Sistema pioner d’avaluacióde la docència en línia

El nou Servei de CarreresProfessionals

III Congrés de TraduccióEspecialitzada

Mediate, un espaiinteractiu per a infantsautistes

Entrevista a Xavier Serra,director de l’IUA

Descobert un noumecanisme de defensacel·lular

Conferències de CarlDjerassi, artífex del primeranticonceptiu oral

Núm. 55

3

Lín

ia

14 GENER/MARÇ 2004

B u t l l e t í I n f o r m a t i uU N I V E R S I T A TP O M P E U F A B R A

5

6

8

9

Els terrenys de Ca l’Aranyó, en ple dis-tricte 22@, estan sent remoguts per lesobres que han de transformar l’antigafàbrica tèxtil en el nou campus tecnolò-gic i de la comunicació de la Universi-tat Pompeu Fabra.

El nou equipament universitari, que espreveu enllestir el setembre del 2005,serà una de les peces del Parc BarcelonaMedia, el gran complex audiovisual quees desplegarà entre l’avinguda Diagonali els carrers Llacuna, Roc Boronat iTànger. El Parc està promogut per laUPF i l’empresa Mediacomplex, parti-cipada per la societat municipal22@bcn i el grup MEDIApro.

Al campus de Ca l’Aranyó, la UPF hitraslladarà les facultats, les escoles, elsestudis, els departaments, els instituts iels centres de recerca vinculats als àmbitsde periodisme, comunicació audiovisual,traducció i interpretació, enginyeria eninformàtica i telecomunicacions. Tot ple-gat acollirà unes 3.000 persones, entreestudiants, personal docent i investiga-dor i personal d’administració i serveis.

La UPF disposarà en total d’uns 25.000m2. El projecte arquitectònic, elaboratpels arquitectes Josep Benedito i RamonValls, preveu la construcció de tres nousedificis i la rehabilitació de dues naus queseran restaurades i es conservaran junta-ment amb l’antiga xemeneia de maóconstruïda els anys cinquanta.

11

Ca l’Aranyó, el noucampus de la comunicaciói la tecnologia

13

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:38 Página 1

2

EEDDIITTOORRIIAALL

TO

NI

BA

TL

LO

RI

CA L’ARANYÓ@COMUNICACIÓ.TECNOLOGIA

Des del seu naixement l’any 1990, la Universitat Pompeu Fabra ha contribuït a la recupera-ció urbanística i arquitectònica i a la revitalització d’alguns barris de la nostra ciutat. Fa cator-ze anys, la Universitat va apostar decididament per ubicar-se al cor de Ciutat Vella, en plenaRambla, i, també, en el nou barri olímpic acabat de crear. Enguany, tornem a involucrar-nosamb entusiasme i amb voluntat de servei públic en la consolidació d’una nova àrea emergentde la ciutat: el districte 22@.

El nou campus de Ca l’Aranyó concentrarà en un únic espai tota la formació, la recerca i laproducció que desenvolupa la UPF en l’àmbit de la comunicació entesa en un sentit ampli,és a dir, fent conviure les tecnologies i els continguts, que és un dels requeriments principalsde la nova indústria de la comunicació. En aquestes noves instal·lacions continuaran els pro-jectes ja iniciats a l’entorn dels grups vinculats a l’Estació de la Comunicació, amb seu a l’e-difici de l’estació de França.

El nou equipament universitari serà una de les peces centrals del Parc Barcelona Media, ungran equipament multidisciplinari on confluiran la cultura (divulgació), la indústria (pro-ducció) i el saber (formació, recerca i desenvolupament) en l’àmbit audiovisual, un dels sec-tors claus i estratègics de l’economia del coneixement. Aquesta aliança de la Universitat ambel món productiu i empresarial comportarà beneficis recíprocs, un millor aprofitament delsrecursos i el desenvolupament de projectes conjunts mitjançant la transferència de tecnologiai de coneixements.

Ca l’Aranyó, a més, és molt a prop dels altres dos campus centrals de la Universitat: el de laCiutadella —on hi ha els estudis de ciències socials i d’humanitats— i el del Mar —centraten la biomedicina—. El nou tramvia del Besòs interconnectarà els nostres campus, i la pro-ximitat al futur nus de comunicacions de Glòries ens aproparà a l’Àrea Metropolitana i a totel país.

El projecte de Ca l’Aranyó possibilitarà una major transversalitat i multidisciplinarietat, ele-ments que formen part del projecte pedagògic de la nostra universitat. La nostra especialitza-ció inicial en el camp de les ciències humanes i socials s’ha de completar, en ple segle XXI, ambla potenciació de les àrees de les tecnologies, de la comunicació i de la biomedicina, quedonen a la UPF una dimensió i unes eines per aprofundir en el coneixement integral centraten l’ésser humà.

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:38 Página 2

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

3

180 parelles lingüístiquesintercanvien conversa

El Voluntariat Lingüístic (VL) de laUPF es va posar en marxa a comença-ment del curs 2000-2001 i des d’ales-hores ha desenvolupat un ampli pro-grama de benvinguda i de suport alsestudiants d’intercanvi que fan unaestada acadèmica a la UPF. El VL esdesdobla en dos grans eixos: el progra-ma d’activitats lúdiques i culturals i elprograma de dinamització lingüística.

Pel que fa al primer eix, durant tot elcurs s’organitza un ventall d’iniciativesper donar a conèixer als estudiantsestrangers aspectes ben diversos de larealitat catalana, des de visites guiadesper Barcelona i Catalunya fins a uncurs introductori al tast de vins cata-lans. L’assistència a la representació del’obra My Barcelona, una divertidaparòdia sobre la presència d’estudiantsestrangers a les universitats catalanes,ha estat una altra activitat que ha tin-gut bona acollida.

Sistema pionerd'avaluació de ladocència en línia

La UPF ha posat en marxa un sistemad’avaluació de la docència totalmentinnovador i pioner en l’entorn universi-tari. A partir d’ara, els estudiants podenavaluar trimestralment la docència im-partida pel professorat a través de laintranet de la UPF, el Campus Global,en el moment que desitgin i des del puntinformàtic que els convingui. Fins aral’avaluació es realitzava presencialment al’aula, sense les facilitats que comporta lainformació en línia.

El nou sistema ofereix avantatges addi-cionals: recull la informació històricade les avaluacions de la docència a laUPF; inclou un mòdul específic per alprofessorat i els responsables acadè-mics, i permet a cada docent de consul-tar de manera personalitzada els seusresultats i fer-ne comentaris que potadreçar al degà dels estudis i al directordel departament.

