Lle g a Naci al · 2017. 5. 11. · Naci al primavera del 2002 núm. 38 any XII 4 euros. ... un...

Llengua

Molta lle nyai poca fusta

Sobre un úsde l’adverbi

«mai»

La traduccióde Harry

Potter

Record delpoeta Josep

Carner

Nacionalprimavera del 2002

núm. 38 any XII4 euros

Llengua Nacional - núm. 38 - primavera del 20022

Llengua Nacional - núm. 38 - primavera del 2002 3

Una commemoració,un repte

El dia 2 de juny del 2002 es compliran cent anys de la mort de Mn.Jacint Verdaguer. El santuari del Mont, el lloc de les nostrescomarques més vinculat al poeta, ha iniciat aquesta commemora-ció i seguiran diferents actes. En la proximitat de la «Diada» crecoportú apuntar quelcom sobre la relació de Verdaguer amb la llen-gua catalana. La commemoració hauria de ser un repte per anosaltres, els catalans d’avui i els que gesten el futur. La llengua ila cultura catalana són un dels trets que defineixen la nostra iden-titat, ben diferenciada de la resta dels pobles d’Espanya.

Per ser objectiu presento un text d’un admirador del poeta i,d’altra banda, molt crític amb la seva poesia, com és Josep Pla.«Verdaguer fou un home fort, violent, orgullós, de cos enter. Nopodia ésser d’altra manera: agafar amb les mans una llengua con-servada maquinalment per la pagesia com qui agafa un fanginforme i convertir-la en mitjà d’expressió és una feina considera-ble. De seguida és dit! Des del punt de vista de l’eficàcia, doncs, totel que es pugui dir de Verdaguer és poc, al costat del que es mereix»(Obres Completes, 1, 160-161).

I hom es pregunta: En quin estadi de la seva vitalitat històricaes troba avui la llengua catalana que tenim a les mans i hem de lle-gar a les generacions que vénen? És veritat que es treballa molt ibé des de l’àmbit de l’escola. Una base indispensable. Però es potdir el mateix de l’ús que en fem? Deixant de banda les institucionsde govern, la responsabilitat dels cristians del carrer és parlarcorrectament la llengua i usar-la en les converses amb tots els ciu-tadans de Catalunya. No creiem que sigui cap manca de respecteals castellanoparlants: al revés, és una forma d’ajudar-los a inte-grar-se al país.

Per a algú l’establiment del bilingüisme seria el camí ideal pera la bona entesa dels ciutadans de Catalunya; però el bilingüismeentre dues llengües desiguals, no portaria, a la llarga, a fer desa-parèixer la més feble, que en el nostre cas és el català? I aquest afe-bliment progressiu, no presagia esgotament de la personalitat deCatalunya? D’altra banda, tenim al davant la famosa globalitza-ció. Segons com s’estableixi l’ordre dels drets prioritaris, ¿no potposar en perill les llengües minoritàries?

Les commemoracions verdaguerianes que viurem durant aquestcurs han de ser un repte per a tots, especialment per a les genera-cions joves, que són les que des d’ara construeixen el futur.u

editorial

Rellotge del’any

On el mort Abrilamb un tany reposa,el Maig aniràduent una rosa.Tu, Juny, llevaràsrialles nocturnes,i el foll Juliolun grapat d’espurnes.I veurà l’Agost–tot las, sense tràfec–una sequedatrompuda amb un xàfec.I el Setembre fi,la curta diada,la nit com olentcambra aviciada.A la il·lusió,que es fa trista i ranca,Octubre, feiner,el balcó li tanca.Novembre, en veientla fi d’una prova,és el campanerque escampa la nova.Gai enterramorts,Desembre fa via;si us veiés un plor,Gener el glaçaria.Enlletgeix Febrerel record més tendre,i Març, tot ventot,n’escampa la cendra.

la flama de la llengua

Enguany se celebra el centenari de la mort de Jacint Verda-guer i LLENGUA NACIONAL té previst de dedicar-li l’atenció que mereix.Com a obertura, reproduïm en aquesta pàgina editorial l’escrit deJaume Camprodon, actualment bisbe emèrit de Girona, aparegut enel Full dominical d’aquella diòcesi el mes de setembre passat.

r Soci protector: Quota anual de 43 €r Soci numerari: Quota anual de 25 €r Subscriptor regular: Quota anual de 15 €

DaDeS perSonalS

nom...................................Cognoms.....................................................................

adreça....................................................................................................................

Codi postal..................població..............................................................................

Comarca.................................................................................................................

Telèfon....................................................................................................................

adreça electrònica..................................................................................................

FormeS De pagamenT

r Xec (a nom de llengua nacional)r Ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)r Domiciliació bancària

ent.|__|__|__|__| of.|__|__|__|__| D.C.|__|__|

n.C.|__|__|__|__|__|__|__|__|__|__|

Llengua Nacional

Xilo

grafia del pare Orio

l M. Diví, mon

jo de M

ontserrat

Josep Carner


sumari

Publicació i administració: Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91

Adreça postal:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor: Gabriel Bibiloni,Rosa Calafat, David Casellas, JaumeCorbera, Carles Domingo, MarcelFité, Avel·lí Flors, Quim Gibert, Vic-tòria Gras, Albert Jané, Bernat Joan,Lluís Marquet, Josep Munté, VíctorPallàs, Carles Riera, Josep Ruaix,Xavier Rull, Jaume Vallcorba, CarmeVilà

Producció: Jordi Ardèvol

Portada: Monument a Josep Carner(FOTO: Joan Buxadé)

La redacció no s’identifica necessàriament amb les opinions

expres sades en els articles publicats.

Llengua Nacional és membre del’APPEC

A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produïtuna li te ra tu ra, veiem for mar-s’hi, i reg nar per damunt de lallengua parlada multifor me, unallen gua lite rària filla d’un llarg iacurat tre ball de se lecció i fixa-ció; i això s’es devingué en lesterres de llengua catalana i elscatalans tinguérem la nostrallengua nacional, on a penestra s pua ven les di fe rències dia -lec tals de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

editorial• Una commemoració, un repte. Jaume Camprodon 3

la flama de la llengua• Rellotge de l’any. Josep Carner 3

tribuna• «Le patois des vieux». Jaume Corbera Pou 5• Malalts d’ànim, malalts d’amor. Quim Gibert 6• Molta llenya i poca fusta. Marcel Fité 7• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua: origen i futur. Abelard Saragossà 9• El prestigi de les llengües. Jaume Vallcorba i Rocosa 12

sintaxi• Sobre un ús de l’adverbi «mai». Albert Jané 14• «Haver-hi» en lloc de «estar». Jaume Vallcorba i Rocosa 16• Abús de l’article davant els numerals i en altres casos. Josep Ruaix 17

lèxic• Sobre el plural de «vós». Albert Jané 18• Sobre el mot «solapa» i derivats. Lluís Marquet 19• El terme «globalització», diu tot el que vol dir? Xavier Rull 20

onomàstica• Dificultats en l’anàlisi de la toponímia en llengua catalana. Pere Poy 21

mitjans de comunicació• La traducció de Harry Potter. Pere Martí i Bertran 26

amics i mestres• La col·lecció verdagueriana d’Antoni Boada. Ramon Sangles 27• Manuel Alcàntara, un bon amic de Josep Carner. Víctor Castells 28• Record del poeta Josep Carner. Antoni Boada 30• El monument a Josep Carner. Joan Buxadé i Domènech 31• Antoni Pous o l’entusiasme per la llengua. Ricard Torrents 32• «Mossèn Alcover i el món de la ciència». Gabriel Barceló i Bover 33• Manuel Miquel i Planas, in memoriam. Jaume Vallcorba i Rocosa 35• 125 anys del Centre Excursionista de Catalunya. J.M. Vall i Comaposada 36

de pertot• El mirandès a Portugal. Quim Gibert 37• Elx, centre dels Països Catalans per un dia. Anna Porquet i Botey 38

bibliografia• Literatura juvenil? Víctor Pallàs 40• Un nou pas endavant. Xavier Rull 40• Un llibre d’amic e amada. Gabriel Barceló i Bover 41• És possible viure en català? Anna Porquet 41• La realitat dialectal del Priorat. Xavier Rull 42• Criteris i models de documents. Marta Xirinachs 43• Catalunya, endins i enfora. Jordi Banyeres 44• Ingenuïtat o ignorància? Carme Forcadell 45

«Lo patoès dels vielhs», «el patuèsdels vells». Amb aquest mot, patois,derivat de patte ‘pota, peu d’animal’,amb el significat de «llenguatge gros-ser propi de gent inculta» (un sentitdespectiu semblant al del castellà«patán», «patoso», també derivat de«pata»), es refereixen els joves del mig-dia francès a la llengua occitana, lallengua formada al sud de l’actualFrança, després de la desfeta de l’Im-peri Romà d’Occident, a conseqüènciade l’evolució local del llatí importat perla dominació romana. Aquesta llengua–tan semblant a la catalana que la nos-tra, durant molt de temps, va ser ano-menada «llemosina» (el «llemosí» ésun dels dialectes occitans) per perso-nalitats culturals diverses– va ser en elssegles XII i XIII vehicle d’expressió de labrillant literatura dels trobadors, icompta amb una tradició literària desde llavors ininterrompuda que té elpunt culminant en Frederic Mistral, deProvença, premi Nobel l’any 1905.

¿Com és possible que una llenguad’un prestigi literari internacionalindiscutible hagi pogut arribar a serconsiderada per la seva pròpia gent«el patuès dels vells»? La històriacomença l’any 1539, quan el rei deFrança Francesc I ordena que els docu-ments oficials siguin redactats en «lan-gaige maternel françois», en lloc deser-ho en llatí, perquè els pugui enten-dre tothom. Aquest «langaige mater-nel fran çois» serà interpretat demanera restrictiva per escrivans, nota-ris i au to ritats locals, d’una maneraque entendran que es refereix única-ment al «francès» del nord, de patróparisenc, i marginaran absolutamentqualsevol altra llengua de l’ús públicoficial. Així, la llengua occitana seràexclosa de l’ús institucional (com labretona i la basca, i, més endavant, lacatalana, l’alemanya, la neerlandesa ila italiana, a Còrsega) i a poc a pocesdevindrà socialment una parlar depoca categoria, consideració que seràaccentuada després de la Revoluciórepublicana, que es planteja com a fitala desaparició de França de tota llen-

gua que no sigui la francesa, denomi-nada «langue de la liberté». Quan amitjan segle XIX la instrucció primàriaes fa obligatòria a tot l’estat, es deixaben clar que el francès serà únic aescola, i els mestres castigaran forta-ment tots aquells alumnes que parlinen «patuès». La funció de l’escolafrancesa no serà, doncs, de dignificarla humanitat natural dels alumnes,valorant-ne la cultura i en senyant-los aescriure la seva llengua, sinó d’humi-liar-los i degradar-los moralment pelsimple fet de ser allò que són per tra-dició i per naturalesa. Els proclamadorsdels «Drets de l’Home» ignoraran undels drets de l’home més elementals,el dret de ser qui és i de parlar la llen-gua del seu poble. I amb aquesta acti-tud França, la «grande France» que esdiu a si mateixa campiona de la lliber-tat, traspassarà el segle XX, indiferentals tímids moviments reivindicatius deles diferents comunitats lingüístiquesque ha sotmès i al prestigi literari quehagin pogut assolir.

Avui dia la feina és feta. La llenguaoccitana, que encara a mitjan segle XXera present a les ciutats, actualmentexisteix només en boca d’una part de lapoblació vella rural, que n’està empe-gueïda i just l’usa en la intimitat fami-liar, un poc per inèrcia, i en boca d’unapetita minoria d’intel·lectuals, vells ijoves. Escalivades pels càstigs sofrits aescola en la infantesa, les generacionsnascudes dins el primer terç del segle XXvan optar majoritàriament per no trans-metre llur llengua ancestral als fills, ambquè condemnaven a mort una culturamil·lenària. La minoria que la va trans-metre s’ha trobat, tanmateix, que els

seus fills, els nascuts a l’entorn de mit-jan segle, també hi han renunciat majo-ritàriament, per la pressió d’un entornsocial absolutament afrancesat. Aixíque els néts d’aquelles generacions jasón quasi al 100 % exclusivament fran-coparlants i per a ells l’occità no és sinóel que diu el títol d’aquest article, «elpatuès dels vells», del qual s’avergo -nyeixen. L’excepció a aquesta situaciódesoladora són institucions com l’Insti-tut d’Estudis Occitans, que encara lluitaperquè la llengua sigui reconeguda perl’estat; uns quants grups musicals (sor-prenentment, més que no suposaríem)que canten en occità (encara que sesolen explicar en francès); volenterososprofessors d’occità aïllats dins algunscentres d’ensenyament secundari onsón mal vists pels seus col·legues;escriptors entusiastes que escriuen lli-bres que pràcticament no tenen lectors,i organitzacions com les «Calandretas»,escoles infantils d’iniciativa privada enllengua occitana més o menys presentsa tot el país, amb una ajuda oficial moltdesigual segons la regió.

França, que durant el franquismeera vista a ca nostra com un paradís dellibertat, té el miserable honor de serl’estat d’Europa –i probablement delmón– que més èxit ha tengut en ladiabòlica tasca de destruir el seu propipatrimoni ètnic i lingüístic, i de reboten la de destruir les relacions humanesfamiliars: molts de pares i fills, o avis inéts, tenen llengües diferents, i elssegons senten vergonya dels primersperquè aquests parlen un patuès igno-miniós, i cap element de la cultura delsavis no ha estat heretat pels joves, comsi fossin d’un món acabat de crear.Això és l’estat francès que comença elsegle XXI, un estat on els monumentsde pedra i el paisatge natural són pro-tegits i respectats, però on segles isegles de creació popular expressadaen llengües diferents són a punt del’extinció. La «gloire» i la «grandeur»basades en el genocidi. Ni llibertat, niigualtat, ni fraternitat: extermini cultu-ral, aquesta és la vertadera divisa de laRepública Francesa.u


tr ibuna

«Le patois des vieux»

Jaume Corbera Pou

França té el miserable honor

de ser l’estat

d’Europa –i probablement del

món– que més èxit ha tengut

en la diabòlica tasca de des-

truir el seu patrimoni ètnic i

lingüístic.


tr ibuna

El pedagog Salomó Marqués, pro-fessor de la Universitat de Girona, emconfessava que a molts universitaris elsés indiferent, en la seva vida quoti-diana, parlar en català o en castellà.Les noves generacions s’han empassatel discurs dels avantatges del bilin -güisme i de «la lengua común». I,paral·lelament, tant els centres d’en-senyament públic, que es defineixencom a «escoles catalanes i de quali-

tat», com la mateixa TV3 hanconsentit que allò que ens fasentir poble hagi anat que-dant diluït entre els referentsde l’espanyolitat. «Aquestmal està arrelat en unamanca de dignitat del ca -talà. I la dignitat ens l’hanfeta malbé, ens l’han arra-nada després de segles desupeditació i d’imposició...»,opina Joan Triadú, un altrepedagog de prestigi. Tant ésaixí, que parlar la llengua deCervantes a casa nostra hapassat a ser un fet d’allò mésnormal entre els catalans desoca-rel. I, paradoxalment,els únics monolingües delsPaïsos Catalans no són elsautòctons, sinó un gruix no -tori de castellanoparlants (ifrancoparlants) que mante-nen una actitud impermea-ble davant el català.

Quan passa per normaluna situació que no té res aveure amb la normalitat, ésmolt probable que ens tro-bem davant un context na - ci onalment desestructurat.Tam bé és molt probable quel’alteració d’aquest contextsigui fruit de reiterades i sis-temàtiques intromissions ex -te riors. Però, sobretot, quesigui fruit de la sobreposiciód’un altre context molt méspoderós i amb una estruc-tura organitzativa, pensadaper a establir-hi un determi-nat ordre, el qual marginarà

i ocultarà tot allò que el pugui qües-tionar. I, per acabar-ho d’amanir, l’es-mentat nou ordre s’adjudicarà lapotestat de transmetre allò que és nor-mal i anormal.

Què faria el govern de Berlín si unapart importantíssima del seus escolarsparlessin correntment en anglès entreells? I si manifestessin, per acabar-hod’adobar, un tantsemenfotisme lin -güístic respecte a l’alemany? Si la psi-

que dominant a Alemanya fos en clauanglesa, permetrien els seus dirigentsestatals que un tant per cent copiósdel jovent quedés assimilat per la cul-tura anglosaxona? No haver pogutextirpar el transfuguisme lin güísticentre els catalanoparlants ens indicaque aquests han interioritzat l’elementcastellà com aquell que de signa allòuniversal, neutre, correcte. Per això, laprogressiva castellanització (i francesit-zació) dels Països Catalans no és vis-cuda com un problema nacional deprimer ordre. I, en conseqüència, nin -gú no pateix per l’esmicolament de lanostra identitat. L’escriptor libanèsAmin Ma alouf pensa que «si estudiola llengua de l’altre i l’altre no respectala meva, parlar la seva llengua deixade ser un gest d’obertura per a trans-formar-se en un acte de vassallatge ide submissió».

Quan una col·lectivitat, en situacióde risc, no reacciona ni amb fum desabatots, és que té l’ànim emmalaltit.Viure amb l’ànim per terra és viuredescentrat. Ge neralment es produeixa causa d’uns embats traumàtics queel col·lectiu afectat no ha aconseguitde superar. Això explica el poc valorque tenen els catalanoparlants, en elseu territori, a l’hora d’usar a toteshores la seva llengua. L’escriptor Mi -quel Bauçà ho veu així: «La cosa into-lerable de la cultura que mostren iimposen els nostres enemics és que noés un fet aïllat, un meteor, ans una cul-tura, porca si hom vol, però cultura.No és un constipat; és una malaltiacrònica. L’error de molts dels meuscompatriotes és que no l’han conside-rada així i no han pres cap mesura pre-ventiva i han acabat contagiats, ambels seus símptomes més foscs i llords.»

Parlar d’allò que no ens agrada ésel primer pas per a tractar de canviar-ho. Perquè expressar les nostres preo-cupacions és altament saludable. I quiho diu amb la contundència d’en Mar-quès, en Triadú, en Maalouf o enBauçà és perquè estima profundamentla terra. Hi ha malalts d’ànim, peròtambé hi ha malalts d’amor.u

Malalts d’ànim, malalts d’amor

Quim Gibert


tr ibuna

Dir que un cavall és un animal queserveix per a fer curses i per a passejarla gent els caps de setmana, potser noseria cap mentida, però seria una maladefinició de diccionari. Trairia el con-text històric i empíric de la noció decavall. Aquesta mena d’enfocamentinstrumental o funcional, això no obs-tant, és el que d’un temps ençà hapredominat i predomina –encara quegeneralment amb algunes referències,més aviat imprecises, a la comunitat, alterritori, etc.– en les definicions de laparaula llengua d’un bon nombre dediccionaris; no és gens estrany, doncs,que aquesta visió instrumental tambétingui un gran pes en la base concep-tual de molts manuals escolars, en elpensament de molts ensenyants i,lògicament, en la configuració psico-lingüística que determinarà els usos iles actituds dels ciutadans de demà.En el número anterior vèiem com eldiccionari del nostre Institut (allu -nyant-se pregonament del diccionariFabra) n’era un exemple avantatjat igaldós, és a dir, sense cap mena dereferència, vaga o concreta, a la co -munitat parlant o al territori: «Sistemade signes orals, reflectit sovint en uncodi escrit, que serveix bàsicament pera la comunicació.»

Ningú no podrà negar que, a pri-mer cop d’ull, la definició sembla deltot moderna, depurada, científica id’una gran comoditat operativa. Peròsi ens aturem a examinar-la amb uncert deteniment i resistim l’enlluerna-ment inicial que produeix, veurem quepresenta problemes importants a cadapas. En primer lloc, la noció de sis-tema. El DIEC, dissortadament, no ensl’aclareix gens ni mica. Consulto altresmaterials: en general estan d’acord aafirmar que un sistema és un conjuntd’elements interdependents que for-men un tot orgànic. La relació o con-

nexió d’aquest tot orgànic amb l’en-torn o amb la realitat exterior al sis-tema no apareix per enlloc. La llengua,doncs, entenc que seria com unamena de circuit tancat que funciona-ria al seu lliure albir, independentmentdel context humà o natural en què espogués trobar. En el llibre d’AlbertBastardas Ecologia de les llengües (Ed.Proa, Barcelona 1996, p. 38), però, hidescobreixo una definició de sistema–extreta de Teoría general de los siste-mas, de Ludwig von Bertalanfly,Madrid 1981, i reproduïda en unanota a peu de pàgina– força més con-vincent: «Conjunt d’elements inter -relacionats entre si i amb el medi cir-cumdant.» La diferència entre l’an teriorpunt de vista –que lamentablement és

el més estès– i aquest darrer és abis-mal, si més no en el tema que trac-tem. En primer lloc, per tant, caldriaaclarir i precisar de què parlem quanparlem de sistema. Hi incloem el medicircumdant o no?

Però en les definicions funcionals oinstrumentals de la paraula llenguaencara hi ha algun altre terme queconvindria analitzar per tal de poder-loprecisar degudament. Em refereixo al

concepte de comunicació. El diccionariens diu que la llengua és un «Sistema[…] que serveix bàsicament per a lacomunicació»; però sabem ben bé quèés la comunicació? El passat dia 13 dedesembre, al Novè Col·loqui Lingüísticde la Universitat de Barcelona, organit-zat pel Grup d’Estudi de la Variació delDepartament de Filologia Catalana dela Universitat de Barcelona, hi va haveruna taula rodona d’una gran voladaintel·lectual. Hi van participar JorgeWagensberg (UB-Museu de la Ciència),Eudald Carbonell (URV), Jaume Mas-caró (UB), Sebastià Serrano (UB), i la vamoderar Lluís Payrató (UB). El títol era«L’anàlisi de la comunicació verbal i noverbal». Resumir-la superaria la dispo-nibilitat de línies d’aquest article, però

sí que voldria deixar anotades un parello tres d’idees que hi van sortir i quesens dubte il·lustren el tema que co -mento. J. Wagensberg va explicar algu-nes tècniques senzilles que s’empren alMuseu de la Ciència per a acon seguirque a partir de les emocions produïdesper una determinada obra es provoquiun diàleg en els espectadors, ja siguientre ells i l’obra o amb si mateixos. Ami la idea em va captivar doblement.

Molta llenya i poca fustaEl segle de la gran catàstrofe? (III)

Marcel Fité

Parlar d’instrument és oposar homei natura. El pic, la fletxa, la roda nosón en la natura. Són fabricacions.El llenguatge és en la natura del’home, que no l’ha fabricat.

E. Benveniste

Per una banda, era una mostra evidentque les emocions generen diàleg, és adir, llenguatge. I, per una altra, vaigpoder expe rimentar personalment queles exposicions i els diàlegs –llengua, alcapdavall– dels components de la taularodona em produïen, en justa corres-pondència, una autèntica i viva emo-ció; quan parlem de llengua, doncs,sembla clar que mai no es pot prescin-dir de l’element humà. Per un moment

em vaig preguntar si aquella emoció,aquella sensació, era el que entenemper comunicació. On acabava la llen-gua i començava la comunicació? ¿Eraun simple instrument de tot plegat, lallengua? La resposta, en certa manera,me la va proporcionar la conclusió aquè s’arribà al final de la taula rodona:els ponents van estar d’acord queencara ens cal elaborar una teoriasobre la comunicació. Per si això no fosprou, en el torn de paraules final, elprofessor Albert Bastardas, que eraentre el públic, reblà que la comunica-ció com a tal fins i tot era possible queni tan sols existís… Com si m’haguésllegit el pensament, l’experta i infati-gable Montserrat Gimeno, que seia ala meva vora, em xiuxiuejà: «Fixa’t quetant els discursos teòrics com el debatsobre la comunicació s’han fet, però, através de la llengua…» I aquest sí quedeu ser un dels nusos de més mal des-fer del problema: no sabem exacta-ment què és la comunicació –ni potserfins i tot si existeix–, però si mai volemsaber-ho no podrem pas escapar-nosde fer-ho per mitjà de la llengua. ¿Éslícit i lògic, doncs, afirmar i limitar-se adir que la llengua és un instrument queserveix per a la comunicació quan, sivolem saber què és la comunicació ofins si aquesta existeix, és imprescindi-ble de fer-ho a través de la llengua? Ditd’una altra manera, diem realmentalguna cosa quan diem que la llenguaés un sistema que serveix per a lacomunicació? No té prou entitat lallengua en si mateixa que calgui defi-nir-la subordinada a un concepte en -cara tan vaporós i imprecís?

Per un altre costat, fins i tot en elcas que les nocions de sistema i decomunicació estiguessin perfectamentdelimitades i no oferissin cap mena dedubte, la definició de llengua per quèen general s’ha optat seria –a més deperillosa, buida i deshumanitzada– tèc-nicament molt incompleta. Imaginem-nos, per exemple, que en cercar el sig-nificat d’una paraula tan familiar icomuna com sal, el diccionari es limi-tés a dir: «Substància que serveix bàsi-cament per a condimentar els ali-ments.» No seria pas cap mentida,però tampoc una bona definició. Qual-sevol científic s’indignaria o s’hi fariaun tip de riure. Us convido a consultarel mot en el diccionari de l’Institut;podreu comprovar que tant la definicióde sal com la de cavall sí que són forçacompletes. Si més no, molt més que no

pas la de llengua…La definició de caire instrumental,

no obstant això, sol ser idònia quan delque es tracta és de subratllar aquestacaracterística en el significat d’un mot.Compareu, per exemple, les defini-cions de fusta i llenya, extretes del dic-cionari de què parlem: fusta f. Subs -tància dura fibrosa que forma la majorpart del tronc i de les branques delsarbres i arbustos sota l’escorça; llenyaf. Part del vegetals que, tallada i fetatrossos, es destina a fer foc. Com espot veure, la definició de llengua delnostre diccionari normatiu s’assemblamolt més a la de llenya que no pas a lade fusta, és a dir, focalitza la funció iprescindeix de la substància. Aquestacuriosa semblança podria servir per afer-hi una certa broma, però el temade la llengua és massa seriós i inquie-tant per a caure en cap mena de frivo-litat. Perquè quan el presumpte signifi-cat d’un terme com el que analitzem–tan còmode, tan manejable, tan sim-ple, tan aparentment innocent…– saltade la cleda dels diccionaris, dels espe-cialistes, dels estudiosos del ram i s’ins-tal·la en el món escolar i en els delsmitjans de comunicació, acaba deter-minant el que el comú de la gent (desde la universitat fins al cafè de la can-tonada) pensa sobre la llengua. I el quela gent pensa o pensem sobre la llen-gua està estretament relacionat ambles actituds envers el fet lingüístic i, endarrer extrem, amb el destí d’un grannombre de llengües amenaçades, algu-nes de les quals encara hi ha esperan-ces raonables de poder preservar.

Encara que avui sembli haver-seimposat la definició instrumental delconcepte de llengua, en el decurs dela història no sempre ha estat així.Molts lingüistes han fet molts esforçosper escapar-se d’aquest esquema tanreduccionista. Alguns s’hi ha enfron-tat i tot. En el número següent en par-larem a bastament. Avui us n’avançoun exemple significatiu: «Quan en l’à-nima es desperta autènticament elsentiment que la llengua no és unsimple mitjà d’intercanvi per a lamútua comprensió sinó un veritablemón que l’esperit ha de posar entreell mateix i els objectes mitjançant eltreball intern de la seva força, alesho-res hom es troba en l’autèntic camí detrobar-hi cada vegada més coses i d’a-portar-n’hi més». Són paraules de W.Von Humboldt.u


tr ibuna


tr ibuna

D’acord amb la importància que téper al conjunt de la llengua catalana, larevista LLENGUA NACIONAL s’ha afanyat apublicar articles sobre l’Acadèmia Va -len ciana de la Llengua. Tanmateix, lesdues opinions publicades en els dosnúmeros anteriors no són tan objecti-ves i pertinents com convenia als lec-tors de les Illes Balears i de Catalunyaper a fer-se una opinió ben fonamen-tada sobre la institució esmentada. Benmirat, les dues opinions publicadescomparteixen tres característiques. Enprimer lloc, no expressen fets indispen-sables per a poder valorar la llei de cre-ació d’eixa institució. En segon lloc, elslectors tendeixen a deduir que el res-ponsable exclusiu de la marginació delvalencianisme és la dreta espanyola,cosa que, a més de no ser certa, afavo-reix la subordinació del nacionalismevalencià a l’esquerra espanyola. Final-ment, hom té poc en compte que elvalencianisme només avançarà si inci-deix en el carrer, per la qual cosa hemd’aprendre a parlar d’una manera tal,que no solament siga informativa (i for-mativa) per als qui ja estan convençuts,sinó també per als altres: per als quiestan desconcertats, indiferents o, sim-plement, els tenim en contra. De fet,els dos articles al·ludits no solamenttenen absències bàsiques, sinó tambépresències lamentables, les quals vandes d’afirmacions no certes fins a com-portaments més pròxims a la demagò-gia que a l’actuació racional. En aquestarticle, em limitaré a una exposició posi-tiva i, si els autors que m’han preceditvolen que entrem en debat, faré, enuns altres escrits, una anàlisi de lesseues opinions i afirmacions.

