Llegir els farà grans - Fundació Catalana de...

ara.cat DISSABTE, 23 D’ABRIL DEL 2016

Llegir els farà grans

http://mestres.ara.cat http://criatures.ara.cat

Avui els llibres són protagonistes. Com podem aconseguir fer fills lectors?

GETTY

c2 aracriatures DISSABTE, 23 D’ABRIL DEL 2016 ara

La pitjor mare del món

Anna Manso

Amb la tribu

Progenitora escriptora

Quan exerceixo de progenitora escriptora també em surt el rampell d’imperfecció

CONTRADICCIONS. La pitjor mare reconeix que renya els fills perquè es passen hores davant les pantalles, i quan escriu ella fa el mateix. GETTY

Als menors d’edat que tinc a casa (MEC), els agrada que escrigui lli-bres (també que signi guions). Però, ai!, quan exerceixo de progeni-

tora escriptora també em surt el ram-pell d’imperfecció. Per això, avui, di-ada de Sant Jordi, confessaré alguns dels meus pecats.

La pantalla Els repeteixo per activa i per passiva que l’abús de pantalles és el dimoni escuat. Que se’ls avançarà la tendèn-cia a la miopia que han heretat dels meus magnífics gens. Que la cara se’ls acabarà transformant en un rostre de proporcions panoràmiques 16:9. I després jo em passo les hores amb el nas enganxat a l’ordinador i, malgrat que els digui que tinc excusa, perquè gràcies a la meva insistència després els puc pagar aquells enciams que tant es resisteixen a endrapar, ells i jo sa-bem que, igual que ells, servidora en fa un gra massa. I el mateix passa amb les xarxes socials. Perquè sí, m’hi con-necto per a usos professionals, però també per petardejar, distreure’m i desconcentrar-me més del que seria aconsellable.

Ara passa que s’han fet grans. Ar-riben a casa sols i jo sóc al despatx, es-crivint. Si fos una mare exemplar dei-xaria allò que estava escrivint i correria al seu costat per saber com els ha anat el dia. Però massa vegades segueixo a la meva, i els dic un “Ara vinc” que s’assembla perillosament a la seva resposta tipus quan els de-mano que facin una tasca domèstica: “Un moment”. Com que em conei-xen, moltes vegades són ells matei-

me i passen d’estar eufòrics a furio-sos en dècimes de segons. Però ser-vidora, de vegades, també. Potser en dècimes de segons no. Però a voltes han de patir una mala gaita de la qual no tenen cap culpa. Passa quan no sé com resoldre un final. O com desen-volupar una trama. O de quina mane-ra explicar una història. I en teoria sóc a casa, amb ells, però és mentida podrida, perquè no puc deixar de do-nar voltes a l’atzucac literari i quan connecto amb la Terra tendeixo a es-tar amb uns nivells de simpatia tirant a baixos. Pobres d’ells, llavors, si han deixat un mitjó brut i pudent en mig del pas... I quan he resolt el proble-ma, per art de màgia la seva progeni-tora passa a ser algú empàtic i ama-ble, i ells ho aprofiten i em demanen que els inscrigui en aquell campament d’estiu, tan car.

I, finalment, el darrer pecat: el de l’escriptora rondinaire que, quan s’acosta Sant Jordi i veu que la pre-sència de la literatura (la bona, la de debò, no els succedanis) és tan escas-sa, no deixa de emetre “Caguntot” a tort i a dret. Per això vull aprofitar el dia d’avui per donar-los les gràcies per la paciència, i a vosaltres desit-jar-vos un bon Sant Jordi i que com-preu molts bons llibres... tot i que us vull demanar un petit favor, de res, que us reserveu 9,95 euros per a la setmana que ve, perquè el dissabte 30 i el diumenge 1 a l’ARA celebra-rem el Dia de la Pitjor Mare del Món (oficialment el Dia de la Mare) ve-nent el meu llibre La pitjor mare del món, el manual amb el diari. e Anna Manso és mare, escriptora i guionista

xos que em visiten i, llavors sí, me’ls escolto... mentre acabo d’escriure un correu electrònic. Però de vegades, quan me n’adono que fa una hora que corren per casa i no els he fet ni cas, la mala consciència m’empeny a tan-car l’ordinador. I llavors són ells els que s’amorren a la pantalla i jo no tinc esma de retreure’ls res. O sí, però amb un sentiment de fariseisme total.

Jekyllhydisme Sovint explico que els Adolescentis comunis de casa pateixen jekyllhydis-

L’explorador reprimit

Acabo la setmana barallant-me amb la traducció del llibre Cal fer deu-res? (en castellà, Hartos de los de-

beres de nuestros hijos) mentre torno de València, on he parlat sobre “l’oci edu-catiu”. Ambdues reflexions tenen a veu-re amb els diferents temps de la infància i l’adolescència i amb la tendència adul-ta a oblidar-ne alguns. Amb els deures, més enllà de reivindicar una escola per a la infància d’avui, he intentat explicar que cal fer realitat això d’educar i ense-nyar en molts més llocs que a l’escola. A la xerrada, he animat un centenar d’edu-cadors que acaben de veure una mica de

llum després de dues dècades de conser-vadorisme polític. He mirat d’influir-los perquè tornin a creure que són una opor-tunitat necessària per a molts infants. He parlat sobre el dret a jugar, aprendre, ser i relacionar-se en temps no escolars ni familiars.

Apliquem a la infància (0-18) una me-na de procés d’esterilització progres-siva perquè abandonin la creativitat, el descobriment, l’activitat compartida i passin a aprovar exàmens i considerar l’estudi l’única activitat que els conver-tirà en persones respectables. Al final, només importa anar a l’escola i ser res-

ponsable fent els deures. Han de deixar de ser infants i convertir-se en bons alum-nes. Quan són petits reconeixem que existeixen moltes formes d’aprendre i que una de les més importants és jugar. També diem que el seu desenvolupament i el seu saber es genera en molts entorns.

Anar a escola és obligatori, però fer possible que tothom tingui temps i ex-periències estimuladores de joc, de rela-ció, de descobriment en diferents espais, no. Si tots els temps de la infància són igualment importants, per què el lleure és secundari? Hauria de ser igualment garantit per una administració que pen-

sa en la infància, evitant que fos una ofer-ta de serveis per a famílies amb recursos. Sorprèn, per exemple, la reacció social i la resposta política quan per garantir que a l’estiu tots els infants podran menjar, s’ofereixen àpats envoltats de casal d’es-tiu. Per què el raonament no ha estat a la inversa? Al barri, molts infants passaran l’estiu sols, avorrits, sense experiències de felicitat enriquidores. Amb gana o sen-se, el seu primer dret és accedir a una pro-posta de lleure educatiu (que, també, ga-ranteixi millor alimentació). e Jaume Funes és psicòleg i educador

Jaume Funes

Poder jugar ha de ser obligatori

3caracriaturesara DISSABTE, 23 D’ABRIL DEL 2016

El pare que et va matricular

Passa molt de pressa

Ja fa vuit anys que a Tarragona es va crear una associació anomenada Tecletes. Es tractava d’un grup de

mares i pares decidits a lluitar contra un tòpic molt arrelat: un cop ets pare sols tens dues opcions per passar-t’ho bé, o aparcar el nen o bé sacrificar-te per tal que ell sigui feliç. En totes du-es opcions hi ha un damnificat, una víctima d’aquesta compartimentitza-ció de l’oci que ens intenten encolo-mar. Ja se sap, tothom et diu que has d’acotar el teu target, apuntar un seg-ment com més delimitat millor per poder-lo satisfer de manera més sa-tisfactòria. La gent de Tecletes es van rebel·lar de la millor de les maneres, lúdicament. Van reivindicar el gaudi compartit del lleure d’adults i infants, barrejats, sense exclusions ni comple-xos, el mateix que regna a les festes majors de qualsevol poble o a les ter-rasses de diumenge.

