L’inici del demà Mancomunitat de Catalunya 100 anys · Organitza Mitjà col·laborador L’inici...

Click here to load reader

  • date post

    23-Sep-2018
  • Category

    Documents

  • view

    212
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of L’inici del demà Mancomunitat de Catalunya 100 anys · Organitza Mitjà col·laborador L’inici...

  • Mitj collaboradorOrganitza

    Linici del dem. Mancomunitat de Catalunya: 100 anysDe la beneficncia al servei pblic de sanitatCentre de Cultura Contempornia de Barcelona, del 8 dabril al 20 de juliolCarrer Montalegre 5, Barcelona

    Impuls al coneixement cientficInstitut dEstudis Catalans, de l11 dabril al 4 de junyCarrer del Carme 47, Barcelona

    Noves estructures per a leducaciRecinte de lEscola Industrial, del 9 dabril al 20 de juliol Carrer Comte dUrgell 187, Barcelona

    Normativitzaci de la llenguaCasa de Cultura, Girona, del 17 de juny al 27 de juliolPlaa de lHospital 6, Girona

    Comunicar el territori: telefonia i obres pbliquesInstitut dEstudis Ilerdencs, del 10 dabril a l1 de junyPlaa de la Catedral s/n, Lleida

    Xarxa de biblioteques popularsPalau de la Diputaci, Tarragona, de mitjan juny a finals de juliolPasseig de Sant Antoni 100, Tarragona

    Linici del dem. Mancomunitat de Catalunya: 100 anyss una producci de la Diputaci de Barcelona, la Diputaci de Girona, la Diputaci de Lleida i la Diputaci de Tarragona

    Comissariat generalVctor Batall

    Comissariat executiu, desenvolupamentde continguts, disseny de lexposici i audiovisualsExitDesign

    Comit assessorAlbert Balcells, Jaume Barrull Pelegr, Pere Izquierdo i Tugas,Teresa Ma Terr, Teresa Navas, Ferran Sabat i Casellas,Mila Segarra, Rosa Serra i Rots, Imma Tubella

    Direcci del projecte, coordinaci i producci executivaCentre de Cultura Contempornia de Barcelona - CCCB

    Seus collaboradoresEscola Industrial, BarcelonaInstitut dEstudis Catalans, BarcelonaCasa de Cultura, GironaInstitut dEstudis Ilerdencs, LleidaPalau de la Diputaci, Tarragona

    Crdits fotogrficsCoberta: ANC / Fons Brangul (Fotgrafs), Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, Arxiu Fotogrfic de Barcelona, Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, ANC / Fons Gabriel Casas i Galobardes. P. 1: ANC / Fons Eugeni dOrs (autor desconegut), Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, Gerncia de Serveis de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona, Gerncia de Serveis de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona, ANC / Fons Josep Maria Sagarra i Plana. P. 2: Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona. P. 3: ANC / Fons Gabriel Casas i Galobardes. P. 4: Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, ANC / Fons Brangul (Fotgrafs), Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona, Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona / Alejandro Antonietti. P. 5: Institut Escola del Treball de Barcelona. P. 6: ANC / Fons Brangul (Fotgrafs), Fons Arxiu Fotogrfic Mas - Institut Amatller dArt Hispnic, ANC / Fons Brangul (Fotgrafs). ANC / Fons Josep Maria Sagarra i Plana.

    DL B 8832-2014

    El 6 dabril de 1914 es constitua la Mancomunitat de Catalunya, un projecte poltic que consistia a mancomunar les quatre diputacions catalanes. La presidncia va ser ocupada pel president de la Diputaci de Barcelona, Enric Prat de la Riba. La Mancomunitat va desenvolupar la seva tasca poltica, social i cultural fins al cop destat del general Primo de Rivera, al setembre de 1923. Primer va ser intervinguda i posteriorment, el 1925, va ser dissolta.

    Malgrat no disposar de recursos propis, perqu es partia dels pressupostos de les diputacions provincials, la Mancomunitat va dur a terme una gran tasca i va ser capa de crear i de transformar el pas amb determinaci, agilitat i rapidesa. Va actuar durant una dcada amb una energia inusitada per crear slides eines de connectivitat i creixement a Catalunya.

    La Mancomunitat es proposava estructurar Catalunya globalment i, per tant, va centrar els seus esforos en la creaci dinfraestructures de pas. La voluntat constructiva i de projecci cap al futur es fa palesa durant tota la seva trajectria. Lequip hum que va pilotar aquesta instituci tenia una visi estratgica, a llarg termini, per tamb orientada a lexecuci de projectes concrets. Sintervingu amb eficcia, rigor i operativitat en tots els sectors fonamentals: leducaci, la sanitat, la llengua, la cultura, la cincia, la indstria i les infraestructures de comunicaci.