El sistema és molt visible i de fàcil utilit-zació per als estudiants. L’alumne tansols ha d’accedir al Campus Global en elperíode de deu dies en què està actiu elsistema i respondre l’avaluació. Tambépot formular observacions que el profes-sor rebrà automàticament amb els resul-tats. El procés garanteix en tot momentl’absolut anonimat de les enquestes.

L’avaluació de la docència, prevista enels Estatuts de la UPF, s’ha portat a ter-me des dels inicis de l’activitat acadè-mica de la Universitat. Comprèn unconjunt de mesures que tenen com aobjectiu contribuir a la millora conti-nuada de la qualitat docent. Lesenquestes als estudiants són, en aquestmarc, una eina permanent indispensa-ble de gestió de la qualitat.

El sistema d’avaluació a través delCampus Global s’ha desenvolupat sotala direcció del Vicerectorat de Progra-mació, Docència i Avaluació, i de laComissió d’Ensenyament.

Nous representants al Claustre universitari

La comunitat universitària va elegir elpassat 3 de març els nous representantsal Claustre. L'índex de participació vaser el següent: el 60% del personal d’ad-ministració i serveis i el 16% d’estu-diants. Del personal acadèmic va votarel 66% dels professors funcionaris delscossos docents amb títol de doctor i el71% del professorat i personal investiga-dor de la resta de categories amb títol dedoctor i amb dedicació a temps com-plet. Pel fet de no assolir una participa-ció mínima del 5%, no es van con-siderar vàlides les votacions del col·legide professorat i personal investigador dela resta de categories que no tinguessinel títol de doctor i dels professors con-tractats amb dedicació a temps parcial.

Amb aquest procés, el Claustre s’adap-ta als criteris establerts en els nousEstatuts de la UPF, aprovats al setem-bre del 2003. El nou text estatutaris’inscriu en el procés d’adaptació a laLlei orgànica d’universitats (LOU) i ala Llei d’universitats de Catalunya(LUC), que han introduït importantsmodificacions respecte de l’anteriorlegislació universitària.

El Claustre de la UPF, elegit per i entreels diversos col·lectius de la comunitatuniversitària, s’organitza de la manerasegüent: 146 representants per al pro-fessorat; 65 per als estudiants i 26 peral personal d'administració i serveis.

Elaborar i reformar els Estatuts, aprovarl'informe anual del rector o rectora,convocar eleccions extraordinàries alcàrrec de rector, elegir el síndic de Greu-ges, i debatre les línies estratègiques iprogramàtiques de la Universitat sónalgunes de les principals atribucions delClaustre.

Paral·lelament a les eleccions claustrals,es van celebrar les de les juntes de centreo estudi, i dels consells de departamenti d’institut universitari de recerca.

Mercè

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:38 Página 3

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

4

Mercè

El Programa de dinamització lingüísticaes concreta bàsicament en una borsa d’in-tercanvi de conversa entre els estudiantsd’intercanvi i els estudiants catalans. Elseu objectiu és facilitar la integració lin-güística i cultural dels estudiants de fora ila internacionalització lingüística i cultu-ral dels estudiants d’aquí. A diferènciad’altres programes d’intercanvi de con-versa universitaris, a la UPF no s’obtenencrèdits acadèmics, i els estudiants hi par-ticipen, per tant, moguts únicament perl’objectiu específic del programa.

Per formar les parelles es demana alsdos col·lectius implicats —voluntarislingüístics i estudiants d’intercanvi—què ofereixen i a canvi de què; alesho-res, després d’haver casat oferta idemanda, es realitza un acte presenciald’assignació de parelles. En total,durant el primer i el segon trimestre delcurs 2003-2004 s’han format unes 180parelles que han intercanviat català i/ocastellà per alguna de les principalsllengües d’Europa, majoritàriament.

“Jo, la Pompeu”

Amb el lema “Jo, la Pompeu”, la Uni-versitat Pompeu Fabra ha posat enmarxa un seguit d’accions informativesper donar a conèixer als futurs univer-sitaris el seu model docent i la sevaoferta d’ensenyaments. La campanyas’adreça també a professors i pares inte-ressats a conèixer de prop la UPF.

La campanya de promoció i captació denous estudiants es va iniciar el 25 defebrer amb un seguit de sessions infor-matives sobre les característiques delsestudis i una visita guiada per les dife-rents instal·lacions del campus. Lesaccions informatives continuen al llargdels propers mesos amb visites a dife-rents centres de secundària, visites enfamília (el 17 d’abril), visites organitza-des per a professors i l’assistència a firesi salons, entre ells la nova edició del Salóde l’Ensenyament, celebrada del 24 al28 de març al recinte firal de Montjuïc.

El servidor TDX ja conté 1.000 tesis

El dijous 12 de febrer va tenir lloc unacte per celebrar el dipòsit de la tesinúmero mil a la base de dades interu-niversitària Tesis Doctorals en Xarxa(TDX), la qual va ser llegida a la UPF.Hi van assistir el director del CESCA,Miquel Huguet, i el president i eldirector del CBUC, Joan Majó i LluísAnglada.

El TDX és un servidor pioner queconté, en format digital, les tesis doc-torals llegides a les universitats deCatalunya i d’altres comunitats autò-nomes. Està coordinat pel CBUC i elCESCA, i el patrocina el Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació.

El TDX permet consultar lliurement através d’Internet el text complet de lestesis, així com fer cerques per autor,títol, matèria i universitat, entre altresfuncions. El seu objectiu és difondreels resultats de la recerca universitària,oferir als autors una eina que incre-menti l’accés i la visibilitat del seu tre-ball, millorar el control bibliogràfic deles tesis, impulsar l’edició electrònica iles biblioteques digitals, i incentivar lacreació i l’ús de la producció científicapròpia. Hi participen les universitatspúbliques catalanes i també s’inscriu enla iniciativa internacional BibliotecaDigital en Xarxa de Tesis Doctorals iTesines (NDLTD).

La tesi número mil es titula “Construc-ción del sentido y mecanismos anafóri-cos: la traducción de las marcas ana-fóricas tel y voilà en textos periodísti-cos”, de la doctorand Gemma Andújar.

Assignatures Bolonya El Pla de Mesures de Suport a la Inno-vació i a la Qualitat Docents introdueixaquest any la modalitat ExperimentacióBolonya, una iniciativa integrada en unconjunt d’accions que tenen com aobjectiu l’adaptació progressiva de laUPF al nou model docent de l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Superior.

