Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja ... · 3 CONTES DʼESTAR PER CASA Títol:...

L E C T U R A A C T I V ALiteratura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Beatriz Martín Vázquez

Dolors Garcia Cornellà Contes dʼestar per casa

LʼOBRA I EL SEU ENTORN Pàg.

Fitxa tècnica ........................................................................................................Introducció ...........................................................................................................Lʼautora ............................................................................................................

Lʼargument ..........................................................................................................Gènere, estil i context literari ..............................................................................Tema i subtemes ................................................................................................

Abans de la lectura .............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................

Després de la lectura ..........................................................................................

Exercicis de reforç i ampliació .............................................................................

Invitació a la lectura .............................................................................................

Propostes per al professorat ...............................................................................

PROPOSTES LÚDIQUES

344

667

162431

44

46

SOLUCIONARI ............................................................................................................ 53

Prova dʼavaluació de la comprensió lectora .......................................................

41

Activitats ..............................................................................................................

49

11

La il·lustradora ................................................................................................ 5

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

LʼOPINIÓ DEL LECTOR

INTERDISCIPLINARIETAT

LITERATURA COMPARADA

Propostes per al professorat ............................................................................... 52

Informacions complementàries ........................................................................... 7

ÍNDEX

3

CONTES DʼESTAR PER CASA

Títol: Contes dʼestar per casa

Autora: Dolors Garcia Cornellà

Il·lustradora: Bernadette Cuxart

Editorial: Barcanova

Any dʼedició: 2003

Pàgines: 112

Col·lecció: Sopa de Llibres, Sèrie Taronja

FITXA TÈCNICA

Dades generals del llibre Contes dʼestar per casa

4

LʼAUTORA

Aquest llibre ens brinda la possibilitat dʼexplotar a lʼaula una multiplicitat dʼeines pertreballar diversos eixos transversals (el món de les emocions, la interculturalitat, elsdrets humans, el coneixement del medi, etc.).

Aquest recull de contes ens permet apropar-nos dʼuna manera lúdica, divertida,plena dʼhumor i des dʼuna perspectiva genuïna i molt original als temes següents: elmoment històric de lʼesclavitud i els drets humans; el món de les emocions i dels sen-timents com la gratitud, lʼagraïment, la generositat, lʼautoestima; el coneixement delʼentorn a través de referents reals: el coneixement intercultural i el respecte a la di-versitat; els oficis i les professions; el coneixement del medi natural i lʼeducació medi-ambiental; valors com el consum responsable, la pau, etc.

És una obra amb molts elements atraients per als lectors dʼaquesta edat tant pelgènere narratiu (el conte) com per lʼestil i la temàtica. El component de la fantasia i delʼhumor són elements de molt interès per als lectors potencials.

Per tant, per la seva versatilitat permet treballar a lʼaula dʼuna manera interdisci-plinar i molt dinàmica.

INTRODUCCIÓ

Lʼobra i el seu entorn Contes dʼestar per casa

Lʼautora dʼaquest llibre és Dolors Garcia i Cornellà. Va néixer a Girona lʼ1 de juny de1956. Viu a Vilobí dʼOnyar (la Selva) des del 1984, amb els seus tres fills (en Pau, lʼA-leix i lʼOleguer) i els seus 12 gats: en Bitxo, en Fum, la Mixina, la Neu, la Crispeta...

Llicenciada en psicologia, va començar a publicar llibres lʼany 1985, després deguanyar el premi J. M. Casero amb lʼobra Albert. Dʼaquesta manera, va introduir-seen el món de la literatura infantil i juvenil. En la seva trajectòria literària ha publicatuns quaranta llibres per a infants i joves. A més del J. M. Casero, ha guanyat el premiCiutat dʼOlot per a nens i nenes (anys 1992 i 1998), el premi Folch i Torres (anys 1996i 2000), el premi Lola Anglada (anys 1998 i 2001), el premi Joaquim Ruyra (2001) i el2n Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil (2003) amb Contes d’estar percasa. També ha quedat finalista, entre altres premis, del Gran Angular, el Vaixell deVapor, Ala Delta, etc. Durant aquests anys ha compaginat lʼactivitat dʼescriptora ambaltres tasques, com la de tècnica dʼEducació a lʼAjuntament de Girona en el programadʼEducació Ambiental i Recursos Educatius de la Ciutat o la de directora del CentreCívic Sant Narcís. Així mateix, ha participat puntualment en mitjans de comunicació iha fet un programa de llibres personalitzats, tallers, xerrades i fòrums a les escoles,instituts, biblioteques i centres culturals de Catalunya.

Quant a la seva obra, està caracteritzada per la presència de la fantasia, les aven-tures i el misteri (aquest és el tipus de llibre que li agradava llegir quan era petita). Elsgèneres que fonamentalment ha cultivat han estat el conte i la novel·la. Lʼestil dels lli-bres és planer, amb un llenguatge molt viu i dinàmic. Els contes estan caracteritzats

5

per un estil senzill i ric, ple de formulismes i girs propis de lʼoralitat. Les seves novel·lesjuvenils estan conformades per una configuració molt minuciosa dels personatges iens els presenta amb un to introspectiu, que sʼapropa profundament al món de lesemocions. En nombroses ocasions, lʼautora ha parlat del seu procés creatiu desvet-llant que escriu gairebé a raig durant moltes hores seguides però que després trigamolt temps a repassar el que ha escrit.

Entre els llibres publicats podríem esmentar: El drac de Bagastrà (1986), CanyaPlàstica (1987), La lluna de les mil cares (1988), L’Atzur màgic de l’Enigma(1991), Albert (1985), Els joves de Bharuland (1991), El senyor dels punts sus-pensius (1992), Què passa, Gil Microbi? (1992), Bufa, buf (1992), Frifrit (1992),La boira més blanca (1993), Girona, una ciutat, una història (1994), Ni un, ni dos,ni tres (1994), Que se’n vagin els estranys! (1995), En Bufalletres (1996), Els car-rers d’en Bru (1996), Contes a una mà trencada (1997), Tretze dies i una nit(1997), L’herba llunera i altres contes (1998), Els boscos blaus (1998), El nen deningú (1999), El malastruc (1999), Quan es cremen els gira-sols (1999), Sopa denit (1998), La nit de les dues-centes mil llunes (2000), Sense cobertura (2001),De tot cor (2002), Contes d’estar per casa (2003) i L’esclau de Mercadal (2004).

