Linialescorts 80

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalínialescorts

12 de febrer de 2014 · Núm.80 · www.linialescorts.cat

Polèmica pàg 16

ICV-EUiA demana retirar la Medalla d’Or de laciutat a la infanta Cristina

Habitatge pàg 10

El consistori ven quatreblocs de protecció oficiala un fons d’inversió

Solidaritat pàg 14

Les farmàcies se sumenal projecte Radars perajudar la gent gran

Comerç pàg 20

L’Eix Sants-Les Corts celebrarà el Dijous Gras

Esports pàg 19

Albert Costa, nou directoresportiu del RCT Barcelona

Els cortsencs respiren alleujats perquè el Camp Nou es queda

Veïns i comerciants lamenten però que el Barça no està “obert al barri” i reclamen més comunicació del club pàg 10

Secrets de barripàg 3Les Corts diversifica els seus principals punts d’atracció turística

Foto: Canaan

Societat pàg 14

Pedralbes continuasent el barri més ric de tot Barcelona

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 12 febrer 2014línialescorts.cat

3 | En Portada 12 febrer 2014 línialescorts.cat

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia LesCorts, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elabo-rat un pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementària per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”

REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir unamillor distribució dels seus efec-tes en el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa envalor la identitat de cada barri idistricte i en destaca tots elsseus atractius, de manera que elsturistes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.

Tal com ja va avançar LíniaLes Corts, el Pla de Turisme

cortsenc és un dels més avançats,i ja s’implantarà aquest any ambl’objectiu principal de diversifi-car els principals punts d’atrac-ció, que ara són el Camp Nou ila serra de Collserola, cap a altreszones menys conegudes pelsturistes, com ara el barri vell deles Corts, l’església de Sant Ra-mon, el Palau de Pedralbes i elparc de Can Rigal, entre d’altres.

L’objectiu és ampliar l’ofer-ta per als turistes, impulsant lacultura, el patrimoni arquitec-tònic, el comerç i la gastronomiadels barris. Per això ja han co-mençat accions de comunicaciócom el nou mapa turístic.

Desconcentració territorialde l’activitat turística

Durant el 2013, un total de 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes. Foto: Arxiu

Pamela MartínezLES CORTS

12 febrer 2014

Districte| 4

línialescorts.cat

Urbanització | Millores al carrer Eugeni d’Ors El carrer Eugeni d’Ors es convertirà en una via amb prioritat per a vianants i de

plataforma única, amb l'ampliació de les voreres i amb un únic carril de circulació de 3,50 metres i un carril d'aparcament de 2 metres. Les obres, que

comencen el pròxim dimarts 18 de febrer, està previst que finalitzin cap al juny.

En les darreres setmanes s’hanposat en marxa diferents obres ala ciutat que formen part del Plade Millora Integral de l’espaipúblic de Barcelona (PMI). Con-cretament es tracta de diversesactuacions als districtes de LesCorts, l’Eixample, Sants-Mont-juïc, Sant Martí, Nou Barris,Horta-Guinardó i Sarrià-SantGervasi.

El Pla de Millora Integral del’espai públic de Barcelona con-templa actuacions fins al 2015 derenovació integral a 65 carrers i13 parcs. Hi ha previstes obres pera tots els districtes que suposaranuna inversió total de prop de45,57 milions d’euros. D’aquests,poc més de 40 milions d’euros esdestinaran a actuacions integralsi els altres cinc serviran per ferobres en espais verds.

Aquest pla està pensat permillorar l’accessibilitat, la il·lu-minació, el paisatge urbà, i elmanteniment dels barris peraconseguir una regeneració ur-bana. A més es treballa ambmaterials eficients per incentivar

l’estalvi energètic. En total, el Plade Millora Integral preveu laplantació de 597 arbres, la reno-vació de 56.000 metres qua-drats de voreres i l’asfaltatge de79.000 metres quadrats.

MILLORES A PRAT D’EN RULLA les Corts, una de les primeresactuacions que formen part delPMI, són les obres d’urbanitza-

ció al carrer Prat d’en Rull, quevan començar el passat 15 de ge-ner i que avancen a bon ritme.

Les obres es duen a terme enel tram comprès entre la Tra-vessera de les Corts i el carrer delTaquígraf Garriga. L’actuacióestà motivada per la necessitat demillorar i ampliar la xarxa de cla-vegueram d’aigües brutes pú-blica i d’embornals de recollidad’aigües pluvials en aquest tramde carrer.

S’aprofitarà per renovar elpaviment de voreres i calçada iper convertir el carrer en plata-forma única amb prioritat per avianants. També s’hi col·locarànou mobiliari urbà, com pape-reres als passos de vianants,s’instal·larà nou enllumenat in-tel·ligent, d’acord amb els crite-ris del Pla Director d’Il·lumina-ció de la ciutat, i es milloraran elsserveis i les infraestructures deconnexió wifi, sensors i fibra òp-tica. Les obres s’allargaran fins alpròxim 31 de març

Carrers més eficients a les Corts» Comencen diverses obres al districte en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic

» La urbanització del carrer Prat d’en Rull, que avança a bon ritme, és la primera actuació

REDACCIÓ4Barcelona ha estre-nat el primer carrer autosufi-cient, i ho ha fet al districte de LesCorts. Es tracta del camí de Fi-nestrelles, situat a les portes deCollserola. És el primer carrer au-tosostenible de la ciutat gràcies alfet de comptar amb una petitainstal·lació eòlica que s'acom-panya d'un seguit de plaques fo-tovoltaiques destinades a generari emmagatzemar l'energia provi-nent del vent i del sol. Aquestanova manera d'autoabastir-ses'ha traduït en la creació d'unail·luminació led discreta, elegantperò robusta.

Aquest projecte, pioner a laciutat, s'ha treballat en col·labo-ració amb la Fundació Asprose-at, centre especial de treball pera persones amb discapacitat in-tel·lectual, gràcies a la seva divi-

sió destinada a col·laborar enprojectes sostenibles de caràctermediambiental.

A banda de les obres al camíde les Finestrelles, al districte elmes passat es van acabar diversesobres d’urbanització que van co-mençar a finals de 2013. Es trac-ta de 40 accions urbanístiquesdestinades a millorar sensible-ment diversos petits espais delstres barris de les Corts. Les últi-mes a finalitzar van ser les obresd’arranjament de la cruïlla deJordi Girona i el passatge delsTil·lers, la urbanització del carrerIgnasi Solà Morales, la reparaciódels enfonsaments de l'avingudaAlbert Bastardas i les semaforit-zacions de les cruïlles entre Sabi-no Arana i Salvador Cardenal, en-tre Gran Capità i Cavallers i entreGran Capità i Sor Eulàlia Anzizu.

Primer carrer autosuficient

El carrer Prat d’en Rull (a dalt), la cruïlla dels carrers Gran Capità i Sor Eulàlia Anzizu (a baix) i el carrer Eugeni d’Ors (a la dreta). Fotos: Google Maps

Les Corts es renova amb el Pla de Millora Integral

RedaccióLES CORTS

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 12 febrer 2014 línialescorts.cat

| 6Opinió 12 febrer 2014línialescorts.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@oriolllado: Té valor el que fa @jordievoleamb el #procés català: equilibri, intel·ligèn-cia, valentia. Esforç únic davant de l’audièn-cia espanyola. #masygonzález.

@marinageli: 4 de febrer, Dia Mundial dela lluita contra el càncer. Cal liderar la pre-venció, la detecció precoç, l’accés al trac-tament i la recerca.

@ramirp: El TSJC i el TC són equivalentsactuals als canons borbònics que enderro-caven els baluards. Obren el camí per as-saltar la nostra llengua.