En aquest marc, més de 20 assignaturesde la UPF, amb un docent responsableper a cada una, inicien un procés d’ex-perimentació pel que fa al disseny, laimplantació i l’avaluació de l’experièn-cia. L’horitzó del projecte és el desem-bre del 2004. Cada procés pilot incloules fases següents:

– Fase 1. Disseny: Planificació de l’as-signatura orientada a l’assoliment decompetències específiques i generals,elaboració del pla docent de l’assigna-tura, adequació als crèdits europeus(ECTS)...

– Fase 2. Desenvolupament: realitzacióde l’experiència en el trimestre correspo-nent amb una metodologia centrada enel desenvolupament competencial delsestudiants, reducció de la magistralitat,augment de les tutories, integració demodels de seminari i pràctiques...

– Fase 3. Avaluació. Anàlisi del procés idels resultats de l’experiència per intro-duir els ajustaments necessaris en relacióamb el temps, la metodologia planteja-da, el sistema d’avaluació utilitzat...

Gràcies a la innovació que aporten elsresponsables, professors i professores dela UPF, es poden extreure aprenentat-ges que es poden aplicar progressiva-ment a la UPF i que poden donarresposta a qüestions com les següents:Què suposarà enfocar els estudis des dela perspectiva de perfils competencials?Com canvien els models d’avaluació?Què suposa introduir un nou cicle dedocència?...

La renovació pedagògica i la innovaciódel Pla de Mesures també promou eldesenvolupament d’altres tipus d’inicia-tives orientades a la millora docent,com ara contribuir a la difusió de lesbones pràctiques docents i de les inicia-tives d’innovació que es duen a termeals diferents centres; acompanyar elprocés de posada en pràctica i avaluaciódels projectes resultants, amb els recur-sos adients, i contribuir al desenvolupa-ment de materials didàctics innovadorsen suport digital.

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:38 Página 4

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

5

Mercè

Stendhal i Shakespeare,a la Biblioteca PompeuFabra

El roig i el negre, de Stendhal, i tres deles comèdies més cèlebres de Shakespe-are són els darrers títols publicats dinsla Biblioteca Pompeu Fabra. Aquestacol·lecció, editada per Destino i la UPF,publica clàssics de la literatura universaltraduïts a un català acurat i contempo-rani, i prologats per especialistes iautors reconeguts.

El roig i el negre ha estat traduït perFerran Toutain i inclou un pròleg deRené Girard. Salvador Oliva ha traduïtles comèdies Somni d’una nit d’estiu, Alvostre gust i Nit de reis, que es presentenamb pròlegs del mateix traductor i deNorthrop Frye.

Nous programes de postgrauEl 9 de febrer va tenir lloc l’acte inau-gural del nou diploma de postgrau enNegocis Internacionals, impartit per laFundació CECOT Formació i l’Insti-tut d’Educació Contínua de la UPF.Amb un enfocament molt pràctic,aquest diploma vol formar professio-nals capacitats per dur a terme estratè-gies competitives i de creixement en elsmercats internacionals, que puguindominar les tècniques de gestió i nego-ciació internacional. El programa té unvalor acadèmic de 25 crèdits i s’impar-tirà a la Fundació CECOT Formació, aTerrassa. Està codirigit pel professor dela UPF Carles Murillo.

La Fundación Conde de Barcelona,vinculada al Grupo Godó, i l’Institutd’Educació Contínua de la UPF hansignat un conveni en virtut del qualpromouran conjuntament el màster enDirecció d’Empreses de Comunicació iGrups Multimèdia, que iniciarà la sevaprimera edició a l’octubre del 2004. Elseu objectiu és oferir una formacióavançada en gestió d’empreses i grupsmultimèdia, en recerca aplicada a lainnovació de productes i en l’aprofita-ment de recursos.

El dijous 25 de març va tenir lloc l’acte de presentaciódel Servei de Carreres Professionals (SERCAP), un nouinstrument d’inserció laboral i pràctiques professionals al’abast de les empreses, els estudiants i els graduats. Hi vanintervenir Maravillas Rojo, regidora d’Ocupació i Innovació del’Ajuntament de Barcelona; Joan Cohí, director corporatiu de recursos humans de Chupa-Chups i president del consellassessor del Servei de Carreres Professionals, i Pau Fernández,cap de l’Oficina d’Inserció Laboral de la UPF.

El SERCAP integra el conjunt de serveis i activitats queofereixen l’Oficina d’Inserció Laboral de la UPF i els serveisde borsa de treball i pràctiques professionals de l’Institutd’Educació Contínua (IDEC) i de l’Escola Superior deComerç Internacional (ESCI). Col·labora, a més, ambles associacions d’Antics Alumnes de les tres institucions.

Aquest nou servei s’adreça a totes les empreses, institucionspúbliques i professionals liberals que desitgin incorporartitulats a les seves organitzacions. A través d’ell podran posar-seen contacte amb els estudiants i graduats de la UPF, de l’IDECi d’ESCI per aconseguir el perfil professional més adient. A lavegada, els estudiants i graduats podran respondre directamenta les ofertes laborals de les organitzacions.

El SERCAP es gestiona mitjançant l’aplicació CampusTreball, una potent eina informàtica que permet cercar enun únic portal, de manera àgil i personalitzada, els perfilsprofessionals de qualsevol de les àrees en què estàespecialitzada la UPF.

Campus Treball ofereix la possibilitat de publicar aInternet els currículums dels graduats, que es podenactualitzar i modificar sempre que ho desitgi l’interessat,i es poden imprimir en tres idiomes i formats diferents.També incorpora funcions en línia que facilitaran la tascaa les empreses, com ara la possibilitat de registrar-sei poder fer un seguiment individualitzat de cada oferta detreball, consultar en qualsevol moment els currículums rebuts,actualitzar l’estat de cada selecció, veure el seu historiald’ofertes o simplement demanar que sigui l’Oficinad’Inserció Laboral qui s’encarregui de tot el procés.

Seerrvveeii ddee CCaarrrreerreess PPrrooffeessssiioonnaallss

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 5

6

Rambla

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

Conferència del filòsofSlavoj Zizek

El filòsof i psicoanalista Slavoj Zizek(Ljubljana, 1949) va oferir el 15 degener la conferència “Òrgans sensecossos: la mirada virtual en el cinemade Hitchcock”, i va participar en unaxerrada amb els estudiants deComunicació Audiovisual de la UPF.L’acte va ser presentat pel vicedegàdels Estudis, Domènec Font. Zizekva ser convidat a Barcelona perCaixaFòrum, per participar en el cicle

de conferències L’Esperit del Temps: Geografies del Pensament Contemporani,que dirigeix el professor Font.