Començarem pel principi, que és elfinal de la dictadura del generalFranco. Quan el poble valencià anavaa recuperar la possibilitat d’autogover-nar-se, els tres partits polítics es -panyols que varen elaborar l’actualEstatut d’Autonomia (el precursor delPP, el PSOE i l’ànima de l’actual Esquer -ra Unida, el Partit Comunista) varentractar el valencià de la pitjor manera

possible: silenciant que els parlarsvalencians, els balears i els catalansformen part de la mateixa llengua. Enefecte, ni en l’Estatut d’Autonomia(1983) ni en la Llei d’Ús del Valencià(1983) no hi ha cap referència a l’àm-bit lingüístic de què el valencià formapart. A més de separar el valencià delsaltres parlars germans, els dos partitspolítics que han governat fins ara en laGeneralitat Valenciana encara varenfer una cosa més negativa: no reco-néixer cap institució valenciana quetinguera poder legislatiu sobre la nor-mativa lingüística valenciana. Vet ací,doncs, que callaven davant la unitatde la llengua i, damunt, possibilitavenque qualsevol entitat po guera escriureel valencià com volguera. De fet, eixaés la situació que ha permés a diver-ses institucions públiques vulnerar elvalencià culte que ha anat elaborant-se a partir de Teodor Llorente (que ésl’autor valencià més important de laRenaixença).

Paral·lel a eixe procés legal oprobióscontra el valencià, hi ha hagut un pro-cés popular: amb la participació activade la dreta espanyola i el consentimentde l’esquerra centralista, hom va pro-moure l’expansió del blaverisme per fercreure al poble valencià que els nacio-nalistes valencians dels seixanta i elssetanta seríem uns renegats (concreta-

ment, uns «catalanistes»). Convé reco-néixer que la maniobra, a més de tin-dre èxit social, també deu ser un delsfactors que han fet desaparéixer pràc-ticament les iniciatives populars a favorde l’ús de la llengua. Com ara, és simp-tomàtic que, a pesar de la política cas-tellanitzadora del PP, no hi hagen ini-ciatives populars contra accionsespecífiques, com per exemple la desa-parició del valencià de les campanyespublicitàries del metro de la ciutat deValència. Vet ací una visió esquemàticadels anys vuitanta: dins la legalitatvalenciana recuperada, l’esquerra i ladreta centralistes varen separar elvalencià del seu marc lingüístic natural;i, en el carrer, hom impulsà un movi-ment popular que neutralitzara elnacionalisme valencià, el qual, inex-pert, va caure en el parany. Davantd’eixa situació, el valencianisme va re -tro cedir en la política i es va centrar enl’ensenyament i en l’acció cultural, onha aconseguit èxits importants (comara l’Escola Valenciana i el Sindicat deTreballadors de l’Ensenyament –que haesdevingut hegemònic–, més les orga-nitzacions culturals, que són abundo-ses en les comarques centrals).

Vint anys després, les converses pera crear l’Acadèmia Valenciana de laLlengua han aconseguit diversos objec-tius, sobretot que la llei de creació del’Acadèmia haja reconegut la unitat lin-güística i que haja acceptat que ladenominació de valencià no és l’únicaque té la llengua pròpia del poblevalencià. Pel que fa a la unitat lingüís-tica, el preàmbul de la llei afirma queel valencià «forma part del sistema lin-güístic que els corresponents Estatutsd’Autonomia dels territoris hispànicsde l’antiga Corona d’Aragó reconeixencom a llengua pròpia». Com que elsúnics territoris de la Corona d’Aragóque són hispànics, que tenen Estatutd’Autonomia i que reconeixen unallengua pròpia són les Illes Balears, elPaís Valencià i Catalunya, haurem deconcloure que el valencià forma partdel sistema lingüístic que ocupa els

L’Acadèmia Valenciana de laLlengua: origen i futur

Abelard Saragossà(Professor de Filologia Catalana de la Universitat de València)

Vint anys després, les conver-

ses per a crear l’Acadèmia

Valenciana de la Llengua han

aconseguit diversos objectius,

sobretot que la llei de creació

de l’Acadèmia haja reconegut la

unitat lingüística i que haja

acceptat que la denominació

de valencià no és l’única que

té la llengua pròpia del poble

valencià.

territoris esmentats. Quant al nom dela llengua, la llei dictamina que ladenominació de valencià no té «caràc-ter excloent», i els altres noms (quehan d’estar «avalats per la tradicióhistòrica valenciana, l’ús popular o lalegalitat vigent») «no són ni han de serobjecte de qüestionament o polè-mica». Hom ha argumentat que elsfragments anteriors no tindrien valor,ja que el preàmbul d’una llei no formapart, en rigor, de la llei. Tanmateix, enaquest cas hi ha un article (el quart)que incorpora el preàmbul a la llei: «Elsprincipis i criteris que han d’inspirarl’actuació de l’Acadèmia són els que esdesprenen del dictamen aprovat pelConsell Valencià de Cultura el 13 dejuliol de 1998 i que figura en el preàm-bul d’esta llei.»

Pel que fa a la naturalesa de la nor-mativa lingüística valenciana, dins els«principis i criteris que han d’inspirarl’actuació de l’Acadèmia» hi han elsfragments següents: «Les anomena-des Normes de Castelló són un fethistòric que constituïren i constituïxenun consens necessari. El Consell Va -lencià de Cultura reivindica l’esperit del’acord que les féu possibles l’any 32 ientén que eixes normes han sigut elpunt de partida, compartit pels valen-cians, per a la normativació consoli-dada de la nostra llengua pròpia.»Aquesta «normativació consolidada»«és un patrimoni lingüístic a preservari a enriquir per» l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua, l’acció de la qualtambé s’ha de basar «en la tradiciólexicogràfica i literària i la realitat lin -güística genuïna valenciana».

Finalment, el dictamen del ConsellValencià de Cultura conté moltes ob -servacions importants sobre la situaciósociolingüística del valencià, de talmanera que no seria gens exagerat dirque les subscriuria qualsevol naciona-lista valencià. Ocupen un parell depàgines i ací només en puc reproduirun fragment: «Quant a l’ús popular, nosembla que assistim a cap tipus derepresa i continuem en una situació dedesafecció lingüística, amb un empo-briment i una castellanització de laparla quotidiana francament alar-mants. Però és evident que una situa-ció com esta no pot romandre establemolt de temps, de manera que o s’a-conseguix que el valencià recupere elnivell d’ús popular que no hauria d’ha-ver perdut mai o fins i tot la seua merapreservació deixarà de ser possible.»

Davant les absències importantsque ompli la llei de creació de l’Acadè-mia Valenciana de la Llengua, és com-prensible que no pocs intel·lectualsvalencians (com ara l’ex-rector RamonLapiedra) hagen sigut partidaris decrear la institució, opinió que compar-tíem una part dels professors delsDepartaments de Filologia Catalana deles universitats valencianes, així comtambé el Bloc Nacionalista Valencià,que és l’únic partit polític que haaguantat el setge duríssim que ha patitel valencianisme sense parar de créixerper les bases (en les cinc eleccionsmunicipals a què s’ha presentat, ha tretrespectivament 30, 60, 90, 150 i 220regidors).

Ara bé, entre la promulgació de lallei i el nomenament dels acadèmicshan passat tres anys, probablementperquè els fonaments de la llei dificul-taran l’ús polític de la llengua, que tantde mal ha fet al valencià en els darrersvint anys. És cert que la formació aca -dèmica dels membres no sempre s’a-justa a la disposició transitòria primerade la llei. També és veritat, però, queels quatre acadèmics no universitarisque ha designat el PSPV-PSOE, a més detreballar en la didàctica de la llengua,són valencians molt compromesos perla recuperació dels valencians com apoble. Compromesos i, també, fidels. I,en conseqüència, fiables. Ben mirat, laformació dita «acadèmica» és poc efi-caç si no va acompanyada del compro-mís social. Per la banda del PP, la seuaacció ha tingut dos efectes positius peral valencianisme: deixar el secessionismeen minoria i, especialment, haver triat elsector més dialogant.

En eixa situació, l’Acadèmia Valen-

ciana de la Llengua pot portar a lapràctica la llei que l’ha creada, cosaque implica que el valencià culte delsnostres dies ha de ser reconegut comel valencià normatiu (amb tots els afe-gits o modificacions que els acadèmicsvalencians raonen). Ara bé, és neces-sari que l’operació anterior es façamirant cap a l’objectiu de fer desapa-réixer els enfrontaments viscerals entreels valencians a causa de l’oposiciónegativa «blaverisme/catalanis me».Una conseqüència d’eixe camí erronideu ser el fet següent: el 18% delsvalencians que usa inconscientment elvalencià en qualsevol registre lingüís-tic no es posa al costat del 18% queté llealtat lingüística, sinó al costatdels qui s’han assimilat al castellà (quesón cap al 36%). Vet ací com hoexplica el sociòleg Rafael Castelló: «Elconflicte lingüístic es trasllada, ja quel’enfrontament no es produeix entreassimilació [al castellà] i lleialtat [alvalencià], sinó entre subvaloració [delvalencià] i lleialtat. En definitiva, és unconflicte entre els usuaris de la llen-gua […]. Un conflicte que, paradoxal-ment, deixa al marge els no usuaris dela llengua.»

Resulta, per tant, que l’enfronta-ment «blaverisme/catalanisme» afavo-reix la castellanització del poble valenciài dificulta que qualle el va len cianisme(tant el social com el polític), per la qualcosa és nefasta per a la recuperació delpoble valencià. I bé, per mitjà del dià-leg i del raonament, els acadèmicsvalencians han de procurar coordinar-se i arribar a una integració, procés quehauria de culminar en una normativalingüística valenciana clara i neta.Podem dir, per tant, que l’AcadèmiaValenciana de la Llengua té encoma-nada una funció concreta en un objec-tiu de tot el valencianisme: substituiruna oposició fictícia («valencià/català»)per la real: o revalencianització i mo -dernització de la societat valenciana, ocontinuació de la castellanització i ladependència davant de Madrid fins ala mort del poble valencià.

Així ho han entés diversos delsacadèmics universitaris, com ara elmallorquí Albert Hauf, el qual ha parlaten el periòdic Levante de «una possiblei necessària concòrdia entre germans»(18-09-01). També l’acadèmic (i direc-tor de l’Institut Interuniversitari de Filo-logia Valenciana) Rafael Alemany ha fetdeclaracions en eixa direcció: «Ara, sino fem coses rares ni els uns ni els


tr ibuna

altres, i tenim una mica de sentit comú,prestarem un gran servei i aconsegui-rem que el valencià en poques genera-cions deixe de ser un problema per apassar a ser una cosa normal i corrent,i que ocupe el lloc que li toca en lasocietat» (El País, 21-09-01).

La veritat és que Hauf i Alemanysón dos dels membres bàsics per alfutur de l’Acadèmia Valenciana de laLlengua, ja que entre les virtuts del seucomportament hi ha la següent: quanel partit que governa en la Generalitatté una actuació que va contra els inte-ressos del valencià, la descriuen d’unamanera tal, que els governants podenacceptar les deficiències de la seua

actuació sense humiliació i sense veu-re’s derrotats. Ben mirat, eixa és justa-ment la frontera que separa l’actuacióvalenciana desitjable i els comporta-ments partidistes. En efecte, si mos-trem d’una manera humiliant l’actua-ció del partit que governa, dificultarem(o impedirem) que el partit que haerrat rectifique la seua actuació contrà-ria a la societat valenciana. Vet ací dequina manera, en compte d’afavorir larecuperació del valencià, la perjudi-quem. Al capdavall, els acadèmicsvalencians han de procurar actuar d’a-cord amb l’obligació que tenen, queno és, òbviament, comportar-se se -gons els interessos del partit que els haelegit, sinó d’acord amb els interessosdel conjunt del poble valencià.

En el moment de redactar aquestarticle (a primeries de novembre del2001), encara s’han produït poquesaccions, però totes són positives. Comara, Xavier Casp i Artur Ahuir (quetambé són membres de l’Acadèmia deCultura Valenciana) varen fer la pri-mera convocatòria de l’Acadèmia Va -len ciana de la Llengua usant el valen-cià de la llei de creació de l’Acadèmia.

En el mes d’octubre, els acadè-mics valencians no solaments’enfrontaren a la bomba d’ex-cloure els autors de les IllesBalears i de Catalunya en l’es-tudi del valencià, sinó que lavaren desactivar molt bé, jaque, seguint el camí que hemdescrit parlant de Hauf i d’Ale-many, varen demanar que elgovern valencià tractara la lite-ratura en valencià igual que laliteratura en castellà «pel que faa la qualitat literària i l’àmbit dela llengua» (16-10-81). Aquestaafirmació té unes implicacionsben clares, no debades elsacadèmics valencians apel·len,per a fonamentar «l’àmbit de lallengua», a l’article 4, la im -portància del qual els lectors jaconeixen. De més a més, l’a-cord es va assolir per unanimi-tat. El mateix dia, els acadèmicsvalencians donaren (també perunanimitat) el suport que laDiputació d’Alacant els haviademanat per a concedir unamedalla a l’escriptor i gramàticEnric Valor, el nom del qual el PPva llevar fa molt pocs anys del’institut de Castalla, d’on eraValor. Finalment, a darreries delmes d’octubre el degà de lacatedral de València RamonArnau (que és el representantoficiós de l’Església en l’Acadè-mia Valenciana de la Llengua, imembre també de l’AcadèmiaValenciana de Cultura) ex pres -sava que la seua il·lusió mésgran era presentar un ritual envalencià en totes les esglésiesvalencianes, el qual ha d’usarun lèxic adequat, com ara«església, amb o nosaltres; nomosatros, iglésia o ab» (El País, 31-10-01). Em pense que no cal remarcar acíla importància simbòlica que tenen lesformes nosaltres i amb.

Voldria cloure aquestes reflexionsamb un final caut però optimista. Can-viar els aspectes negatius d’una socie-tat no és mai fàcil. Tanmateix, el valen-cià es troba actualment en unacon juntura en què hi han hagut canvissocials, polítics i jurídics importants, ité no poques coses a favor, tant desdel punt de vista legal com des delpunt de vista humà. Si els acadèmicsvalencians actuen com necessita elpoble valencià, i si els corrents valen-

cianistes de qualsevol color acaben desubstituir les capelletes i els extremis-mes (que són dos fenòmens units) perla reflexió serena i intel·ligent i l’actua-ció coordinada i unitària (que són ca -racterístiques dels moviments socialsmadurs), en els pròxims anys es po -drien produir avanços importants en larecuperació del poble valencià.u


tr ibuna

Nota: El contingut d’aquest article és bàsicamentuna reproducció de la secció 6.4 de la segonaedició de El valencià del futur (Benicarló, Alam-bor, 2002), per bé que eliminant les notes,alguna citació i les referències bibliogràfiques.

Els acadèmics valen-cians donaren

(també per unanimi-tat) el suport que laDiputació d’Alacantels havia demanatper a concedir una

medalla a l’escriptor igramàtic Enric Valor

El gramàtic i escriptor Enric Valor


tr ibuna

El prestigi és fruit de l’opinióUna amiga m’explica anècdotes del

seu viatge de turisme pels EUA, i avui,encara estranyada i sorpresa, me n’ex-plica una que li va passar en un res-taurant de Nova York. Com que elsseus recursos lingüístics en anglès sónmés aviat deficients no aconseguiaassabentar-se prou bé de quines men-ges li oferien, ni reeixia amb el seuanglès a explicar què desitjava de dinar.Tot d’una sent que la cambrera que l’a-tén diu, no gaire alt, quatre mots a unacompanya en un castellà d’accent sud-americà. Se sent salvada. Donant-hoper fet, la meva amiga s’adreça encastellà a la cambrera. Aquesta, sor-presa, li deixa anar una cosacom: «I beg your pardon»(sol·licito perdó!), sec, tallant.L’amiga, pacient, amb diccióespaiada, repeteix, novament encastellà, la pregunta que abansja li havia adreçat. La cambrera,rotunda, li etziba: «English,english!». La meva ami ga varestar estupefacta, de -sorientada, no li sortia ni unaparaula. La cambrera, davant elseu silenci, s’allunyà. Quan tornàli pogué fer la comanda, ambquatre paraules, em diu que pro-bablement malgirbades, en an -glès i així salvà la situació.

L’amiga encara ara no com -prèn, no reïx a dilucidar per quinmotiu la cambrera va fer veure ambrèpliques adustes, que no entenia allòque li deia en castellà, tot i que benclarament l’havia sentida parlant sud-americà.

Somric i em permeto donar-li’n unaexplicació: no tots els immigrants estroben als EUA en circumstàncies iguals.Has de tenir en compte que, als EUA,els sud-americans són, generalment,gent de baix nivell social. Aconseguirdesempallegar-se d’aquest estigma debaixa condició i sentir-se en un nounivell social és l’anhel de tots ells, i aixíquan ja poden parlar en un anglès pas-sador ja els ha de fer l’efecte que hanassolit un nou estament social. Arribats

a això, retornar-los a un nivell sociolin-güístic més baix els ha de resultar desa-gradable. Per això, parlar-los en castellàés com si els rebaixessis a l’estamentdels pàries. Parlar-los en castellà equi-val, doncs, a degradar-los. La cambreraes considerava ja integrada en la socie-tat nord-americana, en la digna. Jas’ha desprès de la marca lingüística, elcastellà, que la rebaixa.

El prestigi d’una llengua no depèn,doncs, de les peculiaritats que tingui odel nombre de parlants que l’usin almón. Depèn de la consideració queaconsegueixi d’obtenir en un tros deterritori. I aquesta consideració provéde la propaganda i l’autosatisfaccióamb què els parlants la considerin. No

és un fet intrínsec de la llengua, sinóextrínsec, tal com ens mostra l’exemplede la cambrera de Nova York. Diguem-ho encara d’una altra manera: unallengua es manté amb solidesa temps itemps si reïx a prestigiar-se entre elsparlants i mentre viu prestigiada.

Creen opinió en perjudici delcatalà

Quan hi ha dues llengües en con-tacte o en convivència, l’enaltiment del’una comporta l’afebliment social del’altra.

Aquest problema de rebaixament

l’ha viscut el català llargament.Vegem-ne unes mostres: la políticacastellana ha consistit durant segles, iconsisteix encara, a exalçar i lloar elcastellà amb accions ben efectives.N’esmentaré dues com a simbòliquesde l’operació.

Des del segle XVI Castella ha pro-palat un seguit d’apologies del cas-tellà. L’any 1929 en recull moltes J.F.Pastor en Las apologías de la lenguacastellana en el siglo de oro, entre lesquals recordaré la d’Escolano (1610)que parla de «lengua universal que loes la castellana», «hablada y enten-dida, no sólo en España, pero aún entoda la redondez de la tierra». Alça!Oi que encara sonen a hores d’ara

aquesta mena de dites?També hi havia la pressiósobre l’església per a la predi-cació en castellà al poble.

L’altra acció prové de l’o-bligació d’estudiar en castellàals qui feien estudis, diguem-ne per entendre’ns, superiors,amb què convertien la culturaen una propietat del castellà,i deixava la resta del poble dellengua catalana en indigèn-cia cultural, desennoblida lallengua que els era pròpia. Iaixí, per exemple, amb aques-tes actuacions, el català no vapoder mantenir-se com a idi -oma de suport per a l’apre-nentatge del llatí, i els textos

catalans per a l’estudi de la llenguallatina són rellevats pels castellans:Semperi és substituït pel Nebrija. De lamateixa casta és que en una traduccióal castellà del vocabulari català-llatíd’Onofre Pou hi ha un advertimentpreliminar on es diu: «Este librito notenía otra falta [...] sino estar en len-gua lemosina». Per això la traduïen iel convertien en un vocabulari cas-tellà-llatí. Ja és sabut que hi haguéuna llarga temporada en què, errò-niament, al català també l’anomena-ven llemosí. Amb aquest parell demostres en simbolitzem tot un reguit-zell interminable.

Així es va anar desvestint de per-

El prestigi de les llengües

Jaume Vallcorba i Rocosa


tr ibuna

sonalitat i dignitat la llengua catalanai s’alçapremava i magnificava la caste-llana. Aquestes porfidioses actuacionsvan anar fent forat i estenent-se en elpoble d’ací i el de fora. Els resultatsens els expliquen les tristes, desafor-tunades i conegudes frases derrotistesd’Antoni de Capmany en les Memo-rias históricas, on titlla el català d’és-ser «idioma antiguo provincial muertohoy para la república de las letras».Paraules que la història posterior hademostrat que eren i són errònies deltot, per bé que eren fruit d’aquellaacció genocida que hem esbossat.Això ho digué un personatge d’aquí,a finals dels set-cents, i molt més tardun polític d’allí, Adolfo Suàrez, enssortia a finals dels nou-cents amb unestirabot, referint-se a la impossibili-tat de tractar de física quàntica encatalà.

La importància no està en les refe-rides anècdotes, sinó en el fet que vananar penetrant en l’ànim de la pobla-ció catalana. La cosa arriba fins ahores d’ara, en què un gran sector dela població se sent lingüísticamentsense nord, desarrelada, ignorant dela seva personalitat. Ens ho mostra lafacilitat amb què dimitim de la nostrallengua davant una altra parla, i pas-sem al castellà fins i tot amb els immi-grants procedents de països no pascastellans, que ja és gros!

Ens cal, doncs, un seguit d’accionsque ens retornin l’orgull i el prestigide la cultura catalana i en especial dela llengua pròpia en el teixit social dela població dels països de llenguacatalana.

Una proposta per a presti-giar socialment el català

La tasca és, doncs, la de retornar iinfondre a la població la dignitatsocial i cultural del catalanesc. Fer-losconèixer el prestigi històric i interna-cional que té el nostre idioma, no paslimitant-nos a informar-los-en nosal-tres mateixos –ens dirien que ensmirem el melic– sinó provocant ací, alnostre país, una manifestació de cata-lanòfils de fora parlant-nos-en positi-vament. Hi deu haver unes quantesmaneres de fer-ho, se’ns acut ara quepodria fer-se muntant àmplies assem-blees de persones i personalitats es -tran geres dedicades en algun grau ala catalanística, i amb concurrènciatambé d’estudiants de català de lesdiferents universitats d’Europa i Amè-rica. Que ells ens parlessin, pública-ment, de temes acordats amb antela-ció, com ara, per posar-ne exemples,La llengua catalana primicera en lamaduresa, o bé L’expansió del catalàa la Mediterrània (l’ampliació de laCatalunya vella, l’ús habitual en elsorganismes administratius de tota l’i-lla de Sardenya, l’oficialitat en elsducats de Grècia), o La llengua cata-lana i la Renaixença. Aquests exem-ples ensenyen prou què pretenem.D’aquest Congrés caldria que n’hihagués un gran ressò en tots els mit-jans de comunicació de Catalunya,incentivant-los si calgués. Seria moltimportant que els diaris no solsdonessin notícies dels actes sinó quetambé en fessin amplis resums. El fetque molts dels forasters fessin les con-ferències en català, que els alumnesestrangers s’hi manifestessin, tinc el

convenciment que sorprendria i fariaimpacte en la població catalana: enels ignorants, en els desesmats, en elsdesentesos, en tothom.

És clar que tota la preparació iorganització d’esdeveniments d’a-questa mena, i també el convit delsforasters, només poden fer-la les ins-titucions públiques, que tenen mitjanshumans i econòmics de prou impor -tància. Caldria involucrar-hi les de totels països catalans possibles i sobretotles universitats i l’Institut d’EstudisCatalans, que caldria que en fossin elsconsellers i que hi intervinguessin deple. Les entitats culturals i promotoresde la nostra llengua, de tot el nostreàmbit cultural, convindria que s’hiimpliquessin i en fossin impulsores ini-cialment i també col·laboradores.

Seria un reconeixement públic acímateix pels catalanòfils de fora de lesnostres fronteres, respecte de la nostrallengua. Tot plegat creiem que fariaobrir els ulls a molts compatriotessobre la vigència del «bell catalanesc»,i la consideració i el respecte quemereix culturalment, més enllà delnostre territori.

Diem tot això perquè entenemque el pilar fonamental d’una llenguaés l’ús social que en faci el poble.Aquest la sent més important commés prestigi li sembla que es mereix.La promoció d’aquest aspecte és laque percebem més endarrerida a casanostra. Un camí important per a pro-moure l’ús normal públic de la nostraparla és prestigiar-la entre la nostragent, tal com es desprèn de la breuexposició que hem anat fent enaquest article.u

Abans sempre se la carre-gaven els tipògrafs (linotipisteso caixistes d’impremta). Nocostava gaire d’atribuir-los, sovint injustament, qualsevolerrada que apareixia en un text imprès. Es deia que era unafalta d’impremta. Ara, com que els tipògrafs han desapa-regut, sempre atribuïm la culpa de les errades a l’ordina-dor. No sempre és veritat, però moltes vegades sí. Es veuque un gest insegur o vacil·lant en la manipulació del ratolípot tenir conseqüències espectaculars.

És així que en un article aparegut en el darrer número(37, hivern del 2001) de la nostra revista, «Un cas de con-cordança: ‘Ell és un dels qui va(n) dir que sí’», en la pàgina17, a la part inferior de la primera columna, hom pot llegirel fragment següent, d’una incoherència més que evident:«s’atribue cutible un grup nominal en plural». De debò quela culpa la té l’ordinadorot, que es va menjar una part prousubstancial del text. Per això ens sembla que escau de repro-

duir un cert fragment del parà-graf, en què destaquem la partla men tablement suprimida: «... a

la qual, irreflexivament, d’una manera gairebé mecànica, acausa d’una relació lògica al capdavall ben comprensible,s’atribueix indegudament la funció de subjecte delverb que ve a continuació. Però no costa gaire d’ado-nar-se que, en realitat, el subjecte autèntic és el termerelatiu que, el qual té com a antecedent indiscutible ungrup nominal en plural...».

Exactament dues pàgines més enllà, és a dir, a la partinferior de la primera columna de la pàgina 19, on diu «hau-rien hagut de revestir, en aquestes construccions, la formadel singular», hauria de dir, com es veu prou clar, «...laforma del plural». Un lector atent ens ho ha fet observaramablement, cosa que li agraïm. Però aquest cop la culpaés del redactor de l’article, i no de l’ordinador.u

Aquests ordinadors!

Llengua Nacional - núm. 38 - primer trimestre del 200214

sintaxi

L’adverbi mai és un d’aquells mots(com res, gens, cap, ningú, enlloc itampoc ) que no tenen pròpiamentvalor negatiu i que s’usen molt habi-tualment en oracions negatives:

[1] No té mai pressa.[2] Es veu que no es renta mai.[3] No crec que ho sàpiga mai.[4] Ho feien sense que mai els passés pel

cap de demanar permís.

Quan mai (o algun d’aquells altresmots) va al davant del verb, hi ha unaforta tendència a ometre el mot nega-tiu no, omissió considerada tradicio-nalment no admissible, encara queFabra, en la seva última gramàtica(1956), va atenuar l’obligació d’aquestreforç, però va establir que proposi-cions com les dels exemples [7] i [8]són preferibles a les de [5] i [6]:

[5] Mai viuràs tan bé com ara.[6] Mai havia vist una cosa semblant.[7] Mai no viuràs tan bé com ara.[8] Mai no havia vist una cosa semblant.

De fet, en molts casos, el caientartificiós atribuïble a algunes d’aques-tes construccions en què no s’ha vol-gut prescindir del reforç negatiu delmot no prové, en realitat, de la col -locació poc adequada del mot mai aldavant del verb. Els exemples següentssón prou eloqüents:

[9] L’escombriaire mai no truca (títol d’unrelat del col·lectiu Ofèlia Dracs).

[10] L’escombriaire no truca mai.[11] Ell mai no ho faria (eslògan d’una

campanya contra l’abandonament degossos).

[12] Ell no ho faria mai.

El reforç amb la partícula no (o,també, amb la preposició sense ) s’ex-plica perquè, com hem dit, no estracta d’un mot de valor pròpiamentnegatiu. Efectivament, mai conserva elseu primitiu valor afirmatiu en les ora-cions interrogatives, condicionals, ex -cla matives i dubitatives.

[13] Havíeu vist mai una cosa semblant?

[14] Si mai ho torna a fer, ja et dic jo quese’n penedirà.

[15] Qui es podia mai imaginar una cosacom aquesta!

[16] Dubto que hagi passat mai un fet així.

