Línia 14 - Número 6

16
Mercè Sala, nova presidenta del Consell Social Estudiants de la UPF participen en una simulació a l’ONU L’arxiu INPUT compleix deu anys Entrevista a Jordi Galí, director del CREI Jordi Pujol evoca la història recent d’Europa Neix “Vilapompeu”, l’ajuntament virtual Seqüenciació del genoma de la rata Núm. 6 3 Línia 1 4 ABRIL/JUNY 2004 Butlletí informatiu UNIVERSITAT POMPEU FABRA 5 6 9 11 La realització del projecte Jocs d’Aigua és la contribució més destacada de la UPF al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. Jocs d’Aigua és una instal·lació interacti- va i a l’aire lliure, que convida els usua- ris a participar-hi formant una rotllana al voltant d’uns brolladors, en un gest que esdevé un símbol universal de la pau i de l'entesa entre les persones. Ha estat ideada pel doctor Narcís Parés, membre del Grup d’Experimentació en Comuni- cació Interactiva de l’Institut Universita- ri de l’Audiovisual. La instal·lació s’adreça, principalment, als nens d'entre 3 i 8 anys i, des de la seva inauguració, s’ha convertit en una de les atraccions més visitades. Es tracta d’un petit recorregut que enllaça un conjunt de placetes amb una font al cen- tre de cadascuna d’elles. Els participants s’agafen de les mans al voltant de les fonts i en girar comparteixen l'experièn- cia d’engegar diferents jocs d'aigua al llarg d’un itinerari que acaba en una gran font circular que genera un núvol d'aigua refrescant. Un sistema interactiu de visió artificial, desenvolupat especialment per a aquest projecte, detecta quan s’ha format una rotllana mòbil al voltant d'alguna de les fonts, i engega el mecanisme per a un nou joc d'aigua, els anomenats guèisers i molinets. S’ha experimentat amb nous plantejaments de disseny d'interfícies per a grans fluxos de gent i s’ha incidit en aspectes com la robustesa, la natura- litat d’ús, la fluïdesa de pas i una inter- acció no intrusiva —no hi ha sensors ni marcadors— i sense fils. 12 Jocs d’Aigua Un disseny de comunicació interactiva per al Fòrum 14

description

Número corresponent al període de abril a juny de 2004

Transcript of Línia 14 - Número 6

Page 1: Línia 14 - Número 6

Mercè Sala, nova presidentadel Consell Social

Estudiants de la UPFparticipen en unasimulació a l’ONU

L’arxiu INPUT compleixdeu anys

Entrevista a Jordi Galí,director del CREI

Jordi Pujol evoca lahistòria recent d’Europa

Neix “Vilapompeu”,l’ajuntament virtual

Seqüenciació del genoma de la rata

Núm. 66

3

Lín

ia

14 ABRIL/JUNY 2004

B u t l l e t í i n f o r m a t i uU N I V E R S I T A TP O M P E U F A B R A

5

6

9

11

La realització del projecte Jocs d’Aigua ésla contribució més destacada de la UPF alFòrum de les Cultures Barcelona 2004.

Jocs d’Aigua és una instal·lació interacti-va i a l’aire lliure, que convida els usua-ris a participar-hi formant una rotllanaal voltant d’uns brolladors, en un gestque esdevé un símbol universal de la paui de l'entesa entre les persones. Ha estatideada pel doctor Narcís Parés, membredel Grup d’Experimentació en Comuni-cació Interactiva de l’Institut Universita-ri de l’Audiovisual.

La instal·lació s’adreça, principalment,als nens d'entre 3 i 8 anys i, des de laseva inauguració, s’ha convertit en unade les atraccions més visitades. Es tractad’un petit recorregut que enllaça unconjunt de placetes amb una font al cen-

tre de cadascuna d’elles. Els participantss’agafen de les mans al voltant de lesfonts i en girar comparteixen l'experièn-cia d’engegar diferents jocs d'aigua alllarg d’un itinerari que acaba en unagran font circular que genera un núvold'aigua refrescant.

Un sistema interactiu de visió artificial,desenvolupat especialment per a aquestprojecte, detecta quan s’ha format unarotllana mòbil al voltant d'alguna de lesfonts, i engega el mecanisme per a unnou joc d'aigua, els anomenats guèisers imolinets. S’ha experimentat amb nousplantejaments de disseny d'interfíciesper a grans fluxos de gent i s’ha inciditen aspectes com la robustesa, la natura-litat d’ús, la fluïdesa de pas i una inter-acció no intrusiva —no hi ha sensors nimarcadors— i sense fils.

12

Jocs d’Aigua Un disseny de comunicació interactiva per al Fòrum

14

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 1

Page 2: Línia 14 - Número 6

2

EEDDIITTOORRIIAALL

TO

NI

BA

TL

LO

RI

LA NOSTRA APOSTA PER L’ESPAI EUROPEU

D’ENSENYAMENT SUPERIOR

La Universitat Pompeu Fabra està totalment compromesa amb el desenvolupament de l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Superior (EEES) —l’anomenat procés de Bolonya, que ha de con-cloure l’any 2010—, i està ben situada i preparada per fer-ho, malgrat la manca de concrecióde la futura estructura dels estudis oficials.

Fa uns mesos, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació va engegarun pla pilot d’adaptació de les titulacions universitàries a la nova estructura acadèmica delmodel europeu, basada en els crèdits ECTS, al qual s’han acollit, de manera voluntària, totesles universitats catalanes i la UPF va decidir proposar una única titulació: la llicenciatura enBiologia. Els estudiants que cursin les titulacions que s’han acollit a aquest pla obtindran, sim-plement, un títol propi atorgat per la mateixa Universitat.

La nostra aposta per l’EEES no és nova ni precipitada, i durant el curs 2003-2004, les llicen-ciatures en Lingüística i en Estudis de l’Àsia Oriental ja s’han adaptat plenament als criteris deBolonya.

El model docent de la UPF s’ha implicat des de l’inici en aquest procés de convergència euro-pea dels estudis superiors. Amb aquesta voluntat, al febrer del 2003 es va posar en marxa elPrograma Horitzó Bolonya, que, promogut pel Programa per la Qualitat Educativa (PQE),ha dut a terme un conjunt d’activitats en diversos àmbits. Algunes d’aquestes actuacions hanestat la publicació mensual del butlletí electrònic Observatori Bolonya, com a òrgan d’infor-mació permanent a la comunitat universitària; la formació i l’assessorament del professorat,amb l’elaboració d’un Manual d'orientació docent per a professors novells; la publicació de l’in-forme “Diagnòstic sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge dels estudiants de la UPFsobre l’impacte en els hàbits d’estudi que suposarà el canvi de paradigma docent”; i la con-cessió de 78 ajuts especials per a la innovació docent i l’adequació a l’EEES, per un import de112.000 euros.

Pel que fa als màsters oficials, s’estan dissenyant en la mesura en què ho permet el marc jurí-dic. És important destacar que l’estructura docent específica dels actuals programes de doc-torat de la UPF —60% dels quals han rebut la menció de qualitat de l’ANECA— facilita laconvergència europea en el terreny dels estudis de postgrau oficials.

El nou vicerectorat de Professorat i de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior coordinatotes les actuacions relacionades amb el procés de convergència europea.

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 2

Page 3: Línia 14 - Número 6

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

3

dica Assessora de la Generalitat de Cata-lunya, de la qual encara forma part. Vaser president de la Junta Arbitral deConsum de l'Ajuntament de Barcelonaentre els anys 1994 i 1997.

Sessió constituent del nou ClaustreEl nou Claustre universitari, elegit perla comunitat universitària en les elec-cions del 3 de març, es va reunir en ses-sió constituent el 13 de maig. D’ençàde l’aprovació dels nous Estatuts de laUPF, el màxim òrgan de representacióde la comunitat universitària està for-mat per 226 membres.

