Liniasarria 42

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

Economia pàg 8Sarrià-Sant Gervasi segueix sent el districtemés ric de Barcelona

Salut pàg 860 farmàcies pioneresdiagnosticaran factorsde risc cardiovascular

Comerç pàg 12Lleugera millora de lesvendes a finals del 2013

Esports pàg 14Gran èxit del CT Barcino al campionat júnior català

El Districte afronta el repte de portar turistes als barris

L’Ajuntament posa en marxa els Plans de Turisme amb Sarrià-Sant Gervasi com una zona que cal potenciar pàg 3

Can Ponsic torna a obrirpàg 10

L’Escola Orlandai recupera la torre per fer-hi classe després de 3 anys

Medi ambient pàg 10Rutes gratuïtes per descobrir la riquesanatural de Collserola

Cultura pàg 8Joan Masdéu actua aLuz de Gas dins dels actesdel festival BarnaSants

barcelona Núm. 42 · www.liniasarria.cat

líniasarriàsant gervasi 4 de febrer de 2014

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 4 febrer 2014líniasarrià.cat

3 | En Portada 4 febrer 2014 líniasarrià.cat

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia Sa-rrià, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elabo-rat un pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementaria per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”

REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir una mi-llor distribució dels seus efectesen el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa en va-lor la identitat de cada barri i dis-tricte i en destaca tots els seusatractius, de manera que els tu-ristes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.

En el cas de Sarrià-Sant Ger-vasi, l’àrea urbana del districte és

en general poc coneguda, tot i lapresència d’alguns atractius de re-ferència com ara l’Avinguda Ti-bidabo i el CosmoCaixa. D’altrabanda, l’espai natural de Collse-rola, amb el propi Parc Natural ielements destacats com el Tibi-dabo i la Torre de Collserola,presenta notables potencialitatsturístiques.

En aquest sentit, el Districteafronta una sèrie de reptes im-portants relacionats amb la ne-cessitat de fer que Sarrià-SantGervasi incrementi la seva noto-rietat en el marc de la ciutat tantper als turistes i visitants com peral sector turístic professional.

Desconcentració territorialde l’activitat turística

Durant el 2013, un total de 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes. Foto: Arxiu

Pamela MartínezSARRIÀ-SANT GERVASI

4 febrer 2014

Districte| 4

líniasarrià.cat

Durant el mes de gener s’han po-sat en marxa diferents obres a laciutat que formen part del Pla deMillora Integral de l’espai públicde Barcelona (PMI). Concreta-ment es tracta de deu actuacionsals districtes de Sarrià-Sant Ger-vasi, Sant Martí, Nou Barris,Horta-Guinardó i Les Corts.

El Pla de Millora Integral del’espai públic de Barcelona con-templa actuacions fins al 2015 derenovació integral a 65 carrers i13 parcs. Hi ha previstes obresper a tots els districtes que su-posaran una inversió total deprop de 45,57 milions d’euros.D’aquests, poc més de 40 milionsd’euros es destinaran a actua-cions integrals i els altres cinc ser-viran per obres en espais verds.

Aquest pla està pensat permillorar l’accessibilitat, la il·lu-

minació, el paisatge urbà, el dre-natge, l’enjardinament i el man-teniment dels barris per aconse-guir una regeneració urbana. Amés es treballa amb materials efi-cients per incentivar l’estalvienergètic. En total, el Pla de Mi-

llora Integral preveu la plantacióde 597 arbres, la renovació demés de 56.000 metres quadratsde voreres i l’asfaltatge de més de79.000 metres quadrats.

CARRERS PER A VIANANTSA Sarrià-Sant Gervasi, les prin-cipals actuacions es duran a ter-me als carrers d’Osona i del Put-get i seran treballs de reurbanit-

zació i millora de serveis bàsicsper als veïns.

El carrer Osona es reforma-rà entre els carrers d’Homer i elcarrer del Putget. Es tracta d’u-nes obres en les quals la princi-pal actuació serà convertir el ca-rrer en una via de plataformaúnica, igualant l’alçada de lesvoreres i la calçada. Durant lesobres, està previst també una mi-llora en la xarxa de claveguerami la recollida d’aigües pluvials, aixícom la renovació del paviment devoreres i calçada.

Al carrer Putget, les obres esfaran en el tram entre el carrerOsona i el de Manacor. També esconvertirà el carrer en platafor-ma única i es milloraran els ser-veis de clavegueram.

