Linialescorts 84

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona 11 de juny de 2014 · Núm.84 · www.linialescorts.cat

Entrevista pàg 20

Gasca: “Ens hem d’adaptar al turisme sense canviar el nostre model de comerç”

línialescorts

“Tot el que es faci al Camp Nou ha de

ser a favor de les Corts:Bartomeu també ho vol”

Entrevista a Antoni VivesRegidor del Districte de les Corts

pàg 9

Districte pàg 10

Les Corts concreta el seupla de turisme apostantper la qualitat i la cultura

Prevenció pàg 15

Empar Moliner farà unaxerrada per conscienciarels joves sobre l’alcohol

Comerç pàg 18

L’Eix Sants-Les Corts sortiràal carrer Vallespir dissabte

Esports pàg 22

Belasteguin i Díaz guanyenl’Open de Pàdel de la ciutat

Arrenca la segona edició delFestival Jardins de Pedralbes

Demà el carismàtic director d’orquestra indi Zubin Metha donarà el tret de sortida a un mes espectacular pàg 14

Política pàg 16

Alberto Fernández Díaz:“Trias està més pendentde parlar que de fer coses”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 11 juny 2014línialescorts.cat

3 | En Portada 11 juny 2014 línialescorts.cat

Barcelona ja fa temps que s’haconvertit en una ciutat de festi-vals. De totes dimensions i estils.Primavera Sound, Sónar, Cruï-lla, El Grec, Barnasants, BAM(Barcelona Acció Musical)... sónalguns dels noms més destacatsque acull la ciutat al llarg de l’any,especialment durant la prima-vera i l’estiu i que arriben a un to-tal de 150 un cop comptabilitzatstots els estils artístics.

Un dels titulars que els bar-celonins poden llegir cada copque se celebra un festival, espe-cialment els de més renom (Pri-mavera Sound i Sònar), és el quefa referència a l’impacte econò-mic que beneficia la ciutat. Però,cap on es dirigeixen aquests be-neficis? Com es distribueixenels, per exemple, 117 milions

d’euros que deixen el Sónar i elPrimavera (65 i 52 respectiva-ment segons un estudi inde-pendent de la consultora Ca-rat)?

Tino Carreño, gestor cultural,especialista en gestió i producciód’espectacles i festivals de música

i arts escèniques i professor d’E-conomia a la Universitat de Bar-celona, explica que cal separar lesdespeses directes i indirectesque aquests festivals produeixen:“A les directes hi hem de comp-tabilitzar el que es paga als grupssegons el seu ‘catxé’, el personal

que treballa al festival, les in-fraestructures llogades, el mun-tatge, la il·luminació, el so, la co-municació...”, i a les indirectes totel que afecta “les despeses que elsassistents al festival fan en hotels,viatges, restaurants, comerços...”.Carreño també remarca que al-guns dels festivals de la ciutat“són un pol d’atracció turística”,amb tots els avantatges econò-mics que això també comporta.

En el cas del PrimaveraSound, que va acabar fa dos dis-sabtes, queda clar que el festivalatreu, i no només als turistes, jaque enguany ha tornat a batre elseu rècord de públic. Amb uncartell on es podien trobar nomscom Arcade Fire, Pixies o Cae-tano Veloso, ha reunit 190.000espectadors, 20.000 més quel’any passat, que també havia es-tat una xifra rècord.

Un dels sectors receptors d’a-quests avantatges és el comerç. Elpresident de la Fundació Barce-

lona Comerç, Vicenç Gasca, afir-ma que “tot el que és afluència degent a la ciutat sempre és posi-tiu”, malgrat que reconeix quesempre “hi ha zones que se’n be-neficien més que d’altres”.

Entre el batibull que es creadurant els dies dels grans festi-

vals també hi tenen a dir la sevaels veïns. De l’opinió del presi-dent de la Federació d’Associa-cions Veïnals de Barcelona(FAVB), Lluís Rabell, es des-prèn que no hi ha col·lisió entreels veïns i el públic “perquè laciutat disposa d’espais que per-

meten encabir actes multitudi-naris sense provocar efectes ne-gatius”. Rabell sí que remarca,però, que “tot té un límit desostenibilitat”, una afirmacióque relaciona amb la “inquietudque ens causa la gestió dels flu-xos turístics”.

UNA APOSTA DE CIUTATLlucià Homs, responsable de ladirecció de Promoció de SectorsCulturals a l’Institut de Cultura del’Ajuntament (ICUB), afirma que“Barcelona s’ha convertit en unaciutat de festivals per la manerad’entendre la cultura, de formalúdica, urbana, festiva i amb uncomponent innovador que atreupúblic i talent”. Homs, que ex-plica que l’aposta per als festivalsés clara, descarta una bombolla“perquè els festivals reben moltpoca subvenció, generen moltaactivitat i el seu creixement nos’ha produït en un moment debonança econòmica”.

Albert RibasBARCELONA

Un moment de l’actuació de la cantautora St. Vicent durant el Primavera Sound d’enguany. Foto: Dani Cantó / Primavera Sound

La ciutat acull durant l’any 150 festivals d’estils

artístics diferents

El PrimaveraSound torna a superar el seu

rècord de públic

Barcelona, cap de cartell» La ciutat és un pol d’atracció per a la celebració de festivals musicals de gran impacte econòmic

» La suma dels festivals Primavera Sound i Sónar deixa117 milions d’euros a la capital catalana

| 4Opinió11 juny 2014línialescorts.cat

publicitat 619 13 66 88

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@mkserra: Preciós! Boníssima la iniciativa!S'ha de veure, i també s'ha de compartir!Catalans want to vote-Human towers fordemocracy.

@ernestmaragall: Ells, que facin la sevatransició, que nosaltres fem la nostra:República Catalana. @NovaEsqCat #el-reiabdica.

@herrerajoan: En una setmana la Llei delBorbó al Congrés. En unes setmanes coro-nació. En un mes, successió d'un cap d'Es-tat. Tot sense poder votar.

Aquests dies estan venent que aEspanya, amb el canvi de rei i ambel canvi generacional, la monar-quia serà moderna i pressuposenuna renovació de la nostra socie-tat, de la política, de les autono-mies, etcètera. Monarquia i mo-dernitat són un oxímoron comuna catedral, són dos conceptesantitètics, oposats. La monarquiaestà basada en uns principis d’al-tres èpoques i la modernitat con-templa els usos i costums d’ara.

Volen congelar la imatge, fer-ne una foto fixa de l’actual mo-ment de la societat per deixar-lacom està. Quietos todos, que nadase mueva!El passat és passat i latransició és com una mòmiaamortallada i embolcallada ambles benes de les lleis i la constitució,hereves del franquisme, per ama-gar que està ben podrida.

Regenerar sense moure les ac-tuals estructures, blindant la tran-sició? Com es pot fer, amb un mi-racle? Ramon Espasa advoca per“continuar en la normalitat ac-tual”. Què és la normalitat? Con-tinuar amb una monarquia ins-taurada per Franco? És normalque el rei sigui el comandant su-prem de les forces armades? Quèfaria en cas d’invasió de Catalunyaper l’exèrcit, garant de la unitatd’Espanya? Els aturaria o com-pliria amb el que dicta la consti-tució? Estem en un moment enquè tot l’entramat d’interessosque conformen la columna verte-bral d’Espanya està caducat. Totplegat amb l’ajut dels socialistesque resulta que són republicansde cor (Maurici Lucena proclamaque són “conceptualment ” repu-blicans!) i al mateix temps mo-nàrquics per l’interès general.

4Monarquiaper Jordi Lleal

Hace unos meses el líder delPSOE catalán, Pere Navarro,escandalizó a muchos con supropuesta de que la casa realespañola abdicara. Ahora supartido, el PSOE, junto con elPP, reformarán como un rayola Constitución Española paradar cabida a un nuevo rey, Fe-lipe VI. Ante tal paradoja cabepreguntarse si Navarro y lossuyos votarán sí o no a la mo-narquía en el Congreso de losDiputados. En otro caso, yviendo que PP y PSOE votan alunísono en asuntos de la Cons-titución, cometen errores eco-nómicos de igual envergadura,unos siendo malos neoliberalesy los otros peores keynesianos,

y que ambos, habiendo llevadoa España a la ruina, deben fa-vores a su banca, a otros gran-des capitales y hasta a la propiamonarquía financiera.

Hay que preguntarse denuevo qué diferencia cabeentre ellos. Quizás sea buenaidea escuchar a un Pablo Igle-sias de Podemos, que dice loque piensa y piensa lo que dice.En fin, un disidente que habíaentre el bloque PP-PSOE,Pedro Navarro, ahora va y dis-imula lo que una vez dijo. Qui-zás pueda darse aquello depoderoso caballero es don di-nero o simplemente que PedroNavarro dijo lo que piensa perono piensa lo que dice.

#ReferèndumJA#CatalansWantToVote

4El Rey contra Pere Navarropor David Rabadà

#ElReiAbdica

El revers del gran resultat de di-umenge de les forces favorablesa l'autodeterminació ha estat elpaper galdós, en alguns casosinesperat, dels adversaris de laconsulta. El Partit Popular s'hadeixat pel camí a Catalunya108.000 vots: ha punxat fins itot a feus municipals on ostental'alcaldia, com ara a Badalona oCastelldefels. De la segona posi-ció obtinguda en 2004 ha pas-sat ara a la cinquena.