Pel que fa a la figura de lʼescriptora, podríem esmentar com a curiositat algunesde les seves aficions i gustos personals. Li agrada caminar pel bosc o la muntanya,jugar amb els seus gats, llegir (a lʼhivern, a la vora de la llar de foc i, a lʼestiu, prop delmar, en algun lloc tranquil i fresc), tenir cura de les flors i les plantes de casa, cuinar,conduir, fer sobretaula amb els amics i gaudir dels dies de pluja. En canvi, no li agra-den gens les aglomeracions de gent, les pel·lícules dʼespies i viatjar en avió.


LA IL·LUSTRADORA

Vaig néixer l'any 1965. De petita m'agradava jugar, imaginar coses, mirar contes i ferdibuixos. En feia pertot arreu, fins i tot per les parets. Em vaig fer gran, però em con-tinuava agradant el món dels infants i tot el que tenia relació amb l'expressió plàstica.Vaig estudiar magisteri i il·lustració i vaig treballar de mestra d'activitats extraescolarsi d'esplai, en un estudi d'arts gràfiques, etc.

Quan va néixer l'Andreu, el meu primer fill, vaig anar-me'n a viure al camp, aSagàs, on treballo d'il·lustradora, la combinació perfecta de les coses que més m'a-graden: crear, combinar colors... i els nens (perquè encara que no us veig, treballo pera vosaltres). L'Andreu té una germana: la Bernadette, la meva filla petita. Els agradamolt dibuixar i pintar i omplim molts papers. A la paret també ho han provat; ja sé queés divertit, però ara que sóc mamà, entenc que no està bé.

6

El Senyor Bastida i Fonaments era un home que havia estat molts anys de la sevavida parant lʼorella a totes hores per casa seva perquè, ja de ben petit, li havien ex-plicat que les cases parlaven de la mateixa manera que els gats miolen i els ocellscanten, però ell mai no havia pogut sentir res de res. Fins que, un dia, va creuar-seen un llogarret dʼEscandinàvia, on passava el Nadal, amb un dels pocs escoltadorsde cases que hi havia al món. El Senyor Bastida i Fonaments, que estava molt inte-ressat en aquesta professió, hi va parlar i va aconseguir que li desvetllés el secretper ser un escoltador de cases. Va fer el que aquell home li va dir i a partir dʼaquellmoment va especialitzar-se en cases que expliquen històries per separat. I va ser aixícom després dʼhaver escoltat tantes històries de rebedors, menjadors, cuines, banys...va decidir escollir-ne unes quantes i escriure aquest llibre de Contes d’estar per casa.

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI


Lʼ ARGUMENT

Aquest llibre és un recull de contes que té com a fil conductor el personatge del Se-nyor Bastida i Fonaments, lʼofici del qual és escoltar cases. A partir dʼaquest marc nar-ratiu sʼarticulen un seguit dʼhistòries que presenten un espai, un temps i una tramanarrativa diferent. Narrat en tercera persona, el lector es troba amb un recull dʼhistò-ries plenes dʼhumor, fantasia i emocions.

Pel que fa a lʼestil, és molt planer i està caracteritzat per un to propi de lʼoralitat,conformat per formulismes dʼaquest registre que li confereixen un ritme molt viu i di-

7

nàmic. Cadascuna de les històries està contextualitzada a través dʼun número i la partde la casa on el Senyor Bastida i Fonaments lʼha escoltada. Així mateix, a lʼinici decada conte hi ha un petit exordi en què es contextualitza lʼespai i els temps de la nar-ració. El lector pot apropar-se a través de les històries a temps i llocs diferents i as-sistir a temàtiques molt diverses, des dʼinjustos esdeveniments de lʼèpoca delʼesclavitud fins al curiós cas dʼuna nena obsessionada pel consumisme dels temps ac-tuals.


TEMA I SUBTEMES

Des de lʼhumor i la fantasia ens trobem històries plenes dʼemocions i sentiments. Pertant, un tema present en totes les històries és el món de les emocions. Així mateix, ca-dascuna dʼelles ens apropa a diferents realitats. «El nen de fusta» ens relata unahistòria que va succeir a lʼèpoca de lʼesclavitud a lʼEstat de Geòrgia. Per tant, des dʼa-quest apunt històric podem treballar els drets humans i el món dels sentiments. «For-migues a la brasa» i «Lʼherència de la senyora Niedlich» ens presenta elementsdel medi natural, així que poden explotar-se, entre altres aspectes, el coneixement delmedi i la cura i el respecte pels animals i les plantes. «La hipoteca» i «La Marta quees comprava tanta i tanta roba» presenten referents de la realitat actual relacionatsamb els diners: les hipoteques i el consumisme. Per tant, podem treballar valors comel consum responsable o la importància dels diners. «Els Bufamisteris» ens situaen un camp de refugiats del desert Algerià. A través dʼaquest conte, podem apropar-nos al tema de lʼatenció a la diversitat i el valor de la pau i els drets humans. Tambéhi podem treballar el sentiment de la por.

Si prenem elements que conformen el marc narratiu com el leitmotiv de les dife-rents cases del món podem desenvolupar activitats de caràcter intercultural. Així ma-teix, si partim del curiós ofici del Senyor Bastida i Fonaments podem treballar latemàtica dels oficis i les professions.

INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES

Podeu descobrir més dades sobre lʼautora i les seves obres a les pàgines webs se-güents:

http://www.barcanova.es/cgigeneral/ficha.pl?codigo_comercial=1456091&id_sello_editorial_web=14

En aquesta pàgina podeu trobar la fitxa tècnica del llibre i altres enllaços amb re-lació al llibre (introduir lʼopinió del llibre, treballs, etc.).

Sobre lʼautor i lʼobra

8


http://www.dolorsgarciaicornella.com/CAST/QUISOC2.HTM

Presentació personal de lʼautora en la qual dóna el seu correuelectrònic de contacte.

http://www.bibgirona.net/salt/glij/planes/d_garcia.htm

En aquesta pàgina trobareu un article de lʼautora en què exposala importància de la lectura i la literatura a la seva trajectòria vitaldes de la seva infantesa. Així mateix, sʼhi pot trobar un breu apuntbiogràfic sobre lʼautora.

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Docu-ments/Arxiu/ilc_itineraris_index.htm%20-%20garcia.doc

Un document molt complet sobre la biografia i la producció literà-ria de lʼautora. Presenta unes ressenyes molt acurades de cadas-cuna de les seves obres publicades des del 1984 fins al 2001.

http://www.xtec.es/centres/a8029301/parlant1.htm

Entrevista apareguda a la pàgina de recursos del Xtec feta pelsalumnes dʼun centre.