Gràcies a aquest plantejament la gent de Tecletes han decorat la ciu-tat amb festes de tots els colors, plan-tades d’arbres, passallibres, sopars a la fresca, mercats de segona mà, xer-rades, fires artesanes i, sobretot, mol-ta música. I com que la música es fa sentir, aquesta activitat és la que pot-ser ha quedat més retratada en tots aquests anys. Però darrere dels con-certs hi ha altres activitats menys me-diàtiques com la que vam fer la set-mana passada. Es tracta d’una activitat mensual en què els nens i ne-nes de Tecletes, amb els seus pares i mares, comparteixen dues hores amb la gent gran de la residència d’avis La Mercè. Aquest cop vaig tenir la sort de ser-hi i creieu-me que trigaré molt a oblidar-ho. Els avis, amb la compli-citat dels treballadors del centre, ens van ensenyar la manera que tenien de jugar quan eren petits. Grans i pe-tits van practicar amb les mans el joc dels patacons i van fer girar un botó supersònic estirant dos fils de cosir.

Hi ha poques coses més màgiques i emocionants que veure persones se-parades per tants anys rient i gaudint plegats de la manera més simple. Just abans de marxar, adonant-se que m’es-tava fixant en un hortet espectacular ple de maduixeres, tomaqueres i en-ciams, l’encarregada d’aquell oasi verd, una àvia de gairebé noranta anys, em va ensenyar cofoia tots els seus prodi-gis. “Ni t’imagines com em distreu”, em va dir amb un posat melangiós. Abans de marxar em va fer encara un últim regal. Mirant-me als ulls em va dir: “Viu la vida ara que pots. Passa molt de pressa”.

Lluís Gavaldà

Lluís Gavaldà és cantant

Així fa depare

Òscar Dalmau “Les coses cal veure-les venir”

Òscar Dalmau és guionista, presentador i pare de la Ia, de poc més d’un any. Presenta ‘El gran dictat’ a TV3, codirigeix ‘La competència’ a RAC1 i publica el llibre més sorprenent d’aquest Sant Jordi: ‘Abecedari per a adults’ (Bridge), amb il·lustracions de Pilarín Bayés

FRANCESC ORTEU FOTO: FRANCESC MELCION

Quan tens una cria-tura el temps queda congelat. En el nostre cas, el

part es va avançar. Era un dissabte i sortíem de casa per dur uns pantalons a fer la vora i vam haver d’anar a l’hospital. Aquells pantalons sense vora van estar-se mesos penjats, com si el temps no passés. Els que no han sigut pares no ho poden entendre, que no tinguis temps de respondre un whatsapp. És anar d’una cosa a una altra contínuament. I amb la parella no parles de res més que no sigui la criatura. Al final t’has d’imposar parlar de tots dos i sortir a sopar de tant en tant. El que passa és que quan t’asseus al res-taurant t’adones que estàs fet pols. Només penses a tornar a casa. Però no ens podem queixar perquè als quatre o cinc mesos la nena va començar a dor-mir seguit. És un miracle. No saps massa bé de quina manera ella entén tota sola que les nits són per dormir.

Has fet un llibre infantil que no és per a nens: Abe-cedari per a adults. Quan vaig saber que seria pare vaig començar a col·leccionar llibres infantils il·lustrats dels anys 50 i 60. Hi ha edici-ons molt ben fetes. Lli-bres italians, americans, de l’antiga Unió Soviètica. La malaltia que havia patit col·leccionant vinils i que ja m’havia passat em va tornar a venir amb la nena. I vaig descobrir que hi ha tot un subgènere que són els llibres que ensenyen les lletres. I coneixes la Pilarín Bayés. M’interessa molt la gent gran i sàvia. M’agrada que els veterans m’expliquin coses del seu ofici. Hem sigut nens amb llibres de la Pilarín, però hem cres-cut i ens hem quedat orfes. Volia fer un llibre maco, ben cuidat, un objecte per regalar. Ella havia de dibuixar escenes que no eren fàcils, però em va dir que havia arribat a una edat que es podia perme-tre projectes arriscats. Què et proposes, com a pare?

Marcar-se objectius és la millor manera de fotre-se-la. No crec que serveixi de gran cosa començar a pensar ara què farem quan la nena tingui tres anys. Les coses cal veure-les venir. Nosaltres ho hem fet així i per això hem tingut la filla passats els quaranta. No sabíem com ens organitzaríem, per-què un treballa a Barce-lona i l’altra a Madrid, però al final hem trobat la solució d’anar i venir. Passeu moltes hores al tren. No és fàcil estar-se a l’AVE dues hores i mitja amb una criatura que comença a caminar. Tota l’estona has d’estar pen-sant què li ensenyaràs a continuació: ara un paper, ara el rellotge, ara mira quina cullera. Cada cosa li dura deu segons. És com fer un zàping constant. Per això agraeixes trobar-te altra gent que entén què vol dir anar pel món amb una criatura. Ho notes en la mirada de complicitat. És gent que té paciència i que, si cal, t’ajuda una estona a dis-treure-la. Això s’agraeix molt.

¿Algun èxit recent assolit com a pare? Fa poc, a les dues de la matinada, va començar a plorar. La vam deixar plo-rar però patíem pels veïns. No es cansava fins que vaig fer un “Prou” amb veu greu i solemne. I va callar. Semblava que s’havia relaxat però al cap de cinc minuts hi va tor-nar. Vaig haver de fer un altre “Prou”, però tampoc va funcionar. Fins que al tercer “Prou” sí que va donar resultats i no va plorar més. Em vaig sentir com Indiana Jones, com si hagués trobat un meca-nisme secret per obrir la porta del tresor. Felicitats! Vist amb un any de pers-pectiva, trobo que ens n’estem sortint prou bé. I això que no ho tenia gaire clar, perquè sempre he tingut la sensació de ser una persona immadura. Flipo molt fent de pare d’una criatura petita i a vegades penso: ¿i quan parli? Això deu ser la bomba. Estic impacient. De fet ja diu moltes coses, el que passa és que no l’entenem. Però ella ja xerra contínuament.e

DIRECTORA

ESTHER VERA DIRECTOR FUNDADOR

CARLES CAPDEVILA

SUBDIRECTOR

JORDI CORTADA

COORDINACIÓ: AURE FARRAN

COL·LABORADORS:

TRINITAT GILBERT, XAVI TEDÓ,

LLUÍS GAVALDÀ, FRANCESC ORTEU,

CARLOS GONZÁLEZ, DAVID CIRICI,

MARIA JESÚS COMELLAS, EVA BACH,

GREGORIO LURI, XAVIER GUAL,

JAUME FUNES, JAUME CELA,

JULI PALOU, PALOMA A. USÓ,

AINHOA BOIX, CRISTINA SERRET I

MARTA CAYUELA

ARA

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA

TELÈFON: 93 202 95 95

CORREU ELECTRÒNIC:

[email protected]


a la portada

TRINITAT GILBERT FOTO: TJERK VAN DER MEULEN

Els testos s’assem-blen a les olles. Ho diu la frase feta, però també estudis

sobre els hàbits lectors en l’etapa infantil. “El 65% dels infants gaudeixen de la lectura quan els seus pares també ho fan”, diu David Duran, coordina-dor del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI). Per la seva banda, l’escriptor Joan Portell, autor d’una de les novetats de Sant Jordi (Vet aquí una llegenda de Sant Jordi, Andana Edi-torial) i doctor en didàc-tica de la llengua i la lite-ratura, recomana als pares que inverteixin hores a llegir amb els fills quan són petits. “Si ho fan, si els ensenyen con-tes, si llegeixen junts, si en gaudeixen, després a l’adolescència segur que s’estalviaran hores de repàs”, comenta.