En el cas dels socialistespodem parlar d'una castanyamítica: no pas perquè a Ullas-trell hagin passat del 22 al 5%,sinó perquè a bona part de laCatalunya interior les seves pèr-dues s'apropen més als dos ter-ços que a la meitat dels vots. Alsfeus tradicionals de l'Àrea Me-tropolitana de Barcelona, a més,amb victòries habituals a propdel 50% dels vots (de l'Hospita-let a Cornellà, passant per SantaColoma de Gramenet), no hanpogut superar enlloc la barreradel 30% dels sufragis. Pere Na-varro ha argumentat que el per-centatge de vot ha estatsemblant al de les darreres au-tonòmiques, per això és tantcom acceptar que en les elec-cions en les quals tradicional-ment s'obtenien els millorsresultats, ara cal assimilar ambgoig als pitjors de la història.

En el cas de Ciutadans calparlar també, obertament, defracàs de les expectatives crea-des. El partit fins ara emergentdel dependentisme va sumar120.000 vots menys que en lesautonòmiques de 2012. El certés que moltes enquestes ja fa al-guns mesos que havien comen-çat a apuntar un cert desgast deles seves expectatives de creixe-ment, menys frescos, tacats perprimera vegada de corrupció.L'aposta espanyola, afavoridaper una col·laboració mediàticadescomunal, els ha permèssumar de pèls un segon escó.

Curiosament, en una menade competició dels horrors,l'escó 54 al Parlament Europeuse'l va apuntar a última horaJuan Carlos Girauta, tot despla-çant Alejo Vidal-Quadras. Endefinitiva, Ciutadans ha superatPodemos (un partit sense cappresència als mitjans d'aquí isense tradició prèvia) de només40.000 vots. Finalment, què dirdels resultats de la UPyD en-capçalada a Catalunya per unaincommensurable Teresa Gi-ménez Barbat: amb els seus 32mil vots continua, com en 2009,en dura competència amb elsanimalistes del PACMA. AlfredBosch li podrà recordar benaviat al Congreso espanyol aRosa Díez.

per Joan Granollacs

4La catàstrofe unionista

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat Dipòsit legal: B.33380-2005

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 11 juny 2014 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] juny 2014línialescorts.cat

Opinió en 140 caràcters

@xavialiaga: Sembla que Rajoy abdica pelMundial de futbol i el Rei convoca una con-sulta per preguntar si ja pot anar de cacera.Se'm mengen els nervis.

@cristina_pardo: No sabía que las primasde España a sus jugadores por ganar elMundial de futbol también las iba a nego-ciar el padre de Neymar.

@encampanya: Mas i Duran han passat latarda a la Casa dels Canonges molt rallatsperquè Rajoy i Rubalcaba no els deixen ju-gar a la Play Abdication.

Un diari obert

La filosofia del nou entrenador delBarcelona, que ja ha vingut demostrantdes que s’asseu a les banquetes, el seugust pel talent domèstic, obre un nou iengrescador horitzó per als joves delplanter. En els seus conjunts l’asturiàsempre ha volgut apostar pels nous va-lors, i ara que retorna al club blaugra-na desitja que la columna vertebral del’equip es basi en jugadors de la casa. Sianalitzem l’onze habitual de Martino du-rant aquesta passada temporada, ensadonem que la mitjana d’edat era pro-pera als 30 anys. Per tant, la primeramissió del nou tècnic ha de ser renovarel grup en profunditat i incloure-hisang jove. Les baixes segures de Puyoli Valdés, i l’interrogant sobre el futur deXavi, ja van en aquesta direcció.

Si a això hi afegim els retorns de Ra-finha i Deulofeu amb 21 i 20 anys res-pectivament, i les incorporacions delporter Ter Stegen (22) i Halilovic (a puntde fer-ne 18), el relleu generacional estàservit. L’últim nom que està sonant ambforça és el del central del PSG Mar-quinhos, que té tan sols 20 anys. Tot ple-gat ens dóna una idea aproximada delsplans de ‘Lucho’, fonamentats en con-ferir a la pedrera un alt protagonisme ien anar a buscar l’excel·lència a fora no-més en el cas que a casa no la hi tingu-em. És això últim el que succeeix, per ex-emple, en la tan important posició decentral: al filial no hi ha cap jugador quea hores d’ara destaqui en aquesta de-marcació tan delicada, i tenint en comp-te que ha estat una mancança que hemarrossegat en els darrers temps, calser ambiciosos i intentar fitxar autèn-tics especialistes de nivell mundial.

Com a mínim, un. El fet que el PSG

hagi tancat la incorporació de DavidLuiz, obre les portes a la possible sorti-da de Marquinhos (ja pretès pel Barçal’any passat, quan jugava a la Roma) delconjunt francès. Es parla d’un possiblecanvi per Alves, més una compensacióeconòmica per part del Barça. Els ex-perts asseguren que aquest central bra-siler és rapidíssim i que per tant res-pondria al perfil que Puyol va dir quehauria de tenir el seu substitut, i que po-dria complementar-se perfectamentamb Piqué (que acaba de renovar finsal 2019). Personalment, i sense des-cartar l’esmentat jugador al qual he vistmolt poc, penso que l’opció més fiableseria la del jove de l’Athletic Laporte.Després d’haver estat un dels millors de-fenses centrals d’aquesta Lliga, i ambnomés 19 anys, ha fet prou mèrits per-què el tinguin en compte.

Té l’avantatge que ja coneix la com-petició, ha quallat una temporada sen-sacional en el seu actual equip, i és desuposar que Zubi ja deu haver mantin-gut converses des de fa temps amb el seuentorn. Luis Enrique, que probablementconfiarà força en Bartra i Montoya (alsqui ja va dirigir en la seva etapa al Bar-ça B), guanyaria un jugador superlatiu,que la toca amb l’esquerra, i que apor-taria centímetres a la rereguarda. Siguicom sigui, sembla que el tècnic té clarque es fixarà en els joves, i ja en les se-ves primeres declaracions va convidarles noves perles del club a treballar pera demostrar-li que poden tenir unaoportunitat. Els noms d’Adama, Muniro el flamant Halilovic (que en principiarriba per a jugar al B) poden tenir unprotagonisme inesperat en aquestanova etapa.

per Sergi Villena

4Luis Enrique i els de casa4Plaça del Centre: queixa veïnal

A través del periòdic Línia Les Corts i d'al-tres mitjans de comunicació, els veïns dePlaça del Centre ens assabentem que hiha un projecte de remodelació de la pla-ça, la qual cosa, en principi, no estariagens malament, però...

Es diu que hi ha hagut participacióveïnal en el projecte i això no és veritat.Diversos veïns i comerciants de la pla-ça als quals ho hem consultat diuen queno saben res del que es vol fer, així doncsde participació res.

Hem escrit dues cartes al regidor deLes Corts i no hem tingut resposta de l’e-dil. Només un anònim (un foli amb unapetita capçalera, que qualsevol pot im-primir, sense adreça i sense nom ni fir-ma del remitent), en el qual s'insereixenexpressions com "espai més social", "ca-ràcter urbanístic que s'acull a la concepcióque l'actual equip de govern pensa coma idoni", "veïns i vianants se sentiran méscòmodes", "suggeriments incorporatsen les accions que es desenvolupen", "querespon a la voluntat expressada per di-versos veïns i comerciants de la zona"...Totes elles vagues i imprecises que nocomprometen a res.

Gràcies als bons oficis de la Presi-denta del Districte, persona més properaa la realitat i necessitats ciutadanes, elCap de la secció tècnica va accedir a ex-plicar a uns quants veïns, a la mateixaplaça, algunes de les modificacions a re-alitzar. Lluny de tranquil·litzar-nos, lesseves explicacions ens van deixar moltmés preocupats.

Una de les obres és la d’apropar lesdues voreres de la plaça. Cap dels veïnsreunits va veure la necessitat d'aquestapropament a costa d'estrènyer el tràn-sit per l'Avinguda Madrid.

Una altra cosa que ens preocupamolt és la implantació de carrils de cir-culació de vehicles per sobre de la vo-rera, a tocar de les façanes i de les ter-rasses dels bars i restaurants de lazona. Aquests carrils, que comportaranla tala d'arbres ben bé cinquantenaris,permetran que cotxes i camions en-vaeixin la plaça i degradin la zona d'es-plai que ara existeix.

També preocupa els veïns-usuaris del'únic aparcament existent, el de la fin-ca nº 7, la més que probable supressiódel gual en la seva ubicació actual,malgrat disposar d'una llicència muni-cipal degudament documentada per laqual es paga una taxa o tribut. No s'harebut cap notificació de l'Ajuntament so-bre aquesta possible supressió o trasllat.Aquesta falta de comunicació demostraun menyspreu envers els ciutadans.

En definitiva, el que necessita la Pla-ça del Centre és un nou paviment o en-rajolat del sòl, una mica més d'il·lumi-nació, potser algunes plantetes, tambéalgun gronxador al parc infantil i un am-pli pas de vianants en la part mitjana deles dues voreres que sí que realment fa-cilitaria el pas de les persones d'uncostat a l'altre de la plaça. Tota la restasón ganes de gastar temps i diners i deperjudicar els veïns afectats.

per Aurelio Marcé

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 8 11 juny 2014línialescorts.cat

Entrevista9 | 11 juny 2014 línialescorts.cat

Recentment s’ha conegut elprojecte de remodelacióde la Plaça del Centre. Està

satisfet amb la proposta final?La veritat és que sí. És una propostaque recupera l’esperit de la plaça ique tracta l’espai urbà amb la curanecessària. Aquesta plaça ha estathistòricament maltractada pel queva ser l’obertura de l’Avinguda Ma-drid i ara volem que els dos espaisque queden tan separats guanyinpotència respecte a la via.