En les dues obres, que estanprevistes que s’acabin el mes demaig, es renovarà l’enllumenatamb la incorporació de nova tec-nologia que millori la sensació dellum i es donarà prioritat a via-nants i ciclistes.

REDACCIÓ4A banda de lesobres que s’han iniciat en elmarc del Pla de Millor Integral,al districte estan en marxa duesgrans obres en dues de les viesprincipals, la reforma del ca-rrer de Balmes i de la Ronda Ge-neral Mitre.

Precisament, les obres dereurbanització del carrer Balmesvan entrar diumenge en unanova fase, amb la remodelaciódel tram comprès entre el carrerd’Aragó i la Gran Via. Les obresal districte, però, van començarforça abans, el novembre, en eltram que va des de la plaça Mo-lina a la Diagonal. Es tracta d’u-na actuació que suposarà l’am-pliació de les voreres fins als 4,6metres d’amplada, i la qual tam-bé renovarà l’enllumenat, el cla-vegueram, el paviment, la jardi-

neria, l’arbrat, la senyalització iel mobiliari urbà.

Aquestes obres, que duraran14 mesos i tenen un pressupostde gairebé 4,7 milions d’euros,també suposaran convertir elcarrer Balmes en una via dequatre carrils, dos de circulació,un de transport públic i un altremultiús.

L’altra gran obra que s’estàduent a terme a Sarrià-SantGervasi és la reurbanització de laronda de General Mitre, entre elscarrers de Balmes i el de Mandri.

Les obres que van començara l’octubre i que s’allargarandurant 14 mesos tenen com a ac-tuació més destacada l’elimina-ció del pas soterrat del carrer deMuntaner. També augmentaràla superfície per a vianants i esreduirà el trànsit de vehicles.

Dues vies essencials

La cruïlla dels carrers Osona i Putget, el tram del carrer Osona que es reurbanitzarà i el pas soterrat de la Ronda General Mitre. Fotos: Google Maps

Sarrià-Sant Gervasiforma part del Plade Millora Integral

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Reurbanització | Millores al carrer Benet i MateuDurant aquest mes de gener s’han dut a terme els treballs de reurbanització del

carrer Benet i Mateu entre els carrers Manuel de Falla i de Francesc Carbonell. Es tracta de la renovació de les voreres que presentaven deficiències en el paviment

i dificultaven la mobilitat dels vianants. Les obres han costat més de 90.000 euros.

Més espais per als vianants» Comencen diverses obres al districte en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic» Les primeres actuacions seran les reurbanitzacions dels carrers d’Osona i del Putget

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 4 febrer 2014 líniasarrià.cat

| 6Opinió 4 febrer 2014líniasarrià.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.

@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.

@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.

El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.

A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.

4La batallaPer Fiona Camps

Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.

La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-

ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?

Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.

#PPSOE#DemanaPerdó

Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.

No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.

Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra

els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.

I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.

Per Josep M. Loste

4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal

#EconomiaReal

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 4 febrer 2014 líniasarrià.cat

@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.

@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"

@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

4 febrer 2014

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat

Un any més, Sarrià-Sant Gerva-si encapçala la llista dels dis-trictes més rics de la ciutat, ambuna renda familiar de 33.469 eu-ros l’any. Aquestes dades, ex-tretes de l’informe Barcelona2014. El compromís amb lespersones i la creació d’ocupaciódemostren que les diferènciesamb les zones amb menys re-cursos augmenten.

Agafant com a índex 100 lamitjana de Barcelona, de 18.912euros l’any, la renda de Sarrià-Sant Gervasi és de 177. Això ésmés del triple de la de Nou Ba-rris (57,1), la renda més baixa.També augmenten les diferèn-cies, encara que mínimament,amb el segon districte amb mésrecursos, Les Corts, que té un ín-dex de 139,7.

Analitzant les dades per ba-rris, el més ric de la ciutat és elde Pedralbes, a Les Corts, ambun índex de 240,7, seguit deprop per les Tres Torres (215),Sarrià (189,5), Sant Gervasi - laBonanova (187,9) i Sant Gerva-si - Galvany (176). De fet, Sarrià-Sant Gervasi és, juntament amb

Les Corts, l’únic districte que totsels seus barris superen la mitja-na de la ciutat.