Així doncs, “una llar on hi ha llibres, on es llegei-xen llibres i es comenten, sembla l’ambient més propici per fomentar la lectura”, assegura Duran. Però no sempre tot són flors i violes. Si, malgrat els esforços, petits i joves no llegeixen, el coordina-dor del GRAI dóna res-posta als inevitables “per què”: “A molts nois i noies no els agrada la lec-tura convencional perquè no han desenvolupat les habilitats bàsiques de flu-ïdesa i comprensió lec-tora. Llegir és una activi-

tat humana molt complexa i requereix el desenvolupament d’habi-litats cognitives que s’han d’ensenyar de manera deliberada perquè es tracta d’una competència recent, des del punt de vista de l’evolució de la nostra espècie”.

Dit amb altres parau-les, quan es llegeix s’ha d’entendre què s’està lle-gint. És llavors quan pot agradar, interessar i tenir ganes de continuar lle-gint. L’escriptor Joan Portell afegeix que la lec-tura infantil i juvenil no s’ha d’entendre com un acte individual: “Aquella imatge de la persona sola asseguda, llegint amb un llum i aïllada de tot, no beneficia la lectura”. Per-què en el llibre infantil, com també el juvenil (i l’adult), el millor de la lectura és la postlectura, que vol dir compartir-la, explicar-la: “Per això els clubs de lectura són una eina tan poderosa i reco-manable, perquè amb els llibres ha de passar com amb el cinema, que ens han de venir ganes de lle-gir-los perquè ens els han explicat abans”.

Els beneficis de llegir La insistència per fer lle-gir els infants i adoles-cents és fonamentada. No s’intenta que petits i joves llegeixin perquè sí, sinó perquè els beneficis de l’activitat són infinits. “Per descomptat, la lec-tura és una eina d’accés a la cultura i l’aprenen-

tatge. Llegir, i especial-ment comprendre textos, és una competència bàsica per a l’èxit escolar i per a l’aprenentatge al llarg de la vida. Però, a més, la lectura permet participar en la comuni-tat, perquè els humans –a diferència de la resta d’espècies– hem basat el desenvolupament en el dipòsit del coneixement a través de l’escriptura i la lectura. Llegir permet participar en la cultura”, sosté Duran.

En la llista de beneficis encara hi ha molts més motius. Llegir fa perso-nes més lliures, perquè accedeixen al coneixe-ment. També se sap que

Com podem aconseguir fer fills lectors?

fa que el pensament sigui més precís, perquè adqui-rir llenguatge (a través de la lectura) ho facilita. Per això es diu i es repeteix que cal fer joves lectors. Ara bé, la tasca, la d’enco-manar el gust per la lec-tura, sovint s’adjudica com a feina exclusiva a l’escola. Com passa amb moltes d’altres. “Molts estudis mostren que el treball conjunt entre l’escola i la família en multiplica els efectes”, diu Duran. És a dir, “es tracta que les criatures percebin continuïtat en el que es valora en tots dos contextos”.

Què han de llegir? Continuant a l’escola, l’escriptor Joan Portell indica que les anomena-des, i sovint criticades, “lectures obligatòries escolars” hi han de ser. “Perquè és el camí que els professors han pensat i rumiat per fer que acce-deixin a la literatura”. Però el didactisme obli-gat per currículum ha de conviure amb les lectures per plaer. I en aquest sen-tit, Portell remarca que els llibres es llegeixen i s’han de llegir pel plaer de llegir-los: “Sembla una obvietat, però quan en un llibre busquem un altre objectiu, com treballar les emocions o qualsevol altre plus de didactisme, el volum es converteix en una anècdota”.

Per continuar, l’autor del llibre de Sant Jordi publicat a Aldana aconse-

Despertar-los el gust per llegir

Llegir, i especialment comprendre textos, és una competència bàsica per a l’èxit escolar i per a l’aprenentatge al llarg de la vida

“Una llar amb llibres és el millor ambient per fomentar la lectura”, diu David Duran

Els llibres de la infància i l’adolescència de l’escriptor Joan Portell

e ‘Cavall Fort’, que encara està ben viva! Una eina bàsica per acostar la lectura a les criatures i als adolescents. e La col·lecció ’Els Grumets’ de l’editorial La Galera, on vaig descobrir autors com Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Joan Barceló o Sebastià Sorribas, amb títols que s’han convertit en clàssics de la literatura. e Després vaig passar pels clàssics de tots els temps amb la col·lecció ’L’Esparver’ i títols com ’L’illa del tresor’, ‘Robinson Crusoe’ o ‘Miquel Strogoff’. e Vaig fer aturades a Roal Dahl, Christine Nöstlinger, Astrid Lindgren o Michael Ende, tots ells èxits asse-gurats. e Les meves lectures també van passar per l’assistència al teatre, al cinema, escoltar música i altres formes de lectura per eixamplar horitzons.

EL MILLOR PÚBLIC. Joan Portell va presentar la setmana passada el seu llibre, Vet aquí una llegenda de Sant Jordi, a Vilanova i la Geltrú.

lla als pares que no censu-rin mai una lectura que hagin triat els fills: “Si quan són adolescents volen llegir After, un dels llibres estrella entre el públic adolescent, per citar-ne un, doncs enda-vant, que ho facin”. Al nostre país no s’ha acon-seguit que la lectura sigui un factor descriptiu de ser jove, com sí que ha passat en altres països del nord d’Europa. Per això, és una etapa en què sovint es deixa de llegir, perquè “els fa vergonya fer-ho perquè els altres companys no ho fan; perquè consideren millor estar al dia de música i cinema, per exemple, perquè és el que podran compartir”.

El que no pot ser és que es reprodueixi el que a molts pares els devia passar, “que llegien d’amagat sota els llençols amb una llanterna per-què els prohibien segons quines lectures”, diu Por-tell. “El més important és aconseguir fer lectors i després lectors crítics, que tinguin les eines per destriar què està ben escrit i què no, i, final-ment, que ho retornin a la societat”, afegeix.

Quan els fills són grans, una manera de saber que el gust i el plaer per la lectura és un dels fonaments de la seva educació és quan mar-xen. “Si agafen els llibres dels prestatges a l’hora de fer les maletes, és que ho hem fet molt bé”, con-clou Portell.e


Hormones, guix, etcètera

Collita de poetesses

En aquest país nostre, per Sant Jor-di es deuen escriure milers i mi-lers de contes i poemes per pre-

sentar-los als concursos escolars. Com són? De què van? En Benet i jo estem d’acord que, si més no durant els últims vint-i-cinc anys, els temes d’aquestes petites obres, tant en prosa com en vers, han canviat ben poc: l’amor i la mort, la recerca de la felicitat i la desespera-ció davant d’un món sense sentit. Són la mena de coses que sembla que pre-ocupen els adolescents. Amb un punt d’humor, en Benet afirma que si fés-sim una mitjana de tots els contes, en sortiria una història d’amor i de mort, amb una mica de nostàlgia i d’esperan-ça, i amb un punt de metafísica: una no-ia que s’enamora d’un noi. El noi està malalt, es mor i es converteix en una estrella. De nit, la noia se la mira i hi parla.