Slavoj Zizek és membre de l’Institut d’Estudis Socials de la Universitat deLjubljana i és professor convidat en diferents universitats europees i americanes.Està considerat un dels principals seguidors de Jacques Lacan, i el seu pensamentabasta la sociologia, la psicologia, la filosofia i la comunicació. Els seus assajosheterodoxos, que combinen la filosofia amb el plaer hedonista, la ideologia dela cultura popular i el cinema, l’han consagrat com un dels intel·lectuals mésiconoclastes i mediàtics a escala mundial.

La Facultat de Traducció i Interpretaciói el Departament de Traducció i Filolo-gia de la UPF van organitzar el IIICongrés Internacional de TraduccióEspecialitzada, que va tenir lloc a l’edi-fici Rambla del 4 al 6 de març passat.La traducció cientificotècnica i el seuentorn tecnològic, la societat de lainformació, va ser l’eix al voltant delqual van girar les ponències i els debatsd’aquesta trobada ja consolidada.

El programa es va estructurar en quatreàmbits que afecten la traducció cienti-ficotècnica: els canvis en l’entorn lin-güístic; els recursos tecnològics;Internet, i els diccionaris i les bases dedades. A grans trets, s’hi van tractar lestransformacions que comporten elsnous instruments tecnològics en l’àm-bit de la traducció en general i de latraducció cientificotècnica en particu-lar, les quals modifiquen substancial-

ment la professió de traductor. Tambées van analitzar les repercussions d’or-dre lingüístic que comporta la creixentinternacionalització.

El lingüista i editor digital José AntonioMillán va inaugurar el congrés amb laconferència “La sociedad de la informa-ción: un nuevo marco para la traduc-ción”. Altres destacats investigadors quevan participar en la trobada són el físic idivulgador de la ciència Jean-Marc Lévy-Leblond, director de les col·leccionscientífiques d’Editions du Seuil i direc-tor de la revista Alliage; Corinne Foote,responsable del servei de traducció del’Organisme Internacional d’EnergiaAtòmica; Luigi Vesentini, responsable aBrussel·les del Servei de Traducció de laUnió Europea, un dels més grans delmón, i V. Richard Benjamins, professio-nal de la societat de la informaciód’ Intelligent Software Components.

Slavoj Zizek, a l’esquerra, amb Domènec Font

L’Institut Universitari deLingüística Aplicada (IULA)de la UPF ha acomplert undels seus projectes centrals: laconstitució d’un banc textualformat a partir de documentsespecialitzats, denominatCorpus tècnic de l’IULA,accessible per Internet. El Corpus consta d’un volummolt important de textos desis matèries especialitzades:informàtica, medi ambient,medicina, genètica, economiai dret. També inclou unvolum de deu milionsd’ocurrències de text generalde premsa.

L’ampli ventall de textos del banc permet fer diferents cerques,eminentment lingüístiquesi de contingut, sobre els usoslingüístics (català i castellà,anglès i francès) en les sisàrees temàtiques. Aquestaeina és d’un gran ajut per ala redacció de textos científicso divulgatius tenint encompte que, a més, un bonnombre de documents hanestat recollits de maneraparal·lela i, per tant, se’npot consultar la versió enanglès i en català o castellà.Per utilitzar aquest recurs, calaccedir al Portal de Recursosde l’IULA, a l’opcióBwananet.

III Congrés Internacional

de Traducció Especialitzada

L’IULApresenta elseu Corpustècnic

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 6

7

Rambla

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

L’exposició “Els colors de la ciència”, amb il·lustracionsde Fernando Krahn i poemes del físic David Jou, recorreels diferents edificis del campus per explicar amb humoralguns dels temes més punyents de l’actualitat científica.

L’exposició va iniciar el seu itinerari al pati de l’edificiRambla, va continuar a Roger de Llúria i des del 22 demarç està instal·lada a l’edifici Dr. Aiguader. “Els colorsde la ciència” es va poder veure per primer cop eldesembre passat al Palau de la Virreina de Barcelona,amb motiu de la Setmana de la Ciència.

L’objectiu de l’exposició és promoure la reflexió sobreel paper de la ciència i la tecnologia en la nostra societat,i donar a conèixer les possibilitats que té l’humor coma eina didàctica. Vol demostrar que la ciència també éscultura i que l’activitat científica pot tenir una vessantpoètica, artística i humorística –a banda de la periodística–que pot afavorir la seva difusió fora dels cercles acadèmics.

Les il·lustracions de Krahn, aparegudes al suplement deciència de La Vanguardia, s’acompanyen de cinc mòdulsamb explicacions del rerefons científic dels dibuixos, citesde científics, descripcions de fenòmens naturals i d’altresimatges complementàries.

“Els colors de la ciència”

recorren el campus

El fotoperiodista Javier Bauluz ha impartit aquest trimestrel’assignatura Gèneres i Edició Fotogràfica als Estudis dePeriodisme de la UPF.

Bauluz, que ha col·laborat anteriorment amb els Estudis,compta en el seu currículum amb l’únic premi Pulitzer con-cedit a un fotoperiodista de l’estat espanyol. Li va ser atorgatel 1995 per un reportatge sobre els refugiats ruandesos deGoma que el va donar a conèixer internacionalment. Entrealtres guardons, Bauluz ha obtingut el premi Godó de Foto-periodisme (2001) pel seu polèmic treball sobre les mortsdels immigrants en les costes del sud d’Espanya. És tambéautor de reportatges sobre conflictes a Nicaragua, El Salva-dor, Ruanda, Bòsnia i Zaire, entre altres.

Gèneres i Edició Fotogràfica és una assignatura optativa delpla d’estudis de Periodisme que té com a objectiu introduirels estudiants al reporterisme i les tècniques fotogràfiques.

El Pulitzer Javier Bauluzimparteix classes de fotoperiodisme

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 7

El Grup d’Experimentació en Comuni-cació Interactiva de l’Institut Universita-ri de l’Audiovisual (IUA) ha participaten el disseny i el desenvolupament delprojecte MEDIATE, un espai multisen-sorial i interactiu concebut per a nens inenes amb autisme profund.