Alguns veïns es queixen perquèdiuen que són molts els que nos’han assabentat del que es farài no han tingut veu en el procés...Si fos un projecte de nou encuny, unapensada d’última hora, podria creu-re que potser és així. Però en aquestcas estem parlant d’un projecte quefa molts anys que s’arrossega i queha estat debatut, presentat i final-ment millorat amb alguna de les pro-postes que havien fet els mateixosveïns. Sempre deixes descontentalgú i sóc molt respectuós amb lesopinions de tothom, però no patei-xo en aquest sentit.

Concretament, denuncien ques’implementaran carrils de cotxesper sobre de les voreres i que estallaran arbres centenaris. Aixòserà així?En primer lloc, cal dir que a la plaçahi ha aparcaments, i precisament un

dels problemes que tenim avui diaés que l’entrada d’aquests aparca-ments condiciona moltíssim l’es-pai. En aquest sentit, el que farem ésendreçar tot això. I en el cas dels ar-bres, mai de la vida es faria el que emcomentes, tot el contrari. Volemreintegrar la natura a la ciutat.

Uns altres veïns que es queixensón els que encara queden a la Co-lònia Castells, els quals dema-nen celeritat en els reallotjaments.Els pot confirmar que els blocs perreallotjar-los estaran a punt el2015 com s’havia dit?No, no els hi puc confirmar. Però vullrecordar que hem estat molt trans-parents amb tothom. Quan vamarribar al govern de les Corts, la Co-lònia Castells era una veritable feridaoberta. Aleshores vam fer un pla, peròens hem trobat amb un agent fona-mental que no l’hem triat nosal-tres –l’Incasòl– que travessa dificul-tats. No hem estat de sort, però araja començaran les obres. Això sí,dubto que estiguin a punt el 2015.

Quina és la seva previsió?Si comencen les obres ara a l’estiu,hem de comptar encara uns 18 o 20mesos. Si hagués estat per mi, tots’hauria fet d’una altra manera. Peròvam heretar un procés molt com-plicat i ho hem intentat fer el millorque hem sabut.

Parlant d’obres, la reforma mésimportant al districte serà, agra-di o no, la del Camp Nou. Diversoscol·lectius de les Corts l’han titllatd’ambigua i en reclamen més in-

formació. Vostè en té la suficientper afirmar que serà bona per aldistricte?Fins ara, crec que és lògic que el Bar-ça hagi treballat de portes endins,perquè era una qüestió pròpia delclub decidir si es feia o no la reforma.Dit això, cal tenir clar que ara per araencara no hi ha projecte. Hi ha uns di-buixos i unes intencions que ara escomencen a sotmetre a l’Ajunta-ment de forma seriosa. Jo personal-ment m’he vist una vegada amb elpresident del Barça i les meves con-dicions són molt clares: el CampNou i tot el seu entorn s’ha d’obrir ales Corts. Tot el que es faci ha de sera favor del barri, i em consta que elpresident Bartomeu vol exactamentel mateix que jo.

Canviant de tema, trobaran un es-pai on poder ubicar la llar resi-dència per a persones amb dis-capacitat?Aquesta llar depèn de la Generalitat,però nosaltres estem intentant bus-car alternatives a la ubicació inicial i,fins i tot, models diferents. Perquè sila Generalitat no pot tirar-ho enda-vant, hem d’estudiar si podem as-sumir nosaltres aquesta responsa-bilitat d’una manera o altra. No vulldir res més, perquè seria prometre en

fals, però estem treballant per trobaruna solució des de l’Ajuntament.

S’ha especulat que la futura ubi-cació es podria anunciar aquestmateix estiu...Podria ser. Però, insisteixo, ara mateixno ho tenim solucionat i, per tant,prefereixo no avançar esdeveni-ments. Parlem del present, que ja ésprou complex.

Parlem-ne. I fem-ho ara de co-merç. Creu que s’està trencantl’equilibri entre les grans cadenesi el petit comerç?Jo crec que, entre tots, hem de tornara donar valor al comerç de proximi-tat. I això passa també per una re-conversió del mateix comerç de pro-ximitat. Hi ha molta feina per fer, peròentre els botiguers, nosaltres i tots ple-gats ho tirarem endavant. Perquè ésun comerç d’interès públic. No és elmateix un carrer ple de persianes tan-cades que un carrer amb les persia-nes aixecades.

Sembla que no s’acaba de trobaruna solució per a la problemàticadels horaris...Bé, s’havia trobat una solució, s’ha-via arribat a un acord amb els eixoscomercials, però algú l’ha dinamitat.

Jo crec que tothom és conscient queno ens podem quedar com fins ara,perquè sinó el petit comerç està abo-cat a tancar. Estic en contra de la li-beralització, però és evident quehem d’adaptar-nos als nous temps.

Ja per acabar, com valora els re-sultats de les recents eleccions eu-ropees a la ciutat?En faig una valoració molt positiva,perquè els dos partits sobiranistesmés importants hem augmentaten vots. L’èxit d’ERC és històric, i crecque, malgrat tot, els resultats deCiU són molt dignes.

Com creu que acabarà el procéssobiranista? Barcelona s’hi estàimplicant suficientment?Seria impossible ser on som senseque Barcelona hagués assumit laseva responsabilitat en aquest procés.En els últims 35 anys s’havia pensatque tot això podia passar al marge deBarcelona. Aquest error l’ha comèsmoltes vegades el catalanisme polí-tic de la postguerra. Per sort, avui lasituació ens és favorable i això ajudaràal fet que el 9-N o una mica més en-llà tot plegat acabi com ho ha de fer:amb la llibertat nacional. Per això emvaig posar a fer política amb 16 anysi per això avui en continuo fent.

Arnau NadeuLES CORTS

Antoni Vives és el regidor del Districte de les Corts

El regidor ens rep pocs dies després de les eleccions europees. Comentem els resultats i el procés sobiranista, però sobretot parlem

de les Corts. I d’obres, un àmbit que, com diu ell, és el seu “altre barret”.

“Tot el que es faci al Camp Nou ha de sera favor del barri: Bartomeu també ho vol”

11 juny 2014

Les Corts| 10

línialescorts.cat

L’Ajuntament es troba en plenafase de repensar el model de tu-risme per a la ciutat i el distric-te de les Corts pot ser un bon in-dicador de cap on aniran elstrets i si s’apuntarà en la bonadirecció.

L’Experiment@ les Corts,emmarcat en el Pla Estratègic deTurisme Barcelona 2015, servi-rà per concretar aquests plansturístics i, tal com explica elconsistori, “posar en relleu di-versos punts clau al districte,vinculats a aspectes com el pa-trimoni arquitectònic, la me-mòria històrica i els espaisverds”. En el cas de les Cortss’han elaborat sis rutes a partirdel seu interès cultural i partintd’un model turístic sostenible iequilibrat: ‘El Camp Nou’, ‘Les

Corts Històriques: de la Vil·laPrimigènia a la plaça de la Con-còrdia’, ‘Zona Universitària’,‘Collserola’, ‘El Monestir de Pe-dralbes’ i ‘Palau Reial-La Portadel Drac’.

El regidor del Districte, An-toni Vives, explica a Línia LesCorts que “Pedralbes és la joiade la corona i, alhora, el granrepte: hem d'aconseguir que si-gui més conegut. Quan penso en

turisme no penso només en elsestrangers, sinó també en gentd'altres punts de Barcelona quepuguin descobrir nous indrets”.Vives afegeix que la descentra-lització turística s’està aconse-guint “però no prou”, i recordaque a les Corts “tenim indrets es-pectaculars”, com “el Jardí de lesHespèrides, la Porta del Drac iun dels barris més bonics de laciutat: el de la Mercè”.

Els Pavellons de la Finca Güell de l’avinguda de Pedralbes. Foto: Ajuntament

Les Corts concreta el seu pla deturisme apostant per la qualitat

» El regidor Antoni Vives afirma que “Pedralbes és la joia de la corona”» S’han el·laborat sis rutes diferents a partir del seu interès cultural

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universitarii l’arribada de les proves PAAU(Proves Accés a la Universitat),l’Ajuntament posa a disposiciódels estudiants fins al 20 dejuny diverses sales nocturnesperquè puguin preparar-se perals exàmens. Posteriorment, iper poder desplaçar-se des d’a-quests equipaments municipalsfins a casa seva, els estudiantspoden fer ús del Nit Bus i així po-der aprofitar el temps en aques-tes sales i no preocupar-se percom tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minuts en-tre les deu del vespre i les cincde la matinada. En el cas de lesCorts, les sales nocturnes ober-tes són la Sala d’estudi RieraBlanca –habilitada al centre cul-tural que duu el mateix nom–, alcarrer Riera Blanca, que obre deles deu del vespre a la una de lanit, i la Sala d’estudi Ateneu deFabricació Les Corts, del mateixateneu, que obre de nou delvespre a la una de la nit. Aques-ta última ha obert fa poc per am-pliar l’oferta del districte.