Aquest llibre ens presenta un gran ventall de propostes per treba-llar a lʼaula. A continuació es presenten recursos per poder explo-tar diferents línies temàtiques a través dels contes:

�Història: la història dʼ«Un nen de fusta» ens apropa al momenthistòric de lʼesclavitud. Així mateix, també podem apropar-nos a lahistòria a través de lʼelement principal de les cases. Per tant,podem desenvolupar activitats dʼhistòria a través del tipus de cons-trucció de les cases.

http://www.xtec.es/recursos/socials/historia.htm és un llistat de pà-gines web relacionades amb la història.

�Llibres sobre cases: partint dʼun dels elements centrals de totsels contes, les cases, podem desenvolupar activitats diversesadoptant diferents punts de vista: històric, intercultural...

�Damon, Emma. Cada casa és diferent, Fundació IntermónOxfam. Barcelona, 2005. ISBN: 84-8452-350-0: aquest llibre ésimprescindible per apropar-nos de manera intercultural al tipus de

Recursos per desenvolupar les propostes

casa de les diferents parts del món. Presenta una ediciómolt acurada amb finestres i material interactiu per desco-brir nous coneixements sobre el tema.

�Ventura Piero, Las casas. Ed. Everest. Lleó, 1993.ISBN: 84-241-5899-7: aquest llibre pot resultar molt útil sivol fer-se un repàs històric mitjançant el tipus de casa. Desde les cavernes fins a lʼèpoca actual. Molt útil per fer un tre-ball de recerca o un crèdit de síntesi.

�La casa y el hogar. Ayer y hoy. Ed. Usborne. Gran Bre-tanya, 2000: aquest és un llibre que mostra a través dʼil·lus-tracions molt clares les cases de diferents èpoqueshistòriques.

Educació en valors

http://edualter.org/material/ddhh/derechos.htm

Recursos per treballar valors a lʼaula (interculturalitat, con-sumisme, drets humans, etc.).

�Drets humans: (a partir del conte «El nen de fusta»poden treballar-se els drets humans).

�Els drets del nen. Ed. Pau, Barcelona, 2000. ISBN: 84-8294-503-3: llibre per treballar els drets dels infants.

�Tengo derecho a… Ed. Everest. ISBN: 84-241-7849-1:llibre imprescindible per treballar els drets humans.

�Stowe, Harriet Beecher. La cabaña del Tío Tom. Edi-ciones Cátedra. ISBN: 84-376-1623-9: un clàssic de la lite-ratura per parlar de lʼesclavitud.

�Cáliz Torrens, Sonia. Cuentos del derecho y del revés.Manos Unidas, Madrid. ISBN: 84-95420-00-7.

�Consumisme: (el podem treballar a partir del conte «LaMarta que es comprava tanta i tanta roba»)

�Carmina del Río Galver. Valorem les coses. Ed. Salva-tella. Barcelona, 2004. ISBN: 84-8412-274-3: llibre per re-flexionar sobre el consumisme.

9


10


�Labbé Briggitte, Puech Michael. La feina i els diners. La meva llibertat i la delsaltres. Ed. Cruïlla. Col·lecció Pensa-hi: material per treballar els diferents valors.

�Interculturalitat: a través del leitmotiv de les diferents cases del món i contes comel «Els Bufamisteris» podem treballar aquesta temàtica. A lʼapartat dʼinterdisciplina-rietat podeu trobar més apunts bibliogràfics.

http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/dossiers/inter/

Recursos bibliogràfics per treballar a lʼaula la interculturalitat a través dels llibres:

�Es pot treballar amb diferents col·leccions (Jo sóc de..., Ed. Rosa Sensat; Vaigarribar de..., Ed. La Galera; Nens com jo, Ed. Elfos; Si tu visquessis allí, Ed. Com-bel...).

�Diversos autors. Letras del mundo. Centro Internacional del Libro Infantil y Ju-venil. Fundación Germán Sánchez Ruiperez. ISBN: 84-89384-34-7.

�Medi ambient: a partir dels contes «Formigues a la brasa» i «Lʼherència de lasenyora Niedlich» podem treballar lʼeducació mediambiental).

�1.001 dades sobre els insectes. Ed. Combel: imprescindible per fer un treball derecerca sobre formigues.

�¿Quién eres? El árbol. Ed. Combel: llibre molt útil per parlar dels arbres i lesplantes.

�Cucchiarini, Ferruccio. La vida al voltant d’un arbre. Ed. Cossetània. Valls, 2006.ISBN: 84-9791-144-X: un llibre excel·lent per descobrir la vida a lʼentorn dʼun roure.

�Aplicació de les TIC a lʼaula: Fer una webquest:

http://www.aula21.net/

Pàgina imprescindible per aprendre a fer webquest.

www.auladeletras.net

Pàgina molt clara i completa sobre les webquest (inclou un curs).

�El gènere del conte i la narració oral (podem treballar-lo a través del gènere delllibre i la figura de lʼestranger al conte «Els Bufamisteris»).

www.anincat.org/: pàgina imprescindible per poder treballar aquesta temàtica.

11

Propostes per al professoratComprensió lectora 1 Contes dʼestar per casa

ABANS DE LA LECTURA

Aquesta fase té una importància especial per despertar lʼinterès del lector. A continua-ció us mostrem tot un seguit de propostes lúdiques perquè pugueu triar-ne les que pen-seu que són més adients a les vostres necessitats. Lʼobjectiu dʼaquesta activitat ésintroduir dʼuna manera diferent el llibre presentant alguns punts dʼinterès abans de lalectura.

Presenta lʼactivitat partint del títol del llibre: Contes d’estar per casa. Han de fer unaprova per començar a llegir el llibre: buscar a la sopa de lletres totes les parts de lacasa que coneguin. Per exemple; la cuina. Però aquesta sopa de lletres serà moltespecial perquè en lloc de fer-la en format paper poden fer-la amb sopa de lletresde pasta de sopa. Després dʼexplicar la dinàmica del joc i desenvolupar-lo, recolli-rem a la pissarra totes les paraules que hagin trobat els alumnes. Posteriorment,podem desenvolupar una activitat dʼexpressió oral preguntant-los quina és la part decasa seva que més els agrada i el perquè. A partir dʼaquesta activitat, podem pre-sentar el Senyor Bastida i Fonaments i el seu ofici dʼescoltador de cases.