En Benet opina que, en poesia, el re-sultat és molt millor. El conte demana massa ofici. És cert que la poesia exi-geix encara més tècnica, però també funciona si prescindim del rigor de la forma, la puntuació o la sintaxi. La po-esia és compatible amb el món de la ve-locitat, la immediatesa i el WhatsApp. A més, la poesia els facilita l’expressió de l’emoció vibrant de les coses noves, tan pròpia de l’adolescència. Per això és el gènere adolescent de gairebé tots els escriptors. I potser és per això, diu en Benet, que als poemes dels nostres alumnes hi ha versos tan intensos com aquests:

L’Aitana expressa així el seu entusi-asme per la vida: “Jo ja sóc a l’avió / en camí cap a la felicitat. La Júlia barreja paraules i sensualitat: Nues, les parau-les / em besen els llavis. La Usuè veu la llibertat com una Joveneta cruel / que sures en l’aire / i m’has deixat tocar-te / un sol instant, fugaç...” La Gemma, una de les poetes més interessants que hem descobert, relata amb imatges com llui-ta contra la malaltia durant una estada en un hospital: “Túniques de talc vole-ien entre ganyotes / sepultades d’oblit a la sala d’espera”. I relata amb versos tan il·luminats com aquests els primers pas-sejos fora de l’habitació: “...cada respir d’Everest, cada pas d’uns turmells acci-dentats, d’uns genolls com pomes / d’un esquelet que surt de passeig / a caçar ci-catrius / a comptar creus / a envejar ma-quillatge violeta / que no és potinga si-nó fàstic / amb una Eiffel de xeringues / cada vespre homenatjat / i cadàvers de cabells / al coixí sacrificats...”

En temps de pessimisme per la llen-gua, va força bé fer troballes com aques-tes. Que tingueu un bon Sant Jordi!

David Cirici

David Cirici és escriptor

Una tria de les novetats de Sant Jordi 2016

PER ALS PETITS: ✎ Vet aquí una llegenda de Sant Jordi. Joan Por-tell i Sebastià Serra. Andana Editorial. Conte preciosista, amb unes il·lustracions que combinen amb la foto-grafia i que traven molt bé la història i alhora entretenen per la seva originalitat. ✎ La llegenda de Sant Jordi. Màrius Serra. Cristina Losantos. Estrella Polar. Quan Màrius Serra revisita la història de Sant Jordi, escriu un conte amb versos encomanadis-sos, que drin-guen constant-ment i són fàcils de recordar. Quan Cristina Losantos dibuixa la història mítica, li surten uns personatges sim-pàtics, imprescindibles de contemplar. ✎ Rebel·lió a l’escola. Lola Casas i Joan Turu. El Cep i la Nansa. ¿On van a parar tot el que creen les criatures a l’escola? La mestra jubi-lada i ben activa Lola Casas crea una història original i senzilla, amb punts d’humor, amb l’escola com a espai d’acció. Atenció amb les activitats desades de Sant Jordi. L’il·lustrador hi

posa el punt just perquè la imaginació voli. I l’edito-rial, El Cep i la Nansa, és de les incansables, que treballen de valent, for-mada per l’editora Cesca Mestres, que fa edicions

impecables. ✎ Parrac, el fill del drac. Pep Molist. Bernadette Cuxart. Ed. Baula. De Sant Jordi no s’ha dit tot. Encara hi ha fór-mules per fer anar la ima-ginació, com ara pensar si el drac

tenia un fill, que es deia Parrac, que es va quedar sense progenitora (sic!) quan el cavaller la va matar. A partir d’aquí, Molist enfila una història crua però encertada. ✎ Laberint de l’ànima. Anna Llenas. Fanbooks.

La il·lustradora que tan bé sap treballar les emocions ha creat un àlbum il·lustrat, de gran format, en què repassa una per una les emoci-ons que s’han de conèixer. PER ALS QUE ELS AGRADA DIBUIXAR: ✍ Crea criatures. Coco Books. L’editorial és experta a oferir els àlbums més creatius, d’aquells que tant van bé per mirar sants com per perfeccionar la tècnica del dibuix. Mons-tres, gossos, cavalls i conills són alguns dels protagonistes, que es converteixen alhora en les propos-tes per fer anar el traç dels llapis.

A PARTIR DE 8-10 ANYS: ▲ Els que caminen pel bosc. Pau Joan Hernández. La meva Arcàdia. A par-tir de 10 anys. Llibre d’aventures, amb un protagonista masculí que ha de marxar del lloc on viu, que demos-tra que la millor aventura, sempre, és

la interior. ▲ L’Agus i els monstres. Sant Jordi de les Galàxies. Jaume Copons & Liliana Fortuny. Combel. L’Agus i els seus amics inseparables, els mons-tres, han sabut captar lectors fidels gràcies a cinc volums

publicats i a la bondat dels protago-nistes, que comparteixen una afició molt gran amb el lector: la lectura! Aquest és justament un dels grans encerts dels llibres, que sempre par-len d’altres llibres, clàssics de la lite-ratura universal. Per Sant Jordi, l’Agus té una missió especial que entretindrà de valent els monstres i els seguidors lectors. ▲ Playmobil. 40 años de razones para amarlos. Dorothée Charles. Impres-cindible per als amants dels clics. ▲ El Petit Príncep. Edició pop-up. Editorial Salamandra. Llibre per guardar, com els bons vins, amb pàgi-nes treballades per uns precisos i

sorprenents pop-ups, que expliquen la història prota-gonitzada pel captivador Petit Príncep. UN DISC: ❒ Quartet Mèlt: la coral gua-nyadora del programa de

TV3 Oh happy day, que tants segui-dors té entre el públic infantil, acaba de publicar Maletes, el primer àlbum.

s

poimridtmMf

imp

a-

l

▲▲▲JCCamtrfid

tenPasequmMc

✎✎A

La il·lust

són

gP

U❒n


Històries

INICIATIVA. Una desena d’escoles de Mataró participen en un projecte per fomentar la lectura commemorant el centenari de Roald Dahl.

Llegir clàssics per fomentar la lecturaCommemorant el centenari de l’escriptor Roald Dahl

XAVIER TEDÓ FOTO: ESCOLES GERMANES

BERTOMEU I CAMÍ DEL MIG

James i el préssec gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata, El fantàstic senyor Gui-

llot, Els Culdolla, El gran amic gegant, Les bruixes i Matilda. Aquests són alguns dels cèlebres lli-bres que va escriure l’escriptor gal·lès Roald Dahl durant la seva vida i que encara avui captiven els lectors més joves. Aprofitant el centenari del seu naixement, una desena d’escoles de Mataró participen en un projecte per fomentar la lectura descobrint l’uni-vers literari de Dahl.

“És el millor escriptor de literatura juvenil del segle XX perquè el con-junt de l’obra és bona, no només un llibre, com passa amb altres autors”, assegura l’escriptora Lola Casas, coordinadora del projecte, que afegeix que “és un autor que el poden llegir petits i grans i que no envelleix, no mor a les escoles, segueix ben viu”.