Els governants del PP i la sevafactoria ideològica FAES no fanres més que fer circular docu-ments en què volen demostrarque no existeix el dret d’autode-terminació, perquè no es troba ala Constitució espanyola de1978. Com que per a ells la defi-nició de conceptes relacionatsamb Espanya són dogmes in-amovibles, pensen que Espanyaés una unitat de destí dins l’uni-vers, que és indissoluble, in-amovible, incanviable, immodi-ficable... Per tant, no els cap dinsdel cap que l’Estat espanyol pu-gui ser un conjunt de pobles ique, en qualsevol moment, al-gun d’aquests pobles, del quals’apoderaren, després d’elimi-nar-li els furs ara fa tres-centsanys, pot elegir emancipar-se odeterminar-se lliurement, el quees diu en altres paraules, auto-determinar-se.

Molts governants espanyolssón tan antidemòcrates que nopoden consentir que cada po-ble elegeixi el seu futur, que lespersones que el formen tinguindret a decidir. Prediquen unavegada i una altra que la Llei noho permet, que les lleis espa-nyoles ho prohibeixen. Com siles lleis estiguessin per damuntdels pobles. Són les lleis les queestan al servei del poble i no elpoble al servei de les lleis. No vo-len saber que quan existeix unacontradicció entre la legalitatconstitucional d’un estat i la vo-luntat democràtica d’un poble,preval aquesta. I que quan es pre-tén i es vol que les lleis determininla voluntat dels ciutadans, i no al’inrevés, és que ens trobem enuna dictadura i no pas en unademocràcia.

4La FAESPer Joan Lladonet

Si l’Estat espanyol és democràtic,ha de complir amb els tractats ipactes que ha signat en l’àmbitmundial. A la Carta de l’Orga-nització de les Nacions Unides(ONU) hi ocupa un lloc privile-giat el dret a l’autodeterminació.Igualment en els dos pactes in-ternacionals de Drets Humansde 1966 (Pacte Internacional deDrets Econòmics, Socials i Cul-turals i el Pacte Internacional deDrets Civils i Polítics).

També s’hi han dedicatnombroses declaracions i reso-lucions de les Nacions Unides.Al principi de la Carta s’hi enun-cien els propòsits i es marca undels principals objectius: fo-mentar entre les nacions rela-cions d’amistat basades en elrespecte al principi de la igualtatde drets i en el de la lliure deter-minació dels pobles. També al’article 55, la Carta recordaaquest objectiu, quan afirma quel’ONU promourà el desenvolu-pament econòmic i social, la co-operació internacional i el res-pecte universal dels dretshumans, amb el propòsit decrear les condicions d’estabilitati benestar necessàries per a lesrelacions pacífiques i amistosesentre les nacions, basades en elrespecte al principi de la igualtatde drets i al de l’autodetermina-ció dels pobles.

L’article 1.1 dels dos pactescitats coincideix en la seva re-dacció i diu el següent: “Tots elspobles tenen el dret a la lliuredeterminació. A partir d’aquestdret estableixen lliurement laseva condició política i proveei-xen igualment el seu desenvo-lupament econòmic, social icultural

És veritat que el dret d’au-todeterminació es refereix prin-cipalment a territoris colonit-zats, però també parla denacions o pobles que tenen elseu territori en un Estat deter-minat que discrimina els seushabitants per raó de llengua,d’impostos, de cultura, o perqualsevol altre valor universal.També és possible que tractiaquest poble com si fos una co-lònia. En aquest cas, aquestspobles, sempre que visquin enun estat democràtic, tindrandret a decidir el seu futur.

Per tant, aquesta és la qües-tió: si l’Estat espanyol és demo-cràtic, qualsevol dels pobles queel formen podrà exercir el seudret a l’autodeterminació, casdels catalans que volen exercirel seu dret a decidir, el 9 de no-vembre de 2014. Si l’Estat els hoimpedís, quedaria clar que esviu en una dictadura, i aquestasituació hauria de ser conegudaper la UE i per l’ONU.

#SomEscola#EllsSíQueParlen

Entre capítol i capítol de lalenta i amarga dissolució delPSC, i hores abans que arribésla “jefa” des d’Andalusia, re-bíem amb ràbia la nova punya-lada al català: el TSJC ha fixatper primera vegada un percen-tatge, el 25%, de dedicació alcastellà, per solucionar les re-clamacions de les cinc famíliesque han demanat l’escolaritza-ció en castellà. Això vol dir queel funcionament del sistemaeducatiu català es veurà perver-tit en aquells casos concrets enquè hi hagi una persona sol·li-citant, i això s’haurà d’aplicar atot el curs.

El projecte d’anihilació dela llengua catalana segueix elseu camí a través dels jutjats.Aquesta és l’única manera queté l’Estat espanyol per supri-mir-la i imposar el castellà –elmal anomenat espanyol–, abanda de la via totalitarista,que avui resta latent peròaparcada. La idea és que el ca-talà sigui relegat a l’ús estricta-ment domèstic, sense haver derecórrer a la força –la via tota-litària–. És el model que s’hacomençat a aplicar a les ba-lears, seguint l’exemple delPaís Valencià, on la presènciade la nostra llengua a les aulesés pràcticament testimonial.Desactivar el català és desacti-var Catalunya i, per tant, des-activar la cultura catalana il’independentisme. En conclu-

sió, l’assimilació definitiva idesitjada del Principat de Ca-talunya a la Corona de Caste-lla. Convertir el nostre modeld’immersió lingüística en unde línies, com al País Valencià,serà el preu que la nostra llen-gua haurà de pagar si els cata-lans no som capaços de dotar-nos d’un Estat propi que reguliallò que fa referència a Catalu-nya, com en un país normalqualsevol.

No ens hem de deixar tre-pitjar, i menys quan veus in-ternacionals molt rellevantsparlen clar en relació al procéssobiranista català. Un dels as-sessors del president Obama,Ben Rhodes, arribava a certesconclusions optimistes sobreel silenci de les institucions in-ternacionals vers el cas català,malgrat les visites de Rajoy iels seus ambaixadors. Rhodes,conseller de Seguretat Nacio-nal adjunt de ComunicacionsEstratègiques i Redacció deDiscursos de la Casa Blanca,deia: “de vegades l'autonomiafunciona, de vegades els poblesesdevenen independents, devegades hi ha unions. Crec queen termes generals donem su-port a que hi hagi un procés derevisió d'aquests temes a cadapaís, però al final cada país icada grup de població prendràles seves decisions”. El món es-pera Catalunya. En silenci, éscert, però l’espera.

Per Oriol Jordan

4El món espera Catalunya 4És democràtic?Per Alexandre Socies

#EtVencerem

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línialescorts.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.33380-2005

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] febrer 2014línialescorts.cat

@cristina_pardo: URGENTE: un dirigentede política nacional y uno de Cataluña es-tán hablando. No miento, es real. #Masy-Gonzalez.

@anzova92: Hola @_susanadiaz, la familiade mi madre vino aquí para encontrar el trabajo que en vuestra tierra no ofrecíais.Ahora son unos catalanes más.

@HiginiaRoig: Ni núvols ni tempestes. Totel suport i solidaritat amb la vaga dels tre-balladors i treballadores de Catalunya Ràdioi TV3. #bondia.

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

Un diari obert

12 febrer 2014

Les Corts| 10

línialescorts.cat

A finals de gener el president delFutbol Club Barcelona, SandroRosell, feia públic que el CampNou es remodelaria i es quedariaal barri de les Corts, descartantaixí la possibilitat d’un trasllat ala zona de Can Rigalt, a tocar del’Hospitalet. Aquesta remodela-ció, que tindrà un cost per alclub blaugrana de 600 milionsd’euros, es realitzaria, segons vainformar Rosell en roda de prem-sa, entre el maig del 2017 i el fe-brer de l’any 2021.