Plats de plàstic i sopa de lletres de pasta de sopa (sʼha de tenir en compte que enalgunes ocasions hi manca alguna lletra).

En grups petits (4-6) es reparteix el material. Sʼexplica la dinàmica del joc i es posacom a norma que només passarà la prova el grup que hagi trobat les parts de lacasa sense deixar caure lletres al terra de lʼaula (han de fer aquesta activitat ambmolta cura). Tenen 15-25 minuts per fer-la.

SOPA DE LLETRES: PARTS DE LA CASA

Activitat i procediments

Materials

Temporalització i dinàmica

12

Per introduir el curiós ofici dʼescoltador de cases del Senyor Bastida i Fonaments elspresentarem un enigma que han de descodificar per esbrinar-lo.

Després dʼexplicar-ne la dinàmica i repartir el material, donarem el temps esti-mat per fer lʼactivitat. Guanyarà el grup que acabi abans. Posteriorment, sʼintroduiràel punt dʼinterès de lʼofici del Senyor Bastida. Plantejarem un joc dʼhipòtesi sobreaquest ofici: en què consisteix? Què es necessita per desenvolupar-lo? Els agra-daria ser escoltadors/es de cases? Quines històries creuen que poden explicar lescases?

Una fitxa amb lʼenigma següent i una taula de lʼabecedari amb la correspondèncianumèrica per descodificar-lo (per exemple: A = 1, B = 2...).

_ __ _ __ __ __ _ _ __ __ _ _ _ _ __ _ __5 20 3 16 12 21 1 4 16 19 4 5 3 1 20 5 20

En grups petits (4-6) es reparteix el material i sʼexplica la dinàmica. Es donen uns 10minuts perquè resolguin lʼactivitat.

DESCOBREIX LʼENIGMA


Materials



13

Per presentar el fil conductor de les històries dʼaquests contes explotarem lʼelementde les cases per fer un apunt intercultural que, posteriorment a la lectura, el podremdesenvolupar amb altres activitats per treballar altres eixos transversals. Presenta-rem unes fotografies de cases de diferents parts del món (un iglú, un tipi indi, unakhaima) perquè els alumnes les identifiquin. Com que el llibre està compost de di-ferents històries i se nʼanirà plantejant la lectura per parts podem proposar fer unpunt de llibre amb el dibuix de la casa que més els agradi i el títol del llibre.

Per mostrar les cases del món, podeu utilitzar qualsevol buscador dʼInternet i des-carregar-les. A continuació us adjuntem un iglú, una khaima, un tipi i una cabanya.Després podeu fer un joc de relacionar-les amb el nom i el lloc on són característi-ques. Després es pot repartir una cartolina de mida 8 x 21 cm perquè facin el punt.

El joc de relacionar el poden fer en grups en 10 minuts i el punt de llibre, en funcióde les vostres necessitats, el poden fer a lʼaula o com a activitat complementària.

CASES DEL MÓN


Materials



Per desenvolupar una activitat de caràcter sensorial explotarem a través del motiude la casa un joc amb els sentits. Després de la realització dʼaquesta activitat es pre-sentarà el Senyor Bastida i Fonaments i el seu curiós ofici.

Per fer aquesta activitat sʼhan de triar diferents objectes que hi ha habitualment enuna casa i posar-los en capses. Cadascuna de les capses servirà per treballar unsentit. Hauran dʼendevinar què és.

CAPSA DE LʼOLFACTE: cafè, essències dʼolors de fruita, un tomàquet...(una persona de cada grup haurà dʼolorar i escriure en un paper què és)

CAPSA DEL TACTE: esponja, tovalló, una pinta...(una persona de cada grup haurà de tocar i escriure en un paper què és)

CAPSA DE LA VISTA: tovallola, cassola, rotllo de paper higiènic, coberts...(es mostraran a tota la classe deu estris de casa i després hauran de recordar-losi escriureʼn el nom en un paper)

CAPSA DEL GUST: busca a la cuina un aliment que tingui gust... salat, dolç...(una persona de cada grup sortirà per respondre les preguntes)

CAPSA DE LʼOÏDA: claus, coberts... (una persona de cada grup sortirà i hauràdʼendevinar cada so)

Podem fer lʼactivitat en grups de 4 components (cadascun dels components farà unade les proves. Lʼúnica prova que faran tots junts serà la de la vista). El desenvolu-pament de lʼactivitat pot fer-se en 25 minuts aproximadament.

LA CASA DELS CINC SENTITS


Materials


14


Per presentar lʼautora i la il·lustradora dʼuna manera lúdica podeu fer un joc de trenca-closques perquè les coneguin.

Necessiteu dos sobres de colors diferents, un amb el trencaclosques de lʼautora i lʼal-tre amb el trencaclosques de la il·lustradora. Després de fer el trencaclosques, es lle-girà la informació sobre lʼautora i la il·lustradora.

Els trencaclosques poden fer-los en grup. Posteriorment, seʼn farà una lectura en di-nàmica oberta i es comentarà.

TRENCACLOSQUES


Materials


15


16

DURANT LA LECTURA


La proposta és pintar un mural del mapa del món i preparar cases per poder-les-hienganxar per situar geogràficament cada conte. Abans de començar, es pot llegir endinàmica conjunta la introducció del conte per situar la casa on calgui.

Un mural per penjar a la classe amb la silueta dibuixada de la geografia mundial. Elpintaran entre tots i dibuixaran en grups 6 cases per tenir-les preparades per poder-les-hi enganxar mentre es va llegint el llibre. Per tant, es necessitaran colors, tiso-res i goma dʼenganxar.

Aquesta activitat la poden fer en grups (4-6) i el temps el podeu planificar en funcióde les vostres necessitats.

MAPA VIATGER


Materials


En aquest punt us proposem unes activitats generals i altres dʼespecífiques pera cadascun dels contes.

17


Els lectors poden crear el seu propi diccionari de lectura en forma de casa. Dʼa-questa manera poden anar apuntant totes les paraules que no entenguin per pre-guntar-les a lʼaula o buscar-les al diccionari.

Es necessita una plantilla en forma de casa. Es repartiran 5 plantilles per alumne.A la primera plana, hi poden posar «Diccionari dʼestar per casa». Els fulls sʼorga-nitzaran agafats per una anella. Aniran omplint les cases amb les paraules que noentenguin.

Aquesta activitat la faran en el transcurs de la lectura, en dinàmica individual.

