Línia Sants 222

24
Redacció 93 593 70 11 · [email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74 La Marina S’inaugura la Clínica Antoni que aportarà 250 places hospitalàries www.liniasants.cat · 22 de setembre de 2011 · Núm.222 · 15.000 exemplars Sol·licitat el control barcelona línia sants Hostafrancs Tot a punt per al tret de sortida de la Festa Major 16 22 Foto: Jordi Sugrañes “Ser regidor és la més alta responsabilitat política que he tingut” 3 i 4 L’Ajuntament aposta per privatitzar l’Anella Olímpica 21 Foto: Arxiu Crítiques al deteriorament de la plaça Països Catalans El Col·legi d’Arquitectes posa en evidència la deixadesa d’aquest espai en una exposició 8 L’Ajuntament aposta per privatitzar l’Anella Olímpica Jordi Martí, regidor Jordi Martí, regidor

description

Línia Sants 222

Transcript of Línia Sants 222

Page 1: Línia Sants 222

Redacció 93 593 70 11 · [email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74

La MarinaS’inaugura la ClínicaAntoni que aportarà 250 places hospitalàries

www.liniasants.cat · 22 de setembre de 2011 · Núm.222 · 15.000 exemplarsSol·licitat el control

barcelona líniasants

HostafrancsTot a punt per al tret de sortida de la Festa Major �16

�22

Fot

o: J

ord

i Su

grañ

es

“Ser regidor és la mésalta responsabilitat

política que he tingut”

�3 i 4

L’Ajuntament aposta per privatitzarl’Anella Olímpica �21

Foto: A

rxiu

Crítiques al deterioramentde la plaça Països CatalansEl Col·legi d’Arquitectes posa en evidència la deixadesa d’aquest espai en una exposició �8

L’Ajuntament aposta per privatitzarl’Anella Olímpica

Jordi Martí, regidorJordi Martí, regidor

Page 2: Línia Sants 222

2� Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]íniasants.cat

Page 3: Línia Sants 222

En portada 3�líniasants.catSetembre201122

El regidor, Jordi Martí, creu “prioritari” donar un impuls al projecte de Can Batlló-Magòria> Creació de feina, més seguretat i millor neteja seran objectius principals de la seva gestió

Foto: Jordi Sugrañes

Després d’una llarga trajectòriapolítica, el convergent Jordi Martíha aterrat a la regidoria de Sants-Monjuïc en el que representa elseu repte polític i personal mésimportant. A més de donar solu-cions als problemes que afectena cada barri en particular, Martíconsidera que l’Ajuntament had’afrontar qüestions que afectena tots els ciutadans de Barcelona,com és la destrucció de llocs detreball i l’increment de l’atur.

Què significa per a vostè elnou càrrec de regidor? Tinc la sensació de tenir entremans una gran responsabilitatpolítica i, també, personal. Hetingut responsabilitats polítiquesal llarg dels últims anys, però crecque aquest és el repte més impor-tant i el que em genera mésperspectiv es personals, per as-solir els objectius que ens vamplantejar en campanya. Tal comva dir l’alcalde Trias, volem serl’Ajuntament de les persones,estar a prop seu i millorar el seudia a dia. Des d’aquest punt devista, per a mi, és la més impor-tant responsabilitat política quehe tingut en els darrers anys.

És una manera d’acostar-semés als veïns?Crec que és la política en estatpur. Vaig ser diputat a Madrid, iva ser una gran responsabilitat;però considero que aquest càrrecés molt més important. A més,ens ha tocat viure i gestionarl’Ajuntament en els pitjors mo-ments dels últims trenta anys, nocal ser analista econòmic. Pertant, hi ha una responsabilit at

afegida a l’hora de gestionar elgovern de la ciutat.

Coneix el dia a dia del dis-tricte de Sants-Montjuïc?Mai he estat veí, malgrat que elconec com a barceloní. A més,com a president de CDC-Bar -celona he tingut contacte habit-ual amb els temes més candentsdels diferents barris. Per això, desdel primer moment, intento icontinuaré intentant fer una im-mersió absoluta a cada barri i acada gran o petita problemàtic a.Crec que estic ja en condicions defer una diagnosi general del dis-tricte i començar a concretar lesactuacions del futur.

Quin és el tema que calafrontar més urgentment?Hi ha un tema molt important atot Barcelona: la feina. Cal crearocupació. No ho podem fer lesadministracions, però sí podemcol·laborar i ajudar a aqu estacreació d’ocupació. Per a mi, és elmés important, sense ocupaciótot trontolla. Utilitzarem tots elsinstruments dels que disposemper afavorir i ajudar a que espuguin crear llocs de treball.

Hi ha altres temes concretsque també preocupen a laciutadania.És clar. Per exemple, l’Ajunta-ment pretén assegurar una ma-jor seguretat i una millor netejaa tots els barris. Arran tots elscontactes que he tingut al dis-tricte durant aquests dos mesos,es nota una percepció d’inse-guretat, sobretot en alguns puntsconcrets, i una manca de neteja.Malgrat que és una opinió subjec-tiva, si detectem aquesta per-cepció, tenim un problema.

El nou regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, durant l’entrevista

Què farà el districte persolucionar-ho?La màxima voluntat que té a questregidor és la d’estar a prop delsveïns, escoltant els seus pro -bleme s. El nou equip de gover nvol escoltar als ciutadans i a lesentitats, i intentar entendrel’abast del problema o de lareivindicació per tal de trobar lamillor solució. Paral·lelament,crec que tota la classe política hade fer un esforç, no sempre és fà-cil, de transmetre un missatgepermanent de pedagogia.

Què vol dir?Els temps que corren són compli-cats, i els temps que vindran no

auguren grans avenços. Per tant,hem de fer un màxim esforç decol·laboració, entre tots, entitatsi administracions, sector privat isector públic. Fer un esforç dediàleg impressionant per arribaral màxim consens. Així es podranprioritzar les actuacions que calfer, ja que no totes es podran durendavant.

L’alcalde Xavier Trias ha in-sistit en aquesta col·labo-ració conjunta.Aquest diàleg i consens implicatambé una gestió conjunta, i calestudiar com dur-la a terme. Enshem trobat que molta gent ensdemana ser protagonistes de lestransformacions de la ciutat, fetque ens encanta. Volem donarmés importància a la societatcivil. Una de les coses que m’es-tic trobant, i crec que és un delsmillors valors de Sants-Mon-tjuïc, és aquest interès per serprotagonistes de la gestió en eldia a dia del districte. No volennomés criticar. Ben al contrari,els veïns aspiren a agafar les reg-nes de la gestió en aquells àmbitson es pot fer. Tenim uns barris,com Sants o Poble Sec, amb unslideratges veïnals brutals. Aixòprovoca que no et puguis adormirmai. És bo que hi hagi iniciativesdes de la societat civil. El mateixalcalde Trias afirma que l’Ajun-tament vol entitats fortes, ar-relades, representatives i potentsper tal d’interlocutar amb elles. Sino hi fossin, amb qui interlocutes,sinó amb tu mateix.

Què pot fer el districte perpotenciar i donar suport alseixos comercials?Hi ha moltes maneres decol·labor ar, i la principal és quedes de l’equip de govern fem béla nostra feina. Això vol dir, perexemple, que assegurem una se-guretat eficaç i eficient. És a dir,

J. SugrañesSants-Montjuïc

“La propietat deCan Batlló té untermini curt per

assumir i fer front a les

indemnitzacions”

“Volem entitats fortes i arreladesper interlocutar;

les entitats del districte fan que

no t’adormis mai”

“La construcció del nou ambulatori aMagòria començarà l’any vinent”

Page 4: Línia Sants 222

4� líniasants.cat Setembre201122 Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]

Page 5: Línia Sants 222

bilitats. Els hem donat un termi-ni curt, de caire administ ratiu,perquè facin front a les indem-nitzacions. Per tant, ja no es trac-ta d’una negociació, sinó d’unacte administratiu pel qual hem

Foto: J. S.

El regidor Martí, fullejant el periòdic Línia Sants

el botiguer, que està de cara alpúblic, no pot estar tot el diapatint per si l’atracaran. La nete-ja és un altre tema important. Elcarrer ha d’estar endreçat perquèel ciutadà pugui passejar i com-prar amb comoditat i sense prob-lemes. A part, hem de fer una pe-tita revolució en el tema de lesllicències.