El projecte neix de la relació que va establir Casas amb Dahl quan era mestra de l’Escola Camí del Mig de Mataró: “Amb els alumnes vam tenir el privilegi de cartejar-nos amb ell durant més de quatre anys perquè li enviàvem treballs de les seves obres, i amb un grup de mestres vam passar un parell de dies a casa seva, en un poble prop de Lon-dres”. A partir d’aquests treballs, l’escriptora va escriure el llibre Tot Dahl,

una guia de lectura i de propostes d’activitats per treballar la seva obra a primària. I ara l’Escola Camí del Mig ha abande-rat la iniciativa del cente-nari amb la participació d’altres centres educatius de Mataró i del país, bibli-oteques o la Filmoteca de Catalunya.

Obrir el dia llegint La lectura en veu alta dels seus llibres per part de la tutora, un mínim de tres dies a la setmana, és el pilar sobre el qual se sus-tenta el programa Roald Dahl 100 anys: “El mestre és un model de lectura i les escoles necessiten punts de connexió amb els alumnes. Quan els expliquen un conte creen una relació íntima,

l’estrès escolar es combat així, començant bé el dia perquè les lectures es fan a primera hora”. Les obres de Dahl, enfocades des del punt de vista d’un nen i en què apareixen adults dolents que odien els infants i adults bons que contraresten aquests personatges sinistres, són, a parer seu, les més apropiades: “Els nens s’hi enganxen perquè són his-tòries trencadores, diver-tides, sorprenents i amb un sentit de l’humor càustic i recargolat”.

Ho comparteix la directora de l’Escola Camí del Mig, Anna Oli-veras, que afirma que “és un autor que agrada molt als nens i que serveix per atrapar-los en la lectura perquè es diverteixen amb els relats, que tenen un doble sentit que no sempre entenen els més petits”.

Escoles implicades Aquest centre mataroní, de resultes de la tasca de Casas, treballa les obres de Dahl des de fa dècades i cada classe estudia un dels seus llibres any rere any. Coincidint amb el centenari del seu naixe-ment, Oliveras puntua-litza: “Tot el treball que fèiem pren més rellevàn-cia amb activitats especí-fiques”. En aquest sentit, el Carnestoltes aquest any ha sigut monogràfic sobre Roald Dahl i cada classe s’ha disfressat dels seus personatges.

Mentre que els estudi-ants dels cursos superiors han seguit treballant els seus llibres, els de cicle inicial han fet activitats plàstiques amb els objec-tes i llaminadures que apareixen a Charlie i la fàbrica de xocolata i han treballat el vocabulari en català, castellà i anglès. La directora admet que els llibres de Dahl enganxen els primers lectors, però recorda que “mantenir l’hàbit de lectura a casa és difícil, perquè tenen

molts inputs, com jugar a la consola, però és una manera d’il·lusionar-los a seguir llegint”. L’acte de cloenda del centenari que farà l’escola és una tertú-lia literària, el 27 de maig, adreçada a les famílies i en què es llegiran frag-ments dels seus llibres i es parlarà de la seva vida.

També a Mataró l’Escola Germanes Berto-meu posa el punt final a dos anys dedicats a l’escriptor amb una can-tata. No podien acabar d’una altra manera. El centre té la música com a projecte singular i ense-nya violí i violoncel als alumnes de tercer i quart en horari lectiu, a part de tenir coral i orquestra. Els alumnes de sisè i de la coral seran els encarre-gats d’interpretar les can-çons que ha escrit Casas i ha musicat Xavier Torras, en una actuació que tin-drà lloc al Teatre Monu-mental el 22 de maig. No ho faran sols: “Cada any fem un concert col·labo-ratiu i en aquesta edició tenim el suport de l’Esmuc i la participació d’una escola de música de la ciutat”, explica Carme Civit, mestra d’educació física i coordinadora del grup de treball de Mataró del projecte.

Per Sant Jordi sempre fan un llibre i aquest any és un homenatge a Char-lie i la fàbrica de xocolata. És El llibre de les receptes dolces: “Els alumnes de cinquè i sisè l’han expli-cat als més petits i cada classe ha fet una recepta”, explica Carme Civit. La presentació la van fer ahir a l’escola, en el marc d’un concurs que permetrà als afortunats anar el 3 de maig a la Pas-tisseria Uñó per visitar l’obrador: “Després ens explicaran què han après de la xocolata i així treba-llarem diferents aspec-tes, perquè és un projecte transversal”. Aquesta visita la repetiran la resta d’escoles de la ciutat.e


Book Box Més que llibres

ESTHER ESCOLÁN FOTO: FRANCESC MELCION

Boolino és un pro-jecte que va néi-xer fa quatre anys de mans de Sven

Huber amb un objectiu clar: fomentar l’hàbit lector entre els més petits allunyant la sensa-ció d’obligatorietat que, de vegades, acompanya les seves primeres incur-sions en el món de la lec-tura. Per aconseguir-ho, la companyia –que actu-alment té 1.200 subs-criptors– concep i disse-nya unes capses pensades perquè els més petits no només s’ho passin bé llegint, sinó que també s’endinsin en la història a través d’activitats educatives, lúdiques i plàstiques. Cadascuna, esclar, adap-tada a l’etapa madura-tiva de les franges d’edat a què s’adrecen els lli-bres llançats mensual-ment per la firma, que van de l’un als tres anys, dels quatre als sis i dels set als nou.

Les Boolino Book Box esdevenen una eina per transmetre als pares la importància de la lectura i per descobrir totes les possibilitats que hi ha al voltant d’un llibre. “Exis-teixen nombroses reco-manacions sobre com fomentar l’hàbit lector entre la canalla, però al darrere hi ha una única premissa: aconseguir que es diverteixin llegint”, apunta Huber, una sensa-ció que encara anirà in crescendo si pares, mares i fills comparteixen aques-tes estones de lectura i gaudeixen de les activi-tats i jocs proposats per Boolino per a l’ocasió i que, a més, com destaca el seu fundador, “entrenen

que conté cada llibre”. Unes temàtiques, val a dir, que adopten diferents formats –conte il·lustrat, novel·la, còmic, etc.– per-què cada infant explori les seves preferències, i amb continguts com les emo-cions i les pors a la cuina i la jardineria, la família, el cos humà, els viatges i moments clau com la separació pares-fills quan arrenca un nou curs.

El procés creatiu “L’objectiu és empoderar els pares i aportar-los idees perquè explorin el llibre més enllà de la lec-tura lineal que tots fem habitualment”, prosse-gueix Puig. A l’hora de dissenyar les seves cap-ses, l’equip de Boolino comença desconstruint cadascun dels llibres per treure’n els eixos temà-tics. Després fa un brain-storming que dóna com a resultat tres activitats

–una d’educativa, una de lúdica i una de

plàstica– que giren a l’entorn del lli-

bre i que van des de pintar i reta-llar, a llegir, reflexionar o escriure.

A partir d’aquí, Boolino

selecciona el material que

necessita per muntar cada capsa.

“No sense haver fet abans un petit test entre els nostres fills per com-provar que les activitats s’adeqüen als objectius plantejats”, conclou Puig.e

Els llibres es poden llegir, però també s’hi pot jugar i poden ensenyar. És la idea que s’amaga darrere les Boolino Book Box

L’objectiu és aportar idees als pares perquè explorin el llibre més enllà d’una lectura lineal

Pares i mares hauran de decidir com aborden les temàtiques que conté el llibre

Les propostes d’abril ‘Mil coses’ i ‘El petit Elliot...’ e A finals del mes d’abril Boolino incorporarà dos nous títols a la seva col·lecció. Es tracta de Mil coses, una petita enciclopèdia que recull els primers conceptes i aprenentatges adreçada als infants d’entre 1 i 3 anys, i El petit Elliot i la seva gran família, una història adreçada als d’entre 4 i 6 anys que reflexiona al voltant d’emocions com la por i la soledat. Un parell de novetats que la firma acompanyarà de les seves capses d’activitats, el procés creatiu de les quals va començar fa tres setmanes en un brains-torming. Una reunió per treballar els continguts de la caixa en què, a més de Sven Huber i Cristina Puig, hi van participar Verónica Fajardo i Ilu Vílchez, editora i direc-tora de màrqueting online d’Ediciones B - B de Blok; Gina Clotet, ges-tora d’Umpalumpa i que participa en la selecció de llibres per a Boolino; Laura Santervàs, especi-alista en llibre infantil a la llibreria Abracadabra i responsable de les resse-nyes a Boolino; Sara Ber-múdez, responsable del disseny i creació de les manualitats de les Boo-lino Book Box, i Mariona Bosch, responsable de comunicació de Boolino.

