L'Islam

24
UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA UNITAT 1: L’ISLAM Llegeix atentament: 1. EL MEDI NATURAL La civilització islàmica va néixer a Aràbia. Aràbia és una gran península, situada en el Sud-oest d'Àsia, entre el Golf Pèrsic i el mar Rojo, que la separa d'Àfrica. A causa de la falta d'aigua és un enorme desert i només en algunes zones de la costa i en els oasis de l'interior és possible la vida de l'ésser humà.

Transcript of L'Islam

Page 1: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

UNITAT 1: L’ISLAM

Llegeix atentament:

1. EL MEDI NATURAL

La civilització islàmica va néixer a Aràbia. Aràbia és una gran península, situada en el Sud-oest d'Àsia, entre el Golf Pèrsic i el mar Rojo, que la separa d'Àfrica. A causa de la falta d'aigua és un enorme desert i només en algunes zones de la costa i en els oasis de l'interior és possible la vida de l'ésser humà.

Page 2: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

Aràbia va estar habitada des de l'antiguitat pels beduins, pastors nòmades que posseïen ramats de cabres, ovelles i camells i que es desplaçaven per la península a la recerca d'aigua i pastures per al seu bestiar.

A la vora del Mar Roig existien algunes ciutats importants, com La Meca i Medina, que eren centres comercials, doncs alguns àrabs eren comerciants.

Contesta:

On està situada Aràbia?

Què separa Aràbia d'Àfrica?

Què separa Aràbia d'Àfrica?

Com es diu els habitants pastors nòmades d'Aràbia?

Quines ciutats importants d'Aràbia hi ha prop del Mar Roig?

· Segueix llegint:

2. L’ISLAM

A principi del segle VII va néixer a Aràbia una nova religió: l'Islam. Aquesta religió va tenir un gran profeta, anomenat Mahoma, que es va encarregar de difondre-la. El déu d'aquesta religió era Al·là, i el llibre sagrat es deia l'Alcorà.

L'Alcorà, el llibre sagrat de la religió de l'Islam

Page 3: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca, l'any 570. Ara, la Meca, és la ciutat sagrada pels qui practiquen aquesta religió, la majoria d'ells musulmans.

Els preceptes d'aquesta religió, que es recullen en el llibre sagrat de l'Alcorà, són:

o Creure en un sol déu Al·là, i en el seu profeta Mahoma.o Resar almenys 5 vegades al dia agenollat en direcció a laciutat santa de la Meca.o Donar almoina als necessitats.o Dejunar des del clareja a la posta del sol durant el mes de ramadà.o Pelegrinar a la Meca almenys una vegada en la vida.

La llei islàmica prohibeix als fidels beure alcohol i menjar carn de porc.

· Contesta aquestes preguntes:

On i en quin segle va néixer la religió de l'Islam?

Qui va ser el seu principal profeta?

Qui és el déu de la religió islàmica?

Com es diu el seu llibre sagrat?_

Quin és la ciutat santa pels qui practiquen la religió de l'Islam? Quiva néixer en aquesta ciutat?

Page 4: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

Quins són els preceptes de la religió islàmica que es recullen en l'Alcorà?

Què prohibeix beure i menjar la llei islàmica?

· Llegeix atentament:

3. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

3.1. DURANT L’ÈPOCA DE MAHOMA

Mahoma va començar a predicar la seva religió en La Meca, la ciutat on va néixer.En aquesta ciutat es troba la Pedra Negra, un meteorit que està en el santuari de Kaaba, lloc de pelegrinació de moltes persones, fins i tot davant que naixés Mahoma i que existís la religió islàmica.

Mahoma va aconseguir unir a moltes tribus àrabs que estaven enfrontades i es va convertir en el seu cap religiós i polític.

Quan va morir Mahoma, l'any 632, la seva religió s'havia estès per tota la Península Aràbiga.

Page 5: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

Completa

Mahoma va començar a predicar la seva religió en , laciutat on va néixer.

En aquesta ciutat es troba la Pedra , un

meteorit que està en el santuari de , lloc de

pelegrinació.

Mahoma va aconseguir unir a moltes àrabs que

estaven enfrontades i es va convertir en el seu cap

i polític.

Quan va morir Mahoma, l'any , la seu religió s'hi

havia estès per tota la .

· Segueix llegintatentament:

Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans van seguir estenent la religió islàmica fins i tot fora d'Aràbia, formant un gran imperi que era governat pel califa.

Els quatre primers califes que van succeir a Mahoma van aconseguir estendre l'Islam des de l'Índia fins a la Península Ibèrica (Espanya).

Va ser l'any 711 quan els musulmans van creuar l'Estret de Gibraltar i van entrar en la Península Ibèrica. Van conquistar la

zona del sud, a la qual van nomenar Al-Andalus, avui Andalusia.Podem distingir quatre períodes entre els anys 711 i 1492 (fi de

la Reconquesta).

Page 6: L'Islam

UNITAT DIDÁCTICA ADAPTADA DE CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTORIA

1º.- Emirat depenent de Damasc.- Correspon als primers anys de la conquesta (711-756).