A l’altra banda hi trobem elsbarris de Ciutat Meridiana (37,5)i Trinitat Nova (38,9) a NouBarris, i la Marina del Prat Ver-mell - Zona Franca (45,9) aSants-Montjuïc.

Les Tres Torres és el barri més ric del districte. Foto: Arxiu

Sarrià-Sant Gervasi segueixsent el districte més ric

» La renda familiar del districte triplica la més baixa, la de Nou Barris » Les Tres Torres és el segon barri més ric darrere de Pedralbes

60 farmàcies detectaran el risc cardiovascular

SALUT4Ahir es va presentar unprograma pioner de deteccióde risc cardiovascular a les far-màcies. Es farà en 60 farmàciesdel districte de Sarrià-Sant Ger-vasi i és fruit d’un acord entre elCol·legi de Farmacèutics de Bar-celona i la Mútua General de Ca-talunya.

Aquest és un programa pio-ner a Catalunya i a Espanya, i talcom informen diversos mitjans,es començarà a posar a prova elmarç, i durarà 6 mesos.

Segons calculen els impul-sors, el servei el podran utilitzarunes 2.500 persones, que hande ser clientes de la mútua, notenir antecedents de malaltiescardiovasculars i tenir entre 35i 70 anys.

Les farmàcies faran provesespecífiques per mesurar el risccardiovascular dels usuaris, ba-sant-se en els principals fac-tors que poden produir malal-ties d’aquest tipus com el tabac,la tensió arterial o el colesterol.

CULTURA4La cançó d’autor i lesreivindicacions. Aquests són elsdos motors que impulsaran elBarnaSants d’aquest any quearriba a la 19 edició. El festival,que s’allargarà fins al 14 d’abril,portarà diversos concerts al dis-tricte, a la sala Luz de Gas.

Sota el lema La pàtria és elpoble, el BarnaSants d’aquestany “crida a l’inconformisme” iajunta un centenar de cantantsi grups “que donen protagonis-me a la paraula, al poble i als

drets socials”, tal com expli-quen des de l’organització. Elprimer a alçar la veu va ser DaniFlaco, que va emplenar l’Audi-tori de Barcelona en dos concertsconsecutius de presentació delseu nou disc i que encara oferi-rà un altre recital el 6 de febrer.

Per Sarrià-Sant Gervasi hipassaran diversos artistes, totsells a la Luz de Gas. El primerserà Anicet, aquest divendres, iel seguiran Victor Bocanegra iRebeca Jiménez aquest mes de

febrer. Ja al març arriba un delsplats forts, Joan Masdéu, l’ex-cantant de Whiskyn’s, que pre-senta el seu nou disc en solitariDissabte. Altres concerts quees podran veure a la sala deSant Gervasi són els de Cece Gia-notti, Olga Roman, Pepet i Ma-rieta i Guevara, l’última a actuaral barri el 12 d’abril.

Altres noms destacats delBarnaSants d’enguany són CeskFreixas, la Iaia, Mazoni, Blau-mut, Pau Riba o Marina Rossell.


L’alteració de la tensió arterial és un factor de risc cardiovascular. Foto: Arxiu

El Barnasants, a Luz de Gas

Enguany el festival agafa un to reivindicatiu. Foto:Juan Miguel Morales

Commemoració | Actes del Tricentenari al districteSarrià-Sant Gervasi acollirà des d’avui mateix diversos actes per commemorar el

Tricentenari de l’11 de setembre de 1714. Dins dels actes programats destaca l’exposicióL’aposta catalana que s’inaugura avui al centre cívic Sarrià i la interpretació de

danses tradicionals catalanes ambientades al segle XVIII a càrrec de l’Esbart de Sarrià.

Sarrià-Sant Gervasi| 10 4 febrer 2014líniasarrià.cat

La torre de Can Ponsic està a punt de tornar a obrir

URBANISME4En els pròximsdies acabaran les obres de re-forma de la torre de Can Ponsic,al barri de Sarrià. Aquesta anti-ga torre de vigilància, que estoba dins dels jardins que por-ten el mateix nom, serà un espaid’ús veïnal i recuperarà la sevafunció d’aula de l’Escola Orlan-dai.

Tal com explica BTV, lesobres de millora de la torre es-tan a punt d’acabar i l’edifici espodrà tornar a utilitzar desprésde tres anys. S’han fet obres derehabilitació al soterrani i a laplanta baixa.

