Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Groga LECTUR A ......de contes clàssics a obres de...

L E C T U R A AC T I VA

Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Groga

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Mercè Sàbat Mecerreyes

2

ÍNDEX

Joan de Déu Prats Fricandó

Lʼobra i el seu entorn Pàg.

Fitxa tècnica ........................................................................................................Introducció ...........................................................................................................Lʼautor .................................................................................................................

Lʼargument ..........................................................................................................Gènere, estil i context literari ..............................................................................Tema i subtemes .................................................................................................

Abans de la lectura ..............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................Després de la lectura ..........................................................................................Avaluació de la lectura ........................................................................................

Exemples de possibles relacions ........................................................................

Activitats ..............................................................................................................

Activitats ..............................................................................................................

Propostes de comprensió lectora

Interdisciplinarietat

Literatura comparada

Propostes lúdiques

345

788

14182022

25

27

................................................................... 35

Diversitat

Lʼopinió del lector ................................................................................................

23

propostes .............................................................................................................Ampliació ............................................................................................................. 28

30

La il·lustradora .................................................................................................... 6

13

Solucionari

Informació complementària.................................................................................. 9

Ampliació ............................................................................................................. 29

TTííttooll:: Fricandó

AAuuttoorr:: Joan de Déu Prats

IIll··lluussttrraaddoorraa:: Marta Bru Zarandona

EEddiittoorriiaall:: Barcanova

AAnnyy dd’’eeddiicciióó:: 2006

NNúúmm:: 113. Sèrie Groga. ISBN: 84-489-1882-7

3

FRICANDÓ

Fitxa tècnica

Dades generals del llibre Fricandó

4

La història que ens ofereix aquest conte és dʼallò més divertida. Ens parla de men-ges, dʼoficis i de la relació que tenen els dos protagonistes principals, el senyor Ber-nat i el seu fill.

El conte transcorre al llarg dʼalguns anys de la vida del fill del protagonista. Aquestno té nom, com si el pare, tan obsessionat per la cuina, no recordés que calia posar-nʼhi.

A través del conte, els alumnes es poden endinsar en el món màgic de la cuina idels secrets dels menjars. Pot induir a la curiositat dels lectors pel món dels fogons ipoden aprendre que preparar un àpat és quelcom més que posar els ingredients dinslʼolla. També es poden aprendre les tradicions, les cultures i maneres de fer dʼarreudel món.

La narració, tot i ser fantàstica, fa possible que els alumnes expressin el desig quetenen de ser metges, escriptors, taxistes, modistes... quan siguin grans, perquè lʼau-tor ens porta a fer una passejada pels tres oficis que el petit voldria aprendre i, també,per la feina del pare.

El senyor Bernat sʼaboca, en tot moment, a fer que el seu fill sigui cuiner: profes-sió que, per a ell, és la més important; però a mesura que el fill creix, aquest té unsaltres interessos. Tot i això, hi ha una bona relació entre tots dos. El relat de la histò-ria transcorre i lʼautor ens porta al canvi dʼactitud de lʼadult envers lʼinfant: així el paresʼadona que per més que ell, com a adult, vol les coses dʼuna manera, el seu fill noles hi farà, i accepta que el nen ha dʼaprendre a caminar per la vida com abans haviafet ell i que, tingui lʼofici que tingui, sempre serà un bon cuiner.

INTRODUCCIÓ

Lʼobra i el seu entorn Fricandó

5

Lʼautor dʼaquest conte és Joan de DéuPrats i Pijoan, que va néixer a Barcelona el15 de febrer de 1962. Va estudiar perio-disme, però es dedica íntegrament a lʼoficidʼescriptor. Ha publicat més de 70 obres ohistòries, com diu ell, que, sobretot, són pera nens, però també per a adults i joves. Se-gons diu ell mateix, li agrada escriure his-tòries en què lʼhumor i lʼamor van de bracet.

Ha guanyat alguns premis: dues vega-des el de contes infantils que convocalʼHospital de Sant Joan de Déu juntamentamb la Galera i el Cercle de Lectors, ambEl segrest de la primavera i Els patins delSebastià.També ha guanyat el Premi Ca-vall Fort de contes; el Serra dʼOr al millor lli-

bre infantil publicat el 2005, amb Històries terrorífiques de fantasmes i ha quedatfinalista del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil amb lʼobra Nàufrag. Per alpúblic adult ha publicat un llibre de viatges titulat Terra de castells (Barcanova). Elseu estil es caracteritza per lʼagilitat, la concisió, la imaginació i el sentit de lʼhumor.

Ha realitzat adaptacions dʼòperes a contes com La flauta màgica, Aïda, Turandot;de contes clàssics a obres de teatre com El flautista d’Hamelin, Els músics de Bre-men, i traduccions del castellà al català com El zoo dels números.