La reacció de veïns i comer-ciants de les Corts, que portavenuns mesos a l’expectativa desque es va anunciar el possibletrasllat del santuari culer, ha es-tat positiva en aquest sentit. “No-saltres preferíem que no marxésl’estadi”, explica a Línia Les CortsCarlo Scoles, tresorer de l’Asso-ciació de Veïns del Camp Nou, jaque “l’enrenou que hauria oca-sionat el seu trasllat hauria estat

pitjor, perquè no sabíem què esfaria amb els terrenys que haurienquedat lliures”, afegeix.

“EL MILLOR LLOC ON POT SER”En una línia similar s’expressenels comerciants del barri. JosepEscofet, president de l’Eix co-mercial Sants-Les Corts, declaraa aquesta publicació que “el mi-llor lloc on pot estar el CampNou és on és ara”. Les pors que di-versos comerciants i hostalerstenien a causa de la possible mar-xa de l’estadi, tal com va recollirLínia Les Corts el desembre ique auguraven una possible “ruï-na per al barri”, semblen ara es-vaïdes. Amb tot, Escofet defensafermament l’actual situació delcamp, ja que des d’un punt de vis-ta comercial, “té més incidènciaque estigui en un lloc amb boti-gues que no en un descampat”.

INTEGRAR EL CAMP AL BARRIUna de les preocupacions delsveïns del Camp Nou era quès’hauria fet als terrenys que elBarça hauria deixat enrere. Ara

que ja es coneix la decisió de lajunta directiva culer, els cort-sencs es pregunten en què con-sistirà aquesta remodelació. “En-cara no sabem què és això de l’Es-pai Barça”, denuncia Scoles, queassegura que el club encara nos’ha posat en contacte amb ells.

De totes maneres, Scoles veuprofitós el projecte que vol im-pulsar la junta perquè “volen ferun espai permeable, que es puguitravessar a peu”, en contraposi-ció a l’actual illa, “tancada i aïlla-da”. Scoles creu que “els veïns, ino només els socis, han de podergaudir de l’estadi”, i afegeix queveu amb bons ulls aquesta “inte-gració del camp al barri” queproposa la directiva culer.

MÉS COMUNICACIÓAdela Agelet, secretària de l’As-sociació de Veïns de les Corts, ex-plicava a aquest periòdic el des-embre que “tot i ser veïns, no exis-teix una proximitat entre el Bar-ça i el veïnat”. En aquesta línia esmou Scoles, que opina que “elBarça s’hauria d’obrir al barri”.

Els socis votaran si estan d’acord amb la reforma el 5 i 6 d’abril. Foto: Arxiu

Veïns i comerciants, contentsamb la reforma del Camp Nou

» El barri de les Corts respira alleujat després del no trasllat de l’estadi» Associacions i entitats voldrien tenir més comunicació amb el Barça

Nova normativa departicipació ciutadana

SOCIETAT4 La Comissió dePresidència i Règim Interior del'Ajuntament de Barcelona vaaprovar inicialment el mes dedesembre el nou Reglament deParticipació Ciutadana. El que hihavia fins a l’actualitat estava vi-gent des del 2002 i era unapròrroga del de l’any 1986. LaComissió també va aprovar elReglament General d'Organit-zació i Funcionament dels Dis-trictes i el Reglament Interndel Consell de Ciutat.

Tots aquests projectes es-tan ara exposats públicamentfins al dia 23 d’abril, perquè elsciutadans i entitats veïnals pu-guin consultar-ne els contin-

guts i fer-hi les aportacions queconsiderin oportunes.

Segons han informat fontsmunicipals consultades per Lí-nia Les Corts, el Districte con-vocarà reunions específiques perdivulgar aquesta proposta, desti-nades a entitats i públic en gene-ral, tot i que encara no hi ha da-tes concretes fixades.

Mentrestant, es pot consultarel material i el web que han habi-litat el Grup de Treball del Consellde Ciutat i el Consell Municipald'Associacions de Barcelona(CMAB) per facilitar la compren-sió dels documents i potenciar eldebat sobre els temes relacionatsamb la participació.

Venen pisos de proteccióoficial a un fons d’inversió

HABITATGE4L’Ajuntament deBarcelona ha venut quatre pro-mocions d’habitatges de pro-tecció oficial a un fons d’inver-sió per 11,4 milions d’euros. Se-gons informa BTV, el fons ges-tionarà els habitatges durant75 anys i les condicions amb elsllogaters seran les mateixes.

Un cop finalitzada la cessióde 75 anys, els immobles tor-naran a ser propietat de l’A-juntament. Mentrestant, elsnous propietaris asseguren quecompliran les condicions delloguer social que tenen molts

dels veïns fins a 25 anys. El ti-nent d'alcalde d'Hàbitat Urbà iregidor de Les Corts, Antoni Vi-ves, ha assegurat a la televisióbarcelonina que el consistorivetllarà pel compliment delsacords i perquè no es produei-xi cap situació irregular.

Els pisos situats a la traves-sera de les Corts acullen diver-sos ciutadans però també enti-tats veïnals que utilitzen els bai-xos, les quals estan preocupadesper la possibilitat que el fonsd’inversió pugui apujar els preusdels lloguers.

F. Javier RodríguezLES CORTS

Congrés | 80 empreses ofereixen 1.500 feines per a jovesEl Palau de Congressos de Barcelona acollirà els dies 17 i 18 de febrer el primer congrés

d’ocupació i desenvolupament professional JOBarcelona, destinat a universitaris i joves titulats menors de 30 anys. Unes 80 empreses oferiran unes 1.500 ofertes de feina per cobrir places sobretot de Barcelona, però també en destins internacionals.

| 12 12 febrer 2014línialescorts.cat

Amb el suport de

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Carnestoltes!

Segueix-nos a la web de l’Eixwww.eixsantslescorts.com

La Festa del Carnestoltes, una de les mésarrelades a Catalunya, té l’origen a les ve-lles celebracions romanes i amb altres tra-dicions paganes encara més allunyades enel temps.

A Catalunya, el plat fort de la festa deCarnestoltes s'inicia amb l'arribada del Di-jous Gras i del rei Carnestoltes, i finalitza elDimecres de Cendra, amb l'enterrament dela sardina. Quan el petit peix ja és a l’altremón comença la Quaresma, quaranta diesde dejuni i penitència just abans de Set-mana Santa. Per això Carnestoltes està tanrelacionat amb el menjar: xató, coques dellardons, botifarra d’ou, sardines...

FESTA INFANTIL I GASTRONOMIA

Aquest any, el diumenge 23 de febrer, l’EixComercial Sants-Les Corts iniciarem el car-naval amb una degustació de productesde diverses cansaladeries dels nostresbarris, on els nens i les nenes seran prota-gonistes, amb animacions i jocs per ells.L’espai escollit per realitzar aquesta festa in-fantil i gastronòmica és el Portal de Sants(Vallespir, 12), que Sants va guanyar gràciesal pla BUITS i inaugurat el desembre.

El Portal de Sants vol ser un focus d'ac-tivitats socials, comercials, culturals i delleure perquè no quedi cap persona, entitatni comerç sense poder expressar la sevainiciativa de comunicació. En definitiva, unespai d'integració en el territori, d'impuls

social, comercial i cultural, i de millora de laconvivència i qualitat ambiental del barri.L’entitat que gestiona el Portal de Sants ésl’Associació de Veïns del Carrer Joan Güell iRodalies.

Tots els que teniu quitxalla estigueuatents als cartells penjats a les botigues delbarri, on us informarem dels detalls.

A continuació, us deixem un resum dela programació de la celebració dels carna-vals tant a Sants com a Les Corts.

Per la programació completa recoma-nem que consulteu en les respectives seusdels districtes o també per internet, a l'a-dreça http://guia.bcn.cat/ de la pàgina del’Ajuntament de Barcelona. A gaudir!