A l’inici de la sessió es van aprovar lesactes dels Claustres anteriors, celebratsels dies 20 i 21 de maig (sessions extraor-dinàries) i el 27 de maig del 2003 (sessióordinària). També es va aprovar elReglament del Claustre, i es van elegirels sis membres de la Mesa del Claustrei els vint representants del Claustre alConsell de Govern. A continuació, larectora, M. Rosa Virós, va presentarl’informe anual, amb el resum de lagestió duta a terme pel Consell deDirecció de la Universitat en tots elsàmbits d’actuació de la Universitat. Eltext va ser aprovat per 82 vots a favor,cap en contra i vuit abstencions.

Seguidament, el síndic de Greuges de laUPF, Llorenç Gomis, va exposar en elseu informe una síntesi de les actuacionsdutes a terme des del 28 de maig del2003 fins al 13 de maig del 2004.Durant aquest període s’han obert 28expedients: dotze són mediacions; onze,suggeriments, i sis, recomanacions. Undels expedients conté una recomanació iun suggeriment al mateix temps. Per

vació de l'Ajuntament de Barcelona,representa els ens locals. Daniel VidalCanelles representarà als antics alumnesde la UPF.

Els sis membres del Consell Social quepertanyen al Consell de Govern de laUniversitat són: la rectora, el secretarigeneral i el gerent, que en són mem-bres nats; Carles Ramió, vicerector deProgramació, Docència i Avaluació, iRamon Maseda, en representació delprofessorat i del PAS, respectivament; iJordà Escolà, en representació delsestudiants.

Jordi Sopena prenpossessió com a síndicde Greuges de la UPFEl 2 de juny va tenir lloc la presa depossessió de Jordi Sopena com a nousíndic de Greuges de la UniversitatPompeu Fabra, en un acte que va serpresidit per la rectora, M. Rosa Virós, idurant el qual també va intervenir elfins ara síndic de Greuges de la UPF,Llorenç Gomis, que ha ocupat aquestcàrrec durant els darrers vuit anys.

El nou defensor dels drets de tots elsmembres de la comunitat universitàriade la UPF, el segon de la història de laUniversitat, va ser elegit pel Claustre el13 de maig per 110 vots a favor, cap encontra i 23 vots en blanc.

Jordi Sopena Gil va néixer a Barcelonai és doctor en Dret per la UB. Ha estatprofessor titular de Dret Financer i Tri-butari a la UB i catedràtic d’aquestaàrea a la UPF des del 1992 fins al1999, quan es va jubilar. El 1994 va sernomenat membre de la Comissió Jurí-

Mercè Sala, novapresidenta del ConsellSocial de la UPF

El Govern de la Generalitat va aprovarel 13 d’abril, a proposta del consellerd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació, el nomenament de MercèSala com a nova presidenta del ConsellSocial de la Universitat Pompeu Fabra.La nova presidenta de l’òrgan de repre-sentació de la societat a la Universitatva prendre possessió del seu càrrec enun acte que va tenir lloc l’11 de maig,en presència de la rectora, M. RosaVirós, i del seu antecessor, Joan Gui-tart, que va presidir el Consell Socialdes del març del 1997.

Mercè Sala i Schnorkowski és econo-mista. Actualment és consellera delega-da de Temoinsa, empresa industrial deproductes ferroviaris. També és presi-denta del Saló Expodidàctica de la Firade Barcelona i de la Xarxa de BarcelonaQualitat. Ha estat presidenta de REN-FE i regidora a l'Ajuntament de Barce-lona pel PSC, a més de presidenta de laFundació Politècnica de Catalunya.

La Llei d’universitats de Catalunya (LUC)estableix que cada universitat té un Con-sell Social compost per quinze membres,dels quals sis pertanyen a la universitat iels altres nou són persones representativesde la societat catalana (tres nomenadespel Govern, dues pel Parlament, una pelsens locals, una per les organitzacions sin-dicals, una per les organitzacions empre-sarials, i un exalumne).

A més de Mercè Sala, els dos represen-tants que ha designat el Govern de laGeneralitat al Consell Social de la UPFsón: Conxa Oliu i Creus, directora deCol·lectius i Institucions, Agents i Ban-ca Associada del Banc Sabadell i conse-llera de TecnoCredit SA, i Xavier Roigi Castelló, director general del grupSchlumberger i escriptor.

Els representants nomenats pel Parla-ment són: Carles Castells i Oliveres iJordi Bonet i Agustí. Rosa Sans Ame-nós ha estat proposada per la ComissióObrera Nacional de Catalunya, i Mara-villas Rojo, regidora d'Ocupació i Inno-

Mercè

Mercè Sala i M. Rosa Virós

Jordi Sopena

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 3

Page 4: Línia 14 - Número 6

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

4

Mercè

col·lectius, el 75% de les queixes hanestat formulades per estudiants de primeri segon cicle, el 13% provenen del pro-fessorat i el 4% de PAS, llicenciats i estu-diants de l’IDEC. Amb la presentaciód’aquest darrer informe, el doctor Llo-renç Gomis va posar fi al mandat de vuitanys com a síndic de Greuges de la UPF.

Un dels darrers punts tractats en elClaustre va ser l’elecció del doctor JordiSopena Gil com a nou síndic de Greu-ges de la UPF per 110 vots a favor, capen contra i 23 vots en blanc.

Finalment, el Claustre va debatre i apro-var quatre mocions presentades pelsrepresentants dels estudiants. D’aques-tes, cal destacar la que manifestava elrebuig del Claustre davant l’astronòmi-ca quantitat de recursos que es destinen,tant a nivell mundial com a l’estatespanyol, a la recerca i desenvolupamentamb finalitats militars, i es demanava latransferència dels recursos que es dedi-quen a R+D militar a la investigaciócivil.

Convocat el premi derecerca sobre el Fons dela Cambra de ComerçLa UPF ha convocat el premi al millortreball d’investigació que sorgeixi del’estudi del fons bibliogràfic de la Cam-bra de Comerç de Barcelona, adreçat aestudiants de l’últim curs de llicencia-tura o dels cursos de doctorat i a estu-diants en fase d’obtenció de lasuficiència investigadora i del Diplomad’Estudis Avançats de qualsevol univer-sitat espanyola o estrangera.

El fons bibliogràfic de la Cambra deComerç de Barcelona, cedit a la UPFen virtut d’un acord del mes d’abril del2001, està compost per uns 120.000volums de monografies i de númerosde publicacions en sèrie. El seu contin-gut versa bàsicament sobre temes eco-nòmics i empresarials, i s’ha anatconfigurant des de la fundació de laCambra. S’hi troben documents sobreels aspectes més variats de l’economiaespanyola, i també, en menor nombre,

internacional. Dins aquest fons tambédestaquen els opuscles escrits i publi-cats per institucions vinculades al sec-tor empresarial, així com sèriesestadístiques de comerç exterior dediferents països.

Aquest premi, fruit d’un conveni decol·laboració entre la Cambra deComerç de Barcelona, la UniversitatPompeu Fabra i el Banco SantanderCentral Hispano, té un doble objectiu:d’una banda, difondre el contingut dela col·lecció (el fons bibliogràfic de laCambra cedit a la UPF) i promoure’nel coneixement i la utilització entre lacomunitat científica catalana, espanyo-la i internacional. De l’altra, fomentarla creativitat científica i l’esperit derecerca en l’àmbit de l’economia cata-lana, espanyola i internacional delssegles XIX i XX i promoure les tasquesd’investigació entre els estudiants del’àmbit.

El termini de presentació dels treballsque concorrin a aquest premi finalitzael dia 29 d’octubre del 2004. S’atorga-ran 1.500 euros a l’autor o autora deltreball premiat.

Creix l’oferta de cursosde l’àrea de GestióCultural de l’IDEC

L’oferta formativa de l’àrea de GestióCultural de l’Institut d’Educació Con-tínua de la UPF s’ha incrementat ambla programació de nous cursos per alcurs 2004-2005.

Pel que fa al sector de les indústries dela música, el diploma de postgrau enGestió d’Empreses en la Indústria de laMúsica, que compta amb el suport i laparticipació de les principals empreses iagrupacions del sector, pretén donar alsparticipants els recursos necessaris pergestionar professionalment i amb èxitqualsevol companyia vinculada alnegoci musical: companyies discogràfi-ques, editores de música, de manage-ment i de promoció de concerts.