Lleure

la comprensió lectora, memòria i vocabulari dels més petits”.

Lectura compartida La presència dels pares i mares durant la lectura i activitats dissenyades per Boolino al voltant de cada llibre és clau, ja que condicionarà la predis-posició dels seus fills davant de la lectura. “Si per als pares és una llauna dedicar una estona diària a llegir amb la canalla i els nens ho perceben, assumiran que lle-gir és avorrit”, assenyala Huber. Òbviament, com més grans siguin els infants, la necessitat d’inter-venció dels pares serà més baixa, però mai nul·la.

Cristina Puig, directora de màrqueting i vendes a Boolino, afirma que ells només aporten “un marc d’actuació en què pares i mares han de decidir com abordar les temàtiques

TRIA. L’equip de Boolino es reuneix periòdicament per decidir els continguts lúdics i educatius de les seves Book Box.


Històries

En família

Nens manipuladors?

Una preocupació freqüent dels pares (o una idea que sovint altres persones volen transmetre als pares) és que els nens petits ens manipulen, que ploren “per sortir-se amb la seva”, que “es provo-quen el vòmit”, que “fan comèdia” i “saben llatí”. (Tant de bo! Fa dècades que cap nen sap llatí.) e Etimològicament manipular vol dir “fer coses amb les mans”. Contínuament manipulem coses: el bo-lígraf o l’ordinador, la forquilla o el pom de la por-ta. En aquest sentit, ser manipulador no té res de dolent, i els cuiners no es queixen quan els diuen manipuladors d’aliments. e Els nens més petits no poden manipular res amb les mans. No poden cuinar ni menjar sols, no poden ves-tir-se, no poden rentar-se la roba ni el cul. Neces-siten que algú faci tot això per ells. Podríem dir que manipulen mentalment els adults perquè aquests ma-nipulin físicament el món. No ho fan per aprofitar-se’n o fastiguejar, no ho fan per gust o per maldat. Ho fan per sobreviure. Necessiten que algú els cuidi, ali-menti i protegeixi, i per aconseguir-ho somriuen o ploren o fan uns sorollets o ens miren amb una cara que fa que no ens hi podem resistir. Ho fan de forma instintiva, sense pensar (ja que encara no pensen). e Però manipular té un altre sentit, el d’enganyar as-tutament, sovint fingint falsos sentiments, per ob-tenir les nostres finalitats egoistes. És en aquest sen-tit pejoratiu que sovint s’acusa els nens petits de ser manipuladors. És injust, és ofensiu (dir a un adult “Ets un manipulador” és una ofensa greu) i és fals. e No, els nens petits no poden ser manipuladors per-què senzillament no tenen la capacitat mental per ser-ho. Només cap als quatre o cinc anys desenvo-lupen plenament la teoria de la ment, la capacitat d’atribuir als altres i a un mateix creences, coneixe-ments, desitjos i intencions, i de comprendre que els desitjos, intencions i coneixements dels altres po-den ser diferents dels propis. Sense teoria de la ment no es pot fingir, enganyar o manipular. Un nen de dos anys és incapaç de pensar coses com “Si amago els trossos del got que he trencat, la mare no se n’ado-narà i no em renyarà”, “Si faig veure que ploro, s’es-pantaran i m’acabaran comprant el gelat” o “Si faig això que m’han prohibit, davant seu i somrient, se sentiran humiliats i perdran autoritat i jo seré l’amo”. e No es deixi manipular per familiars, veïns o experts, no permeti que l’enganyin fent-li creure que el seu fill és fals, astut i dolent. Quan un nen plora, és que plora de veritat. I quan vostè l’agafa i el consola, és que l’estima de veritat. Suposo. Perquè els adults sí que tenim la capacitat de fingir. Carlos González és doctor en pediatria

Carlos González

Herois d’abans, ara i sempre MARTA ESPAR

Li agrada jugar amb el mòbil, fer fotos per penjar a l’Ins-tagram o enviar-se

whatsapps amb les seves amigues. Acaba d’entrar en l’adolescència i acos-tuma a preferir una tau-leta a un llibre, però es va llegir la Pippi Calcesllar-gues que li va regalar la seva mare recordant com li agradava de petita i no podia deixar-lo. Anava amb el llibre amunt i avall com una som-nàmbula, somi-ant les seves aventures. Què la va enganxar? “És molt valenta, li passen coses extraordinàries i viu sola, fa el que vol”, explica la Judit, de 12 anys, de la Pippi.

Divertida, fanta-siosa, gamberra i molt lleial. Quins ingredients ha de tenir un personatge inoblidable de conte o llibre juvenil per triomfar entre els lectors infantils o juvenils d’avui? “Qualsevol perso-natge que vulgui triomfar ha de tenir una caracte-rística, o bé un poder, que el diferenciï de la resta de mortals, ja sigui la valen-tia, la intel·ligència o la màgia. A vegades aquest poder és subtil i a vegades és únic, com el de Peter Pan”, explica Pep Molist, escriptor i bibliotecari. “Com ha passat sempre, el lector s’hi ha de poder identificar; ja sigui per-què li parla d’allò que ell viu intensament o perquè desitjaria poder-ho viure. També gosaria dir que l’ha de veure una mica trencador, una mica ago-sarat... i perquè la seva història genera empatia”,

afegeix Sara Moyano, edi-tora d’infantil i juventil de l’Editorial Barcanova, que ha editat la bonica col·lecció Clàssics a Mida amb l’objectiu d’acostar els clàssics als lectors joves perquè descobrei-xin com són de vigents les seves històries i com han influït en el teatre, el cinema, la pintura i el còmic.

En el cas de la Pippi, la fórmula sembla infal·lible i clara: “És

l’amiga que tots els nens voldrien tenir. També és un personatge absolutament actual, fins i tot podríem dir que avui dia, quan triomfa tant la correcció política, seria complicat que algú s’atre-vís a presentar un perso-natge així: una nena que viu sola, sense pares, amb un cavall i un mico, que rebutja l’escola, que no se’n va a dormir aviat i que té un comportament que resulta (almenys aparent-ment) tan poc pedagògic. Els nens d’avui es queden encantats de descobrir un món tan poc restrictiu”, explica Alice Incontrada, editora de la col·lecció infantil Blackie Little Books, que també recu-pera clàssics infantils en edicions recopilatòries i fetes amb molta cura, diri-gides a un públic més ampli, no només a l’ infantil.