San Valentí, Sants i Les Corts plens de cors vermells

Rebaixesfins el 6 de març

Aprofitem que aquest mes és Sant Valentí, el diaque les parelles es demostren el seu amor amb re-gals i celebracions, per oferir-te unes quantes cu-riositats sobre aquest dia.

Els homes gasten gairebé el doble de més queles dones.

S'espera que més de nou milions de mascotesrebin regals per part dels seus amos.

El 15% de les persones s’enviaran flors entreelles.

El 50% de totes les targetes de Sant Valentí escompren durant els 6 dies anteriors a la celebració.

A Japó se celebra amb un festival anomenat "Ta-nabata". Les dones deuen donar xocolata alshomes, fent un d'especial per al seu enamorat.

A Dinamarca es regalen flors blanques i s'enviencartes. Aquestes cartes van signades substituint lesvocals per punts. Si la noia endevina qui li envia lacarta aquest l'obsequia amb un ou el dia de Pasqua.

A Gran Bretanya i Itàlia a més de celebrar SantValentí els enamorats i enamorades, ho celebren lessolteres. Diu la tradició que les solteres treuen el capa la finestra només aixecar-se i el primer home quepassi i les vegi es casarà amb elles.

Els italians preparen copiosos menjars per a totala família i per als amics.

Els colombians celebren el dia dels enamoratsel tercer cap de setmana de setembre.

A Estats Units i Canadà són típics els “valentines”,targetes de felicitació que elaboren els nens i inter-canvien amb els seus amics.

Els objectes més regalats són els sopars romàn-tics, regalar flors i finalment, els óssos de peluix.

Les botigues i comerços de l’EixComercial Sants-Les Corts se-guim de rebaixes fins al 6 demarç. Encara queda un mes per-què els veïns i veïnes dels nostrescarrers aprofitin els avantatgesque oferim, tant en preu com enqualitat.

Pel que fa al comerç, segonsl'Indicador de Comerç de Barce-lona, ICOB, durant l’últim trimes-tre del 2013 la meitat delscomerços de Barcelona (49,1%)ha mantingut o millorat en alguncas, la facturació respecte a l’anyanterior. Les dues últimes set-manes de Nadal, la facturaciódels comerços va augmentar el2%. Per contra, la facturació de laprimera setmana oficial de rebai-xes ha estat un 2,3% inferior quela de l’any passat. Millora lleuge-rament l'actitud davant la des-

pesa i l'afluència als comerços(un 67,7% i un 73,5%, respectiva-ment), mentre que s'incremen-ten les compres més petites(68%), s'adquireixen productescada vegada més llistats (60,8%)i es persegueixen més les ofertes,per sobre de la mitjana (66,5%).

Carnaval 2014 a Sants- 24 de febrerVisita dels Ambaixadors de Sa majestat Carnestoltes a les escoles de Sants.

- 27 de febrerArribada de Sa Majestat Carnestoltes a lesCotxeres de Sants

- 1 de març Carnestoltes al Mercat de SantsTallers, xocolatada i Rua Infantil al Parc de l'Espanya IndustrialGran Rua de Carnaval al Carrer de Santsdes de Badal fins plaça Espanya.

- 5 de marçEnterrament d'en Carnestoltes. Auditori Cot-xeres de Sants i Plaça de Bonet i Muixí.

Carnaval 2014 a Les Corts- 26 de febrerTaller infantil 'No et quedis sense el teu maquillatge de Carnestoltes' al CC. Can Deu.

- 27 de febrerConcurs de truites i concert amb el grup "Festucs al C. Joves de Les Corts.

- 28 de febrerFestival "El Matsuri 2014" al C.J. Les Corts.Arribada i pregó del Rei Carnestoltes a la PlaçaComas.

- 1 de marçGran Rua de Carnaval a Les Corts. Sortida desde la Plaça Comas.

- 5 de marçDimecres de cendra amb espectacle de foc i sardinada a la Plaça Comas.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 020

13 | 12 febrer 2014 línialescorts.cat

La Sílvia Corbi és una professional joveamb una llarga trajectòria. La consulta defisioteràpia actual fa déu anys que el vaobrir, però abans va passar per centres desalut diversos on va tenir l'oportunitat depracticar tot el que li van ensenyar a la ca-rrera i també va poder aprendre molt més.“Cada persona és un món, i has d’adap-tar els teus coneixements a cada per-sona”.

Perquè la fisioteràpia és un grau uni-versitari, encara que hi hagi gent que hoconfon amb fer massatges, com ens ex-plica: “el nostre objectiu és buscar lacausa que provoca aquella determi-nada patologia i curar-la, sigui en elnostre terreny o bé a través d’un altreprofessional. I una vegada curada lacausa, abordar la patologia per la qualel pacient ha vingut a la consulta”.

¿Què poden esperar les personesque acudeixen a la consulta d’un fisiote-rapeuta? Doncs com la Sílvia diu parlantdel col·lectiu professional, “nosaltresvolem ajudar a cada pacient en el seuprocés de recuperació i rehabilitacióamb els tractaments més adequatsper a restaurar l’activitat quotidianaal més aviat possible”. Per estar al diad’aquests tractaments, Corbi ha d’estarformant-se contínuament, el que signi-fica estar a l’avantguarda de les teràpiesmés innovadores i les tècniques més mo-dernes, com el tapping, entre d’altres.

Tan important és la prevenció en me-dicina com en fisioteràpia. De fet, la Síl-via Corbi ens recomana fisioteràpiapreventiva, “sí, i tant, no tan sols la fisio

és adequada quan hi ha una lesió.També és molt adequat per la personarealitzar sessions de control per tald’avaluar possibles disfuncions quepoden anar apareixent i, mitjançant lafisio preventiva, entre d’altres, posar-hi fre.

Nosaltres, abans de recomanarcada tractament, realitzem una anàlisirigorosa de cadascun dels nostres pa-cients: la seva condició física, anam-nesis personal, possibles traumes il’estat emocional que pugui estar re-lacionat amb les patologies diagnos-ticades”.

Un dels temes candents dins la pro-fessió de fisioterapeutes és l’intrusismelaboral. Com dèiem abans, confondre untractament de fisio amb uns massatges,per exemple. La Sílvia opina que “entotes les professions existeix aquestproblema i nosaltres, els fisioterapeu-tes, la patim d’una forma més directe.Quan apareix una patologia, la per-sona afectada ha de saber en mans dequin professional es posa. Darrerenostra hi ha una diplomatura univer-sitària i un Col·legi Professional queens avala”.

La Sílvia Corbi, actualment, passa con-sulta en un espai gran, amb tres lliteres il’aparatologia més actual, però la sevaambició es obrir “un centre multidisci-plinar, on oferir, a més, tractamentscomplementaris com acupuntura, die-tista, i poder abastar les patologies deles persones que vinguin en tota laseva complexitat”.

Sílvia Corbi, fisioterapeuta

“Abans de realitzar un tractament femuna anàlisi rigorosa del pacient”

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT

Amb el nou règim de l'IVA amb criteri de caixa, aprovat en la llei d'Emprenedors,des d'1 de gener de 2014 les empreses i autònoms que facturin menys de 2 mi-lions d'euros a l'any no hauran d'avançar a Hisenda l'impost de les factures finsque no siguin cobrades.

Encara que aquesta norma també afectarà les factures de despesa que nohagin pagat, l'IVA suportat de la qual no es podran desgravar. Malgrat els bene-ficis que pot suposar per a molts professionals autònoms i petites empreses queacusen problemes de liquiditat, hauran de complir amb una sèrie de requisits i obligacions per acollir-se a aquest nou règim.

El principal requisit que s'estableix per als subjectes passius que vulguin acollir-se al règim especial del criteri de caixa és que la facturació anual o volum d'operacions durant l'any natural anterior no hagi superat els 2.000.000 d'euros.