Ha col·laborat en les revistes El Drall, El Triangle, El Jueves, La Puta Mili, Humora Tope, Zipi-Zape, Cavall Fort i Tretzevents. I en diaris com l’Avui, El Periódico i LaVanguardia.

Ha treballat de guionista en sèries i programes de TVE, TV5 i de la xarxa de tele-visions locals de Catalunya, fent guions de dibuixos animats, sèries dʼhumor, concur-sos i musicals, radiofònics i publicitaris.

Els seus llibres han estat traduïts al castellà, italià, xinès, anglès, gallec i basc.També en té algun de transcrit al braille.

Lʼautor


6

La il·lustradora

Marta Bru Zarandona va néixer a Barce-lona i des de ben petita ja li agradava di-buixar. Ara es dedica a fer il·lustracions pera infants, però, per als grans, ha il·lustratllibres de tècniques de dibuix. També hapublicat a Atenea, la revista literària de lʼA-teneu Barcelonès.

Les seves il·lustracions són de traços de-finits, plenes de detalls i de colors que ex-pressen la realitat. A més, la descripciógràfica és molt adequada al fil conductorde la narració.


7

El senyor Bernat és cuiner i sʼestima tant el seu ofici que el primer que ensenya a diral seu fill és «pa amb tomàquet», en comptes de «papa» o «mama». No li explicacontes: li explica com es fan la samfaina i la truita amb julivert. El nen, però, vol serastronauta, bomber o escalador... I és que el senyor Bernat ha oblidat que, per pujarels fills, cal temps i dedicació. Com a la cuina!

Lʼargument


8

Gènere, estil i context literari

És una narració breu, realista i divertida. El llenguatge és proper als nens, tot i quelʼautor fa servir algunes expressions que, segons la realitat que es visqui a lʼaula,sʼhauran de comentar i explicar-ne el significat.

Tot i que la història que sʼhi relata és divertida, les emocions i els sentiments delsprotagonistes són ben presents al llarg de la novel·la. En un principi, el protagonistaadult interfereix de manera constant en els desitjos del fill, però aviat sʼadona queeducar té similituds amb el bon cuinar i que si es fa a poc a poc i amb cura, el resul-tat final és bo, ja que, triï el camí que triï el fill, sempre restarà allò que li ha poguttransmetre el pare. Això queda clar, en finalitzar la narració, quan diu: «Sempre podràser un bon cuiner.»

Tema i subtemes

Podem dir que el tema principal serien els sentiments i el creixement personal, i coma subtemes, en podem destacar lʼalimentació i la dietètica, els oficis, les relacions fa-miliars i lʼautoestima.

Aquest conte pot ajudar molt a la relació escola-família, ja que en les diferents ac-tivitats que es proposen en aquests materials es demana la col·laboració dels pares.


9

Informació complementària

Es poden descobrir més coses de lʼautor, de les seves obres i dʼaquesta enconcret a les pàgines web següents:

A www.joandedeuprats.com i www.barcanova.esA www.barcanova.es/pdf/barcanova/cat_butlleti_novetats.pdfA www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/lijavui/santjordi06.doc

«El títol del llibre és indicatiu de per on aniran els trets i situa la cuinadins la literatura infantil en el context dʼapassionament que ara està demoda. Fricandó, el nom del gustós guisat tan català, dóna pas a la his-tòria de fons culinari dʼun pare que només té al cap passar al seu fillaquest art que lʼapassiona. El nen, a qui son pare, obsessionat pels fo-gons, no ha posat ni nom, com tots els infants va a la seva i sʼentu-siasma per moltes altres coses amb la conseqüent desesperaciópaterna, però ai las!, el deliri del pare acaba fructificant! El text, ambuna base humorística ben portada, sʼofereix formalment ben estructurati comprensible per a primers lectors: lèxic a lʼabast i ric; frases ben cons-truïdes, comes i punts allà on toca... El tema els caurà bé: un pare unamica estrambòtic que, presoner de la seva dèria, no està prou al cas deles trapelleries del fill que se les campa bé al seu aire. Es tracta dʼunafamília peculiar però gens fora de to. Els dibuixos, de tonalitats càlidesque es mouen entre els ocres i els blaus, descriuen un cuiner indiscuti-ble, un pare despistat i un nen més aviat atònit que de mica en mica vaadquirint personalitat. En conjunt, un llibre equilibrat.»