Homenatge al periodista icaricaturista Manuel del Arco RECONEIXEMENT4El pròxim27 de juny tindrà lloc l’acte decol·locació i inauguració d’unaplaca commemorativa en me-mòria del periodista i caricatu-rista Manuel del Arco a la faça-na de la casa on va viure durantmés de vint anys, al carrer delCapità Arenas 21-23.

La decisió la va aprovar la Co-missió de la Memòria Històricade Barcelona, presidida pel tinentd’alcalde de Cultura, Coneixe-ment, Creativitat i Innovació,Jaume Ciurana, el passat dia 21de novembre de 2013. La col·lo-

cació de la placa va ser proposa-da pel nét de l’homenatjat, XavierCastellnou del Arco, i va comp-tar amb el suport explícit depersonalitats com José ManuelLara Bosch, president del grupPlaneta; Josep Maria Martí, Degàdel Col·legi de Periodistes deCatalunya; o l’escriptor QuimMonzó. Del Arco va ser un cari-caturista i periodista de gran re-llevància gràcies a l’estil de les se-ves entrevistes, atrevides i pun-yents, que incloïen sempre larealització d’una caricatura delpersonatge entrevistat.

Sebastià Alzamora fa de guia al’exposició ‘Els Price dels Poetes’POESIA4El passat cinc de juny,l’exposició ‘Els Price dels Poetes’va tenir un guia d’excepció. Elseu comissari, el poeta SebastiàAlzamora, va liderar una visitacomentada on va repassar els as-pectes més destacats de l’expo-sició sobre la celebració d’a-quest festival de poesia catalanaque va tenir lloc el 25 d’abril del1970 i que, segons Alzamora, “vasuposar un terratrèmol benigne,un esclat de llum amb una ona

expansiva i unes reverberacionsque arriben encara amb tota ni-tidesa als nostres dies”.

Posteriorment, Alzamora vadonar pas a la lectura poèticamusicada a càrrec de la rapsodaCinta Massip. Massip va recitar,acompanyada en directe pel pia-nista Joan Díaz i el contrabai-xista David Mengual, poemesd’alguns dels poetes catalansmés destacats, com Palau i Fa-bre, Vinyoli, Brossa o Espriu.

RedaccióLES CORTS

Atur | Baixa el nombre d’aturats a la ciutatL’atur es va reduir en 3.614 persones a la ciutat durant el passat mes de maig i va

assolir la xifra més baixa des del maig del 2010. Aquestes xifres suposen una baixadadel 3,4% i situen el nombre de persones sense feina en 102.784. De fet, les dades

d’aquest període han registrat la millor evolució en un mes de maig des de l’any 2005.

Les Corts11 | 11 juny 2014 línialescorts.cat

Infografia: Línia Les Corts

SOCIETAT4El Síndic de Greu-ges, Rafael Ribó, visitarà el dis-tricte el pròxim 26 de juny. Latrobada amb els veïns serà alCentre Cívic Can Déu durant elmatí, tot i que si el nombre deconsultes és elevat, s’allargaràfins a la tarda.

L’objecte principal de la vi-sita és atendre les persones quevulguin plantejar alguna queixao consulta relacionades ambl’administració pública catalanao bé amb les empreses de ser-veis. Els veïns podran comentara Ribó qüestions com els pro-blemes amb les places de l’ins-titut, les llistes d’espera per a unaoperació, un cobrament pen-dent d’un organisme públic o l’a-tenció a un discapacitat.

El Síndic visitaràles Corts el pròximdijous 26 de juny

TECNOLOGIA4La primera cruï-lla intel·ligent de la ciutat, situadaa les Corts entre la Gran Via deCarles III i la Travessera de lesCorts, ja porta més d’un mes enfuncionament i el bagatge és sa-tisfactori.

Així ho han assegurat aaquesta publicació des del Dis-tricte, després que ja hagi estatpossible una primera valoració:“La veritat és que el balanç ésmolt bo. N'estem molt contents.El funcionament està anant bé,i mira que era complicat, perquèes tracta d'una cruïlla complexa”.Aquesta cruïlla va ser l’escollidaper l’Ajuntament perquè inclouuna gran quantitat de movi-ments de trànsit tant de perso-nes com de vehicles. Està previstque el consistori instal·li aquestsistema smart en altres cruïllesde la ciutat.

Satisfacció pel bon inici de lacruïlla intel·ligent

CiU guanya les eleccionseuropees al districte

POLÍTICA4Les eleccions euro-pees celebrades el passat 25 demaig van deixar un panoramarepublicà a la ciutat. ERC, guan-yadora de les eleccions a Cata-lunya, també es va imposar a sisdels deu districtes de Barcelona,entre els quals, però, no hi ha lesCorts.

La victòria al districte vaanar a parar a les mans de CiU.La federació nacionalista vaaconseguir millorar lleugera-ment els resultats de fa cincanys gràcies a l’obtenció de gai-rebé 2.300 vots més (un aug-ment del suport d’un punt). Adiferència de les anteriors eu-ropees, la segona posició se la va

endur ERC, l’altre guanyador dela nit, després de pràcticamenttriplicar el suport rebut. Els re-publicans, que havien estat laquarta força el 2009, van passard’un suport del 7,3% al 19,5%(6,845 vots).

Un dels derrotats de la nit vaser el PP. Els populars, que facinc anys van fregar la victòria,van perdre quasi la meitat delsuport dels cortsencs i nomésvan poder ser la tercera forçamés votada. L’altra derrota de lanit la va patir el PSC després deveure com se li esfumaven lameitat dels votants. Els socia-listes van ser cinquena força, perdarrere d’ICV-EUiA.

| 12 11 juny 2014línialescorts.cat Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 024

Amb el suport de

Segueix-nos a la web de l’Eixwww.eixsantslescorts.com

A l’estiu, el comerç surt al carrer Vallespir

11:00 a 12:00 hespectacle infantil: Fefe i companyia.

12:00 hEstudi de dansa Carmen

Caparros. Classe oberta de zumba i sexydance!

13:00 hel grup musical Ritmo de Vida.

17:00 a 19:00 hactuarà l’Escola de música i dansa Farré

19:00 a 20:30hLinedance country (Manel i Carme).

El dissabte 14 de juny, els comerços associatsa l’Eix Comercial Sants-Les Corts tornem a ce-lebrar una mostra de comerç al carrer. Aquestcop i com ja és tradició, estarem a Vallespir.

El centre de les activitats lúdiques serà l’es-cenari, instal·lat al carrer Vallespir – PassatgeSaleta, on gaudirem d’actuacions musicals totel dia, fins ben entrar el vespre.

També comptarem amb atraccions i ta-llers, com el de maquillatge a càrrec de Laprincesa de Trapo i un parc d’aventures a lazona Vallespir – Can Bruixa.

Aquesta jornada està pensada per tal queles botigues i el comerç de la zona de Valles-pir, com anteriorment va ser Galileu i JoanGüell, prengui contacte amb els veïns i mos-tri les novetats i els avantatges del comerç deproximitat.

Esperem veure-us a tots al carrer, a gau-dir d’un dia d’estiu i de la festa del vostre comerç!

Actuacions a l’escenari

Així es va viure la festa del comerç al carrer Vallespir l’any passat.

Intenz Circus, l’espectacle més Intenz del món

La segona edició de INTENZ DIAGONAL BY THE SHOP-PING NIGHT BARCELONA, que se celebrarà el pròxim 19de juny en horari nocturn, de 20 h a 2 h, a l’AvingudaDiagonal, en el tram entre els carrers Joan Güell i En-tença. Un autèntic festival de moda, gastronomia, cul-tura i oci i, sobretot, un espectacle artístic que aquestestiu un any més espera mobilitzar Barcelona.

L’avinguda Diagonal tornarà a acollir a marques, es-tabliments, hotels, restaurants i equipaments culturalsque obriran les portes amb experiències, propostes ipromocions especials per dinamitzar un dels eixos co-mercials més emblemàtics de la capital catalana, junta-ment amb la participació de dos dels centres comercialsmés importants de la ciutat: l’Illa Diagonal i PedralbesCentre.

Barcelona, parada obligada per artistes i companyiesamb talent que actuaven per tot Europa durant el segleXIX, sempre ha estat vinculada amb l’espectacle cir-cense. Per aquest motiu, en aquesta segona edició, IN-

TENZ DIAGONAL by TSNB ret homenatge al circ en unanit d’espectacle intenz. La proposta d’aquest any mostral’essència del circ en totes les seves èpoques d’esplen-dor: des del circ clàssic que farà un gest de complicitata les seves arrels i tradicions, passant pel circ nouveau,basat en l’enfocament contemporani que ressaltarà l’im-pacte de l’estètica , el vestuari i la il·luminació. Finalment,el circ d’animals, on veurem ballarins professionals quedansaran tot tipus d’accions típiques del circ. Sota el mo-viment de cossos celestes i centenars de nòmades ar-tistes actuant, gaudirem d’una nit d’entreteniment idiversió per a infants i adults.

L’organització ha proposat als comerciants de lazona, així com als equipaments culturals, restaurants ihotels, que adoptin una nova estètica, diferent de l’ha-bitual i sota la temàtica ‘ Intenz Circus‘, i així poden con-vidar els seus clients a gaudir i participar delsnombrosos espectacles que se succeiran a l’aire lliure ien els mateixos establiments. No hi falteu!