Però a part de la nena de les trenes, hi ha molts més personatges inoblidables de la literatura infantil i

Hi ha personatges de la literatura infantil i juvenil que són universals i intemporals

juvenil que no passen de moda, malgrat que les seves històries van ser escrites fa molts anys. La llibretera Gemma Barru-fet, de la llibreria A Peu de Pàgina, de Sarrià (Barce-

po. Anava

i-

è la “És i

es iue

ys,

anta-ra i ins

a de natge conte

l per

clara: “És

i

-

e

-

n n

natge

que li han obligat a arre-glar com a càstig per les seves trapelleries. Allò que molts nens voldrien fer però no gosen. e Pippi Calcesllargues ¿Qui pot imaginar-se viure sense obligacions, llevar-se a l’hora que es vol, sense fer deures, en una casa enorme i amb un cavall i un mico com a acompanyants? Tots els nens i nenes d’avui i de fa quaranta anys. L’escrip-tor de la saga Millen-nium, Stieg Larsson, va confessar haver basat el personatge de Lisbeth Salander en la Pippi Cal-cesllargues. En una

e Babar El rei i la reina Babar i la seva família conti-nuen fent les delícies dels més petits: perso-natges animals amb vida i actitud humanes que passen per situaci-ons divertides i alhora pròximes al món infan-til. I té bones il·lustraci-ons que donen suport al text. e Tom Sawyer Nen entremaliat, que diu i fa el que sent, però amb una astúcia capaç d’aconseguir que els seus companys acabin pintant per ell la tanca

Lectures infal·libles

entrevista poc abans de morir, va dir: “Em vaig imaginar com seria avui si fos una dona adulta. ¿L’hauríem definit com una sociò-pata? Simplement, veu-ria la societat amb una llum diferent”. e Harry Potter Amic dels seus amics, honrat, lleial i amb poders que el fan extra-ordinari. Pocs adoles-cents i adults es resistei-xen a la màgia i aventures de Harry Pot-ter. Llibreters, editors i escriptors el defineixen com un superheroi dels nostres temps.


“Els grans personatges són universals, immortals”, diu l’editora Alice Incontrada

Si un personatge connecta amb els nens, funcionarà sempre

lona), assegura que els nens continuen sentint-se atrets per personatges con Babar, Mowgli, Momo, tots els personatges de Roal Dahl, sobretot Matilda, i els de Jack Lon-

complert 25 anys des de la seva publicació i, última-ment, Alícia i El Petit Prín-cep han sigut èxits de ven-des per motius diferents. En el segon cas, l’obra musical ha donat una forta empenta al llibre.

Recuperar els clàssics Segons la llibretera, ha sigut molt important que en els últims temps algu-nes editorials hagin recu-perat clàssics amb edici-ons acurades del text, amb traduccions revisa-

des i il·lustracions molt cuidades. “Els nens d’avui segueixen al·lucinant amb Peter Pan, amb Mary Poppins, amb les aventu-res del Petit Vampir, amb la diminuta Arriety dels Incursores, amb Charlie, Willy Wonka i la seva fàbrica de xocolata, amb Alícia i el seu país de les meravelles, amb el petit elefant Babar, del qual vam fer un preciós recopi-latori fa uns mesos, que molts nens d’avui dia no coneixien i amb el qual han quedat meravellats”, afegeix l’editora de Blackie Little Books.

El secret? Si un perso-natge està ben explicat, ben construït, ben escrit, si connecta amb els nens, aquesta connexió funcio-narà sempre. “Potser cal-drà fer una tasca d’actua-lització o d’acostament a

la presentació: a vegades es pot fer a través de noves il·lustracions (vegeu l’èxit recent d’Enid Blyton), de vegades amb edicions més cuidades i més atractives per a un públic nou. Els grans per-sonatges són universals, immortals”, insisteix Incontrada.

Segons l’editora de Barcanova, triomfen els que tracten temes univer-sals, perquè esdevenen herois de causes justes o, si ho preferiu, perquè llui-ten contra injustícies diverses i no es rendeixen mai... “Tots els editors intentem buscar aquest tipus de personatges, tot i que a la literatura cata-lana sembla que li costa una mica trobar-ne alguns que puguin esde-venir universals”, conclou Moyano.

Nous herois i heroïnes I a aquests herois de sem-pre, en els últims anys, s’hi han afegit altres per-sonatges que atrauen lec-tors en massa, com la Kat-niss, la protagonista d’Els

jocs de la fam; el Kester, de L’últim animal sal-vatge, primer volum d’una trilogia, i no es pot oblidar el gran Harry Pot-ter, un dels grans preferits de la nostra lectora ado-lescent, perquè és “valent i molt llest”. Segons Molist, triomfen “perquè són personatges, en algu-nes coses, pròxims als lec-tors, però per contra, tenen aquest poder o característica que els fa superiors, capaços d’acci-ons o aventures gairebé sobrenaturals”.

“Estirant el fil d’Els jocs de la fam, les editori-als han pujat al carro del llibre amb protagonistes-herois. Continuen tenint molt d’èxit els protagonis-tes dels llibres de Rick Riordan o de Rachel Hart-man”, afegeix la llibretera, que matisa que “el que tenen aquests protagonis-tes són la força i la valen-tia per sortir-se’n en situ-acions límit. El típic superheroi adaptat als nostres temps!”

Entre els més venuts o exitosos, Molist comenta que també hi ha un seguit de col·leccions que, “si bé literàriament són limita-des i no arribaran mai a la consideració de referents o clàssics, com ara el Diari del Greg o el Diari d’una penjada, connecten amb certs lectors per reflectir el dia a dia d’un món semblant al seu”.

Móns pròxims o extra-ordinaris, aventures ima-ginatives i molta valentia, però sempre, com deia l’autora de la Pippi, l’escriptora Astrid Lind-gren, perquè “als nens els convé portar una vida ordenada, sobretot si poden ordenar-se-la ells mateixos”.e

ona), assegura que els

“““Epppesssóimmml’’eInnn

SSSi pppecccoaaamfffuse

la pes pnov(

don, i “si considerem Harry Potter un clàssic diria que és dels personat-ges que perduraran sem-pre en la literatura infantil i juvenil”. També triomfen l’elefant Elmer, que ja ha

l t 25 d d l

decusePePorelaInWfàbAl


Infància

El racó de llegir

ARA

Llegir estimula la capacitat intel·lec-tual i les emocions. Però per enriquir

el nostre cervell i la nostra ànima de la millor manera, cal que triem un bon espai per fer-ho. Quin és el racó preferit dels fills i filles dels nostres lectors

per agafar un llibre? Aquí en podeu veure alguns.

La lectura transporta petits i grans a mons màgics i d’il·lusió. ¿Qui no s’ha deixat atrapar per aventures, històries i mis-teris fins al punt de per-dre la noció del temps i de l’espai? Això és la màgia dels llibres, però aquesta abstracció de la realitat

pot comportar que, en ocasions, agafem males postures que poden per-judicar el nostre cos. Així doncs, hem de garantir que, quan agafin un llibre, els nens seguin correcta-ment i tinguin una bona il·luminació.

Cal recordar que la millor posició per llegir demana que hi hagi una

Al sofà. La Tanit ha començat a llegir ella tota sola els contes! I, com podem veure, el sofà de casa és el seu racó preferit per submergir-se en noves històries.

ARA per agafar un llibre? A

Aire lliure. A la Maria veiem que li agrada llegir al jardí, gaudint de l’aire lliure, de la llum natural, de l’olor de les llimones i de la frescor de l’herba.

Racó endreçat. El Gerard i la Clàudia tenen un racó de lectura a la seva habitació. I molt ben endreçat! Ens encanta aquest moblet per guardar-hi els llibres!

Al llit. Al Noel li agrada llegir abans d’anar a dormir. Un bon frontal de llum per poder acomiadar el dia amb l’olor i l’emoció d’un bon llibre.