El diploma de postgrau en MarquètingCultural complementarà l’oferta genera-lista de l’IDEC en aquest camp. Es trac-ta d’un programa d’alta especialitzacióque tractarà la planificació, l’execució il’avaluació de l’oferta de les organitza-cions culturals en tots els àmbits. Previstper al febrer del 2005, el diploma depostgrau en Gestió de Continguts for-marà nous professionals perquè puguindesenvolupar noves capacitats de gestióde projectes en la creixent indústria delscontinguts, que aglutina sectors tandiversos com el de la comunicació(premsa, ràdio, televisió), l’editorial, eldiscogràfic o l’audiovisual.

Finalment, en l’àmbit de la comunica-ció, el màster en Direcció d’Empreses iGrups Multimèdia, una iniciativa con-junta de l’IDEC i la Fundación Condede Barcelona, vinculada al Grup Godó,ofereix la formació necessària per alsprofessionals que han de gestionarempreses i grups multimèdia del nostreentorn en un context marcat pels can-vis en el sector.

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 4

Page 5: Línia 14 - Número 6

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

5

Mercè

Celebració de la Diadade la Solidaritat 2004

La UPF va celebrar el 20 de maig, a l’e-difici Jaume I, la seva Diada anual de laSolidaritat. Al llarg de tota la jornada,els assistents van participar en un ampliventall d’activitats en diferents espais del’edifici: des d’una fira d’ONG, tallers,concerts i àpats ètnics fins a exposicions,conferències i xerrades relacionades ambdiferents aspectes de la cooperació i eldesenvolupament.

Cap al migdia va tenir lloc el lliura-ment dels premis dels concursos deSant Jordi 2004 i la inauguració del’exposició fotogràfica “Propera esta-ció: Calcuta”, organitzada per l’ONGGlobal Humanitària, que es va podervisitar fins a principis de juny. Aques-ta mostra fotogràfica presentava unretrat de la vida quotidiana dels nens inenes que viuen de manera permanenta les principals estacions de tren deCalcuta, a l’Índia, una metròpoli onviuen més de catorze milions d’habi-tants. Els infants, sense sostre ni capmena d’empara, aconsegueixen sobre-viure fent tota mena de treballs i apro-fitant el trànsit constant de viatgers.L’exposició estava conformada per untotal de 35 fotografies de Juan Díazamb peus de foto i diversos cartellssobre els projectes de Global Humani-tària a l’Índia.

Una delegació d’estudiants de la Universi-tat Pompeu Fabra va participar del 6 al 10d’abril en les sessions del Model Nacionalde Nacions Unides (NMUN). Es tractad’una simulació de l’Organització de lesNacions Unides (ONU) que s’organitzacada any a Nova York i en la qual hi par-ticipen estudiants de tot el món ambl’objectiu d’entendre el funcionament

d’aquest organisme internacional i d’introduir-se en els mecanis-mes i les normes de la diplomàcia internacional.

La simulació consisteix en el fet que cada delegació assumeix elpaper d’un país (ha de ser diferent del propi) i, figuradament,representa els seus interessos diplomàtics davant dels diferentscomitès de l’ONU —UNICEF, la Comissió de Drets Humans,la Comissió de Refugiats, etc—. La delegació de la UPF, for-mada per dotze estudiants, va representar la posició del Perú,juntament amb una delegació de la Universitat del Valle(Mèxic). Per conèixer millor la realitat del país sud-americà, elsalumnes de la UPF es van reunir amb el cònsol del Perú a Bar-celona, així com amb l’ambaixador del país andí a l’ONU.

Les jornades preliminars de la simulació van tenir lloc del 6 al9 d’abril a l’hotel Hilton de Nova York. Durant aquests diesles diferents delegacions es van reunir en comissions, comitèsi assemblees per discutir les estratègies a seguir i per arribar aacords. La sessió final es va fer el dia 10 d’abril, a la mateixaseu de l’ONU, a la sala de sessions plenàries de l’assembleageneral, i s’hi van votar les resolucions elaborades en els comi-tès i es van atorgar els premis als millors equips.

L’NMUN és el model de simulació més antic i un dels mésprestigiosos a nivell internacional. La primera conferència ja esva celebrar l’any 1923 com a simulacre de la Societat deNacions. El model actual va començar el 1946, un cop creadal’ONU. En l’edició del 2004 hi van participar més de 3.000estudiants i personal acadèmic d’universitats d’arreu del món.

La delegació de la UPF va estar formada pels estudiantssegüents: Sebastián Backup, Diego Frau i Josep Oriol Pons(Econòmiques); Anna Genís i Helena Aparicio (Humani-tats); Marta Vallejo, Albert Stern, Ainhoa Sorrosal i PaulaBallell (Ciències Polítiques); Raúl Salvador i Elisenda Mon-forte (Dret), i María José Viñas (Periodisme).

Aquest grup d’alumnes han constituït una associació anome-nada “Associació d’Estudiants per les Nacions Unides”, ambla finalitat de poder organitzar millor les delegacions en futursviatges d’assistència a simulacions (tant de l’ONU com d’al-tres organismes), facilitar la recaptació de fons, demanar aju-des, fer cursos i campanyes d’informació per a tota aquellagent interessada en aquest tipus d’esdeveniments i, també, perdifondre els valors de les Nacions Unides.

Estudiants de la UPF participenen una simulació a l’ONU

Foto: M. José Viñas

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 5

Page 6: Línia 14 - Número 6

6

Rambla

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

Aquest mes de maig ha fet deu anys que es vaarribar a l’acord de creació de l’Arxiu INPUT(acrònim d’International Public Television) ala UPF, integrat per material audiovisual d’a-quest organisme internacional.

Aprofitant que la conferència “Ciutadanstelevidents” (INPUT 2004) es va celebrar aBarcelona del 23 al 28 de maig com un delsdiàlegs del Fòrum Barcelona 2004, el 27 demaig va tenir lloc a l’edifici Rambla de laUPF un acte commemoratiu d’aquest desèaniversari de la creació de l’arxiu INPUT a laUniversitat. Hi van intervenir la rectora de laUPF, M. Rosa Virós; el secretari general del’INPUT, Gwynn Pritchard; el coordinadorde l’Arxiu INPUT, Jordi Balló, i la cap de laBiblioteca de Rambla, Anna Magre. La professora dels Estudisde Comunicació Audiovisual Eva Pujadas va presentar els pro-jectes de recerca que han elaborat els estudiants de doctorat dela UPF sobre el fons de l’Arxiu INPUT. Per acabar, es va pro-jectar un audiovisual commemoratiu del desè aniversari.

L’INPUT és una entitat fundada l’any 1978 per professionalsde l’àmbit de la televisió pública per promoure una televisió dequalitat arreu del món i per fomentar la televisió com a serveipúblic. Des de fa 25 anys, organitza anualment una conferèn-cia internacional que és el punt de trobada dels professionalsde l’àmbit i el la qual es debaten els problemes d’un sector cada

cop més comercialitzat i es mostren els progra-mes de televisió més innovadors i valorats delmoment.

L’INPUT i la UPF van signar el 20 de maig de1994, a Montreal, l’acord de creació de l’arxiuINPUT, en virtut del qual la UPF passava agestionar tots els materials audiovisuals selec-cionats en les conferències anuals pel seu valorinnovador, pel seu coratge de tractar temesdifícils o per la seva voluntat d’explorar nousterritoris televisius. El fons, que inicialmentestava format per 1.700 documents, quedavadipositat a la Biblioteca de la UPF, que es com-prometia a catalogar-lo per posar-lo a disposi-ció dels estudiosos de la televisió.

Actualment, hi ha catalogats uns 4.000 documents (videocas-sets VHS i Betacam), entre programes i documentació asso-ciada a l’organització de les conferències, que es podenconsultar mitjançant el catàleg de la Biblioteca. També es dis-posa d’una base de dades que conté informació sobre més de2.800 programes presentats des de 1978, any de la primeraconferència de l’INPUT.