Hi ha encara un altre cas en quèmai no té valor negatiu, com indicaFabra, per mitjà d’un simple exem-ple, en la seva gramàtica del 1917(3a ed., p. 108):

[17] És l’home més extraordinari que hagisvist mai.

De fet, és el mateix exemple quetrobem en els exercicis del primercapítol, dedicat a l’omissió indegudade la partícula no, del seu tractadetLes principals faltes de gramàtica,publicat l’any 1925 a la Col·lecció Po -pular Barcino. I aquesta és tota la in -formació que hem sabut trobar sobreaquesta construcció en tractats gra-maticals i diccionaris (sense que vul-guem dir, naturalment, que hàgim fetun escorcoll exhaustiu).

Tot això ve a tomb perquè actual-ment és molt freqüent l’ús d’aquestesconstruccions amb el verb en unaforma d’indicatiu i, fins i tot, amb elreforç, no solament innecessari sinódel tot inadequat, de la partícula no,cosa que dóna a la frase un caientgosaríem dir una mica grotesc. Calconvenir que és paradoxal que al cos-tat dels qui han decidit, sobiranament,prescindir d’una manera sistemàticade la partícula no com a reforç de mai(i de res, gens, ningú, enlloc, etc.),potser (no pas segur) basant-se en lalleu tolerància manifestada per Fabra,hi hagi els qui (que sovint són elsmateixos) decideixen usar d’aquestreforç justament quan no és proce-dent:

[18] Però entre tots els fòssils s’ha trobat elcrani més complet que mai no hadonat el registre fòssil fins ara a tot elmón (Avui, 11.I.01, p. V).

Se suposa que on diu que mai noha donat cal llegir que mai hagi donat,

és a dir, que sí que el registre fòssil hadonat aquest crani tan complet.No es tracta pas d’un exemple esca-dusser. Tenim anotats una bona collad’exemples més d’aquesta incorrecciógramatical tan singular:

[19] La metralladora més bonica que maicap dels seus companys no havia tin-gut (D.R. Hugues, Munta el cavallrosa, trad. G. Beltran, p. 79).

[20] Em pensava que Sen era el paio mésllest que mai no s’havia deixat caureper la reserva del North Shore (o.c.,p. 86).

[21] Topar-se amb Johnny el dia mateix enquè aquest havia sortit de la garjola,havia estat la millor cosa que mai no lihavia passat (Lionel White, Cop mes-tre, trad. Carles Alier, p. 23).

[22] És la cosa més important que mai noha estat plantejada (o.c., p. 33).

[23] Aquest carrer neix a la baldana d’undels turons més costeruts que mai nohe vist (Donald E. Wastlake, Temps dematar, trad. Josep M. Verger, p. 93).

[24] L’entrada constituïa la més espater rantexhibició de cromats que mai no haviavist enlloc (James Hadley Chase, Sen-yora, aquí teniu el vostre taüt, trad.Antoni Pigrau, p. 23).

[25] ... la germana més dolça i estimadaque mai no hagi tingut cap noia(Agatha Christie, La mort de lord Edg-ware, trad. E. Riambau, p. 191).

[26] Va ser la batalla més crua que mai nohagin vist uns ulls humans (David Vila-seca, Marco Polo i el llibre de merave-lles, p. 70).

[27] ... fins que va esdevenir la colla debandolers més culta i filosòfica quemai no havia existit (Margaret Mahy, Elsegrest de la bibliotecària, p. 23).

[28] Amb l’equip que la fundació haviaposat a la seva disposició, es va llençara l’empresa més ambiciosa que mai nohagués pogut somiar (Ofèlia Dracs,Essa efa, p. 61).

[29] És l’espectacle més insòlit que mai nohe presenciat (Tome i Janry, La revifa-lla de Z, trad. Alfred Sala, p. 6).

[30] Ran-Tan-Plan! El gos més estúpid quemai no ha existit (Morris i Goscinny, ElsDalton van al Canadà, trad. VíctorMora, p. 5).

[31] Era la narració en primera personamés aterridora que mai no havia llegit(Isidor Cònsul, Cinc estacions, p. 186).

Sobre un ús de l’adverbi «mai»Albert Jané

Llengua Nacional - núm. 38 - primer trimestre del 2002 15

sintaxi

Molt sovint, aquesta construcció, sibé sense la indeguda partícula nega-tiva, apareix amb el verb en indicatiu:

[32] Vam pujar a una torre, i se’m va obriral davant un dels espectacles mésbells i alhora aterridors que mai hepogut veure (Alred Bosch, L’Atles fur-tiu, p. 37).

[33] Les va gratar i fregar, les va estirar,adobar i assecar fins que va fer-ne lesvitel·les més fines que mai havíem vist(o.c., p. 47).

[34] De fet, jo crec que els seus autoretratsfiguren entre els millors que mai s’hanpintat aquest segle (Àlex Susanna,Quadern de Fornells, p. 50).

[35] I en només deu anys realitza la mésgran aportació de paisatges urbansque mai un pintor havia fet d’ençà dela mort de Canaletto el 1768! (o.c.,p. 82).

[36] A banda de ser la paraula més llargaque mai va escriure Shakespeare,aquest derivat macarrònic del llatímedieval... (Màrius Serra, Ablanata-nalbA, p. 89).

[37] Per primera vegada vaig veure els seusulls blaus estranyament lluminosos, elsulls més clars i alhora més bondadososque he vist mai en una persona... (Ste-fan Zweig, El món d’ahir, trad. J. Font-cuberta, p. 253).

[38] Són potser els ulls més vius que he vistmai en un músic (o.c., p. 454).

[39] Però en Lunn era un dels millors cien-tífics innats que he conegut mai (P.D.James, No és feina de dones, trad.Joan Mateu, p. 211).

[40] Hegel col·loca Shakespeare en elmillor passatge sobre representacióshakespeariana que hom ha escrit maifins avui (Harold Bloom, El CànonOccidental, trad. Lluís Co mes, p. 81).

[41] També la mandíbula i les dents erenles més poderoses que he vist mai enanimals així (Miquel de Palol, Contesper vells adolescents, p. 29).

[42] ... creieu-me, jove, era el cant mésdeliciós que he sentit mai (o.c., p.120).

[43] Va dir que vostè només tenia unadebilitat, que era l’home més rata quehavia conegut mai (John Godey, Elstres mons de Johnny el Benplantat,trad. Mireia Porta, p. 37).

[44] La cosa més extraordinària que hassentit mai (Agatha Christie, Un ca -dàver a la biblioteca, trad. Gonçal Oli-veros, p. 11).

[45] M’escriu el ludolingüista mataroní ToniCivit, autor del quadrat màgic mésgran que mai s’ha fabricat en català...(Avui, 29.XI.01, p. VIII).

Com veiem, l’ús de les formes d’in-dicatiu en aquestes construccions ésavui freqüentíssim, però entenem que

no és pas pertinent. Hi ha, en l’accióque s’expressa per mitjà d’aquestesoracions, una idea o actitud subjectivaque comporta l’ús del subjuntiu, i, benmirat, no és pas gens estrany que,posats a usar l’indicatiu, molts no re -sis teixin la temptació de reforçar l’ad-verbi mai amb la partícula negativa no,sense adonar-se de la incongruènciadel resultat obtingut. Creiem que potésser aclaridor de comparar dues cons-truccions com No crec que s’hagi vistmai un gos més fidel i És el gos mésfidel que s’hagi vist mai. Però no go -saríem pas fer una afirmació categò-rica sense un bon suport textual. Ésveritat, i no ho silenciarem pas, que enla ploma dels grans escriptors quecreiem pertinent d’adduir apareixtambé algun cop una d’aquestes cons-truccions amb el verb en indicatiu (entenim anotat un exemple de Josep M.de Sagarra i un altre de Carles Riba),però es tracta, certament, de meresexcepcions a un ús que era general enels millors dels nostres escriptors i quepersisteix en els escriptors actuals mésrigorosos i exigents. A més, doncs, del’exemple, tan significatiu, de Fabra jacitat, podem adduir els que transcri-vim a continuació, els quals creiemque acrediten plenament l’ús canònicdel subjuntiu en aquesta construccióde què ens ocupem:

[46] Bé seria tengut per lo més vil e abatutcavaller que jamés en lo món fos nate per a nàixer (Joanot Martorell i M.J.de Galba, Tirant lo Blanc, vol. II, p. 12).

[47] ... dient ab senyals e per escrit queaixò era fet ab lo major ordre e subtilanuència que jamés ells haguessin vist(o.c., p. 67).

[48] ... me fa estar admirat, per ésser vósla més discreta donzella que io jaméshaja conegut (o.c., vol. II, p. 235).

[49] ... vessava la xerramenta més saborosai divertida que s’hagi sentit mai a laplatja (Joaquim Ruyra, Jacobé i altresnarracions, p. 27).

[50] ... unitarisme espanyol, segurament elde més accentuat unitarisme que maihi hagi hagut en la vida del nostrepoble (Antoni Ro vira i Virgili, Elsdarrers dies de la Catalunya republi-cana, p. 63).

[51] Aquest èxode serà el més gran quemai s’hagi vist en la nostra història(o.c., p. 187).

[52] Avui i per escrit repeteixo: una de lesmés noblement folles empreses a quèun poble, si es vol la minoria dirigentd’un poble, s’hagi mai llançat (CarlesRiba, prefaci a la segona edició delDGLC, de Pompeu Fabra, p. XI).

[53] ... i més escrupolosament servida pelscinc sentits (si és que només són cinc)que mai hagi estat obligada a la poe-sia (Carles Riba, Clàssics mo derns, p.182).

[54] ... i llavors l’estar cara a cara més tensi més serè que jo hagi mai conegut (o.c., p. 224).

[55] Era un dels homes més intel·ligents imés originals que mai hagi conegut(Josep M. de Sagarra, L’aperitiu, vol. I,p. 22).

[56] És de les dones més comprensives quemai hagi conegut (o.c., vol. I, p. 209).

[57] Càceres té el barri medieval méscomplet que hagi vist mai (o.c., vol. II,p. 28).

[58] Era en un asil en el qual la pompa il’emoció es diluïen dintre les rimescastellanes més tronades i més bui-des que s’hagin escrit mai (o.c., vol.II, p. 91).

[59] ... el gloriós Beby Frediani, que ha fetimmortal el jaqué més patètic, més plede desllorigada fantasia que s’hagi vistmai (o.c., vol. II, p. 249).

[60] La catedral és una de les més noblescatedrals que mai hagi vist (Ferran Sol-devila, Al llarg de la meva vida, p. 91).

[61] Hem passat el matí al Pujol de Mun-tanya. És la masia més típica, més bo -nica que hagi vist mai (Ma rià Manent,El vel de Maia, p. 34).

[62] Al matí mengem pa de pagès ambmel i mantega: una de les millorscoses que hagi menjat mai (o.c., p.188).

[63] I per l’Escombreta, proferidora delsespinguets més aguts que mai s’haginllençat de llarg a llarg de la costa (Sal-vador Espriu, Primera his tòria d’Esther,1a ed., p. 79).

[64] Recordo que una de les notícies mésimpressionants que jo hagi llegit maien un diari, amb la terrible veracitatanimal de la redacció d’ac cidents,fou en un d’anglès del vespre (JoanTria dú, La literatura catalana i elpoble, p. 30).

[65] És clar que sí: el més fastigós gat deteulada que hagi conegut mai (J. Sar-sanedas, Contes 1947–1969, p. 68).

[66] Les seves tasses i els seus plats eren elsmés blancs que jo hagués vist mai(o.c., p. 117).

[67] Coromines és el coneixedor més pro-fund, extens i fiable que hi hagi hagutmai de tots els aspectes i de totes lesèpoques de la llengua ca ta lana (JoanSolà, Necrologia de Joan Coromines iVigneaux, dins «Estudis Romànics»,vol. XXII, p. 347).

Com es pot comprovar, la col·loca-ció de l’adverbi mai és lliure: abans delverb [53], [55], entre l’auxiliar i el par-ticipi, [52], [54], després del conjuntverbal [57] i [62].u


sintaxi

Podem dir que el verb ésser signi-fica existència: la realitat és així, la rea-litat existeix així. En català, un altreverb, el verb estar, no significa existèn-cia. Ara, en la nostra llengua, l’imper-sonal haver-hi sí que expressa existèn-cia: En Joan i la Maria són al bar; al barhi ha el Joan i la Maria.

Adonem-nos que, en l’exempledarrer, el significat de ésser i el dehaver-hi són equivalents. La diferènciagramatical, no pas de significat, entrel’una frase i l’altra és que amb el verbésser els pacients –en Joan i la Maria–van anteposats al verb i, amb l’imper-sonal del verb haver, el sintagma pre-posicional, al bar, va al davant delverb.

Ens cal destacar ara que en catalàestar no equival semànticament ahaver-hi. Per això la frase següent no ésadmissible construïda amb estar, vistque amb haver-hi és vàlida.Acordem que fins ara res no està

assolit definitivament. Incorrecte ambestar, però possible ambésser i també amb haver-hi: ... fins ara res no ésassolit definitivament ofins ara no hi ha res asso-lit definitivament.

La frase anterior no éspròpia del català cons-truïda amb estar, però síque hem pogut cons-truir-la amb ésser o ambhaver-hi. Tanmateix, emfa tot l’efecte que elcatalà modern tendiamolt més a fer servir ha -ver-hi en aquesta menade casos. Vegem-ne al -gun exemple més.El fresc, que representa una

escena festiva, té gairebé l’alçada del’habitació, mentre que el terra estàdecorat amb un mosaic. Cal suprimir-hi estar i construir-ho amb haver-hi,cosa que exigeix que el pacient, elterra, se situï al darrere del verb: ...mentre que hi ha decorat el terraamb un mosaic.Entre les adquisicions més inespe-

rades d’aquells homínids està el des-cobriment de l’art. Evidentment caliadir: Entre les adquisicions més inespe-rades d’aquells homínids hi ha el des-cobriment de l’art. «El descobrimentde l’art» haurà d’anar al davant delverb si ho construíem amb ésser: Eldescobriment de l’art és una de les

adquisicions més inesperades d’a-quells homínids. Adonem-nos que l’e-xistència (haver-hi = existir) de l’artdels homínids és la cosa sorprenent, ique existir és concordant amb ésser ihaver-hi, però no pas amb estar.

Afegim-hi encara la visió temporal,perquè pot tenir una utilitat didàctica opràctica. Quan en els anys seixantavaig decidir-me a investigar els signifi-

cats genuïns en què havien estat fetsservir els verbs ésser, estar i haver-hi,em va ser útil adonar-me, per exemple,que determinats adverbis de temps iexpressions temporals que indicavenun instant acompanyaven els verbsésser i haver-hi, i mai el verb estar, lle-vat que aquest signifiqués «residir otreballar a». De vegades, no hi haviacap d’aquells adverbis i expressions,però hi hauria estat escaient que hi fosacompanyant el verb ésser, perquèl’admetia el context, és a dir, l’admetiala frase sencera. En deduïa que elsverbs ésser i haver-hi expressaven lavisió momentània d’un fet, sense pres-tar atenció a si el fet durava o no. Ahores d’ara aquests adverbis enspoden servir de crosses per a recupe-rar-ne l’ús genuí.

Així, són momentanis encara, quan,des de, des que, llavors, aleshores, ara,una datació, etc. Això ens fa adonarque en els textos següents és impropiusar-hi estar i que hi és adient haver-hi,

haver o ésser.El negoci d’instru-

ments musicals està es -tan cat des del 1995.Normalment, hom hihauria emprat haver oésser: El negoci d’instru-ments mu sicals s’ha es -tancat des del 1995, o bé... és estancat des del1995, però també: Hi haestancat el negoci d’ins-truments musicals desdel 1995. L’any 1995 ésla data en què començà aestancar-se la venda; desde expressa el momentinicial (de l’estancament,

en el nostre exemple).Aquest matí està prevista la ter-

cera sessió de la ponència. «Aquestmatí» és una data, un circumstancialde datació (seria de durada si duguésun quantificador: tot, dues hores delmatí, etc.). Les dates, genuïnament,no concorden amb estar. Calia dir:Aquest matí hi ha prevista la tercerasessió de la ponència.u

«Haver-hi» en lloc de «estar»


A la relació entre els verbs ésser

i estar i a l’àmbit de cadascun,

Jaume Vallcorba hi afegeix el

verb haver-hi. Ens ensenya a

sostreure’ns a la influència del cas-

tellà que comporta, molt sovint,

la invasió del verb estar en con-

textos en què en català cal

emprar adés ésser adés haver-hi

o haver.


sintaxi

En algun cas, el defecte consisteixa emprar l’article determinat en lloc del’indeterminat. Exemple: «Prohibit defumar en els avions que facin volsd’una durada inferior a l’ hora i mitja»,per Prohibit de fumar ... inferior a unahora i mitja.

Aquest abús de l’article definitdavant els numerals es deu haver pro-duït per propagació de casos en què lapartícula determinativa és més omenys justificable. Concretament:

— Quan la xifra es considera cone-guda. Exs.: S’ha jubilat abans dels sei-xanta-cinc anys (considerant que ‘sei-xanta-cinc anys’ és l’edat de laju bi lació). No ha de fer declaració derenda perquè no arriba al milió depessetes.

— Quan s’hi sobreentén algun ele-ment determinador. Ex.: Aquestamuntanya no arriba als mil metres(sobreentenent: a mil metres d’alti-tud). Però, en general, val més expres-sar l’element sobreentès. Així, unafrase com «L’any 1975, Manresa assolíels 66.027 habitants» l’esmenaríemdient: L’any 1975, Manresa assolí la

xifra de 66.027 habitants.— Quan sense l’article es podria

produir ambigüitat. Ex.: Vaig estar enaquella ciutat entre els quinze i els vintanys (= entre els meus quinze i vintanys d’edat ) / Vaig estar en aquella ciu-tat entre quinze i vint anys (= durantun període de quinze o vint anys ).

De tota manera, en principi s’hande preferir les construccions sense arti-cle. Per això podríem recordar aquestaregla pràctica: Sempre que l’expressiónumèrica quedi bé sense article, valmés que l’hi suprimim.

A més del cas que acabem deveure, també avui s’abusa de l’article,gairebé sempre per interferència del’ús castellà contemporani, en altrescasos, concretament en expressionsque tradicionalment van sense article.Així, existeixen les locucions verbals:— dictar testament (no «dictar el

testament», llevat en determinats con-textos); — entaular batalla (no «entaular la

batalla», excepte en contextos quedemanin l’article); — fer guàrdia (no «fer la guàrdia»),

fer-se amo de (no «fer-se l’amo de»);— jugar a bales, a bitlles, a cartes,

a escacs, a pilota... (no «jugar a lesbales, a les bitlles, a les cartes, alsescacs, a la pilota...»);— parar taula, seure a taula, etc.

Notem també les locucions adver-bials:— a classe (p.e.: A classe de

matemàtiques, els alumnes fan..., i no«A la classe de matemàtiques...»);— a terra (p.e.: M’ha caigut la

cullera a terra, i no «M’ha caigut lacullera al terra», imitant el cast. «alsuelo»).

Finalment, recordem que una sèriede denominacions de festes anyalss’usen normalment sense l’article(p.e.: Ja hem celebrat Nadal, no «elNadal», aviat serà Cap d’Any, SantJosep, Pasqua, etc.), com tambéalguns tractaments (p.e.: Ha vingutmossèn Pere, no «el mossèn Pere»,vindrà monsenyor Felici, vindrà fraMaties, etc.).u

Abús de l’article davant elsnumerals i en altres casos

Josep Ruaix

En el castellà contemporani s’ha anat estenent elcostum d’usar l’article determinat davant numeralscardinals en casos en què no hi hauria d’haver arti-cle, ja que hom no es refereix pas a una quantitatconeguda. Aquest costum, és clar, també s’ha intro-duït recentment en el català, mentre que no l’ob-

servem en llengües com el francès o l’italià, que res-ten fora de la influència castellana. Creiem, doncs,que s’ha de denunciar i combatre. Aquest abús soldonar-se en expressions numèriques de temps (anys,mesos...), d’espai i gradació (metres, graus...), depreu, estadístiques, etc. Exemples:

construccions amb article abusiu

«Ha mort la persona tal als vuitanta anys.»«L’artista tal està a punt de fer els cinquanta -cinc anys.»«La institució tal ja ha complert els quaranta anys.»«... el temps d’ocupació de les dones oscil·la entre els 2 minuts 33segons i els tres minuts.»«El nivell màxim de les aigües va arribar als 4,71 metres.»«Nevarà a partir dels 800 metres.»«L’aigua bull als cent graus.» «Lloguen pisos a preus entre les 36.000 i les 72.000 pessetes.»«El preu del petroli arriba als 31 dòlars.»«El total de víctimes arriba ja a les 170.»«La població d’Amèrica en 1492 oscil·lava, segons els diversosautors, entre els deu, els trenta-cinc i els cent milions d’indígenes.»«Les televisions retransmeten molts partits de futbol. Hi ha dies enquè l’oferta arriba als cinc partits.»

construccions correctes

Ha mort la persona tal a vuitanta anys. L’artista tal està a punt de fer cinquanta-cinc anys.La institució tal ja ha complert quaranta anys.... el temps d’ocupació de les dones oscil·la entre 2 minuts33 segons i tres minuts.El nivell màxim de les aigües va arribar a 4, 71 metres.Nevarà a partir de 800 metres. L’aigua bull a cent graus.Lloguen pisos a preus entre 36.000 i 72.000 pessetes.El preu del petroli arriba a 31 dòlars.El total de víctimes arriba ja a 170. La població d’Amèrica en 1492 oscil·lava, segons els diver-sos autors, entre deu,, trenta -cinc i cent milions d’indígenes.Les televisions retransmeten molts partits de futbol. Hi hadies en què l’oferta arriba a cinc partits.

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobre elcatalà d’avui / 1, pp.19-21)


lèxic

En un breu article aparegut en elnúmero 36 de la nostra revista (p. 28),el Sr. Alexandre Ribó, en uns termesd’una amabilitat i una elegànciaexem plars, als quals som ben sensi-bles i que li agraïm, formula una ob -jecció a una afirmació (afirmació, cer-tament, molt matisada i cautelosa)continguda en el nostre darrer articlededicat als tractaments del català,aparegut en el número anterior (35)de LLENGUA NACIONAL.

Dèiem en el nostre article que «undels inconvenients del tractament devós és que no té un plural prou clar[...]». I el senyor Ribó ens objecta que,segons ell, sí que vós en té un, de plu-ral ben clar, que nosaltres no esmen-tem: vosaltres. I diu que pot afirmarque el plural de vós és vosaltres, tal-ment com el plural de nós és nosaltres,basant-se en la Crònica de Jaume I, laqual conté molts exemples d’aquest ús.

Efectivament: és veritat que el reiJaume I tractava de vós els seus baronsquan s’hi adreçava individualment, i devosaltres quan ho feia col·lectivament,i això permetria d’afirmar, fins a certpunt, que el plural de vós és vosaltres.Però això és un fet, innegable, d’unmoment determinat de la història de lallengua, que no resol pas, de ni bentros, el problema que exposàvem.

En primer lloc potser caldria ferobservar que, històricament, en reali-tat vosaltres no és pas el plural de vós.Com explica molt bé Joan Corominesen el seu DECLC, primitivament vós erala forma de pronom fort de la segonapersonal del plural, és a dir, la 5a per-sona gramatical, que s’usava amb elreforç de altres quan es volia expressaruna idea de distanciament (com encaraara fan el francès i l’italià: vous autresi voi altri ). Progressivament, aquestaidea inicial es va anar perdent i es vageneralitzar l’ús de vós altres, o vosal-tres, amb el sentit originari de vós. Iaquesta forma simple es va habilitar

com a forma de tractament de corte-sia per al singular.

Però, al marge d’aquests fets histò-rics, el cas és que en l’actualitat la capa-citat de vosaltres com a forma plural decortesia, si es vol, com a plural de vós,és molt feble. Ja fèiem observar que elDiccionari Fabra, que no s’estava d’in-dicar, explícitament, que el plural devostè és vostès, no deia absolutamentres del plural de vós, com si no existís.I l’actual DIEC, si bé ha deixat d’indicar(com si fos una cosa òbvia) que el plu-ral de vostè és vostès, no deixa d’in-cloure un exemple de l’ús del mot en laforma plural. I, talment com feia elFabra, dedica a vós i vosaltres articlesseparats, independents l’un de l’altre,sense cap relació explícita.

És veritat que això també s’esdevéamb jo i nosaltres, i tu i vosaltres, cosaque ens permetria d’admetre quevosaltres és el plural de vós en lamateixa mesura que, actualment, nos -altres és el plural de jo i vosaltres éstambé el plural de tu. Cal veure, però,les definicions. En les definicions de vósi de vostè es diu que són fórmules detractament emprades quan hom s’a-dreça a algú que hom no tracta de tuo de vostè i a algú que hom no tractade tu o de vós, respectivament. Peròen la definició de vosaltres no hi ha resde tot això. La definició es limita a indi-car, sense parlar de fórmules de tracta-ment, que s’usa per a designar el con-junt de persones a qui hom s’adreça, oentre les quals hi ha aquella a qui homs’adreça, amb exclusió de l’autor del’enunciat. En podríem deduir, és clar,que vosaltres val per a tots els casos.Però això no priva que la fórmula a quècal recórrer, en la pràctica del tractesocial, quan hom s’adreça a diversespersones que tracta de vós, continuïessent vacil·lant o, com dèiem en elnostre article, «poc clara».

Joan Coromines dedica a aquesttema set columnes ben bones de text

atapeïdíssim del seu DECLC, sense plà -nyer-hi citacions, exemples, comenta-ris, notes, observacions i àdhuc, comfa sovint, vivències personals. Però nohem sabut veure que dediqui ni unaratlla a quin ha de ser el plural del trac-tament de vós. El nostre filòleg ens diuque recorda l’ús de vós entre molts,com FMacià, Jaume Carner, PCoromi-nes; que amb homes com Casacu-berta, Batista Roca, Cuito, M. Baltà,Axandri (sens dubte AXandri, és a dir,Andreu Xandri, un il·lustre pirineista idecidit patriota)1, Miquel Ferrer, J. SalesVallès, etc. no s’havia tractat mai altra-ment que amb vós, però que parlant agent com Fabra, Ruyra, Riba, Bosch,Balcells, Companys, Cambó, Nicolaud’Olwer, «i ells a mi, ens servíem sem-pre de vostè». Però ens quedem sensesaber quin tractament feia servir quans’adreçava a dos o més dels qui trac-tava habitualment de vós.

Malgrat l’amable aclariment delsenyor Ribó, doncs, el dubte, en lapràctica del tracte social, persisteix.Sense cap mena de vacil·lació, sempreque hem tingut l’ocasió de parlar-hi,hem tractat de vós el president de laGeneralitat. Però confessem que enscostaria recórrer a vosaltres si ens caliaadreçar-nos a ell i, alhora, a un o dosdels seus consellers. Ens agradi o noens agradi, tothom, avui, percep laforma vosaltres com el «plural» no devós sinó de tu. Fins i tot la mateixaforma verbal de segona persona delplural ens pot semblar inadequadaquan ens adrecem a dues o més per-sonalitats que no ens costa gens detractar de vós.

Aquests són els fets, que creieminqüestionables. Quan ens hi trobem(en el tracte social real, no en els dià-legs d’una obra narrativa) ens en sor-tim com podem. Però si es tracta defer una exposició de la qüestió, nopodem pas fugir per la tangent ni diruna cosa per una altra.u

Sobre el plural de «vós»

Albert Jané

1 Coromines, que, com és ben sabut, converteix, a vegades, el seu monumental diccionari etimològic en un llibre de memòries (cosa que no li sabríempas retreure), dedica dues columnes ben bones del seu llibre (vol. IX, p. 438) a evocar la figura, certament digna de recordança, d’Andreu Xandri iSerrano, capità del Regiment Pirinenc de Catalunya, mort el juny de 1938 a la tràgica «bossa de Bielsa». Andreu Xandri era un dels més destacatsescaladors del seu temps. Fent cordada amb Albert Casanellas va obrir una de les primeres vies, que duu llur nom, al pollegó inferior del Pedraforca.


lèxic

Sembla que hi ha qui troba a faltaren català el verb solapar i el substantiucorresponent solapament. Aquests dosmots, derivats ben evidents de solapa,són emprats per algú que els consideranecessaris en la nostra llengua, com aequivalents dels mots castellans sola-par i solapo o solape. Parlem-ne.