2º.- Emirat Independent.- Ahderraman I, de la família dels Omeias, fugint dels Abbàssides, es trasllada a Al-Andalus i s'estableix a Còrdova i funda l'emirat de Còrdova, totalment independent dels abbàssides. (756-912)

3º.- Califat de Còrdova.- Abderramán III es proclama califa i funda el califat de Còrdova. És l'època de major esplendor dels musulmans a Espanya. (912-1030).

4º.- Regnes de Taifes.- Les contínues guerres i revoltes van acabar amb el califat, que es va disgregar en nombrosos regnes, anomenats REGNES DE TAIFES,. L'últim va ser el Regne de Granada conquistat pels Reis Catòlics. (1030-1492)

Page 7: L'Islam

Contesta V (veritable) o F (fals)

Després de la mort de Mahoma l'Islam no es va seguir estenent.

Després de la mort de Mahoma els exèrcits musulmans van seguir estenent la religió islàmica fins i tot fora d'Aràbia, formant un gran imperi.Els governadors de les zones conquistades eren els califes.

L'Imperi de l'Islam es va estendre només cap a l'Índia.

L’Islam es va estendre des de l'Índia fins a la Península Ibèrica (Espanya).Els musulmans van entrar en la Península Ibèrica l'any 611

Els musulmans van entrar en la Península Ibèrica l'any 711

A la zona sud de la Península Ibèrica conquistada pels musulmans es deian Al-Andalus.

· Llegeix atentament:

4. EL PODER A L’ISLAM

El poder a l'Islam ho tenien aquestes persones:

· L'imperi islàmic va rebre el nom de califat perquè el seu cap polític i religiós era el califa.

· El primer ministre era el visir. · Els califes van dividir el califat en províncies, governades per

emirs o valís.· Els jutges eren els cadies i s'encarregaven d'aplicar les lleis de l'Islam. · Els divans eren els tresorers del califat i s'encarregaven de

recaptar els impostos.

Tots els habitants pagaven un impost anomenat delme.

Page 8: L'Islam

L'Imperi Islàmic posseïa un poderós exèrcit.

· Uneix amb fletxes

Califa Primer ministre

Visir Jutges

Emirs o valís Cap religiós i polític

Cadies Tresorers

Diwanes Governadors de cada província

· Continua llegint:

5. L’ECONOMIA

Les principals activitats econòmiques dels musulmans eren: l'agricultura, la ramaderia (pasturatge), l'artesania i el comerç.

Page 9: L'Islam

L'agricultura es va desenvolupar a les zones menys desèrtiques i en els oasis. Els àrabs empraven tècniques de regadiu per al cultiu dels arbres fruiters i altres productes de l'horta. La seva preocupació per l'aigua, que era escassa, els va portar a fabricar utensilis per obtenir-la i transportar-la: sínies, sèquies…

La ramaderia consistia en el pasturatge nòmada amb els ramats de cabres i ovelles; d'aquests anormals obtenien llet, pells, llana i carn. També criaven camells, com a mitjà de transport, i cavall, per a l'exèrcit.

Pasturatge amb cabres i ovelles i cria de camell i cavalls.

L'artesania consistia en l'adobat de pells, elaboració de tapissos, catifes i teixits, i en la fabricació de joies, perfums i armes..

Page 10: L'Islam

El comerç es va desenvolupar per diverses rutes, com es veuen en aquest mapa:

Els nuclis comercials més importants eren les ciutats de Damasc, Bagdad, el Caire, Alexandria i Fes.A les ciutats, el lloc destinat al comerç, el mercat, es deia soc.

Contesta:

En quin lloc es va desenvolupar l'agricultura?

Quins utensilis van fabricar els àrabs per obtenir i transportar l'aigua?

En què es basava la ramaderia?

En què consistia l'artesania?

Page 11: L'Islam

Mira en el mapa. Quines rutes comercials tenien?

Quins van ser les ciutats comercials més importants?

· Segueix llegint:

6. LA SOCIETAT

6.1. UNA SOCIETAT URBANALa població musulmana era fonamentalment urbana, és a dir, vivia

a les ciutats, dedicant-se a l'artesania i al comerç.

Les ciutats musulmanes tenien un traçat irregular, eren estretes ialgunes no tenien sortida.

Les cases podien tenir un o dos pisos, amb un pati central. Tenien poques finestres i, a més, aquestes es tenien gelosies, per donar més intimitat als seus habitants.

Les ciutats es dividien en diverses parts:

La medina, era la zona situada a l'interior de la muralla. En la medina estaven aquests edificis: habitatges particulars, la mesquita o lloc per a l'oració, el soc o mercat on estava les tendes i els tallers artesans.

L'alcassaba , era la residència del governador; era una zona emmurallada, però separada de la medina.

Els ravals o barris situats fora de la muralla. Allí vivien les persones que ja no cabien ena la medina i estaven els cementiris.

Page 12: L'Islam

Ciutat islàmica.

· Quins llocs de la ciutat islàmica visitaries si volguessis..?

Resar:

Fer compres:

Visitar un cementeri:

Fer una queixa al governador:

Visitar un taller d'artesania:.