L’arxiu és una eina de referència adreçada a la comunitat deprofessionals de la televisió (productors, realitzadors, guio-nistes, editors...) i al món acadèmic (professors, investiga-dors, estudiants...).

El passat 15 de maig va tenir lloc al’auditori de l’àgora Jordi Rubió iBalaguer l’acte de lliurament dels pre-mis del IV Concurs de Traducció per al’Ensenyament Secundari.

Els guardons van ser lliurats pel vicerec-tor de Relacions Institucionals i secreta-ri general de la UPF, Tomàs deMontagut; el degà de la Facultat de Tra-ducció i Interpretació de la UPF, LluísPegenaute; el cònsol general de França aBarcelona, Bernard Valero; el vicecònsolde la República Federal d’Alemanya,

L’Arxiu INPUT, dipositat a la bibliotecade la UPF, compleix deu anys

Alta participació en el concurs detraducció per a estudiants de secundària

Marco Acquaticci; l’agregada lingüísticade l’Institut Francès de Barcelona,Nathalie Borgé; i el director de l’InstitutAlemany de Barcelona, Ulrich Braess.

Aquest concurs és una iniciativa de laFacultat de Traducció i Interpretació dela UPF i s’adreça als alumnes de secun-dària (ESO i Batxillerat) que estudienfrancès i alemany, així com als que estu-dien aquestes dues llengües a les escolesoficials d’idiomes, a l’Institut Francès, al’Institut Alemany i en altres entitatssimilars.

En la convocatòria d’enguany hi van par-ticipar 380 concursants de 52 escoles iinstituts de tot Catalunya. El concurs esdividia en tres categories: tercer i quartcurs d’ESO, primer i segon curs de bat-xillerat, i alumnes de les escoles oficialsd’idiomes i dels instituts estrangers. Elsparticipants van haver de triar un text noliterari en francès o alemany i traduir-loal català o al castellà. La prova de traduc-ció va tenir lloc el 20 de març a l’edificiRambla, i la correcció dels textos va anara càrrec dels professors de la Facultat deTraducció i Interpretació de la Universitat.

G. Pritchard, secretarigeneral de l’ INPUT(Foto: E. Guillamet)

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 6

Page 7: Línia 14 - Número 6

7

Rambla

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

La UPFparticipa ambuna taularodona a

“La setmanade TV3”

TV3 va dedicar enguany la quartaedició de “La setmana de TV3” a laviolència contra les dones, amb unaprogramació especial que va tenir llocdel 24 al 30 del passat mes de maig.En el marc d’aquesta iniciativa,les universitats Pompeu Fabra,Autònoma de Barcelona, Ramon Llull i de les Illes Balears van col·la-borar-hi conjuntament amb l’organit-zació d’una taula rodona sobre eltractament de la violència contra lesdones en els mitjans de comunicació,sota el nom de “La violència contrales dones no és un espectacle. Elpaper dels mitjans de comunicació”.

La taula rodona va tenir lloc el 25de maig a l’auditori de l’edifici Ramblade la UPF, i va ser moderada perEnric Calpena, cap del Departamentde Comunicació Audiovisual de laURL. Les quatre ponents que hi vanparticipar van exposar la seva opiniósobre diverses qüestions, com araquin paper juguen la premsa, la ràdioi especialment la televisió en lasimplificació d’un problema socialgreu; quines han estat lesconseqüències de la frivolització d’unproblema que malgrat que el pateixinles dones afecta tota la societat; ocom poden afectar determinadesinformacions periodístiques les donesque viuen situacions de violència.

Les intervencions van anar a càrrecde Montse Quesada, catedràtica dePeriodisme Especialitzat de la UPF;Joana Gallego, professora titular dePeriodisme de la UAB; EsperançaBosch, professora titular dePsicologia de la UIB, i CaterinaMolina, professora de la Facultatde Comunicació Blanquerna.

L’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabrava organitzar del 4 al 6 de juny el diàleg “Coneixement científic i diversitat cultural”del Fòrum 2004. Aquest diàleg estava vinculat a la celebració de la vuitena edició delcongrés de la xarxa internacional Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia(PCST), fundada a Poitiers el 1989.

Vladimir de Semir, director de l’OCC i comissionat de Cultura Científica de l’Ajun-tament de Barcelona, va presidir aquest congrés, que va constar d’un diàleg central idues activitats addicionals relacionades amb la transmissió del coneixement científic ala societat: un seminari sobre “Nous models de museus de la salut i la vida” i un altresobre “Periodisme científic en un món divers”. A la trobada, que va aplegar 600 par-ticipants de 50 països, es van presentar més de 340 propostes, entre comunicacionsorals i pòsters, i va ser inaugurada per Federico Mayor Zaragoza, president de la Fun-dación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO (1987-1999).

En el diàleg "Coneixement científic i diversitat cultural" es va analitzar com es difonel coneixement científic i quina aplicació se’n fa. Mites, creences, tradicions i ideo-logies tenen a veure amb la manera com es concep la ciència i amb els reptes i dile-mes que aquesta planteja. Així, el diàleg es va vertebrar al voltant de tres grans àrees:“Coneixement indígena i ciència actual”, “Comunicació científica: perspectives his-tòriques i noves tendències” i “Comunicació de la ciència i inclusió social”.

A més, el seminari sobre els nous models de museus de la salut i de la vida va ser-vir per debatre el paper dels museus en la divulgació del coneixement científic, tèc-nic i de la salut. Va tenir lloc el dimecres 2 de juny al Centre Internacional deConvencions de Barcelona.

Finalment, en el seminari “Periodisme Científic en un Món Divers” es va reflexio-nar sobre el paper del periodisme científic. Va tenir lloc els dies 7 i 8 de juny a l’au-ditori de l’edifici Rambla de la UPF. John Noble Wilford, creador del suplementScience Times del diari The New York Times i guanyador en dues ocasions del pre-mi Pulitzer, va pronunciar-ne la conferència inaugural. El seminari estava organit-zat per la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia i l’Observatori de laComunicació Científica, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comu-nicació Científica i l’Associació Espanyola de Periodisme Científic.

Reflexió i debat sobre latransmissió del coneixementcientífic a la societat

Comitè Científic de la Xarxa PCST

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 7

Page 8: Línia 14 - Número 6

Mercè

8

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

LINK3D és un projecte desenvolupat per un consorci europeu integratper un total de deu organitzacions acadèmiques i industrials europees,en el qual han participat investigadors del Grup de Tecnologies Interactivesdel Departament de Tecnologia de la UPF, i també investigadors del Grupde Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM/UPF.

En aquest projecte han treballat conjuntament experts en enginyeriade software i seguretat amb professionals de la indústria farmacèuticaespecialitzats en el descobriment i el desenvolupament de nous fàrmacs.El projecte ha estat finançat pel programa de la Comissió Europea IST(Information Society Technologies). En els sofisticats processos de descobrimentde nous fàrmacs, cada dia és més freqüent la col·laboració entre diferents grupsinterdisciplinaris i geogràficament distants. Per tant, l’eficiència i l’èxit delsprojectes depèn d’una bona comunicació entre els seus membres.

LINK3D és una aplicació informàtica específicament dissenyada per dura terme reunions virtuals en temps real, en les quals es poden intercanviardades de manera dinàmica i interactiva, ja que permet treballar al mateixtemps amb gràfics 3D interactius, estructures moleculars 2D, bitmaps i text.Això fa que sigui una eina molt valuosa per a la recerca en el descobrimenti desenvolupament de nous fàrmacs. LINK3D és compatible amb qualsevold’aquestes tres plataformes informàtiques: Windows, Linux i SGI-Irix.

LINK3D pot funcionar fins i tot amb amples de banda relativamentbaixos (connexions normals d’Internet) i permet la interacció de so i imatge.La possibilitat de poder compartir i discutir en temps real entre diferentsusuaris les dades experimentals que s’estan visualitzant, és una de lesaportacions importants d’aquesta nova aplicació, que, a més, garanteix lamàxima confidencialitat i seguretat gràcies al fet que les dades són encriptadesseguint els sofisticats mecanismes de seguretat que ha desenvolupat l‘empresaanglesa AL Digital.