La podria concretar?Un dels propòsits d’aquest Ajun-tament a curt termini és unificarla normativa de llicències per im-pulsar l’activitat econòmica. Nopot ser que estiguem 200, 300,500 o 700 dies per atorgar unallicència d’obertura o d’ampliacióde negoci. Una manera d’ajudarals establiments, sense que im-pliqui una ajuda econòmica, és fa-cilitar que en 30 o 40 dies, en eltemps mínim necessari, una per-sona emprenedora tingui la llicèn-cia que li permeti obrir un nego-ci, transformar-lo, etcètera. Lanostra voluntat és accelerar iagilitzar tots els tràmits de conces-sió de llicències.

En quin estat es troba el pro-jecte de Can Batlló?És un tema prioritari, que jahavíem treballat des de l’oposició.Com a govern, en coherència ambel que havíem dit i en dos mesos,hem pres un parell de decisionsque ja són efectives. En primerlloc, hem acordat que la propietati la junta de compensació as-sumeixin les seves respon sa -

instat a la propietat a afrontar elpagament de les indemnitzacions.A part, hem instat un canvi demodalitat, així que l’Ajuntamentassumeix el lideratg e de la repar-cel·lació i, per accelerar tot el

procés, assumeix també les re-sponsabilitats pressupostàries.

Quina és la segona decisióvers Can Batlló?Ens hem posat en contacte amb laGeneralitat, i hem acordat que eldepartament de Salut liciti ja,aquest mateix mes de setembre,el projecte de construcció del nouCAP Magòria. De manera quel’adjudicació es pugui produir enels propers dies o setmanes, pre-vissiblement al mes d’octubre.Això vol dir que les obres de con-strucció del nou ambulatori po-dran començar ja l’any vinent.D’aquesta manera, es torna adonar impuls al projecte, que enaquests moments estava aturat.Vam dir que era una prioritat ihem començat intentant demo s -trant-ho, tot i que sabem que noés un projecte fàcil i que durà moltde temps.

Hi ha una reivindicació veï-nal que no ha estat satisfetaen els darrers anys. Es trac-ta de la reforma dels jardinsde Can Mantega.Realment l’entorn dels jardins i laplaça s’ha anat degradant al llargdels anys. Per això, ho vam in-cloure al programa electoral. CanMantega necessita una actuacióintegral, dialogada i consensuadaamb els veïns. Aquest compromísel mantenim. Hem de veure quinencaix té en els pressupostosd’aquests anys, ja que una ac-tuació d’aquest tipus és cara. Fer

un pegat és barat, però entenemque, a la llarga, acaba sent inefi-caç i surt encara més car. Podemdir als veïns que sí tenim previstauna acció integral, que consen-suarem amb ells, i que pot acabaren un procés participatiu. Aracal mirar quan podem fer-ho i en-caixar-ho en els pressupostos,per veure si es pot fer ja al 2012.No em puc comprometre encara,ja que cal negociar els impostosamb l’oposició.

Per últim, ens pot confir-mar si hi ha possibilitats quela gossera municipal se situïa la Zona Franca?Primer de tot, jo sempre parlo deCentre d’Acollida d’Animals deCompanyia (CAAC), perquè elterme gossera és antic i no descriude manera clara el que és actual-ment aquest tipus d’equipaments.Em sento orgullós de ser unapersona propera a les entitatsanimalistes i a les seves reivindi-cacions per a la protecció delsanima ls. Creiem que a lamuntanya de Montjuïc ja no hipodíem ubicar més equipaments,no és bo carregar-la d’instal·la-cions. Una de les solucions alter-natives que estem estudiant és laZona Franca, però no és un tematancat, ja que en paral·lel estemmirant si hi ha altres ubicacions,algunes d’elles fora del districte.A més, hem d’intentar consen-suar-ho de debó, social i política-ment. No com fins ara que era unconsens fictici.

líniasants.catEn portada Setembre201122 5�

Page 6: Línia Sants 222

6� líniasants.cat OpinióSetembre201122

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

Cartes dels lectors

líniasants grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

Línia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]

Sol·licitat el control

-Premi Diputació de BarcelonaTasis-Torrent de Comunicació Local 2010

Redacció: 93 593 700 [email protected]: 93 570 88 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]

La Foto Carrer Jocs Florals (La Bordeta)

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugra -ñes (Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), DavidGonzález (Línia Badalona), Raimon Sastre (Línia Maresme), PereGiménez (webs temàtics). Caps de redacció: Elisabeth Alfaro,Cris tian Gó mez, Montse López. Redacció: Silvia Llamas, AraceliGalván, Bernat López.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Cap de Vendes (Agències): Marcelo Villanueva. Coordinador comercial: Àlex Subirats Xarxa com-ercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Ricard Garcia, Joan Carles Cuenca i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Fotografia: Eduardo Benito. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López,Nico de Tullio i Freddy Blanco. Facturació: Teresa Anguela.

26.000 lectors quinzenals(onada 27-07-2011)

Sebastian Guirado, 45 anysParquetista

Per suposat que crec que s’ha deseguir fomentant la llengua cata-lana. Sempre és positiu donar su-port a la cultura i fomentar els co-neixements. Veig bé que es facincursos i iniciatives.

Raquel Recio, 30 anysComercial

Sempre es bo conèixer més llen-gues que el castellà, i més, enaquest cas, a Catalunya. Veigpositiu que es facin cursos i quees plantegin iniciatives perquè esfaci un ús social.

Ainoha Mayor, 30 anysComercial

Sí que veig positiu que es disse-nyin estratègies per promoure elcatalà al carrer. Està bé que lagent ho parli i que es faciliti l’a-prenentatge als que no ho par-len.

Mónica Campos, 38 anysInfermera

Veig positiu que es fomenti el ca-talà, ja sigui a través de cursos oacords per a què se’n faci un ússocial. El suport al desenvolupa-ment d’una llengua sempre hoveure positiu.

Andrés G, 48 anysJardiner

Em sembla molt bé que busquinfórmules per a què la gent parliuna llengua com és el català, ja si-gui adreçades a adults o nens. Apart de l’escola és necessari fo-mentar-lo.

S’ha de seguir fomentant el català?

MALBARATAMENT A LESESCOLES

Es parla de retallades a sanitat,es parla de retallades en educa-ció, es parla de l’endeutamentque el nostre Estat ha perpetrati que ara tots hem de pagar.Doncs bé, jo, com a simple ciu-tadà, no puc entendre la següentparadoxa. Per una banda, i perretallar despeses, han rebaixatel sou als docents, han ordenatque treballin més temps, han re-duït la seva plantilla i han aug-mentat el nombre d’alumnes al’aula per damunt del que marcala pròpia llei.

Per altra banda, l’Estat s’estàgastant monstruoses quantitatsde diners en un projecte d’aulesdigitals que, per ara, cap altre paísha volgut aplicar a les seves esco-les. I no dic pas que la digitalit-zació de l’aula no pugui esdeve-nir positiva, tant sols que ambaquesta crisi, ara no era el mo-ment.

En fi, per una banda, el Minis-teri d’Educació retalla a costade les escoles i, per l’altra, se’lsgasta en regalar joguines infor-màtiques als nostres escolars.En certa manera, l’Estat ha pri-mat els donatius a la majoria, lesfamílies votants, que el respectea la minoria professional, els do-cents.

I jo em pregunto, malbarataraixí els nostres impostos, no és undelicte? A Islàndia estan proces-sant a un ministre per això. Aquí,

ÀREA VERDA

Des de fa gairebé un any dos cotxes, un Renault 19 color blanc iun Ford Fiesta color taronja, es troben estacionats al final del car-rer Moianès, prop d’un arbre que té amarrada una bicicleta senseuna roda. El Ford Fiesta està sense el vidre de la finestra esquerrai el seu interior mostra un desordre total que el fa digne de serdestinat a ferralla. El Renault no ha passat la ITV des de l’any2010 i la del Ford Fiest a va caducar al juliol d’aquest any.

Alguns dels veïns d’aquest tram del carrer Moianès, davant l’o-cupació constant de les mateixes places de pàrquing per un període tan llarg i la visió tan depriment que causen, han denunciat als vi-gilants de l’Àrea Verda que facin alguna cosa perquè retirin els ve-hicles. Segons indiquen les ordenances de circulació: “No es per-met estacionar en el mateix lloc més de 8 dies”.