DICCIONARI DʼESTAR PER CASA


Materials


18


EL NEN DE FUSTA: EL JOC DE LES ESTÀTUES

Per introduir aquest conte podem fer un joc a lʼaula que consisteix a posar músicadurant uns minuts mentre ells caminen per la classe. En el moment que pari la mú-sica, han de fer dʼestàtues i no es podran moure. Els deixarem cinc minuts fent dʼes-tàtues. Si es mouen han dʼabandonar el joc. A partir dʼaquest joc psicomotor esllegirà la introducció del conte per situar geogràficament la història i per crear unpunt dʼinterès (sʼavançarà que lʼAddis Amba era un nen a qui van obligar a fer dʼes-tàtua). Partint dʼaquest joc podem preguntar als alumnes com se sentien quan feiendʼestàtues. Poden imaginar-se fent dʼestàtues durant moltes hores seguides?

Música clàssica i lʼespai de la classe.

Aquesta activitat la podem desenvolupar en dinàmica oberta en una temporitzacióde 10 minuts.


Materials


19


Per introduir un punt dʼinterès podem fer una activitat lúdica basada en el coneixe-ment de les formigues.

Fitxes amb les preguntes (podem fer 4 fitxes). Hauran de respondre-les en grup.Guanyarà el grup que encerti més respostes.

1. QUANTES POTES TÉ UNA...2. LES FORMIGUES TENEN ANTENES?3. LES FORMIGUES REINA TENEN ALES?4. LES FORMIGUES HIVERNEN?

SOLUCIONARI: 1. 6 potes / 2. Sí / 3. Sí / 4. No

Activitat en grup (4-6). 10 minuts.

FORMIGUES A LA BRASA: ELS SECRETS DE LES FORMIGUES


Materials


20


Podem proposar plantar unes petites plantes a lʼaula i fer un llistat de les atencionsque necessiten. A partir dʼaquesta activitat podem introduir aquest conte.

Llavors, terra, test, estris per plantar, regadora, aigua.

Classe oberta. 15 minuts.

LʼHERÈNCIA DE LA SENYORA NIEDLICHCUIDEM UNA PLANTA A LʼAULA


Materials


21


Abans de llegir el conte, a partir del títol es pregunta als alumnes que pensin quinaés la definició de la paraula hipoteca. Recolliu totes les definicions que hagin escriti penjeu-les en un mural. Per descobrir qui lʼha encertada han de llegir el conte.

Mural, goma dʼenganxar i targetes per escriure les definicions.

Les definicions poden escriure-les individualment i després posar-les en comú en di-nàmica oberta i enganxar-les al mural.

LA HIPOTECA: LA DEFINICIÓ


Materials


22


Per introduir aquest conte podeu mostrar algunes fotografies del desert i les khai-mes. Podríem plantejar les qüestions següents: «Què creieu que se sent al deserta la nit? Animals? El vent?» A partir dʼaquesta pregunta sʼintroduirà el conte dʼ«ElsBufamisteris».

Fotografies del desert i les khaimes (podeu trobar-ne mitjançant qualsevol busca-dor).

Lʼactivitat pot fer-se en classe oberta durant 15 minuts.

ELS BUFAMISTERIS: UNA PASSEJADA PEL DESERT


Materials


23


Per introduir aquest conte es poden repartir unes fitxes amb lletres desordenadesperquè les ordenin i trobin els noms de peces de roba. Guanyarà lʼequip que trobiabans les paraules.

Fitxes amb les paraules desordenades:

RRTEAMSAA AALFLLID CAIBR

SOLUCIÓ: Samarreta / fa ld i l la / abr ic

Aquesta activitat la poden fer en grups en 10 minuts aproximadament.

LA MARTA QUE ES COMPRAVA TANTA I TANTA ROBA: ENDEVINA


Materials


24

DESPRÉS DE LA LECTURA


La proposta dʼaquesta activitat és explicar-los el procés de naixement dʼun llibre(des del procés creatiu de lʼautor fins a la distribució del llibre). Aprofitant aquest filconductor, treballarem la comprensió lectora de Contes d’estar per casa proposant-los que pertanyen al departament de lectors professionals, i han de fer un petitresum de cada conte per presentar-lo a les revistes literàries. Lʼobjectiu dʼaquestaactivitat és explotar la comprensió lectora i lʼexpressió escrita. És molt importantperquè treballin la capacitat de síntesi limitar-los lʼextensió del comentari de cadaconte. Per exemple, una limitació adient seria 10 línies per a cadascun dels contes.Després dʼaquesta activitat, poden fer una petita il·lustració de les històries. Despréses poden penjar els materials fets a lʼaula o a la biblioteca i comentar-los en grup.

Una cartolina mural per a cada grup i colors.

La dinàmica és grupal i lʼactivitat requereix mínimament una sessió dʼuna hora.

TREBALLANT EN UNA EDITORIAL (1): LECTORS PROFESSIONALS


Materials


A continuació us presentem propostes per a després de la lectura, per explotar dife-rents objectius: comprensió lectora, expressió escrita, expressió oral, precisió lèxica...

25


Seguint el fil conductor de lʼactivitat proposada anteriorment, podem plantejar alsalumnes que formen part dʼun departament de correcció de lʼeditorial. Han de revi-sar una sèrie de fragments en què apareixen errades i han de corregir-les.

Selecció de fragments dels llibres que us interessin per a una revisió ortogràfica. Elsalumnes han dʼencerclar lʼerrada amb color vermell i posar-hi la solució correcta.

Aquesta activitat la poden desenvolupar de manera individual i corregir-la en dinà-mica oberta. La temporització serà en funció de la dificultat i lʼextensió dels frag-ments triats.

TREBALLANT EN UNA EDITORIAL (2): CORRECTORS PROFESSIONALS


Materials


26


Proposem un concurs de preguntes abans de fer la prova dʼavaluació del llibre ocom a sistema de control substitutiu en funció de les vostres necessitats. La bate-ria de preguntes sobre el llibre les pot portar el docent ja fetes o plantejar que elsalumnes facin en grups preguntes sobre el llibre. Quan es tinguin preparades lespreguntes sʼexplica la dinàmica de la competició (puntuació, torn de paraula, rebot,etc.) i es comença a jugar.

Fitxes per escriure les preguntes.

La dinàmica és grupal i el temps de lʼactivitat és variable en funció de les vostres ne-cessitats (recomanable una sessió).

CONCURS DE LECTORS EXPERTS


Materials


27


Aquesta activitat té lʼobjectiu dʼactivar la comprensió lectora i repassar alguns as-pectes de la trama narrativa dels contes. Es donaran les fitxes en un sobre i engrups han de relacionar-les. Aquest tipus dʼactivitat es pot fer en una sessió abansde la prova dʼavaluació.