L’Eix Comercial Sants-Les Corts participa en aquesta II edició, versió estiuenca de la nitdel comerç, la cultura, la gastronomia i la moda, que tindrà el circ com a motiu

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

13 | 11 juny 2014 línialescorts.catEix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 024

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT

Carlos i Maria, les ànimes de Line Padel

“En el pàdel, les sensacions són importants”

Interior de la botiga Line Pàdel.

Amaia Resano, empresària i creativa

“Es pot canviar la casa sense gastar diners”

L’Amaia Resano i el Rubén Pérez, devant la Chalk Paint™ By Annie Sloan™

Tots som creatius. Només és qüestió de trobar l’espaiadient i les persones que sàpiguen guiar-nos per ex-plotar el nostre potencial.

Doble A+A és aquest espai, punt de venda auto-ritzat de Chalk Paint™ By Annie Sloan™, la marca depintures amb les quals podem fer moltes més cosesque renovar una paret. L’Amaia Resano és qui distri-bueix el producte i ens guia per l’art de la personalit-zació d’espais i objectes, recolzada pel Rubén Pérez,la seva parella. Aquest, entusiasmat per les possibili-tats de la Chalk Paint™ By Annie Sloan™, ha partici-pat en diversos tallers i, sense tenir experiènciaprèvia, ja domina algunes tècniques.

L’Annie Sloan existeix. És una dona que, farta deno trobar la pintura que volia, la va inventar. Ara, laseva marca es ven arreu del món.

Amb la Chalk Paint™ no és necessari escatar… nimolt menys decapar. “Permet pintar mobles sense

haver d'eliminar la seva pintura, vernissos o ceresantigues”, ens explica Amaia, “i canviar la casa,sense gastar molts diners”. És suau a l'hora de tre-ballar-la, fàcil d'aplicar. Els acabats envellits, les pàti-nes es realitzen amb l'ajuda de la Soft Wax d’AnnieSloan, la seva cera d'acabat.

S'adhereix gairebé a qualsevol superfície, des de lafusta crua a la vernissada o pintada, metalls, teles, ci-ments, terracotes, o fins i tot a acabats com la melanina.

A més, a Doble A+A també organitzen tallers perquè qualsevol persona conegui les possibilitats i lestècniques per aplicar els materials que venen. “Hi haun taller inicial -amplia l’Amaia- i un altre més es-pecialitzat”.

És un plaer cordar-se un davantal i descobrir el girpositiu i artístic que podem donar-li a un moble vell oanimar un espai de la nostra casa amb una mica detècnica, un polsim de ganes i els materials adequats.

Practicar pàdel és una activitat més freqüent delque sembla al nostre país. De fet, és l’esport méspracticat a Espanya darrera del futbol.

Al cor de Sants, al carrer Galileu, tenim Line Padel,una botiga que no es limita a vendre articles peraquest esport. “En la nostra tenda oferim que elsjugadors puguin provar prèviament les pales”,ens diu Carles, una de les dues ànimes de la casa. Icontinua: “així poden trobar la que millors sensa-cions li proporciona. Tenim prop de vint-i-cinctipus de pales de test. En el fons, com a especia-listes, assessorem als nostres clients perquè nos'equivoqui en la seva compra”.

Aquesta forma de treballar és la que els diferen-cia d'una botiga multi esport. “Nosaltres som unabotiga de pàdel especialitzada. En el pàdel, a l'-hora de comprar una pala són molt important les

sensacions; com asseguis la pala, el seu tacte, elseu equilibri, la seva potència, el control que pro-porciona. I aquestes sensacions són diferents encada jugador”.

A més de pales, venen tots els complements ne-cessaris per la pràctica del pàdel: roba, sabatilles,bosses... de primeres marques internacionals itambé de nous dissenyadors de la nostra terra. LaMaria ens explica que a Line Padel, “com a activitatrelacionada amb la tenda, organitzem tornejosde pàdel, amb els nostres clients o bé per encà-rrec d’algun col·lectiu”.

D'altra banda, han obert una segona botiga aSlam Padel, un club de pàdel a Collbató.

T’interessa practicar pàdel? Ja tens botiga de re-ferència al barri. Ho saben tot sobre aquest esport it’aconsellaran el millor per a tu.

CHALK PAINTTM

by Annie SloanTM

Descobreix una pintura amb la qual no cal polir la superfície. Podràs pintar metall, fusta i plàstic. Amb base d’aigua i pigments naturals, no fa olor i s’asseca molt ràpid.

Vine a veure’ns i descobreix tots les possibilitats dels teus mobles!

[email protected]

Carrer Rosés, 58 - 60 BCN - Teléfon. 93 192 86 41

Botiga de pàdel · Events esportius

Galileu, 46 local · 08028 Barcelona · T_933 282 439www.linepadel.com · [email protected]

Les Corts| 14 11 juny 2014línialescorts.cat

Catorze concerts variats ambnoms icònics de la música con-temporània i amb diverses pro-postes sorprenents. Aquesta ésl’oferta que el II Festival Jardinsde Pedralbes oferirà a partir dedemà i fins al 10 de juliol a l’au-ditori habilitat al davant de la fa-çana del Palau Reial.

La primera actuació serà ladel carismàtic director d’or-questra indi Zubin Metha, demàa les 10 del vespre. Metha ha di-rigit més de tres mil concerts alcapdavant de diverses orquestressimfòniques del món. En aques-ta ocasió dirigirà l’Orquestra delMaggio Musicale Florentino ambun repertori que inclou peces deVerdi i de Beethoven.

Dissabte 14 a partir de les deudel vespre serà el torn de la can-tant nascuda a Mallorca ConchaBuika. Acompanyada de l’or-questra simfònica GiOrquesta,desplegarà les capacitats de la

seva veu seductora i flexible perinterpretar temes dels seus cincdiscs. Buika ha desenvolupatuna carrera musical influencia-da pel flamenc, l’R&B, els sonsafrocubans i el jazz, una mesclaque provoca que aquesta cantantde 42 anys representi millor queningú una barreja de cultures isons diferents que donen tot el

seu significat al concepte músi-ca de fusió.

Pel festival també passaranicones de la música com el can-tant gal·lès Tom Jones, el cana-denc Paul Anka; l’escocès IanAnderson, líder dels Jethro Tull;la cantautora francesa Carla Bru-ni; la banda de rock escocesaSimple Minds; el guitarrista nor-damericà de jazz George Benson;

Russian Red, el nom artístic dela cantautora madrilenya d’indie,folk i pop, Lourdes Hernández il’actor Kevin Costner amb laseva banda Modern West.

JOVE TALENTUn dels noms més destacatsd’aquesta segona edició del Jar-dins de Pedralbes és el del jovetalent de només 23 anys JohnNewman. Aquest anglès va sal-tar a la primera línia de l’escenainternacional l’any passat gràciesa l’èxit de la seva cançó de debut,‘Love Me Again’.

Newman destaca per unaveu i unes cançons amb unaprofunditat impròpia per la sevaedat. Però no només això, sinóque també escriu, produeix, toca,interpreta i remescla la sevapròpia música, a més de fer elsguions dels seus videoclips i dis-senyar el seu vestuari. Una tra-jectòria que ha pogut bastir grà-cies al fet d’heretar els gustosmusicals de la seva mare, ob-sessionada amb la Motown i elNorthern Soul, als quals va afe-gir el house i el hip hop.

Els jardins amb més ritme» El Festival Jardins de Pedralbes inicia demà la seva segona edició amb un cartell de primer nivell

» Tom Jones, Paul Anka, Zubin Metha, Concha Buika i John Newman, alguns dels noms més destacats

CONTRACTACIÓ4Aquest any elfestival col·labora amb el Districtede les Corts i amb el Casal dels In-fants a través de la contractacióde personal amb risc d’exclusiósocial. El Districte, amb la col·la-boració de l’Institut Municipal dePersones amb Discapacitat(IMD) i del Centre d’HigieneMental de les Corts, ha acordatamb l’organització fomentar lacontractació de persones ambdiscapacitat.

El Casal dels Infants és unaentitat social i ciutadana quetreballa des de fa més de 30anys al costat dels infants i jovesamb més dificultats. A través del’educació, el reforç a l’escola, elsespais de suport i la formació,aquesta entitat busca que elsnens, nenes i joves gaudeixindel mateix nombre d’oportunitatsque qualsevol altra persona de laseva edat gràcies a diversos iti-neraris formatius.

Vessant solidari

El cantant gal·lès Tom Jones actuarà el pròxim 30 de juny a les 10 del vespre. Fotos: Jardins de Pedralbes i arxiu

El festival acollirà14 concerts d’estils variats en un mes

RedaccióLES CORTS

15 |

11 juny 2014

Districtelínialescorts.cat

Prevenir els joves dels perills delconsum de drogues és l’objectiudel programa Jo, per l’educaciói la prevenció en el consum d’al-cohol i altres droguesque el Dis-tricte de les Corts impulsa des del’any 2012. En el marc d’aquestainiciativa, l’escriptora i columnistacatalana, Empar Moliner, la pre-sidenta de l’AMPA Institut lesCorts, Maribel Pasarín, i JosepRovira, director l’àrea de droguesde l’Associació Benestar i Des-envolupament, participaran enuna xerrada sobre comunicacióamb fills adolescents en temesd’alcohol i drogues el pròxim di-jous dia 19 de juny a partir de dosquarts de set de la tarda a la Salade Plens del Districte de les Corts.