La resposta dels vigilants, indiferents al que passa al seu en-torn i mostrant un total desinterés per les queixes d’aquests veïnsva ser que no poden fer res. Al·ludeixen que els propietarisd’aquests cotxes són residents de la zona, paguen les seves taxesd’estacionament i que, només quan s’acumulin moltes denúncieso siguin reincidents, llavors el Ajuntament podrà prendre cartesen l’assumpte. Sembla, doncs, que la reincidència d’ocupar lesmateixes places de pàrquing durant tant de temps no és suficientmotiu. Segur que si els oxidats cotxes, amb la presència d’una bi-cicleta mutilada d’una roda, estigués davant del portal d’algunaautoritat municipal ja estarien apartats de la circulació. Un pen-sa que, quan es topa amb la desgana i falta d’empatia de qui hade vetllar pel compliment de les normes, és millor estar amb la bocatancada i mirar cap a un altre cantó.

Joaquim FábregaHostafrancs

a què esperem? El deute de l’Es-tat, el nostre, està en joc.

David Rabadà

‘alcalde Xavier Trias ha anunciat la seva intenció de privatit-zar l’Anella Olímpica de Montjuïc per tal de reduir costos. Aques-

ta ja era una idea que havien concebut els socialistes, però que novan arribar a dur a terme. Està clar que el manteniment d’aquestesinstal·lacions i l’organització d’esdeveniments, tot i que esdevenengrans guanys, són un llast més per a les arques municipals. Si l’efi-ciència de l’espai és major i s’utilitza amb més asiduïtat, la ciutat sor-tirà guanyant amb aquesta operació. Malgrat tot, cal mantenir a qual-sevol preu la titularitat de l’espai. L’Ajuntament no pot cedir com-pletament les instal·lacions a qualsevol empresa privada. L’EstadiOlímpic, el Palau Sant Jordi, la Torre Calatrava i el recinte que elsenvolta s’han convertit per mèrits propis en monuments emblemà-tics de la ciutat. Barcelona ja no s’entendria sense l’Estadi, com nos’entendria sense la Sagrada Família. És clar que un operador pri-vat no enderrocarà el Palau Sant Jordi, és clar que no. Però si els re-sultats no són els previstos, aquest capital privat podria deixar de ban-da l’Anella Olímpica per a la celebració d’esdeveniments i es podriaanar malmetent. Cal recordar que l’Estadi es va haver de recuperarper als Jocs Olímpics. Així doncs, molta cura en no deixar en malesmans aquest conjunt monumental de la ciutat.

La privatització sí, peròmantenint-ne la titularitat

L

Page 7: Línia Sants 222

7�

L’agulló

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sants

Semàfors

El mirador

A cop de tinta per Ricard Soler

Ricard

soler.blogspot.com

TRES SUGGERÈNCIES Aquest cap de setmana he pogut gaudirde tres esperiències molt gratificants quevoldria compartir amb tots vostès.

Per una banda, un xic de literatura. Re-comeno el llibre Perdona si te llamoamor, de l’autor italià Federico Moccia.Una gran obra mestra escrita en lletra mi-núscula, com ho són sempre els grans re-lats. Moccia aconsegueix radiografiar deforma esplèndida les relacions de parella,els seus punts d’unió, la seva màgia, peròtambé els seus desencontres i frustra-cions. A més, aconsegueix una cosa quepocs autors tenen: enganxar-te des de laprimera línia fins a la darrera.

Per acompanyar un bon llibre no hi hares millor que la bona música. Aquest capde setmana he descobert el disc Que tevoy a enseñar un corazón infiel, del jovecantautor de Gavà, Alejandro Martínez.Aquest cantautor, poc conegut per a lagran massa, és un dels valors més en alçade la música a casa nostra. En aquest àl-bum posa melodia a alguns dels poemesmés destacats de Jaime Gil de Biedma. Unplaer per a l’oïda, per a gaudir tot sol o enbona companyia.

I, després del romanticisme, una micad’acció i suspens, amb el primer film deRodrigo Cortés Buried (Enterrado). Ésuna pel·lícula trepidant, malgrat que elprotagonista no es mou d’un taüd depoc més de dos metres quadrats. Ago-biant, excitant, una cinta per quedar-sesense ungles, malgrat que es vegi undiumenge a la tarda. El soroll de les cris-petes molesten per gaudir del torrent d’a-drenalina que corre per les venes tal comcorren els minuts a la pel·lícula. Amb unfinal que no deixa indiferent.

Són només tres recomanacions. En unsmoments de crisi com els actuals, ambGrècia a punt d’esfondrar-se, un impostper a rics que acabarem pagant els pobresi un Reial Madrid que no para de tocar elsnassos, el millor és seure i gaudir d’a-quests petits plaers.

La millor resposta, la mobilitzacióLa calamitosa sentència del Tribunal Cons-titucional sobre l’Estatut de Catalunya,obri a la possibilitat d’atacar el nostre mo-del educatiu en una de les seves parts méssignificatives, la immersió lingüística.

L’auto del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya instant a la Generalitat aintroduir el castellà com a llengua vehicu-lar als centres escolars catalans, ha col·lo-cat de nou al nacionalisme espanyol del PPi la seva filial de Ciutadans en la punta dellança del conflicte lingüístic del sistemaeducatiu del País. Conflicte que en la reali-tat de la nostra comunitat educativa té unaentitat menor, quasi inexistent, perquè laimmersió lingüística està àmpliament ac-ceptada arreu del territori.

Resulta més que evident que el propò-sit que es persegueix no és la defensa de lallengua castellana, ja que saben que el seuconeixement en l’àmbit educatiu està ga-rantit, per no parlar de l’àmbit social, onla seva presència és majoritària. No, no estracta d’això, el que es busca té un caràc-ter marcadament polític i està en la lògi-ca de negar i afeblir la identitat política deCatalunya i recollir suposats rèdits electo-rals a nivell estatal, a través de la promo-ció de la catalanofòbia.

Si ningú discuteix que a Cuenca o Alba-cete la llengua vehicular de les escoles nosigui altra que la pròpia del territori, per-què a Catalunya no ha de ser així? Aqualsevol país del món la llengua pròpiaés la vehicular en el sistema educatiu, en-cara que paral·lelament es fomentin d’al-tres llengües. Però a Catalunya, el missat-ge que el PP ens transmet és el de voler ne-gar aquesta mateixa lògica, perquè en elfons el que es nega és la nostra condiciócom a nació.

Realment, no els preocupa el bilingüis-me, ni els importa que el model d’immer-sió hagi aportat enteniment de les duesllengües oficials, cohesió social i reconei-xement internacional, davant la seva visiód’un Estat Espanyol uniforme i estret, nohi cap un Estat plural que no ignori l’enor-me riquesa que significa tenir vàries llen-gües i que aquestes convisquin en igualtatde condicions, cap d’elles subordinada al’altra. Aquest, i cap altre, és el problemade fons que mantenim amb el Partit Popu-lar i altres col·lectius minoritaris del paísi que pretenen traslladar a les nostres au-les.

Els i les socialistes seguirem defensant,com hem fet sempre, el model d’immersió

a Catalunya i ens posem a disposició delGovern en allò que calgui per salvaguardar-lo, tanmateix, demanem a CiU que sigui co-herent amb els seus plantejaments polítics.No es pot “clamar al cel” per l’actitud delPP i alhora mantenir-lo com a soci políticpreferent. Convergència i Unió s’omple laboca dient que el més important és Cata-lunya, doncs bé , l’educació no és un temamenor de País, estem parlant del presenti futur del Principat. Per què es permet te-nir d’aliat al Parlament i a altres institu-cions a una formació política que porta alTribunal Constitucional la llei d’Educacióde Catalunya?

No serà que a l’hora de la veritat, l’em-patia ideològica i l’interès partidista potmés que l’interès de País? O com s’entén,per exemple, que amb la que està caient,CiU no es plantegi forçar un canvi a l’alcal-dia de Badalona, a mans del Sr. Albiol delPartit Popular?

Per salvar la immersió lingüística ensmancarà alguna cosa més que confiaramb els moviments del Govern de CiU; lacomunitat educativa i la societat civil ca-talana haurà de mobilitzar-se, serà la mi-llor resposta en defensa del nostre modeleducatiu. El PSC no hi faltarà.

L’escola Pràctiques 2 i l’empresa Ambtwoduen a terme aquesta setmana una sèriede tallers sobre seguretat vial als alumnesde l’escola. Es tracta de donar coneixe-ments als més petits per tal que no come-tin els mateixos errors que els adults.

Tallers de seguretat vialEnsenyant als ciutadans del futur

Privatització de l’Anella OlímpicaQue no surti massa cara la reducció de costos

Plaça Països CatalansCrítiques al seu estat de deixadesa

�Mor al caure-li a sobre un sofà. Un home de 48 anys vamorir al Raval després que li caigués un sofà a sobre des del

balcó del pis on ell i un amic estaven fent mudances. La Guàrdia Ur-bana ha detingut Antonio A. A., de 55 anys, que és qui va llançar elsofà. A l’home se li ha imputat un delicte d’homicidi imprudent. Se-gons els Mossos d'Esquadra, el detingut va llençar el sofà al carreramb tanta mala sort que va aixafar la víctima, que era a sota per in-dicar-li el moment idoni per tal que no fes mal a cap vianant.

