vacants hauran decobrir-se amb professors que reuneixin els requisits establerts. No obstant això, fins a l'any 1997,les vacants del primer cicle de l'educació secundària obligatòria podran continuar essentocupades per mestres.

Disposició transitòria novena1. Els funcionaris dels cossos docents a què fan referència les disposicions addicionals desena 1i catorzena 1, 2 i 3 de la present llei, inclosos a l'àmbit d'aplicació del règim de Classes Passivesde l'Estat, podran optar a un règim de jubilació voluntària durant el període comprès entre elsanys 1991 i 1996, ambdós inclusivament, sempre que reuneixin tots i cadascun dels requisitssegüents:a) Trobar-se en actiu l'1 de gener de 1990 i romandre-hi ininterrompudament, i des d'aquestadata, en llocs que pertanyin a les corresponents plantilles de centres docents.b) Haver fet els seixanta anys.c) Tenir acreditats quinze anys de serveis efectius a l'estat.Els requisits d'edat i període de manca, exigits al paràgraf anterior, s'hauran d'haver complert enla data del fet causant de la pensió de jubilació, que serà a aquest efecte el 31 d'agost de l'anyen què se sol·liciti. Amb aquesta finalitat s'haurà de formular la sol·licitud davant l'òrgan dejubilació corresponent, en els dos primers mesos de l'any en què es pretengui accedir a lajubilació voluntària. Igualment, amb caràcter excepcional, podran optar a aquest règim dejubilació els funcionaris dels cossos d'Inspectors al servei de l'Administració Educativa i deDirectors Escolars d'ensenyament primari, a extingir, així com els funcionaris docents adscrits ala funció inspectora a què fa referència la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1984, de 2d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la Llei 23/1988, de 28de juliol, sempre que en tots els casos reuneixin els requisits anteriors, llevat en allò que fareferència a l'adscripció a places que pertanyin a les plantilles de centres docents.2. La quantia de la pensió de jubilació serà la que resulti d'aplicar, als havers reguladors queprocedeixin en cada cas, el percentatge de càlcul corresponent a la suma dels anys de serveisefectius prestats a l'Estat que, d'acord amb la legislació de Classes Passives, el funcionari tinguiacreditats en el moment de la jubilació voluntària i del període de temps que li manqui fins quefaci 65 anys.Aquest període de temps es tindrà en compte a efectes de l'aplicació de la disposició addicionaldinovena de la Llei 33/1987, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al1988, sense que l'abonament especial que resulti de l'expressada disposició acumulat al períodede temps abans esmentat pugui superar els cinc anys.Allò que es disposa als paràgrafs anteriors s'entén sense perjudici del que hi ha establert, a cadamoment, en matèria de límit màxim de percepció de pensions públiques.3. A causa del caràcter voluntari de la jubilació regulada en aquesta disposició transitòria, no hiserà d'aplicació el que s'estableix a la disposició transitòria primera del vigent Text Refós de laLlei de Classes Passives de l'Estat.4. Els funcionaris que es jubilin voluntàriament d'acord amb allò que disposa la present norma,que tinguin acreditats en el moment de la jubilació un mínim de 28 anys de serveis efectius a


36

l'Estat, podran percebre, per una sola vegada, conjuntament amb la seva darrera mesada d'actiu,una gratificació extraordinària en l'import i condicions que estableixi el Govern a proposta delMinistre d'Educació i Ciència, per iniciativa del Ministre d'Educació i Ciència, d'acord amb l'edatdel funcionari, als anys de serveis prestats i a les retribucions complementàries establertes ambcaràcter general per al cos de pertinença. La quantia de la gratificació extraordinària no podrà, encap cas ser superior a un import equivalent a 25 mesades del salari mínim interprofessional.5. Els funcionaris dels cossos docents a que fa referència aquesta norma, acollits a règims deseguretat social o de previsió diferents del de Classes Passives, també podran percebre lesgratificacions extraordinàries que s'estableixin, d'acord amb el que es preveu al número 4d'aquesta disposició transitòria, sempre que causin baixa definitiva en la seva prestació deserveis a l'Estat, per jubilació voluntària o per renúncia a la seva condició de funcionari, ireuneixin els requisits exigits als números 1 i 4 de la mateixa, excepte al de pertinença al Règimde Classes Passives de l'Estat. En aquest supòsit, la quantia de la gratificació extraordinària nopodrà, en cap cas, ser superior a un import equivalent a 50 mesades del salari míniminterprofessional.La jubilació o renúncia dels funcionaris a què fa referència el paràgraf anterior no implicarà capmodificació en les normes que els siguin d'aplicació, a efectes de prestacions, conforme al règimen que estiguin compresos.6. Es faculta la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministerid'Economia i Hisenda per dictar les instruccions que, en relació amb les pensions de ClassesPassives, poguessin ser necessàries per tal d'executar allò que disposa la present norma.