Diguem d’entrada que tots aquestsmots existeixen només en castellà i enportuguès i són inexistents en les altresllengües.Solapar té en castellà el sentit de

«posar solapes» i també el de «sobre-posar una cosa damunt d’una altra». Iencara hi ha l’adjectiu solapado -da,que vol dir «que obra amb ocultació».Tots aquests usos no han existit mai encatalà. Efectivament, el verb cast. sola-par és en català posar solapes, i ensentit figurat, encobrir, ocultar. I en elsentit de «sobreposar parcialment dosobjectes, coses, peces, etc.» el motcatalà propi és cavalcar. Hi ha també lapossibilitat d’emprar el verb trepitjar,d’ús ben general, però que pot servirperfectament en molts casos. Anàlo-gament, per al substantiu solapo osolape podem fer cavalcament.

Si comproven els diccionaris cata-lans veiem que solapa és admès a totarreu, mentre que els derivats esmen-tats només ho són en algunes obres, ino sempre en el mateix sentit. El Dic-cionari general de Fabra recull solapacom a «part de la vora d’un vestit quees doblega cap enfora» i també com asinònim de regala, terme de construc-ció naval. Però no enregistra cap delsderivats esmentats. El DCVB recull, amés, altres accepcions de solapa i entrasolapar en el sentit de «posar solapes»i «encobrir, dissimular, procurar ocul-tar», però no en el sentit de «cavalcar».La GEC recull solapa (que qualifica decastellanisme, tot i que és un mot jaacceptat en el Fabra), amb més accep-cions que les del Fabra. Així, és una«cosa o part d’una cosa, peça o partd’una peca, doblegada sobre una altra,la qual cobreix parcialment», la «partd’un sobre, d’una bossa de paper, etc.,que és doblegada sobre el seu revers i

serveix per a tancar-lo», i també la«porció lateral de la sobrecoberta d’unllibre que fa un doblec i passa pelrevers de la coberta»; a més hi ha l’ac-cepció relativa a la vora d’una peça devestir. I accepta, com a castellanismes,els derivats solapar i solapament. ElDGEC admet tots aquests termes, exac-tament com la GEC i també amb la indi-cació de castellanisme. El DIEC fa comel Fabra: només accepta solapa, senseadjuntar-hi cap indicació de castella-nisme, com ja és habitual en aquestdiccionari. I finalment el nou Gran dic-cionari d’Enciclopèdia Catalana, admetsolapa, però no els derivats que haviaacceptat el DGEC. Deixem ara de bandaaquestes di ver gències i considerem sisón realment necessaris en català totsaquests mots derivats de solapa.

No costa gens de veure que solapaés un mot només existent en castellà.Les altres llengües fan servir termesdiferents. Així tenim, en el cas d’unvestit: fr. revers, it. risvolto, ang. lapel;en la sobrecoberta d’un llibre o en unsobre: fr. rabat, it. risvolto, ang. flap. I,pel que fa al català, cal dir que solapa,tot i que és admès, és un castellanisme,com ho deixen ben clar el DCVB i Coro-mines. Concretament aquest darrer, enel seu Diccionari etimològic i comple-mentari, després d’afirmar que solapaés un mot comú al castellà i al portu-guès, diu: «Solapa, part del vestit [...],solapar: cast. solapar; solapat: dissimu-lat, home de segona intenció». I mésendavant afegeix:«Tant solapa comsolapat serven el regust de mots foras-ters; el mot tradicional català és gira (lagira del vestit ); solapat sona encaramés foraster [...]. No cal dir que estanexclosos del DFa., i que sobretot sola-pat és intolerable» (cal remarcar queCoromines es refereix a solapat = dis-simulat). Més endavant encara precisamés les coses: «El caràcter manllevates manifesta no sols per la pobresa delgrup de mots en català, envist l’amplidescabdellament en cast. i port.(solapo, solape, asolapar, a solapo, loc.adv.); [...] sinó també per la -l -, que siel mot fos verament nostre el català

l’hauria canviada en ll». Parlem ara dels derivats. Creiem

que, d’acord amb Coromines, sónrebutjables tots els derivats esmentats.Solapar és en català posar solapes; enel sentit de «dissimular» és un caste-llanisme inacceptable. I en sentit de«cobrir parcialment una cosa, una peçadamunt una altra» és completamentinsòlit en català; tenim per a aquest úsel verb cavalcar, ja recollit en el Fabra ique, entre altres accepcions, té lasegüent: «De dues peces o dues partsd’una peça envoltant que han decloure o casar, venir part d’una d’ellesa sobreposar-se a l’altra.» I com a subs-tantiu podem fer perfectament, com jahem indicat abans, cavalcament, motinexistent en els diccionaris però benformat i admissible, si tenim en comptel’existència del substantiu encavalca-ment, derivat de encavalcar, verb em -parentat amb cavalcar.

Rebutjats els derivats, queda,doncs, només solapa, acceptat en elFabra. Però fins i tot en aquest cas cal-dria veure si, tenint com tenim la formacatalana genuïna gira del vestit (anà-leg a la gira del llençol ), no ens éssuperflu en la nostra llengua. De totamanera, caldria veure si per a les altresaccepcions de solapa, indicades mésamunt (i sobre les quals Coromines nodiu res) pot servir també el mot gira.

Sembla prou clar que hem de rebut-jar categòricament tots els derivats desolapa, perquè, a més d’innecessaris, nosón de cap manera gens genuïns. Solapatampoc no ho és, com hem vist, però fouadmès per Fabra. Potser caldria reconsi-derar-ho, però si es creu millor de mo -ment continuar acceptant-lo, el més sen-sat fóra mantenir-lo només per a lesaccepcions habituals. Cal considerar-loun mot aïllat i sobrevingut sense capaci-tat de generar altres mots, per calc delcastellà, perquè la nostra llengua ja haresolt tots aquests casos d’un altramanera, genuïnament. Per tant, noveiem la necessitat d’admetre cap delsderivats esmentats. I especialment hemde condemnar el verb solapar empraten lloc de cavalcar o trepitjar.u

Sobre el mot «solapa» i derivats

Lluís Marquet


lèxic

Hi ha paraules que es posen demoda, que tothom comença a dir(malgrat que en molts casos ja figura-ven en els diccionaris): problemàtica,efecte col·lateral, privacitat (que hau-ria de ser privadesa ), etc. Un d’aquestsmots és globalització, que sentim i lle-gim cada dia en mitjans de comunica-ció, en boca de periodistes i contertu-lians, en boca del nostre veí...

El concepte globalització fa refe -rència al fet que el món s’ha fet petiti que està més connectat que mai. Esun fenomen que es pot considerar unproducte dels nostres dies, fruit de l’a-venç tecnològic (especialment, entelecomunicacions i en mitjans detransport). Però hi ha qui diu que noés un fenomen tan nou, ja que al llargde la història hi ha hagut processossimilars: pensem en el cas de l’ImperiRomà. Ara fa dos mil anys, migEuropa, el nord d’Àfrica i el PròximOrient van unificar tot allò que eranecessari per a la vida en comú (mo -neda, dret, llengua, valors, etc.) i esvan escurçar les distàncies –els romansvan teixir una xarxa de carreteres, lesvies, que acostaven els pobles i per-metien de comerciar–; i, finalment, hiva haver un autèntic moviment de per-sones de cap a cap de l’Imperi. Si aixòno va ser un procés de globalització,què és?

El terme globalització, però, vol dirtot això? Tal com hem descrit el con-cepte, sembla que seria més adequatparlar, per exemple, de generalitzacióo popularització (de costums, d’ideeso de valors, posem per cas), de veïna-lització (atès que és tan veí nostre unjaponès com un aragonès: amb totsdos podem comunicar-nos-hi al mo -ment), d’igualació (també, d’idees,d’oportunitats, etc.), de culturalitza-ció... (els historiadors empren el termeromanització per a parlar del cas con-cret de l’Imperi Romà).

Com és que diem, doncs, globalit-zació? A primer cop d’ull sembla unaforma impròpia: globalitzar vol dir ‘ferglobal’, i global vol dir ‘en conjunt’ (p.e.: El problema, enfocat globalment,

és fàcil de resoldre ). Potser sí que lasocietat de tot el món pot ser consi-derada d’una manera més conjunta,però no és aquest l’autèntic rerefonsdel concepte; si més no, hi falteningredients, com ara l’escurçament deles distàncies. A més, en psicologiaempren també globalització amb unsentit específic, més encertat, quemostra quin ha de ser l’abast de signi-ficat d’aquest mot: ‘procés cognoscitiuconsistent a percebre d’una maneracomplexa i genèrica un conjunt i apassar, en un segon moment, a l’anà-lisi dels seus components particulars’.

I doncs, com és que usem aquestmot si no acaba de ser precís? Enanglès el mot global vol dir mundial. Sibé en català podem parlar de globusterraqüi per a referir-nos al planeta,rarament parlem de problemes globalsquan volem dir que afecten tot el món(llavors diríem problemes mundials ) otelevisió d’abast global quan volem dirque es veu arreu (llavors diríem televi-sió d’abast mundial ). Per tant, el quehem fet és, ras i curt, calcar el motanglès globalisation, que vol dir sim-plement mundialització, sense pararcompte sobre quin era l’abast real d’a-quest mot. Diguem-ho clar: el feno-men que actualment sembla voler-nosficar a tots dins el mateix sac –onemprar globalització seria justificat– ésun fenomen que, en realitat, no fa sinóempetitir el món, fer-nos-el més prò-xim. I per a aquest sentit no és adequatemprar el mot globalització.

Quina ha de ser la solució cor -recta, doncs? Mundialització. De fet,en francès ho diuen així. (En català–tot s’ha de dir– ens hem emmirallaten l’espanyol, que ha traduït el motanglès en globalización, sense pensarexactament si era la millor traducció,i hem calcat l’espanyol.) Es pot dir (iamb raó) que el terme globalitzacióestà força implantat i que és conegut.També podrà al·legar que podemrelacionar globalització amb globusterraqüi. Però no hem de perdre devista que, primer de tot, mundialitza-ció expressa més clarament el con-

cepte i, segon, que no hem de fernostres els errors (en aquest cas, detraducció) dels altres.

També és cert que global apareixen moltes més construccions. Es vaposar de moda la frase pensa global-ment, actua localment. Aquesta mà -xima vol dir que si es volen resoldreels problemes del món cadascú, en elseu entorn, ha de dur a terme accionsresponsables. Doncs bé, la màxima enqüestió és desafortunada, perquèse’ns fa pensar d’una manera globali hem de fer més esforç que la restad’humans, que només han de pensaren el món. Direm, també, que, com afusió de global i local, s’ha creat l’hí-brid glocal.

Relacionat amb globalització hi hael terme aldea global, que és un altrecalc. Un pensador canadenc, Mc -Luhan, va encunyar el terme globalvillage per a referir-se a la configuraciódel món, on tot era més a prop i, pertant, podíem dir que el món era ungran poble. (Els anglosaxons són moltamics de fer metàfores. L’anterior vice-president dels Estats Units, Al Gore, vaencunyar el terme autopistes de lainformació per a referir-se al tipus decomunicació ultraràpida que té llocper Internet.) Una altra vegada, el sig-nificat que hi ha darrere el termeanglès és poble mundial. Però, unaaltra vegada, en espanyol no van pararcompte en la traducció del terme i vandir-ne aldea global. I, una altra ve -gada, els pensadors catalans van dei-xar-se endur per la mandra i en comp-tes d’escatir l’autèntic significat de lametàfora van acomodar-se a aldeaglobal. El Termcat (Centre de Termino-logia Catalana) va intentar redreçar lasituació i va posar en circulació el neo-logisme veïnatge universal, que ésmolt més fidel al significat i a la filo-sofia de l’anglès global village (però jase sap: costa més redreçar una bigaque no pas torçar-la). El sociolingüistaXavier Lamuela va proposar una solu-ció semblant, que tenia la gràcia d’a-costar-se formalment a l’originalanglès: vilatge universal.u

El terme «globalització», diu tot el que vol dir?

Xavier Rull


Plantejament globalL’anàlisi de la toponímia catalana en

general posa en solfa una sèrie de pro-blemes que cal tenir ben presents al’hora d’encarar-la, a fi i efecte de millo-rar la qualitat i el rigor dels treballssobre la nostra onomàstica. Bona partd’aquesta problemàtica plantejada sor-geix de resultes de les particularitatshistòriques que han anat patint lesterres de parla catalana al llarg deltemps, per més que en altres casos elsentrebancs són la conseqüència directade la realitat en la qual se circumscriu eltopònim en qüestió. Encara que paregauna resolució prematura, val a dir quela qualitat i el rigor ambicionats en elsnostres treballs tan sols s’aconseguiranen la mesura que s’afaiçone unaonomàstica interdisciplinar, unaonomàstica disposada a tenir en consi-deració les aportacions que es podenrealitzar des de l’àmbit de la història, lapedagogia, la lingüística, la sociolin -güística o la geografia, àdhuc vorejantel de l’antropologia. Augmenta, doncs,el nivell d’exigència establert per a l’in-vestigador, el qual ha de treballar ambmolts detalls diferents abans d’oferirqual sevol asseveració a la comunitatcientífica. Un intent de sistematitzacióde les dificultats que sorgeixen en eltranscurs de les anàlisis de la toponímiaen llengua catalana pot contribuir aestablir punts de debat sobre les solu-cions escaients a cada cas, així com potalertar contra el perill de les transcrip-cions inapropiades o les identificacionserrònies. Conscient que una teoritzacióen abstracte no deixa d’assimilar-se auna teorització en el buit, i fidel a lameua voluntat tàcita de lligar una expo-sició diàfana o (com a mínim) concreta,posaré les bases d’aquest recull de lesdificultats en l’anàlisi a partir de l’expe-riència consolidada a l’empara del tre-ball familiar amb les denominacions delterme d’Ulldecona. Així, no tinc capdub te que la casuística d’aquesta vilade la comarca del Montsià ofereix unabona possibilitat d’agrupar alguns delsproblemes més freqüents en els estudistoponímics: tan bon punt he aprofun-

dit en el material proporcionat, d’unabanda, pels cadastres (la versió oficial)i, de l’altra, pels informants relacionatsmés i millor amb el món dels llauradors(la versió popular), he topat amb unesdificultats que permeten una sistema-tització i, en particular, poden conèixerla generalització següent, detallada ennou punts.

Sistematització de les difi-cultats en l’anàlisi de latoponímia en llengua cata-lana

1. L’afer de l’etnocentrismeDe primer, l’inconvenient que cal

superar és el de l’etnocentrisme inhe-rent a qualsevol comunitat. Aquest fac-tor ocasiona problemes d’identificacióa l’estudiós que procedeix de l’exterior–mentre que obliga l’estudiós que pro-cedeix de l’interior a un esforç d’objec-tivació. Ara bé, ningú no ha de dubtarque les relliscades que l’investigadorpuga cometre a causa del seu desco-neixement no impliquen l’equívoc entrela gent del poble. Més encara, els habi-tants de cada localitat tenen molt i moltclara la realitat a la qual es refereixen encada moment. Un exemple concret quepot il·lustrar aquestes paraules fóra elproporcionat pel mot riu. Poso per cas,els ciutadans d’Amposta i els vilatansd’Ulldecona parlen sovint del riu, peròmai no apel·len al mateix element. Així,

quan els ciutadans d’Amposta fanmenció del riu, el punt de referènciapres és l’Ebre; al seu torn, els vilatansd’Ulldecona pensen en el de la Sénia, alvoltant del qual s’organitza, d’unamanera tradicional, una part de lesseues vides. En conclusió, la peça lèxicano varia en cada cas, per bé que s’evi-dencia que el contingut semàntic dife-reix radicalment. El riu per antonomàsiad’Ulldecona no és el riu per an to no mà -sia d’Am posta, a pesar que ambdues lo -calitats no solament resten se paradesper una distància escassa, sinó que per-tanyen a la mateixa co marca. I, un copconeixedors d’aquest detall, no ha desobtar el lector que, pre cisament, unapartida del terme d’Ulldecona es deno-mine partida del Riu.

De vegades, l’etnocentrisme de lescomunitats va més enllà i afecta el pro-cediment de designar altres realitatsque, en principi, es comparteixen ambalguns nuclis de la rodalia. Aquestamena d’etnocentrisme s’esbrina, sobre-tot, en les variacions que els noms de lesvies de comunicació pateixen al seu pasper cadascuna de les diferents pobla-cions. D’aquesta forma, i a tall d’exem-ple, val a dir que en la parla col·loquiald’Ulldecona és del tot habitual que homes referisca a la carretera d’Alcanar, lacarretera de Tortosa i la carretera deVinaròs. El significat que s’atorga aaquestes expressions fóra parafrasejableen els térmens següents: «la carretera

onomàstica

Dificultats en l’anàlisi de la toponímia en llengua catalana

Pere Poy

que va d’Ulldecona a Alcanar», «la car-retera que va d’Ulldecona a Tortosa» i«la carretera que va d’Ulldecona a Vi -naròs». D’acord amb aquest planteja-ment, la preposició de adquireix, per dir-ho d’alguna manera, un sentitdireccional i no pas pròpiament posses-siu. I la direcció s’interpreta sempre apartir de la consideració que la vila natalconstitueix el punt de partença delviatge, una espècie de quilòmetre zero.La qual cosa confirma fins a quin extremcada comunitat assumeix el propi pano-rama i n’extrau els elements necessarisa fi de configurar un univers particular.El lèxic mai no deixa de palesar l’e-xistència d’una mentalitat que privilegiala comunitat de procedència consa-grant-la en qualitat de centre de la rea-litat, de melic del món. I és que el mónes carrega de sentit en la mesura que lavila d’origen demostra aquesta capaci-tat per a esdevenir el patró que l’or-dena.

2. Les modificacions merament estètiques

Malgrat l’advertiment amb què esclou el punt anterior, cal efectuar unaremarca que servirà d’excusa per aintroduir un altre element digne dedebat. Usaré un exemple per a bastir laconclusió teòrica. Si bé la vila d’Ullde-cona as sumeix la condició de quilòme-tre inicial i això determina la denomi-nació de les vies de comunicació ambaltres localitats, la lògica resta escap -çada en el punt i hora que hom s’aturaa analitzar la carretera de la Galera,perllongació del lligallo de Sant Jaume.En aquest cas concret, el topònim no espot explicar a partir de la visió quecadascú assoleix bo i considerant que elseu poble és el punt de partença, ja queno solament no respon a aquesta ten -dència, sinó que ni tan sols va en con-sonància amb la realitat. La carretera dela Galera cons titueix una formulacióprou coetània que ha fet recular, en lapràctica, el mot tradicional que sempres’havia aplicat per a es mentar aquellarealitat, el lligallo de Sant Jaume. Quinsfenòmens contribuirien a explicar aques - ta relliscada? Penso que en aquest indretel factor de la ignorància no gaudeix depes suficient, encara que representa unargument amb una certa justificació. Arabé, també s’hauria d’a puntar en unaaltra direcció, i s’hauria d’anotar que,en l’exemple facilitat per la carretera dela Galera i el lligallo de Sant Jaume, hiha jugat un paper important i decisiu la

voluntat estètica de l’administració, lamentalitat de la qual associa els lligallosbiunívocament amb la ramaderia, ambl’ambient rural –as pec tes que, malgratno explicitar-ho, hom considera menysrellevants i propers a la incultura.

3. Les solucions inventadesL’explicació sobre el lligallo de Sant

Jaume posa damunt la taula l’afer delcanvi del nom original d’una realitatper un altre d’inventat. Aquest mateixfet que es tracte d’un nom inventat–que no s’adiu amb l’original– portainherent la seua inadequació. L’inven-tari oficial de les partides del termed’Ulldecona evidencia que en algunscasos existeix la tendència del funcio-nariat a limitar-se a cobrir uns expe-dients oficials on tot ha d’encaixar a laperfecció. A banda d’algunes traduc-cions al castellà –les quals no deixen deser canvis de nom llampants i conno-tats–, em fa l’efecte que mereixenalgunes remarques els exemples de lapartida dels Plans-Castellets i la partidadels Plans i les Codines. Ambdues con-juntures són exponents de la creativitatadministrativa, la qual es veu forçada agenerar noms per a precisar realitatsconcretes que, gràcies a les seuescaracterístiques, demanen de serassenyalades. El que passa en tots doscasos és que s’acaba incor rent en unairregularitat que, a la llarga, pot portarconfusions. Per tal d’aconseguir Plans-Castellets, s’aprofita que existeix la uni-tat geomorfològica dels Castellets alMontsià, quan en realitat aquesta uni-tat es troba ubicada a moltíssimadistància de la partida que també n’os-tenta el nom. De fet, la denominacióque, atenent la lògica, correspon a lapartida dels Plans-Castellets hauria deser el de partida de la Drecera, car noendebades es tracta d’un territori quees relaciona ben obertament amb ladrecera cap a l’ermita de la Mare deDéu de la Pietat. En consonància ambla reflexió de l’apartat anterior, perventura es podria atribuir la fórmulail·lògica a un circumloqui estètic derivatd’un intent d’evitar el reflex d’una rea-litat excessivament iden tificada amb elmón rural. De forma paral·lela al girPlans-Castellets, val a afirmar que lapartida dels Plans i les Codines no res-pon a cap tradició arrelada dins lapanoràmica local, ni des del punt devista onomàstic ni des del vessantgeogràfic, per tal com no es tracta decap àrea on predominen les codines,

els sots a la pedra sense vegetació querecullen aigua de pluja. Ara bé, enaquest punt he de reconèixer que nom’atreveixo a proporcionar un gir alter-natiu que s’hi adiga més; potser n’hiha que es troben en condicions de rea-litzar una aportació acurada sobre lasolució que s’hi escau.

Quelcom de paregut a les partidesesmentades succeeix amb la partida deValldepins, que ha facilitat que el polí-gon industrial que s’hi ubica –i que, alremat, promociona directament o indi-rectament la zona– s’acabe anome-nant de la mateixa manera. Resseguintel fil de la lògica, cal adonar-se que lapartida de Valldepins pren el nom, alseu torn, d’un indret situat al sentitdret de la carretera en direcció cap aVinaròs. Encara que la vall de pins pri-mitiva ha vist desaparèixer l’elementque la caracteritzava per la pressió delscultius, en queda un record a través dela toponímia. Però la qüestió de fonsno consisteix a assenyalar l’existènciad’un mot que ha perdut el seu contin-gut semàntic, ans a plantejar que eltopònim actual no respon, ni de bontros, a la realitat i, en tot cas, s’hauriade concloure que es manté mitjançantun procediment artificial. Àdhuc –si empermeteu la ironia–, pot ser premoni-tori d’algun futur daltabaix ecològicque el qualificatiu natural d’un indretforagitat passe a designar un polígonindustrial gràcies a unes tombarellespolítico-administratives.

4. La desaparició dels referents antics

Relacionat amb el lligallo de SantJaume i l’evolució que ha patit tant enl’àmbit de l’onomàstica com en l’àmbitde la realitat –on ha donat pas a laconstrucció d’una carretera, la de laGalera–, no està de més de subratllarque efectuar la investigació toponímicabo i utilitzant (només) documents i ca -dastres reculats pot acusar l’inconve-nient de navegar a la deriva en aquellsindrets en els quals el medi ambient haconegut una modificació o, més greuencara, la desaparició. Al llarg i ampledels darrers anys, la industrialització i lamillora de les comunicacions entre elsterritoris han imposat la dinàmica devariar el traçat original dels camins ra -maders, així com n’ha ocasionat ladesa parició quan ha convingut. El casdel lligallo de Sant Jaume constitueix unexemple paradigmàtic d’element ambidentitat pròpia que sucumbeix a causa


onomàstica

de les exigències de la modernitat i elprogrés. De la mateixa manera, mentred’una banda s’han afavorit les varia-cions dels límits tradicionals dels tér-mens o les partides, de l’altra s’hanesborrat camins –diguem-ne– emble -màtics, com ara el dels Bandolers. I ésevident que tot plegat afecta l’inventarionomàstic local, pel que respecta a des-plaçaments de noms cap a indrets enprincipi aliens a l’origen (polígon i par-tida de Valldepins ) i, també, pel quecomporta de pèrdues irreversibles (camídels Bandolers ).

Al mateix temps que es mencionenles possibilitats que els límits d’anysanteriors hagen patit retallades avui dia,s’ha de fer notarque Ulldecona nosempre ha consti-tuït la unitat admi-nistrativa que homconeix en l’actuali-tat. Concretament,cal tenir molt encompte el fet quefins ben entrats enel segle XIX Ullde-cona i els Freginalseren una peça úni -ca, de tal ma ne raque exis tia unadepen dència direc -ta d’Ulldecona so -bre els Freginals. Laqual cosa condiciona en algun mo mentla toponímia, car la partida de Lletí tansols s’explica a partir del referent delsFreginals i els cognoms que hi predomi-nen. De fet, els Freginals inicien un pro-cés d’emancipació del terme que cul-mina l’any 1844; la creu de terme de lesVentalles indica on hi ha la línia divisò-ria que imaginàriament avui separa Ull-decona dels Freginals.

5. Una normativització barroeraLes deformacions oficials que la par-

tida de Lletí ha anat coneixent posende manifest els estralls que la normati-vització lingüística mal entesa ha causatdamunt la toponímia local. Així, doncs,la ignorància ha provocat que en al -guns casos la partida de Lletí passés adenominar-se partida de Llatí. I és queLletí no únicament constitueix un cog-nom típic de la vila dels Freginals, sinóque temps enrere era el cognom delseu batle. De la mateixa forma com latraducció al castellà significava l’es-queixament d’una tradició, els coneixe-ments escassos a l’hora de portar a

terme la normativització de la toponí-mia han produït malformacions que endefinitiva no afavoreixen gens ni gota lanormalització del català, car aixequenantipaties i recels entre la població. Pertant, cal reivindicar que l’administraciócatalana (en qualsevol dels seus nivells)esdevinga competent en matèria ono -màstica, amb el benentès que la com-petència ha de suposar una traduccióentenimentada i sobretot coherent dela política de normalització lingüística.Ara bé, l’administració local demostra,a partir de les seues actuacions, que nodisposa de cap assessorament lingüísticque col·labore en la tasca de depurar elnomenclàtor oficial i, també, que parti-

cipe activament davant les necessitatsde creació de noves marques.

6. Els criteris de la regularitza-ció ortogràfica

Les dificultats que sorgeixen en elpunt i hora que l’investigador vol dispo-sar d’una transcripció del ventall ono -màstic que es proposa d’estudiar aletar-geixen els treballs i, àdhuc, fàcilmentpoden influir en els resultats o la quali-tat de les seues planes. Per això, l’e-xistència d’un nomenclàtor en condi-cions afavoriria la dinamització de latasca dels investigadors i, de retruc, per-metria que els treballs presentessen unaunitat pel que respecta a les denomina-cions –unitat que s’agrairia. En l’actua-litat, davant les mancances de l’admi-nistració i la intel·lectualitat cadascú trial’ortografia que més el convenç, senseplantejar-se manta vegada la utilitzaciódels criteris etimològics o, simplement,normatius a l’estil fabrià. D’altra banda,també és veritat que la tasca de fixaciódels noms oficials constitueix la tascad’un filòleg format i no pas d’un afec-

cionat. En tot cas, no es tracta d’unatas ca senzilla, car presenta algunes con-trovèrsies, bàsicament en indrets en quèes fa necessària una elecció que contra-posa l’interès normatiu amb l’interèsdialectal. Quina fóra la forma mésadient, Llacuna o Llecuna? Tot depèndel criteri filològic que hom desitge deprivilegiar. Atenent la mateixa regla detres, cal desplaçar el mas del Retó enbenifet del mas del Rector? I, ja que laqüestió ha sorgit, ¿es fa necessari unprocés –ni que siga paulatí– de reintro-ducció d’aquelles vibrants finals que latranscripció ha anat esborrant davant lacircums tància que la pro nún cia les em -mu deix? Dit d’una altra manera, ¿es fa

necessari de donarpreponderància aCal ders enfront deCaldés, Mangraneren front de Mangra -né i Retor en frontde Retó, malgratque la tradició do -cu mental apuntacap a les modalitatscol·locades en se -gon lloc? Si més no,pareix lògic d’iniciaruna depuració or -to gràfica en aquellstopònims que hanconegut deforma-cions de resultes

del desconeixement del seu significat (alcapdavall, de la desaparició del referentantic), com en el cas de Astorn, que hade retornar el seu lloc a Astor.