Al bressol. A la Candela, de

només 3 mesos, li encanta

escoltar els contes que li explica

la mama. Bona manera d’agafar

el son i estrènyer vincles!

Entre llibres. La Clara pot presumir de tenir un fantàstic racó de llegir amb aires de biblioteca. Les prestatgeries plenes de llibres són un somni!


La cua de Quiró

Intel·ligències múltiples

Seguim fascinats per Howard Gardner i la seva teoria de les in-tel·ligències múltiples, i hi veiem

un atractiu molt poderós que em sem-bla difícil de justificar, especialment si tenim presents les reticències d’aquest psicòleg a l’hora d’utilitzar la metodologia científica. És indubtable que ha triomfat en les facultats de pe-dagogia (encara que, com ell mateix reconeix, en cada lloc l’interpreten de manera diferent) al mateix temps que ha fracassat davant la comunitat cien-tífica i especialment davant els neurò-legs, que li retreuen la manca de base empírica. M’imagino que alguna cosa deu voler dir això sobre els controls de qualitat que s’aplica el discurs peda-gògic a si mateix o, si es vol, sobre el pes de la ideologia en la pedagogia.

Segons Gardner, els nens aprenen de manera diferent. Dit així només, seria una obvietat. Si afegim que els nens posseeixen talents, aptituds o habilitats diferents, tampoc diríem res d’extraordinari. Això ho sabem des de Huarte de San Juan. La seva ano-menada es deu a l’afirmació que dar-rere de cada diferència hi ha una in-tel·ligència, negant així l’existència d’una intel·ligència general (el factor G). Cada intel·ligència seria autòno-ma respecte a la resta, fins al punt que operaria en una àrea específica del cervell. En darrera instància, tots se-ríem intel·ligents en alguna cosa.

Els defensors de l’existència del fac-tor G pensem que no hi ha vida intel·li-gent sense l’activa intervenció del llen-guatge, les relacions lògico-matemàtiques, la forma (l’exer-cici de delimitar l’indefinit) i la me-mòria. Podríem afegir-hi també una mínima velocitat de resposta. Al meu entendre, G posa de manifest preci-sament l’estructura jeràrquica de la intel·ligència i per aquesta raó posse-eix una alta capacitat predictiva sobre el rendiment futur d’un alumne. Ro-bert Thorndike va demostrar també que G constitueix el millor predictor del rendiment laboral. Si mirem una llista qualsevol de competències des-cobrirem immediatament la presèn-cia dels components de G (paraula, nombre, forma, memòria i temps).

Sigui quin sigui el ressò pedagò-gic de Gardner, no tenim cap evidèn-cia empírica seriosa que ens perme-ti ni fonamentar científicament la teoria de les intel·ligències múlti-ples ni assegurar que l’ús de meto-dologies didàctiques basades en aquesta teoria tingui efectes positius sobre l’aprenentatge.

Gregorio Luri

Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador

lleugera inclinació del cos en angle obert, per no carregar la columna.

Una bona butaca Per trobar aquesta posició adequada, triar una bona butaca que permeti tenir el cos relaxat hi ajudarà molt. Hem de poder tenir punts de suport per als braços, l’esquena i el cap. I

si podem tenir les cames lleugerament elevades, doncs perfecte. També és recomanable fer una petita pausa cada hora, per estirar les cames i relaxar la vista, i assegu-rar-nos de tenir una bona il·luminació. I malgrat que molts, petits i grans, trien el llit per llegir, val a dir que no seria l’espai

més encertat, ja que la postura que s’hi adopta no és la més adequada i s’acaba castigant l’esquena i les cervicals.

Però si no us hi podeu resistir, tres coixins seran els vostres millors aliats (i els dels vostres petits lectors): asseguts, en podeu posar un sota els genolls perquè l’esquena

estigui més relaxada; un darrere el coll per prote-gir les cervicals, i un ter-cer sobre la panxa per col·locar-hi el llibre i evi-tar molèsties a les mans i als colzes.

Repassats aquests con-sells, ¿fem una passejada pels racons preferits per llegir dels petits seguidors del Criatures?e

ll i li ió d l i d i l é

Autoservei. El Lluc i la Joana tenen una bona colla de llibres per triar. Ben endreçats en caixes i amb una bona butaca a la seva habitació.

A les golfes. Ens agrada molt el racó de llegir del Max. Un espai

reservat i tranquil que ens explica que té a les golfes de casa seva, a Gósol.

torgengulògcicmòmíensaminteixel rbequdelliscobciano

gicciati nteopledoaqefel’a

Petit racó. A casa de la Mar, qualsevol racó és bo. Allà on es puguin posar còmodes és on llegeixen, i tenen una pila de llibres per triar!

Pequpugllegllib

Lectura compartida. Per a la petita Aina el sofà de casa els avis és el seu racó. Envoltada de les cosinetes que li expliquen contes molt bonics.


Per Sant Jordi, una rosa

TEXTOS: CRISTINA SERRET IL·LUSTRACIONS: MARTA CAYUELA

Avui és Sant Jordi i, com mana la tradició,

els nois han de regalar una rosa a la noia

que els agrada o que estimen. Es calcula

que aquest any es vendran entre 6 i 7

milions de roses a tot Catalunya. No està

gens malament, sobretot comptant que

els catalans som 7,5 milions!

kidsara

Vocabulary

Variety: varietat Rose: rosa

Deep: intens Thorns: punxes

Gods: déus, divinitats Goddess: deessa

To prick: punxar-se Foot: peu

Una tradició que es perd en el temps No se sap quan va començar la tradició de regalar roses el 23 d’abril. Se sospita que és molt antiga, perquè al segle XV ja es feien fires de roses per Sant Jor-di. Sigui com sigui, és un costum tan bonic que els catalans l’hem convertit en un dels símbols del nostre país.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL MERCAT DE FLOR I PLANTA ORNAMENTAL DE CATALUNYA

Roses viatgeres La majoria de roses que es venen a Catalunya el 23 d’abril les han cultivat a l’Equador i Colòmbia, a l’Amèrica del Sud. Viatgen fins aquí en avió, en unes caixes refri-gerades, però sense aigua. Amb aigua les roses continuarien crei-xent o es podririen, i arribarien massa obertes o fetes malbé.

La rosa perfecta Segons els experts, una rosa perfecta té una tija llarga, gruixu-da i robusta, el coll fort i la flor voluminosa, amb molts pètals.

I l’olor? Aquestes roses tan boniques que es venen per Sant Jordi només tenen una pega: no són gaire oloroses. Com que es tallen de la planta molt de temps abans, perden l’olor de seguida. Si vols flairar aroma de rosa hauràs de comprar un roser.

Com l’hem de conservar? Si t’han regalat una rosa i vols que du-ri molt, l’has de posar en un gerro amb una mica d’aigua, lluny del sol directe i dels corrents d’aire. Canvia’n l’aigua cada dia, i si les fulles queden en re-mull, treu-les, així evitaràs que l’aigua es faci malbé abans d’hora.

Freedom, please The best selling variety of rose on Sant Jordi’s day is called the freedom rose. It has a deep red colour and few thorns.

The flower of the gods It is said that the rose is the flower of the gods. It was born when Venus, the goddess of love, pricked her foot with a thorn.

PUBLICITAT 15ara DISSABTE, 23 D’ABRIL DEL 2016

Llegir els farà grans - Fundació Catalana de...

Documents

Transcript of Llegir els farà grans - Fundació Catalana de...