· Continua llegint:

6.2. UNA SOCIETAT DESIGUAL

Dins de la població musulmana existien moltes desigualtats. La societat estava dividida en aquests grups:

Page 13: L'Islam

· L'aristocràcia: estava formada per els califes i ho emirs, i els seus familiars. Tenien el poder polític i econòmic; eren els propietaris d'extenses terres.

· El grup social mitjà: estava format per comerciants, artesans i petits propietaris rurals i ramaders que tenien cert poder econòmic.

· La gran massa popular: estava formada pels pagesos, ramaders i artesans que no tenien cap propietat, o per comerciants que havien de vendre les seves mercaderies pels carrers. Eren pobres i havien de pagar impostos.

A la población no musulmana (cristianos y judíos) se le permitió conservar sus propiedades y su religión, pero tenían que pagar un impuesto que no pagaban el resto de la población.

Qui eren els qui formaven cadascun d'aquests grups socials? :

L'aristocràcia

El grup social mitjà:

La gran massa popular

Page 14: L'Islam

· Continua llegint:

6. LA CULTURA ISLÀMICA

Els àrabs van assimilar la cultura delspobles conquistats, van propagar la seva religió islàmica i amb ella la seva llengua :la llengua àrab.

Els àrabs, van traduir moltes obres de filòsofs grecs i romans. Van ser excel·lents astrònoms i grans matemàtics. També van ser grans metges, ja ells anestesiaven i realitzaven operacions de cirurgia.

A les ciutats islàmiques hi havia escoles anomenades madrassas.

També van fer posible l'extensió de moltes tècniques i coneixements com va ser la fabricació i l'ús del paper, la pólvora, la brúixola o el molí de vent.

Els musulmans van destacar el la literatura pels contes. L'obra més coneguda són els contes de les Mil i una nits. Entre aquests conteses troben els “Alí Babá i els quaranta lladres”, “Aladi i el llum meravellós”, “Simbad el marí”…

Page 15: L'Islam

Completa:

Els àrabs van assimilar la cultura dels pobles

conquistats,

van propagar la seva religió i amb ella la seva

llengua, la llengua

Van ser excel·lents astrònoms i grans .

També van ser grans ja ells anestesiaven i realitzaven operacions de cirurgia.

A les ciutats islàmiques hi havia escoles anomenades .

També van fer possible l'extensió de moltes tècniques i

coneixements com va ser la fabricació i l'ús del _, la

pólvora, la _o el moli de vent.

Els musulmans van destacar el la literatura per els

L'obra més coneguda són els contes de _.

· Continua llegint amb atenció:

7. L’ART

L'art islàmic es va desenvolupar principalment per l'arquitectura. La pintura i l'escultura no van tenir a penes importància i és que, en l'Alcorà, queda prohibit reproduir la figura de Mahoma.

La majoria de les manifestacions artístiques es van desenvolupar a les ciutats. Els principals edificis eren: la mesquita (el temple) i els palaus.

Page 16: L'Islam

Les característiques de l'arquitectura islàmica són:

Els edificis són d'escassa altura i de forma cúbica. Només sobresurten cúpules semiesfèriques.

Els edificis estan realitzats amb materials pobres: maó, guix, taulells i fusta.

La decoració només apareix a l'interior dels edificis, i noen l'exterior. Els motius que s'empren en la decoració són:geomètrics, cal·ligràfics (lletres), vegetals i llaços.

S'utilitzen arcs de molts tipus: de mig punt, apuntat, lobulat i de ferradura.

Les columnes són molt esveltes (altes i estretes).

Els sostres solen ser plans i de fusta, encara que també utilitzen les voltes.

Contesta:

Per què a l'art islàmic la pintura i l'escultura no van tenir molta importància?

Quins edificis són els més imports en aquest art?

Page 17: L'Islam

Contesta SI o NO, segons sigui o no un tret de l'art islàmic.

Els edificis més importants són les mesquites i palaus.

Aquests edificis solien ser de gran altura.

Els edificis eren de forma cúbica i en ells només sobresortien cúpules semiesfèriques.L'exterior dels edificis estava poc decorat

L'interior dels edificis estava molt decorat amb motius geomètrics, cal·ligràfics, vegetals i llaços.Les columnes són baixes i robustes.

Les cobertes són generalment planes i de fusta.

Mai s'utilitzen voltes.

Dibuixa aquests tipus d'arcs:

Arcs de mig punt Arc apuntat

Arc lobulat Arc de ferradura

Page 18: L'Islam

Continua llegint.

Els pal aus

Els palaus tenen tres parts:

Una part en la qual es rebien a ambaixadors i funcionaris.

Una altra part en la qual vivia el califa, la seva dona i fills, on estaven:

els dormitoris, els banys, el menjador…

Els palaus estaven envoltats de bells jardins amb moltes fonts.

Un exemple de palau islàmic és l'Alambra de Granada.

Les mesquit es

Les mesquites tenien aquesta distribució i aquests elements:

Page 19: L'Islam

En aquest plànol d’una mesquita, indica els elements que té fixant-te en la imatge anterior.