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

LINK3D:

una nova aplicaciótecnològica per aldescobriment de fàrmacs

PremiMöbius

a la milloraplicaciócultural

La web Mediateca on-line delCaixaForum de la Fundació “LaCaixa” ha obtingut el IX PremiMöbius Barcelona Multimèdia ala millor aplicació cultural. ElGrup d’Experimentació en Co-municació Interactiva (EIC) del’Institut Universitari de l’Au-diovisual (IUA), juntament ambel Departament de Periodisme ide Comunicació Audiovisual dela UPF, sota la direcció del pro-fessor Ignasi Ribas, han partici-pat en el projecte.

L’EIC ha participat activamenten la creació de la web, des de lafase d’assessorament del dissenyd’interacció general fins a la rea-lització d’aplicacions de difusióper als tres àmbits en què estàorganitzada la web: música, artcontemporani i art multimèdia.

Els objectius principals de laMediateca són apropar el pública les darreres aportacions delmón de la creació audiovisual imultimèdia i, com a centre dedocumentació amb una finali-tat patrimonial, ha assumit elcompromís de preservar, docu-mentar i organitzar per a laconsulta tot el que està relacio-nat amb noves formes d’expres-sió artística.

Des de la primera edició, el1995, el Premi Möbius s’ha con-vertit en una plataforma de llan-çament internacional. L’IUA haestat l’artífex de diferents crea-cions interactives guardonadesamb el Möbius: els CD-RomDotze sentits. Poesia catalanad’avui (1996) i Joan Miró, elcolor dels somnis (1998) i la webDQ (2000).

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 8

Page 9: Línia 14 - Número 6

França

Què suposa, a nivell personal, haverguanyat el premi Jaume I d’investigaciód’economia?Sempre qualsevol reconeixementd’aquest tipus s’ha d’agrair, i en aquestcas crec que també pot assenyalar uncanvi de tendència en el perfil de lespersones a qui es dóna el premi d’eco-nomia. Crec que això és un aspecte quebeneficiarà la professió, perquè semblaque es valorarà més la contribució cien-tífica del premiat que no pas les sevesactivitats polítiques o les desenvolupa-des a l’Administració.

Quina tasca li ha reconegut aquestpremi?El premi reconeix les meves contribu-cions en el camp de la teoria macroe-conòmica, i concretament en l’anàliside les propietats i els efectes de lesdiferents maneres de dur a terme lapolítica monetària i com aquesta polí-tica influeix sobre el benestar social.

Vostè és partidari d’una políticamonetària activa dels bancs centralsinternacionals. De quina manera potafavorir aquesta política la prosperitateconòmica?Sóc partidari d’una política monetàriaactiva en el sentit que qualsevol banccentral ha de respondre de manerafins i tot agressiva si cal a canvis que esprodueixin en les condicions macroe-conòmiques. Ara, la qüestió fonamen-tal en aquest camp que ens ocupa alsinvestigadors és quins són aquestscanvis. La conclusió que s’obté demolts dels meus treballs i dels d’altresexperts és que els bancs centrals s’hau-rien de concentrar tant com fos possi-ble, sense extremismes, a estabilitzarla inflació, malgrat les pressions quemolts cops reben perquè actuïn perinfluir en altres variables, com l’ocu-pació o el creixement. Cal deixar aaltres branques del govern la responsa-bilitat de millorar les condicions delsector real de l’economia per fer que

Jordi Galí (Barcelona, 1961), catedràticdel Departament d’Economia i Empresade la UPF, és director del Centre de Recercaen Economia Internacional (CREI) i directorcientífic del Programa de MacroeconomiaInternacional del Center for EconomicPolicy Research (CEPR).

Va començar la seva trajectòria universitàriacursant estudis d’Economia a ESADE,a Barcelona, l’any 1981, però l’obtenciód’una beca Fulbright-La Caixa el va portar aestudiar als Estats Units, al prestigiós Institutde Tecnologia de Massachusetts (MIT), ones va doctorar l’any 1989. Posteriorment vaexercir com a professor a la Universitat deColúmbia durant cinc cursos i sis més a la deNova York. L’any 2000 torna a Barcelona perfer-se càrrec del CREI, un consorci patrocinatper la Generalitat de Catalunya i la UPF.

Recentment ha estat guardonat amb elreconegut premi Rei Jaume I d’investigació,convocat per la Fundació Valenciana d’EstudisAvançats i la Generalitat Valenciana, en la sevamodalitat d’Economia. Especialitzat en teoriamacroeconòmica, economia monetària imacroeconometria, és consultor regular, entrealtres institucions, del Banc Central Europeu,del Banc d’Espanya i, més esporàdicament,del Fons Monetari Internacional i de laReserva Federal nord-americana.

9

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Entrevista a JJoorrddii GGaallíí,director del CREI i premi Rei Jaume I d’Economia

“Els bancs centrals

s’haurien de concentrar

al màxim a estabilitzar

la inflació”

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 9

Page 10: Línia 14 - Número 6

l’economia sigui més competitiva oper fer augmentar l’ocupació.

Com veu la incorporació a la zonaeuro dels països que fa poc han entrat ala UE? Hi ha un període mínim de transicióque han de complir els països de nouingrés, que requereix satisfer totes lescondicions establertes al tractat deMaastricht, i que inclou mantenir eltipus de canvi fix durant dos anys res-pecte a l’euro, però sense adoptarencara la moneda europea. El fet quehi hagi aquest requeriment en el perí-ode de transició és el que temen moltsd’aquests estats, que encara recordenel que va passar l’any 1992 amb elspaïsos que ara formen part de la zonaeuro, quan hi va haver una especulaciómolt forta contra algunes monedes.Per tant, durant aquest període detransició, la moneda dels països denou ingrés està potencialment subjec-ta a atacs especulatius, i això pot serdesestabilitzador.

Vostè va passar quinze anys alsEstats Units, quatre anys fins a docto-rar-se i onze com a professor. Creu queel model universitari europeu i el nord-americà estan convergint o són dosmons totalment diferents?Jo crec que estem parlant de dos monsmolt diferents. El model universitari ide recerca als Estats Units gira sobretotal voltant d’institucions privades quetenen un suport molt important defons públics, però són institucions pri-vades amb molta llibertat d’acció. Elsistema està muntat de tal manera queaquestes institucions competeixen entreelles sense pietat, per atraure els millorsinvestigadors i els millors estudiants,tant a nivell de doctorat com fins i tot anivell de llicenciatura. Òbviament, aixòes veu afavorit per una gran mobilitatgeogràfica de la societat nord-america-na, però també per les institucions, quetenen una llibertat absoluta per con-tractar o dissenyar els seus programes.Res d’això no existeix a Europa, imalauradament jo no veig que hi hagiuna voluntat real de convergir cap aaquest model nord-americà, tot i que síque hi ha un desig de millorar la quali-tat de les institucions universitàries i dela recerca que s’hi fa.

10

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Creu que la política investigadora aEspanya va per bon camí? Es dediquenprou recursos a la investigació?Encara no va per bon camí, tot i ques’han dut a terme iniciatives molt inte-ressants, com ICREA o el programaRamón y Cajal. Referent als recursos,es posa un èmfasi excessivament granen la quantitat de recursos, a intentarassolir objectius en termes de percen-tatge del PIB, en quant es gasta enuniversitats o investigació, i això estàmolt bé i no ens hem de queixar, peròmolt més important que la quantitatés com s’assignen aquests recursos, ique els criteris d’assignació estiguinbasats estrictament en l’excel·lència, ino en altres consideracions. Cal queles regles que es creïn per assignaraquests recursos generin els incentius,perquè la gent faci més investigació ide més qualitat, en tots els estadis dela seva carrera, fins i tot quan la gentté ja una posició establerta.