�Intoxicats per un pastissets fets amb marihuana. Elstreballadors d’una empresa de la ciutat canadenca de Victòria

van intoxicar-se en provar els brownies que una companya de tre-ball va portar a l’oficina per esmorçar. El pastís estava fet amb mar-ihuana. Tres empleats van ser traslladats a l’hospital amb mareig,entumiment de les extremitats i desorientació. La investigaciópolicial va portar a la nevera de l’oficina i, precisament, a uns brown-ies que va resultar que havien estat fets amb marihuana. Els pastis-sets havien estat portats per una treballadora que els havia trobat alcongelador de casa. El seu fill havia preparat les postres de xocola-ta feia un any i se’ls havia oblidat al congelador.

�Democràcia partidista. Un error en el teletext ha fet creurea un jubilat de Cambrils que havia guanyat 7,5 euros en lloc

dels 33 milions que li corresponen a la butlleta premiada a la grossade la Primitiva. L’home va portar la butlleta diversos dies a la butx-aca i no es va assabentar de l’import aconseguit fins que va anar acobrar la butlleta.

L’Ajuntament es planteja l’entrada decapital privat en la gestió de l’AnellaOlímpica, una mesura que permetria re-duir despeses. La decisió, però, no ha decomprometre el futur del conjunt arqui-tectònic i monumental que representa.

El Col·legi Oficial d’Arquitectes ha orga-nitzat una exposició on denuncia el mal es-tat de conservació i la deixadesa en què estroba la plaça dels Països Catalans. Tot untoc d’alerta a un espai que, poc a poc, s’es-tà degradant.

Jordi Cunill, conseller del PSC del districte de Sants-Montjuïc

7�OpinióOpinió líniasants.catSetembre201122

Page 8: Línia Sants 222

8�

Setembre201122líniasants.cat

Sants

Denuncien el deterioramentde la plaça Països Catalans

Foto: J. Sugrañes

El PP insta a mantenir millorels jardins de la plaça Màlaga

C.G. > El grup municipal delPartit Popular a Sants-Montjuïcha instat als responsables políticsdel districte a realitzar un millormanteniment dels jardins de laplaça Màlaga, ubicats entre elscarrers Robrenyo, Numància iNicaragua. Segons denuncien elspopulars “els parterres estanmalmesos i s’acostuma a veurebrutícia a les zones verdes i als ra-cons del jardí”. Aquesta situació,apunten els conservadors, “ésmés greu pel fet que dins de laplaça s’hi va instal·lar no fa gai-re temps l’escola bressol El Fil”.A més, recorden que les milloresque necessita la plaça ja es van

prometre quan es va construirl’escola bressol.

SOLAR AMB POLÈMICAPer altra banda, el PP també de-mana una solució definitiva “amburgència” per al solar que ocupal’illa existent entre els carrersCar reras Candi, Bacardí, Bon-soms i Sant Frederic. El tanca-ment d’aquest solar propietat deNúñez i Navarro, exposa el PP, haenvaït diverses voreres “provo-cant situacions perilloses i dificul-tant la mobilitat dels vianants”,motiu pel qual insten a que lestanques del solar es duguin unsmetres més endins.

C. GómezSants

La plaça dels Països Catalans,obra dels arquitectes Helio Pi-ñón i Albert Vilaplana, va ser in-augurada l’any 1983. En aquellmoment va esdevenir una deles obres més emblemàtiquesdel moment, i un referent del re-naixament urbanístic que vaprotagonitzar la ciutat de Barce-lona en els anys previs a l’arriba-da dels Jocs Olímpics del 1992.Aquell mateix any, la nova pla-ça va rebre el premi FAD, unguardó lliurat per l’entitat Fo-ment de les Arts Decorativesper tal de premiar projectes d’a-vanguarda de diferents correntsartístics.

UNA VELLESA DIFÍCILEl pas dels anys, però, no entènde guardons ni de reconeixe-ments, i la plaça dels Països Ca-talans mostra avui un aspecte quel’allunyen cada dia més de ser unreferent de res que no sigui de-gradació, brutícia o desperfectes.Aquesta situació de deixadesaés la que ha volgut denunciar elCol·legi d’Arquitectes de Catal u -nya amb la seva exposició Ladestrucció de la plaça dels Paï-sos Catalans, que estarà vigentfins el proper dia 1 d’octubre a laseu de l’entitat (plaça Nova, nú-mero 5). Segons denuncien elsorganitzadors de l’exposició, laimatge actual de la plaça s’inter-preta com “una derrota, volgudao buscada, per unes institucionsque permeten que el nostre patri-moni es perdi en mans de l’espe-culació i la deixadesa”.

Foto: Partit Popular

A més d’imatges i fotogra-fies, la mostra conté un reculld’articles de revistes especialit-zades que parlen sobre la plaçai curiositats com el discurs queles autoritats de la ciutat van rea -litzar en la inauguració de laplaça en què es van disculpar peldisseny de l’espai ja que era unade les primeres places on es vaprimar la presència de formigói elements metàl·lics per sobredels arbres i la vegetació.

POSTURA DEL DISTRICTEFonts de l’Ajuntament han decla-rat que no està prevista cap refor-ma de la plaça dels Països Cata-lans i aparquen qualsevol milloraa l’inici de les obres d’ampliació del’Estació de Sants que s’haurien defer en el futur però que encara notenen cap mena de calendari es-tablert.

Redacció > Avui és l’últim diaper poder visitar una exposició so-bre la sèrie de remodelacionsque Adif ha dut a terme a l’Esta-ció de Sants entre juny de 2009 imarç de 2011. Aquesta es troba alvestíbul d’accés a les línies de ro-dalies de la pròpia Estació deSants i està formada per una sè-rie de panells que combinen imat-ges i text que expliquen les inver-sions que s’han fet per millorar lesinstal·lacions de l’estació.

Redacció > La setmana passadaes van lliurar els premis dels JocsFlorals de Sants, Hostafrancs i laBordeta, que es van reprendrel’any passat. Salvador Sunyer vaguanyar l’Engalantina d’Or ambl’obra A Pompeu Fabra. El poemaTot és crepuscle li va valer la Vio-la d’Or a Eva Moreno, mentre queMaria Porta va obtenir la Flor Na-tural amb Corrandes de la Por. Lamenció d’honor va ser per a ToniArecón pel seu poema Dona.

La 2a edició delsJocs Florals jaté guanyadors

La remodelacióde Sants Estaciófeta exposició

Imatge de l’edifici del carrer Magatzems, 1.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza unaexposició per denunciar l’estat que presenta la plaça

El Dia Mundial de l’Alzheimer s’atura a les CotxeresEn el marc dels actes que s’organitzen per commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, que va ser

ahir, les Cotxeres de Sants acolliran aquesta tarda a partir de les 18 h la conferència La memòria i l’a-tenció, canvis en l’edat adulta, que impartirà la neuròloga Isabel Sànchez. La xerrada està organitzadaper la Fundació ACE, un centre especialitzat en el diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Imatge que mostra l’estat de la plaça

Page 9: Línia Sants 222

9�

Uns tallers per aprendre seguretat vialL’activitat, que es fa al CEIP Pràctiques 2, s’emmarca en la Setmana de la Mobilitat Segura

Jordi SugrañesSants

Durant aquesta setmana, elsalumnes del CEIP Pràctiques 2(Melcior de Palau, 138) estanrebent una formació comple-mentària. En el marc de la Set-mana de la Mobilitat Sosteniblei Segura, s’estan realitzant a lesaules del centre diferents tallersper conscienciar als menutssobre mesures de seguretat ques’han de prendre quan es ca-mina o es creua un carrer, quans’agafa una bicicleta o quan esva en cotxe.

Els tallers, organitzats de ma-

Foto: Ambtwo

Els infants han fet als tallers braçalets amb material reflectant

nera altruïsta per l’empresaAmbtwo, especialitzada en lacreació de materials de segure-tat reflectants com ara braçalets,mocadors o fundes de motxilles,ha rebut el suport del ServeiCatalà de Trànsit i l’Autoritat deTransport Metropolità, que hancol·laborat amb la cessió de ma-terial. Per altra banda, l’empre-sa Animaldía col·labora amb unaltre taller, dirigit per en Frank,on es comparen els bons i malshàbits de comportar-se pel car -rer, a través de fotografies alspropis infants.