Aquesta activitat la poden fer en grups en 15 minuts.

MEMORY


Materials


LʼADDIS AMBA

LʼAXEL

LA MARTA

LʼAISA

EL JOAN

LA SENYORANIEDLICH

Vivia amb la seva família a lʼEstat de Geòrgia

Podia entendre el llenguatge dels animals

Estava obsesionada per comprar-se roba

Tenia por de les nits

Estava molt preocupat per la hipoteca

Tenia un faig de la selva negra

28


Per treballar la comprensió lectora i la precisió lèxica us proposem que els alumnesescriguin una definició dʼalguns mots que apareixen al llibre.

Fitxa amb les paraules seleccionades. Per exemple:

MIOLAR · ESCLAUS · RODAMONS · HIPOTECA · KHAIMA · LLOGARRET

Dinàmica individual i temporització variable en funció de les vostres necessitats.

ESCRIU UNA DEFINICIÓ


Materials


29


Podem proposar una activitat de síntesi amb relació al tema de les cases del món.Partint dʼaquest element narratiu del llibre de contes, poden fer un treball de recercautilitzant la biblioteca i la integració de les TIC (presentar una webquest) o en formatpaper. Dʼaquesta manera podem explotar la comprensió lectora, lʼexpressió escritai oral, i els eixos transversals com el coneixement intercultural, lʼacceptació dels al-tres, etc.

En funció de les vostres necessitats podeu orientar lʼactivitat per integrar les TIC ique investiguin de manera autònoma a la biblioteca o passar materials perquè enfacin una síntesi i una petita presentació.

En funció de les vostres necessitats es poden constituir dinàmiques grupals, i la tem-porització és variable en funció dels vostres interessos.

CASES DEL MÓN


Materials


30


Per treballar els diferents gèneres podem presentar llibres de la biblioteca (poesia,teatre, novel·la) i altres formats com diaris o revistes. De manera comparativa, entretots podem definir les característiques del conte (extensió, fórmules dʼinici i dʼaca-bament, personatges, lʼús de les comparacions, la descripció, etc.). Per treballardʼuna manera plàstica les fórmules (dʼinici i acabament) podem agafar un cordill, enel qual embastarem totes les formes que hagin sortit. Després dʼaquesta activitat espoden mostrar fotografies de diferents cases i demanar als alumnes que escriguinun petit conte. Per concloure lʼactivitat i treballar lʼexpressió oral i les dramatitza-cions, podem organitzar una sessió de contacontes. Han de preparar el seu conteper explicar-lo als companys. Poden utilitzar el cordill per escollir les fórmules quemés els agradin per començar i acabar el conte.

Llibres, diaris i revistes per presentar de manera contrastiva les característiquesdels contes.

Per treballar les fórmules dʼinici i dʼacabament dels contes:

Pàg. web dʼAnin: http://www.anincat.org/Heu de clicar FONS DOCUMENTAL> LA MERCÈ DE CONTE> FÓRMULES

Cordill i petites fitxes de paper amb un petit forat al lateral per embastar-les al cor-dill.

En aquesta activitat es pot combinar la dinàmica individual i grupal. Es necessiten di-verses sessions per desenvolupar-la.

EL GÈNERE DEL CONTE


Materials


31

Propostes per al professoratAvaluació 1 Contes dʼestar per casa

En aquest apartat us volem oferir di-verses propostes en formats dife-rents perquè sʼadaptin a les vostresnecessitats. Com que el llibre Con-tes d’estar per casa recull sis histò-ries, us presentem proves decaràcter general i proves específi-ques de cadascun dels contes. Aixímateix, us presentem una prova re-lacionada amb els formats de lail·lustració per introduir una activitatdiferent i motivadora a la prova.

Aquesta prova de caràcter ge-neral pot anar complementada ambel comentari específic dʼuna de lesil·lustracions.

32

Propostes per a lʼalumnatAvaluació 1 Contes dʼestar per casa

PROVA DE CARÀCTER GENERAL

Quin és lʼofici del Senyor Bastida i Fonaments?

On va conèixer el mestre escoltador de cases?

Què es necessita per ser escoltador de cases?

Quina especialitat té el Senyor Bastida i Fonaments?

33


Aquestes il·lustracions pertanyen a les històries que apareixen a Contesd’estar per casa. Triaʼn dues i fes un resum breu de la història que va es-coltar el Senyor Bastida i Fonaments.


34

1

2

35

PROVES ESPECÍFIQUES


EL NEN DE FUSTAHISTÒRIA DE REBEDORS NÚMERO 713

Quan i on va passar aquesta història que va escoltar el Senyor Bastida iFonaments?

Com era la vida dels esclaus en aquella època?

Com era la casa on vivien els esclaus?

Qui és lʼAddis Amba?

Per què el van cridar els senyors a casa seva? En què consistia la sevafeina?

Què va decidir lʼAddis Amba després de 10 dies fent aquesta feina?

Algú va adonar-se del que havia fet lʼAddis Amba?

36


FORMIGUES A LA BRASAHISTÒRIA DE MENJADORS NÚMERO 1.029

Com eren les cases del poble finlandès de Savukoski?

Qui era lʼAxel? Com era?

Què va sentir un dia lʼAxel a casa seva?

Què va fer lʼAxel quan va sentir parlar les formigues?

Què van trobar al peu de la porta el mes que va nevar?

37


LʼHERÈNCIA DE LA SENYORA NIEDLICHHISTÒRIA DE CUINA NÚMERO 127

Per què la senyora Niedlich, quan va morir, es va recordar dʼun rodamónen el seu testament?

Quina era la condició que havien de complir els nebots de la senyoraNiedlich perquè lʼherència de la casa fos seva?

Com era la casa de la senyora Niedlich?

Què van fer els nebots de la senyora Niedlich perquè el senyor Strolch notornés a casa seva?

Com va acabar aquesta història?

38


LA HIPOTECAHISTÒRIA DʼESTUDIS NÚMERO 534

En quina casa va passar aquesta història?

Què és una hipoteca?

Què va sentir en Joan un dia darrere de la porta de lʼestudi?

Què va sentir en Joan uns dies més tard al forn de pa?

Quina solució va pensar en Joan perquè matessin definitivament la hipo-teca?

Què li van regalar, a en Joan, pel seu aniversari?

39


ELS BUFAMISTERISHISTÒRIA DE DORMITORIS NÚMERO 1.114

Què es una khaima?