Què el va fer tornar a Catalunya, des-prés de la seva llarga etapa americana?Moltes coses, suposo: la qualitat devida d’aquí és millor que la de moltsllocs dels Estats Units. Però per sobrede tot hi havia l’oportunitat, que enaquell moment creia que era única, dedur a terme un projecte que estiguésalliberat de les restriccions del marcuniversitari convencional europeu, iaquest era el CREI, el Centre deRecerca en Economia Internacional.L’aleshores conseller del DURSI, elprofessor de la UPF Andreu MasColell, em va proposar de dirigir-lo,de cara a iniciar una nova etapa en laqual aquest centre tindria investiga-dors propis i més marge de maniobraa l’hora de contractar que les universi-tats. Per a mi és tot un gran repte iespero estar-hi a l’alçada.

Quines són les línies bàsiques derecerca del CREI i quin és el seu prin-cipal objectiu?El CREI se centra en temes associatsen macroeconomia i economia inter-nacional en un sentit ampli, i inclouaspectes de geografia econòmica, mer-cat de treball, finances internacionals,cicles econòmics, política monetària...L’objectiu que tenim, present als nos-tres estatuts, és dur a terme una recer-ca independent amb els estàndardsmés alts de qualitat, contribuint aempènyer la frontera en els coneixe-ments en aquests camps. Som una ins-titució més que forma part d’unaxarxa molt gran a nivell mundial queestà fent un esforç semblant. Inten-tem, per una banda, publicar en lesrevistes especialitzades internacionalsmés prestigioses, i per l’altra, aconse-guir que la recerca que fem no es que-di exclusivament en el terreny de lainvestigació teòrica, sinó que generiresultats que siguin útils per als res-ponsables de la política econòmica.

El CREI aviat disposarà de duesplantes a l’edifici Wellington 1, actual-ment en fase de construcció. Quèsuposaran per al centre aquestes novesinstal·lacions?Sobretot espai. La UPF ha acollit moltgenerosament el CREI a l’edifici JaumeI, al campus de la Ciutadella, però lasituació dels espais ara mateix és crítica.El fet de tenir un espai propi reforçaràla identitat del CREI i alliberarà per alDepartament d’Economia i Empresauns espais que són més que necessaris.També val la pena dir que el dissenyinterior de les noves instal·lacions s’hafet pensant específicament en les neces-sitats d’un centre de recerca d’aquestescaracterístiques.

Aquesta nova etapa del CREI aniràlligada a la incorporació de nous inves-tigadors? Això és el que esperem. Nosaltrestenim un acord amb el Consell Rec-tor del CREI per incorporar fins adotze investigadors a temps completen els propers anys, que s’afegirien alscinc que tenim actualment. L’existèn-cia d’aquests nous espais ens perme-trà en la pràctica acollir aquestsinvestigadors.

“Volem que la nostra

recerca generi

resultats útils

per als responsables

de la política

econòmica”

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 10

Page 11: Línia 14 - Número 6

11

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Jordi Pujol evoca

la història recent d’Europa

Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat deCatalunya, va oferir el 21 d’abril la conferència col·loqui“Biografia d’un europeista (memòria viscuda d’Europa)”, en un acte que va tenir lloc a l’àgora Jordi Rubió i Balaguer,organitzat per la Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la UPF.

L’expresident català, després de fer un repàs dels esdevenimentshistòrics que des de finals de la Segona Guerra Mundial hanconformat la construcció de la Unió Europea, va advertirdels perills que corre Europa d’entrar en un greu procés dedecadència durant els pròxims anys, bàsicament a causa de lamanca de lideratge clar en un projecte comú, del baix ritmed’instal·lació de noves tecnologies, del poc creixement demogràfici de la insuficient marxa de l’economia. Tots aquests factorsimpedirien competir en òptimes condicions amb els EstatsUnits i amb Àsia, aquesta última en ple procés de creixement.

Jordi Pujol, que es va declarar un enamorat del projecteeuropeu des dels seus orígens, així com un ferm defensorde l’eix franco-alemany, va destacar també el desequilibrinegatiu que hi ha hagut a la Unió Europea, sempre enperjudici de la zona del Mediterrani.

Respecte a l’avenç del català com a llengua oficial a Europa,va valorar positivament els passos que s’estan fent en aquestsentit, i es va mostrar optimista.

L'informe Els Ajuntaments de Catalunyaa Internet. Un estudi comparat de lespàgines web (2000-2003), conclou queel 78% dels ajuntaments catalans —737del conjunt dels 946 municipis de Cata-lunya— té presència a Internet, percen-tatge que l’any 2000 se situava tan solsen el 62%. A les províncies de Lleida iTarragona el percentatge és lleugera-ment superior, fins a arribar al 90%.

L’informe ha estat elaborat per investi-gadors dels Estudis de Ciències Políti-ques i Gestió Pública de la UniversitatPompeu Fabra, dirigits pel professorMiquel Salvador, amb la col·laboracióde Ruth Cortés i Raquel Sánchez. Lapresentació pública de l’estudi es va fer

el 2 de juny a l’auditori de l’àgora Jor-di Rubió i Balaguer, en el marc de laJornada sobre els Ajuntaments deCatalunya a Internet.

Per a la realització de l’informe s’haadoptat la perspectiva del ciutadà quees troba a l’altra banda de la pantalla del’ordinador. L’informe ha inclòs lespàgines web dels ajuntaments de totsels municipis catalans, independent-ment del seu cens o població.

En termes quantitatius i també qualita-tius, l’informe ha posat de manifest lamillora global de les pàgines web delsajuntaments catalans, sobretot pel quefa a la qualitat dels seus continguts,

capaços cada cop més d’oferir al ciuta-dà millors prestacions.

Pel que fa als continguts, els equipa-ments culturals, sanitaris, d’ensenya-ment i esportius, són els més citats iexplicats en les pàgines web, sovint diri-gits a col·lectius emergents com elsimmigrants o a nous àmbits com l’habi-tatge. La tramitació en línia i els nousespais de comunicació com el correuelectrònic són els aspectes que més hanmillorat en aquests darrers tres anys. Caldestacar, d’altra banda, que els ens localscada cop tenen més autonomia respecteals ens supramunicipals, i en aquest sen-tit l’estudi resalta que el 33% de leswebs disposen ja de servidor propi.

El 78% dels ajuntaments

catalans té pàgina web

Jordi Pujol, M. Rosa Virós i Xavier Freixas

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 11

Page 12: Línia 14 - Número 6

El Círculo de Bellas Artesde Madrid va acollir el 10de maig, en un actepresidit pel secretarid’estat d’Universitats,Salvador Ordoñez, l’actede lliurament de laprimera edició del premiBooket Universitari deRelat Curt, que va seratorgat a un estudiantde la UnivesitatComplutense de Madrid.

Del total de 207 originalspresentats, el jurat vaseleccionar deu finalistes,dos del quals sónestudiants de la UPF:Verónica Sánchez Orpella,estudiant d’Humanitatsque va presentar el relattitulat Continuidades, iMaria Freixanet Mateo,estudiant de CiènciesPolítiques que signaval’obra Días de viento.

El premi consisteix enla publicació de l’obraguanyadora i de les nouobres finalistes en unaedició gratuïta de la quales distribuiran 50.000exemplars.

12

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

“Vilapompeu” és una eina que simula laweb i la intranet d’un consistori català ique actua, a més, d’instrument desuport a la docència presencial. És, pertant, el nom del darrer municipi nascuta Catalunya, encara que no aparegui encap mapa, ja que és un ajuntament vir-tual creat pels Estudis de Ciències Polí-tiques i Gestió Pública de la UniversitatPompeu Fabra en una iniciativa pionerad’innovació docent en gestió pública.

“Vilapompeu: L’Ajuntament Virtual”és un instrument de suport a la docèn-cia presencial dels estudis de CiènciesPolítiques i Gestió Pública. El profes-sor Miquel Salvador ha dirigit aquestprojecte, que ha comptat amb lacol·laboració de l’Ajuntament deMataró, que ha facilitat la informa-ció de l’ajuntament virtual simulantdades reals.

Amb una clara orientació de suport a ladocència, els estudiants de la diploma-tura en Gestió i Administració Públicao de la llicenciatura en Ciències Políti-ques i de l’Administració de la UPFpodran fer pràctiques relacionades ambla gestió i l’administració pública a par-tir d’un cas simulat de referència.