Per poder acollir-se a aquest nou règim, l'empresa o professional haurà desol·licitar-ho en presentar la declaració de començament d'activitat (model 036o 037) o en el mes anterior a l'inici de l'any natural en el qual hagués de comen-çar ser aplicable, modificant les seves dades censals en l'apartat relatiu al règimd'IVA que li correspon.

Així, la PIME o autònom tributaria en aquest règim des d'aquest moment i s'entendria prorrogat, excepte si decidís renunciar a ell, en aquest cas la re-núncia tindria una validesa mínima de tres anys, o quedés exclòs del mateix.

En les operacions que s'acullin al Règim especial d'IVA de Caixa, l'impost esreportarà en el moment del cobrament, total o parcial, de l'import percebut. Sino s'ha produït el cobrament, la meritació es produirà el 31 de desembre de l'any posterior. A més, serà necessari acreditar el moment del cobrament de l'opera-ció, ja sigui total o parcial.

Quan es tracti de repercutir l'IVA, la repercussió s'efectuarà en el momentd'expedir i lliurar la factura, però no s'entendrà com produïda fins al moment delcobrament de la factura.

La llei comporta un criteri simètric en aplicar l'IVA de caixa, és a dir, s'aplicarà tant a l'IVA reportat en les factures de vendes com a l'IVA suportat enles factures de despeses.

Així, per evitar situacions que poguessin incentivar el retard en el compli-ment de les seves pròpies obligacions comercials, la normativa estableix que elssubjectes passius veuran retardada igualment la deducció de l'IVA suportat en lesseves adquisicions fins al moment en què efectuïn el pagament d'aquestes alsseus proveïdors. La quantitat a pagar sortirà de la diferència entre l'IVA cobrat il'IVA realment pagat.

El dret a la deducció solament podrà exercitar-se a la declaració-liquidaciórelativa al període de liquidació en què hagi nascut el dret a la deducció de les quotes suportades, és a dir, en el període del pagament, o en les dels successius,sempre que no hagués transcorregut el termini de quatre anys.

A més, aquells subjectes passius que no s'hagin acollit a aquest règim peròque siguin destinataris d'operacions incloses en el mateix, no podran deduir-seles quotes suportades fins que no hagin abonat el pagament total o parcial deles mateixes. En cas que aquests imports no s'haguessin satisfet, no podria de-duir l'IVA fins al 31 de desembre de l'any immediat posterior a aquell en què s'-hagi realitzat l'operació.

Juan Navarro, www.assle.com

Criteri de caixaSílvia Corbi a la seva consulta de fisioteràpia.

SILVIA CORBI SOLERFisioterapeutaColegiada número 5378

FISIOTERÀPIA TRAUMATOLÒGICA I REUMATOLÒGICAFractures, contusions, luxacions, contractures, ruptures fibrilars, cervicàlgies, dorsàlgies, lumbo-citàlgies, tendinitis,. bursitis, esquinços, menisc, ròtula, artrosi, artritis, epicondilitis, epitrocleitis, espolons, osteoporosi i fibromiàlgia,...

FISIOTERÀPIA NEUROLÒGICAPàrkinson, hemiplègies, demències, alzheimer, esclerosi,...

FISIOTERÀPIA CARDIO-RESPIRATÒRIAPatologies venoses i limfàtiques (varius, edemes, limfoedemes), bronquitis, fibrosi quís-tica, emfisemes pulmonars,...

c/ Galileu, 142, planta 3 (Edifici Esportiu Badrena).T_678 323 203 . [email protected]

Primera visita, 15€presentant aquest anunci

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 020

Les farmàcies també ajudaranla gent gran que viu sola

Les Corts| 14 12 febrer 2014línialescorts.cat

Pedralbes continua sent el barri més ric de la ciutat

SOCIETAT4El barri de Pedralbescontinua sent el més ric de Bar-celona. Les dades de distribucióde renda familiar publicadesper l’Ajuntament en l’informeBarcelona 2014. El compromísamb les persones i la creació d’o-cupació relaten que si bé el dis-tricte amb una renda més alta ésSarrià-Sant Gervasi, el barri mésric continua sent Pedralbes, aldistricte de les Corts.

La mitjana de Barcelona sesitua en els 18.912 euros anuals(índex 100), però una família aldistricte té una renda de 26.412

euros anuals (139,7), el que situales Corts com la segona zonaamb més recursos de la ciutat.

Si la informació es desglossaper barris, Pedralbes passa aocupar la primera posició ambun índex de 240,7, el que supo-sa més de 45.000 euros anuals,seguit de les Tres Torres (215), aSarrià-Sant Gervasi, els dosúnics que superen l’índex 200.

La resta de barris del districtetambé superen la mitjana de laciutat, amb un índex de 129,6 ales Corts i de 109,3 a la Mater-nitat i Sant Ramon.

Vertebrar un teixit social formatpels comerços, els veïns i l’ad-ministració per ajudar aquellespersones grans que estan soles.Aquest és l’objectiu del projecteRadars, en marxa des de fa anys,al qual s’han sumat ara les far-màcies de Barcelona.

La col·laboració es va for-malitzar la setmana passadaamb la signatura d’un convenientre el Col·legi Oficial de Far-macèutics de Barcelona (COFB)i l’Institut Municipal de ServeisSocials del consistori, amb lapresència de la tinent d’alcaldede Qualitat de Vida, Igualtat iEsports, Maite Fandos, i delpresident del COFB, Jordi deDalmases.

Els professionals farmacèu-tics ajudaran a partir d’ara adetectar aquelles persones gransque viuen soles i que podrien re-querir una ajuda per part delsserveis socials del consistori.S’aposta per la figura del farma-cèutic, ja que d’una banda sónagents de salut, i de l’altra, veïnsintegrats plenament en el teixitsocial de l’entorn.

Els farmacèutics podran ac-tuar de tres maneres: informantels serveis socials de possibles ca-sos de persones amb necessitatsd’atenció, oferint la farmàciacom un punt de trobada entre elsserveis socials i la gent gran, o as-sessorant directament als veïnsd’edat avançada amb consells desalut i de medicació.

COL·LABORACIÓ VEÏNALAquest projecte va néixer al dis-tricte de Gràcia el 2008, peròl’any 2012 es va expandir a totala ciutat. Hi intervenen l’Ajun-tament de Barcelona, les entitatsdel tercer sector, moltes de les

Corts, i la ciutadania a títol per-sonal per crear una xarxa deprevenció que busca evitar l’ex-clusió i l’aïllament de la gent granque viu sola.

Una de les accions del pro-jecte ha estat la detecció de per-sones grans en situació de vul-nerabilitat a partir del Porta aPorta, amb la col·laboració de laCreu Roja, on voluntaris detec-ten barri per barri les personesamb necessitats, i després es faun seguiment telefònic. Una deles entitats que col·labora enaquest seguiment és l’Aula d’Ex-tensió Universitària, al barri dela Maternitat i Sant Ramon.

Imatge de la signatura de l’acord entre el COFB i el consistori. Foto: COFB

RedaccióLES CORTS

Una imatge de l’Avinguda de Pearson, a Pedralbes. Foto: Google Maps

| 16Les Corts12 febrer 2014línialescorts.cat

ICV demana retirar la Medallad’Or a la infanta Cristina

POLÍTICA4El president del grupmunicipal d'ICV-EUiA a l'Ajun-tament de Barcelona, RicardGomà, ha tornat a reclamaraquest passat cap de setmana algovern municipal que "iniciï elstràmits per retirar la Medallad'Or de la ciutat a la infanta Cris-tina", novament imputada en elprocés judicial del cas Nóos.

Gomà ha recordat que aques-ta medalla "és la màxima dis-tinció que pot atorgar l'Ajunta-ment", i s'adreça a aquelles per-sones "que hagin destacat per ha-ver prestat serveis rellevants a laciutat". "El propi reglament enpreveu la revocació si les perso-

nes que en són titulars fan acteso manifestacions contràries alsmotius que van justificar-ne laconcessió", ha exposat.