Sobre lʼautor i lʼobra

Awww.cclij.org/faristol/paginas/detall_critiques.asp?id_edat=2&id_critica=664 es pot trobar la crítica del conte que ha fet la Rosa Mut:


Bon Profit. Miquel Martí i Pol. Editorial Empúries. Barcelona, 1986. ISBN: 84-7596-078-2. Actualment, aquest llibre està publicat per Barcanova, a la col·lec-ció Sopa de Llibres, 25 (Barcelona, 1999), conjuntament amb un altre títolemblemàtic de la poesia infantil de Miquel Martí i Pol: Per molts anys.Jocs d’infants. F. Maspons i Labrós. Editorial Barcino. Barcelona, 1933.Bosc de colors blau. Ed. Barcanova. Sʼhi pot trobar la cançó de Xesco BoixSóc un cuiner.Música a l’Esquitx I. Editorial mf. Dip. legal: B.6000-67, i a l’Esquitx 4. Dip.legal: B.29261-71. Virolet Sant Pau. Montserrat Busqué. Publicacions de lʼAbadia de Montserrat1981. ISBN: 84-7202-450-4.Primera història d’Esther. Salvador Espriu. Edicions 62. Barcelona, 1967. Dip.legal: B.33957-1967. Les fangstigoses receptes de Roalh Dalh. Dahl, Felicity i Fison, Josie. Edito-rial La Magrana. Barcelona, 1995. Il.lustracions de Quentin Blake. Traduccióde Cristina Ferrer i Teresa Duran.

Algun llibre sobre aliments, oficis relacionats i altres:

El forn d’en Musaranya. Svetlana Makarovic. Editorial Barcanova. Barcelona.En Teo es vesteix i juga: professions. Violeta Denou. Editorial Timum Mas.ISBN: 978-84-480-0099-8.En Teo es vesteix i juga: fruites i verdures. Violeta Denou. Timum Mas. ISBN:978-84-480-0349-4.Taller de llenguatge: el dinar. Rut Barjuan i Dolors Maimir. Edicions lʼÀlber. Vic. ISBN:84-88887-77-1. Per treballar els diferents aspectes del llenguatge re-lacionats amb lʼalimentació.

10

Una passejada pel món dels fogons: enllaços diversos.Es pot fer una passejada pel món dels fogons on trobareu informació de re-ceptes del fricandó i de menges dʼarreu del món a les pàgines següents:www.lamalla.net/especials/forum2004/receptes.aspwww.vegueries.com/gastronomia/fricandoCAT.aspwww.barcelona2004.org/esp/eventos/cocina/ficha.cfm?IdEvento=1821&IdTipoPest=0&pOrden=5www.acocinar.com/fricando.htmwww.portalgastronomico.com/recetas/Recetas/Fricando.htmwww.servicios.laverdad.es/gastronomia/receta_almirez300703.htmlwww.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=420www.nutricionyrecetas.com/recetas/ternera/4948.htmwww.karlosnet.com/General/receta.php?c=1633www.accua.com/cocina/busca/contenido_receta.asp?c=1451

Llibres on es pot trobar material per a les activitats que es proposen:

Material complementari de Vicens-Vives. Domino (relacionat amb el menjar),joc de cartes, on es poden trobar cartes dʼaliments, de parar taula i de men-jars.


11

Altres recursos i activitats els podem trobar a:


A www.clic.xtec.net/db/listact_ca.jsp?area=exp trobareu activitats comara:

És vital fruites i verdures.Anem a lʼhort.La mesura del temps. Escollir el primer cicle de primària, després, lʼapartat de«rellotges». Pot ser que lʼhora vingui donada dʼuna manera que no sʼutilitzahabitualment. Quina hora és?Menjars, begudes i dolços catalans. Té diferents apartats, un dʼells incideix enquè cal menjar.Miquel Martí i Pol. Dues activitats en què se segueix el llibre de poemes Bonprofit.

Dins les activitats de coneixement del medi natural, social i cultural de CIpodeu trobar els recursos:

La casa: per fer un treball dels espais de la casa (la cuina...)

El pas del temps: en què es poden veure les hores amb les activitats que esfan a les diferents franges horàries...

El treball: diferents oficis i treballs.

Els aliments: què cal menjar, noms dʼaliments...

A: www.xtec.cat/recursos/ciencies/index.htm trobareu...

Tastaʼm, que és un programa obert sobre alimentació saludable.

www.phobos.xtec.cat/acuesta1/cat/inici.htm, on podeu clicar lʼapartat «El re-bost», on trobareu endevinalles relacionades amb els aliments. També sʼhi pottrobar algun joc de diferències i altres com Les fruites i les hortalisses.

www.5aldia.es/index.html incideix en què cal menjar cada dia.

www.xtec.es/~mcatala6/alimsana/piramide.htm, on trobareu la taula o piràmidedels aliments.

12


Treball d’ampliació i reforç

www.edu365.cat/primaria/muds/natural/index.htm, sʼhi pot veure lʼorigen dels alimentsi les hortalisses, que són activitats dʼampliació.

www.clic.xtec.net/db/listact_ca.jsp?area=exp, on trobareu Les fruites, una activitat dereforç.