    Va ser capa de potenciar i desplegar infraestructures, com la xarxa de telefonia la primera central automtica de telfons de tot lEstat va ser a Balaguer i la de camins, va impulsar lInstitut dEstudis Catalans amb lobjectiu de convertir-lo en el primer centre pblic de recerca, va transformar lantic sistema assistencial de caritat en un modern servei pblic de salut, va dur a terme la normativitzaci de la llengua, va crear noves estructures per a lensenyament tcnic i professional, va incorporar innovadors mtodes pedaggics (el 1916, Maria Montessori imparteix a Catalunya els primers cursos formatius fora dItlia), va crear la xarxa de biblioteques populars, va convidar Einstein a Barcelona, es va plantejar fins i tot problemes de sostenibilitat ambiental i, per sobre de tot, va ser capa de crear una visi de futur comunitria.

    Destacar les iniciatives que va emprendre la Mancomunitat i que van transformar de facto el territori ens sembla la millor manera de transmetre lessncia daquesta instituci: quina s lobra realitzada?, quins projectes es van impulsar o materialitzar?

    Les seves capacitats de creaci i de transformaci des de la base, la construcci destructures i la sistematitzaci de coneixements van posar les llavors no tan sols del nostre present, sin del nostre futur. s a partir daquest concepte que sha desenvolupat lexposici que recull les paraules de Prat de la Riba: Mancomunitat de Catalunya. Linici del dem.

    Linici del demMancomunitat de Catalunya100 anys

    Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona

    Els pobles donen mesura de la seva fermesa nacional i del seu estat de civilitzaci amb la cura amb qu assisteixen els seus malalts.

    Salvador Vives i CasajuanaDirector dels hospitals psiquitrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt, 1914

    Lart, la cincia, els coneixements tils i profitosos, els trobem dipositats en una escassa minoria; doncs b, apoderem-nos primer daquesta minoria; prenguem el millor metge, el millor mestre descola, el millor enginyer i fem-los mestres daltres, els que no saben.

    Enric Prat de la RibaPresident de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917)

    Mil vegades sha dit en mil tons distints: sense cincia original, en un pas, no hi ha indstria original; sense indstria original no hi ha vida econmica independent. Qualsevol temptativa que es faci per redimir-nos de lesclavitud en aquest punt ha dsser estril, si no combatem el mal per larrel. La cincia avui representa, per a nosaltres, la riquesa pblica de dem.

    Acabar les carreteres de tot Catalunya, fent que el carro arribi a tots els municipis catalans. Acabar els telfons. Fer la xarxa de ferrocarrils secundaris. Fer els camps i els ports daterratge per a laviaci civil. Hem de sanejar les grans extensions fangoses dels nostres rius, de lEbre al desgus del Fluvi sobre dEmpries. Hem de repoblar els erms de les nostres muntanyes.

    Josep Puig i CadafalchMissatge en prendre possessi de la presidncia de la Mancomunitat de Catalunya el dia 12 de setembre de 1919

    Anys a venir les biblioteques ja no seran un privilegi afortunat que algunes poblacions ostenten en el mapa cultural de Catalunya, sin que una xarxa espessa en multiplicar leficincia. La seva vitalitat ser encomanadissa; cada una assolir una caracteritzaci prpia i original, tots els estaments de les poblacions sabran servir-sen, i all que de bon principi pogu semblar un luxe propi dun estat de cultura hipottica, ser tingut com una necessitat normal.

    Jordi Rubi i BalaguerDirector de la Biblioteca de Catalunya, 1914

    Ha dacabar aquesta semianarquia de la llengua catalana, en qu cada escriptor t una llengua, una gramtica, una ortografia prpies.

    Som en una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un perode i nobre un altre. Cloem el perode que comena amb la caiguda de Barcelona, amb el decret de Nova Planta, amb la supressi del Consell de Cent i de la Generalitat; i niniciem un altre, que s el dem...

    Enric Prat de la RibaPresident de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917)

    Linici del demMancomunitat de Catalunya100 anys

    De la beneficncia al servei pblic de sanitatImpuls al coneixement cientficNoves estructures per a leducaci Normativitzaci de la llengua Comunicar el territori: telefonia i obres pbliquesXarxa de biblioteques populars

    Aquesta mostra s un projecte expositiu en xarxa com a representaci duna de les prioritats de la Mancomunitat: la connexi del territori. Accions i camps dactuaci concrets estructuren les sis installacions o nodes temtics, que sovint sarticulen en correspondncia amb equipaments creats o impulsats per la Mancomunitat.