Per a Gomà, "una pretesaservidora pública a qui s'atri-bueix una presumpta col·labo-ració en una trama delictivacom la que s'investiga no mereixostentar el màxim reconeixe-ment de la ciutat, ni la repre-senta adequadament", per laqual cosa ha emplaçat l'executiude l’alcalde Xavier Trias a revo-car la concessió de la medalla,"tal com li han reclamat tambédestacats representants de lasocietat civil" barcelonina.

El PSC de Barcelona va comen-çar ahir dimarts una campanyapublicitària per donar a conèixerel seu procés de primàries per es-collir l’alcaldable socialista entreels barcelonins que puguin estarinteressants a participar-hi.

Segons Lourdes Muñoz, co-ordinadora de la comissió orga-nitzadora de les primàries i en-carregada de presentar ahir a lapremsa la campanya publicitària,l’objectiu del partit és arribar,com a mínim, als 6.000 registresde persones que no militin al par-tit. Una xifra molt factible si es téen compte que la suma dels avalsciutadans necessaris (entre 1.000i 1.500) que han d’aconseguir elssis precandidats ja arribarien aaquest volum.

Tot i això, i com ja han reco-llit diversos mitjans, el partit esmostra conservador en relacióamb la xifra total de participantsprevista de cara a les votacions deles primàries. Segons les prime-res estimacions del partit i de di-versos precandidats, la partici-pació oscil·laria entre els 10.000i els 15.000 votants, el que sig-

nifica un 1% de la població totalresident a la ciutat.

MICROMECENATGEPer altra banda, el partit ha po-sat en marxa una campanya demicromecenatge amb l’objectiude recaptar fons per finançar elvídeo de promoció de les primà-ries, titulat Fem Barcelona, femprimàries. Segons el PSC, estracta d’una iniciativa innova-

dora, ja que “per primer cop alnostre país un partit polític im-pulsa una campanya de recap-tació econòmica col·lectiva i enxarxa d’aquesta mena”.

L’objectiu d’aquesta iniciati-va és doble. Per una banda acon-seguir 6.500 euros per pagar larealització del vídeo i, per l’altra,implicar el major nombre depersones en la difusió i partici-pació de les primàries socialistes.

El PSC intenta fer arribar el seu procés de primàries als ciutadans. Fotos: PSC

El PSC inicia una campanyapublicitària de les primàries

RedaccióLES CORTS

12 febrer 2014

Cultura| 18

línialescorts.cat

Un any més, les escoles i institutspúblics i concertats de la ciutatorganitzen les seves Jornades dePortes Obertes. Unes jornadesque són especialment impor-tants per a totes les famílies quetenen fills o filles que han d’ac-cedir per primera vegada al sis-tema educatiu català o que hande canviar de centre.

En aquest sentit, les jornadessón una oportunitat única perconèixer el projecte educatiu decada centre i poder prendre lamillor decisió segons les neces-sitats de cadascú. És un primer

pas que pot ser de gran ajuda perseleccionar el centre educatiumés adequat de cara al procésposterior de preinscripció i ma-trícula per al curs 2014-15.

OCTAVETA INFORMATIVAPer donar a conèixer la Jornadade Portes Obertes de les escoles,l’Ajuntament ha editat una oc-taveta en la qual hi ha una rela-ció d’escoles i instituts públics iconcertats del districte.

Les dates de les Jornades dePortes Obertes varia en funció decada centre. A la pàgina web delDistricte (www.bcn.cat/lescorts)o al portal d’educació de l’Ajun-tament (www.bcn.cat/educa-cio) es poden consultar totes lesdates de manera fàcil i ràpida.

En línies generals, i tot i quehi ha alguns centres que ja hancelebrat les jornades –com el casde Thau o de la llar d’infants delPare Manyanet–, la majoria lesfaran al llarg dels pròxims me-sos. Avui mateix, de dos quartsde quatre a dos quarts de cinc, elcentre Sant Ramon Nonat - Sa-grat Cor organitza les seves, quetambé es repetiran demà a par-tir de dos quarts de dotze i finsa la una del migdia.

Altres centres educatius, coml’Escola Barcelona, l’Escola Du-ran i Bas, l’Escola Les Corts,l’Institut Ausiàs March i SantaTeresa de Lisieux les celebraranaquest mes de febrer, mentreque la resta ho faran durant elmarç, l’abril o principis de maig.

Les escoles de les Corts celebrenles Jornades de Portes Obertes» La majoria de centres les faran durant aquest mes, el març i l’abril

» Són una oportunitat per conèixer els diferents projectes educatius

L’Orquestra Simfònica JuliàCarbonell, a l’Auditori AXA

MÚSICA4Dins del Cicle Simfò-nic Auditori AXA - Illa Diagonal,l'Orquestra Simfònica Julià Car-bonell de les Terres de Lleida ac-tuarà a l'auditori (Av. Diagonal,547) aquest pròxim diumenge 16de febrer.

Nascuda l'any 2002 amb l'ob-jectiu de facilitar l'accés de tots elsciutadans a la música simfònica,en la seva curta existència l'Or-questra ha realitzat concerts,amb gran èxit de públic i de crí-tica, en àmbits tan diferents compoblacions on han gaudit perprimera vegada de la presènciad'una orquestra simfònica o ensales tan emblemàtiques com elGran Teatre del Liceu, el Palau dela Música Catalana i l'Auditori deBarcelona. Liderada pel reco-negut director Alfons RevertéCasas, l’Orquestra s'ha fet unlloc destacat en el panorama ac-tual de la música catalana.

A l’actuació de diumenge al’Auditori AXA, l’Orquestra in-terpretarà les Vesperae solennesde Confessore en do major, K.339, obra de Wolfgang AmadeusMozart i considerades una de lescomposicions religioses més re-llevants de la història de la mú-sica. L'obra va ser composada

durant l'etapa en què Mozart vaocupar el lloc de compositor dela cort del príncep-arquebisbe deSalzburg, Hieronymus von Co-lloredo.

L'obra està composta per sisseccions de les vespres: la com-posició segueix la litúrgia catòli-ca per a les vespres, incloentcinc dels salms de l'Antic Testa-ment i el magnificat de l'Evangelide Sant Lluc. Cada secció acabaamb la doxologia Gloria Patri.

El Memorial 1714 recordaLuis Ulloa Cisneros

MEMÒRIA4Aquest passat di-lluns es va inaugurar l'estela enrecord de l'historiador i enginyerperuà Luis Ulloa Cisneros, en-terrat al cementiri de les Cortsl'any 1936.

Ulloa va publicar l'any 1927el treball Coulomb, catalan. Lavrai genèse de la découverte del'Amérique, traduït aquell mateixany al català per Domènec Pa-llerola. Les seves tesis sobre l'o-rigen català de Cristòfol Colomvan causar un gran impacte en

la intel·lectualitat catalana delsanys vint i trenta del segle XX iUlloa va voltar per tot Catalun-ya i altres països per defensar-lesamb tot rigor mitjançant elsseus articles, conferències i opus-cles.

En aquest sentit, les aporta-cions d'Ulloa resulten fona-mentals a l'hora de demostrar,com apunten els organitzadorsde l’acte en record seu, que “Co-lom era d'origen català i haviaarribat a Amèrica l'any 1472”.

RedaccióLES CORTS

Arrenca la segona edició de la Setmana RetrofuturistaTROBADA4Conferències, ter-túlies, trobades de creadors,presentacions audiovisuals.Aquests són alguns dels ele-ments que integren el programade la segona edició de la Setma-na Retrofuturista que se celebraen diversos espais de la ciutat del10 al 15 de febrer.