El soterrani és un dels espaisutilitzats per l’Escola Orlandaique es troba al costat del parc.S’havia deixat d’usar per motiusde seguretat, però després de lareforma i de l’habilitació d’un ac-cés des del centre als Jardins deCan Ponsic, finalment es recu-perarà.

Tot i que la torre és al barride Sarrià, segons informa la te-levisió barcelonina, la plantabaixa serà el nou local de l’As-sociació de Veïns de Pedralbesmentre que el soterrani seràcompartit entre l’escola i altresentitats sarrienques.

El Centre Cívic Vallvidrera-Váz-quez Montalbán organitza sorti-des familiars per descobrir laserra de Collserola. Es tractad’excursions que es fan durantl’hivern i estan pensades perquèles puguin fer els més petitssempre que vagin acompanyatsd’un adult.

La pròxima d’aquestes ex-cursions es farà el dia 15 de febreri serà guiada per una educadoraambiental que parlarà de lesplantes que aguanten millor lesbaixes temperatures, i que pertant són més visibles durantl’hivern. La sortida és gratuïta,però cal inscripció prèvia.

Aquesta proposta gratuïtacontrasta amb la notícia que vaaparèixer la setmana passada ique va córrer per les xarxes so-cials. Un bloc va publicar que apartir d’aquest mes de febrers’hauria de pagar una entrada de2 euros per caminar o córrerper la carretera de les Aigües,també a Collserola. Segons elbloc, aquesta quantitat es desti-naria a la neteja de l’espai i n’es-tarien exempts nens i avis.

Des del consistori, però, s’hanegat la veracitat d’aquesta no-tícia i el Consorci del Parc deCollserola ha emès una nota depremsa assegurant que la notíciaés totalment falsa.

UNA ESPÈCIE ÚNICAEl parc de Collserola no nomésha estat notícia els últims diesper les noves rutes i rumors depagament. Fa uns dies, dos grupsd’investigadors van publicar ques’havia trobat una espècie deplanta flotant al pantà de Vall-

vidrera que feia més de 80 anysque no es veia a la conca medi-terrània i que es creia extingida,segons informa el mitjà digitalIagua. La planta s’ha trobat tam-bé al riu Ebre. Segons aquest es-tudi, ara caldrà protegir aques-ta espècie única.

Precisament, el pantà deVallvidrera compta des de fauns dies amb un nou dipòsit d’ai-gües que preserva la qualitat del’aigua i evita que es desbordi laxarxa de clavegueram quan hi hafortes pluges.

Una imatge del pantà de Vallvidrera. Foto: Arxiu

Rutes gratuïtes per la serra de Collserola des de Vallvidrera


La torre de Can Ponsic, amb el seu particular color groc. Foto: Arxiu

4 febrer 2014

Comerç| 12

líniasarrià.cat

Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local

AJUTS4L’Ajuntament destina-rà enguany un total d’1,2 milionsd’euros en subvencions adreça-des al comerç local i de proxi-mitat. El període de sol·licitud deles ajudes es va obrir a mitjans degener, i fins al pròxim dijous lesentitats i associacions interes-sades podran formalitzar la sevapetició al consistori.

Aquestes subvencions queatorga l’Ajuntament, a travésde la Direcció de Comerç i Con-sum, tenen com a objectiu fo-

mentar la competitivitat i dina-mitzar el comerç urbà a la ciutat.

Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”.

L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes es van be-neficiar d’aquestes subvencions.

Ja s’han repartit unes 800targetes Barcelona Solidària

SOLIDARITAT4Des que es vaposar en marxa el passat mes denovembre, ja s’han repartit gai-rebé 800 targetes BarcelonaSolidària, per un import de135.000 euros en total.

En aquesta iniciativa solidà-ria hi estan adherits gremis decomerç, establiments i associa-cions diverses, que estan dispo-sats a treballar amb els seusassociats per tal d’establir un mí-nim del 3% de descompte en les

compres d’aliments efectuadesamb la targeta Barcelona Soli-dària. Entre d’altres, participena la iniciativa la Fundació Bar-celona Comerç, l’Associació deMercats de Catalunya o PIMECComerç.

Aquesta targeta funcionacom un moneder on es fan efec-tius els ajuts econòmics percomprar articles d’alimentaciódestinats a famílies que estanpassant dificultats.