“No ho havíem fet mai, i vo-líem implicar a les escoles en l’e-

Redacció > L’empat que la UESants va poder esgarrapar al CFReddis, en la seva visita a Reus,col·loca als verd-i-blancs en unabona zona de la classificació dePrimera Catalana. Amb 4 punts,es troba empatat amb un bongrapat d’equips, a només dospunts del líder, el Tàrrega, que enté 6. En el proper matx rep a laUE Valls, rival directe a aquestesalçades de competició, ja quecompta amb els mateixos punts.

La UE Sants, a només dospunts del líder

Redacció > El dilluns, 26 de se-tembre, s’obren les inscripcionsa la 33a edició del Cros Popularde Sants. Una prova que es dis-putarà el proper 30 d’octubre, apartir de les 9.45 del matí, ambsortida i arribada a la rambla Bra-sil. La cita consta de tres curses,una de 600 metres per a infants,una de 3.000 per a adolescents,i la d’adults, de 10.000 metres.

Dilluns s’obrenles inscripcionsper al 33è Cros

Redacció > Com cada any, elConsorci per a la NormalitzacióLingüística de Sants-Montjuïcobre un nou període d’inscripcióals cursos de català per a adults.Es mantenen els cursos bàsicsgratuïts per a aquelles personesque no l’entenen. A més, tambés’organitzen cursos de formacióper a empreses, que s’adapten al’horari més addient. Els interes-sats poden trucar al 93.491.27.97o adreçar-se a la delegació, al ca-rrer Guitard, 17.

Tornen els cursosde català gratuïtsdel Consorci

ducació de la seguretat vial delsinfants”, explica Maria JesúsLópez, d’Ambtwo. La iniciativacoincideix també amb la temà-tica d’aquest any de l’escola,que és la descoberta del barri,propiciada a més per la recentinauguració del camí escolard’aquesta zona.

A més dels propis materialsque els nens i nenes fan als ta-llers i que es poden endur acasa, Ambtwo ha cedit un cente-nar d’armilles reflectants, que esmantindran a l’escola, i que elsalumnes podran utilitzar d’araen endavant quan facin excur-sions o sortides culturals.

líniasants.catSetembre201122Sants

Page 10: Línia Sants 222

10� Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]íniasants.cat Setembre201122

Page 11: Línia Sants 222

11�Creu Coberta · butlletí 181 líniasants.catSetembre201122

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

6a Fira Medieval a Creu Coberta1 i 2 d’octubre, arriba l’Edat Mitjana a Creu Coberta

El proper cap de setmana, la FiraMedieval de Creu Coberta tor-

narà a omplir el carrer d’activitats deltot diverses, una mostra que enguanyarriba a la sisena edició i que ja s’haconsolidat com a una de les festivitatsmés destacades del calendari de l’As-sociació de Comerciants.

I serà el proper cap de setmana del1 i 2 d’octubre en que el nostre eix co-mercial tornarà a ser l’escenari de laFira medieval on hi haurà desenes deparades de comerços al barri, de tottipus de productes i serveis d’establi-ments i artesans del barri i de fora, quees desplaçaran en caravana aquest anya Creu Coberta per a poder oferir alsseus vilatans totes les novetats de lacontrada. Seran dos dies plens d’acti-vitats, festa i comerç, per a petits igrans, que ens acostaran la diversitatdel món medieval al nostre eix.

Per a aquells que us agradi veureespectacles i recreacions històriques,Creu Coberta mostrarà alguns oficisd’època medieval. Tindrem un ferrer,un artesà del vidre, un cisteller, i unsceramistes amb torn i manuals.

Si voleu que us expliquin un conted’aquests que fan basarda, o veure unalluita d’espasa tal com ho feien fa milanys, podreu gaudir d’un contacontesi de diversos espectacles al carrer. Al-guns de danses, altres de lluita d’es-pasa, conjurs i mags, guerrers ihistòries de dracs del draconòleg dePendragon.

Entre les activitats que hi trobaremenguany hi ha una exhibició de xan-clers i malabars, amb La Torna, a mésd’un espectacle de tècniques de circamb el grup Mephisto. Per a la canallagaudirem d’un torneig medieval al car-rer Rector Triadó i un carrusel de l’E-dat Mitjana. No podia faltar tampocuna haima on degustar productes detots els països que envolten aquest arcmedieval

Per tot el carrer durant els dos dieshi haurà l’exhibició de la guàrdia deCreu Coberta que es passejarà per totel carrer lluint les seves armadures.També podran els més petits passejarpel carrer, en aquest cas muntats enels rucs nans catalans.

Gaudirem també dels sons de tam-bors i timbales amb una forta batu-cada, i ens deixarem captivar per ladansa del vendre de la Companyia Florde Henna. A més, no hi faltarà la IXDesfilada de vestits de paper organit-zada per l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta, la FAECH i LleureCívic.

I parlant d’escenaris i dansa, aCompanyia Acromazk realitzarà un es-pectacle de malabars i acrobàcies pera tots els públics i a més també po-drem gaudir de jocs prohibits i tallersde yo-yos medievals al carrer Torred’en Damians

Albert TorrasPeriodista i Membre de la Junta

de l’Associació de Comerciants Creu Coberta

Page 12: Línia Sants 222

12� Creu Coberta · butlletí 181líniasants.cat Setembre201122

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

6a Fira Medieval a Creu Coberta1 i 2 d’octubre, arriba l’Edat Mitjana a Creu Coberta

Com arribar-hi:

Page 13: Línia Sants 222

13�Creu Coberta · butlletí 181 líniasants.catSetembre201122

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

I pel que fa al model d’asso-ciació?La filosofia és la mateixa, o moltsemblant. Això si hi ha algunescoses que a nosaltres ens sobteni ens fan reflexionar. Mentreque nosaltres sempre hem con-siderat les grans superfícies coma competidors, vosaltres heuvolgut introduir-la dins de l’as-sociació, creant punts en comúque beneficiïn ambdues asso-ciacions. A Grècia aquesta col·la-boració no existeix.

Com viviu el tema de la im-migració en el comerç?Ens ha agradat molt el vostreplantejament d’adaptació del co-merciants estranger dins d’unaestructura organitzativa com lavostra. Això a Grècia no existeix

Quines són les idees quet’han semblat més interes-sants per poder aplicar a lavostra associació a Grècia,que hagis vist a Creu Cober-ta?Em sembla molt interessant lamediació immobiliària. Nosal-tres havien tingut un projecte si-

Aquesta setmana un grupd’empresaris grecs ens han

visitat acompanyats per en Tha-nos, que organitza aquests viat-ges empresarials des de Grèciacap a Barcelona, on els comer-ciants poden conèixer de proples activitats i projectes de lanostra associació. N’hem vol-gut parlar amb la presidenta del’Associació de Comerciants deTrípoli, anomenada Hermes.

Quants socis sou a la vostraassociació?Som uns 300 i formem tots part,no d’un eix com és aquí, sinó detota la ciutat de Trípoli, a la re-gió de l’Arcàdia, de Grècia

Quines diferencies heu vistentre el comerç de Catalu-nya i el de Tripoli?Sobretot pel que fa a l’organitza-ció de l’associació. A Grècia perconstituir una associació hi hamolta burocràcia, molts més pa-pers que els que es necessitenaquí. Tot ho tenen molt mésnormativitzat i a les associa-cions de consumidors no ensdeixen actuar tant.

milar. És important reprendre-ho, perquè significa que et pre-ocupes que el carrer sigui quel-com viu, en evolució, que no esquedi mai mort ni buit. Per a uncomerciant és molt importantaixò. En aquest sentit amb l’a-daptació dels comerciants xi-nesos hi ha hagut una idea simi-lar per a poder-los integrar-

Quins són els problemesque més afecten en aquestmoment a la vostra asso-ciació?Bàsicament tot el que estem vi-vint amb la crisi econòmica. Amés tenim lloguers molt alts, ivolem fer servir el vostre concep-te de mediació immobiliària perpoder pactar i reduir preus delloguer, per a facilitar la instal·la-ció. D’altra banda hi ha el temade la immigració i el nivell de tu-risme, que volem que creixi enqualitat.

Moltes gràciesi molta sort!

Jocs Florals i Geganta

tar presents, com a patrocinadors,al bateig de la Geganta NúriaFeliu el dimecres 21. La gegantaté tres metres d’alçada i s’haconstruït enguany per comme-morar el 70 aniversari de la Nú-ria i el 50 que fa que puja als es-cenaris. Amb aquest acord decol·laboració, el logotip de CreuCoberta lluirà a la banda quedurà la geganta de la Núria Feliu.