7. Compte amb els castellanis-mes!

No obstant les consideracions delpunt precedent, qualsevol intent dedepuració de la llengua utilitzada en elregistre onomàstic ha de caminar ambprecaució a l’hora de tractar el conjuntformat pels mots castellanitzants o,senzillament, els mots manllevats d’a-quest altre idioma. Expressat de formabàsica, la presència del castellà en latoponímia d’Ulldecona respon a laimposició coneguda de tothom (mal-grat que negada ben darrerament desde les altes esferes del poder estatal).Aquesta regla, però, és vàlida llevatd’alguns exemples molt concrets. Deprimer, cal assenyalar la inadequacióque de forma tradicional ha suposat lapresència de noms de partides en cas-tellà com a resultat de la traducció delsnoms originals en català. Així, s’han


onomàstica

Castell d’Ulldecona FOTO: Mir

obtingut denominacions que podeninduir a certes confusions, sobretot enaquells casos on la transformacióesdevé tan radical que difumina elscontorns del topònim genuí. En elcadastre de 1934, sobta la presènciade la barroera partida del Balsón, quel’investigador ha d’associar a la partidadel Banyador. Sense abandonar elmateix document administratiu, la par-tida de las Palomitas mereix de sertractada com a conseqüència de laseua absurditat i, també, pel fet quehaja arrelat entre la població. Particu-larment, postulo una traducció a partirde colomeres i no pas de palometes(geosinònim de papallones ), car a unacerta proximitat hi ha l’anomenadapartida de la Colomera. En tot cas, ditaixò, s’ha de fer notar que la partida deles Palometes ha estat assumida entreels habitants d’Ulldecona. Quelcom deparegut ocorre amb la perífrasi que hadonat peu a la partida dels MontesBlancos: el castellanisme ha estat assi-milat –segurament perquè la seua pro-cedència lingüística l’ha revestit deprestigi–, s’ha incorporat dins l’inven-tari lèxic local i, més en cara, s’ha con-solidat en forma de cognom, Montes-blancos. En canvi, la partida de Larióni la partida de don Patricio s’han d’in-terpretar en qualitat de castellanismesassumits, per bé que han acceptat depassar pel sedàs que constitueix la pro-núncia col·loquial. Larión respon,doncs, a l’adaptació de l’antropònimHilarión –adaptació consistent, comveiem, en una afèresi–, així com donPatricio ha d’articular-se d’acord ambla tendència catalana a assimilar elssons interdentals als sons alveolars. Lesintroduccions castellanes que han fetfortuna no poden ser analitzades almateix nivell que les denominacionsque han foragitat els topònimsgenuïns, bàsicament per tal com lesintroduccions castellanes han tri omfaten aquells indrets on no existia motcaracterístic. Ara bé, aquesta lògicas’escapça en l’instant que hom topaamb la partida del Pantano, ja que laparaula habitual que circula a l’interiord’Ulldecona no és pantà, sinó pantano.Però el lector estarà d’acord amb mique tota tendència té la seua excepció.

8. El problema de les duplica-cions

Un entrebanc que sovinteja enaquesta mena d’investigacions és elde la duplicitat dels topònims. Arri-

bats a aquest punt, no s’ha de caureen la temptació de concloure quel’administració encarregada de l’enre-gistrament ha comès una errada. Enrealitat, en aquests casos de duplica-ció nominal succeeix que la mateixaetiqueta s’utilitza com a macrotopò-nim i com a microtopònim. Així, bensegurament hom podrà documentarl’existència d’una gran àrea i alhorad’una subpartida que ostenten unaqualificació idèntica. El cadastre de1934 apel·la a tres zones conegudesamb el nom de partida de les Senio-les, encara que en dos dels casos volsignificar que es tracta de subpartidesi no pas d’una partida global.

Encara cal anotar que una altramanera de generar duplicacions es basaen l’exercici de realitzar pluralitzacions.El cadastre de 1814 il·lustra aquestaconjuntura a la perfecció, per la qualcosa es troba la partida de l’Esquarte-rada al costat de la partida de lesEsquarterades o bé la partida de la Planaal costat de la partida de les Planes. Lespluralitzacions s’expliquen a partir d’unmecanisme que s’activa en el parlantdes del moment que mira de transme-tre el nom de la partida a les finquesque s’hi apleguen; en conseqüència, lesfinques de la partida de l’Esquarteradanecessàriament han de passar a ano-menar-se les Esquarterades. Un cop elnom metonímic adquirisca prou perso-nalitat, es veurà prou facultat per a des-plaçar el nom original o, si més no, dis-minuir-ne els límits tradicionals.

S’ha d’anar molt amb compte de noconfondre les duplicacions provinentsde l’aplicació dels recursos expressiuspropis de la parla amb alguna de lesque s’han originat en temps relativa-ment recent a redós de l’administració.L’exemple paradigmàtic de la duplica-ció forçada i equívoca el representa elcas de la paraula castell. A Ulldecona,existeixen un castell emmurallat –al llocon s’havia assentat la població primitivaabans de desplaçar-se fins a la foia–, lapartida del Castell i el barri Castell. Lapartida del Castell es correspon, lògica-ment, amb tota aquella àrea la perso-nalitat de la qual ve definida per lapresència del castell medieval, mentreque el barri Castell no és altra cosa queun nucli de població escassa depen dentd’Ulldecona. Val a dir que, fruit de larelació entre l’agregat i la vila, el barriCastell ha rebut el motiu de barri Cal-ces –com més veïns... En l’actualitat,s’ha instal·lat el costum de designar

per escrit el barri Castell utilitzant elmot Castell sense cap altre indicador,la qual cosa no deixa de constituir uncontrasentit que pot comportar equí-vocs evidents. En la paperassa oficial,crec que hom ha d’assumir la regla dedistingir amb claredat entre el monu-ment i el barri Castell, igual com en lallengua parlada.

9. La supressió de l’article determinat

Esbrino també una tendència a lasupressió de l’article determinat entopònims que tradicionalment l’havienostentat. Esdevé força indicatiu de l’es-tat de coses real el fet que la supressiódenunciada es produïsca únicament enels documents que genera l’administra-ció. És a dir, els usuaris de la llenguamantenen la vitalitat de l’article deter-minat en les seues manifestacions orals.Per ventura, l’explicació que pot donarcompte d’aquesta preferència per lacaiguda de la partícula determinadorade certs topònims s’hauria de centrar asubratllar la difusió de la idea que laforma resultant pareix més culta que nopas la forma original. En essència, s’hainstal·lat a casa nostra un prejudici quederiva de factors diversos, no semprecoincidents. Així, doncs, la voluntat deprivilegiar Sénia en detriment de laSénia respon únicament al desig d’es-borrar al màxim la petja rural que elnom del poble del Montsià conté.Sense l’article, el topònim coneix unaindividualització, mentre que en cascontrari corre el risc d’assimilar-se a unaconjunt de sénies, tan sols una de lesquals fóra objecte de la visita del par-lant. Malgrat la tendència oficial, ésmolt difícil que algú accepte la grama-ticalitat de *Vaig a Sénia. Els nuclis quedepenen d’Ulldecona han portat tradi-cionalment l’article determinat, de ma -nera que llevar-los-el de la denominacióadministrativa constitueix una tendèn-cia del tot errònia: la Miliana, els Valen-tins i les Ventalles. Amb tot, els casos enquè s’escull Miliana, Valentins i Venta-lles no responen tant a l’intent d’esbo-rrar els rastres rurals inherents com alconvenciment que la inserció de l’arti-cle s’entén en qualitat de vulgarisme.La idea que el topònim amb l’article nos’ha d’acceptar dins el registre estàn-dard no deixa de ser una influència delcastellà que, traduïda al català, esdevéun deix culte absolutament fals que noafavoreix gens ni mica la normalitzaciódel nostre idioma.


onomàstica

Remarca final sobre la uto-pia de la sistematitzacióabsoluta

A pesar de les reflexions efectuadesfins ara, el lector ha de comprendre quela investigació enclou un parany en ellamateixa. Hom s’ha d’adonar que la sis-tematització cercada no sempre es pro-dueix. Igualment, ocorre sovint que notots els indrets tenen un nom inequí-voc. Per això, a l’hora de realitzar estu-dis to po nímics hom ha de predisposar-se a ser flexible en aquells indrets on laflexibilitat esdevé necessària. Aquestaflexibilitat ha d’anar acom panyada,també, d’una desconfiança envers elsfons documentals de l’estil dels cadas-tres. Si bé les actes notarials palesen lavoluntat de ser aclaridores d’una situa-ció per l’interès que cadascun delsaspectes de la realitat estiguen organit-zats, els cadastres coixegen en moltspunts. Això no obstant, la lectura d’al-guns dels més significatius demostraque solen respectar la globalitat, encara

que (com a conseqüència de la mancade rigor) el detall acostuma a trontollar.En concret, i com a regla general, elscadastres comencen a fer fallida en elpunt i hora que hom es disposa a dava-llar fins a les particularitats. Aleshoresés necessari el consell de la gent delcamp, coneixedora del terme, per a de -tectar les errades. Les entrevistes per-sonals, però, posen en evidència un ele-ment que d’entrada hom ja potsospitar: la quadrícula dissenyada da -munt el paper no coincideix amb la rea-litat. L’administració s’ha limitat a cobrirels expedients requerits i d’aquí ve ques’haja esforçat a marcar de forma inva-riable els indrets inicial i final de cadapartida. En la pràctica, les parcel·lacionsoficials no gaudeixen de tanta infal·libi-litat com vol reflectir el paper i, sovint,és de més utilitat prendre un lloc fixcom a referent per tal de situar elstopònims damunt un mapa i, sobretot,damunt el terreny. La manca de rigorcomporta, doncs, un inconvenient d’a-

bast superior: la documentació norecull el conjunt de topònims de lalocalitat, per la qual cosa cal advertirque no hi són tots els noms que hosón ni ho són tots els noms que hi són.En conseqüència, l’estudi (mínimamentcompetent) de la toponímia es revesteixd’una gran complexitat. I l’intent decercar-ne el desllorigador provoca quel’onomàstica s’haja de transformar enun coneixement in ter disciplinar, o sia enun coneixement que no es re duïsca tansols a la lingüística, sinó que apleguenocions de literatura oral i popular, elscostums i les tradicions, la religiositat ila superstició, la història, la climatolo-gia, la hidrografia i l’orografia, a fi iefecte de posar-les en relació. I així s’o-bre la porta a la reflexió al voltant dela necessitat d’un coneixement inter-disciplinar que fonamente els estudisonomàstics i, en concret, els estudistoponímics.u


onomàstica


Arran de l’estrena de Harry Potter ila pedra filosofal es va crear una fortapolèmica sobre el doblatge a la nostrallengua de la pel·lícula. No m’hi refe-riré, perquè estic segur que és cone-guda de tots els lectors de LlenguaNacional. Del que ja no n’estic tant, desegur, és que els lectors coneguin lesmales traduccions, pel que fa a la llen-gua, que s’han hagut d’empassar elsnostres adolescents, fruit de les pres-ses que imposa el mercat, però sobre-tot del mal domini del català que té latraductora dels quatre volums apare-guts fins ara: la senyora Marta Esco-rihuela.

En un article publicat a la re vistaPerspectiva Escolar, en què analitzavaels tres primers vo lums, m’hi vaig refe-rir, una mica de passada, amb aques-tes paraules, queem van semblarprou con tund ents:«les traduc cions, iso bre tot la del pri-mer volum, sónnefastes, són deles més dolentesque he llegit enmolts anys (si com -preu la nova edi-ció, amb tapa dura..., aparegu da acomençament d’aquest 2001, ja la tro-bareu revisada a fons). No cal posar-neexemples, us els estalviaré, perquè enpodeu trobar a cada pàgina. Només usdiré que semblen traduïts directamentdel castellà més que no pas del’anglès. És tan exagerat que gosariadir que algú que no sabés castellà noels podria entendre. Molt em temoque aquestes traduccions esdevindranclàssics nostrats, pseudoliteraris és clar,del que alguns sociolingüistes ja ano-menen catanyol. I sap greu, molt greu,perquè els han llegit milers i milers dejoves que es pensaran que el català ésaixò o que en català tot s’hi val. Iencara sap més greu perquè ben tra-duïts els haurien llegit amb el mateix

gust, o més, i alhora els hauria servitper millorar aquesta llengua que s’em-bastardeix a marxes forçades i que s’a-llunya dels usos estàndards i literarisd’una manera tan ràpida que fa esbo-rronar» (1).

Malgrat crítiques com aquesta, imalgrat les revisions que l’editorial hiha fet, en el quart volum, i darrer aracom ara de la sèrie, encara hi trobemuna colla de defectes que en desvir-tuen la traducció, i doncs la llengua,tots fruit d’aquesta manca de conei-xement del català estàndard i delsdiversos registres que demostra la tra-ductora. Només us en posaré unsquants exemples perquè us en feu unaidea, tot i que es podrien multiplicar:el tractament vós / vostè no s’acaba dedominar (p. 270, per ex.); el narrador

ara utilitza l’article personal, ara no (p.17, per ex.), com també s’esdevé ambles preposicions per / per a (a tall d’e-xemple, podem dir que a la p. 171 elnarrador no l’usa, mentre que en undiàleg el Harry, sí, p. 221); hi ha unabús dels possessius (p. 688 per ex.) idels adjectius davant els substantius(p. 33, per ex.); alguns termes quepodem considerar col·loquials i fins itot vulgars, com «aviam» (per vejam,a veure, veiam...), «fotre», etc. els tro-bem utilitzats tant pel Hagrid com perprofessors o fins i tot pel mateix narra-dor; els castellanismes, sobretotsintàctics, són d’allò més variats:«–Quant de temps portes aquí,Dobby?» (p. 362) no vol pas dir quel’elf domèstic d’aquest nom es dedi-

qui a transportar o a vendre temps,sinó que li pregunta quant fa que ésallà; o aquesta altra carregada d’am-bigüitat, sobretot tenint en comptel’ús dels pronoms que veurem totseguit: «Llavors unes mans el van alçari li van donar la volta.» (p. 635),només vol dir que el van girar; etc.,etc., etc. Però, com he dit, l’ús mésallunyat de la normativa, més castella-nitzat, és el que la traductora fa delspronoms. D’exemples n’hi ha perdonar i per vendre i són d’allò mésvariats: la manca d’algun pronom és elmés abundant («si no ets a temps, sifas tard», p. 441, «Fa deu minuts hanvingut un parell que em volien...», p.81 , «I li he demanat!», p. 381, etc.),però també hi trobem abús de pleo-nasmes («El senyor Diggory l’hi va tor-

nar la vareta alHarry,...», p. 139) ide pronoms forts(«Esbufegant elHar ry es va desem-pallegar d’ell...»,p. 596, que es re -fereix a un animalmonstruós), al cos-tat de canvis depronoms totalment

incomprensibles: «uns pastissos sabo-rosos que estaven per llepar-s’hi elsdits» (p. 387), «La casa era sobre unturó [...], li faltaven algunes teules»(p. 7), «el Harry li va explicar a ella i alRon el que havia fet» (p. 224), etc.,etc., etc.

No em digueu que no és una llàs-tima! No em digueu que no és unaoportunitat ben malaguanyada! Arri-bats a aquest punt, només ens podempreguntar si té sentit que l’editorialcontinuï mantenint la mateixa traduc-tora. Si ho fa, que molt em temo queserà així, li demanaríem que almenysrevisés a fons la traducció, i que fes elmateix amb els volums publicats, quees continuen editant i editant carre-gats d’errors de tota mena.u

mitjans de comunicació

La traducció de Harry Potter

Pere Martí i Bertran

1. Perspectiva Escolar, núm. 253 (març 2001), p. 89.2. J.K. Rowling, Harry Potter i el calze de foc, Ed. Empúries, Barcelona, 2001, traducció de Laura Escorihuela, 698 pàgines.


amics i mestres

Un xic avergonyit, confesso que noconeixia Antoni Boada. Me’n parlà enJoan Vilamala, i em recomanà que li fesuna visita. Vaig telefonar-li demanant-li una entrevista. Em va rebre amb unaamabilitat i confiança com si ens cone-guéssim de tota la vida. Antoni Boadacol·laborà durant vint-i-cinc anys en elperiòdic Igualada; ha participat ambles seves comunicacions en algunes As -semblees Comarcals d’Estudiosos; hacol·laborat en gairebé totes les Miscell a -nea Aqualatensia editades pel CECI;pregoner de la Festa de la Farigola dePrades durant deu anys; fou el compi-lador del Llibre d’or de Verdaguer; hadonat conferències sobre el sacerdot-poeta arreu de Catalunya; ha publicatApel·les Mestres, franciscà o descre-gut?, dins la col·lecció «Episodis de lahistòria» de l’editorial Dalmau; Contesd’Ulldocell, amb il·lustracions d’en Bat-llori Jofre, editades per AUSA; Del Borna Mercabarna; Cent articles sobre Ver-daguer; Cent articles, VÀRIA; Llibred’homenatge i recordança a FrancescBoada i Sabater; Fruita, hortalisses iliteratura ; una molt completa biografiad’Apel·les Mestres, prologada pel doc-tor Francesc Fontbona; Les dones en lavida i en l’obra de Verdaguer, i ara téen vies de publicació un àlbum amb elsdos-cents ex-libris dibuixats per ell.

Antoni Boada és posseïdor d’unagran biblioteca; però el que més m’im-pressionà és la seva col·lecció verda-gueriana: edicions de L’Atlàntida iCanigó amb dedicatòries autògrafesdel poeta, altres obres de Verdagueramb excel·lents relligadures, medallesi terracotes amb l’efígie de MossènCinto, infinitat de carpetes amb sepa-rates, programes, articles, recordato-ris, postals, segells; la gravació en discde l’òpera Canigó, i un altre disc ambla veu autèntica de Verdaguer. Guardatotes les fotografies que es coneixendel poeta, i té fotografiats tots elscarrers i places dedicats a Verdaguerde tots els pobles de Catalunya. Diarisi revistes en què col·laborà MossènCinto, i les dedicades al seu apoteòsicenterrament. Arxivadors amb dotze-

nes de carpetes ordenades per temesi per personatges relacionats ambVerdaguer. Impossible de veure-hotot en una sola tarda, de manera queja he quedat amb ell de fer-li unaaltra visita.

L’entrevista, a més a més de mera-vellar-me veient tantes coses interes-sants, tenia l’objectiu d’aconseguir queBoada ens fes un article per a LLENGUA

NACIONAL, commemorant el centenari

de la mort de Jacint Verdaguer, el mesde juny del 2002. M’ha dit que sí; amés, em farà arribar altres treballs pera ésser publicats en la nostra revista. I,per demostrar que no era solamentuna promesa, m’ha cedit per a aquestnúmero el que té per títol Record delpoeta Josep Carner a Catalunya, lligaten certa manera amb Verdaguer.

Gràcies, senyor Boada; encantat deconèixer-vos!u

La col·lecció verdaguerianad’Antoni Boada

Ramon Sangles

Antoni Boada en el seu despatx


amics i mestres

Manuel Alcàntara i Gusart (1892-1981) era un català que es feia agra-dable a tothom qui el tractava. Teniauna intel·ligència i una cordialitat pro-verbials, acompanyades d’una graneficàcia en tot allò que li esqueia degestionar. Sempre amb naturalitat isenzillesa, sense cap mena d’am -pul·lositat ni ostentació. En són exem-ples el gran encert a organitzar laResidència d’Intel·lectuals de Montpe-ller, modèlica, i, un cop a Mèxic, labona mà amb què coordinà durantuna bona pila d’anys els encara noprou estudiats i valorats Jocs Florals dela Llengua Catalana a l’exili. Aixòdarrer, en exemplar harmonia amb elsbons catalans de Buenos Aires i grà-cies a la dedicació d’aquest altrecatalà discret, bonhomiós i de pedrapicada que fou Miquel Guinart (deMontpeller), provinents tots dos de laUnió Catalanista.

No és estrany, doncs, que ManuelAlcàntara s’avingués tant amb JosepCarner, exponent excepcional de les mésfines sensibilitats, com a home i com acatalà. Una bona relació que compartienamb les mullers d’ambdós, Laura Berdieri Emilie Noulet. En el primer exili –elmexicà, durant la guerra mundial– JosepCarner va establir també una amistatentranyable amb un altre matrimoni dela mateixa corda catalana: Miquel Ferreri Maria Serra. I aquest bon afecte es vamantenir sempre.

Quan, passats els anys, a les acaba-lles de 1966, els Carner decideixen reu-nir-se una vegada més a Mèxic, ManuelAlcàntara visitava sovint el poeta i l’a-companyava, quan deixava el seu para-dís íntim, on fluïen versos per a un noullibre. Alcàntara ho deixà explicat enuna pàgina de la revista Xaloc, dirigidaper un altre català de bona mena,Ramon Fabregat, a qui Josep Carnercedí un poema inèdit, Diàleg, publicaten el mateix número.

Josep Carner, primer des de Mèxici després des de Brussel·les, va presti-giar sempre i des de bon comença-ment, amb la seva participació, els JocsFlorals: president del Consistori l’any

1942, a Mèxic, amb un discurs memo-rable; Viola en 1943, a Santiago deXile, amb una poesia llegida per Mar-garida Xirgu; Englantina en 1944, al’Havana; novament Englantina en1945, a Bogotà; també en 1946, aMontpeller –en la primera vinguda delsJocs a Europa–; la Viola en 1947, al’Havana; novament president del Con-sistori en 1948, a París... Alcàntara hoacompanyava des de la seva talaia dela Comissió dels Jocs, i com a fidel iadmirat amic, amb afectuosa relaciópersonal i epistolar; i Carner hi corres-ponia també amb la seva inspiració,que brollava sempre fresca i rejovenida.En arribar els «Volts de Nadal», en1963, Carner va dedicar a ManuelAlcàntara i a Laura Berdier un delicióssonet, ple d’aquell esperit català i agra-dosa humanitat que els definia.

Amb alguns canvis, aquest sonet ésel «Cap al nostre Nadal», inclòs en elllibre El tomb de l’any, datat el mateix

any 1966, de la seva darrera anada aMèxic. «Passen núvols tranquils, hi haamistat en el blau», hi diu. Així era elmón cordial que es respirava a l’entornde Manuel Alcàntara en el llunyà itransparent Mèxic de llavors.

Després vindria, per al gran poeta,la tènue i inconsútil pèrdua del poderde la ment; més endavant, també per aManuel Alcàntara i per a Miquel Ferrer.Però tots tres, en la vaguetat dels seusmons evanescents, aureolats amb unajoiosa bonhomia (ben lluny de tantscapteniments recargolats i capciosos detanta gent d’ara!). Amb cap d’ells nopodíeu refer diàlegs o rememorar vi -vèn cies; però, en retrobar-los, se usfeien vius i amatents, alhora contents iagraïts per la vostra presència. I és quea tots tres «un bell àngel els va deixar,amagat en son vel, una mica de gustd’infantesa i de cel». Amarats d’aquestsubtil i esponerós missatge, els agra-dava de fer-vos-el compartir.u

Manuel Alcàntara, un bon amicde Josep Carner

Víctor Castells

Josep Carner i Manuel Alcàntara, en animada conversa, passant per unes galeries comercials.(Arxiu Víctor Castells)


amics i mestres

Josep Carner era a Mèxic quan va complir 83 anys, el mesde febrer de 1967. Havia estat en un Nadal anterior (el de1963) que, havent escrit aquest bell sonet, el va dedicar alsbons amics Manuel Alcàntara i Laura Berdier.

(Arxiu Víctor Castells)

L’estada de Josep Carner, en 1966-67, a Mèxic va propi-ciar que es fessin moltes fotografies amb Manuel Alcàn-tara i família. Retornats a Brussel·les, i en rebre’n les méssignificatives, Josep Carner les agraeix i s’esplaia amb elseu habitual llenguatge polit i cordial, alhora ple d’ironia.

(Arxiu Víctor Castells)


No és pas aquesta l’única vegadaque escric sobre Josep Carner. El dia 4de desembre de 1993 vaig publicar unarticle al periòdic Igualada parlant d’untreball inèdit del poeta. Es tractava d’un«Parlament de comiat» que ell llegíamb motiu d’uns jocs florals celebratsen aquella ciutat l’any 1908. Tot el seuparlament era una joia de floretesadreçades a la Reina de la Festa i a lesdames que integraven la Cort d’Honor.

Josep Carner era fill del capelladíSebastià J. Carner, director que fou deLa Hormiga de Oro. La mare era aque-lla dama que cedí a l’església de SantaMaria de Capellades el cèlebre Tern dela Menescala, i, a l’Ajuntament, unsterrenys on avui hi ha uns jardins d’es-barjo infantils i un monument a Clavé,a prop del llac.

El periòdic capelladí La veu de Cape-llades del 30 de juny de 1906 publicavael cartell anunciador d’uns Jocs Florals.Josep Carner formava part del jurat.S’hi atorgà un accèssit a la senyoretacapelladina Antònia Goplugas que,segons sembla, no queia del tot mala-ment a Carner, aleshores tot un gentle-man de vint-i-dos anys.

Aquestes dues anades a la comarcade l’Anoia ens demostren una filialatenció vers la terra dels seus pares. Ell,però, havia nascut a Barcelona, en unacasa del carrer d’Aribau, l’any 1884. Fillúnic, després d’estudiar amb un tal se -nyor Balaguer, «professor romàntic,cursi», segons Carner, pels volts de1898 entra a la Universitat.

Aviat se sent atret pels Jocs Florals,en els quals és premiat moltíssimes

vegades, fins a arribar a Mestre en GaiSaber. Eugeni d’Ors, en el Glossari(1907), digué: «A voltes, sembla quecerts certàmens literaris forans noméss’aguantin per premiar versos deJosep Carner.»

Fou autor del Llibre dels poetes, quejo guardo amb molt de goig, però que,segons l’autor, «és una obra que avuiem desplau» i que, no obstant això, ésuna peça cara i valorada pels llibretersantiquaris. Un altre llibre introbable ésDeu rondalles de Jesús infant i Eixidesde Can Fidel Giró, impressor de Barce-lona, pels volts de la Candelera de1904, segons el colofó. Tot un «bes-tiari» desfilarà davant els nostres ulls,descrit d’una manera prodigiosa. Hemd’esmentar els Fruits saborosos, que varefer de bell nou en ésser reeditats dinsla col·lecció «La Mirada», perquè deiaque «hi figuren coses antipàtiques queem molesten». Un altre llibre digned’esmentar és La creació d’Eva i altrescontes, publicat l’any 1922, que con-servo amb una enquadernació d’enBrugalla. Porta impresa una dedicatòriaa Bonaventura Sabater, escrita des deGènova. No vull descuidar-me un petitvolum que he pogut adquirir en uncatàleg de llibreter de vell: es tracta deL’Àngel de les vuit. La primera edició vaésser publicada a Barcelona en 1923,poc després d’haver estat nomenatcònsol d’Espanya a Gènova. La segonaedició porta un pròleg de MariàManent, que ens explica que «proba-blement aquest poemet va ser escritper a obsequiar el fill o la filla d’algunamic de Josep Carner». Així com la pri-mera edició era ornada amb quatredibuixos de Josep Obiols, aquestasegona ho era amb una sèrie de boixos,fruit de la traça i de la paciència delPare Oriol M. Diví, monjo de Montser -rat, autor de més de 500 ex-libris.

Podríem parlar de moltes més obresi especialment de les seves traduccions,recreacions en català de l’anglès origi-nari. Com a verdaguerista no em pucoblidar de la seva adaptació del Canigóde Verdaguer. Si Verdaguer fou el recre-ador de la nostra llengua, Carner

–segons Antoni Comas– és el «creadordel català literari actual».

Josep Carner, per la seva carreradiplo màtica, s’hagué d’allunyar diversesvegades de Catalunya. Jaume Coll ensparla d’un «pelegrinatge diplomàtic» aSan José de Costa Rica, Le Havre, Hen-daia, Madrid, Beirut –on morí la sevaprimera muller–, Brussel·les i París. PereCalders ens parla de Mèxic i d’una deles tasques que el poeta s’hi imposà:«posar en contacte els joves escriptorscatalans exiliats amb col·legues espa -nyols de la mateixa condició».

L’abril de 1970, Josep Carner re -tornà a Catalunya després de més detrenta anys d’absència. Una bona collad’amics i admiradors l’anaren a rebre al’aeroport. Hi ha fotografies on es veuplorós i emocionat per aquella benvin-guda; en algunes altres, apareix som-rient i satisfet, saludant la gent amb elbarret a la mà. Vingué acompanyatd’una segona esposa, Mme. ÉmilieNoulet, professora especialista en poe-sia francesa, filla de Brussel·les.

Carner havia retornat al seu país isemblava que s’hi havia de quedar persempre. Però no fou així. Ningú notrobà la manera de retenir-lo, i l’homese’n tornà a Brussel·les, on morí dosmesos després.

I arribà el 1984, centenari del seunaixement. Tots els diaris en parlaren.Havia mort «el príncep de les lletrescatalanes», «l’admirable i màgic po e -ta», «el més gran líric», «el nostreElliot», «el Mestre», «el més anticmembre de l’Institut d’Estudis Cata-lans», etc. Això ens fa pensar en el nos-tre refranyer, amb algunes dites cruesde tan reals: «Quan fou mort el com-bregaren.» Quelcom semblant a allòque passà amb Verdaguer: a cinquan -ta-set anys hom el deixà morir de penai de gana; després de mort li dedicarenmonuments i amb el seu nom forenbatejats carrers i places d’arreu. I voleuun fet més xocant?: a un home queconfessà en els seus dietaris que notenia diners ni per a comprar el pa ni lallet, anys després, l’Estat edità un bitlletde 500 pessetes amb la seva efígie.u

amics i mestres

Record del poeta Josep Carner

Antoni Boada

Josep Carner

Dibuixat per Josep Cebrià


amics i mestres

«La llengua és la molla substantivade la seva identitat.»