La instal·lació intel·ligent es va muntardurant uns dies de gener i febrer a laUPF, on un grup de nens i nenes d’entre6 i 12 anys, acompanyats pels pares i unequip de psicòlegs, van explorar l’espaien visites restringides i personalitzades.Els infants que han participat en aquestaexperiència són membres del centre d’edu-cació especial Carrilet, d’Horta.

A través de la interacció visual, sonorai tàctil, MEDIATE vol proporcionar alnen o nena autistes l’oportunitat d’ex-pressar-se i divertir-se a partir de l’acciódel seu propi cos i, també, a través decertes parts físiques de l’espai sensibles

8

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

L’IUA dissenya unespai interactiu pera infants amb autisme

al tacte. MEDIA-TE reconeix i s’a-dapta a cada infant,de manera que per-met crear un mónpersonal de sensa-cions, formes, colorsi sons. El sistema pot detectar canvisd’actitud i generar estímuls visuals,sonors i vibràtils que s’ajusten a aquestscanvis i els faciliten una experiènciainteractiva individualitzada. Això elspermet de crear manifestacions a partirde la seva pròpia vivència sensorial, lesquals, al seu torn, poden ser comunica-des i estudiades.

MEDIATE és un projecte europeu dedos anys i mig de durada, finançat per laComissió Europea dins el V ProgramaMarc, dins l’àrea de les Tecnologies de laSocietat de la Informació. Forma partdels projectes de Sistemes i Serveis perals Ciutadans i les Persones amb Neces-

sitats Especials. Hi participen la Univer-sitat de Portsmouth, la Facultat d’ArtMedia i Technologia d’Hilversum, l’Ins-titut de Psiquiatria del King’s College deLondres, la companyia Show Connec-tions & the Paneuropean InstitutionAutism-Europe i la UPF.

L’equip de l’IUA, dirigit per l’investiga-dor Narcís Parés, ha participat en eldisseny i el desenvolupament de lainteracció amb elements visuals; el sis-tema de captació de gestos i movi-ments; la intranet de la comunitat departicipants del projecte i uns DVDpersonalitzats de l’experiència de cadaparticipant.

El Grup de Tecnologia Musical de l’Institut Universitaride l’Audiovisual de la UPF ha desenvolupat el softwareVocaloid, un sintetitzador capaç de generar veu humanacantada des d’un ordinador personal. L’usuari ha d’introduirla lletra i la música desitjades, i Vocaloid ho generarà amb laveu seleccionada –pot ser la de John Lennon o la d’ElvisPresley, entre altres–. En aquesta primera fase esreprodueixen cançons en anglès i en japonès, però espreveu desenvolupar el software per a d’altres llengües.

La recerca, que ha tingut una durada de tres anys, ha estatfinançada per la firma Yamaha. El prototip es comercialitzaràa partir del 2004 a tot el món, i fins avui ja ha estat adquiritper tres empreses del Japó, Alemanya i els Estats Units.

Vocaloid ha estat dissenyat a partir de la recopilaciód’articulacions fonètiques de diferents registres i contextosmusicals de cantants reals, els quals han estat enregistrats enuna base de dades, a la manera d’una biblioteca vocal. Tota

aquesta informació serveix de base al sintetitzador perinterpretar la peça desitjada, que fins i tot es pot modificaramb la introducció de diferents paràmetres d’expressivitat.Això fa de Vocaloid el millor reproductor de les cordesvocals humanes.

Vocaloid ha estat objecte d’un article publicat a The New YorkTimes, amb el títol “Could I Get That Song in Elvis, Please?”,i ha estat seleccionat entre les 100 innovacions tecnològiquesque opten al premi Best of What’s New 2003 que atorgala revista Popular Science, editada per Time 4 Media.

El Grup de Tecnologia Musical de la UPF destaca per la sevarecerca sobre tècniques de processament del senyal d’interèsper a la producció musical i altres aplicacions multimèdia.A partir dels treballs inicials en el desenvolupament de modelsespectrals d’àudio, l’MTG es dedica als models sonors pera la síntesi, al processament d’àudio basat en el contingut,i a altres temes relacionats amb la Tecnologia Musical.

Vocaloid, un sintetitzador revolucionari de veu cantada

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 8

9

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

Com es relacionen en la seva vida lamúsica, la biologia i la informàtica?

Hi ha molts camps acadèmics que sóninterdisciplinaris, i un d’ells és al queem dedico, el de la Tecnologia Musi-cal. La música m’ha seguit acompa-nyant sempre. Encara que no hetingut gaire més contacte amb la bio-logia, sí que els meus interessos al vol-tant dels sons naturals i les estructuresbiològiques m’han aportat idees.

Què va significar el seu pas per Stan-ford. Compaginava els seus estudis dedoctorat amb les classes de música?

Sí; com molta altra gent fa, vaig com-paginar els estudis amb una certa acti-vitat musical professional. Stanford vaser un punt i a part en la meva carreraacadèmica i professional, precisamentperquè en el model americà l’enfoca-ment interdisciplinari del coneixe-ment és un fet habitual. Tens al teuabast moltes altres disciplines. Perexemple, anava sovint a la Facultatd’Enginyers, a la d’Humanitats, a lade Biologia... i agafava elements de totarreu. A més, quan vaig acabar el doc-torat, em vaig poder incorporar pro-fessionalment a l’empresa Yamahacom a responsable d’una de les seveslínies de recerca.

Com es va produir la tornada aEspanya i la seva incorporació a la UPF?

Em feia il·lusió venir, començar algu-na cosa nova, i durant un temps vaigestar buscant el lloc on podia desenvo-lupar el meu projecte. Gràcies a unabeca vaig poder tornar a Espanya l’any1992. Vaig incorporar-me a la Funda-ció Phonos, la qual forma part ara del’Institut, i més tard vaig entrar encontacte amb la gent que estava mun-tant l’Institut de l’Audiovisual; aixòera l’any 1994. ������

Xavier Serra, director de l’IUA

i cap del Grup de Tecnologia

Musical, professor titular del

Departament de Tecnologia de

la UPF, és llicenciat en Biologia

per la Universitat de Barcelona

(1981), estudis que va compaginar

amb els de música al Conservatori

Superior Municipal de Barcelona,

on va fer la carrera de guitarra.

Ja no es va separar mai de la

música, i va arribar a obtenir el

màster en Música a Florida (1983).

Posteriorment es va doctorar a

la Universitat de Stanford (EUA)

en Informàtica Musical (1989).

La seva carrera professional l’ha

portat a ser cap d’Investigació

de Yamaha Music Technologies

als EUA (1989-1991) i director

executiu de la Fundació Phonos

(1991-1999).