El tret de sortida de la pro-posta el va donar la xerrada quevan realitzar a l'Ateneu de Fa-bricació de les Corts aquest pas-sat dilluns 10 de febrer JoséMiguel de Tyrannosaurus Booksi Elisabet Roselló, directora de laSetmana Retrofuturista.

Avui dimecres, a l’FNAC deL’Illa, es presenta la ponència ti-tulada Del futurisme al retrofu-turisme: amors i desamors en-tre homes i màquines, a càrrec deJordi Font-Agustí, i demà dijoustambé hi ha diverses propostes.

No obstant això, les més des-tacades arribaran aquest dissab-te a partir de les onze del matí al’Ateneu de Fabricació. La jorna-da començarà amb l'oberturadels estands de creadors i la par-tida Europe 1900 (joc de rol detaula) i es completarà amb taulesrodones, conferències, concur-sos i presentacions gratuïtes.

L’Ajuntament ha editat una octaveta informativa de les jornades. Fotos: Districte

Conferència | Fatiga crònica, sensibilitat química i fibromiàlgiaDemà dijous 13 de febrer, a les sis de la tarda a la Sala de Plens de la Seu del Districte (plaça

Comas, 18), tindrà lloc una conferència sobre la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiplei la fibromiàlgia. La conferència anirà a càrrec de la doctora Carme Valls Llobet, directora delprograma Dona, Salut i Qualitat de Vida dels Centres d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).

19 |

12 febrer 2014

Esportslínialescorts.cat

L’ex tennista Albert Costa va serdesignat a principis de mes comel nou director esportiu delReial Club Tennis de Barcelona.Costa tindrà la responsabilitatde tota l’àrea tècnica de l’entitat,incloses les escoles de Tennis ila de Pàdel.

L’actual director del Barce-lona Open Banc Sabadell-Tro-feu Conde de Godó es va incor-porar a la seva nova ocupacióabans-d’ahir.

Costa substitueix en el càrreca Karim Perona. L’esportistacatalà, amb un Roland Garrós(2002) a l’esquena, un bronzeals dobles dels Jocs Olímpics deSydney de l’any 2000 –al costatd’Àlex Corretja–, i 12 títols mésdel circuit ATP, entre ells unGodó l’any 1997, és un dels te-

nistes amb millor palmarès de lahistòria d’aquest esport de ra-queta a Catalunya.

A més de les seves virtutscom a esportista i com a tècnic,Costa ha demostrat posseirenormes qualitats com a gestoren el seu pas, aquests últimsanys, per la Federació Catalana

de Tennis i la Real FederaciónEspañola de Tenis. L'adéu a Ka-rim Perona suposa el tanca-ment d'una etapa satisfactòria demés de quatre anys. Per altrabanda, des del RCT Barcelona esmostren “satisfets del futur il·lu-sionant” que suposa l’arribadad’Albert Costa a l’entitat.

La gran victòria de Costa va ser la del Roland Garrós del 2002. Foto: RCTB

Albert Costa, nou directoresportiu del RCT Barcelona

» L’extennista substitueix Karim Perona a la gestió esportiva del club» El lleidatà compta amb un dels millors palmaresos del tennis català

Acord entre el RC Polo i AGMper promoure beques als EUAAJUTS4El Reial Club Polo il’empresa AGM, que ajuda es-tudiants i esportistes en l’àmbitinternacional per obtenir unaplaça a les universitats dels Es-tats Units (EUA), van signar aprincipis de mes un acord perpromoure beques entre els es-portistes del club cortsenc a lesuniversitats nord-americanes.

L’objectiu és que els socis iesportistes coneguin les opcionsque ofereix el sistema nord-americà i les seves diverses vies

de suport a l’educació i l’esportmitjançant les beques esportivesd’alt nivell, acadèmiques o in-ternacionals.

De fet, molts esportistes delPolo ja es troben estudiant ientrenant a algunes universitatsdels EUA, una tendència que se-gons informa el club va aug-mentant any rere any gràcies alsavantatges que ofereix el siste-ma educatiu nord-americà, quecombina l’estudi amb la pràcti-ca de l’esport d’alt nivell.

Més de 15.000 corredorsinscrits a la Zurich Marató

ATLETISME4Fins ara, prop de15.000 corredors ja s’han inscrita la 35a edició de la Zurich Ma-rató de Barcelona, la quarta cur-sa d’aquestes característiquesmés important del continenteuropeu –per darrere de les ma-ratons de Londres, París i Ber-lín– i la que aplega a més gent deles que es disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindràlloc el pròxim diumenge dia 16de març, passarà pel districte de

les Corts. En concret els corre-dors participants travessaranl’avinguda de Joan XXIII i laTravessera de les Corts.

La xifra de participants man-té el ritme de l’edició anterior iconsolida el creixement d’unaprova que des del 2008 ha du-plicat el nombre de corredors. Lacompetició comptarà amb 48punts d’animació amb música iball a càrrec d’entitats culturalsde la ciutat.

RedaccióLES CORTS

Bàsquet | Nova victòria del Joventut les CortsEl Club Bàsquet Joventut les Corts va derrotar a domicili per 47 punts a 79 al

Geieg durant la passada jornada de Copa Catalunya femenina. Així, el club cortsenc es consolida al capdavant de la classificació, però seguit de molt a prop pel Club Bàsquet

Cerdanyola. Ambdós conjunts només han perdut 3 partits durant el que va de temporada.

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 14, unadotzena d’escoles de la ciutatvan ser obsequiades amb mate-rial de bàsquet. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que els grans esdevenimentsdeixin un llegat social a la ciutat,en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la cele-bració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia3 va tenir lloc al Palau de la Mú-sica el sorteig de grups del Mun-dial. L’equip espanyol no va te-nir gaire sort i va quedar enqua-drat en un difícil grup que com-partirà amb França, Sèrbia, elBrasil, Iran i Egipte. Tanmateix,la selecció estatal no s’enfronta-ria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.

El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

12 febrer 2014

Comerç| 20

línialescorts.cat

Més de 1.500 euros recaptatsa la Patinada Solidària

PEDRALBES CENTRE4Al des-embre, el Pedralbes Centre va or-ganitzar una patinada solidària,celebrada a la seva pista de gel,amb la finalitat d’ajudar a fi-nançar projectes de diverses or-ganitzacions com ADA, Unicef ola Fundació Pare Manel. Les da-des finals de la campanya donenun total de 1.520 euros recaptats.El passat 29 de gener, ADA va re-collir el seu xec de 506 euros,amb el qual donarà suport a lescomunitats adivasis de l’Índia.

Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local

AJUTS4L’Ajuntament destina-rà 1,2 milions d’euros en sub-vencions adreçades al comerç lo-cal i de proximitat enguany.

Aquestes subvencions, queatorga l’Ajuntament a través dela Direcció de Comerç i Consum,tenen com a objectiu fomentar lacompetitivitat i dinamitzar elcomerç urbà a la ciutat.

Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-

sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”. Po-den optar als ajuts les associa-cions comercials territorials iles entitats de comerç.

L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes de la ciu-tat es van beneficiar d’aquestessubvencions.

L’Eix Sants-Les Corts porta el Dijous Gras carnavalesc

CARNESTOLTES4L’Eix comer-cial de Sants-Les Corts ja escal-fa motors per a la festa i la di-versió carnavalesca. El pròximdiumenge 23, a l’espai buit del fi-nal del carrer Vallespir, l’eix co-mercial celebrarà el seu particu-lar Dijous gras, una cita que en-guany se celebrarà per primeravegada i que vol invitar als veïnsde la zona a gaudir de la joia queporta el rei Carnestoltes.

Durant la jornada hi haurà untast de productes de cansalade-ria dels comerciants de l’eix, queoferiran, entre d’altres, llardonsi botifarra d’ou als qui s’hi vul-guin apropar.

“Pot ser una diada simpàtica,i que a més ajudi a promocionarels productes cansaladers típicsde l’època”, afirma a Línia lesCorts Josep Escofet, president del’Eix comercial Sant-Les Corts.