Amb aquestes paraules el presidentPujol es referia a l’obra poètica deJosep Carner, en el discurs d’inaugu-ració del monument, el proppassat 28de setembre.

L’acte va tenir lloc a Brussel·les, a la Uni-versitat Catòlica, durant la solemne i magní-fica d’obertura del curs 2001-2002. El pro-rector de la Universitat, Sr. Frank Golzen, vadestacar que havien volgut incloure la inau-guració del monument en el primer acteacadèmic del curs, el més solemne de l’any,per palesar la importància del fet.

Hi van assistir, entre més persona-litats i representacions, el molt hono-rable president de la Generalitat deCatalunya, Jordi Pujol, l’ambaixadord’Es panya a Bèlgica, el conseller Vila-joana, el diputat al Parlament Euro-peu, Carles Gasòliba, el ministre J.Chabert, president del Comitè de lesRegions de la Unió Europea i vice-pre-sident del Govern de la Regió de Brus-sel·les, i Patrick Dewael, president delGovern de Flandes.

Tots els parlaments, dignes d’acu-rada atenció i anàlisi, van posar enrelleu tres aspectes: l’amistat de Cata-lunya i Flandes, la igualtat de totes lesllengües i la magnitud i importància del’obra poètica de Carner.

Pujol, en parlar de la llengua, es vareferir a Fabra tot dient: «La llengua ésel nervi de la nació.» Chabert confes-sava l’honor de la Universitat Catòlicaen custodiar el monument a Josep Car-ner, l’il·lustre poeta defensor del poblecatalà. Dewael ens deia que ambaquest monument a Europa honoravaun dels seus prominents literats. I Bobde Nijs –traductor al neerlandès de l’o-bra de Carner i autor del diccionaricatalà-flamenc– va tancar els parla-ments referint-se a Carner, «el mite»,tot dient: «Per a Josep Carner, la nocióde democràcia anava més enllà de lesllibertats i els drets individuals; per a ell,democràcia tenia també una dimensiósocial i comunitària que implicava laigualtat de totes les llengües i de totesles comunitats lingüístiques.»

L’amfiteatre de la Universitat Catò-lica de Brussel·les, pleníssim, amb elClaustre revestit de les peculiarstogues multicolors, tenia un aspectebrillant. Hi assistíem més d’un cente-nar de catalans vinguts expressamentdel Principat.

L’acte acadèmic es va adornar ambun concert de piano i violí a càrrec delsgermans De Roech acompanyant lasoprano Gina Sureda, que va oferirpeces tan nostrades com «Muntanyesdel Canigó», «El cant dels ocells», «Ladama d’Aragó», «Maria de les trenes»i «Els Segadors».

El monument, un pa ral· lelepípedede pedra de gran força expressiva,remarca, a la cara frontal, les faccionsdel poeta, i reprodueix en el rectanglelateral l’escut de Catalunya amb la lle-genda CATALUNYA VLAANDEREN (Flan-des). Al peu hi figuren gravades parau-les de Carner:

La inauguració del monument aJosep Carner va ser un veritable home-natge a la llengua catalana. Al cord’Europa van ressonar les nostrescançons i es va sentir la nostra llenguaparlada per catalans i per flamencs. Alcor d’Europa es va lloar un dels mésgrans poetes i demòcrates catalans,injustament privat, per conveniències

polítiques, del Premi Nobel i –cosa mésgreu–, per manifasseries polítiques iinteressos particulars, del Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes.

El monument ha estat el primer pasper a fer-li justícia. Cal dir que aquestimportant esdeveniment per a Cata-lunya i per a la nostra llengua és obrade l’Institut de Projecció Exterior de laCultura Catalana, que es mereix lagratitud dels catalans i dels qui esti-mem la llengua.

A l’IPECC li ha calgut recórrer un llargi difícil camí fins a veure realitzat el seuprojecte. El president de l’entitat, EnricGarriga i Trullols, va fer la presentació,oferiment i lliurament del monument ala Universitat Catòlica de Brussel·les. Vatestimoniar el seu agraïment la Sra.Mercè Roca i Masgrau, presidenta delCentre Josep Carner, Amics de la Cul-tura Catalana de Brussel·les.

Enric Garriga, en referir-se a l’esde-veniment del 28 de setembre a Brus-sel·les, ens deia: «L’IPECC acaba de ferrealitat el monument al gran poetacatalà Josep Carner inaugurat a Brus-sel·les. Ha estat un gran esdevenimentper a l’amistat entre els pobles de Flan-des i Catalunya, però també amb vistaa Europa. L’acte s’ha fet en les llengüescatalana i flamenca (neerlandès) perdonar importància a les llengües ditesminoritàries, que Europa relega a un plamolt secundari per culpa, especialment,de França i Espanya.»u

El monument a Josep Carner

Joan Buxadé i Domènech

«Déu nos do ser catalans,Gent de bella anomenada,La millor cosa del món:Vella rel i fresca saba.»

D’esquerra a dreta: l’escultor, el president Jordi Pujol, el ministrebelga i Enric Garriga. FOTO: Buxadé


amics i mestres

Entre els primers poemes d’AntoniPous, del recull d’adolescència queportava el títol Des de la meva cel·la,1949-50, n’hi ha dos d’anticipadamentsignificatius, l’un «A Bonaventura Car-les Aribau» i l’altre «A Pompeu Fabra».Pel que tenen de força simbòlica, lesfigures d’Aribau i de Fabra anuncienque la llengua serà el centre de la vidade Pous. Una vida de pocs anys i moltsafanys, oberta a Manlleu, on nasquéen 1932, closa a Zuric, on residí elsdarrers anys, abans de venir a morir aCatalunya en 1976.

Es tracta d’una personalitat for-mada sobre les experiències bàsiquesde la llengua. La poètica, la científicai la social. Aquestes experiènciesdeterminaren el seu programa vital. Sies dedicà a altres activitats que nofossin la llengua, fou perquè els quiprenien decisions sobre la vida d’An-toni Pous no s’adonaren que decidiensobre un home fora del comú, marcatper l’experiència radical de la llengua,la humana, de tothom, i la nacional,dels catalans.

L’experiència poètica de la llengual’obrí a la creació literària. Escriví poe-mes en una primera etapa de jovenesaa l’entorn de 1950 i en una segonaetapa de maduresa cap a 1970. Durantels anys d’entremig, anys de silenci, demutisme, d’autocensura, o com siguique calgui dir-ne, la poesia no l’aban-donà. Només que ell deixà d’escriure’n.Les causes són discutides. La mevaimpressió és que Antoni Pous reprimí lacreació literària. La immolà a l’interdictesocial. Deixà d’escriure poesia perquè lapoesia que sentia que «havia d’es-criure» no hauria estat acceptada perningú dels qui decidien sobre ell. Quanes reconcilià amb si mateix i tornà apublicar, comprovà que la incomprensióo el rebuig l’envoltaven. Havia, però,vençut l’interdicte.

L’experiència científica de la llenguael féu filòleg, romanista. Durant elsestudis al Seminari de Vic s’interessàper la llengua, per les llengües, mésque per cap altra disciplina. Cal nooblidar que el llatí, el grec i l’hebreu

eren llengües obligatòries. I el castellài el francès. El català, que era exclòs delpla d’estudis, esdevingué molt aviat elcentre dels seus interessos. Quan dis-senyava l’ampliació d’estudis quehavíem de fer en acabar els del Semi-nari, ell s’assignava els de romanística.Es proposava d’estudiar a Anglaterra oAlemanya, com havien fet els filòlegsde l’Institut d’Estudis Catalans. Altrecop, però, l’interdicte. El bisbat nonecessitava romanistes, li deien. La car -rera parroquial era el seu futur. Primersuperà la prova de la vicaria a SantHipòlit de Voltregà (1956-1958). Des -prés la llicenciatura de teologia dog -màtica a Roma (1958-1960). I encarala vicaria d’Igualada (1960-1964). A lafi plantà cara i se n’anà a estudiarromanística a la Universitat de Tübin-gen (1964-1971), on ensenyava el lin-güista romanès Eugenio Coseriu.

L’experiència social de la llengua elféu professor de català. No un profes-sor convencional, sinó un professorproselitista. A la Universitat de Tübin-gen feia classes a estudiants de llen -gües i literatures romàniques. Erenop tatives, però atreien els millors es - tu diants. Començaven d’anar-hi percuriositat i acabaven agafats pel pro-fessor. L’entusiasme de Pous per lallengua catalana era encomanadís.Abans de consolidar el lectorat, cap a1970, hauria tornat a Catalunya, sihagués trobat un lloc en l’ensenya-ment o en la incipient indústria cultu-ral. En 1968 s’havia creat la UniversitatAutònoma de Barcelona en un climad’afebliment de la dictadura franquistai de permissivitat en el camp de l’en-senyament del català i en català. PeròPous no trobà les connexions necessà-ries per al retorn i s’afiançà com a pro-fessor-lector de català a la Universitatde Tübingen i després a la de Zuric.

Tres experiències de llengua i unúnic entusiasme posseïren AntoniPous. Quan la mort vingué a posar-li eldarrer interdicte, havia coronat ambèxit la triple experiència de creació, deciència i de docència. Durant curs1975-1976, en efecte, aconseguia una

fita en la seva trajectòria de poeta, lin-güista i mestre.

Com a poeta, treballava en un eposde gran volada, Lapidari, on cadapedra preciosa representava un perso-natge i on el conjunt de les veus delspersonatges haurien fet reviure el destídel poble català i del poble occità.

Com a lingüista, tenia a punt depresentar la tesi de doctorat Llen-guatge i estructura model en el sistemade Ramon Llull.

Per últim, com a mestre, accedia auna plaça estable de professor a la Uni-versitat de Zuric i preparava uns cursosd’estudis catalans per a universitarisestrangers a Peníscola.

Era un dels professors més estimatsdels alumnes. Tota la seva activitatgirava a l’entorn de les classes. Fasci-nava els estudiants no sols perquèaprenguessin català, sinó perquè s’ado-nessin que el català era la llengua d’unacultura d’Europa, perseguida pel règimde Franco i tanmateix viva, actual,vàlida per al món contemporani.

Aquestes tres experiències de llen-gua arribaren al grau més elevat decondensació en l’obra Traduccions dePaul Celan, que pogué veure publicadapocs mesos abans de morir. Quina detotes tres prevalia? Es fa difícil de dir.Escrivia poesia pensant en les classes,feia classe servint-se de la poesia, in -ves tigava ensenyant a llegir poetes.

Tant se val. Antoni Pous representàen anys difícils un exemple d’entu-siasme total per la llengua. Un entu-siasme que encara viu en els qui ensen vàrem encomanar.

Cal reconèixer que no es mereixiaque els uns pels altres deixéssim pas-sar vint-i-cinc anys sense aplegar i edi-tar la seva obra. Per això sento ungran goig davant la notícia que el pro-fessor Ramon Farrés ha enllestit la teside doctorat sobre Antoni Pous, poetai traductor. Hi veig el senyal d’unanova etapa d’interès, que hauria dedesembocar en l’edició de la sevaobra. Si és així, segur que trobarà lec-tors que s’hi encomanaran entu-siasme per la llengua.u

Antoni Pous o l’entusiasme per lallengua: No ensenyava català, l’encomanava

Ricard Torrents (Rector de la Universitat de Vic i membre numerari del IEC)


amics i mestres

L’Any Mossèn Alcover ja ha enfilatla recta final i –si hem de ser ben sin-cers– no ha donat el renou que liauguràvem ara fa un any, quan lidonàrem el sus a la sala d’actes de lanostra Universitat, en presència detotes –o gairebé totes– les entitats ques’adheriren a la Lletra de Convit 2001.Aquell dia semblava que l’esclafithavia de ser gros, ferm i, més enda-vant, que el Pla de xoc que els nostresgovernants prometeren el mes demaig havia de fer miracles. Tots quantsn’estàvem a l’expectativa ens n’hemquedat amb les ganes, per no dir ambla cua enmig de les cames... Pot ser elsesdeveniments mundials s’han engolitpart del protagonisme i enguany, entrefiblons, pessetes que agonitzen i eurosque ens fan ballar el cap, la nostraqüestió nacional ens ha quedat al culdel cove, a l’espera que les sacsejadesminvin i que –ara que s’acosta Nadal–s’imposi el seny, els cors reblanesquini torni el cantussol a les nostresboques.

Com bé veieu, he esbossat el pano-rama extern de l’any alcoverià com unamena de fracàs, o de voler i no poder.És ver que, damunt-damunt, la cosa noha donat tant d’espectacle i renou comhauríem volgut. Ens esperàvem quel-com així com l’odissea d’Afganistan,però en positiu, agranant cap a casa.Un esclafit definitiu, vaja, per al retorn

de l’ús de la nostra llengua a tots elsindrets i àmbits que li corresponen. Evi-dentment els d’ací, en primer lloc.

Però bé, ja estam que l’Any MossènAlcover no ha fet prou enrenou. Arabé, això no vol dir que no s’hi hagi fetmolta de feina, i de la més profitosa.Com sol esser aquella que es fa tira-tira, sense presses, i amb fites claresd’on es pensa arribar. Feines de paretseca que perdura segles. D’aquestes,us en podria assenyalar unes quantesque han d’ajudar a aturar l’allau d’ero-sió lingüística, cultural i ecològica quehem malbaratat per l’estat del benes-tar «turístic». Els nouvinguts no totssón rebecs d’entrar a rotllada; no totshan arribat per fer de majorals. Tambéen trobareu que, amb la maceta i elmartell de marger, ajuden a referparets esboldregades i a aixecar ender -rossalls. Els bilingües –o polilingües– jano som nosaltres sols... Belluguen mol-tes formiguetes que traginen gra cap alnostre rebost. El carrerany de gent quearreplega cap a casa es veu més i mésgros, de cada dia. Només aquests dosmesos darrers, han aparegut un bongrapat de llibres importants per aconèixer bé el nostre país i més encaraqui fou de bon de veres Mn. Alcover.Hi han posat bons estalons –i dels mésrevinguts– Josep Massot, Joan Veny,Maria Pilar Perea, n’Antoni Llull, enJoan Miralles, els esforçats pro fessorsdel Departament de Filologia Catalanade la UIB (Joan Mas, Josep Antoni Fri-malt, Jaume Guiscafrè, Rosa M. Cala-fat, Jaume Corbera, Nicolau Dols, FelipMunar, Caterina Valriu...) que no esca-timen hores ni feina per a dur a bonport la nau del Congrés InternacionalAntoni M. Alcover que ha de començardilluns que ve. Tenim bons motius d’es-perança, doncs.

Una d’aquestes formigues tragine-res (no carnisseres!), incansable en lainvestigació científica, ha estat –i és–aquest home mig frare-apotecari-socialista que tenim davant: el Dr. JoanMarch Noguera, de cinquanta-dosanys, amb santa dona, dos fills i unafilla, convertit a l’alcoverisme, proce-

dent del món de la política, on ha ocu-pat molts llocs rellevants i de respon-sabilitat. Va ser vice-secretari i secretarigeneral del PSOE a Mallorca, membredel Consell de Mallorca, diputat delnostre Parlament; és membre actiu delGOB, de l’Acadèmia de Medicina deCatalunya i Balears, de l’OCB, llicenciat,doctor... què més voleu que us digui?Un intel·lectual dels més granats, ambfranges roges i blaves com els orna-ments dels jugadors del Barça.

Turistesc en això de formiga obreraincansable i d’ermità pacient, perquèun bon dia, fa més de sis anys, es decidíd’envestir a una d’aquestes obres devolum i de pes que el convertiren, comaltre temps féu Llull, en un anacoreta.Es va recloure a casa i «robà» temps ala família –a qui per cert en la dedi-catòria demana públicament perdó–;conversà amb els savis de la seva època–teòlegs i altra gent d’ideologia neoto-mista–; visità biblioteques, arxius i mésarxius, sagrats i profans, i aconseguíposar en ordre una paperassa impo-nent per a esbrinar un mossèn Alcoverper a nosaltres encara inèdit. Unmossèn Alcover jove, de bri, cap decolla, capità aranya... capaç d’envestir auna obra que aconseguí perquè nosabia que era impossible, com s’ha afir-

Presentació del llibre «MossènAlcover i el món de la ciència»

Gabriel Barceló i Bover

Mossèn Alcover i el món de la

ciència és el títol del llibre escrit

pel doctor Joan Marc Noguera,

que Gabriel Barceló i Bover el

dia 13 del passat mes desembre

presentà en la Bilioteca Pública

de Manacor amb les paraules

que segueixen i que, fent honor

a la Lletra de Convit 2001,

reproduïm ací.

mat darrerament; un prevere sense sonque creà el llenguatge científic catalàmodern, tema principal que aborda elDr. Joan March; un Alcover Pere poca-por que de l’integrisme carlista radicalpassa a l’avançada dels reptes del nousegle –avui en podríem dir naciona-lisme del PSM o de Convergència iUnió–, amb una força i empenta queaborrona, i que amb tota una trepa decompanys aconsegueix canviar lesestructures arcaiques del tomisme

imperant en l’Església mallorquina ales-hores. Fan –i fa– canviar rectors de semi-nari, plans d’estudi, directors de diaris irevistes, fins i tot la màxima autoritateclesiàstica: el bisbe. Veu com els seusideals reformistes i autonomistes s’ac-cepten i com l’Església que estima can-via de pensar i puja al carro de la moder-nitat i de la resurrecció de la llengua, jaagònica, cancerosa de barbarismes i gai-rebé en metàstasi general.

El Dr. Joan March és un analista queha volgut esbrinar, punt per punt –i hatrobat fons–, la creació del llenguatgecientífic català modern –ben vigent, enmolts d’aspectes, encara ara. I peraquest viarany replè de metges, mete-oròlegs, astrònoms, matemàtics, lite-rats, teòlegs, químics, polítics, folcloris-tes, músics, pintors, filòsofs, enginyers...que tractà Mn. Alcover, sobretot percorrespondència s’ha trobat amb uncoordinador general d’excepció: el nos-tre fill predilecte. Aquest manacoríexcepcional pertot fica cullerada i s’hasabut envoltar de tota la fauna científicadels Països Catalans preocupada per labona salut de la llengua a finals delsegle XIX i principis del XX. I només téuna cosa a les mans: la torxa encesa dela Lletra de Convit per a fer el Diccionaride la llengua catalana, la carta a tots elsqui es sentien preocupats –com nosal-tres, encara ara– per l’endiastrada

diglòssia de la llengua de l’Estat en clarpredomini i arrogància sobre les llen -gües de les nacions de la perifèria. I esproposà el que era –i encara és– de raó:l’oficialitat plena i el retorn del prestigidel català dins el seu territori i el guari-ment complet de totes les bura nyes,cops i mossegades que l’havien retuda,de la pragmàtica de Carles III ençà. Propde dos-cents anys, aleshores, d’arraco-nament i de menyspreu dels àmbits ofi-cials i del prestigi social.

Resseguint per aquest caminoll demuntanya, escabrosíssim, el doctorMarch retroba un Alcover que aconse-gueix, en temps seu, allò que nopogué aquell altre gegant de la nostracultura, Ramon Llull: que l’entenguin iel comprenguin. I més encara, que esposin en acció les forces vives de lasocietat. Les sedueix, els empelta d’en-tusiasme, es contagien de la seva sanafollia i, uns amb paraules, altres ambfeina, altres amb diners, s’engega unade les tasques més gegantines de lacultura catalana de tostemps: la salva-ció de les paraules, l’ordenació de lamorfosintaxi i la unificació de l’orto-grafia. Tot plegat, trabucar l’anarquiaa la normativa. I el miracle esdevindràrealitat a partir de l’exitós I CongrésInternacional de la Llengua Catalana,l’octubre de 1906. No us estranyi,doncs, que per als inicis de la norma-lització d’aleshores resultés un homemolt incòmode i que sofrís un atemp-tat terrorista a casa seva l’any 1905.Per sort, tot quedà en esglai.

Se suposa que el qui presenta un lli-bre n’ha de lloar les virtuts i n’ha de mar-car les mancances. Les virtuts ja us les heesbossades i, com que són tantes, perresumir-les us diré que he quedat «afe-rrat» al llibre. Em creia conèixer una micamossèn Alcover, però us he de confessarque de l’època descrita –fins a 1907–,

primera part de l’activitat alcoveriana,he fet tot un seguit de descobriments.M’ha cridat l’atenció que quan fouvicari de Manacor, l’any 1887, ja va fun-dar una biblioteca parroquial. L’obra ésapassionant i et fa tornar apassionat. Sia tot això hi afegim un pròleg assaona-díssim i sintètic del pare Josep Massot;fluida, llegívola, ben ordenada com l’hasabuda fer aquest home de ciència; unareferència bibli o gràfica que ocupa mésde setze pàgines i un índex ono màsticde lletra menuda que n’ocupa divuit; jasabeu per què aquest llibre, de més decinc-centes pàgines, no és un totxo depaper, sinó una barra de torró dolcíssim,joia per a tots els nous i actuals amadorsde Mn. Alcover i de la llengua catalana.

De mancances? Doncs sí, una deben grossa, però esmenable: els altrestrenta anys de mossèn Alcover. Elsterribles, els de les travetes, els de lesenveges, els de la intolerància, els delsbarrots a les rodes de la seva em -presa... Però això no s’ho havia pro-posat de dur a terme Joan March. I noli ho volem retreure. Esperem que undia o un altre li tornin les ganes dereprendre la tasca.

Ja és ben hora d’acabar. L’enhora-bona, ben sincera, a l’editor. Aquestfibló –també ferit d’ala alcoveriana–que és el Sr. Lleonard Muntaner. Fahonor al seu nom. És una vertaderafera-felida-de feina-ben-feta i d’apor-tació al recobrament de la nostranació. Que Déu i el Mossèn us tornin,amb escreix i amb bona moneda,d’euros blancs, l’entusiasme, bon fer ibestreta econòmica que hi vessau.

L’enhorabona, també, i les gràciesa vós, Dr. Joan March –i a la vostradona, per la part que li toca–, peraquesta obra tan exhaustiva, massissai engrescadora. I a totes les entitatsque hi han posat qualque cosa mésque el seu anagrama.

A tots vosaltres, que estoicamentheu resistit la meva extensa exposició,vos convid a llegir el llibre MossènAlcover i el món de la ciència, perquèus omplirà de satisfacció, us encendràel foc i la passió per la nostra causarestauradora i, alhora, contribuireu ala nostra refeta nacional, que Mn.Alcover començà, però que no veiéculminada.

Bon Nadal, i que la nostra llenguaduri tant com el material de què estàfet el llibre simbòlic de Manacor, el dela plaça del Palau. Gràcies!u


amics i mestres

D’esquerra a dreta: Margalida Fons, Joan March i Gabriel Barceló FOTO: Cervera


amics i mestres

El 31 d’agost darrer moria a Barce-lona el nostre amic, soci de LLENGUA

NACIONAL, professor de català i activistaper al coneixement i difusió del nostreidioma, Manuel Miquel i Planas.

Havia nascut a Sant Adrià de Besòsel 18 de desembre de 1916; contraguématrimoni el 1972 amb Helena Vidal iMelines, que havia estat comptabled’una empresa industrial, i amb qui haconviscut fins a la mort. Era professormercantil i secretari de direcció d’unacompa nyia d’assegurances.

Fou soci d’Òmnium Cultural.Quan l’autoritat en clausurà la seu delcarrer de Montcada l’any 1963, elsprofessors de la nostra llengua queformàvem part de la Comissió Dele-gada d’Ense nyament de Català (DEC)de la dita entitat, vam continuar l’ac-tivitat aixoplugats sota el nom deCentre d’Estudis Francesc Eiximenis,en un pis del Passeig de Gràcia, 42,de Barcelona.

Els professors aplegats a l’esmen-tat Centre, comandat per Joan Triadú,vam constituir tres seminaris a fi demillor orientar i cohesionar les nostresactivitats: el de Millorament, que teniala missió de respondre les consulteslingüístiques i gramaticals que els fes-sin els companys; el de RelacionsPúbliques, a fi de fer-nos conèixer pertot el territori i organitzar-hi novesclasses de català, actuant amb discre-ció, ateses les circumstàncies políti-ques, però sense acovardir-nos; i el deDidàctica. Aquest ens fou encomanata Manuel Miquel i a mi mateix. La pri-mera tasca que tots dos emprengué-rem fou la de preparar les lliçons d’uncurs elemental per correspondència; jan’hi havia un, coordinat amb la gra -màtica Signe; però aquesta ja s’haviaexhaurit; calia cercar una gramàticatrobable, i, per això, haguérem de ser-vir-nos del volum d’Ortografia deMarvà de què hi havia exemplars almercat; les lliçons, però, no es limita-ven a aquesta sola part de la gramà-tica. Vam preparar també un curs mitjàde català; els alumnes després s’exa-minaven als locals del CIFC. Posterior-

ment vam emprendre la publicaciód’unes «Cartes», en què publicar con-sultes, comentaris i articles lingüístics.Manuel Miquel convocà per escrit elsprofessors a participar-hi, i vista l’ac-ceptació que obtinguérem, el mes dedesembre de 1965 se’n publicà i tra -meté la primera, en ciclostil.

Manuel Miquel es carregà la fei-nada de continuar publicant-les. Ell ijo en comentàvem i revisàvem els tex-tos, i Miquel s’ocupava de la tasca res-tant: fer les gestions de lliurar els tex-tos al senyor Enric Reñé, indicar comcalia muntar la carta, i un cop Reñén’havia fet les plaques de cera revisar-hi les errades i comprovar-ne les esme-nes. Duien la capçalera «Butlletí delsseminaris d’Ensenyament de Català.Circular adreçada exclusivament alsprofessors», en què aquesta darrerafrase era per evitar-ne la censura, i apartir de gener de 1971, la capçalera,ja impresa, era «Butlletí interior delsseminaris d’ensenyament de català.DEC. Òmnium Cultural». El darrer nú -mero, el 110 és de setembre de 1976.S’havia mantingut, doncs, deu anys iescaig.

Manuel Miquel col·laborà ambabundància en el contingut del But-lletí. És l’autor generalment de les sec-cions Ho sabíeu? i La paraula al vent,aclarint el significat de paraules i locu-cions, o poc conegudes o que el par-

lant confonia, Florilegi en què trans-crivia fragments d’autors literaris cata-lans que considerava de contingutinteressant i tants i tants retalls mésque anaven sense autoria, i hi aportàtambé articles extensos sobre aspectesdel català, com ara sobre els verbsésser i estar, referint-se a articles meussobre aquest tema, i un extens article,publicat en un seguit de números delButlletí, titulat Notes sobre el sistemaverbal català.

El novembre de 1964, per encàr recde Joan Triadú, vam posar-nos en con-tacte amb la professora Te resa Miquel,que amb el també professor RamonAmigó (tots dos de Reus) redactavenun curs de català per correspondènciaper a aquelles comarques; i a fi que leslliçons fossin d’igual orientació que elcurs que havíem preparat per a Barce-lona, convinguérem que ells ens anes-sin trametent les lliçons que redactes-sin i que nosaltres les comentaríem.Manuel Miquel i jo les estudiàvem i ellmantenia la correspondència sobre lesobservacions, poques, que li férem.

Josep Ruaix presentà a la DEC uneslliçons de català, breus, es que -màtiques, que havia redactat. Encar -regaren a Manuel Miquel i a mi queconjuntament les examinéssim i endo néssim l’opinió. No cal dir que,com que s’ajustaven a la normativa ieren molt didàctiques n’aconsellàremla publicació. Acceptat el nostre con-sell, es féu la primera edició l’any1968 de les «fitxes Ruaix», que tanútils i difoses han estat després, ennoves edicions.

Havent deixat de publicar-se l’any76 el nostre Butlletí, començà a publi-car-se la revista d’Òmnium Cultural,Escola Catalana, que encara s’edita,en què Manuel Miquel continuàpublicant les esmentades seccionsd’aquell Butlletí.

L’activisme de Manuel Miquel afavor de la nostra llengua, de vegadestan sacrificat, ell l’ha mantingut ambtots nosaltres a LLENGUA NACIONAL, finsal seu decés, prop dels vuitanta-cincanys. Que en pau descansi.u

Manuel Miquel i Planas,in memoriam



amics i mestres

Poques entitats cíviques han contri-buït tant a revitalitzar la cultura i laconsciència patriòtica del nostre poblecom la que enguany celebra el 125aniversari de la fundació: el CentreExcursionista de Catalunya.