Entrevista a XXaavviieerr SSeerrrraa,director de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA)

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 9

Mercè

10

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

musicals que pot ajudar a detectar, perexemple, quan una determinada emis-sió musical està sent emesa per un mit-jà determinat, la ràdio o la televisió.

Quines noves expectatives s’obren decara al nou emplaçament a Ca l’Aranyó?

Un aspecte molt important per l’IUA ésque actualment no té un emplaçamentúnic: estem dividits en diferents ubica-cions. Ca l’Aranyó ens donarà l’oportu-nitat d’estar junts i, per tant, de poderinteraccionar de manera més eficient.

L’altre aspecte també molt importantés la creació del Parc Barcelona Mediaper iniciativa de la UPF, l’Ajuntamentde Barcelona i l’empresa MEDIAPro.Concebut com un gran complex multi-disciplinari on confluiran iniciatives dedivulgació, producció i formació delsector audiovisual, permetrà desenvolu-par de manera encara més factible lacol·laboració i la transferència tecnolò-gica amb les empreses, fet que impulsa-rà i afavorirà la producció i la creativitat.

El Grup de Tecnologia Musical esdedica als models sonors per a la sín-tesi, al processament d’àudio basat enel contingut, i a altres temes relacio-nats amb la Tecnologia Musical.Recentment, hem participat en el des-envolupament de Vocaloid de Yama-ha, que, per cert, quan era encaraprojecte de recerca li dèiem “Daisy”.Li vàrem posar aquest nom perquèDaisy va ser la primera cançó cantadaper un ordinador als anys seixanta, ialhora va ser utilitzada a la pel·lícula2001: A Space Odyssey, de StanleyKubrick.

El software Vocaloid és un sintetitza-dor capaç de generar veu humana can-tada des d’un ordinador personal.L’usuari ha d’introduir la lletra i lamúsica desitjades, i Vocaloid ho gene-rarà amb la veu seleccionada. Enaquest primer producte es podenreproduir cançons en anglès i en japo-nès, però es preveu desenvolupar elsoftware per a d’altres llengües.

En quins altres projectes està treba-llant actualment el GTM?

Just a primers d’aquest any 2004, hemcomençat a treballar en el projecteSIMAC (Semantic Interaction withMusic Audio Contents), que hauràd’estar finalitzat al 2006 i que seràuna eina que permetrà a l’usuaricaracteritzar automàticament la músi-ca obtinguda d’Internet, MP3, etc., ésa dir, que podrà classificar, identificarles veus, les seccions d’una determina-da peça musical o els ritmes.

Un altre projecte en el qual tambéestem treballant és l’Amadeus, unsoftware d’identificació d’àudio i decerca de semblances de fragments

Quin va ser l’origen i quina ha estatl’evolució del Grup de TecnologiaMusical com a part de l’Institut Uni-versitari de l’Audiovisual (IUA)?

Des que a la UPF vaig fundar el Grupde Tecnologia Musical (GYTM), din-tre de l’Institut Universitari de l’Audio-visual, ha estat un procés que ha anatcreixent i creixent a mesura que hemanat tenint projectes. En aquests mo-ments, de les més de 100 persones vin-culades a l‘IUA, la meitat formen partdel GTM. Les nostres activitats s’adre-cen a molts sectors diferents: creaciómusical, música electrònica, ràdio iradiodifusió, ordinadors o Interneti àudio, gestió de bases de dades i lli-breries musicals, etc.

Una part important de la nostra tascaestà relacionada amb la transferènciade tecnologia. En aquest sentit, una deles iniciatives del Grup ha estat la crea-ció d’una xarxa d’empreses per facilitarla col·laboració a llarg termini entre elGTM i les empreses interessades enl’àmbit de la tecnologia musical, en lesàrees de recerca, desenvolupament,innovació i educació. El GTM hacol·laborat amb empreses com Yamaha,SGAE, Telefónica I+D, etc.

Tanmateix, molts creatius passen perles nostres instal·lacions, són convi-dats a treballar-hi, de manera que hiha una productivitat creativa i artísticaimportant i al mateix temps una im-portant activitat educativa a nivell depostgraus i de recerca aplicada o bàsi-ca. En definitiva, un ampli ventall depossibilitats.

Un dels projectes desenvolupats pelGTM ha estat Vocaloid. En quina faseestà aquest projecte?

“Ca l’Aranyó ens donarà l’oportunitat de poder

interaccionar de manera més eficient”

“Molts creatius passen per les nostres instal·lacions,

on són convidats a treballar-hi”

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:39 Página 10

La revista Nature va publicar en el número de gener la des-coberta d’un nou mecanisme de defensa que permet a lescèl·lules adaptar-se i sobreviure en situacions d’estrès. L’artí-fex d’aquesta investigació és un grup de recerca de la UPF deSenyalització Cel·lular del Departament de Ciències Experi-mentals i de la Salut (CEXS), liderat per Francesc Posas.

Totes les cèl·lules dels organismes vius pateixen canvis enl’entorn on viuen. Si els canvis són importants, diem que lescèl·lules pateixen una situació d’estrès. Que les cèl·lulespuguin sobreviure depèn del fet que generin tot un seguit derespostes –conegudes com respostes d’adaptació a l’estrès–indispensables per evitar que siguin profundament lesiona-des o que, fins i tot, es morin.

L’equip de recerca de la UPF ha descobert un nou mecanis-me fisiològic de defensa en què estan implicades unes pro-teïnes, tècnicament conegudes com MAP quinases, la funcióde les quals és fonamental per activar l’expressió gènica, cosaessencial per a la protecció de les cèl·lules davant l’estrés.

D’altra banda, se sap que alteracions en les activitats d’a-questes proteïnes, motivades, per exemple, per mutacions,poden derivar en malalties molt greus com ara determinatstipus de càncers o en la gènesi de processos inflamatoris. Larecerca, doncs, permetrà obrir més línies d’investigació cap anoves estratègies capaces de modificar l’activitat protectoradescrita en casos de mal funcionament.

La UPF ha signat un conveni amb la fundació estatal Genoma Espanya,en virtut del qual percebrà 1,6 milionsd’euros destinats a finançar unprojecte presentat en la convocatòriadel Centro Nacional de Genotipado(CEGEN), Banco Nacional de ADN.