UN HÀBIT SOCIALAquesta xerrada abordarà nonomés els riscos derivats del con-sum d’alcohol per part de joves iadolescents, sinó també l’exces-siva laxitud vinculada a l’accep-tació social de l’hàbit de beure. Elsparticipants en aquest col·loquitindran l’oportunitat de pregun-tar de manera directa o anònimatotes aquelles qüestions sobreaspectes que preocupen a l’horad’evitar un consum excessiu i

habitual d’alcohol entre els ado-lescents.

Els joves necessiten límitsproporcionats que han de serrevisats al mateix temps que vanadquirint autonomia. En aquestsentit, el pacte i el consens és unaestratègia important per tal d’as-solir aquest objectiu. Així, elsprogenitors podran ajudar elsjoves a prioritzar salut i benestarper sobre del plaer immediat i fo-

mentar la responsabilitat, ja siguimitjançant les tasques de la casao els estudis, dos aspectes que po-den prevenir consums d’alcoholelevats.

El projecte Jo, per l’educaciói la prevenció en el consum d’al-cohol i altres drogues fa especialèmfasi en la difusió d’actuacionspreventives. Per tal de conèixermés a fons la iniciativa cal visitarel web www.bcn.cat/jocontrolo.

Una xerrada per conscienciar elsjoves sobre el consum d’alcohol

» L’escriptora Empar Moliner serà una de les conferenciants» El col·loqui s’emmarca en el projecte ‘Jo Controlo’ del Districte

Els Pavellons Güell acolliranl’inici de ‘Viu el Modernisme’

CULTURA4Els jardins dels Pa-vellons Güell acolliran un concertel pròxim 27 de juny que serviràper donar el tret de sortida a lacampanya Viu el Modernisme,una iniciativa a escala de ciutatque vol fomentar les activitats desensibilització en relació ambaquest estil artístic durant aquestestiu. L’actuació del dia 27 aniràa càrrec del quartet de la cantanti compositora Judit Nedder-mann, que amenitzarà la vetlla-da amb jazz, pinzellades de bos-sa nova i composicions pròpies.

Per altra banda, fins al pròximdiumenge 15 de juny romandràobert un concurs que sortejaràvals de descompte per accedir alsmillors edificis i activitats rela-

cionades amb el modernisme dela ciutat. Per participar-hi, els in-teressats han d’accedir al web es-pecífic sobre la Ruta del Moder-nisme –bcn.cat/modernisme– iinscriure’s al certamen. Les ins-cripcions es podran fer efectivesfins al pròxim diumenge 15 dejuny, mentre que el sorteig de lesentrades es realitzarà l’endemà.

MECÀNICA DEL CONCURSEl sorteig tindrà lloc a la sala dereunions de l’Institut Municipalde Paisatge Urbà el pròxim di-lluns a les 10 del matí. Els guan-yadors del sorteig, per la sevabanda, podran retirar les entra-des aconseguides a partir de ladata que s’indiqui.

RedaccióLES CORTS

Millorant els espais verdsCIVISME4Els Jardins de la Maternitatsón un espai verd singular del districtede les Corts. En aquest sentit, i per tal dereforçar la convivència i les conductes cí-viques en aquest indret, l’Ajuntament hadut a terme la substitució d’una part dela senyalització dels enjardinaments.

Els 20 nous senyals incorporen pic-togrames que recorden als usuaris la im-portància de no trepitjar la gespa, de nojugar a pilota o a altres jocs a dins delsespais enjardinats o parterres, que cal re-collir les deposicions dels animals decompanyia i que els gossos han d’anar lli-gats quan es passegi pels jardins.

SENSIBILITZACIÓ CÍVICAAquesta acció se suma a les campanyesque impulsa el consistori amb regulari-tat per fomentar la tinença responsabled’animals de companyia i la correcta re-collida d’excrements –aquesta campan-

ya en concret seguirà endavant fins alpròxim dissabte 14 de juny–. En aques-ta línia, el govern municipal també ofe-reix tallers d’ensinistrament d’animalscom els que van acollir fa pocs dies elsmateixos Jardins de la Maternitat.Aquests tallers es van dur a terme encol·laboració am l’associació Udols, ivan constar d’una sèrie d’activitats for-matives adreçades als propietaris d’ani-mals domèstics basats en els avantatgesde l’ensinistrament de les mascotes.

Totes elles accions i programes quetenen com a objectiu principal la millo-ra de la qualitat de vida dels ciutadans ide l’espai públic, fomentant d’aquestamanera la convivència entre els usuarisde les zones verdes, uns indrets urbansque oxigenen les ciutats i ajuden els veïnsi veïnes a desconnectar del seu dia a diao bé passejar amb la família o amb elsnens petits.

Tradició | Actes de Corpus a les CortsLes Corts ja escalfa motors per a la celebració del Corpus. De cara al pròxim diumenge 15 de juny a la tarda,

l’Església del Remei acollirà un concert d’orgue amb acompanyament de trompeta. Per altra banda, el Centre Cívic Can Deu i el claustre del Monestir de Pedralbes celebraran el tradicional ‘ou com balla’, mentre que la

plaça de la Concòrdia serà l’escenari d’una jornada de catifes de flors durant el diumenge de Corpus –22 de juny–.

11 juny 2014

Entrevista| 16

línialescorts.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlarque de fer coses”

Arnau NadeuBARCELONA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

11 juny 2014

Comerç| 18

línialescorts.cat

Un total de 26 mercats munici-pals de tota la ciutat i d’altresparts de Catalunya van partici-par fa pocs dies a la primera Set-mana Internacional dels Mer-cats, una iniciativa impulsadaper l’Institut Municipal de Mer-cats de Barcelona (IMMB) queté la intenció de destacar el pa-per dels mercats en les ciutats ipobles del país.

Diversos mercats de la ciu-tat van celebrar fins el passat 7de juny prop de 70 activitats,entre les quals hi havia degus-tacions, actuacions musicals omostres comercials. En aquestsentit, el regidor de Comerç,Mercats i Consum, RaimondBlasi, valora molt positivamentels resultats de la Setmana In-ternacional dels Mercats, que

segons informa el consistori harebut una “bona acollida tantper part dels comerciants comdels clients dels mercats”.

Per a la difusió de la inicia-tiva es va comptar amb el webestimaelteumercat.cat, impul-sat per l'IMMB, en el qual es po-dien consultar totes les activitatsdels mercats barcelonins. Per al-tra banda, les xarxes socialstambé van actuar d’eines de di-fusió mitjançant Facebook,

Twitter, Instagram i Pinterest,a través dels hashtags #esti-maelteumercat i #LYLM2014.

El model que s'ha seguit peral seu desenvolupament és de lacampanya Love Your LocalMarket que porta a terme l'As-sociació nacional d'Autoritats deMercats del Regne Unit (NAB-MA) per promoure la recupe-ració dels mercats i incentivar lacreació de nous negocis dinsdels mateixos.

Una imatge del Mercat de les Corts. Foto: Mercats BCN

Bona acollida de la SetmanaInternacional dels Mercats

» Comerciants i clients han participat activament a les prop de 70 activitats organitzades durant aquesta campanya comercial

L’Eix Sants-Les Corts sortirà al carrer Vallespir

FIRA4L’Eix Sants-Les Cortssortirà al carrer aquest pròximdissabte 14 de juny per celebraruna nova edició de la Mostra decomerç al carrer Vallespir.

Des de les 10 del matí i fins ados quarts de nou del vespreaquest vial quedarà ocupat perparadetes de les botigues del’associació comercial i activitatslúdiques i culturals com ani-mació infantil, tallers partici-patius per a tota la família i unparc d’aventures instal·lat a lazona del carrer de Vallespir amb

Can Bruixa. Aquests són els in-gredients que amenitzaran laproposta, pensada per tal que elpetit comerç i les botigues de lazona propera al carrer de Va-llespir prenguin literalment el ca-rrer amb la voluntat de potenciarel contacte amb els seus clientsi puguin donar a conèixer de ma-nera directa les seves novetats.

Aquest tipus d’iniciativess’emmarquen dins la campanyaBotigues amb ànima - Mostrade comerç al carrer, que preténfomentar el comerç local.

INICIATIVA4Del 16 al 18 dejuny, l’Ajuntament i la Cambrade Comerç de Barcelona orga-nitzaran un Retail Tour a Berlínper als comerciants de la ciutat.Un viatge de 3 dies, durant elqual els participants coneixe-ran les noves estratègies de re-tail o petit comerç que s’estandesenvolupant en aquesta ciutatde tendència comercial.

Durant el viatge, es recorre-ran les millors zones comercialsde Berlín i es visitaran els retails

de referència de la ciutat. Aques-ta serà una oportunitat per ins-pirar-se i cercar noves idees a lesbotigues de Charlottenburg,Prenzlauer Berg o Mitte, on elsparticipants podran adquirir elconeixement que necessiten peradaptar-se als hàbits de con-sum dels consumidors més jo-ves. Per altra banda, també s’o-ferirà un servei d’assessoramentd’especialistes en retail, que aju-darà a detectar nous conceptesi estratègies comercials.