Qui és lʼAisa?

Què li passa lʼAisa a les nits?

Qui va arribar al campament?

Quin conte li va explicar el narrador dʼhistòries, a lʼAisa?

40


LA MARTA QUE ES COMPRAVA TANTA I TANTA ROBAHISTÒRIA DE BANYS NÚMERO 830

On va passar aquesta història?

De què parlava la Marta tot el dia?

Què li va passar un dia amb la roba, a la Marta?

Què van dir els metges sobre el cas de la Marta?

Per què el Senyor Bastida i Fonaments no va poder acabar de sentir lahistòria?

Com expliquen que va acabar la història de la Marta?

41

Propostes per al professoratDiversitat 1 Contes dʼestar per casa

ACTIVITAT DE REFORÇ DURANT LA LECTURA

Aquesta activitat està adreçada a aquells alumnes que necessiten un reforç per ala lectura. Consisteix en unes petites fitxes que van omplint amb informació bàsicaper poder treballar la comprensió lectora.

Fitxa per omplir amb la informació:

TÍTOL DEL CONTE:

QUI?

QUÈ?

QUAN?

ON?

Aquesta activitat poden fer-la de manera individual durant la lectura.


Materials


En els apartats anteriors hem proposat activitats diverses per adaptar-se a les ne-cessitats de tots els nivells dels lectors. Així mateix, us oferim unes activitats espe-cífiques per complementar les anteriors.

42


ACTIVITATS DʼAMPLIACIÓ DESPRÉS DE LA LECTURA

Aquesta activitat està adreçada als alumnes que tenen una alta competència lectorai vulguin fer activitats dʼampliació. Els podem oferir una petita selecció de lecturesrelacionades amb elements que apareixen en el llibre perquè ampliïn els seus co-neixements. Així mateix, podem animar-los a penjar les seves opinions lectores aalgun club de lectura virtual, a la biblioteca, etc.

Llistat de llibres recomanats i referències de pàgines web (consulteu el punt Infor-macions complementàries sobre l’autora i l’obra).

Aquesta proposta es pot desenvolupar després de la lectura del llibre.


Materials


43


Aquesta activitat té com a objectiu treballar frases fetes en què aparegui la paraulacasa. Es donaran unes fitxes amb les frases fetes i altres amb el seu significat i hau-ran de relacionar-les.

Es necessiten fitxes amb les frases fetes (dʼun color) i fitxes amb el significat de lesfrases fetes (un altre color).

Aquesta activitat la poden fer en dinàmica grupal o individual abans o després dela lectura. Poden fer-la en 15 minuts.


Materials


Dʼestar per casa

Ésser com de casa

Ésser molt de casa

Fer casa

Portar la casa a sobre

Tenir casa oberta

No tenir gaires pretensions, informal

Ésser com de la familia

Trobar gust en el fet dʼestar a casa, ambla família

Fer diners i estalviar-los

Anar carregat amb bona part dʼallò quealgú posseeix

Ésser hospitalari i oferir als altres les cosesque tens

44

Propostes per al professoratLʼopinió del lector 1 Contes dʼestar per casa

Per desenvolupar la capacitat crítica dels lectors podem fer una activitat anomenadaCLUB DE LECTURA. En aquesta sessió passarem unes fitxes per treballar la capa-citat crítica lectora (hauran dʼomplir-les en grup) i concloure el procés de lectura ambun espai per parlar del llibre. Aquestes fitxes es poden arxivar perquè les puguin con-sultar o penjar-les a la biblioteca o a algun espai de la classe.

CLUB DE LECTURA

LECTORS:

LLIBRE:

Us ha agradat la història? MOLT BASTANT POC GENS

Quin és el conte que us ha agradat més? Per què?

Quin és el conte que us ha agradat menys? Per què?

Us agrada el títol? SÍ NO

Per què?

45

Propostes per al professoratLʼopinió del lector 1 Contes dʼestar per casa

Us han agradat les il·lustracions? SÍ NO

Per què?

Recomanaríeu aquest llibre a altres nens i nenes? SÍ NO

Per què?

46

Propostes per a lʼalumnatPropostes lúdiques 1 Contes dʼestar per casa

SOPA DE LLETRES

Busca a la sopa de lletres les paraules següents aparegudes al llibre:

BUFAMISTERIS · RODAMONS · KHAIMA · FORMIGUES · CASA · ROBA

REBEDOR · HIPOTECA · BANY · ESTUDI

A V B U F A M I S T E R I S X P U L B M I Z C E T U Q

Q H L A B N B A N Y O O N U P A N F R O B A L I J V C

X Q B N O E A S D T P D S I K L G O L P D G V X B N M

I J C T C I T J B F O A P J U H B R X F L S A J L N A

F T U A J M I K L E D M J K L O D M N B P E S T U D I

T S D C S K H A I M A O P P P L M I L N K P F B C U X

T G K S H A N J I L J N M L M I K G K L K R U J K V D

R E B E D O R I J H B S P K N P L U I L S P L P G J P

U F A C F J L L A C E T O P I H P E J K L P F S A Z R

T V D S D F S A I M B X A L S D R S F L K O P H F X S

47


BUSCA LES 10 DIFERÈNCIES

48


ORDENA

Ordena les lletres i descobriràs paraules aparegudes al llibre.

ECSLAU __ __ __ __ __ __

RTNOC __ __ __ __ __

GIAF __ __ __ __

CBNA __ __ __ __

NTACMAPEM __ __ __ __ __ __ __ __ __

RTSEDE __ __ __ __ __ __

LAPTNOASN __ __ __ __ __ __ __ __ __

ATUSF __ __ __ __ __

NÚSRAB __ __ __ __ __ __

49

Propostes per al professoratInterdisciplinarietat 1 Contes dʼestar per casa

ÀREA DE MÚSICA

Podríem desenvolupar la proposta «Les cançons de les cases del món». Ambaquesta activitat, podríem treballar el tema transversal de la interculturalitat a travésde lʼeix conductor de la lectura de Contes d’estar per casa i lʼelement de les cases.Partiríem de lʼesquema següent: «Quina cançó podríem escoltar a una casa de...Rússia / la Xina...?»

Per treballar la interculturalitat a través de la música podeu fer ús de diferentsfonts:

�Antoni Jiménez Fajardo, La volta al món en 25 cançons. La Galera. Barcelona,2006. ISBN: 84-246-2059-3.

� http://www.musicasdelmundo.org/staticpages/index.php/instrumentos

En aquesta pàgina podem trobar una catalogació dʼinstruments dʼarreu del món.