Jocs interactius

www.xtec.cat/~aperafit/p/endevina/inici.htm, on hi ha endevinalles i objectes per posaren una cuina.

www.edu365.cat/primaria/index_jocs.html hi ha un joc de repartidor de pizzes forçaentretingut.

www.dibujosparapintar.com/hoja3.html on trobareu un gran ventall de dibuixos: defruites, de verdures, dʼoficis. Es poden descarregar i estan preparats per imprimir-los.

Anotacions

13

La cuina és lʼespai de la casa que té més secrets; és màgica. Es pot es-tablir un diàleg amb els alumnes sobre el que saben del món de la cuina.Les preguntes que facin es poden escriure en un mural o bé, cada alumne,se les pot escriure en el seu quadern a fi de donar-hi resposta en el seumoment, ja sigui perquè el conte ens la pot donar o perquè les cerquemen un altre indret.

Cal fer una presentació atractiva i acurada abans que els alumnes comencin allegir el conte. Per això fem alguns suggeriments:

Preparar un paquet embolicant una cassola de terrissa, posant-hi a dinsuna cullera de fusta i el conte ben embolicat. La manera de presentar elpaquet pot ser molt diversa: trobar-seʼl damunt de la taula del mestre; fer-lo portar pel conserge; per un altre mestre, o portar-lo el mateix professorde lʼaula. Es pot preguntar: per a què és? Què hi podem fer? Per a quèserveix? Finalment, es treurà el conte del paquet.

Presentar el conte prèviament a la introducció del taller de cuina, del pro-jecte dels aliments o dʼun monogràfic com poden ser les receptes.

Simplement, presentar el conte i, en llegir el títol, preguntar als nens inenes de què pot parlar. Si la resposta és «són receptes de cuina», llavorses pot llegir la contraportada i iniciar-ne la lectura.

Segons la forma de presentació es poden proposar activitats col·lectiveso individuals:

Com a activitats individuals, proposem que dibuixin els elements del pa-quet, la coberta del llibre i que, després, en facin una exposició a lʼaula.

Com a activitat de grup, iniciar el guió del projecte, del monogràfic o del ta-ller. De totes les preguntes i propostes dels alumnes en caldrà prendreanotacions per continuar, més endavant, amb les activitats.

Comentar qui són lʼautor i la il·lustradora del llibre.

Comprensió lectora FricandóPropostes per al professorat

Abans de la lectura

14


Lʼactivitat que proposem té tres propostes que es van complementant:

Iniciem la lectura amb el títol i es pregunta: què és el fricandó? Sʼexplicaquè ens diu el diccionari dʼaquesta paraula:

«[ pl -ós ] m GASTR. Guisat de carn amb suc a base de ceba, tomàquet,herbes aromàtiques i bolets.»

Es demana a tots els alumnes que portin una recepta del fricandó, ja siguifeta per la mare, lʼàvia, la tieta, la veïna... Es pot preparar un full que ser-veixi per fer aquesta activitat (o dʼaltres), com per exemple:

Curs: 2006-2007

Aula:

Alumne/a:

Qui mʼha explicat la recepta:

Títol de la recepta:

Ingredients per a persones.

Estris necessaris:

Elaboració:

Temps de cocció:

Presentació a taula:

Durant la lectura

15

A continuació, es fa el buidatge de les receptes i es remarca en un mural les cosesque tinguin en comú, com per exemple:

Alumne/a Segons la recepta de...

Tipus de carn Ingredients comuns

Joan La iaia Pilar Tapa plana Sal, oli, farina, pebre...

Laia El tiet Lluís Bistec molt prim Sal, oli, farina, pebre...

Pablo La sra. Fina, la veïna Falda Sal, oli, farina...

Alumne/a Ingredients diferents

Tipus d’estriper a cocció

Lloc de cocció itemps

JoanCanyella en pols,

moixernons...1r paella

2n cassola de terrissa

fogons i forn 1 hora i mitja

LaiaRovellons, romaní,

farigola...Una cassola

de ferronegre

fogons1 hora

PabloRomaní, farigola,

moixernons, un vas petit de vi...

Cassola de terrissa fogons i forn

2 hores


16


Podem fer una lectura fins a la pàgina 15 i, en acabar-la, preguntar als alum-nes: com es diu el fill del senyor Bernat? Lʼactivitat proposada és la de posarnom al fill del senyor Bernat. Així, quan es parli del conte no caldrà dir: «el fill»,«el nen», «el menut». Per fer lʼelecció del nom o motiu (àlies) es poden pre-sentar diferents propostes (no més de 5) i fer lʼelecció de manera secreta (pa-pereta) per saber com li diran.