De mica en mica sembla que elsresultats dels comerços barcelo-nins comencen a repuntar. Aixòés el que es desprèn de les dadesdel quart trimestre del 2013 del’Indicador de Comerç de Barce-lona (IcoB), elaborat per ESADEper encàrrec de la Fundació Bar-celona Comerç, i que realitzasondejos trimestrals a una mos-tra d’uns 500 establiments delsprincipals eixos de la ciutat.

En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesosdel 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant. Són esperan-çadors”, indica a Línia SarriàVi-cenç Gasca, president de la Fun-dació Barcelona Comerç. Tot iaixí, Gasca reconeix que “no dei-xen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany, ja que aquests resultats fanintuir una millora durant el2014. “Aquestes dades són un

bon punt de partida per a aquestany que comencem”, afegeixGasca.

Pel que fa a les rebaixes, l’es-tudi indica que les vendes durantla primera setmana de des-comptes van ser un 2,3% infe-riors a les de l’any passat. “Du-rant el mes de desembre es vanavançar les ofertes i les promo-cions, i això ha afectat la cam-panya de rebaixes”, explica Gas-ca en aquest sentit.

L’IcoB és un estudi encarregat per la Fundació Barcelona Comerç. Foto: Arxiu

Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre del 2013

» L’IcoB reflecteix que la caiguda de les vendes s’està ralentitzant» Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “són resultats esperançadors”

F. Javier RodríguezSARRIÀ-SANT GERVASI

Els comerciants podran obrirfins a 10 festius durant l’any

HORARIS4El Parlament apro-varà durant les següents set-manes l’ampliació de vuit a deuels dies festius en què els co-merços podran obrir cada any.Aquesta recomanació, que vafer el Consell de Garanties Es-tatutàries a finals d’any, s’ajus-ta a l’exigència marcada per unReial Decret del govern de l’Es-tat que indica que els festiusamb possibilitat d’obertura co-mercial no poden ser inferiors a10 durant un any. Per aquestmotiu, CiU i ERC presentaranaquesta esmena que inclouranen la proposició de llei d’horariscomercials.

La tria d’aquests dos nousdies d’obertura quedaran enmans dels ajuntaments. “Està béque hi hagi més festius oberts,però que es col·loquin en aque-lles dates que ho requereixin”, ex-plica a Línia SarriàVicenç Gas-ca, president de la FundacióBarcelona Comerç. Gasca creuque aquests dos nous dies hau-rien de fer-se coincidir ambaquells que tinguin una majorafluència turística o de congres-sos a la ciutat. La llei catalana decomerç es troba de moment ensuspens per part del TribunalConstitucional, que diu que tre-pitja competències estatals.

Els ajuntaments podran escollir els dos nous dies d’obertura. Foto: Eix Sarrià

Concurs | S’entreguen els Premis Mercuri del Comerç El primer concurs de cine Premis Mercuri del Comerç Creu Coberta va deixar com a guanyador al

curtmetratge Clautisme, obra de Pol González, Àlex Miñarro i Lídia Artigas. Aquest certamen, queté com objectiu fomentar la unió entre el comerç i el món del cinema, va comptar amb un jurat de

luxe, entre ells l’actor i director Abel Folk, l’actriu Sílvia Bel o el presentador Roger de Gràcia.

Serveis13 | 4 febrer 2014 líniasarrià.cat

» El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques» Les preinscripcions es poden fer fins al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors,tot coneixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Ca-talunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies cata-lanes amb fills i filles menors de18 anys i ofereix estada per a9.023 famílies (47.057 places),fet que suposa un augment res-pecte a l’any passat del 4% ennombre de famílies i del 5% ennombre de places. La tipologiad’estada es diferencia en torns decap de setmana, Setmana Santa,estiu i tots els ponts. El preu és

de 26,35 euros per persona init –IVA inclòs–, tot i que hi haun seguit de descomptes per alsinfants i per a les famílies nom-broses o monoparentals. El preuinclou la pensió completa i acti-vitats en estades de torns supe-riors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaés per a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció està obert fins al24 de febrer i les preinscripcionses podran fer per internet. En-guany hi ha nous albergs dis-ponibles i una nova eina de ges-tió de reserva i preinscripció. El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu


QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.

QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.

QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–.Els infants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte,els d’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anystenen l’estada gratuïta. A més, les famílies nombroses omonoparentals gaudiran d’un 10% de descompte en la re-serva. El preu inclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.

QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció és del 3 de febrer a partir deles dotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.

ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgi-na web xanascat.cat/vacancesenfamiliao bé al portal gen-cat.cat/benestarsocialifamilia/familia. El procedimentés ràpid, còmode i apte per a tots els usuaris.

Fer família mentre fas vacances

4 febrer 2014

Esports| 14

líniasarrià.cat

El CT Barcino ha tornat a de-mostrar que és un dels clubs dereferència del món de tennisbarceloní. Dos campionats i unsubcampionat de Catalunya Jú-nior per equips donen testimo-ni d’aquesta realitat, i enalteixenencara més l’entitat sarrienca.

Va ser a la categoria JúniorOr masculina on el CT Barcelo-na va aconseguir la seva granvictòria, enduent-se el títol des-prés d’aconseguir derrotar elCT Mataró per un clar 4 a 1 elcap de setmana del 25 i 26 degener. El CT Barcino va de-mostrar al llarg de tot el cam-pionat una gran superioritatque es va traduir en la conse-cució del títol. Els del maresme,per la seva banda, venien ambuna gran dinàmica, després de

derrotar el CT Manresa, el CTMonterols i el CT La Salut. Pelque fa a les noies, el CT Barci-no va aconseguir una meritòriasegona posició al torneig jú-nior, en caure per 3 a 1 davantel RCT Barcelona. Tal com erad’esperar, les d’Albert Angulovan jugar un tennis de gran ni-

vell i van aconseguir derrotar lesnoies sarrienques, segones fa-vorites del quadre.

El triomf també va abraçar elconjunt Júnior B del CT Barci-no, que va quedar campió a laseva categoria després d’impo-sar-se amb claredat i no deixarcap opció al CT Mataró (5-0).

Els Júniors d’Or del CT Barcino. Foto: Federació Catalana de Tennis

Gran èxit del CT Barcino alcampionat júnior de Catalunya» El club sarrienc aconsegueix dues victòries i un subcampionat» El Júnior B derrota per 5 a 0 el CT Mataró a la final del torneig

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres catorze,escoles de la ciutat van ser obse-quiades amb material de bàsquetcom cistelles o pilotes. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que aquests grans esdeveni-ments deixin un llegat social a laciutat, en aquest cas en forma de

material a les escoles i amb la ce-lebració d’activitats paral·lelesrelacionades.

Per altra banda, ahir va tenirlloc al Palau de la Música a par-tir de les 6 de la tarda el sorteigoficial del Mundial, on les selec-cions espanyola, nord-america-na, argentina i lituana van par-ticipar-hi com a caps de sèrie.L’acte va comptar amb la pre-sència de l’alcalde, Xavier Trias.

A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.

Quatre curses deixen 145.000euros per a les entitats socialsSOLIDARITAT4Els barceloninsvan demostrar durant 2013 laseva solidaritat mitjançant lapràctica esportiva. Els dinersrecaptats a través de les inscrip-cions a les curses de la Mercè, laMitja Marató, la Marató i laCursa dels Nassos van ascendira un total de 145.000 euros. Enaquest sentit, va ser la Cursa dela Mercè la que més diners va re-captar, 87.413 euros en total.

La tinenta d’alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,

Maite Fandos, valora molt posi-tivament aquesta dada, i animaa fer-ne ressò d’aquest fet, ja que“és important que els ciutadansi les ciutadanes que participen enaquestes proves sàpiguen que laseva participació ajuda a millo-rar la vida d’altres persones”.

L’obtenció dels ingressos esrealitza mitjançant les inscrip-cions i a través de la campanyade reciclatge de xips d’un sol ús.En aquest segon cas, cada xip re-tornat representa 0,80 cèntims.

Últims dies per inscriure’sal BCN Sports Film

CONCURS4La cinquena ediciódel festival de cinema BCNSports Film ja escalfa motors.De fet, el pròxim 28 de febrer ésla data límit per a l’admissió deles pel·lícules que vulguin formarpart de la selecció oficial delcertamen.

El BCN Sports Film, que tin-drà lloc del 7 al 10 de maig, se ce-lebra des de fa cinc anys ambl’objectiu d’apropar el món au-diovisual sobre l’esport i els seus

valors al gran públic, a la vega-da que pretén oferir un espai dediàleg i intercanvi entre els pro-fessionals del sector. Aquestconcurs està organitzat per laFundació Barcelona Olímpica iNikita Events, i compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament i elComitè Olímpic Espanyol.