Darrerament, l’Associació decomerciants Creu Coberta

ha col·laborat en dues activitatsculturals de ressò. En primerlloc s’entregaren el passat dijous15 de setembre el trofeus delsJocs Florals de Sants, Hosta-francs i la Bordeta, de que parti-cipa la nostra associació com apatrocinadors del mateix.

D’altra banda, també vam es-

Empresaris grecs visiten Creu CobertaEntrevista

Page 14: Línia Sants 222

14� Creu Coberta · butlletí 181líniasants.cat Setembre201122

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

EL MUSSOL D’HOSTAFRANCSc/ Vilardell, 42Parlem amb sr. Salvany

1 2

El Mussol és una de les adminis-tracions de loteria més conegu-des dels nostres barris. I ara fa

molts anys que hi són. Ens hi hemacostat, per veure què ens en poden dir

Vostès eren abans al carrerd’Hostafrancs?Nosaltres teníem l’administració de lo-teria fa molts anys a la carretera de laBordeta. Ja deu fer uns seixanta anysque van obrir. I després ens vam tras-lladar al carrer Vilardell.

I quins sortejos tenen?De fet tenim de tota classe de jocs d’at-zar.

Però n’hi haurà alguns que esvenen més que d’altresLa Primitiva, tan en el sorteig de dijouscom de dissabte. I ara començarà l’Eu-romillon també, amb dos sortejos du-rant la setmana.

N’hauran donat molts de pre-mis? Quin ha estat el més impor-tant?Una vegada vam donar un premi de 4milions d’euros, i ara, fa un me, unpremi de 100.000 euros

Com ho viu donar aquests pre-mis?Amb il·lusió. Però amb tants dinersse’n van del barri i per tant nosaltresperdem un client.

Com està el barri d’Hostafrancs?Rejovenint-se. Ve gent jove, immi-grants. Fins ara era un barri vell i ara elmodernitzen. Hi ha molta immigraciótambé, i això fa que algunes personestinguin certa sensació d’in se guretat.

I ja juguen a la loteria els nou-vinguts?Doncs ja hi comencen, ja.

Un dels experts del món de labicicleta al nostre barri ésAlama Bicicletes, que desde

fa molt de temps es troben al carrerHostafrancs de Sió, Amb ells comen-tem com han passat els anys en elmón de la bicicleta.

Fa molts anys que hi sou?33 anys ni més ni menys

I clar, han canviat molt lescosesSi han canviat molt. Abans la bici-cleta era molt diferent a la bicicletad’ara

Quins serveis oferiu?Bàsicament venda i reparació.

Teniu peces de recanvi?Si, però de fet el que més fem és re-parar punxades.

Quina és la bici que més es ven?Principalment les bicicletes de mun-tanya, també les de nens per a regalsi també unes que són a mig camí dela bici de passeig i la bici de munta-nya.

Ara n’hi ha unes que son plega-bles i tot. Ja van bé?Si, sobretot per la ciutat funcionenmolt bé, ja que les pots dur a la feinai pujar-les a l’ascensor sense pro-blema

Quins horaris feuDe 9:·0 a 13:00 i de 17:00 a 20:00 dedilluns a dissabte.

ALAMA BICICLETESc/ Hostafrancs de Sio, 8 local 3Parlem amb: Nieves

3

Avui ens hem desplaçat fins alMercat d’Hostafrancs. A la pa-rada 82 ens hi hem trobat la

Puki, que ens explica quin tipus deproducte disposen a la parada.

Què ens mostres PukiTenim artesania i bijuteria, sobretotcollarets i arracades.

Però les veig molt coloristesSi, són del Perú

Es ven bé aquest producte?Si, son treballats a mà i la gent lescompra molt. De fet, sobretot a l’estiu,ja que són arracades i collarets moltvistosos.

Quant fa que sou al nostre barri3 anys

I la crisis us ha afectat?Si que afecta. La gent s’ho mira més al’hora de comprar. Les vendes hanbaixat més d’un 50%. Però tenim lasort de que ens trobem en una zonamolt cèntrica i que tenim el bus turís-tic, que és molt important.

Podríem dir que moltes de lesvendes són per al turisme?Moltes és poc. Una gran part d’elles. Amés tenim preus molt populars, entredos i tres euros, que el que fa és que si-guin molt demandades.

4

Entre les parades del mercat delcarrer Vilardell hi ha la queatén l’Elisiane, una noia provi-

nent del Brasil que ens explica quinssón els productes que ofereix a la pa-rada

Molta roba hi veiemSi, tenim roba de noies i complements

I algunes peces singulars.Aquestes són de confecció pròpia. Arahem començat aquesta línia que demoment ens està donant molt bons re-sultats. Li he posat el nom d’Alicia.

I qui és l’Alicia?La meva filla. Com que és molt petita,ara només obro la parada als matins,però espero obrir més estona d’aquíuns mesos.

Com vesteixen les noies d’Hosta-francs?De fet tinc de tot, noies joves i senyo-res més grans. Però a totes els agradaanar modernes i còmodes.

També cuses, doncs?Si, arreglo la roba per si cal fer vores,puntes, etc.

D’on ets tu?Del Brasil. Ara fa quatre anys que vaigarribar, i m’hi sento molt a gust a Hos-tafrancs

On et podem trobar?A la parada 51 i 52

PUKIMercat d’Hostafrancs p.82Parlem amb: Puki

Les botigues de Creu Coberta

ALICIA-BARCELONAMercat d’Hostafrancs p.51-52Parlem amb: Elisiane

Page 15: Línia Sants 222

15�Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected] líniasants.catSetembre201122

LLUÇA - FIGOLS. AMPLIO PISO DE 4HABITACIONES, COCINA OFFICE, 2BAÑOS, TERRAZA, PARKET, REFOR-MADO, ORIENTADO A TARRAGONA.PARKING OPCIONAL. 389.000€

REGENT MENDIETA - COMTE GÜELL.PISO DE 3 DORMITORIOS MÁS DESPA-CHO, ALTO, CON ASCENSOR, 2 BAL-CONES, 3 PIEZAS EXTERIORES A CALLE,CON ASCENSOR, PARA ENTRAR A VIVIR.198.000€

VALLESPIR - EVARIST ARNÚS. EN FINCAMODERNISTA CON ENCANTO, PISO RE-FORMADO PARA ENTRAR A VIVIR CONCOMEDOR, 2 HAB. COCINA INDEPENDI-ENTE, BAÑO, BALCÓN, EXTERIOR A PATIODE MANZANA, SOLEADO. 180.000€

GRAN VIA CARLES III CON DIAGONAL.ATICO DUPLEX DE 210 M2 + 180 M2 DETERRAZAS, REFORMADO CON GRANDESACABADOS, EN 1a PLANTA DISPONE DESALON DE 70 M2, COCINA, UNA HAB. INDI-VIDUAL Y OTRA SUITE CON VESTIDOR,TODO EXTERIOR A TERRAZA DE 90 M2 DI-VIDIDA EN 2 ZONAS, ESTAR Y GIMNASIO,EN 2a PLANTA, BIBLIOTECA + UNA HAB.DOBLE SUITE CON VESTIDOR Y ZONA DEESTUDIO, TODO EXTERIOR A TERRAZA,FINCA CON 2 ASCENSORES. 1.949.000€

Page 16: Línia Sants 222

Setembre201122

16�

líniasants.cat

Hostafrancs · La Bordeta

La Festa es trasllada de laBordeta cap a Hostafrancs

Foto: El3

Canvien el traçat del 50 tot i el rebuig del col·lectiu d’invidentsHostafrancs > Transports Me-tropolitans de Barcelona (TMB)ha desestimat les peticions delcol·lectiu de persones invidentsi ha canviat el traçat de la línia 50d’autobusos. El traçat anterior te-nia una parada a la cruïlla delcar rer Sepúlveda amb Vilamarí,just al davant de l’edifici de l’ON-CE, però amb la inauguració deles Arenes, aquesta es va traslla-dar davant del centre comer-cial. Aquest canvi va provocarque el col·lectiu de persones in-vidents expressessin el seu ma-lestar ja que haurien de creuar la

Cristian GómezHostafrancs i la Bordeta

El districte de Sants-Montjuïccontinua encadenant festes ma-jors, i si la de la Bordeta finalit-zava aquest cap de setmana, apartir del proper dia 30 la cele-bració es trasllada a Hostafrancs.

BORDETA EN DANSADissabte passat, la tercera edicióde la Bordeta en Dansa, posavael punt i final a la Festa Major.L’acte, que va reunir centenars depersones a la plaça Celestina Vig-neaux, va esdevenir una mostrafolklòrica de les diferents culturesque conviuen al barri on no hi vanfaltar les activitats culturals comla dansa i la gastronomia. ElsGegants de Sant Medir, els Dia-bles de Sants o l’Esbart CiutatComtal, no van voler-se perdre lafesta i van prendre part de les di-

Moment de la presentació del cartell de la Festa Major

Cinta Fosc és l’autora del cartell que donarà imatge ala Festa Major d’Hostafrancs > S’inspira en el Mercat

Gran Via per poder agafar l’au-tobús, i TMB en un principi es vareplantejar les seves intencions,però finalment la setmana pas-sada, els responsables del tran-port públic de Barcelona vananunciar que el canvi es feiaefectiu i a partir d’ara el bus 50entra directament a la plaça Es-panya pel lateral de la bandamuntanya de la Gran Via i deixade donar la volta pels carrers Se-púlveda i Vilamarí i l’avingudaParal·lel, ja que segons TMB,així “s’evita part de la congestióque sol haver-hi a la plaça”.

La Bordeta > Els capricis deldestí van portar al barri de laBordeta un dels premis del sor-teig Gros de la Primitiva celebratel passat 18 de setembre.

La butlleta guanyadora, que vaencertar els cinc números delsorteig però va errar el comple-mentari, es va segellar a l’establi-ment que hi ha ubicat al núme-ro 12 del carrer Súria. L’afortunatguanyador ha obtingut una sumalleugerament superior als120.000 euros.

Un afortunatguanya 126.000euros a la loteria

Hostafrancs > Les exposicionspictòriques seran les autèntiquesprotagonistes de la programacióde tardor al Casinet d’Hosta-francs. La primera cita, que es vainaugurar el passat dia 8 i estaràvigent fins diumenge és la mostraUn tomb per Barcelona, on es potdescobrir la peculiar visió de laciutat que perceb l’artista KarlijnSurminski. Li prendrà el relleu apartir de l’11 d’0ctubre l’exposicióMosaic d’expressions a càrrec deMary Franquet i Ferran Lajustícia.

La tardor arribaal Casinet ambmolta pintura

La Bordeta > Aquests dies hanarrencat un seguit d’obres alcar rer d’Almeria, entre Gavà iRei Martí, que es perllongaranfins al proper mes de març se-gons ha informat l’Ajuntament.El projecte preveu pavimentarles voreres i la calçada del carrer,així com renovar les xarxes deservei, l’enllumenat i el mobilia-ri urbà. Les obres podrien provo-car algun tall de trànsit ocasio-nal al carrer, tot i que els veïnssempre podran accedir-hi.

Arrenquen sismesos d’obres alcarrer d’Almeria

La Bordeta > El Mercat NouMagòria ha tingut un inici detemporada un xic irregular i du-rant les dues primeres jornadesdisputades fins al moment a laTercera Catalana, acumula unaderrota i un empat. L’estrena a lalliga del Magòria va finalitzaramb una contundent derrota pero a 4 contra el Fontsanta-Fatjó, ila jornada següent va empatar a 3gols al camp de la Florida. Aquestcap de setmana el rival serà el SantFeliu, amb el Magòria com a local.

El Mercat NouMagòria arrencal’any a mig gas

La Bordeta > Després d’obrir unparèntesi durant l’estiu, el cicled’Art i Humor a la Bordeta reprénla seva activitat a partir d’aquestmes de setembre. La setmanapassada va obrir el foc l’especta-cle Les facècies de Coral·lina, dela companyia L’Estenedor, i du-rant l’octubre es realitzaran elstres espectacles pendents. La pro-pera cita serà el dia 2 amb l’espec-tacle de titelles L’ocell Meravellós,que es representarà a la plaça dela Farga a les 12 del migdia.

El cicle d’Art iHumor reprén la seva activitat

L’estació de Sepúlveda desapareix

verses activitats que van omplir laplaça Celestina Vigneaux.

EL TORN D’HOSTAFRANCSEn poc més d’una setmana la fes-ta tornarà al districte de la mà delbarri d’Hostafrancs. El passat dia

13 es va presentar el programad’actes, que es pot consultar alweb de l’Ajuntament, i es va mos-trar el cartell que il·lustrarà la ce-lebració d’enguany. Es tracta d’u-na obra de Cinta Fosc que s’inspi-ra en el Mercat d’Hostafrancs.

El Gospel arriba a HostafrancsEn el marc de la Festa Major, el dissabte 1 d’octubre més de

40 intèrprets del Cor de Gospel de Montmeló actuaran a l’Es-glésia Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs a partir de les 19 h. A

la cita també hi assistirà l’Orfeó Atlàntida que celebra 85 anys.

Page 17: Línia Sants 222

17�Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected] líniasants.catSetembre201122

Page 18: Línia Sants 222

Setembre201122

18�

líniasants.cat

Poble Sec Dansa i cinema a la plaça Margarida XirguAquest divendres a partir de les deu del vespre, la plaça Margarida Xirgu acollirà

un espectacle de dansa i una sessió de cinema a la fresca de la mà del Mercat deles Flors i el Teatre Lliure. La pel·lícula que es visionarà és Billu Barber, una pro-

ducció índia del 2009 que s’emetrà en versió original subtitulada

Després d’una temporada passa-da plena de dificultats econòmi-ques i esportives, la Unió Espor-tiva Poble Sec va perdre la cate-goria i aquest any juga a la Sego-na Divisió Catalana, sent l’únicequip de districte que la disputa. Tot i el descens de categoria, elPoble Sec sembla que no ha can-viat la dinàmica de l’any passati els seus dos primers partits escompten per derrotes. La prime-ra va arribar en el debut, en què

El Poble Sec no va poder superar a la Molletense

Cristian GómezPoble Sec

els del Poble Sec van caure der-rotats a casa per 0 gols a 1 con-tra la Unificació Badalona Sud.La segona jornada no va depararuna millor fortuna i l’equip deldistricte va perdre de maneracontundent per 4 gols a 1 alcamp de la Molletense. Tot i lesdues derrotes, el Poble Sec ocu-pa la 15a posició de la taula.

Aquest proper diumenge apartir de les 12 h, el Poble Sec in-tentarà canviar la dinàmica dejoc i revertir el mal inici de lligaenfrontant-se contra el Vilassarde Dalt en la tercera jornada.

Redacció > El centre cívic elSortidor inicia la seva temporadainfantil de tardor amb l’obra Eltresor amagat, a càrrec de laCia. Animamundi, que es repre-sentarà el proper 8 d’octubre a les12 del migdia. Es tracta d’unapeça de teatre d’ombres que nar-ra les malifetes de la bruixa Nit-fosca. La propera cita de caire in-fantil seràn el proper 22 d’octu-bre amb l’obra Contes del món deles germanes Baldufa.

El Sortidor iniciala tardor ambteatre d’ombres

El Poble Sec no transmet bonessensacions en el debut a Segona

Els Bandarres aniràn a totes a la diada castellera de la MercèRedacció >Els Castellers delPoble Sec arriben a la diada cas-tellera de la Mercè, que se cele-brarà aquest dissabte a la plaçaSant Jaume, plens de confiançai amb la intenció d’alçar dos cas-tells de 7 i mig. La intenció inicialera realitzar un cinc de set, peròdarrerament s’han produït di-verses baixes entre la canalla dela colla i aquesta construcció s’hahagut de descartar en aquestaocasió. A banda dels Bandarres,la diada castellera de la Mercè

comptarà amb la participació deles principals colles de la ciutatcom els Castellers de Barcelona,els de Sants, els de la Vila de Grà-cia, i els de la Sagrada Família. Abanda, i com a novetat d’engua-ny, també hi participarà la CollaJove de Barcelona.

Els Bandarres van iniciar latemporada el passat 1 de maig ala Festa Major de Sagrada Famí-lia. Aquell dia ja van alçar dife-rents castells de categoria com el4 de 7 i el 3 de 7.

Els castellers del Poble Sec actuaran dissabte a la Mercè

Page 19: Línia Sants 222

19�Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected] líniasants.catSetembre201122

Page 20: Línia Sants 222

20� Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]íniasants.cat Setembre201122

Page 21: Línia Sants 222

Setembre201122

21�

líniasants.cat

Font de la Guatlla · Montjuïc

Trias vol que el sector privatgestioni l’Anella Olímpica

Foto: Arxiu

Rècord de participacióLa Cursa de la Mercè ha batut enguany el seu rè-

cord de participants, amb uns 14.000 inscrits.La prova, que va sortir de l’avinguda Rius i Tau-let, va ser acabada per un total d’11.500 atletes.

El Telefèric es converteix en undels focus turístics de la ciutatMontjuïc > El Telefèric deMontjuïc s’ha anat convertintamb els anys en un dels pols tu-rístics per excel·lència de la ciu-tat. Les seves vistes de la ciutat,al ascendir per la muntanya deMontjuïc, i sobretot, el serveique presta als turistes que volenpujar d’una manera còmode alCastell són els seus dos màximsreclams. Per aquestes raons, elTelefèric va ser el vuitè espaimés visitat de Barcelona l’anypassat, amb 1.182.528 visitants.

Per davant hi havia altres llocsemblemàtics, com la SagradaFamília o el Museu del Barça.

La tendència de creixement devisitants sembla que tindrà con-tinuïtat també aquest any, ja queentre el juny i setembre ja s’ha re-gistrat un increment de passat-gers. Dels 404.010 que va sumarl’estiu passat, enguany el Telefè-ric ha rebut 479.484, un 18,7%.Aquest creixement durant el queportem d’any ja ascendeix a un22% més de passatgers.

El Telefèric ha portat a un 22% més de passatgers en el que portem d’any

Jordi SugrañesMontjuïc

Hi ha un excés d’empreses muni-cipals i algunes “tenen poca raóde ser”. Es podia dir més alt, peròno més clar. Així de contundentes va mostrar el primer Tinentd’alcalde, Joaquim Forn, en unaentrevista a l’agència EuropaPress a principis de setmana.Forn admetia la intenció de l’ac-tual executiu de privatitzar algunsespais de la ciutat, més concreta-ment l’Anella Olímpica i el parcd’atraccions del Tibidabo. La raóprincipal és la reducció de les des-peses i l’intent de treure-li aaquests equipaments un rendi-ment més eficient.

Es dóna la circumstància quel’anterior executiu socialista de

Jordi Hereu ja va plantejar lapossibilitat de privatitzar l’Ane-lla Olímpica de Montjuïc. Però lamesura es va tirar enrere perfalta de consens i, per què no dir-ho, perquè es va plantejar a finalde mandat, en plena precam-panya electoral, quan és inviabletrobar un acord entre Govern ioposició.

Tanmateix, el representantconvergent ha deixat clar que elseu model no s’assembla comple-tament a la proposta socialista.Segons Forn, l’equip del PSCdeixava massa enlaire el controlque l’administració podia exercirvers les instal·lacions. Segonsafirma el primer Tinent d’alcal-de la intenció del Govern de CiUes mantenir la titularitat, malgratl’entrada de capital privat. Amb

Foto: Bernat Borràs

aquesta dualitat, seria el consis-tori qui tindria l’última paraulaen tots els temes.

ESTALVI I EFICÀCIALa mesura anunciada per Forns’emmarca en la situació actualde crisi econòmica i d’estalvi deles administracions públiques.Amb l’entrada del sector privat al’Anella Olímpica es reduirienles despeses, es podrien presen-tar inversions més importants i,a banda, l’equipament obtindriauna major eficàcia i eficiència.

Joaquim Forn, però, s’ha do-nat pressa a afegir que, si es pro-cedia a alguna reducció de perso-nal, en cap cas aquesta mesuraafectaria als treballadors, sinóque se centraria en els alts càrrecsd’aquestes empreses públiques.

Montjuïc > Els Mossos van de-tenir dimarts a Mohamed M.,un jove de 20 anys, quan el vantrobar in fraganti intentant robarla taquilla del Telefèric de Mont-juïc. Una patrulla policial va en-xampar el noi tractant d’obrir laporta de la taquilla amb les clausque prèviament havia sostret,mentre l’encarregada s’hi haviaatrinxerat posant la balda. A lacaixa hi havia uns 4.000 euros. Seli ha imputat un delicte de roba-tori amb força.

Font de la Guatlla > Poc a poc,els centres cívics del districtetornen a la normalitat després deldescans estiuenc. Així doncs, elcentre cívic Font de la Guatlla jaestà escalfant els motors per aacollir els primers actes culturalsdel nou curs. La primera citaserà el pròxim diumenge 16 d’oc-tubre. Els assistents podran gau-dir de la segona edició del Festi-val de Narració Oral de Barcelo-na. La trobada s’iniciarà a les 12h del migdia.

Preparant-se peral 2n Festival deNarració Oral

Detingut perintentar robar lacaixa del Telefèric

El capital privat entrarà a la gestió de l’Anella Olímpica de Montjuïc

La mesura pretén reduir despeses, però mantenint latitularitat > El PSC ja ho va plantejar, però sense èxit

Page 22: Línia Sants 222

Setembre201122

22�

La Marina · Zona Francalíniasants.cat

Foto: Cia. La Intrusa Danza

Moment de l’espectacle Pobres Bestias

El Graner ja compta ambles primeres 5 companyies

El passat 9 de setembre, una co-missió d'experts representantel Mercat de les Flors i les asso-ciacions del sector de la dansa,tant els professionals com lescompanyies, van decidir quinsseran els primers ocupants delGraner, la fàbrica de creació es-pecialitzada en dansa que s’u bicaa l’antiga fàbrica de bombetes dela Philips (carrer Jane Addams,14-16). El resultat d’aquesta co-missió ha permès conèixer lescinc primeres companyies i co-reògrafs de dansa que s’instal·la-ran al Graner durant els propersmesos; Camille Hanson (USA -Madrid), La Intrusa Danza (Ca-talunya), Lluc Fruitós (Catalu-nya), Marcos Morau amb LaVeronal (Catalunya-València) iSònia Rodríguez (Gran Canà-ria). Aquestes companyies hi ro-

Aquestes s’hi estaran un màxim de dotze setmanes

Cristian GómezLa Marina

Zona Franca > L’escola d’apre-nentage de l’automobilística Seat,ubicada a la Zona Franca, haarrencat el curs acadèmic amb154 alumnes. Tot i així es van re-gistrar fins a 240 sol·licituds,una xifra que dobla les obtingu-des durant el curs anterior. Per al-tra banda, la companyia també haconstatat un augment de matricu-lats en el tercer curs i un incre-ment en l’inscripció de noies.

mandran un màxim de dotzesetmanes, moment en el qual esrenovaran les residències i es do-narà pas a altres companyies.

El Graner, que estarà gestio-nat principalment pel Mercat

de les Flors, ocupa un espai ambprop de mil metres quadrats idisposa de quatre sales dife-rents que s’utilitzen com a espaisd’assaig, creació i posada en es-cena.

La Marina > En el marc del ci-cle cinematogràfic Road Mo-vies, la biblioteca Francesc Can-del projectarà el proper 18 d’oc-tubre a partir de les sis de la tar-da la pel·lícula No es país paraviejos.

Aquest film dels germans Co-hen, estrenat al 2007, va supo-sar-li un Òscar a l’actor espanyolJavier Bardem.

‘No es país paraviejos’ al cicle deRoad Movies

L’escola de Seatdobla demandavers l’any passat

Trias assisteix a la trepitjada de raïmLa tradicional trepitjada de raïm que es va realitzar diumenge

a Plus Ultra va comptar amb la presència de l’alcalde XavierTrias. L’acte, que s’emmarca en la Festa Major del barri, va in-

cloure una cercavila i una degustació del most resultant.

La Marina > Aquesta setmana,l’alcalde de Barcelona, XavierTrias i el conseller de Salut, BoiRuiz, han inaugurat la nova Clí-nica Antoni, situada al carrerSant Eloi. Es tracta d’un noucentre d’assistència sociosanità-ria i rehabilitació que comptaamb un total de 300 places, 250de les quals seran concertadesamb el Servei Català de la Salut.

Aquestes noves instal·lacions,que disposaran d’aproximada-ment 15.000 metres quadrats,estan especialment indicadesper a pacients que necessitinun període de convalescènciallarg i una supervisió clínicacontinuada. Malgrat això, tam-bé oferirà un centre de dia ipermetrà reforçar l’atenció do-miciliària.

La Clínica Antoni, que és laprimera d’aquestes característi-ques que s’instal·la al barri, esta-rà vinculada a diversos centreshospitalaris de Barcelona com laClínica Plató, l’Hospital Clínic il’Hospital del Sagrat Cor.

La Clínica Antoniofereix 300 placesmés de residència

Page 23: Línia Sants 222

23�Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected] líniasants.catSetembre201122

Page 24: Línia Sants 222

24� Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]íniasants.cat Setembre201122