Entitat capdavantera en la històriadel nostre país –des de la Renaixençafins a l’actualitat–, el CEC ha estat unaentitat cultural i esportiva d’interèspúblic que ha mantingut incansable-ment, al llarg de la seva dilatada exis -tència, el compromís d’afavorir el co -nei xement de les nostres muntanyes iel respecte pel patrimoni artístic i na -tural que en elles hi ha.

Des de la seva creació l’any 1876,els associats van unir la voluntat com-plementària d’investigació i esbarjo.Tant és així que per la qualitat, diversi-tat i quantitat de conferències i cursosestables que oferia el centre, es vaguanyar una merescuda aurèola d’u-niversitat popular entre els ciutadansde Barcelona.

És en un context de recuperaciónacional que trobem, entre els primerspresidents de l’entitat, molts prohomsde la cultura catalana del’època, com AntoniRubió i Lluch, Ramon Picói Campamar i JaumeMassó i Torrents, nomésper citar-ne uns pocs. Apartir de 1891 s’edita elButlletí del Centre Excur-sionista de Catalunya,que, dirigit per FrancescCarreras i Candi, benaviat es converteix en unapublicació de referènciaen el panorama cultural icientífic del país.

En la seva etapa inicialel CEC estatjà els EstudisUniversitaris Catalans, i alvoltant de l’entitat coinci-diren alguns dels millorsliterats i artistes que hadonat la nostra terra:Jacint Verdaguer, ÀngelGuimerà, Narcís Oller,Carles Bosch de la Trinxe-

ria, Santiago Rusiñol i Alexandre deRiquer, entre molts d’altres.

Però, a part de les seccions estric-tament excursionistes, se’n crearend’altres, com les de fotografia, fol-klore, arqueologia, història, enginye-ria, geografia, geologia... La secciód’arquitectura comptava entre elsseus membres amb personalitats degran pres tigi, com Lluís Domènech iMontaner, Josep Puig i Cadafalch,Jeroni Martorell, Rafael Massó, JosepM. Jujol i Antoni Gaudí.

També, el CEC, fou una entitat nopolítica capdavantera en l’ús social de lallengua catalana, i la primera que re -dactà exclusivament en català els seusestatuts i butlletins. Ja l’any 1891 hiforen donades les primeres conferènciesde la campanya lingüística de L’Avenç,alhora que Pompeu Fabra es distingiacom un dels socis més rellevants.

També el CEC ha estat lloc de tro-bada de patriotes irreductibles, fins alpunt que molts dels seus membresarriscaren llurs vides per la llibertat deCatalunya. De tots aquests valents,brillen amb llum pròpia dues figurescabdals de l’independentisme català:Josep M. Batista i Roca, etnògraf i pro-motor de l’educació de la joventut através de l’excursionisme; i AndreuXandri, fundador de la FNEC i heroi delRegiment Pirinenc núm. 1 de Cata-lunya, que morí amb el grau de capitàen la batalla de la «bossa de Bielsa»l’any 1938.

Actualment el CEC continua essentun dels centres excursionistes mésimportants d’Europa i, a part de dispo-sar d’una excel·lent escola de mun-

tanya, conserva un petitperò emotiu museu com-post de donacions delsseus socis, on destaca lagaleria d’excursionistesil·lustres. A més, la biblio-teca especialitzada i lacartoteca disposen d’unexcepcional fons històric,amb una important col -lecció de mapes antics imoderns, especialmentcatalans.

Cent vint-i-cinc anysdesprés, el Centre Ex cur -si onista de Catalunya - con tinua en plena vitalitatassociativa, i es mostraferm mantenidor de lesparaules que, en llatí, sónplasmades en els tresvitralls que dominen elpati gòtic del seu entra -nyable carrer Paradís: Pa -tria, Libertas, Fides.u

125 anys del Centre Excursionistade Catalunya

Josep M. Vall i Comaposada

Pati de l’enrada al Centre Excursionista de Catalunya. FOTO: Sierra


de pertot

...Un cachico de cielona tierra!

(eslògan de Miranda doDouro)

Són lluny de tot arreu. Iés aquest precisament l’en-cant de les Terras de Mi -randa. Viure a la quintaforca, viure Trás-os-Montes,també té avantatges. Peraixò en aquests topants delnord-est de Portugal, quefan de frontera amb Espa -nya, mai no han arribat aperdre la llengua ni els cos-tums dels besavis; llengua i costumsque comparteixen, des de tempsimmemorials, amb els veïns de l’anticregne de Lleó i del principat d’Astúries.I encara que la llengua d’aquest bocíde Portugal, que no sempre s’expressaen portuguès, sigui coneguda com ami randès, no hi ha cap dubte que estracta del nom que ha pres la variantlocal de l’astur-lleonès.

L’astur-lleonès, altrament anome-nat bable a Astúries, no té cap consi-deració oficial en els territoris espa -nyols en els quals es parla. Amb tot, enles avingudes cèntriques de Zamora hiha cartells del Conceyu Xoven quereclamen «Un País Llïonés Libre» i ladig nificació de l’astur-lleonès. Són elsdarrers crits d’impotència, que ningúno vol escoltar, d’una llengua enavançat estat de descomposició.

El mirandès també camina ambcrosses. El deteriorament salta a la vistaa Miranda do Douro mateix, principalreferent urbà, on el mirandès ha pas-sat a millor vida. No obstant això,moltíssimes famílies residents alCunceilho de Miranda –d’uns 500km2–, emplaçada entre els cursosdels rius Sabor i Douro, continuentransmetent el mirandès als fills.L’any 1998, el parlament de Portu-gal va aprovar-ne per unanimitat lacooficialitat al costat del portu-guès. I el govern de Lisboa vaprendre el compromís d’ensenyar ifomentar l’ús del mirandès, tant

des de l’escola com des d’altres àmbitssocials, entre els aproximadament11.000 parlants, xifra gens negligible.

El paral·lelisme amb l’aranès és ine-vitable. Sobretot perquè la Vall d’Arantambé és l’únic territori d’un extensàmbit lingüístic, Occitània, on la llenguapròpia és oficial. A més, Viella –entrealtres iniciatives per a dignificar l’a-ranès– acull la Corsa per la Lenga a finalde juliol; semblantment, Miranda doDouro celebra el Festibal de la Cançoni Danças Mirandesas i el Die de la Lhén-gua Mirandesa unes setmanes abans.

L’oficialitat del mirandès ha estat ungest que ha reforçat la sensibilitat lin-güística d’un estat que molts crèiemque era monolingüe. Però, per quèaquest reconeixement oficial no elvaren fer abans si ja fa més de duesdècades que hi ha democràcia a Por-tugal? Aquesta tardança a l’hora deregular la paritat lingüística interna dePortugal ha contribuït a fer que eljovent percebi el mirandès com una

parla arcaica, pròpia degent endarrerida, i, en can -vi, el portuguès com unallengua moderna i adap tadaa les necessitats de la comu-nicació i del desenvolupa-ment; per tant, els joves hananat perdent l’interès perfer servir el mirandès. Nooficialitzar una llengua d’unradi d’acció comarcal finsque es troba quasi en unestat irremeiable es potinterpretar com jugar brut.Si, com tot fa preveure, lallengua acaba desapareixent

–malgrat la pro tecció estatal que hipugui haver d’ara endavant–, les auto-ritats diran que han fet tot el que hanpogut i que, consegüentment, tenenla consciència tranquil·la. Rescatant laironia del malaguanyat Ramon Bar-nils, l’assemblea de la re pú blica hauràajudat i empès caritativament el mi -randès a ben morir.

Alguns psicolingüistes sostenenque fins que les llengües minoritzadesno deixen de ser vistes com un perillper a l’estat de torn, aquest no té capinterès a tractar-les respectuosament.Quan l’estat determina de promoure-les perquè ja no l’inquieten, resultaque redreçar-les és complicadíssim. Talcom destaca l’Euromosaic –informesobre les llengües minoritzades de laCE–, «el declivi del mirandès és moltacusat actualment. Des dels anys sei-xanta aquest procés s’ha accelerat.Amb un escàs suport de les autoritatspúbliques i una manca d’interès entreels propis parlants, la tradició oral de

la llengua, el prestigi i l’ús socialestan minvant visiblement».

Per tot això és molt preocu-pant que la república francesa nies plantegi la possible cooficiali-tat de la nostra llengua a la Cata-lunya del Nord o que el governaragonès ajorni una vegada i unaaltra el pas de fer cooficial elcatalà a la Franja de Ponent. Quepotser esperen fins que no hi hagires a fer?u

El mirandès a Portugal

Quim Gibert

Rotulació en portuguès i mirandès (rodalia de Miranda do Douro) FOTO: Zapater

Un carrer de Miranda do Douro FOTO: Zapater


de pertot

El 27 d’octubre del mes d’octubreproppassat va tornar a produir-se unad’aquelles trobades màgiques en quèpersones procedents de diversos puntsdels Països Catalans vibrem juntes perla llengua. El motiu va ser la celebraciód’una reunió per tal d’assentar lesbases d’una Federació d’Organitza-cions per la Llengua Catalana (FOLC).Després de les reunions de Barcelona(març del 2001) i de Sant Carles de laRàpita (juny del 2001), aquesta vegadavam anar encara més cap al sud delnostre territori, i va ser a Elx on ensvam aplegar representants de lesdiverses associacions que treballemper la llengua i per la nostra identitatnacional des d’arreu de la nostraterra. Diverses associacions, diversespersones, diversos accents. Tots ple-gats de fen sant els mateixos objectius:la super vivència de la llengua catalanai la seva presència normalitzada entots els àmbits d’ús social.

En els més de vint-i-cinc anys trans-correguts des del final de la dictadurafranquista, la nostra llengua ha passatde ser prohibida i perseguida a veure’sreconeguda d’una manera oficial, mal-grat que hagi de ser al costat de la llen-gua espanyola, i no pas en totes leszones de parla catalana (no oblidem laCatalunya Nord, la Franja d’Aragó, l’Al-guer i la comarca del Carxe, a Múrcia).Pot semblar que en el Principat deCatalunya la llengua gaudeix d’unasituació privilegiada respecte a la resta,però això no és ben cert, ja que, mal-grat que el català és present en diver-sos àmbits, no ho és pas en tots nitampoc amb la normalitat que caldria(n’és ben coneguda la total absènciaen l’àmbit judicial, per exemple, i laseva misèr rima presència en el cinema,etc.), a part de les contínues discrimi-nacions de caire lingüístic que s’hipateixen.

El sector menys crític de la nostrasocietat es conforma amb aquestes con-dicions i li sembla exagerat qualsevolmoviment reivindicatiu; però, en reali-tat, la llengua catalana es troba en unasituació difícil i paradoxal: mentre el

nivell de coneixement de la llengua aug-menta, el seu nivell d’ús social va min-vant. No cal sinó veure la disminucióprogressiva del català com a llengua decomunicació entre els més joves, mal-grat ser-los-el ben ensenyat. La situacióde la llengua en el Principat, per tant, noés tan reeixida com pot semblar des defora, sinó que amb la seva eternitzadasituació de subordinació corre el risc deveure’s reduïda, amb el temps, a unàmbit només oficial, folklòric o casolà,bandejada dels àmbits socials.

Això a part, les agressions contra lanostra llengua i contra els nostres dretslingüístics se succeeixen en els mésdiversos indrets del territori catalano-parlant: la proposta d’exclusió d’au torscatalans i balears dels llibres de text dellengua i literatura que s’editin en elPaís Valencià; la campanya virulenta encontra el fet que Guardamar continuïgaudint de la condició de municipicatalanoparlant (amb la perversa ivelada intenció que desaparegui lalínia d’ensenyament en valencià da -vant l’augment anual del nombre dexiquets que hi demanen classes); elsobstacles amb què es troba el projectede Llei de Llengües d’Aragó per partdel PP; les insuficiències de la Llei dePolítica Lin güística de la Generalitatde Catalunya; els atacs ferotges perpart d’alguns personatges malaltsd’autoodi que intenten fer creure quela llengua amenaçada a Catalunya ésl’espa nyola... en són alguns exemples,per esmentar solament els casos mésflagrants.

Al llarg i ample dels territoris deparla catalana proliferen les associa-cions que lluiten per capgirar aquestasituació, cadascuna des del seu propiàmbit. És en aquesta conjuntura ques’ha cregut convenient de crear unorganisme que aglutini totes aquestesassociacions i en coordini les activitats,per tal que els esforços de tots plegatsvagin units i no es malmetin. És evidentque els catalans del Principat nopodem sentir-nos indiferents davant elsproblemes de la llengua quan es pro-dueixen a Alacant, a Perpinyà, a ciutat

d’Eivissa o a Tamarit de Llitera: és lallengua de tots plegats la que està enperill, i en aquest sentit serà molt posi-tiva l’existència d’una federació quemantingui informats i comunicatsentre ells tots els qui comparteixen elsmateixos objectius de normalització dela llengua i de reivindicació nacional.

El projecte de crear aquesta federa-ció –amb uns objectius molt clars, amés, de denúncia i reivindicació– té elseu origen en la Declaració de Mont-blanc, de l’abril del 2000, que signarenvuit associacions i tres revistes. Al capd’un any, el nombre d’associacionsadherides a la proposta havia augmen-tat considerablement, i en aquestsmoments ja n’hi ha catorze d’adheri-des, com ara Llengua Nacional (algu-nes amb diverses delegacions territo-rials ) i sis revistes.

El mes de juny passat, un grup demilitants lingüístics procedents delPrincipat i en representació del Con -grés de Cultura Catalana –marc ons’inscriu la creació de la FOLC– jahavíem tingut el goig de compartirunes hores d’una trobada d’escolesvalencianes, concretament la que esproduí a l’Alguenya (vegeu LLENGUA

NACIONAL, núm. 35, pp. 37-38). En el viatge en tren que efectuàrem

des de Barcelona (representants delCongrés de Cultura Catalana, de l’As-sociació per la Llengua i la Cultura, dela Plataforma per la Llengua i de l’As-sociació Llengua Nacional) coincidíremamb els representants d’algunes de lesentitats convocades de les Illes Balearsi de la Franja d’Aragó (en concret, dela Plataforma per la Llengua d’Eivissa iFormentera i de l’Associació Culturaldel Matarranya), i tots junts fóremrebuts a l’estació de tren d’Elx, bentard de la nit, per alguns amics de l’As-sociació Cívica per la Normalització delValencià. L’endemà, de bon matí, ensrecolliren per iniciar plegats una jor-nada de lleure i treball força atapeïda.

Començàrem efectuant una passe-jada turística i cultural pel centre histò-ric de la ciutat. Caminàrem pels barristradicionals del Raval, Sant Jordi i la

Elx, centre dels Països Catalansper un dia

Anna Porquet i Botey

Vila, esquitxats de palmeres, els típicshorts que formen el Palmerar (declaratPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO l’any 2000), fins a arribar alpunt on ens esperava el Trenet d’Elxper tal d’efectuar una visita turísticaper gentilesa de El Tempir. La normalit-zació lingüística en aquest mitjà ésd’admirar: s’hi ofereix una gravació endiverses llengües, la primera de lesquals és el valencià. Acabat visitàrem laCasa de la Festa, on gaudírem d’unmuntatge audiovisual (també en valen-cià), reproduït a les parets de l’ermitagòtica de Sant Sebastià (segle XV),sobre el Misteri d’Elx, drama sacro-líricd’origen medieval que es representacada any durant la pri-mera quinzena d’agosten la basílica de SantaMaria i que aquestmateix any 2001 haestat declarat per laUNESCO Obra Mestra delPatrimoni Oral i Intangi-ble de la Humanitat.

Després de la passe-jada turística, algunsrepresentants de les di -verses entitats efectuà-rem una visita institu-cional –coberta per lapremsa i la televisió– aldespatx de l’alcalded’Elx, senyor Diego Ma -cià i Anton, que aten-gué amb molt d’interès les explicacionsque Rafael Castellanos –un dels impul-sors del Congrés de Cultura Catalana–i Joan Carles Martí, com a portaveusde la resta, efectuaren sobre el projectede la FOLC.

Des de l’alcaldia d’Elx es mostrauna gran sensibilitat envers el fetcatalà, cosa que es nota en la constantpresència de la llengua en els rètols i enla propaganda institucional de la ciu-tat, o en el mateix trenet turístic es -mentat més amunt. Aquesta és una deles moltes realitats que s’ignoren en elPrincipat: podríem dir que Elx és unoasi enmig del País Valencià, no solspel seu immens palmerar entre mun-tanyes àrides (que recorden el paisatgedel Perelló, al Baix Ebre), sinó tambépel camí encetat cap a la normalitzaciódel català i per la voluntat d’anar afer-mant, de mica en mica, la identitat delpaís. És clar que en aquest aspecte hité molt a veure el seguiment exhaustiuque duu a terme l’Associació Cívica perla Normalització del Valencià, a Elx, res-

pecte a la política lingüística de l’ajun-tament.

Tot seguit ens dirigírem al CasalJaume I d’Elx, on es dugué a terme lareunió de la Coordinadora cap a laFederació d’Organitzacions per la Llen-gua Catalana, i on se’ns uniren elsrepresentants de les diverses associa-cions que treballen per la llengua, desdel mateix País Valencià (El Raig, deCrevillent; La Gola, de Guardamar, ol’Associació Cívica per la Normalitzaciódel Valencià d’Alacant, entre moltesaltres, totes agrupades dins EscolaValenciana - Federació d’Associacionsper la Llengua). Fou una reunió de cairetècnic, on s’acabaren de polir certs

aspectes dels acords que han de fer quela Federació d’Organitzacions per laLlengua Catalana esdevingui una reali-tat. Envoltats de l’ambient reivindicatiui cultural propi dels casals Jaume I, s’a-naren desgranant diverses propostesd’activitats, entre les quals l’enviamental Buró Europeu per a les LlengüesMenys Difoses d’una carta recla mant ales màximes instàncies de la Unió Euro-pea (Parlament, Comissió i Consell) queconfeccionin i apliquin un programacomu nitari multianual d’accions que aju-din les llengües minoritzades a desenvo-lupar-se en els seus propis àmbits.

Després de la reunió de treball, anà-rem a dinar. En el restaurant Nugolat(que també és un exemple de norma-lització lingüística) ens aplegàrem mésde cinquanta persones. Tal com ens varecomanar l’amfitrió, Joan CarlesMartí, procuràrem seure d’una maneraalterna els valencians del nord amb elsvalencians del sud, els de l’est i els del’oest per tal de conèixer-nos els uns alsaltres, intercanviar opinions i experièn-

cies i sentir-nos part d’una mateixacol·lectivitat, d’una mateixa realitatplena de matisos. Durant el dinar gau-dírem de l’hospitalitat de la gent, comfa uns quants mesos n’ha víem gaudita l’Alguenya, continuàrem establintrelacions entre germans i acabàrem defruir d’una agradable vetllada, presi-dida per l’emoció i la descoberta: eldetall del vi etiquetat en català, ambfigura modernista i senyera quadribar -rada inclosa (produït a Monòver, a lacomarca del Baix Vinalopó, ciutat ambuna gran militància lingüística); els pro-ductes típics de la terra, com l’arròsamb crosta o les pipes i carasses... I lacirereta del pastís la hi posà una valen-

ciana en instar-nos totsa cantar La Balanguerai Els Se gadors. El puntd’emoció havia arribatal seu zenit, i ambaquest bon record vamtornar cap al Principat.

Aquesta trobada aElx va ser, en conclusió,molt positiva pel que faa establir contactesentre els catalans d’ar -reu del territori. El des-coneixement mutu ésmolt gran, i cal quevagi desapareixent. Enel Principat s’ignora elgran moviment de mili -tància lingüística i de

caire independentista que es produeixen el País Valencià en justa i necessàriadefensa de les constants agressionsque s’hi pateixen. Aquest desconeixe-ment, com la falsa creença que des defora es té de la suposada situació pri-vilegiada de la llengua en el Principat,ens demostra que cal que ens cone-guem els uns als altres i que estiguemen contacte, i per això és tan interes-sant i encoratjador que ens trobem endiverses ocasions i en diversos puntsdel territori.

En definitiva, a Elx ens vam aplegarun munt de gent que vivim la nostracatalanitat sense complexos ni prejudi-cis, amb l’anhel sincer de viure plena-ment en català, i que ens adonem quela manera més intel·ligent de treballarper aquest objectiu és conjuntar elsesforços de tots els qui lluitem per lallengua. Amb aquesta voluntat d’ager-manament i de treball, qui pot dubtarde la viabilitat de la Federació d’Orga-nitzacions per la Llengua Catalana?u


de pertot

Parlant amb l’alcalde d’Elx FOTO: Porquet

Una de les bones pel·lícu-les que les televisions públi-ques tenen la gentilesa d’ofe-rir-nos de tant en tant és laprojecció de La dona del qua-dre, protagonitzada pel sem-pre excel·lent actor EdwardG. Robinson. És l’adaptacióper al cinema d’una novel·laque explica la història d’unprofessor amb una vida fami-liar i professional resolta, ques’enamora d’una dona retra-tada en una tela en conèixer-la físicament. La cosa, és clar,aca ba en drama: el suïcidi delpobre professor una vegadano ha pogut evitar que surti ala llum pública la seva relacióescandalosa amb la model.L’argument no deixa de seruna mica agafat amb pinces,tot i ocórrer en l’Amèricapuritana dels anys cinquanta.Per aquest motiu i per fer elfilm més versemblant, eldirector decideix que totquedi en un somni, un verita-ble malson, per al protago-nista. D’aquesta manera lanarració cinematogràfica nose’n ressent i es torna creïbleper a l’espectador. És el joc dela realitat i la ficció hàbilmentmanipulat. Un altre precedenten aquesta línia és un clàssic,El petit príncep de Saint-Exu-péry, en el qual la mort éssublimada per endinsar-nosen un món oníric a partir delqual tots els simbolismes sónpossibles. Una altra vegada el

joc realitat-ficció.Tot aquest preàmbul, per

a un llibre destinat al públicjuvenil: Els gronxadors de lamar, de Màriam Serrà. Lin -güista i crítica literària, aral’assagista s’entrena en ficcióliterària per explicar-nos lahistòria d’en Narcís, un nenempordanès de dotze anysque visita el fons del mar. Al’estil dels clàssics vescomtede Perellós o Pere Portes, l’ac-ció no passa a Irlanda, sinó enun tros de la nostra vellamediterrània, guardada pelsdiversos ports dels PaïsosCatalans. A partir del naufragide la Llibertat –¿coincidència,el nom triat per a la barca?–realitat i fantasia es barregenamb vida i mort. Així, lesmateixes onades que ofeguenel pare salven el fill (en Narcís)i el retornen ben nu, al cap detres anys, a la platja de Pals.¿El renaixement després d’unviatge iniciàtic? Com l’infern,les fondàries marines podensignificar un procés d’intros-pecció de la persona per talde veure’s a si mateixa i conèi-xer-se millor, i poder, en con-seqüència, actuar per al millo-rament del proïsme. Que, defet, després de diverses vicis-situds, és el que acaba fent enNarcís (no revela, però, elfinal). L’autora s’implica enprimera persona en el primeri el darrer capítol de l’obra pertal de certificar un to de lle-genda per a tot el conjunt dela narració. Ha preguntat pertots els pobles de l’Empordàsobre el noi: «... i els moltmur ris, quan els explico lahistòria, fan una rialleta i emcontesten: “potser sí”. Fran-cament, no n’he tret l’aiguaclara. Tant se val» (pàg. 75).Expressament he intitulataquestes ratlles amb un inter -rogant. Perquè, si bé aquestllibre ha estat escrit i és editatper a lectors «a partir de 10anys», les reflexions que se’ntreuen són per a generacionsqualssevol. Una obra onírico-simbòlica, com El petit prín-cep, però també narrada proueficaçment, com La dona delquadre.

Víctor Pallàs

40Llengua Nacional - núm. 38 - primavera del 200240

b ibl iogra f ia

A finals del 2001 es pre-sentava el Diccionari de laneu, un diccionari elaboratpel Termcat i editat per Enci-clopèdia Catalana amb 2.300termes re la tius a la nivologia,la geomorfologia, els es portspracticats a la neu, la medi-cina es portiva, els salvaments,les infraestructures i els eq u i -paments, i també un bonnombre de termes propis del’alpinisme. És, doncs, unaobra adre çada fonamental-ment als practicants i als pro-fessionals dels es ports d’h i -vern, i, no cal dir-ho, tambéals tècnics lingüístics, per talcom és una obra de consultaobligada.

El diccionari presenta elstermes en català amb lesdefinicions, i les equivalènciesen castellà, fran cès i anglès.També inclou diverses il·lus-tracions que identifiquen desde les parts d’una bota d’es-quí o les formes dels cristallsde neu, fins a una mostradels diferents nusos o delsremuntadors mecànics. Com-pleta el diccionari un mapaamb les estacions d’esquídels Pirineus.

L’interès d’aquesta obraés evident: la pràctica dels es -ports d’hivern i l’alpinisme ésun fenomen prou arrelat acasa nostra; i, a més, hi ha un

reguitzell d’elements a la vora(informació periodística,allotjaments, serveis de salva-ment, etc.). Aquest col·lectiude gent són usuaris d’unaterminologia específica isovint s’empren formes pre-ses d’altres llengües (fercunya, forfet, domini esquia-ble, etc.). Era necessària,doncs, una obra terminolò-gica que recollís els concep-tes, els definís i establís laforma més adequada per alcatalà (traducció d’un man-lleu, adaptació, sanció de lesformes catalanes pròpies).

Aquest diccionari és lacontinuació del Vocabulari dela neu i dels esports d’hivern,publicat en 1999 (també fetpel Termcat i editat per Enci-clopèdia Catalana).

Un dels factors mésimportants d’aquest diccio-nari és que han participat enl’edició tant l’administraciócatalana (a través del Termcat)com el Govern d’Andorra (através del Servei de PolíticaLingüística). Es tracta –tant enaquest cas com en el delvocabulari– d’una col·labora-ció entre diferents administra-cions del domini lingüísticcatalà, fet que d’entrada sem-pre és positiu. A més, aquestano és la primera experiènciade col·laboració: precisament,el diccionari es va presentaren el marc del 2n CongrésEuropeu sobre PlanificacióLin güística, coorganitzat pelGovern d’Andorra, el Governde les Illes Balears i la Gene-ralitat de Catalunya. Els trescoorganitzadors, a més, jahan manifestat l’interès derepetir l’experiència en la pro-pera edició d’aquest congrés.I és previst, també, que aviates presenti el Diccionari d’ho-teleria i turisme, elaboratigual ment per les tres admi-nistracions. Esperem queaquesta via de col·laboraciós’aprofundeixi i augmenti lacoordinació entre les diferentsadministracions dels territorisde parla catalana.u

Xavier Rull

Un nou pasendavant

– Termcat (centre de termi-nologia catalana)– Servei de Política Lingüís-tica, Govern d’AndorraDiccionari de la neuEnciclopèdia CatalanaBarcelona 2001

Literatura juvenil?

Màriam SerràEls gronxadors de la marCol·lecció «Grumets» núm. 132La GaleraBarcelona 2001

41Llengua Nacional - núm. 38 - primavera del 2002 41

bib l iog raf ia

Antoni Llull Martí (Manacor,1935) és un dels estudiosos mallor-quins més feiners de l’obra de Mn.Antoni M. Alcover (1862-1932). Vapublicar el llibre El lèxic de Mn.Alcover (1987) i diverses narracionsde caire rondallístic, com MestreNadal a la ciutat d’Adagiona (1998)i el Viatge d’en Guelet Llonzí almón de les rondaies (2000). Ha tre-ballat intensament l’aspecte lúdicde la llengua catalana i, en aquestafaceta, ha publicat prop de duesdotzenes de Quaderns de Nadal(1979-2001), dels quals és autor,dissenyador, enquadernador i dis-tribuïdor. Contenen endevinalles,palíndroms, frases insòlites, nomsde sants en glosa, noms de bateigmultilingües, proverbis, topònims...Són una vertadera llepolia per ajoves d’edat i d’esperit.

En el mes de desembre de2001, amb motiu del Congrés In -ternacional Mn. Alcover, organit-zat per la Universitat de les IllesBalears, hagut a la ciutat de Ma -llorca, Antoni Llull presentà la sevaobra Bruixat per la llengua, en què,per mitjà de textos seleccionats icomentats personalment, fa palesala immensitat del treball realitzatper l’il·lustre filòleg i on es pot res-seguir el descabdellament i vicissi-tuds pels quals hagué de passar laingent obra del Diccionari de lallengua catalana –ara més conegutper l’Alcover-Moll– des que fouconcebuda com a projecte fins al’inici de la publicació dels primerstoms en què esdevingué la mortd’Alcover, el gener de 1932. L’obra

fou continuada pel seu deixeble,un altre homenot, també encantatper la llengua, Francesc de B. Moll.