En aquest sentit, també s’or-ganitzarà un concurs de disfres-ses infantils i espectacles de ti-telles i pallassos. Per tal de fer ba-rri i amenitzar la diada, els can-saladers presents a la celebracióduran davantals especials amb ellogo de l’associació. Una diada,afirmen des de l’eix, que vol en-grescar els veïns i veïnes i ajudara promocionar els productes queofereixen els seus comerciants.

El ‘dijous gras’ se celebra a Catalunya i dóna pas al Carnaval. Foto: Arxiu

A poc a poc sembla que els re-sultats dels comerços barceloninscomencen a repuntar. Això és elque es desprèn de les dades delquart trimestre del 2013 de l’In-dicador de Comerç de Barcelona(IcoB), elaborat per ESADE perencàrrec de la Fundació Barce-lona Comerç, i que realitza son-dejos trimestrals a una mostrad’uns 500 establiments dels prin-cipals eixos de la ciutat.

En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesosdel 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant: són esperan-çadors”, indica a Línia Les CortsVicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç. Toti així, Gasca reconeix que “no dei-xen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany, ja que aquests resultats fanintuir una millora durant el2014. “Aquestes dades són un

bon punt de partida per a aquestany que comencem”, afegeixGasca.

Pel que fa a les rebaixes, l’es-tudi indica que les vendes durantla primera setmana de des-comptes van ser un 2,3% infe-riors a les de l’any passat. “Du-rant el mes de desembre es vanavançar les ofertes i les promo-cions, i això ha afectat la cam-panya de rebaixes”, explica Gas-ca en aquest sentit.

L’IcoB és un estudi encarregat per la Fundació Barcelona Comerç. Foto: Arxiu

Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre del 2013

» L’IcoB reflecteix que la caiguda de les vendes s’està ralentitzant» Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “són resultats esperançadors”

F. Javier RodríguezLES CORTS

Concurs | S’entreguen els Premis Mercuri del Comerç El primer concurs de cinema Premis Mercuri del Comerç Creu Coberta va deixar com a guanyador

el curtmetratge Clautisme, obra de Pol González, Àlex Miñarro i Lídia Artigas. Aquest certamen, queté com a objectiu fomentar la unió entre el comerç i el món del cinema, va comptar amb un jurat de

luxe, entre ells l’actor i director Abel Folk, l’actriu Sílvia Bel i el presentador Roger de Gràcia.

Serveis21 | 12 febrer 2014 línialescorts.cat

Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques

» Les preinscripcions es poden fer fins al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors,tot coneixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Ca-talunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició,està adreçat a les famílies cata-lanes amb fills i filles menors de18 anys i ofereix estada per a9.023 famílies (47.057 places),fet que suposa un augment res-pecte a l’any passat del 4% ennombre de famílies i del 5% ennombre de places. La tipologiad’estada es diferencia en torns decap de setmana, Setmana Santa,estiu i tots els ponts. El preu és

de 26,35 euros per persona init –IVA inclòs–, tot i que hi haun seguit de descomptes per alsinfants i per a les famílies nom-broses o monoparentals. El preuinclou la pensió completa i acti-vitats en estades de torns supe-riors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaés per a estades entre el mes demarç i setembre. El període depreinscripció està obert fins al24 de febrer i les preinscripcionses podran fer per internet. En-guany hi ha nous albergs dis-ponibles i una nova eina de ges-tió de reserva i preinscripció. El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu

RedaccióLES CORTS

QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.

QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.

QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–.Els infants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte,els d’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anystenen l’estada gratuïta. A més, les famílies nombroses omonoparentals gaudiran d’un 10% de descompte en la re-serva. El preu inclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades entre el mes de març i setembre.

QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció és del 3 de febrer a partir deles dotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.

ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgi-na web xanascat.cat/vacancesenfamilia o bé al portal gen-cat.cat/benestarsocialifamilia/familia. El procedimentés ràpid, còmode i apte per a tots els usuaris.

Agenda| 22 12 febrer 2014línialescorts.cat

DIMARTS 25 DE FEBRERTarda Projecció de la cinta 1408, una pel·lícu-

la basada en el llibre d’Stephen King que ex-plica la història d’un escriptor de novel·les deterror escèptic que viurà una situació para-normal a l’habitació d’un hotel. / Centre cí-vic Riera Blanca

FINS AL 25 DE MARÇ18:30-20:00 Taller d’iniciació a l’escalada que

ensenyarà els participants els principals co-neixements d’aquest esport. Cal inscripció prè-via. / Espai d’Adolescents Bacardí.

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Viuen per ballar... ballen per viure.

Una exposició a càrrec de Lys Moya queacull el Centre cívic de Riera Blanca. L’entra-da és gratuïta. / Centre cívic Riera Blanca

FINS AL 27 DE FEBRER19:00 Masera mostra un reportatge fotogràfic

i solidari sobre el treball de les missioneresFilles de la Caritat a Madagascar. A més de lesfotos, es presentarà un llibre per recaptar fonsper als hospitals de Madagascar. / Centre cí-vic Can Deu

DIMARTS 18 DE FEBRER17:30 Sóc com sóc i altres contes volen sensibi-

litzar els infants envers les persones amb dis-capacitat. Activitat destinada a nens i nenesmés grans de 4 anys, i conduïda per ElisabethUlibarri. / Biblioteca Can Rosés

DISSABTE 15 DE FEBRER11:00 Ballmanetes és una sessió que ajudarà a

l’estimulació afectiu-creativa del nadó a tra-vés de la música. Aquesta és una activitat fa-miliar adreçada a nens i nenes entre els 6 me-sos i els 3 anys. / Biblioteca Miquel Llongueras

DIMECRES 19 DE FEBRER19:30 El Saló de Plens de la Seu del Districte de

les Corts acollirà la primera Audiència Públicad’aquest any 2014. L’Audiència Pública vol po-tenciar la comunicació periòdica entre elConsell del Districte i la ciutadania.

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ALTRESEXPOSICIONSESPORTS

[email protected]

En aquest taller infantil que ofereix elPedralbes Centre s’ensenyarà a fermàscares especials de Carnestoltes. Ésnecessària la inscripció prèvia, i l’en-trada per nen costarà 10 euros. L’ac-tivitat tindrà lloc a la botiga Dídac-mania. / Pedralbes Centre

Jumping ClayDs. 15 de febrer a les 18:00

En el marc de l’activitat dels Diumengesmusicals, el Centre cívic Pere Quart ofe-reix el concert d’una orquestra de gui-tarres sota la direcció de Juan Ramón Ar-ceo García.

Fibromialgia, fatiga crònica i sensibilitat química

Conferència al voltant d’aquestestres afeccions organitzada per l’As-sociació Catalana de Síndrome deFatiga Crònica i el Districte de lesCorts, i anirà a càrrec de la docto-ra Carme Valls. / Seu del Districte

El Torneig Juvenil de Tennis i Pàdel es-pecial de Sant Valentí està adreçat a ju-gadors i jugadores d’entre els 18 i els30 anys, i tindrà lloc a les instal·lacionsdel Reial Club Tennis de Barcelona.

Torneig juvenil Sant ValentíDv. 21 de febrer

Dj. 13 de febrer a les 18:00

Diumenges musicals:Orquestra de guitarres

Dg. 9 de març

13 de febrer de 1999 Es compleixen 15 anys de la mort de Carles Sabater El cantant de Sau va morir la matinada del 13 de febrer del 1999,després d'un concert a Vilafranca del Penedès, on ell i Pep Salapresentaven el seu dotzè disc i engegaven una gira.

E F E M È R I D E

| 24 12 febrer 2014línialescorts.cat Pròxima edició: 12 de març

Linialescorts 80

Documents

Transcript of Linialescorts 80