Aquesta eina proporciona una visiótransversal dels reptes de la gestió i de

les polítiques públiques que afrontenels ajuntaments, i permet als alumnesafrontar les situacions que se’ls plante-ja assumint els rols dels diferentsagents implicats en la gestió pública,tant de la mateixa corporació localcom dels agents socials del municipi.

En l’àmbit de la gestió i de les políti-ques públiques, els conceptes i estudisde cas que s’inclouen en aquesta pri-mera versió de “Vilapompeu” tractentemes que van des de la reordenacióurbanística fins a les actuacions enmatèria d’immigració o els estudisd’opinió pública, la gestió dels recursoshumans o l’externalització de serveispúblics, entre d’altres.

Pel que fa a la informació del municipi,se segueix la vocació de les “webs deciutat” que presenten alguns ajunta-ments, que ofereixen dades d’interèsque van més enllà de les competènciesmunicipals, des de la descripció i dadesdels barris que l’integren fins a infor-macions sobre mitjans de comunicacióo indicadors concrets de les variablessocials i econòmiques de la ciutat.Quant a la informació sobre serveis,s’hi inclou un catàleg estructurat segonsel punt de vista del ciutadà, seguint lalògica dels “fets vitals”, que inclouexemples concrets.

Neix “Vilapompeu”,l’ajuntament virtual

dels Estudis de CiènciesPolítiques i Gestió Pública

Dosestudiantsde la UPF,finalistesdel I premiBooketUniversitaride RelatCurt

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 12

Page 13: Línia 14 - Número 6

gions. Aquest fons bibliogràfic, donat ala UPF pel professor Alois M. Haas,eminent germanista i estudiós de lamística i l’espiritualitat d’Occident,està constituït per 40.000 volums i ésuna de les biblioteques més importantsdel món en el camp de la recerca i l’es-tudi de les tradicions espirituals de lahumanitat. Té la seva seu a l’edifici delDipòsit de les Aigües, i va ser inaugu-rada el 12 de maig del 2003.

A part d’Alois M. Haas, que exerceixcom a professor emèrit a la Universitatde Zuric, també van intervenir en lesJornades Corrado Bologna, professorde Filologia Romànica de la Universi-tat de Roma; Victòria Cirlot, professo-ra de Literatura Comparada de la UPF;Dominique de Courcelles, directorad’Investigació al Centre National de laRecherche Scientifique de París; BlancaGarí, professora d’Història Medievalde la UB; Hildegard Elisabeth Keller,professora de Literatura Alemanya dela Universitat de Zuric; Carlo Ossola,professor del Collège de France de

13

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

La permanència de la mística en la cul-tura europea actual, tant en l’àmbit dela creació (pintura, cinema, literatura,arquitectura...) com en el del pensa-ment, va ser el tema de debat de lesSegones Jornades de Primavera delConsell Social de la UPF, que van tenirlloc els passats dies 26 i 27 de maig alcampus de la Ciutadella. L’acte va per-metre obrir un espai de discussió perabordar el problema metodològic de lasupervivència de la mística en un mónsecularitzat com l’actual.

Les Jornades, amb el nom de “Místicai Creació al Segle xx. Tradició i Inno-vació en la Cultura Europea”, van serinaugurades per la rectora de la UPF,M. Rosa Virós; la presidenta del Con-sell Social de la Universitat, MercèSala, i la professora de la UPF i coordi-nadora d’activitats de l’Institut Univer-sitari de Cultura, Victòria Cirlot.

L’acte va constituir l’inici de les activi-tats de l’Associació d’Amics de laBiblioteca Haas d’Història de les Reli-

S’ha publicat el llibre Josep Fontana. Historia y proyecto social. Jornadas de debate del’Institut Universitari d’història Jaume Vicens y Vives (Editorial Crítica), on es recullenles ponències presentades a les Jornades que van tenir lloc els dies 25 i 26 de juny del 2002a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra,com a homenatge intel·lectual al catedràtic emèrit i fundador de l’Institut, el professorJosep Fontana.

Aquest recull d’articles s’articula a partir de l’obra de Josep Fontana, amb la comparacióde la trajectòria política de l’imperi espanyol amb la de diversos estats europeus, situantla hisenda en l’epicentre de l’anàlisi. Aquest enfocament preliminar es complementa,seguidament, amb l’exploració de les subseqüents connexions temàtiques que van sorgirarran del naufragi de la hisenda espanyola, en els anys immediats a la guerra de laIndependència: la relació amb les colònies americanes que en aquells moments s’estavenemancipant i l’emergència i l’agreujament de les tensions socials, abans esmorteïdes perl’imperialisme en definitiva, la crisi i la fallida d’un govern incompetent per fer fronta aquesta situació. Durant les Jornades es van discutir les qüestions centrals que Fontanava plantejar a partir de la seva primera primera publicació, l’any 1971, i sobretot es vaanalitzar la influència d’aquestes en el desenvolupament historiogràfic.

Mística i Creació al Segle XX a lesJornades de Primavera del Consell Social

París; Amador Vega, professor de Filo-sofia de les Religions de la UPF, i Rai-mon Panikkar, filòsof i pensador.

A través d’aquests actes, el Consell Socialde la UPF vol contribuir a la reflexió i ala divulgació del coneixement entre lacomunitat universitària i el públic engeneral, amb l’objectiu d’aprofundir enles relacions que sempre ha d’haver-hientre la societat i la Universitat.

A. Vega, R. Panikkar i A. M. Haas(Foto: A. García Márquez)

Llibre d’homenatge a Josep Fontana

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 13

Page 14: Línia 14 - Número 6

14

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

genoma de la rata és que ara es podencomparar els gens relacionats ambdeterminades malalties que es trobenen la rata i també en l’home. Ara éspossible investigar aquestes malaltiesfent servir com a model un animalcom la rata, que és més fàcil demanipular en el laboratori que,per exemple, el ximpanzé.

S’han pogut determinar perprimer cop quines són les principalsdiferències entre els genomes de rata,ratolí i humà. Els gens específics de larata, és a dir, que només es troben enaquest animal, són aquells que estanrelacionats amb les funcions olfactives,del sistema immunitari o d’eliminacióde toxines. S’ha confirmat que la taxade mutacions en la branca evolutivadels rosegadors és tres vegades mésalta que en la branca dels humans.

Els investigadors afirmen que“entendre millor aquestes regionsdel genoma ens permetrà generarmodels més reals per emprar-losen els programes de prediccióde gens i obtenir millors resultats”.

El consorci del Projecte deSeqüenciació del Genoma de laRata, al qual pertany un equip debioinformàtics dirigits per RodericGuigó, ha desxifrat i analitzat laseqüència del genoma de la rataBrown Norway. Aquest animal delaboratori ha esdevingut un modelmolt important en l’aprenentatgetant de la fisiologia humana comde les seves malalties. Actualments’utilitza per fer recerca en cirurgia,trasplantaments, càncer, diabetis,regeneració neuronal, etc. Els resultatsde la investigació els va publicar larevista Nature l’1 d’abril.

L’equip de bioinformàtics que hiha participat està adscrit al Grupde Recerca en Informàtica Biomèdicai està format per Roderic Guigó,investigador de l’IMIM i del CRGi professor de la UPF; Josep F. Abrili Francisco Câmara, investigadors del’IMIM, i Mar Albà i Eduardo Eyras,professors de la UPF.

Una de les conseqüències mésimportants de conèixer la totalitat del

Investigadors de la UPF

han participat en la seqüenciació

del genoma de la rata

J. F. Abril, F. Câmara, R. Guigó i M. Albà

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 14

Page 15: Línia 14 - Número 6

15

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

Informe del’OMS sobreel consum desubstànciespsicoactives

Un comitè d’experts del qual formapart el professor Rafael Maldonado, dela Unitat de Neurofarmacologia delDepartament de Ciències Experimen-tals i de la Salut de la UPF, ha elaboratper a l’Organització Mundial de laSalut (OMS) un informe sobre comafecta al cervell l’ús o la dependènciade substàncies psicoactives.