Berlín és una ciutat conegu-da per les noves tendències i l’a-vantguarda, especialment en elssectors de la moda i la cultura. Lainfluència del disseny i la cultu-ra es percep en la societat berli-nesa i, especialment, en el co-merç. Les noves zones comer-cials d’arquitectura moderna i in-novadora coexisteixen amb elscomerços de productes tecnolò-gics, un aspecte que els ha per-mès connectar amb un consu-midor més jove.

RedaccióLES CORTS

La mostra s’emmarca en la campanya ‘Botigues amb Ànima’. Fotos: Arxiu

Un viatge cap a l’avantguarda

Berlín compta amb zones d’avantguarda comercial importants. Foto: Arxiu

Emprenedoria | Koetania, nou projecte al Rising StarsEn el marc del Projecte Rising Stars que organitza el Pedralbes Centre, amb el suport

de l’Ajuntament, un nou local emprenedor ha obert les seves portes al centre comercial cortsenc. Koetania, que és com es diu la marca, és una botiga especialitzada en peces

de joieria personalitzada i estarà ubicada al local A46, a la planta A del centre.

19 | Comerç 11 juny 2014 línialescorts.cat

Robert Llimós, autor del cartell, i la padrina, Pepa Plana. Foto: Nacho Juárez

Una nit de compres i cultura ales Corts amb l’Intenz Diagonal

Les Corts viurà una cita comer-cial nocturna el pròxim dijous 19de juny amb la segona edició del’Intenz Diagonal, una fira or-ganitzada per The ShoppingNight Barcelona (TSNB).

Durant més de 5 hores, devuit de la tarda a dues de la ma-tinada, el tram de l’avingudaDiagonal entre els carrers JoanGüell i Entença acollirà moda idisseny, diverses propostes gas-tronòmiques i actes culturals. A

més, l’Intenz Diagonal tambédonarà suport al comerç de pro-ximitat, amb la presència desta-cada de diverses entitats co-mercials del districte a la mostranocturna, com l’Eix comercialSants-Les Corts, el Mercat de lesCorts, l’Associació de comer-ciants de l’Illa de Sant Ramon,l’Associació Mirall de Pedral-bes i l’Associació de comerciantsdel Racó de les Corts. D’aques-ta manera, es brindarà l’opor-tunitat a tots els comerciants dela zona de tenir un estand perpromocionar i ensenyar els seusproductes als visitants que pas-segin per la mostra nocturna.

L’Intenz Diagonal vol con-vertir-se en una cita que, com laDiada de Sant Joan, sigui una deles encarregades de marcar el co-mencament de la nova tempo-rada d’estiu. A banda de la pro-gramació purament comercial del’Intenz Diagonal, hi haurà di-verses activitats culturals quetindran lloc a sobre d’escenarisque s’instal·laran per a l’ocasió,on es desenvoluparan funcionsi espectacles durant tota la nit.En concret, se celebraran actesa l’exterior del Pedralbes Centre,als Jardins de Clara Campoamoro als Jardins de Ferran Soldevi-la, entre altres indrets.

RedaccióLES CORTS

CULTURA4Durant aquesta se-gona edició de l’Intenz Diagonales rendirà un homenatge al circamb tot un seguit d’espectaclesrelacionats amb aquest món.Pel que fa a l’edició d’enguany,aquesta mostra comercial noc-turna comptarà amb la pallassaPepa Plana com a padrina. Pla-na és un referent per al món delcirc i el seu padrinatge es com-pletarà amb una actuació sevaprevista a partir de les 10 de la nitdel pròxim dijous 19, als JardinsClara Campoamor.

La proposta circense d’en-guany vol mostrar l’essència delcirc al llarg de totes les seves èpo-ques d’esplendor, des del clàssic,passant pel circ noveau fins aarribar a les figuracions del circd’animals, on els homes esdeve-nen les bèsties de l’espectacle. Amés, els organitzadors de la mos-tra han proposat als comerciants,equipaments culturals i establi-ments hostalers de la zona queadoptin una estètica relacionadaamb el món del circ.

El circ com a‘leitmotiv’ dela mostra

Entrevista| 20 11 juny 2014línialescorts.cat

Diversos eixos comercialssituats a les zones turísti-ques de la ciutat volen cre-

ar una nova plataforma que de-fensi els seus interessos, més pro-clius a deixar obrir els festius. Al-guns d’ells són membres de laFundació. Existeix desunió entreels comerciants barcelonins?Estem en una societat democràtica.No estic en contra que la gent es pu-gui organitzar com cregui conve-nient per tal de defensar els seus in-teressos. Tanmateix, creiem queaquests interessos es defensen mi-llor entre tots units per tenir més for-ça davant les administracions.

Els impulsors d’aquesta plata-forma, algun dels quals no formenpart de la Fundació, volen arros-segar eixos com Barnacentre.Sé que no és el seu desig trencar laFundació. Ho fan perquè creuenque així defensaran millor els seus in-teressos. Quan aquesta qüestió dei-xi de bullir, tot es reconduirà. Hi hamoltes coses que ens afecten, i totsjunts segur que les defensem millor.

Ells es queixen que en el pacte en-tre comerciants i Ajuntament delmarç sobre els horaris comercialsno es va tenir en compte els eixosturístics…Vam pactar el que crèiem que era elmillor per al conjunt de la ciutat, em-parats en l’estudi que va encarregar

l’Ajuntament per veure la incidènciaque tindria l’obertura dels festius ala ciutat. Com a Fundació vam ele-gir la solució que beneficiava els ei-xos centrals i no perjudicava els altres.

Es va fer pensant en el turisme,llavors?Aquest acord va dirigit exclusiva-ment al turista que ve de pas uneshores determinades, no a la perso-na que ve una setmana de visita, quepot anar a comprar quan vulgui. Tan-mateix, cal canviar el ritme perquèla ciutat es pugui relaxar durant undia almenys. Això ho valora molt elvisitant. Barcelona s’ha d’adaptaral turista, però sense que això puguicanviar el nostre model comercial.

S’han de delimitar les zones tu-rístiques de la ciutat perquè pu-guin obrir els festius amb mésafluència de turisme?Cal estudiar la possibilitat que es pu-guin establir algunes parts de la ciu-tat com a zona turística, però no enla seva totalitat.

Sembla que en el serial dels ho-raris comercials tothom està dis-posat a dialogar però encara nohi ha acord, almenys en l’aspec-te polític. A qui creu que li tocamoure fitxa en aquesta qüestió?El sector comercial va fer els deures,però els grups municipals no es vanposar d’acord al Ple. El que no volemés interferir amb les nostres opi-nions en les negociacions que tenenels partits polítics. La nostra voluntatés que arribin a un acord perquè allòque vam convenir entre els comer-

ciants es pugui aplicar a l’estiu. Enaquest sentit, la Fundació es va des-enrocar de la posició de no voler obrircap festiu quan l’alcalde ens va de-manar que ens poséssim d’acord so-

bre el tema. Vam fer un pas impor-tant: vam abandonar la posició de novoler obrir cap festiu. Va ser un esforçde flexibilitat que és d’agrair.

Valoreu positivament que l’A-juntament intenti fer polítiquesperquè els turistes visitin altresparts de la ciutat?Els turistes que vénen a Barcelonasolen repetir. Busquen al·licients.Amb molt bon criteri, ara s’intenta es-ponjar al màxim el turisme per totala ciutat. I nosaltres estem total-ment a favor d’aquestes mesures.

Es ven més per obrir més hores?Està demostrat que on hi ha lliber-

tat d’horaris, com en altres zones del’Estat, augmenta l’atur i tanquenmés establiments. Si obres més ho-res no vens més.

En els últims mesos s’estan anun-ciant nombroses ampliacions degrans superfícies comercials aBarcelona i la seva rodalia. Està enperill el model català de comerç?No existeix una manca d’oferta co-mercial, és justament a l’inrevés. Elque demanem és que aquestesampliacions es dediquin a activitatsno comercials.

Segons l’IcoB, durant el primer tri-mestre de l’any hi ha hagut unafrenada en la caiguda de les ven-des. Es pot dir que el comerçbarceloní està veient la llum al fi-nal del túnel?És la constatació que estem a puntde trobar terra. Esperem que no hihagi factors externs que ens facincanviar aquesta incipient recupera-ció. Demanem polítiques econò-miques actives perquè facilitin el con-sum. El poder adquisitiu de les per-sones ha baixat, però quan la gent re-cuperi la confiança en l’economia ipugui gastar una mica més, es tor-narà a posar en funcionament la mà-quina del comerç.

Creu que després d’aquesta cri-si el teixit comercial s’ha enfortit?Aquesta crisi ha servit per fer méscompetitives algunes empreses.Tothom s’ha posat les piles i ha bus-cat fórmules per tirar endavant.Qui aconsegueix superar les crisis ensurt més enfortit.

Les Jornades de Comerç Urbà deBarcelona es van tancar darrera-ment. Són les qüestions que pre-ocupen els botiguers europeus lesmateixes que les dels catalans?Les jornades van ser un èxit total, onvam poder comprovar que els gransproblemes dels comerciants són elsmateixos a tots els països. El mésgran és la llibertat d’horaris. Aques-ta és la lluita que ara per ara té el sec-tor davant dels governs.