Proposem que, a mesura que es va llegint el conte, sʼanotin totes les paraulesque no coneguin els alumnes. També poden sortir qüestions que cal aclarir; lamillor manera per esbrinar-ho és cercant la resposta en un diccionari, a Inter-net... Alguns exemples: «tiberi», «samfaina», «salpebrava», etc. Al mateixtemps, es pot fer un mural on sʼescrigui el vocabulari referent al menjar i als ofi-cis que surten al llibre.

17

Lʼactivitat que proposem es pot fer al llarg de tres o quatre sessions, tot de-penent de lʼequipament de cada escola.

1a sessió: si lʼescola té cuina caldrà observar-la directament en gran grup ifer un llistat de les coses que hi ha, com per exemple: fogó de 4 cremadors i unaplanxa; un forn, un rentaplats, una nevera; safates de compartiments per posarel menjar; olles molt grans...

2a sessió: cada alumne ha dʼobservar la cuina de casa seva i fer també un llis-tat del que hi ha.

3a sessió: passar a un mural o una cartellera el llistat dʼelements de la cuinade lʼescola. Després, cada alumne ha de llegir la seva llista i, al costat, ha demarcar les que són iguals amb una X i afegir-hi les que són diferents. Com perexem ple:

Proposem que lʼadult llegeixi el paràgraf de la pàgina 40. Amb aquesta lecturaes pot introduir lʼactivitat següent. Es potenciarà lʼestabliment del diàleg i laconversa entre els alumnes partint de la pregunta «qquuèè vvoollddrrààss sseerr qquuaann ssii--gguuiiss ggrraann??». En aquesta activitat es tindrà cura que els alumnes respectin eltorn de paraula, que hi sàpiguen intervenir, que mantinguin un to de veu cor-recte...

Si lʼescola no té cuina es poden fer igualment les sessions 2 i 3, però en comptesde partir del llistat que entre tots sʼha fet de la cuina, es pot preparar un de ge-nèric, amb objectes que els alumnes saben que hi ha a la cuina de casa. Es potdonar el llistat preparat i ells, simplement, hi assenyalaran el que tenen a casaseva. També sʼhi poden incloure aquells estris que tenen i que no són al llistat.

ELEMENTS DE LA CUINA DE L’ESCOLA

Pau

Mar

NOM DELS ALUMNES

Fogó de 4 cremadors X XMàquina de pelar patatesForn*Planxa XNevera XRentaplats X XExtractor XSafates per menjar X XGerra dʼaiguaOlles XMés elements de la cuina dels alumnesMicroones X XPlats X XTaula XTamborets X


18


Després de la lectura

El nen té gana i ha començat a experimentar amb els aliments i a inventar-semenges noves. Lʼactivitat que proposem es pot desenvolupar en quatre ses-sions:

Segon: es llegeix (seguint un ordre) als companys i, aquests, en donen laseva opinió.

Tercer: entre tota lʼaula se nʼescullen una o dues, de les receptes quesʼhan inventat, i es prepararen.

Primer: cada alumne sʼha dʼinventar una recepta i lʼha de descriure.

Quart: es cuina o es prepara el plat inventat al taller de cuina i després escomprova si ha quedat bo.

A causa de la multiculturalitat que trobem a les aules, proposem fer unarecollida de receptes dels diferents indrets de procedència dels alumnes(ajudats per la família).

Es reparteix un full de recepta a cada alumne on, amb lʼajut dels pares,escriuran una recepta. Poden explicar com es fa el pa amb tomàquet, elcuscús, lʼarròs amb llet, el rotlle de primavera... Després, cada alumne lle-geix la seva recepta i sʼarxiva a la carpeta de les receptes.

És bo que, a les aules, els alumnes puguin manipular i veure exemples deles diferents tipologies textuals. El conte ens parla de receptes, els alum-nes en porten de casa; és un bon moment per recopilar-les i arxivar-les.

Una passejada pel món dels fogons

19

Fes una relació de les menges que surten a la narració, dʼalgunes més i rela-ciona-les amb la partícula dʼunió que creguis més adient:

Espinacs

Truita francesa

Espaguetis

Llet

Sopa

Truita

Pa

Patates

Canelons

Carn

Pollastre

Pastís

Julivert

Melmelada

Xocolata

Sucre

Samfaina

Riu

Bledes

Lʼàvia

Tomàquet

Moniato

Moixernons

Galets

amb

de

Comprensió lectora FricandóProposta per a lʼalumnat 1

20

Avaluació FricandóProposta per a lʼalumnat 2

El llibre ja sʼha acabat. Aniria bé recordar-lo i, per això, et proposem que es-criguis la resposta a les preguntes següents:

Quin nom té el fill del senyor Bernat en el conte?

Per què bat els ous, el senyor Bernat?

Què feia el senyor Bernat quan portava el seu fill al llit?