Els textos seleccionats ambmolta cura per A. Llull tenen unail·lació que permet de resseguir lahistòria de l’enamorament de lallengua catalana que experimentàMn. Alcover i de com s’hi lliuràamb cos i ànima per protegir-la,guarir-la i dignificar-la. El seu enci-sament i fidelitat durà tota la vidai s’incrementà encara més i millordes que s’hi donà. Aquest encan-teri produí grans fruits i engrescàmolta de gent a compartir la brui-xeria.

L’antologia recull fragmentsque permeten de seguir l’evoluciód’aquest estrany matrimoni al llargde més de trenta anys, és pled’anècdotes graciosíssimes i, devegades, no hi manquen les fueta-des terribles per als enemics de laseva estimada. Tot plegat fa que lalectura del llibre et deixi enganxat iembruixat. El professor Pere Rosse-lló Bover, en la presentació que enféu durant el Congrés Internacio-nal, ja remarcà que aquest llibreesdevé un retrat psicològic del lin-güista mallorquí.

L’autor, com ja ens adverteix enla introducció, per evitar confusió imalentesos als estudiants dels pri-mers graus de català o per a lespersones que no en tenen unconeixement prou sòlid –destinata-ris principals del llibre– ha transcritels textos seleccionats amb l’orto-grafia actual, salvades algunes par-ticularitats que justifica oportuna-ment i que no fan desmerèixergens el conjunt de l’obra.

El llibre té la frescor de la llen-gua parlada a finals del segle XIX iprimer terç del XX i s’hi nota l’es-pontaneïtat a què ens té acostu-mats el Vicari General de Mallorca,filòleg català universal. Per això,adesiara, s’hi troben expressionsque avui resulten en procés de fos-silització en alguns indrets de lanostra geografia lingüística i que elseu ressorgiment pot comportar unnoble enriquiment per a la llengualiterària comuna, que tanmateix noacaba d’estar consolidada.

Recomanam el llibre a totesaquelles persones que desitginconèixer un Mn. Alcover valent,agosarat, emprenedor, travessadís,terrible, i alhora tendre, generós,condescendent, somiador, enamo-rat, amic, en definitiva, de la sevagran Amada.u

Gabriel Barceló i Bover

Un llibre d’a-mic e amada

Antoni Llull MartíBruixat per la llengua(Mn. Antoni M. Alcover)Sa nostra, Caixa de Balears,Mallorca 2001

Aquest és el primer nú -mero de la col·lecció«Dissi dències» que l’Edi-torial Angle treu al mer-cat sota la direcció d’A-gustí Colomines, pro fessord’Història Contemporàniaa la Universitat de Bar -celona. És un llibre delsanomenats «corals», és adir, amb articles escritsper diverses persones alvoltant d’un ma teix tema,en aquest cas la possibili-tat de viure en català acasa nostra. La seva pre-sentació és for ça original,fu n ciona molt bé vi -sualment, amb remar-ques de les frases que esconsideren més impor-tants de cada article.

El llibre s’obre ambuna introducció del ma -teix Colomines, on refle-xiona al voltant dels con-ceptes d’identitat na ci onali catalanisme i del paperdel català com a einad’integració dels nouvin-guts. Tot seguit podemllegir les opinions de ca -torze personatges ca ta lansde procedència professio-nal diversa: pro fes sors desecundària i d’universitat,periodistes, cantants, unbisbe, dos economistes,un magistrat, dos sindica-listes, un escriptor i uneditor. Tots ells expressen

les seves impressions sobrel’ús social de la llengua enl’exercici de la seva profes-sió però també en la sevaquotidianitat.

En tractar-se d’opi-nions personals, hi hamoments en què s’hi potestar en major o menoracord, com, per exemple,quan algú planteja elbilingüisme com a granobjectiu polític, però to -tes són expressades perpersones que compartei-xen el desig de viure encatalà i tenen la capacitatd’analitzar de manera crí-tica les insuficiències ac -tuals. D’aquesta ma nera,hi ha qui critica el fluixpaper de la universitatrespecte a la llengua; quiadvoca per recuperar lamemòria i rellegir i divul-gar (redescobrir, per quèno?) els nostres clàssics;qui critica la manipulaciópolítica de la llengua cata-lana que la fa aparèixercom a llengua del poder,allunyada de les classestreballadores; qui critica lautilització de la llenguacatalana des d’uns parà-metres espa nyols; i també,en algun mo ment, sorgeixl’eterna qües tió que elmajor coneixement quees té actualment de lallengua catalana no hacomportat un ús socialmés elevat.

En resum, cadascundels articulistes acabareconeixent que no éspossible de viure en ca -talà en el seu àmbit pro-fessional ni en la sevavida quotidiana, i tots ple-gats ens proporcionenmaterial per a la reflexiósobre una qüestió quepels diversos motius queuns i altres apunten, aaquestes alçades, més devint-i-cinc anys desprésde la mort del dictador igenocida de la nostrallengua, encara no tenimresolta.u

Anna Porquet i Botey

És possibleviure encatalà?

Diversos autorsÉs possible viure en català?Angle Editorial, Col·leccióDissidènciesBarcelona 2001


b ibl iogra f ia

El Priorat és una comarca d’un interèsdialectològic in qües tionable: es troba acavall de les Terres de Lleida, les Terres del’Ebre i el Camp de Tarragona. És lògic,doncs, que hi trobem trets (fonètics, mor-fològics, lèxics i sintàctics) de les tresregions esmentades. A tall d’exemple, men-tre que aquest és el demostratiu méscorrent a la zona, als pobles que toquenamb la Ribera d’Ebre (cas del Masroig)empren este. A més, el feix d’isoglosses quesepara el català occidental de l’oriental (unaisoglossa és una línia imaginària que separales zones que tenen una solució de les queen tenen una altra, com és el cas del parellgranera/escombra; en aquest cas concret,ens referim a la neutralització vocàlica enposició àtona i a l’evolució de i breu i ellarga llatines) parteix pel mig la comarca:en uns pobles es fa d’una manera i en unsaltres d’una altra. A tall d’exemple, mentreque la neutralització menor (és a dir, cincvocals àtones), pròpia de l’occidental, és lamés freqüent, a la Torre de Fontaubella i aPradell són de fonètica oriental (és a dir,tenen tres vocals àtones). Els dialectòlegssaben perfectament que les zones per onpassa aquest feix d’isoglosses (l’hetero-glossa, segons la seva terminologia) tenenun interès excepcional: el parlar xipella, quees distribueix intermitent entre la Conca deBarberà, la Segarra i l’Alt Urgell, no espodria entendre sense aquest feix.

Pere Navarro és professor de dialectolo-gia a la Universitat Rovira i Virgili (Tarra-gona) i s’ha dedicat fonamentalment a ladescripció dialectològica de les Terres de l’E-bre i zones confrontants. L’any 1996 vaenllestir la seva tesi doctoral, Els parlars dela Terra Alta (publicada per la Diputació deTarragona en dos volums: el segon consti-tueix l’Atlas lingüístic de la Terra Alta ).

També ha fet un estudi sobre la Ribera d’E-bre (Aproximació geolingüística als parlarsde la Ribera d’Ebre, publicat pel Centred’Estudis de la Ribera d’Ebre l’any 2000),de manera que podem dir que, amb lapublicació d’aquest llibre, es completa unatrilogia sobre els parlars de tres comarquesgermanes. La tasca del doctor Navarro en ladescripció dialectològica d’abast comarcalentronca –i l’alimenta– amb una tradició queja té algunes mostres de treballs semblants:Els parlars d’Andorra, de Manel Riera; El par-lar de la Conca de Barberà, de Carme Plaza;El parlar de la Plana de Vic, de Carme Vilà, iEl parlar del Pallars, de Pep Coll.

L’estudi és una fotografia de la realitatdialectal del Priorat; i s’hi poden trobarautèntiques perles. Per exemple, la a àtonafinal es pronuncia e oberta (és a dir, ennena, les dues vocals sonen exactamentigual; és un fenomen fonètic que en gene-ral s’estén a les Terres de Lleida i al Campde Tarragona). Però en molts pobles es pro-nuncia una a velaritzada (que també tro-bem a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre). Unaaltra perla és que, segons Navarro, el sub-juntiu passat en plural és cantéssom i can-téssou a Porrera i Ulldemolins. En altrespobles és cantéssem i cantéssam (i també,en d’altres, cantéssim ). D’altra banda, alMasroig se senten –fins i tot entre la gentjove, cosa que no sol ocór rer en altrescasos– formes com jo cantavo i jo cantario.Finalment, esmentarem que l’evolució de ibreu i e llarga llatines a tot el Priorat es pro-nuncien e oberta –és a dir, la solució orien-tal, a pesar que tots els altres trets fonèticssón occidentals–, llevat de Falset i la Bisbalde Falset, on es pronuncia tancada. (Elmateix autor explica que a la Ribera d’Ebrees dóna el cas invers: a tot arreu és tan-cada, llevat de Ginestar, on és oberta.)

Navarro es caracteritza per descriureamb el màxim rigor tots els fenòmens.També segueix escrupolosament el mètoded’enquesta dialectològic, condició indis-pensable quan es fa un estudi d’aquestamena. Ara bé, aquest mè to de té, lamenta-blement, els seus pa ranys. En efecte, algu-nes conclusions de l’estudi no s’ajusten a larealitat. I és una llàstima, perquè el llibre erauna ocasió immillorable per a donar dadessobre el parlar d’aquesta comarca.

Així, Navarro afirma que «exclusivamenta Marçà» s’empren les formes de 1a per-sona del pretèrit imperfet i del condicionaljo menjave, jo creie, me pensave, jo farie, jodormirie, totes amb e tancada (la 3a per-sona és amb a: ell menjava, ell faria ). Ennord-occidental la e tancada és el morfemade 3a persona (jo menjava però ell menjave;jo faria però ell farie ): d’aquí la importànciade la troballa de Navarro. Però les dades quedóna no són certes: a Falset també es diu jomenjave, jo creie, me pensave, jo farie, jodormirie (i la informació la tenim de primeramà: qui signa aquest text és falsetà i ho diuaixí). La desafortunada afirmació de Navar -ro es pot explicar perquè les enquestes es

fan a una mostra representativa de la pobla-ció molt reduïda, fins al punt que la manerade parlar de tres persones acaba essentrepresentativa de tot el poble en un llibre dedialectologia. Si els enquestats de Falset vanpronunciar jo menjava, poca cosa hi pot ferl’investigador. (En descàrrec de Navarrodirem que aquest tret està en regressió aFalset –si bé només entre la gent jove–,mentre que a Marçà es manté vivíssim fins itot entre la canalla.)

Una altra mancança que hi detectem ésque no explica que –també a Marçà i Fal-set– l’imperatiu singular converteix la a finalen e tancada quan va seguida de clític(espere’t per espera’t, compre-la per com-pra-la, agafe’t per agafa’t, etc.). Aquest trets’explica segurament perquè la forma ver-bal s’interpreta com una sola paraula (i pas-saria el mateix que en casa > cases ). És unresultat fonètic que no hem sentit dir enllocmés; per tant, lamentem que no s’hagi con-signat. L’autor tampoc no ha detectat alLloar el demostratiu masculí aqueste, híbridentre aquest i este (el Lloar se situa just aldamunt de la isoglossa que separa aquest ieste; sembla ben bé una solució salomò-nica). Finalment, fem notar que tampoc nohi veiem cap explicació sobre la caiguda dei intervocàlica (noa per noia ), no gensestranya a Falset. Navarro ha detectataquest tret a la Terra Alta (al Pinell de Brai,reao és la pronúncia de reiaio), i creiem queés una troballa important, perquè els llibresde dialectologia (cas de Els parlars catalans,de Joan Veny) només localitzen aquestfenomen a les Illes (orea, per orella [recor-dem que a les Illes ioditzen i, per tant,aquesta ll es pronuncia com si fos i ]).

Destaquem, com a aspecte positiu, quede tant en tant Navarro fa fer al lector untast de sociolingüística. En algunes notes apeu de pàgina l’autor dóna compte d’al-guns canvis que s’estan donant. Aquestainformació precisament dóna relleu al lli-bre: no és tan sols una foto fixa –com solenser aquesta mena de manuals–, sinó quetambé es projecta en el futur. A tall d’e-xemple, esmentarem que, referint-se a lasolució de i breu i e llarga llatines (a Falset,e tancada, i a la resta, e oberta), comentaque cada cop més se sent e oberta a Fal-set, sobretot entre la gent més jove, acausa del contacte amb altres prioratins(efectivament, avui dia a Falset és possiblesentir totes dues solucions). Navarro es pre-gunta: «Com acabarà l’anivellament fonè-tic a Falset? Hi guanyarà l’articulació prò-pia falsetana o la dels nouvinguts d’altrespobles veïns?»

Diguem, finalment, que el llibre s’a-companya de mapes de la comarca en quès’il·lustren les solucions de cada poble.Aquesta tècnica de representació permetde visualitzar més fàcilment la distribucióde trets fonètics, morfològics, lèxics i sintà-tics en un territori.u

Xavier Rull

La realitat dialec-tal del Priorat

Pere NavarroAproximació geolingüísticaals parlars del PrioratCarrutxaReus 2000


bib l iog raf ia

El llenguatge administratiu català és undels llenguatges d’especialitat que disposen demés criteris lingüístics explícits i de més modelsde documents que poden servir de guia. Defet, és el llenguatge d’especialitat que ha estatobjecte de més estudis i reflexions en trobadesi jornades adreçades a professionals de la llen-gua. No és estrany que sigui així, perquè, desde l’inici de la recuperació de les institucionspròpies, les administracions de llengua cata-lana van adoptar el català com a llengua ofi-cial de les seves comunicacions. Per tant, eralògic que les administracions s’organitzessinper poder disposar en català d’uns models decomunicació que satisfessin les necessitatsd’una societat democràtica i moderna.

A la vista del que acabem de dir, podríempensar que l’obra que avui comentem és unaaportació més que els autors fan al llenguatgeadministratiu català. Però no és exactamentaixí. La majoria de criteris lingüístics i demodels de documents editats s’han difós bà -sicament entre el personal al servei de l’Ad-ministració i s’han publicat per separat enopuscles, en diferents números de revistes es - pe cialitzades, en dossiers d’aprenentatge i enactes de jornades sobre l’estudi d’aquest llen-guatge d’especialitat. Per tant, aquest Manualés una de les poques publicacions d’àmpliadifusió de què disposen tant els ciutadans coml’Administració sobre les comunicacions admi-nistratives, que aplega en una mateixa obracriteris i models de documents.

El Manual de redacció administrativa estàestructurat en quatre capítols: el procés deredacció; la terminologia i la fraseologia admi-nistratives; la documentació administrativa, iles convencions. El tractament que rep tota lainformació és molt didàctic i demostra que elsautors tenen molta experiència i coneixen moltbé els problemes principals que plantegen elstextos de l’Administració (es destaquen les

idees bàsiques, es comenten exemples que calevitar i s’ofereixen solucions adequades i espresenta la informació amb un tractamentgràfic molt útil).

El primer apartat, el procés de redacció(pp. 13-46), conté les recomanacions generalsque configuren l’estil i el model del llenguatgeadministratiu català d’avui. Així, els lectors hipoden trobar indicacions sobre l’organitzacióde la informació, l’estructura de la frase, lallargada i el contingut dels paràgrafs, etc.

El segon capítol és dedicat a la terminolo-gia i a la fraseologia administratives (pp. 49-98). Altés i Pejó encapçalen aquest apartatamb uns criteris sobre l’ús de la terminologiai ens presenten una llista d’equivalències cas-tellà-català i català-castellà ordenada alfabèti-cament, que recull les formes que van serestudiades per la Comissió Assessora de Llen-guatge Administratiu (CALA ) de l’Administracióde la Generalitat de Catalunya. Per tant, estracta d’una llista que aplega casos conflictiusi casos que han plantejat dubtes pel que fa ala forma catalana que cal adoptar.

De la pàgina 101 a la 166 els autors trac-ten els documents més habituals en l’àmbit del’Administració: sol·licitud, ofici, carta, certifi-cat, diligència, convocatòria de reunió, acta dereunió, in forme, resolució i recurs. Per a totsels documents podem trobar la definició, enquè es detalla l’objectiu del document, la nor-mativa aplicable, el tractament personal quecorrespon de fer servir, l’estructura amb la des-cripció del con tingut de cada bloc d’informa-ció, un model es quemàtic i, com a mínim, unmodel de document complet.

El darrer apartat correspon a les conven-cions. De la pàgina 169 a la 295 podem con-sultar els criteris d’escriptura de les abrevia-cions, les formes abreujades i les formesdesplegades equivalents; també hi trobem cri-teris d’ús de majúscules i minúscules; els usosprincipals dels signes de puntuació, i una llistade càrrecs i els tractaments protocol·laris quereben.

Com podem veure, doncs, és una obracompleta, feta amb rigor, que, de ben segur,serà molt útil tant per a les persones que vul-guin conèixer les principals característiques delllenguatge administratiu català com per a lespersones que en un moment donat tinguin undubte i necessitin fer una consulta concreta.Per acabar, per me teu-nos que felicitem elsautors per la publicació d’aquest Manual.u

Marta Xirinachs

Criteris i modelsde documents

Núria Altés i Albert PejóManual de redacció administrativaEumo Editorial (Llengua i Text; 6)Vic 2000


bib l iog ra f ia

Després de llegir el darrer llibre d’Al-bert Branchadell, malgrat que hi he trobatarguments que comparteixo, en generalhe de manifestar el meu profund desa-cord. Primer de tot m’agradaria dir queBranchadell hauria pogut plantejar idefensar la seva hipòtesi en vint pàgines,a tot estirar, però ho ha allargat fins adues-centes quaranta-vuit, perquè repe-teix contínuament els arguments delsautors en els quals es basa per a afirmarles seves hipòtesis, i els dels autors que volcontradir; i, a la vegada, hi afegeix totauna sèrie d’enquestes i dades estadísti-ques que, evidentment, interpreta a favorde les seves opinions, però que poden serobjecte de moltes altres interpretacions.

Segons la seva hipòtesi, la indepen -dència de Catalunya no assegura el futurde la llengua; però, com totes les hipòte-sis, cal demostrar-la; per tant, ell exposa laseva opinió, però no demostra res. En totsel processos polítics és molt difícil i a vega-des contraproduent i forassenyat extrapo-lar situacions; però, posar d’exemple lesilles Aland, unes illes petites (no sé quantagent les sabria trobar en un mapa), ambuna població de vint-i-cinc mil habitants iamb un poder econòmic i social ben allun-yat de Catalunya, sembla una broma. D’al-tra banda, el fet de comparar l’estat finèsamb l’estat espanyol demostra un profunddesconeixement de la realitat europea.

Quan parla de Flandes i del Quebec,sobretot d’aquest últim, diu que la nor-malització lingüística està asseguradasense la independència, encara que elsquebequesos estan decidits a aconseguir-la, perquè pensen que així protegiranmillor la seva llengua i la seva identitat;però no diu que la diferència radica en lescaracterístiques de l’estat belga i de l’estatcanadenc. Catalunya, malauradament, noés el Quebec, ni Espanya és el Canadà,com tothom que hi ha anat ha pogutcomprovar. Tant Brussel·les com Ottawa,capitals dels dos estats, són capitals bilin-gües, on pots utilitzar els dos idiomes delpaís. En la constitució espanyola, l’únicidioma que hi apareix és l’espanyol. Aquíno ens podem ni imaginar poder parlar encatalà a Madrid. De fet, tampoc no s’en -tén que en una anàlisi sobre la situació delcatalà només parli del Principat i no facicap mena de referència a la resta dels Paï-sos Catalans, per bé que la seva anàlisiaplicada al País València seria com fer-nos

combregar amb rodes de molí. Afirma que tan sols un deu per cent

dels catalans són independentistes. No hosé, perquè no conec cap estadística sobreel tema. Però m’agradaria saber quantsindependentistes hi havia a Croàcia o aTxèquia abans de la independència, o aEstònia abans de la desaparició de la UnióSoviètica. Però l’afirmació més agressiva ésque la secessió de Catalunya no és pràcti-cament possible ni moralment permissible.A mi em sembla que fer aquestes afirma-cions és agosarat i provocatiu (suposo queaquesta és la finalitat del llibre), perquèpràcticament és possible, com s’ha de -mos trat en els darrers processos indepen-dentistes europeus, i és moralment per-missible, perquè els ciutadans d’un paíshan de poder decidir allà on volen estar. Elque no és moralment permissible és queno ho puguin fer i que d’altres decideixinper ells.

D’altra banda, també diu que si Cata-lunya fos un estat independent hauria dedonar privilegis a les altres llengües, enaquest cas l’espanyol (això ja no es igno -rància: és ingenuïtat). Encara més privile-gis? Però hi ha algun privilegi que ara notinguin? Quins privilegis tenim els catala-noparlants que no tinguin encara més elscastellanoparlants? El nou estat català,diu, hauria de reconèixer els drets de lesminories castellanoparlants i concedir-losdrets lingüístics. Quins drets que ara notinguin? Per què els tenen tots, i no esdóna ara el cas contrari? Que l’estatespanyol reconeix els drets lingüístics delscatalanoparlants? La situació seria a l’inre-vés. Aleshores, el senyor Branchadell con-sidera que aquesta situació és bona per alcatalà, però no per al castellà.

Afirma que ara hi ha una situació favo-rable al català, perquè és la llengua delsparlamentaris i del poder econòmic. No séquè considera poder econòmic, o si espensa que les petites i mitjanes empresescatalanes són poder econòmic. Potser sí,però no deu pas parlar de les elèctriques,de les grans empreses de comunicació, deles grans empreses tecnològiques, de labanca, d’Airtel, de Retevisión, de Telefò-nica, ni de les multinacionals, o, si no, queho pregunti als nens i nenes catalans queno han pogut sentir Harry Potter parlarcatalà. O potser considera que aquestesempreses són catalanes per la llengua queparlen els seus dirigents? I, per la mateixaregla de tres, el Partit Popular hauria deser català, perquè Josep Piqué el parla?Una altra cosa que s’hi troba a faltar ésque, parlant del poder polític, no parli delpoder judicial, ni del poder militar –o ésque no li va bé per a les seves teories?

Finalment, cal dir que no totes leshipòtesis són demostrables. N’hi ha queno es poden demostrar ni en el camp dela filosofia ni en el de les ciències socials.Senzillament, ha bastit una argumentacióper a defensar les seves idees, però no

demostra res. De tota manera, és difícild’argumentar que un estat que ignora,menysprea i esquartera una llengua, lapugui defensar. Per això em pregunto:¿tot això d’en Branxadell és ignorància, ésingenuïtat o és alguna altra cosa?

La llengua no s’ha d’utilitzar política-ment, no ha de servir d’excusa per a res.Si el se nyor Branchadell volia exposar elsseus arguments polítics, ho havia de fer almarge de la llengua; i, si vol fer una anà-lisi lingüística, que deixi de banda els argu-ments polítics, perquè la llengua ha de serpatrimoni de tots i no de determinatsgrups polítics. Quan es barregen les coses,passa el que ha passat al País Valencià, is’acaba fent mal a la llengua.u

Carme Forcadell Lluís

Ingenuïtat o ignorància?

Albert BranchadellLa normalitat improbableEd. Empúries


bib l iog raf ia

Antara és un mot pagesívol que s’empraen català septentrional i meridional, passantpel central. Designa una faixa de terra de par-tió, que cal llaurar de través perquè ha quedatsense llaurar pel dret. És, doncs, un nom benencertat per a la nova col·lecció que l’edi torialClaret ens ofereix amb dues característiquesben de ter mi nants. Quant al format, la dimen-sió modesta de l’opuscle (un llibre, per defini-ció, ha de superar les 50 pàgines). Quant alcontingut, la voluntat ambiciosa de cobrirtemes perifèrics, sigui des d’una perspectivageogràfica (l’Alguer, l’Aran...), sigui temàtica(les noves migracions, les noves vies del nacio-nalisme...).

Els dos primers volums de la col·lecció vana càrrec de Joaquim Arenas. Si com a escrip-tor el seu espai natural són els textos breus,com a pensador li ha interessat sempre la fron-tera, en el doble sentit denotatiu (el limescatalà) i connotatiu (fer progressar la identitatcol·lectiva, enllà de la rutina mesella). Al llargdel seu recorregut, Arenas no ha escrit maicom a creador literari, sinó que ho ha fet sem-pre amb la intenció de transmetre un mis-satge, amb voluntat de servei. Tots els seustextos donen fe de la seva vocació de peda-gog: brevetat i concisió, claredat expositiva,llenguatge planer, facilitat de lectura, úsassenyat de gràfics i quadres, informació benestructurada, compromís personal. En els dosopuscles que comentem, aquesta fórmulatorna a repetir-se.

Les noves migracions analitza les repercus-sions de l’espectacular increment del nombred’infants d’origen estranger en el sistemad’ensenyament. Ho fa des d’una perspectiva

global: global no vol pas dir multidisciplinar,ans sobretot supradisciplinar, tant des de lesdiferents disciplines com, sobretot, des de l’ac-ció política i la dimensió ètica i humana.Aquest plantejament queda perfectamentdefinit en el paràgraf següent: «Els alumnesestrangers, forasters i provinents d’altres paï-sos de trets culturals diferenciats presentenunes dificultats. La més evident i bàsica és l’a-daptació a una nova realitat, una adaptacióque passa per poder-se comunicar, i per sen-tir-se acollits, ço que vol dir sentir l’escalfhumà de l’acció educadora i de la convivènciaescolar» (p. 15).

L’Aran ofereix una presentació generalsobre l’aranès, centrada especialment en l’as-pecte educatiu. Sense ser original –tampoc noho pretén–, ofereix una visió actualitzada,punt important, perquè la darrera monografiaen català sobre el mateix tema ja sobrepassavaels deu anys. Hom diu que una veritat que nopot ésser traduïda, se nyal que no ho és. (En Laleçon [1951], d’Eugène Ionesco, el professordemana la traducció en italià de Vive laFrance!; l’alumne en fa la versió literal ; i elprofessor l’escridassa que la traducció correctaés Viva l’Italia! ) Ultra en català, Arenas té obrapublicada en francès, anglès, castellà i italià.En el cas que ens ocupa, és de remarcar queL’Aran ha estat traslladada a l’aranès amb eltítol de Aran, ua escòla entà un pòble, ambpròleg del síndic, la màxima autoritat políticade la Vall, Carlos Barrera. Quan un tema tansensible com la llengua es pot oferir indistin-tament en la llengua majoritària (no pas opres-sora), el català, i en la llengua minoritària (nopas oprimida), l’aranès, bon símptoma quesimplement s’hi diuen veritats.

Tanmateix, potser el més important d’amb -dues obres és que es complementen, ja ques’hi aborden les minories històriques i lesrecents. L’any 1996, l’informe Euromosaic,document de la Comissió Europea, el text mésoficial de la UE sobre les minories lingüístiqueshistòriques, va demostrar que l’aranès con-forma la comunitat lingüística que en propor-ció a la seva població ha assolit un major graude normalitat. Des del punt de vista adminis-tratiu, el mèrit recau indiscutiblement en laGeneralitat Catalana i, més en concret, en elDepartament d’Ensenyament. Menystenintaquesta fita –talment com si les minorieshistòriques no tinguessin cap paper en la di -versitat cultural–, hi ha sectors que s’esgarga-mellen exigint una «interculturalitat» d’horitzódifús. De ben segur, si mai la UE emprèn untreball com paratiu, a semblança d’Euromosaic,sobre les polítiques culturals davants novesmigracions, Catalunya tornarà a sortir-ne igualde ben parada.u

Jordi Bañeres(sociòleg, Grup Català de Sociolingüística)

Catalunya,endins ienfora

– Joaquim Arenas i SamperaLes noves migracions:societat, escola i llenguaClaret, Barcelona 2000,«Antara 1», 22 pp. – Joaquim Arenas i SamperaL’Aran, l’alternativa occitanaClaret, Barcelona 2000,«Antara 2», 29 pp.


TOTA LA VIDA FENT GALETES

trias, Néts de Joaquim, SaCtra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: [email protected]

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

Joan Vinyeta i PousCap d’Explotació

Passeig de Sant Joan, 123 - Tel. 850 60 63 - Fax 850 79 2908560 MANLLEU (Barcelona)

Alt de Gironella, 3-5 / 08017 Barcelona / Tel. 93 280 31 80

MARCS - QUADRES - MIRALLS - GRAVATS - PASPARTUS DECORATS A MÀ

• Maquetació de llibres i revistes

• Publicació de llibres

• Mecanografiat de textos

• Correcció de textos en català

ServeiS editorialSJordi ardèvol – tel.: 93 302 68 55

c/e: [email protected]

Lle g a Naci al · 2017. 5. 11. · Naci al primavera del 2002 núm. 38 any XII 4 euros. ... un...

Documents

Transcript of Lle g a Naci al · 2017. 5. 11. · Naci al primavera del 2002 núm. 38 any XII 4 euros. ... un...