Quins són els reptes de futur dela Fundació Barcelona Comerç?El més important és intentar posar-nos tots d’acord. La Fundació ha deser un paraigua prou ampli perquèhi capiguem tots a sota. Hem d’a-guantar entre tots aquest paraiguaper tirar endavant, amb les diferèn-cies que hi puguin haver entre no-saltres. No hem de ser personalistesi mirar només pel nostre bé, sinó pelde la ciutat, de Barcelona.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Vicenç Gasca posa èmfasi en la unió dels comerciants barcelonins alvoltant de la Fundació BCN Comerç, després que el debat sobre els

horaris es reobrís amb la negativa del Ple a l’acord per obrir més festius

“La Fundació ha de ser un paraigua

on hi capiguem tots a sota”

“Barcelona s’ha d’adaptar al turismesense canviar el seu model de comerç”

11 juny 2014

Esports| 22

línialescorts.cat

El club de voleibol terra adaptatnascut a les Corts va participar al’Open Day que la FundacióCruyff va organitzar al pavelló dela Mar Bella a finals del mes demaig. La jornada va servir perposar en pràctica l’esport delvoleibol terra amb la participa-ció dels alumnes d’escoles quedesenvolupen un ensenyamentespecialitzat. En total, prop de400 esportistes amb discapaci-tat van participar en la trobada.A més del voleibol terra, les jor-nades van servir per programaraltres modalitats d’esport adap-tat, com ara el bàsquet, el ball es-portiu, el futbol, la natació o el ci-clisme de mà, entre altres. Al’acte hi va participar el presidentde la Fundació, l’ex futbolista ho-landès Johan Cruyff.

Abans d’aquesta festa, però,l’equip de voleibol terra adaptatde les Corts va participar en elssetens Jocs Catalans d’EsportAdaptat que organitza la Fede-ració Catalana d’Esport de Per-sones amb Discapacitat Física.La trobada va tenir lloc a Cerve-ra, i va servir per mostrar els pro-

gressos de les noies de l’equip deles Corts que, en col·laboracióamb un combinat de volunta-ris –alguns d’ells medallistesolímpics–, van fer una autènti-ca exhibició de les millores quehan assolit gràcies a la feina fetaamb el seu entrenador, SantiGarcía.

Els Jocs Catalans de l’Esport van tenir lloc a Cervera. Foto: Ajuntament

El Club Voleibol Barcelona, al’Open Day de la Fundació Cruyff» El club cortsenc participa en l’acte, que va tenir lloc a la Mar Bella» Dies abans l’equip va disputar els Jocs Catalans d’Esport Adaptat

Belasteguín i Díaz s’emportenl’Open de Pàdel de Barcelona

PÀDEL4La parella argentinaformada per Fernando Belaste-guín i Juan Martín Díaz van tor-nar a coronar-se com els millorsjugadors de pàdel del món a fi-nals del mes de maig a l’Open dePàdel de Barcelona. Els dos ju-gadors argentins, la parella mésefectiva que ara per ara existeixen el món del pàdel, van derro-tar a la final a la parella Lima-Mieres (6-1, 4-6, 6-2 i 6-3), elsmateixos contrincants que vantenir a la darrera final, que es vadisputar ara fa un any.

Pel que fa a la categoria fe-menina, Alejandra Salazar i Icí-ar Montes van protagonitzar lasorpresa del campionat cort-senc després de derrotar lesbessones María José i MariaPilar Sánchez Alayeto a la final.Salazar i Montes van saber so-breposar-se al cansament acu-mulat –el seu partit de semifi-nals va finalitzar a les deu de lanit del dia anterior a la final– ivan aconseguir remuntar elmarcador advers amb el qual vacomençar el partit.

Barcelona promou l’ús de labicicleta durant una setmanaCICLISME4La setmana passadaBarcelona va promoure l’ús dela bicicleta en l’entorn urbà du-rant la quinzena edició de la Set-mana de la Bicicleta.

Per altra banda, l’Ajunta-ment organitzarà, de forma con-junta amb les entitats vinculadesa la bicicleta, un seguit de tallersbàsics i avançats de mecànicaper a bicicletes de l’1 al 5 de ju-liol. Al juny, però, es desenvo-luparan al carrer activitats demarcatge, registre, diagnòstic i

punt d’informació i promoció dela bicicleta.

La programació de la Set-mana de la Bicicleta va inclou-re circuits infantils, un puntd’Inspecció Tècnica de Bicicle-ta (ITB), un concurs de foto-grafia, pràctiques per als adultsque vulguin aprendre a anar enbicicleta, rutes guiades, unespassejades per la ciutat, una bi-cicletada nocturna i la compra-venda de segona mà per pro-moure l’intercanvi.

El RC Polo acull la cloenda dela Minilliga i la Lliga BenjamíTENNIS4El passat diumenge 1 dejuny van tenir lloc al Reial ClubPolo les jornades finals i els actesde cloenda de les lligues que s’handisputat durant els mesos demarç, abril i maig en les categoriesde Minilliga –nens i nenes de 7 i8 anys– i Benjamí Plata –nens inenes de 9 i 10 anys–. Els equipsdel Reial Club Tennis Barcelonavan assolir la tercera posició.

La competició va ser un èxit iun bon complement per a l’apre-

nentatge tècnic i tàctic dels jovesesportistes participants.

L’adaptació de les mides de lapista i del tipus de pilota va afa-vorir un cop més la correcta in-troducció d’alguns dels tennistesde l’Escola d’Iniciació del RCTB almón de la competició. En els ac-tes de cloenda es van entregar pre-mis per equips i medalles i final-ment la festa va acabar amb un be-renar popular per a tots els assis-tents a la diada esportiva.

RedaccióLES CORTS

Belasteguín i Díaz, la millor parella del pàdel mundial. Foto: RC Polo

Senderisme | Promouen rutes saludablesPer tal d’afavorir les pràctiques saludables i evitar el sedentarisme, el consistori

proposa diversos itineraris per fer senderisme pel districte de les Corts. Les rutespassen per indrets emblemàtics de la zona com el parc i el roserar de Cervantes, elmonestir de Santa Maria de Pedralbes o la zona de l’escola d’Estudis Empresarials

Agenda23 | 11 juny 2014 línialescorts.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALAGENDA MENSUALDIJOUS 19 DE JUNY22:00 En el marc del Festival de Pedralbes 2014,

la cantant italiana Carla Bruni actuarà als Jar-dins del Palau Reial de Pedralbes, on pre-sentarà el seu treball musical recent.

DIMECRES 11 DE JUNY18:30 Visita guiada al Monestir de Pedralbes és

una activitat organitzada pel mateix monestiri gratuïta, que vol ensenyar els participantsaquest emblemàtic edifici en clau de poderdel gènere femení.

DIVENDRES 20 DE JUNY12:30-13:30 Entrena la memòria és un taller

adreçat a la gent gran que posarà en pràcti-ca diversos mètodes i entrenaments per en-fortir la capacitat de la memòria. / Centre cí-vic Can Deu.

FINS AL 16 DE JUNYMatí-Tarda Somnis i realitats. Exposició de

gravats oli de temàtica abstracta. A càrrec del’artista Angela Andreu Ferrer. Entrada gra-tuïta. / Centre cívic de les Corts.

A PARTIR DEL 4 DE JULIOLMatí-Tarda Protíbul poètic és una mostra fo-

togràfica a càrrec de Gabriela Domínguez quefa un recorregut per sensacions, textures i sonsque transporten el visitant a un espai in-temporal. / Centre cívic Can Deu.

DIMARTS 17 DE JUNY17:30Un món sense punxes. A càrrec d’Elisabeth

Ulibarri, aquesta activitat ofereix contes pera una bona convivència a infants majors de3 anys. / Biblioteca Can Rosés.

A PARTIR DE L’1 DE JULIOL12:00 Taller monogràfic de Jazz Infantil, adre-

çat a nens i nenes a partir dels 7 anys que elsajudarà a endinsar-se en aquest estil musi-cal i a descobrir les diverses opcions amb quècompta. / Centre cívic Riera Blanca.

DISSABTE 21 DE JUNY9:00-20:00 La secció d’Esports de la Universi-

tat de Barcelona celebra la segona edició delTorneig de tennis de la llum a la seva seu del’avinguda Diagonal, 695-701.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

A càrrec de Georgina Dellàs, aquestaactivitat pretén ser una sessió d’esti-mulació afectivo-creativa per a nensi nenes a partir dels 6 mesos i fins als3 anys. Activitat gratuïta. / BibliotecaMiquel Llongueras.

Primeres passesBallmanetes

Ds. 14 de juny a les 11:00

A càrrec de Gina Aran, aquest taller aju-darà els participants, d’una maneradespreocupada i didàctica, a seguir elcamí de l’avenç i la superació personali professional. / Centre cívic Can Deu.

ConferènciaTractar amb persones difícils

Dl. 16 de juny a les 19:30

Per primer any el Centre cívic Pere Quartacull una celebració de la revetlla deSant Pere amb diverses activitats dedansa i música. També tindrà lloc unsopar col·lectiu on cadascú dels as-sistents haurà de portar un àpat.

Revetlla de Sant Perea Pere Quart

Dv. 27 de juny a les 20:00

El Reial Club Polo acollirà a partir dedemà passat i fins diumenge el Con-curs Nacional de Salt a les seves ins-tal·lacions. / RC Polo.

HípicaConcurs de saltDel 13 al 15 de juny

| 24 11 juny 2014línialescorts.cat Pròxima edició: 23 de juliol

Linialescorts 84

Documents

Transcript of Linialescorts 84