Per què ha de servir el paper de plata del casc de lʼastronauta?

Per què el fill del senyor Bernat fa un dia el sopar?

Què vol dir la paraula «tiberi»?

Escriu el nom dels tres oficis que voldria ser el nen quan sigui gran:

21

Llegeix aquestes frases. Tria, i després pinta, quina de les tres paraules és lacorrecta.

El senyor Bernat era un bon...

Un dia el pare el va enxampar amb un casc...

El seu somni era poder escalar...

Per primera vegada veia la cuina buida, sense...

Ben sorprès, el pare va seure a taula i, quan va tastar el tiberi, es va quedar

pastisser cuiner forner

de ciclista dʼastronauta de bomber

les escales les parets les muntanyes

la mare el pare el gos

parat mut garratibat

Avaluació FricandóProposta per a lʼalumnat 2

22

Lʼopinió del lector FricandóProposta per al professorat

Lʼopinió del lector

Com a activitat oral, es pot demanar lʼopinió sobre el conte a tots els lectorsde lʼaula amb una pregunta positiva i una de negativa, com per exemple: quètʼha agradat més del conte? Què és el que no te nʼha agradat?

També es pot demanar que cada alumne escrigui les respostes que haverbalitzat, seguint la pauta donada en lʼopinió dʼaltres llibres. Per exemple:escriure les respostes en fulls de paper de diferents colors segons sigui po-sitiva o negativa la valoració, i endreçar-ho després a lʼarxivador titulat: «Opi-nions dels lectors»; arxivador que es pot tenir al racó de la biblioteca.

Fer aquesta recopilació és important, perquè revisant el que han opinat ésmés fàcil recordar el conte més endavant. Aquesta activitat es pot fer amb totsels llibres o contes que es treballen a lʼaula.

Anotacions

Proposem que els alumnes prenguin consciència del que cal menjar al llarg deldia. Es demanarà que cada un dʼells faci el menú de la jornada per comprovar sité en compte lʼactivitat anterior.

23

Interdisciplinarietat FricandóPropostes per al professorat

Es pot fer un projecte o un monogràfic dels aliments i lʼalimentació, incloure-hi eltreball de les persones i la salut i diferenciar entre els tipus dʼaliments i una dietasana i variada.

Es presenta a lʼaula una taula o piràmide dels aliments i es proposa als alum-nes fer una recollida de fotografies dʼaliments (de revistes, catàlegs, diaris...) alllarg dʼuns quants dies. Després, es prepara el suport on les volem enganxar(mural, un dibuix significatiu proposat pels alumnes...) similar a la taula o piràmidedels aliments i, entre tot el grup classe, es decideix on sʼha de posar cada foto-grafia. Un exemple: fer un tren de mercaderies. A la màquina hi podem posar lʼai-gua i, a cada vagó, els diferents aliments respectant els colors de la taula. Tambécal posar-hi un vagó per al menjar que no és necessari per viure (menjar brossa).

EL BALL DE LES CASSEROLES

Entrem-hi totsal ball de les casseroles,entrem-hi tots.Al ball de les casserolesentri vostè, senyora...

Popular

SÓC UN CUINER

Sóc un cuinerque remena les cassolesfaig bon menjari tothom seʼn llepa els dits.Les cassoles en el focvan bullint a poc a poci fregeixo les verduresles patates i els fesols.

Xesco Boix

XIM, NA, NA, NÀ

Xim, na, na, nà,fes ous a la paella.Xim, na, na, nà,fes ous amb bacallà.

EN JOAN VE DE LA CUINA

El Joan ve de la cuina, uh, uh, uh, ah, ah, ah!En Joan ve de la cuina carregat amb el sopar.

En Joan porta les sopes, uh, uh, uh, ah, ah, ah!En Joan porta les sopes i al damunt un tros de pa.Mentre ell menja les sopes...

UNA PLATA D’ENCIAM

Una plata dʼenciam,ben amanida, ben amanida,una plata dʼenciam,ben amanida amb oli i sal;sucarem un tros de pa,pel qui toqui, pel qui toqui.Sucarem un tros de papel qui toqui amagar.

cançó eliminativa

Àrea del coneixement del medi natural, social i cultural

Hi ha un gran ventall de cançons i danses que tenen a veure amb el menjar i, dʼal-tres, amb els oficis. Moltes es poden trobar en els llibres esmentats abans com,per e xemple, aquestes més populars:

Àrea de música

24

Interdisciplinarietat FricandóPropostes per al professorat

El conte incideix, de manera constant, en el temps que es necessita per fer elsàpats. Parla de la mesura del temps, en concret, del rellotge analògic. Com aactivitat, seʼls pot demanar que observin les pàgines 8 i 9 i que diguin quinahora és a cada rellotge.