A partir del conte «Formigues a la brasa» es podrien fer activitats entorn de lesformigues:

�Construir un formiguer artificial per fer un treball dʼobservació a lʼaula.

�Projecte de webquest sobre les formigues.

�Fer una fitxa sobre les formigues (hàbits, característiques, etc.).

També podria fer-se una activitat a lʼentorn de lʼhàbitat dʼaltres animals. A partir dela pregunta «On viuen ...?» podrien estudiar-se els diferent hàbitats a través de do-cumentals, llibres, etc.

�Algunes referències bibliogràfiques podeu trobar-les al punt Informacions com-plementàries sobre l’autor i l’obra.

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

50


TUTORIA

Aquest llibre ens dóna la possibilitat de treballar diferents valors a partir dels contes.Per exemple, a partir dʼ«El Nen de fusta» podríem treballar els drets humans i des-envolupar alguna activitat relacionada amb aquest tema. També a partir del conte«Els Bufamisteris» podríem treballar el valor de la pau i parlar sobre el tema delsrefugiats i els drets humans. Així mateix, també podríem plantejar el tema de lespors.

«La Marta que es comprava tanta i tanta roba» ens serveix per parlar del con-sum responsable i també del reciclatge. Podria proposar-se, a lʼhora de tutoria o ex-pressió plàstica, un taller de reciclatge a partir de roba vella que tinguin i altreselements de brossa per fer ninots i altres joguines reciclades.

Podeu consultar el punt Informacions complementàries de l’autora i l’obraper trobar bibliografia sobre els temes proposats.

EXPRESSIÓ PLÀSTICA

A partir de lʼelement de la casa podrien fer-se propostes per fer cases amb diferentstècniques:

�� Cases de capses de cartró i escuradents.�� Fer murals amb el tema de les diferents parts de la casa treballant les textures.

ANGLÈS

A partir del conte «Els Bufamisteris» podríem explicar als alumnes que aquell homeestranger que va viatjar fins al desert per explicar històries ha portat un conte per aells. A partir de lʼelement de la casa podríem fer jocs lúdics per treballar el vocabu-lari relacionat amb la casa.

51


ALTRES ACTIVITATS

� OFICIS CURIOSOS

A partir del curiós ofici del protagonista podríem parlar dʼaltres oficis reals i tambécuriosos, com el de contacontes. Prenent la figura del contacontes apareguda a«Els Bufamisteris» es podria convidar a lʼaula un contacontes que expliqués elseu ofici com a narrador.A la pàgina dʼANIN us podeu posar en contacte amb lʼAssociació de Narradors iNarradores de Catalunya, que es dedica a fer difusió de la narració oral.Pàgina web dʼANIN: http://www.anincat.org/ També podrien convidar-se a lʼaula pares/mares/tutors dels nens/es de la classeperquè expliquessin les seves professions.

� UNA VISITA AL MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA

En determinats períodes fan mostres temporals sobre diferents cultures (com viuen,els costums, etc.).http://www.museuetnologic.bcn.es/

� COM VIVIEN...?

En funció dʼon estigui situat el vostre centre educatiu podríeu fer sortides per veureles runes romanes o iberes per fer un treball de recerca a partir del tipus de casa iel moment històric. Així mateix, podrien fer una activitat dʼexpressió escrita que du-gués per títol «Història dʼuna casa romana o ibera». Podrien exercir dʼescoltadorde cases i imaginar-se una història. http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca/itineraris/baetulo.htmlhttp://www.mac.es/empuries_esp/ http://www.mac.es/ruta_dels_ibers/

52

Propostes per al professoratLiteratura comparada 1 Contes dʼestar per casa

ALTRES ACTIVITATS

� CASES DE CONTE

Partint dʼun dels elements centrals del llibre podem treballar contes tradicionals i dela rondallística popular. Per exemple, podem treballar «La caseta de sucre i de xo-colata» de Hansel i Gretel. Es poden presentar diferents versions dʼaquest conte re-collides a Carme Oriol i Josep Maria Pujol, Índex tipològic de la rondalla catalana,editat per la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. També pot consultar-se perInternet, a http://www.sre.urv.es/rondalles/

Una altra activitat que pot proposar-se és un petit treball basat en la recerca decontes populars en què apareguin diferents tipus de cases (castells, cases encanta-des, etc.), i que en facin un mural pintant-les i descrivint-les.

Dolors Garcia i Cornellà Ni un, ni dos, ni tres. Ed. Baula, 1994. Col·lecció Ala Delta.Sèrie Blava: aquesta dolça història vol alertar sobre la mort de les cases abandona-des, com si aquests edificis fossin alguna cosa més que un munt de rajoles i ciment.Comparteix el leitmotiv de les cases.

� OFICIS CURIOSOS

Es pot prendre com a punt de referència lʼofici del Senyor Bastida i Fonaments perparlar dʼoficis i professions antigues que actualment sʼhan perdut i poden resultar moltcuriosos. A través de les auques, podem parlar i explicar aquests oficis. Així mateix,també podem treballar a lʼaula les característiques de lʼauca. Un llibre molt interessanti complet per treballar aquests aspectes és: Amadeu Carbó i Guillem Escriche, Lesveus del carrer (Auca dels Baladrers de Barcelona Joan Amades), Edicions ElMèdol, Tarragona, 2000 (ISBN: 84-89936-83-8). A la primera part del llibre trobemlʼauca dels Baladrers comentada per Joan Amades. Sʼanomena baladrer el comer-ciant ambulant que pregona la seva mercaderia o el seu article mitjançant un crit o unacantarella generalment pròpia i característica. A través dʼaquesta auca podem pre-sentar diferents oficis (el cantador i venedor de romanços, lʼhome de la múndia, lamarmota, el venedor de pronòstics, el mantegaire, el pouataire). A més, en aquest lli-bre sʼadjunta un pentagrama musical per poder fer les cantarelles.

53

Solucionari Contes dʼestar per casa

SOPA DE LLETRES

BUSCA LES 10 DIFERÈNCIES

ORDENA

1. Esclau 2. Tronc 3. Pantalons 4. Banc5. Campament 6. Desert 7. Faig 8. Fusta9. Barnús

Dolors Garcia Cornellà Contes dʼestar per casa

CRÈDITS

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja ... · 3 CONTES DʼESTAR PER CASA Títol:...

Documents

Transcript of Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja ... · 3 CONTES DʼESTAR PER CASA Títol:...