  • De la beneficncia al servei pblic de sanitatCentre de Cultura Contempornia de Barcelonadel 8 dabril al 20 de juliol

    Lobra sanitria de la Mancomunitat marc el trnsit de lpoca moderna a la contempornia, amb un canvi en la mentalitat i la manera dactuar de ladministraci pblica. La beneficncia tradicional es transform en assistncia social, i latenci envers la malaltia, en higiene pblica. Una de les primeres preocupacions de Prat de la Riba i la seva junta de govern fou la reorganitzaci i reforma del Servei de dements de Catalunya. La Mancomunitat va promoure el Servei de sanitat i va emprendre una decidida lluita contra el paludisme, la tuberculosi i la febre tifoide.

    Convenuda que leducaci podia canviar el present i el futur de la societat, la Mancomunitat va actuar sobre tot el cicle educatiu, a tot el territori i ms enll, en crear un servei deducaci a distncia pioner. No es va tenir cap por dentrar en els continguts i en la poltica educativa per adaptar la formaci a les necessitats i les caracterstiques de la societat catalana. Van nixer aix lensenyament tcnic, lEscola Industrial, la formaci de la dona, lEscola del Treball i lEscola de Mestres considerats una fora renovadora en procs de formaci permanent. Els punts de referncia, Ovide Decroly i Maria Montessori, ambds innovadors radicals, fonamentaven el seu mtode a preparar els infants per a la vida.

    Noves estructures per a leducaciRecinte de lEscola Industrial, Barcelonadel 9 dabril al 20 de juliol

    Comunicar el territori: telefonia i obres pbliquesInstitut dEstudis Ilerdencs, Lleidadel 10 dabril a l1 de juny

    En temps de la Mancomunitat de Catalunya un programa de govern de pas havia de tenir una acci decidida en obres pbliques. Les claus daquesta poltica es basaven en la millora de les infraestructures de comunicaci i tamb en una gesti hidrulica ms eficient. La planificaci extensiva de la xarxa de comunicacions secundries es va basar, duna banda, en la consideraci dels ferrocarrils regionals com a iniciativa de lesfera pblica i, duna altra, en la necessitat de recollir en un sol pla viari les demandes en matria de carreteres locals.

    Una de les grans realitzacions va ser lextensi efectiva de la xarxa telefnica a tot el territori. En el seu propsit general de vertebrar el pas, la Mancomunitat va portar a terme la construcci duna xarxa de lnies telefniques que arribava a totes les poblacions.

    Xarxa de biblioteques popularsPalau de la Diputaci, Tarragonade mitjan juny a finals de juliol

    En un pas endarrerit, amb un 40% danalfabetisme, Prat de la Riba engeg un projecte de modernitzaci, en el qual les biblioteques tingueren un paper fonamental. La implantaci de les biblioteques populars es fu duna manera rpida i efica grcies a Eugeni dOrs, a qui van encomanar el projecte inicial, i a Jordi Rubi, que, en succeir-lo, cre el primer sistema de biblioteques pbliques de lEstat. Fins a lany 1925, quan la Mancomunitat fou liquidada, es crearen vuit biblioteques populars. El sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat ha constitut la base de la xarxa de biblioteques actuals.

    Normativitzaci de la llengua

    Casa de Cultura, Gironadel 17 de juny al 27 de juliol

    La resoluci de la normativitzaci lingstica del catal va ser una de les principals realitzacions de la Mancomunitat. Els intents de fixar una normativa ortogrfica havien estat nombrosos i van contribuir a la creaci duna conscincia sobre la problemtica situaci lingstica que es vivia. No es va trobar la soluci fins que no va ser possible lacci combinada duna obra de govern amb la proposta reformadora de Pompeu Fabra. El pas fonamental de la normativitzaci va ser la publicaci, el 1913, de les Normes Ortogrfiques, signades per la totalitat dels membres de lInstitut dEstudis Catalans i rpidament acceptades per un gran nombre descriptors, publicacions i entitats. El Diccionari ortogrfic (1917) i la Gramtica Catalana (1918) van ser tamb publicacions fonamentals.

    La creaci de lInstitut dEstudis Catalans, impulsada per Prat de la Riba des de la Diputaci de Barcelona, lany 1907, es podria considerar la primera pedra de la Mancomunitat mateixa. Amb lobjectiu desdevenir un centre pblic de recerca, senfront a la fixaci dun estndard lingstic, la protecci del patrimoni cultural i el desenvolupament de la recerca cientfica. Lexperincia acumulada en els seus primers set anys de vida don fruit amb la constituci de la Mancomunitat, que en poc temps va poder posar en marxa el Mapa Geogrfic i Geolgic, el Servei dExcavacions, Catalogaci i Conservaci de Monuments, el Servei de Catalogaci i Foment dels Museus Locals i, entre altres organismes ms, el Servei Meteorolgic.

    Impuls al coneixement cientficInstitut dEstudis Catalans, Barcelona de l11 dabril al 4 de juny