També es pot parlar del pas del temps, ja que seʼls pot fer adonar que, quancomença el conte, el senyor Bernat no té cap fill i que quan el conte sʼacaba,el fill del senyor Bernat és gran, ja que està sol a casa i, a més, pot prepa-rar el menjar tenint en compte el que això implica (encendre el foc, traginaramb ganivets...).

Es pot ajudar els alumnes, a través de les activitats que proposem, a prac-ticar determinats hàbits associats a la higiene personal i a lʼalimentació va-riada i equilibrada, a participar activament en el treball en grup, a dialogar iargumentar les seves opinions, contrastant-les amb les dels altres, i a ac-ceptar la diversitat.

Àrea de matemàtiques

25

Literatura comparada FricandóPropostes per al professorat

Expressions verbals, embarbussaments i poemes

Ara que saben molt bé que el fricandó és un àpat, seʼls pot explicar que Salva-dor Espriu va escriure una obra de teatre que es diu Primera història d’Esther, enla qual dos dels protagonistes estan delitosos de poder menjar un plat de fricandó(p. 42):

REI: .../... I que ella i els genis immortals em fortifiquin, per als embats del fricandóde demà.AMAN: Si la reina ens en dóna .../..., tant de bo que ens lʼacompanyi amb un sa-borós suquet de moixernons, .../... i li surt .../... la cosa més bona del món .../...

Hi ha un gran ventall de textos i recursos literaris en què el menjar i el món quelʼenvolta hi és present. Per això, proposem valorar i memoritzar els textos segü-ents, o dʼaltres que podeu trobar al llibre Bon Profit, de Miquel Martí i Pol.

Potinejar el menjar El va enxamparSeʼn va atiparUn ensurt de mortHavien tingut panaEs va quedar paratVa provar el tiberiEs va quedar mut.

Paula,para la taula,para-la bé,que el pare ja ve.Foc a la cuina, foc a la taula, foc a la cuade lʼàvia Paula.

Poemes:

A, B, C,la pastera ja la sé;si hi ha pa, meʼl menjaré;si hi ha coca, la deixaré;si la mare mʼhi atrapa,fugiré com una rata;si el meu pare mʼhi veu,fugiré com una guineu.

Coca,del nas a la bocano en tastaràs gota;de la boca al nas,no en tastaràs.

Expressions verbals que surten al conte:

26

Literatura comparada FricandóPropostes per al professorat

Refranys

Si teniu a lʼaula el llibre de Roald Dahl Les fangstigoses receptes de Roald Dahl,podeu llegir-ne algunes i comentar-les entre tots. Hi trobareu receptes divertidesi alhora fàcils de preparar, com ara un especial cocodril, un gelat de crocant...

També us poden ser molt útils els reculls temàtics de Teresa Duran publicatsper la Fundació «la Caixa», titulats Els meus llibres; en concret, el número 15 queté per títol Àpats i tiberis.

Som reporters

Si a lʼescola hi ha cuiner, se li pot proposar de fer una entrevista i, a més, dema-nar-li que ens ensenyi com es fa una truita francesa amb julivert.

Que fi que fa el cafè el cafeterUn plat, pla, ple de pebre negre està.

A la casa on de tot hi ha, aviat sʼarregla el sopar.A la taula dʼen Bernat, qui no hi seu no hi és comptat.Brou de gallina, torna la vida.Una bona picada és el tot dʼuna cuinada.El pa no té cames i fa caminar.

Embarbussament

27

Diversitat FricandóProposta per al professorat

Entre tot el grup de la classe es parlarà dels oficis, ja sigui dels que surten enel conte, de les professions dels pares o dʼaltres que ells coneguin. També esfarà ús dels diferents recursos en què seʼns parla dels diferents tipus de feinescom, per exemple, en els llibres o a Internet. Seʼls pot fer adonar que cada unade les feines incideix en una generalització concreta, com ara els serveis, lesmanufactures, el camp, les que es fan a la ciutat...

Anotacions

Diversitat · Ampliació

28

Diversitat FricandóProposta per a lʼalumnat 3

Ara que sʼha parlat dels oficis, escriu...

Oficis que surten en el conte.

Oficis relacionats amb els serveis.

Oficis relacionats amb el camp.

Oficis relacionats amb la ciutat.

Altres oficis.

Dibuixa i escriu què vols ser quan siguis gran i el perquè.

Diversitat · Reforç

29

Diversitat FricandóProposta per a lʼalumnat 4

Ara que sʼha parlat dels oficis, escriu...

Oficis que surten en el conte.

Altres oficis que coneguis.

Dibuixa què vols ser quan siguis gran.

30

Propostes lúdiques FricandóProposta per a lʼalumnat 5

Jo també vull dibuixar!