Aquest import forma part d’unadotació de 4,3 milions d’eurosconcedida conjuntament a la UPF, la Fundació Centre de RecercaGenòmica, la Universitat de Santiago deCompostel·la i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CarlosIII per als anys 2003-2004. El conveni serà vigent fins a l’any 2008. Aquestprojecte és, econòmicament, el mésrellevant concedit fins avui a la UPFen matèria de recerca.

El responsable del projectea la UPF és el professor JaumeBertranpetit, director del CEGEN per a tot l’estat espanyol. Eldesenvolupament d’aquest nou centrepermetrà participar en projectesinternacionals que requereixen granquantitat de genotipació i explorar en l’àmbit de la població espanyola els resultats del Projecte HapMap,que té com a objectiu identificarels patrons més comuns de variacióde la seqüència d’ADN humà endiferents poblacions del planeta.Aquest projecte ha de facilitar laidentificació de gens relacionats amb determinades malaltiesassociades a factors ambientalso a substàncies d’activitatfarmacològica.

11

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

IÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

L’equip de Francesc Posastroba un nou mecanisme dedefensa cel·lular

La UPFparticipa enun projectede genotipatagran escala

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 11

12

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

IÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

C

IÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

IÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha contractat els cientí-fics Alfonso Martínez Arias, de la Universitat de Cambrigde, i LuisSerrano Pubull, de l’European Molecular Biology Laboratori(EMBL) de Heidelberg, com a assessors de dos nous programes derecerca que es promouran a partir de l’any 2005.

Alfonso Martínez Arias assessorarà el nou programa de BiologiaCel·lular i Desenvolupament. Aquest científic, professor a la Uni-versitat de Cambrigde des de fa vint anys, ha adquirit un granreconeixement pels seus treballs sobre el paper de la senyalitzaciócel·lular en el desenvolupament animal, en especial amb la moscadel vinagre Drosophila melanogaster. El programa que assessorarà alCRG utilitzarà mosques, peixos i ratolins per entendre com lescèl·lules s’organitzen en l’espai per generar teixits i organismes.

Luis Serrano Pubull assessorarà el programa Biologia de Sistemes, delqual n’és un dels pocs experts mundials. Actualment és director delPrograma de Biologia Estructural i Computacional de l’EMBL deHeildelberg, el centre més emblemàtic de la biologia molecular euro-pea. La biologia de sistemes és una àrea emergent de la recerca biolò-gica que intenta comprendre els organismes complexos, les xarxesgèniques i, en general, tots els processos biològics a partir de modelsquantitatius amb l’objectiu d’extreure les regles que permetin unaenginyeria racional de sistemes biològics, així com models d’ordina-dor que reprodueixin i prediguin el seu comportament.

El CRG s’organitza al voltant de quatre programes de recerca: laregulació gènica (Miguel Beato), la diferenciació cel·lular i el càn-cer (Thomas Graf ), els gens i les malalties (Xavier Estivill), i labioinformàtica i genòmica (Roderic Guigó).

El CRG estarà integrat en el Parc de Recerca Biomèdica de Barce-lona, que englobarà el Departament de Ciències Experimentals ide la Salut de la UPF i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica.L’edifici s’ubicarà en el front marítim de la platja de la Barcelone-ta, al costat del Port Olímpic.

Ricard Solé, professor investigador de l’ICREA, va pronunciar el 12 de gener lalliçó inaugural del nou curs dels Estudis de Biologia, titulada “Complexitat i evo-lució de les xarxes biològiques”. Solé (Barcelona, 1962) forma part del Grup deRecerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM/UPF. La seva principal línia d’in-vestigació és l’evolució de les xarxes d’interaccions en biologia, des del genomafins al llenguatge humà o els ecosistemes. El seu objectiu és comprendre els meca-nismes responsables de l’emergència d’aquestes xarxes i el seu significat adapta-tiu. El nou marc teòric que està revolucionant la comprensió de la complexitatpot permetre respondre algunes qüestions fonamentals sobre l’origen de la com-plexitat biològica, la seva evolució i la robustesa dels sistemes biològics davantdels canvis ambientals, les mutacions, etc.

Els investigadors Ricard Solé i RamonFerrer han obtingut el premi Ciutat deBarcelona 2003 d’Investigació Científicapel treball “Least effort and the originsof scaling in human language”, publicatl’any 2003 a la revista Proceedings of theNational Academy of Sciences USA. Elsinvestigadors són membres del Labora-tori de Sistemes Complexos del Grup deRecerca Informàtica Biomèdica (GRIB)de l’IMIM/UPF.

L’estudi explica els orígens d’alguneslleis universals que s’observen a totsels llenguatges actuals i conclou quela transició de la comunicació animalal llenguatge humà hauria pogut estarsobtada, és dir, evolutivament moltmés ràpida del que ens pensem.L’aportació és innovadora perquè posaen dubte una teoria fins aleshoresmantinguda per alguns lingüistessegons la qual l’evolució del llenguatgehumà hauria estat lenta i per acumula-ció. També donaria les bases per a unacomprensió de l’origen de les propie-tats comunes a tots els llenguatges iobre la porta a possibles aplicacionsdins l’àrea de la intel·ligència artificial.

PremiCiutat deBarcelonaa dosinvestigadorsdel GRIB

Dos destacats científics

s’incorporen al CRG

Lliçó inaugural dels Estudis de Biologia

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 12

Djerassi ha compaginat la seva carreraacadèmica amb la tasca professional ala indústria farmacèutica, i ha ocupatdiferents càrrecs en algunes de les mésimportants empreses del sector. Ésmembre de les acadèmies americanesmés prestigioses i ha estat guardonatamb el premi Wolf de Química(1987), el premi en Ciència Aplicadaa la Indústria i la medalla Priestley.

En els darrers anys ha conreat ambèxit internacional els camps de lanovel·la i el teatre, i ha estat el creadord’un nou gènere, la ciència en ficció,en què juguen un paper destacat lestensions socials i morals generades perla ciència contemporània. En les sevesobres intenta salvar les distànciesexistents entre la ciència i leshumanitats. The Futurist and OtherStories, Cantor’s Dilemma, TheBourbaki Gambit, Marx, Deceased,Menachem’s Seed i NO, en són clarsexemples, en què mostra la vessantmés humana dels científics i la sevaactivitat: els problemes quotidians aquè s’enfronten, l’esforç per assolir unnivell de coneixement científicreconegut per la resta de la comunitat,els seus mecanismes de difusió, elsproblemes per aconseguir elfinançament per fer recerca, etc.