Les pel·lícules, ja siguin curt-metratges o llargmetratges, hande tractar sobre temàtiques odisciplines esportives.


El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

Tennis Taula | Celebren la Festa del PingPong a SarriàLa Federació Catalana de Tennis Taula organitzarà la Festa del PingPong el pròxim

diumenge dia 16 de febrer al Poliesportiu Reina Elisenda. Aquest esdeveniment pretén fomentar la participació dels veïns i les veïnes del barri de Sarrià perquè

coneguin la instal·lació i tota l’activitat esportiva que s’hi desenvolupa a l’interior.

Agenda15 | 4 febrer 2014 líniasarrià.cat

FINS AL 27 DE MARÇTarda Descobreix el nom de la Dansa Lliure. La

Casa Orlandai ofereix sessions d’aquestamodalitat de ball on es treballa l’alliberamentd’energia. / Centre cívic Casa Orlandai

DIMARTS 25 DE FEBRER18:30-20:30 Cuina del 1700 a Catalunya. Taller

de cuina a càrrec d’Alfred Galitó sobre la cui-na catalana d’inicis del segle XVIII. / Centrecívic Can Castelló

FINS AL 28 DE MARÇMatí-Tarda Exposició de pintures de Jesús Me-

neses. Una mostra de l’obra d’aquest veí deSarrià i pintor, que estarà exposada a lazona de la cafeteria de la Casa Orlandai finsal març. / Casa Orlandai

FINS A L’1 DE MARÇMatí-Tarda L’aposta catalana. Una exposició que

consisteix en una suggeridora instal·lació ambaudiovisuals i elements gràfics d’última ge-neració que permetran als visitants conèixerun moment clau de la història de la ciutat. /Centre cívic Sarrià

DIMECRES 12 DE FEBRER17:30 Coneix la Laia. Aquesta activitat pretén fer

conèixer als més petits els contes tradicionalsal voltant de la festivitat local de Santa Eu-làlia. / Biblioteca Collserola- Josep Miracle

DISSABTE 15 DE FEBRER12:00 Inventem un conte. Activitat a càrrec de

Kumon Barcelona - Tres Torres, que busca des-envolupar la creativitat dels infants creant unconte a partir d’imatges. Activitat adreçadaa nens i nenes d’entre 6 i 9 anys. Places li-mitades. / Biblioteca Clarà

DISSABTE 15 DE FEBRER17:30 Partit de bàsquet entre els Escolapis de

Sarrià i el BC Sant Joan Despí, corresponenta la jornada 19 de Tercera categoria mascu-lina. / Col·legi Escolapis de Sarrià

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

A càrrec de Para Bé l’Orella, aquesta ésla història d’un tren que no se sap si vavenir de molt lluny o era que anavamolt lluny. Aquesta és una activitatadreçada a infants majors de 3 anys./ Biblioteca Clarà

El tren de molt llunyDv. 7 de febrer a les 18:00

Aprofitant els actes per la commemoraciódel Tricentenari s'ha organitzat un Llibrefòrum per conèixer millor les entranyesde la novel·la Victus, ambientada en laGuerra de Successió. En la trobada s'a-nalitzarà l'estructura i la narrativa del lli-bre. / Centre cívic Vil·la Florida

Torneig de pàdel del pernil

El CT Barcino torna a celebrar el torneigde pàdel de parelles mixtes, on elsguanyadors podran endur-se un per-nil a casa. En acabar la competició, hihaurà una paella per a tots els parti-cipants. / CT Barcino

Xerrada sobre l’autoestima en els in-fants i com fer-ne un reforç positiu desde l’educació. Aquesta iniciativa técom a objectiu conscienciar les famí-lies dels beneficis d’una bona auto-estima per part dels més petits. /Centre cívic Castelló

Salut emocional en els infantsDc. 5 de febrer a les 19:00

Ds. 15 de febrer a les 9:00

Victusd’Albert Sánchez PiñolDm. 4 de febrer a les 18:00

6 de febrer de 1833El 6 de febrer de l’any 1833 l’inventor i artista Samuel Morse presentava el telègraf en públic. L’èxit del seu invent, que permetia transmetre missatges a llarga distància, va donar pas a l’extensió del telègraf com a mitjà de comunicació a tot el món.

E F E M È R I D E

Pròxima edició: 4 de març| 16 líniasarrià.cat

Liniasarria 42

Documents

Transcript of Liniasarria 42