Cada alumne escull el fragment del conte que més li haagradat i se li demana que en faci una representaciógràfica.

Per dur a terme aquesta activitat es pot utilitzar latècnica i el suport que es vulgui, com ara llapis, ceres,pintura o lʼordinador; ja sigui utilitzant el Paint o el KidPix. Després, es poden recopilar totes les il·lustracionsi seʼn pot fer una exposició, una presentació amb PowerPoint en què només es vegi la imatge, o el text i laimatge. En aquesta activitat es poden treballar els dife-rents recursos en TIC.

Vols dibuixar? Aquí tens un espai per fer-ho!

31


Les paraules SAMFAINA, SOFREGIT, ALLIOLI, ASTRONAUTA, CUINER,BOMBER, TRUITA i ESCALADOR sʼhan trencat i sʼhan barrejat. Busca leslletres de cada paraula i relaciona-les amb una fletxa. Després pinta-les delmateix color.

NA

SO

FAI

TRUI

NAU

TA

OLI

DOR

CA

AS

ES LABOM

FRE

NERBER

GIT

TA

TRO

ICUI

SAM

ALL

Les paraules trancades

32


Hi ha algunes formes que la il·lus-tradora del conte ha repetit moltesvegades dins la mateixa pàgina oen el conte. No perdis el fil, buscai compta quantes vegades surt.

Quants ous ferrats es veuen al cobrellit?

Quants estels hi ha pintats a la pàgina37?

Quants tomàquets hi ha en tot el llibre?

Ull viu!

33


Sopa de lletres · Diferències

En aquesta sopa de lletres sʼhan barrejat les lletres de noms dʼoficis. Et de-manem que hi busquis els següents: ESCALADOR, BOTIGUER, ESCRIPTOR,IL·LUSTRADOR, CAMBRER, PASTISSER, CARNISSER, CUINER i BOM-BER.

Busca 10 diferències al dibuix de la dreta:

R L W C A R N I S S E RE S C A L A D O R N M HS E U R T S F B N J L RC A I B O T I G U E R TR E N U M R N K H G S DI T E T B O M B E R B RP H R G O N D F A R F TT O D F C A M B R E R JO P E N L U B N L P O UR N P A S T I S S E R DH N M O T A M P C S A FI L · L U S T R A D O R

34


Mots encreuats

Horitzontals:

1. Quan el senyor Bernat bat els ous és per fer una ... 2. Títol del conte. 3. A dinsdel ..... es pot coure el pastís de xocolata. 4. El pare li farà un pastís de....6. Una menja que fa el nen amb moniato. 7. La primera paraula que va dir el nenquan va començar a parlar. 8. Què salpebra el fill del senyor Bernat? Un ingre-dient que serveix per fer lʼallioli. 10. Què fa el cuiner? 13. Si el nen es trenca unbraç no podrà remenar lʼ.........

Verticals:

1. El senyor Bernat vol explicar els secrets del ..... 4. El pare explica al seu fillel misteri de la .... 5. La mateixa que a la 7 horitzontal. 6. Lloc on es posa acoure la paella de fer la truita. 8. La segona paraula que va dir el nen quan vacomençar a parlar. 10. Igual que la 8 horitzontal. 12. El menjar que sʼinventa elnen amb melmelada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13123456789

10111213

35

Ull viu!

Quants ous ferrats es veuen al cobrellit ? Nʼhi ha 15.Quants tomàquets hi ha en tot el llibre? Nʼhi ha 15.Quants estels hi ha pintats a la pàgina 37? Nʼhi ha 18.

Sopa de lletres

R L W C A R N I S S E R

E S C A L A D O R N M HS E U R T S F B N J L RC A I B O T I G U E R TR E N U M R N K H G S DI T E T B O M B E R B RP H R G O N D F A R F TT O D F C A M B R E R JO P E N L U B N L P O UR N P A S T I S S E R DH N M O T A M P C S A FI L · L U S T R A D O R

Solucionari Fricandó

Mots encreuats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 131 P T R U I T A2 F R I C A N D Ó3 M F O R N4 X O C O L A T A5 Q E6 S E S P A G U E T I S7 O A A P A8 F L A M F T O L I9 R O N

10 E G C U I N A R11 G Ó C12 I S13 T A L L I O L I

1. Les lletres dels llibres.2. Al nen li falta una orella.3. Els ulls del monstre del llibre.4. El cap del marcià.5. Els ulls del nen.6. El mitjó.7. La nau espacial.8. El raig que surt del llibre.9. El nas del nen.10. La mà del nen.

Diferències

Solucionari Fricandó

36

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Crèdits

Joan de Déu Prats Fricandó

Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Groga LECTUR A ......de contes clàssics a obres de...

Documents

Transcript of Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Groga LECTUR A ......de contes clàssics a obres de...