Disposició final primera1. La present Llei es dicta a l'empara dels apartats 1, 18 i 30 de l'article 149.1 de la ConstitucióEspanyola.2. Les Comunitats Autònomes que en tinguin competència reconeguda als seus respectiusEstatuts d'Autonomia o, si aquest és el cas, a les corresponents lleis orgàniques detransferències de competències podran desenvolupar la present llei. No obstant això,s'exceptuen aquelles matèries la regulació de les quals aquesta llei encomana al Govern o que,per la seva pròpia naturalesa, corresponguin a l'Estat, conforme a les previsions contingudes a ladisposició addicional primera de la Llei Orgànica 3/1985, de 8 de juliol, Reguladora del Dret al'Educació.

Disposició final segonaTotes les referències contingudes a la present llei pel que fa a les Comunitats Autònomes o a lesAdministracions educatives s'entendran referides a les que es trobin en ple exercici de les sevescompetències educatives.

Disposició final terceraTenen el caràcter de llei orgànica els preceptes que es contenen als títols preliminar i cinquè; elsarticles 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 23, 29.2 i 58.4; les disposicions addicionals quarta, cinquena,sisena i dotzena; la disposició transitòria tercera i la disposició final quarta de la present llei, aixícom aquesta disposició final tercera.

Disposició final quarta1. Queden derogats:Els preceptes de la Llei 14/1970, de 4 d'agost, General d'Educació i Finançament de la ReformaEducativa no derogats del tot o en part per la Llei Orgànica 5/1980, de 19 de juny, per la qual esregula l'Estatut de Centres Escolars, així com per la Llei Orgànica 11/1983, de 25 d'agost, deReforma Universitària i per la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret al'Educació, llevat dels articles següents: 10, 11.3, 137, mentre no hagi estat modificat per normesposteriors, i 144; i les disposicions addicionals quarta i cinquena, mentre no hagin estatmodificades per normes posteriors i no s'oposin a la present llei.La Llei de 20 de desembre de 1952, de Plantilles del Professorat d'Escoles d'Arts i OficisArtístics.


37

La Llei de 15 de juliol de 1954, sobre mesures de protecció jurídica i facilitats creditícies per a laconstrucció de nous edificis amb destinació a centres d'ensenyament.La Llei de 16 de desembre de 1954, per la qual es crea la plaça d'Inspector Central d'Escolesd'Arts i Oficis Artístics.La Llei 32/1974, de 18 de novembre, per la qual es modifiquen les plantilles i denominacions delpersonal docent dels Conservatoris de Música i Declamació.La Llei 9/1976, de 8 d'abril, de fixació de Plantilles dels Cossos de Catedràtics Numeraris iProfessors Agregats de Batxillerat.Els articles 3r, paràgrafs 1r i 5è, 1 i 2, i les disposicions addicionals 1ª i 2ª de la Llei 29/1981, de24 de juny, de classificació de les Escoles Oficials d'Idiomes i ampliació de les plantilles del seuprofessorat.El contingut dels quatre guions del paràgraf 2n de l'apartat 2 de la disposició addicional quinzenade la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, segonsredacció donada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, en allò que s'oposi a la present llei.L'article 39.7 de la Llei 37/1988, de 8 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al1989 en allò que s'oposi a la present llei.2. També queden derogades totes les altres normes d'igual rang o bé inferior que s'oposin a lapresent llei.3. Queden modificats en allò que s'oposin a la present llei, els articles 40, 41.1 f) i 44 de la LleiOrgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació.4. Continuaran en vigor, com a normes de caràcter reglamentari, la Llei 30/1974, de 24 de juliol,sobre proves d'aptitud per accés a Facultats, Escoles Tècniques Superiors, Col·legis Universitarisi Escoles Universitàries, i la Llei 19/1979, de 3 d'octubre, per la qual es regula el coneixement del'Ordenament Constitucional a Batxillerat i Formació Professional de Primer Grau.5. També continuaran en vigor, com a normes de caràcter reglamentari, aquelles altresdisposicions que, qualsevol que en sigui el rang, regulin matèries objecte de la present llei i nos'hi oposin, excepció feta de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret al'Educació i de la Llei 12/1987, de 2 de juliol, sobre l'establiment de la gratuïtat dels estudis deBatxillerat, Formació Professional i Arts Aplicades i Oficis Artístics en els Centres Públics il'autonomia de gestió econòmica dels Centres docents públics no universitaris, les qualscontinuaran en vigor amb les modificacions derivades de la present llei.6. Les normes reglamentàries a que fan referència els dos apartats anteriors quedaranderogades una vegada entrin en vigor les disposicions que es prescriguin en desenvolupamentde la present llei.

Per tant,Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats que guardin i facin guardar aquesta LleiOrgànica.

Madrid, 3 d'octubre de 1990.Joan Carles R.

El President del Govern,Felipe González Márquez

Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu...

Documents

Transcript of Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu...