Línia Gràcia

16
26 d’octubre de 2010 · Núm.1 · 15.000 exemplars Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98 La Casita Blanca L’Eix verd que unirà Lesseps i la Ronda jubila l’històric ‘mueblé’ 5è Circuit Folc Jaume Arnella posa en marxa la cita de música popular 3 9 línia gràcia Foto: Cristian Gómez 12 L’operació contra el consum i tràfic de drogues al local acaba amb sis persones detingudes Batuda policial a la discoteca KGB 9 7 Més ajudes per a instal·lar ascensors El Correllengua 2010 s’atura a Gràcia barcelona

description

Línia Gràcia pdf

Transcript of Línia Gràcia

Page 1: Línia Gràcia

26 d’octubre de 2010 · Núm.1 · 15.000 exemplars

Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

La Casita BlancaL’Eix verd que uniràLesseps i la Ronda jubila l’històric ‘mueblé’

5è Circuit FolcJaume Arnella posa en marxa la cita de música popular

�3 �9

líniagràcia

Foto: C

ristian G

ómez

�12L’operació contra el consum i tràfic de drogues al local acaba amb sis persones detingudes

Batuda policial ala discoteca KGB

�9

�7Més ajudes per a instal·lar ascensors El Correllengua 2010 s’atura a Gràcia

barcelona

Page 2: Línia Gràcia

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� Octubre

201026 líniagràcia

Page 3: Línia Gràcia

En portada 3�Octubre

201026 líniagràcia

El corredor verd que unirà Lesseps ambla Ronda sentencia la ‘Casita Blanca’L’Ajuntament dóna cinc mesos a l’històric ‘mueblé’ del carrer Bolívar perquè abaixi lapersiana > Els propietaris tenen poc més de dues setmanes per presentar algun recurs

Fotos: C.G.

La Casita Blanca és un d’aquellsllocs amb una aura fosca ifurtiva on ningú ha anat mai,però tothom sap què hi passa deportes endins perquè li ha expli-cat un amic. El cantant JoanManel Serrat la va descriurecom un “abeuador amable iromàntic on l’amor fou l’amo isenyor”, i el cineasta Carles Bal-agué la va prendre com a puntde partida per narrar la doblemoral que campava a laBarcelona de Postguerra.

La Casita Blanca va obrir lesseves portes l’any 1912 com unamarisqueria que allotjava al se-gon pis un hostal amb habita-cions que es llogaven per hores.Fent de la discreció una bandera,aquest local es va convertir ràpi-dament en el principal refugi del’amor furtiu, i sovint clandestí,del qual van gaudir visitants detotes les procedències socials du-rant quasi un segle.

SEMPRE SOTA AMENAÇALa Casita Blanca mai va ser unnegoci còmode per a l’establish-ment i sempre va conviure ambl’espasa de Damocles ame-naçant la seva continuïtat. Elsprimers problemes van sorgirdurant el franquisme, ja que unnegoci com la Casita Blanca noencaixava en els paràmetresmorals que imposava l’estrictavinculació cristiana del Règim.Posteriorment, ja en democrà-cia, el principal problema que hahagut d’afrontar la CasitaBlanca han estat els plans ur-banístics. El primer es vaaprovar l’any 1976, però vaquedar guardat en algun calaix

de la regidoria d’urbanisme i noes va tornar a posar damunt lataula fins al 2002. Aquell any esva modificar el Pla GeneralMetro polità (PGM) i es dibuix-ava un corredor verd per unir laplaça Lesseps amb la Ronda deDalt. Tot i que encara no esposava una data definitiva per altancament del local, l’emplaça-ment de la Casita Blancaapareixia al bell mig del noutraçat verd, i el consistori ja evi-denciava que la clausura del’establiment estava decidida.

TOC DE GRÀCIALa història de la Casita Blancaarribava al seu punt culminantdimecres passat, quan l’Ajunta-ment de Barcelona feia públicala seva intenció d’expropiar laCasita Blanca ja que els terrenyson s’ubica es troben al bell migdel corredor verd que es vol con-struir per unir la plaça Lessepsamb la Ronda de Dalt. A partird’aquest anunci, el propietari del’immoble, Josep Tomàs, dis-posa de vint dies per presentarles al·legacions que considerioportunes, i serà a partir del 20de novembre que les dues partss’asseuran a negociar la indem-nització que l’Ajuntament hauràde pagar pel procés d’ex-propiació. Es calcula en prop decinc mesos la data límit perquèfinalitzin totes aquestes gestionsi la Casita tanqui definitiva-ment.

NOU CORREDOR VERDA banda de la Casita, tambés’han iniciat els processos d’ex-propiació a altres finques ubi-cades en el futur corredor verd.La voluntat del Districte és ar-ribar a un acord amb els difer-ents propietaris que beneficiïles dues parts.

Les primeres passes d’aquest

nou corredor verd es van iniciarel passat juny amb la remodela-ció de l’avinguda Vallcarca, queeixamplarà les voreres del cantóBesòs entre els carrers Maignoni Medes, tot i que continuaràamb dos carrils per a cada sentitde la marxa.

La reforma de l’Avinguda Vallcarca s’emmarca en el projecte del corredor verd.

C. GómezVallcarca i Penitents

Serrat va descriure la Casita Blancacom un “abeuadoramable i romàntic onl’amor fou amo i senyor”

La Casita Blanca.

Page 4: Línia Gràcia

Controller: Marga MorenoAdministració: Teresa AnguelaProducció gràfica: Aida Fonseca

Línia Gràcia agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seuscontinguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i co-gnoms, número de DNI i teléfon de contacte. Línia Gràcia es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i percorreu electrònic a l'adreça [email protected]

Cartes dels lectors

Editor: David Centol i LozanoDirector: Jordi SugrañesRedacció: Cristian Gómez grup comunicació21

Dipòsit legal: B-28126-2010

15.000 exemplars mensuals

Redacció: 93 519 44 10 Publicitat: 93 519 43 85

Ciutadans

4�

La foto

Safata d’entradaEDITORIAL

Octubre

201026

Sandra Mariscal, 23 anysEstudiant

Crec que no, la Diputació i la Ge-neralitat hauran d’abonar xifressorprenents i això no és positiudonada la situació econòmica. Nocrec que en turisme religiós gua-nyem massa.

Karen Fernández, 21 anys Filòloga

No serà positiu. Aquell dia hihaurà molts problemes de mobi-litat per l’entorn de la ciutat i aixòafectarà negativament als veïns.De ben segur que més de mitjaBarcelona estarà tallada.

Sonia Gómez, 21 anys Estudiant

La visita del Papa ens afectarànegativament als que som deBarcelona. No estic d’acord ambque l’Estat perdi els diners en quevingui a la Sagrada Família i a laCatedral de Santiago.

Lluís Benito, 22 anysPeriodista

És cert que la visita del Papaatraurà molt de turisme religiósperò s’han invertit massa dinersper a un espectacle que afectaràals veïns de la zona, principal-ment.

Mònica Méndez, 23 anysMonitora

No crec que sigui positiu. Aquelldia la ciutat esdevindrà un caospel que fa a mobilitat. Tampocveig positiu que es malgasti els di-ners en això, tenint en compte lasituació econòmica.

Serà positiva la visita del Papa per a Barcelona?

líniagràcia

líniagràcia

Gran de Gràcia (Vila de Gràcia)

vui apareix el primer exemplar del periòdic Línia Gràcia. Estracta d’una capçalera mensual que donarà cobertura als cinc

barris d’un districte amb una gran tradició cultural, reivindicativai que, amb la presència del setmanal L’Independent de Gràcia, jacompta amb un mitjà de comunicació, privat i professional. El pe-riòdic Línia Gràcia sap perfectament les dificultats que trobarà i ésplenament conscient de la crisi econòmica; però també considera queés absolutament necessari que el Districte de Gràcia disposi d’unaaltra capçalera, periodística, independent i estable, que contribuei-xi a vertebrar les iniciatives, mancances, peticions i queixes de totsels veïns, tan característica d’aquests barris. En català, gratuït i amb15.000 exemplars, Línia Gràcia recupera el valor de la premsa deproximitat i gaudeix d’una experiència editorial contrastada amb lesseves capçaleres germanes: Línia Sants, Línia Les Corts, Línia Sar-rià, Línia Horta, Línia Nou Barris, Línia Sant Andreu, Línia Eixam-ple, Línia Ciutat Vella i Línia Sant Martí plenament assentades i queja són mitjans de referència.

Sortim sense fer massa soroll, de forma discreta, sense presenta-cions oficials ni còctels de benvinguda. Sense presses però sense pau-sa. Línia Gràcia està obert a tothom. Fem-nos útils; intentem, totsplegats, fer ciutat al marge de qui governa i qui no governa. Primerde tot està el ciutadà que, en el nostre cas, és el lector i és a ell a quili debem, només, la nostra lleialtat informativa.

Nou mitjà a un districte ambtradició periodística i cultural A

A COSTA MEVA

Si ja és trist tornar a treballar alsetembre després de les va-cances d’agost, molt pitjor ésrebre una multa de circulació.Quina va ser la meva sorpresa alobrir la multa i veure que sem’ha sancionat per teniraparcada la meva moto durantvuit dies consecutius en unmateix lloc. El curiós és que lamoto estava en un aparcamentper a motos, és a dir totalmentlegal. Està clar que la crisi l’hemde remuntar entre tots, però quese sancioni al ciutadà sensehaver inflingit cap sanció ésil·legítim, injust i d’una pocavergonya insultant. Accepto quese’m sancioni per haver aparcatmalament o per córrer massa,però no per tenir aparcat el ve-hicle en un mateix lloc durantmés d’una setmana. La multa ésde l’Ajuntament; és a dir que elsbarcelonins no tenim dret amarxar durant l’agost de va-cances, ja que cada set dies hemde moure el vehicle. Qui pot as-segurar que la suposada “infrac-ció” és certa? És que el guàrdiaurbà ha estat al costat de lamoto durant vuit dies per com-provar que no l’he mogut? Hi hapolicies que s’encarreguen d’a-puntar les matrícules “sospi-toses” i vigilar-les? Seria unaviolació de la pressumpciód’inocència.

La meva gestoria m’ha co-mentat que és estrany que m’ha-gin sancionat (perquè no es potdemostrar), però que és una nor-ma de l’ordenança de l’Ajunta-ment i que tinc les de perdre. Éstemps de crisi i, per suposat, no

serà l’Ajuntament qui es mullaràper nosaltres, sinó a l’inrevés. I,mentrestant, l’alcalde Hereu perXangai... Qui ha pagat aquestviatge? No cal que responguin.

D’aquí uns mesos ens dema-narà que el votem. De momentm’agradaria que algú de l’Ajun-tament em justifiqués les raonsd’aquesta multa.

Núria BatlloriBarcelona

NÚMEROS CLARS

Si fòssim independents, no pa-garíem el 10% de contribució aMadrid i ens col·locaríem en el4t país amb renda més alta de laUE. A Alemanya, l’índex màximde solidaritat és del 4’5%. AEEUU, del 2’5%. Així que somels tontos del barri com sempre.

Carmen BagariaBarcelona

EL COST DE SER ESPANYOLS

Un divendres de setembre a un edifici d’oficines de la plaçaCatalunya de Barcelona, hi havia penjades unes pancartes delCercle Català de Negocis. En una s’hi podia llegir: “Espanya enscosta 60 milions d'euros cada dia”. Vaig pensar que eren moltsdiners, però encara no m’havia fet a la idea del que represen-taven. Ja a casa, i uns dies després vaig fer una operació que en-cara no em deixa dormir: comptar el que ens costa Espanya cadames. Sortien 1.800 milions d’euros. I d’aquí en vaig extreure queamb aquesta quantitat es poden pagar 1,8 milions de sous de1.000 euros cada mes!

Per a comparar ordres de magnituds vaig buscar unes dades:a Catalunya el mes d’agost hi havia 2,5 milions de treballadors afi-liats a la Seguretat Social, uns 630 mil aturats i uns 1,5 milions dejubilats. Cadascú que llegeixi aquestes dades que en tregui les se-ves conclusions, les meves son molt contundents.

Aquest espoli, porta produint-se dècades i tots els partits queens han governat (CiU, PSC, ERC, ICV o PP) ho han permès, ig-norat o fins i tot negat. Ara, després de la segona retallada de l’Es-tatut aquests mateixos partits tornen a parlar de concerts, fede-ralisme i dèficit, però amb un tempo d’anys i un camí que nomésens portarà a seguir pagant una quantitat de diners que es podriainvertir en infraestructures, els nostres fills o la gent gran.

Aviat hi ha eleccions, i a tots nosaltres ens toca reaccionar do-nant un vot de càstig a tots aquests partits, cal una regeneració po-lítica i apostar per noves vies. Ja no ha temps per a més represen-tacions, calen accions i de tots. El futur del país, dels nostres po-bles i la seva gent està en joc.

Jordi OlivéBarcelona

Page 5: Línia Gràcia

5�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Octubre

201026 líniagràcia

Page 6: Línia Gràcia

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Octubre

201026 líniagràcia

Page 7: Línia Gràcia

Octubre

201026

7�

Vila de Gràcialíniagràcia

Obres a Travessera de GràciaL’ampliació de dues voreres de Travessera de Gràcia obligarà atallar el pas al trànsit en el tram entre Gran de Gràcia i Torrent

de l’Olla. Fins al desembre l’alternativa es farà pel carrer Montseny, on s’esperen colpasos.

Gràcia seguirà tenint ajudes per a la construcció d’ascensorsS.A. > Gràcia seguirà tenint aju-des per a la construcció d’ascen-sors a partir de l’any vinent. L’al-calde de la ciutat, Jordi Hereu, haassegurat que blindarà aquestprojecte en el Pressupost Muni-cipal de 2011, donada la bonaacollida que ha tingut la iniciati-va. El programa cobreix el 60%del cost de la instal·lació en blocsde quatre plantes o més amb unmàxim de 4.500 euros, i en al-guns casos la subvenció és com-pleta. A la ciutat ja s’han instal·lata 578 edificis que no tenien as-

censor, actualment hi ha 169 enobres i existeixen 233 peticionsen tràmit.

Gràcia, l’Eixample o Hortasón alguns dels Districtes on hihagut més peticions per aquestaajuda. Dins el territori, a Vila deGràcia és on més peticions s’hanfet: 62, en total.

La subvenció per al total desol·licituts s’elevarà a 38,1 mi-lions, amb una inversió total de90 milions d’euros. Entre els be-neficiaris, 132 families han dema-nat el 100% de la subvenció.

L’Ajuntament cobreix el 60% de l’obra.

Gràcia és el segon Districtemés segur de tota BarcelonaL’any 2009, el 4,7% dels delictes comesos van tenirlloc a la zona > L’Eixample és on més se’n cometeren

Sara ArroyoVila de Gràcia

Gràcia és el segon Districte méssegur de Barcelona. Concreta-ment, l’any 2009, només el 4,7%dels delictes comesos a la ciutatvan tenir lloc a aquest territori.Aquesta xifra, a més, suposauna disminució d’un 2,5% re-specte al 2008, quan el per-centatge se situava en un 6,2%.Els Districtes més perillosos sónl’Eixample i Ciutat Vella, on ladelinqüència ha anat augmen-tant any rere any.

Aquestes dades es desprenende l’Enquesta de Victimitzacióde l’Ajuntament de Barcelonasobre l’any 2009 i que es basaen l’entrevista a 4.000 persones,400 de cada Districte.

Una altra de les dades valo-rades per l’Ajuntament ha estatla percepció dels habitantssobre el nivell de seguretat alseu Districte. A Sants i a Sarrià

Infografia: Albert Baldó

és on els barcelonins se sentenmés segurs tot i que la percep-ció dels que viuen a Gràcia nodista massa de la dels de la restade la ciutat.

ÍNDEX DE VICTIMITZACIÓL’índex de victimització a Barcelonase situa en el 25,6%, és a dir, que unde cada quatre habitants de la ciutat

van ser víctimes de com a mínim undelicte durant el 2009. Aquestaxifra suposa un augment vers el2008, quan el percentatge se situ-ava en el 20,1%.

Quant al tipus de delictes, elsmés habituals són els que atemptencontra la seguretat de les persones,sobretot els robatoris sense violèn-cia, que són els més comuns.

Redacció > Durant 2010 s’hanllogat prop de 3.369 pisos a Grà-cia, un 32,6% més que l’any pas-sat. Fet que situa la zona al tercerlloc on més ha augmentat elnombre de lloguers. Només du-rant els tres primers mesos d’anyes van acordar fins a 1.882 llo-guers a la zona, la resta, 878, esva fer el segon trimestre de 2010.Al barceloní li costa una mitjanade 1.041 euros el lloguer d’un pisal Districte de Gràcia. Una dadaque no es diferencia gaire del pro-

Augmenta el nombre de pisosllogats durant aquest any

mig total del preu a Barcelona,però que situa el Districte en elquart lloc de les zones més caresper llogar un pis a Barcelona.Aquest rànquing l’encapçala elDistricte de Sarrià – Sant Gerva-si, on llogar un pis pot costar propde 1.270 euros al mes. Els mésbarats: Nou barris o Sants -Montjuïc.

Pel que fa a Barcelona ciutat,el nombre de contractes ha pujatun 25% respecte al mateix perí-ode de l’any anterior.

La Targeta Rosa té encara mésavantatges fins al novembreJ.S. > Sovint s’identifica la Tar-geta Rosa a l’accés gratuït o mésbarat al transport públic, però hiha altres avantatges, com l’entra-da amb preu reduït als museus oals equipaments esportius i cul-turals. L’Ajuntament inicia fins alnovembre una campanya per talde dotar amb més avantatges alsseus usuaris, és a dir, a les perso-nes més grans de 60 anys o a lesque tenen una discapacitat igualo superior al 33%. Des de l’1d’octubre (Dia Internacional de la

Gent Gran) fins a 300 establi-ments i institucions han col·locatuna enganxina a la seva porta, in-dicant que els usuaris de la tar-geta rosa podran tenir beneficio-sos descomptes. Aquest llistatde botigues restarà obert per a to-tes les empreses que hi vulguincol·laborar. Entre els nous avan-tatges, destaquen els descomptesen temes de salud (òptiques, po-dòlegs, odontòlegs...), en cultura(teatres, museus...) o, inclús, enels mercats o perruqueries.

Page 8: Línia Gràcia

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� Octubre

201026 líniagràcia

Page 9: Línia Gràcia

9�Vila de Gràcia Octubre

201026 líniagràcia

El Correllengua arriba a GràciaEl barri acull una quinzena d’activitats per promoure l’ús del català

RedaccióVila de Gràcia

La flama del Correllengua haarribat aquest cap de setmana aGràcia amb una quinzena d’ac-tivitats que s’han celebrat pelbarri.

Al matí de dissabte, la cursadel Correllengua donava el tret desortida als actes d’enguany. Almigdia es va fer un concurs de je-roglífics al Mercat de la Llibertat,i a la tarda, la xocolatada i les ac-tivitats infantils van centrar elsactes a la plaça de la Vila. Les ac-tivitats d’aquesta edició s’hanubicat en tres espais per arribar a

Foto: C.G

Una de les activitats del Corrrelengua, dissabte.

diferents públics: les del matí i latarda de dissabte van aplegar aun públic familiar; i a la nit, el Co-rrellengua va prendre caràcter ju-venil amb els concerts dels grupsBlackdollys i Tirant lo Funk, depunk i funk en català.

El Correllengua se suma a al-tres activitats i jornades que esfan a Gràcia per promoure l’ússocial del català. Va néixer comuna iniciativa popular fruit deltreball de les entitats, col·lectius iassociacions del barri, tot i queara s’ha consolidat i compta ambel suport de diverses empresesprivades i de l’Ajuntament deBarcelona.

El Taller d’Història de Gràciaacollirà els propers 12 i 13 de no-vembre unes jornades sobre elsRefugis antiaeris a Catalunya.Aquesta setmana s’han obert lesinscripcions per participar a lesjornades que comptaran amb di-versos historiadors i experts en latemàtica. El director del serveid’Arqueologia del Museu d’His-tòria, Ferran Puig, obrirà el cicle.També estarà present l’autor delllibre Gràcia Temps de bombes,Josep Maria Contel.

Cicle sobre elsrefugis antiaerisa Catalunya

El duet entre el romancer JaumeArnella i l’acordionista CarlesBelda, donava inici divendres a la5a edició del Circuit Folc, que en-guany portarà 20 concerts arreude set municipis catalans. Lapresentació del darrer disc deSanjosex encapçala el cartell delprograma d’enguany, que s’a-llargarà fins a l’11 de desembre. AGràcia el principal escenari queacollirà els actes del Circuit Folcserà el del Centre Artesà Tradicio-nàrius, a la travessera de Sant An-toni.

Un nou CircuitFolc s’iniciavadivendres

Divendres es va inaugurar a laCova de les Cultures, el festivalInvisible city Simphonies, unamostra de música i videoart queha recorregut Berlín, Londres iNova York. El festival exhibiràdurant aquest mes obres d’artis-tes audiovisuals internacionalsque retraten el silenci i, de mane-ra personal, l’experiència en unaciutat. El festival vol recrear lessensacions del cinema mut. Cadaexposició utilitza diferents asso-ciacions de so i imatge per crearpercepcions diverses.

Un festival querecrea el cinemamut, a Gràcia

Page 10: Línia Gràcia

Vila de Gràcia10� Octubre

201026 líniagràcia

Es pot pensar que Reagrupa-ment és un projecte de tran-sició fins que Catalunya si-gui independent.Així és. Quan Catalunya siguiindependent, Reagrupament dei-xarà d’existir com a moviment.Parlen d’una regeneraciódemocràtica; Catalunya noés prou democràtica?Sí, és evident que podem anar avotar amb total llibertat, nomésfaltaria, però no som els únics

Foto: C. G.

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, durant l’entrevista a Línia Gràcia.

C. Gómez - J. SugrañesVila de Gràcia

La formació Reagrupament vaaplegar quasi un centenar de mi-litants i simpatitzants en el soparde presentació a Gràcia la setma-na passada. Entre els assistents,hi destacava el seu líder i candi-dat al Parlament per Girona,Joan Carretero. Línia Gràcia hapogut parlar amb Carretero sobreel present i el futur de Catalunya.

Reagrupament afirma que“deixa de banda les ideolo-gies de dretes i d’esquerres,en favor de la independèn-cia”. Què hi ha darrera d’a-questa independència?Durant anys, a Catalunya, se’nsha fet creure, per distreure’ns,que l’important era saber si el co-lor de la samarreta era blau o ver-mell. El que nosaltres volem iprioritzem és que aquest país si-gui independent, que pugui ferpolítica, i la gent ja decidirà si ésde dretes o d’esquerres. Nosaltrestreballem per la independència i,després, la societat ja decidirà dequin color vol que sigui el govern.

que detectem que el sistema ca-talà és de molt baixa qualitatdemocràtica. Proposem, perexemple, una llei electoral en laqual es voti directament al can-didat. Això faria créixer la impli-cació de la ciutadania vers la po-lítica. També apostem per una lleide transparència, que permeti aqualsevol ciutadà conèixer i tro-bar de manera senzilla les dadesfiscals del govern.Però això no implicaria un

gruix de dades tan gran queho convertiria en un objec-tiu inabastable?Si es vol, es pot fer. A països comGran Bretanya, els ciutadans po-den saber fins als moviments dediners més ínfims. La llei detransparència ha d’assegurar quequalsevol ciutadà tingui un accésfàcil a la informació dels dinerspúblics i privats que es belluguenal voltant de la cosa pública.Amb una llei de transparènciaadequada el Cas Millet és impos-sible. No perquè no hi hagi casosde corrupció, sinó perquè es de-tecten molt abans que esclatin.La independència és un re-queriment innegociable encas de formar govern?És clar, és el nostre objectiu fona-mental, és irrenunciable i innego-ciable. Si existim, és per això. Quines sensacions han ex-tret de les presentacions delseu partit a Barcelona?Com més rural és el territori,més ens costa créixer. A Barcelo-na sempre hem tingut molts re-agrupats. Ens trobem amb moltsciutadans desabuts i expectants;estem en un moment de cruïlla.

“Si la independència de Catalunya no téressó a Barcelona, mai l’aconseguirem”

Joan Carretero, president de Reagrupament

L’independentisme, doncs,té espai a Barcelona, mal-grat la varietat de culturesque hi cohabiten?Si la independència no tinguésressó a Barcelona, seria impossi-ble que ens en sortíssim. Barce-lona sempre ha respirat molta ca-talanitat, però els seus governshan volgut fer-ne una ciutat moltprogre i han apostat per presen-tar-la com a capital internacionalmés que com capital catalana.Però si Barcelona no és la capitalde Catalunya, no serà res impor-tant al món. El que s’ha de fer ésrecuperar la seva ànima, la sevacatalanitat.Què passarà amb Reagru-pament si no aconseguei-xen entrar al Parlament?El que s’hauria de replantejard’entrada és un canvi en la direc-ció, ja que la independència se-guiria pendent. Espero que nos’esgoti mai la capacitat dels ca-talans de treballar per la seva in-dependència; però està clar quesi en 8 o 10 anys no s’aconse-gueix, voldrà dir que Reagrupa-ment no se n’ha ensortit i que calbuscar una eina nova.

Page 11: Línia Gràcia

Octubre

201026

11�

La Salutlíniagràcia

Redacció> El Club Natació Ca-talunya va iniciar la lliga amb unaclara derrota a les piscines del Te-rrassa per 15 gols a 6. El Catalun-ya es va mantenir amb opcions delluitar pel partit fins a la mitjapart, però després del descans elsegarencs van sortir amb moltaforça i van anar ampliant el mar-cador fins als 9 gols de diferènciafinal. La propera setmana elsgraciencs debuten a casa contrael CN Sabadell.

El CN Catalunyacau a Terrassa enel debut a la lliga

S’aparca la regulació de l’accés al parc Güell Els plans de la tinent d’alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, sobre regular l’ac-

cés de visitants al parc Güell s’han deixat a la nevera i en cap cas es reprendranfins a la legislatura vinent. L’Ajuntament no va poder arribar a un consens ambles entitats veïnals i no s’ha assolit cap acord per controlar els accessos del parc.

Foto: Ajuntament

Imatge de la tuneladora que perfora cap a Gràcia.

La tuneladora de l’L9 reprén la marxa ija perfora cap a les estacions de Gràcia

Actualment hi ha tres tunelado-res que excaven el subsòl de laciutat per tal d’enllestir el traçatper on circularà la Línia 9 de me-tro. Una es troba a l’alçada de laZona Universitària, a l’entrada deBarcelona pel Llobregat, i avan-ça cap al carrer Mandri (SantGervasi-Bonanova); l’altra perfo-ra per les estacions que es disse-minen a l’entorn de la Zona Fran-ca en direcció nord, i la terceraenllesteix el tram que va des de laSagrera cap al carrer Mandri.Aquesta última, que es trobavaaturada a l’estació del Guinardódes de l’estiu, va reprendre la sevamarxa fa unes dues setmanes.Durant aquest temps, els opera-ris han canviat les eines de tall de

Els treballs es van reiniciar fa unes setmanes a l’alçada del Guinardó >S’estan revisant els habitatges construïts damunt del traçat del metro

Cristian GómezLa Salut

la màquina per tal d’adaptar-lesa les noves condicions del terrenyque ha de perforar, on el subsòlés bàsicament de pissarra.

REVISANT EL TERRENYAra la tuneladora ja torna a per-forar cap al carrer Mandri, i pertal d’arribar-hi haurà de traves-sar les tres estacions que s’ubi-quen al Districte; Sanllehy, Mun-tanya i Lesseps. Segons les pre-visions del Departament de Po-lítica Territorial i Obres Públi-ques, la màquina ja hauria d’es-tar perforant el subsòl de Gràcia,i per aquest motiu, tècnics de lala citada conselleria juntamentamb la d’Habitatge, han iniciatun procés per revisar l’estructu-ra de totes les finques afectadespel pas de l’L-9.

Amb aquestes revisions esbusca conèixer l’estat actual dels

edificis construïts per damuntdel traçat del metro, per compro-var posteriorment si els treballsde perforació han ocasionat algu-na esquerda, desnivell o imper-

fecció en l’estructura de les fin-ques. Aquesta intervenció afecta-rà a més de 3.000 pisos, la majo-ria dostribuïts per la travessera deDalt i els seus voltants.

Page 12: Línia Gràcia

12�

Octubre

201026Camp d’en Grassot · Gràcia Novalíniagràcia

Cinc detinguts en una batudacontra el tràfic de drogues

Foto: C. G.

Jordi SugrañesEl Camp d’en Grassot

La discoteca KGB va ser l’escena-ri la matinada del divendres 22d’octubre d’un gran operatiu con-junt entre els Mossos d’Esquadrai la Guàrdia Urbana per posar fial suposat tràfic de drogues quees desenvolupava a l’interior del’establiment. L’operació, que esva iniciar a la una de la nit i vaacabar passades les cinc de la ma-tinada, va concloure amb la de-tenció de cinc persones per pre-sumpte delicte de tràfic d’estupe-faents. També es va detenir a unasisena persona acusada d’atemp-tar contra els agents. En total,s’han fet 23 decomisos de subs-tàncies il·legals. L’operatiu s’hafet després de diverses investiga-cions que apuntaven que en el lo-cal, que ha rebut cinc infrac-cions administratives, s’hi consu-mia i traficava amb drogues. La sala KGB ha estat l’escenari duna gran redada la setmana passada.

La discoteca KGB fou l’escenari divendres del macrooperatiu dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana

L’Europa suma la seva primeravictòria al Nou Sardenya (1-0)Redacció> El Club EsportiuEuropa ha aconseguit el seu pri-mer triomf a la gespa recent es-trenada del Nou Sardenya.Aquest cap de setmana es va im-posar per 1 a 0 al Llagostera, enun partit que va tenir de tot i po-dia caure a a favor de qualsevoldels dos equips. Dos noms propisvan sobresortir per mèrits propis.Per una banda, el golejador, Al-berto, que va encertar una pilo-ta parada al final de la primera

J. S.> El Papa Benet XVI arribaa Barcelona el proper 7 de no-vembre per celebrar la missa deconsagració de la Sagrada Famí-lia. Se sigui o no creient, és indub-table que quasi tots els barcelo-nins es veuran afectats per la vi-sita de Joseph Ratzinger, positi-va o negativament. Els veïns deltemple, per exemple, estan llo-gant els seus balcons a preus as-tronòmics.

Hi ha altres veïns, però, que notindran aquests avantatges, però

sí patiran totes les seves conse-qüències. Es tracta, per exemple,dels veïns del Camp d’en Grassotde l’illa de cases formada pels ca-rrers Còrsega, Sardenya, Rosse-lló i Sicília. Aquestes personesveuran com, durant aquell cap desetmana, es restringirà el pasals seus carrers, malgrat trobar-se a dues cantonades de la Sagra-da Família. És, segons l’Ajunta-ment, per un tema de seguretat.

En concret, s’han enviat unescartes informatives sobre les res-

Foto: Ajuntament

Imatge amb les zones restringides al voltant de la Sagrada Família.

La visita del Papa afectarà aalguns veïns del Districte

triccions al pas. Els talls en eltrànsit començaran el dijous, 4 denovembre, amb el tall del carrerSicília, entre València i Còrsega.El carrer Sardenya es tallarà el di-vendres 5 de novembre.

Els veïns i els usuaris delspàrquings hi podran accedir finsal migdia del dissabte 6 de no-vembre, quan els carrers es talla-ran totalment. Durant el diu-menge, només els veïns, els tre-balladors i els convidats podranaccedir a peu a aquesta zona.

L’Europa va haver de treballar-se la victòria contra el Llagostera.

part; i el porter, Cañadas, que vaaturar un penal en contra al prin-cipi de la segona part i que podiahaver capgirat el resultat final del’encontre. Al final dels 90 mi-nuts, l’Europa s’alçava amb laseva primera victòria a Gràcia,coincidint amb la segona victòriaconsecutiva de lliga. En dues set-manes, l’equip ha aconseguit es-borrar els dubtes del principi detemporada i se situa en l’11a po-sició amb 14 punts.

Foto: CEEuropa.cat

Page 13: Línia Gràcia

13�

El Pla Vallcarca acumula enderrocsperò no dóna inici a cap construccióLa reforma només avança en una direcció > Proliferen els solars buits

Cristian GómezVallcarca i Penitents

Continuen els enderrocs al nucliantic de Vallcarca, i a dia d’avui,el triangle de Farigola començaa semblar un territori fantasma;actualment una desena de solarsbuits conviuen amb diferentsedificis a mig enderrocar i lapràctica totalitat de comerçosque es disseminaven per la zonahan desaparegut. Només dos es-tabliments de queviures regen-tats per asiàtics i un tallermecànic ja sentenciat, aguantenel ritme de destrucció que im-posa la reforma de Vallcarca.

Fins al moment, les actua-cions del Pla Vallcarca avancen enuna sola direcció, i els enderrocssón l’únic punt en l’ordre del dia.La principal preocupació de l’A-juntament sembla ser dessallot-jar els esquàters que s’han esta-blert a la zona, i en cap cas s’ha co-mençat a edificar. Al lloc on abanshi va haver comerços històricscom Suministros Buil o l’antic barEl Parador, avui ja no hi queda nirastre de la seva activitat.

El procés sempre és el mateix;els cossos policials tallen tots elsaccessos al carrer Farigola des deprimera hora del matí, desprésdessallotgen els esquàters quehabiten els edificis que han de serdesocupats, i per últim, es des-trueixen els sostres i les parts delsimmobles. Arribats a aquest puntel camí es bifurca i sorgeixendues opcions: deixar que el solares quedi derruït durant mesos,creant colònies de rates i mun-tanyes de brutícia, o recollir lesrunes i habilitar un solar l’únic úsdel qual serà aglutinar malesherbes i defecacions dels cànidsde la zona.

Foto: C.G.

Jordi Solé, alcalde, i Jaume Miró, regidor de Desenvolupament Territorial.

Foto: C.G.

Imatge actual de la biblioteca.

Vallcarca i Penitents> Si esrespecten tots els terminis deconstrucció, la biblioteca de Pe-nitents (passeig Vall d’Hebron,88) hauria d’estar enllestida en-tre finals d’aquest any i principisdel proper. De moment semblaque les obres marxen en el boncamí, i una de les úniques qües-tions que encara queden per re-soldre és el nom que tindràaquest equipament.

NOM DE DONAEn un principi havien sonatnoms com el dels escriptorsManuel de Pedrolo o JesúsMontcada, però sembla que al fi-nal el grup de treball de Nomen-clàtor es decidirà pel nom d’unadona vinculada al món de lacultura i les lletres, tal i com vaproposar el Consell de les Do-nes. Tot i així, el Nomenclàtorno va acceptar la primera pro-posta d’aquest ens, que haviatriat el nom de Germanes Bal-cells, unes músiques de Gràcia.La decisió final es prendrà en lapropera sessió de treball sobreaquest assumpte que se celebra-rà el 10 de novembre.

Al novembre espot decidir el nomde la biblioteca

Vallcarca i els Penitents · El CollOctubre

201026líniagràcia

Page 14: Línia Gràcia

L’Agenda Octubre

201026

14�

VILA DE GRÀCIA28 d’octubreTertúlia amb Josep M. Cadena.A les 20 h, a la Fundació FestaMajor de Gràcia (c. Igualada,10).

29 d’octubreConcert de música electrònicaLocalrec.ro, a l’Espai Jove LaFontana, 20 h.

Fins al 30 d’octubreExposició Ja és aquí la tardor.A la Biblioteca Vila de Gràcia.Espectacle: De Miguel a Miguel,al Centre Artesà Tradicionà-rius, 21 h.

31 d’octubreTitelles: Mal de panxa d’enBernat. A les 12 h a Lluïsos deGràcia. Preu: 6 € públic en ge-neral i 1 € menors de 3 anys.

4 de novembrePresentació del llibre Fer ciutata través dels mercats. Europa,segles XIX i XX. Al Mercat de laLlibertat, 19 h.

Fins el 12 de novembreExposició 200 anys de FestaMajor. A l’Orfeó Gracienc (c.Astúries, 83).

Fins al 13 de novembreExposició Diseccions oníriques.A la seu de l’entitat Experi-mentem amb l’Art.

LA SALUT26 d’octubreContes: Recordant els Tempsd’Infantessa. Al Casal de BarriCardener, 19 h.

7 de novembreTaller d’escriptura. Al Casal deBarri Cardener, de 10 a 11.30 h.

16 de novembreEspectacle del Grup de TeatreIndependent. Al Casal de Barri

Cardener, 19 h.

EL CAMP D’EN GRASSOTI GRÀCIA NOVA16 d’octubreConcert de New Orleans Puss-ycats. A les 00.30 h, al Centrecívic La Sedeta.

26 d’octubreLa burgesia a través dels movi-ments culturals de l’época. A les19.15 h, al cc La Sedeta.

28 d’octubreTeatre Bashir Lazhar, d'Evely-ne de la Chenelière. A la SalaBeckett, 22 h.Tots Sants: Ball de Castanyadaal Centre Cívic La Sedeta, 17 h.

30 d’octubreCastanyada al Mercat de l’Es-trella. De 9 a 14 h.

5 de novembreConcert de Tony Trischka Dou-ble Banjo. A les 22 h al Centrecívic La Sedeta.

10 de novembreTaller Lindy Hop-Swing. AlCentre Cívic La Sedeta, 20 h.

Fins al 12 de novembreExposició de pintura Imàgenesdel Retrato de Sherly GiovanaMartínez Tambo. Al Centre Cí-vic La Sedeta.

10 i 15 de novembreCicle de vídeo-fòrums sobretemes socials. A les 19.30 alCentre Cívic La Sedeta.

12, 19 i 26 de novembreCicle de Concerts de Tardor albar del c.c La Sedeta. A les 22 h.

VALLCARCA I ELS PENITENTS28 d’octubreCol·loqui Se sabrà tot, a càrrecde Xavier Bosch, 19 h. A la Bi-blioteca Jaume Fuster.

16 de novembreConferència: El futur del jazz,a càrrec de Ted Gioia. A la Bi-blioteca Jaume Fuster, 19 h.

Fins al 27 de novembreExposició Jam Session, a la Bi-blioteca Jaume Fuster

EL COLL30 d’octubreEspectacle infantil: A on s’ama-ga la por? A les 18 h, al CentreCívic El Coll-La Bruguera (Preu:1,51 €.

12 de novembreNit de tango a càrrec de JorgePicorelli: Entre vos y yo. A les21.30 h, al Centre Cívic El Coll-La Bruguera.

TELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23 · CAP Lar-rard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79 · CAP Vallcarca (Parc sanitariPere Virgili) 93 259 44 22 Av. Vallcarca, 169 - 205 (Edifici Pedraforca) ·Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança 93 367 41 00 Av. Santu-ari de Sant Josep de la Muntanya, 12 · Centre de salut mental d’adults 93218 03 02 Mare de Déu del Coll, 41URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Av. Vallcarca, 169 -205 GUÀRDIA URBANA 092 Av. Vallcarca, 205POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC) Pl. Vila de Gràcia, 2.TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre cívic El Coll 93 256 28 77 Aldea, 15-17 · Centre cívic La SedetaSicília, 321 93 207 36 13 · Casal de barri Cardener 93 210 63 91 Carde-ner, 45 · Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant An-toni, 6-8 · Espai Jove La Fontana 93 368 10 05 Gran de Gràcia, 190-192BIBLIOTEQUESBiblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Pl. Lesseps, 20 · Biblioteca Vila deGràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104 · Biblioteca del centre de tre-ball i documentacio 93 217 95 27 Gran de Gràcia, 126.ALTRES SERVEISPunt d’informació jove 93 284 75 73 Gran de Gràcia, 190-192 · Puntd’informació i atenció a les dones 93 291 43 30 Pl. Vila de Gràcia, 6.· Centre d’informació i recursos per a les dones 93 285 03 57 Camé-lies, 36 · Oficina de rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Vila de Gràcia, 2, 2n· Centre de recursos Barcelona Sostenible 93 237 47 43 Nil Fabra,20. · Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22

Propera edició

Dimarts16 de Novembre

líniagràcia

Page 15: Línia Gràcia

15�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] Octubre

201026 líniagràcia

Page 16: Línia Gràcia

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Octubre

201026 líniagràcia