L’informe presenta les noves línies derecerca neurològica en els àmbits del’ansietat, de l’ús compulsiu, la toleràn-cia o la dependència respecte a les subs-tàncies psicoactives, i fa una crida aprendre consciència de la complexitatdel problema i també dels processosbiològics implicats en la dependència deles drogues, donant suport a polítiqueseficients de prevenció, tractament, etc.,i desenvolupant intervencions que pro-curin evitar l’estigmatització d’aquestcol·lectiu de pacients.

Segons dades de la UNODC (UnitedNations Office on Drugs and Crime),uns 205 milions de persones fan ús d’al-gun tipus de substància il·legal, la mésfreqüent de les quals és el cànnabis,seguit de les amfetamines, la cocaïna iels derivats de l’opi; i el 2,5% de lapoblació global o el 3,5% de les perso-nes majors de 15 anys han usat cànnabisalmenys una vegada entre 1998 i 2001.

La situació és encara més greu si s’hi afe-geixen les drogues legals. Les dades mos-tren que en els països desenvolupats lamajor part del problema de salut, espe-cialment en les dones, recau més en l’úsde substàncies lícites, com l’alcohol i eltabac, que no pas de substàncies il·líci-tes. L’OMS considera que les mesuresper reduir els danys provocats pel tabac,l’alcohol i altres substàncies psicoactivesés una part important de les polítiquesde salut pública.

Un equip d’investigadors,dirigit pel professor MiguelValverde, del Laboratori deFisiologia Molecular delDepartament de CiènciesExperimentals i de la Salutde la UPF ha identificat unamutació que està associadaa un menor risc dedesenvolupar hipertensióarterial severa.

L’equip està integratper membres de la UPF,

l’IMIM i el Centro de Estudios Científicos de Valdivia(CECS) de Xile, i ja fa anys que estudia el funcionamentdel canal de potassi Maxi K i la seva implicació en elcontrol del to vascular.

En el múscul vascular llis, el canal Maxi K està formatper dos tipus de proteïnes. L’estudi ha consistit a analitzarel gen que codifica una d’aquestes subunitats proteiques,en una població representativa de quasi quatre milindividus de la província de Girona. S’ha identificat unacaracterística genètica que porta a un canvi en la seqüènciade la proteïna estudiada. Això fa que en els individus quepresenten aquesta mutació, el canal sigui més sensible alscanvis en la concentració de calci i que afavoreixi l’estat derelaxació arterial, la qual cosa no succeeix amb els individusque no la presenten. A més, s’ha comprovat en la poblaciógeneral que els individus hipertensos en major tensió arterial,especialment la diastòlica, i amb major risc cardiovascular,rarament presenten aquesta característica genètica.

L’estudi ha permès identificar una mutació que està presenten el 20% de la població analitzada i que està associadaa un menor risc de patir hipertensió arterial. Els resultatsd’aquesta investigació van ser publicats al mes d’abrila la revista científica Journal of Clinical Investigation.

A partir d’ara, s’obren noves estratègies de prevenciói d’intervenció farmacològica en el tractament d’unproblema sociosanitari de la transcendència de lahipertensió arterial; en la línia de recerca farmacogenòmica,ara cap la possibilitat d’identificar aquells pacients méssusceptibles de beneficiar-se d’un tractament selectiu,personalitzat, més eficaç i amb menys efectes no desitjables.

Mutació genèticaassociada a un menor

risc de patir hipertensióarterial

M. Tomás, J.M. Fernández, M. Valverde, M. Sentí i J. Marrugat

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 15

Page 16: Línia 14 - Número 6

FFIINNAALL DDEE TTRRAAJJEECCTTEE Vaig fer una enquesta, al cap d’un tempsd’exercici, entre els “clients” del síndic, i elque valoraven més era l’hora d’atenció queels havia dedicat. “Ningú no em voliarebre!”, s’exclamaven. I és lògic. Qui té unahora per atendre una persona per la qual noes pot fer res, ni potser donar-li la raó? Lanormativa és la que és, i les competènciesde cadascú són les que són. En canvi, elsíndic és una persona gran que té un bondespatx on pot rebre la persona desesperadaque ja no sap a quina porta trucar.

L’avantatge institucional és que el síndicno pot equivocar-se, ni prevaricar, ni entraren conflicte amb cap altra instància, per lasenzilla raó que no pot donar ordres i s’hade limitar a buscar sortides del laberint quesemblin raonables a qui pugui donar algunaordre o instrucció concreta. Més encara;com que amb el temps tothom s’adona ques’ha d’ajudar el síndic, aquest esperit decol·laboració es generalitza a favor delsqueixosos, que tampoc no són tants.Jo tenia vuit mil persones que podienqueixar-se i només se’n queixaven dues almes. Eren, això sí, casos complexos, quedemanaven tot el temps. La via de lamediació es mostrava llavors la més adient.Quedava encara la possibilitat de treureconclusions de les experiències concretes:anar de l’atenció al cas a la recomanació o elsuggeriment sobre com es podia completaro perfeccionar la norma. I practicar l’artde la insistència, si és art i no mania. Jo heinsistit a suggerir l’avaluació curricular ambcompensació, que permetria resoldre casosque ara aparentment no tenen solució iatribuir a un tribunal o comissió ad hoc lacapacitat de donar la mà a l’estudiant ques’ha entrebancat en uns pocs crèdits.

El Síndic sembla també la instància a laqual poden recórrer les mateixes autoritatsacadèmiques, com preveu el reglament.Jo, que he tingut la millor relació ambels meus dos rectors, el doctor Argulloli la doctora Virós, m’he vist darreramentencarregat de donar les primeres passesper dotar la Universitat d’un codi ètic.Han estat només les primeres passes, peròel gest simbolitza bé que el síndic deGreuges, tot començant per atendre elsque truquen a la porta angoixats, acabaidentificant-se també amb les aspiracionsprofundes de la pròpia universitat.

Aquesta plana, la darrera, del butlletíduu el títol que podria portar aquest article:“Final de trajecte”. Quan el tramvia arribaal final del trajecte, el conductor baixa i se’nva a casa. I puja un altre conductor, engegael tramvia i comença de nou el trajecte.

El mateix dia que el primer síndic deGreuges de la Universitat Pompeu Fabra,que era jo, presentava el seu darrer informeal Claustre després de vuit anys de servei,el mateix Claustre elegia el nou síndic, eldoctor Jordi Sopena, que coneix bé la casa

com a catedràtic de Dret Financer quehi ha estat. I en començar juny el doctorSopena començava la seva tasca. Lainstitució del Síndic és ja normal doncsa la nostra universitat, com a les altresuniversitats públiques catalanes i a lesde la resta d’Espanya.

Quan els responsables del butlletí Línia 14em van convidar a fer un “final de trajecte”que completi una mica l’adéu del dia delmeu darrer informe, vaig pensar en unamena de confessió que resumís la mevaexperiència com a ombudsman universitari.Un bon amic, que ha estat rector d’una altrauniversitat, em confessava ja fa temps la sevaperplexitat sobre el sentit del síndic deGreuges en una universitat. No deu volerdir que es reconeix que les coses no van proubé? Jo aquell dia vaig pensar que ja seria boque totes les institucions reconeguessin queno són perfectes i que deixessin que a dintrehi hagués una persona que ho diguéspúblicament i com a part de la seva feina.

Ara, després de vuit anys d’experiència,penso que potser el millor àmbit per unombudsman és precisament l’universitari.Al cap i a la fi és un àmbit alhora diversi homogeni on s’espera que l’intel·lectetreballi i té sentit l’aposta per una autoritatmoral. Penso que el síndic de Greuges –odefensor universitari, que també se’n diu–aporta a la universitat aquell punt d’amableperfecció que s’il·lustra amb una dinàmicaon tothom es mobilitza més o menys perfer cas a un càrrec important que no potdonar ordres –el síndic–, i això en auxilid’una persona atribulada que es queixa.

Confessions d’un síndic

Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12.08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: [email protected]: Frederic Camallonga / ISSN: 1696-0181 / DLB: 17.089-2003.

Llorenç GomisHa estat el síndic deGreuges de la UniversitatPompeu Fabra del 1996al 2004

LÍNIA 14 (n.6) 07.04 26/8/04 13:20 Página 16