També és autor de duesautobiografies, Steroids Made itPossible i The Pill, Pygmy Chimpsand Degas’ Horse, a més de poemes,assajos, memòries i quatre obresde teatre. Carl Djerassi és també elfundador d’una iniciativa anomenadaDjerassi Resident Artist Programa Woodside, Califòrnia, queproporciona cada any allotjamenti espai d’estudi a prop de setantaestudiants.

Els dies 19 i 20 de febrer van tenirlloc a la UPF dues conferències deCarl Djerassi, doctor i professoremèrit de Química de la Universitatde Stanford, artífex de la primerapíndola anticonceptiva; novel·lista,poeta i dramaturg. Djerassi vapronunciar les conferències “Sex inan Age of Mechanical Reproduction”als Estudis de Biologia i “Newdirections for the Humanities:A Scientist’s Perspective” a la Facultatd’Humanitats.

Els actes van ser organitzats pelSeminari d’Història de la Ciència,la Facultat d’Humanitats i la Facultatde Ciències de la Salut i de la Vida dela UPF, conjuntament amb la SocietatCatalana de Química.

Carl Djerassi (Viena, 1923) és professoremèrit de Química de la Universitat deStanford. Amb només 28 anys vaaconseguir la síntesi del primer esteroideanticonceptiu oral, descobriment quecanviaria la seva vida. L’any 1973 li vavaler la Medalla Nacional de la Ciència,atorgada a molt pocs científics, així comla Medalla Nacional de Tecnologia, queli va ser concedida l’any 1991 pels seustreballs relacionats amb el controld’insectes.

13

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Conferències del científic

i escriptor Carl Djerassi

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 13

mundial és pobra i més de 800milions de persones passen fam;la sisena part de la població acaparael 80% de la riquesa mundial i tot just200 persones acumulen la riquesade gairebé la meitat de la poblacióplanetària; una cinquena partde la humanitat està aturada osubempleada; hi ha més usuarisd’Internet a Nova York que en totÀfrica; un de cada cinc nens delplaneta no acaba l’educació primària;si els països pobres tinguessinla mortalitat dels països rics cadaany s’evitaria la mort d’una dotzenade milions de persones...

A més, tant per l’amplitud de temesque comprenen –economia, treball,ecologia, salut, educació...–, com perles persones i els col·lectius als qualsafecten –classes, gèneres, ètnies...–,i els llocs on es produeixen –països,ciutats...–, les desigualtats són globals.Com ha assenyalat el premi nobelde Medicina John Sulston, “laglobalització de la cobdícia ha superatde bon tros la democràcia i la justícia”.

14

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Amb el títol Sis Mirades sobrela Diversitat, la càtedra UNESCOd’Estudis Interculturals de la UPF haorganitzat la primera edició d’un cicleanual de conferències per analitzar, desde diferents òptiques, les desigualtatssocials que assolen el planeta.

La globalització i el mercat; el mitjàlaboral; els mitjans de comunicació;l’ecologia; la ciència i la tecnologiai el poder encapçalen cada unad’aquestes conferències, les quals,combinant la informació teòricaamb exemples empírics, posenl’accent en les causes que origineni perpetuen les desigualtats socials.

El cicle Sis Mirades sobre la Diversitatvol donar resposta a qüestions com lessegüents: la meitat de la població

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

La col·lecció Jaume Caresmar, editadaconjuntament per l’Institut d’HistòriaJaume Vicens i Vives (IUHJVV) de laUPF i Eumo Editorial, ha publicat Larepressió franquista a la UniversitatCatalana, de Jaume Claret Miranda. Elllibre rememora la història de la repres-sió dels primers anys del franquisme ala Universitat de Barcelona (UB), enaquell moment l’única existent a Cata-lunya. Després de la Guerra Civil, laUB, que havia esdevingut una institu-ció al servei de la societat i la culturacatalanes, va patir un traumàtic procésdepurador de caràcter polític i venjatiuque responia a l’objectiu d’anorrearqualsevol vestigi de catalanitat i impo-sar el nacionalcatolicisme espanyol. A més, el nou règim rele-gava la ciència i la recerca a segon terme i privilegiaval’ensenyament com a eina de control i d’adoctrinament. L’exi-

li, l’afusellament, la presó i la posterga-ció van afectar molts professors univer-sitaris, que van ser substituïts per fidelsal règim, de baix perfil intel·lectual icientífic.

Jaume Claret és llicenciat en Humani-tats per la UPF (2000) i en Ciències dela Comunicació per la UAB (1996).Actualment prepara la tesi doctoralsobre la repressió franquista a la uni-versitat espanyola dins el programa dedoctorat en Història de l’IUHJVV.Claret, d’altra banda, va fer la recercadels professors sancionats que constenen el Memorial de l’edifici Roger deLlúria, al campus de la Ciutadella.

Aquesta instal·lació es va inaugurar al 2001 com a homenat-ge a tots els docents de la universitat catalana depurats i sepa-rats a l’inici de la dictadura del general Franco.

Estudi sobre la repressió franquista

a la universitat

Humanitats organitzaun cicle anual sobre

les desigualtats socials

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 14

Lliçó de JonathanGershuny en el nou cursde Ciències del Treball

El professor Jonathan Gershuny va oferir el 2 de febrer la lliçó del curs 2003-2004 dels estudis de Ciències del Treball de la UPF, titulada “Work and Leisurein Post-industrial Societies”.

Jonathan Gershuny, professor de Sociologia a la Universitat d’Essex, és undels especialistes més reconeguts en l’estudi de l’ús del temps quotidià i de lesrelacions entre els comportaments individuals i l’estructura socioeconòmica. Haimpartit docència a la Universitat de Bath i al Nuffield College de la Universitatd’Oxford, i actualment és director de l’Institut for Social and EconomicResearch, des d’on coordina el British Household Panel Study.

15

Jaume I

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Alfred Bosch, escriptor,historiador i professor de la UPF, ha guanyat el XXIV Premi de les LletresCatalanes Ramon Llull ambla novel·la Les set aromes delmón. Es tracta d’una narraciód’aventures que té com a filconductor la introducció delcafè a Europa a principisdel segle XVIII. El protagonista,Fèlix Dufoy, és un personatgeque desfila per set entornsliteraris a la recerca delmillor cafè.

El segle XVIII és el marchistòric que ha enquadrattambé la famosa trilogiade l’autor, 1714. Boschha estat guardonat ennombroses ocasions: ha obtingut el premiDocumenta de narrativa per Herois d’Azània (1995);el Joan Fuster d’Assaig per La vida africana (1996);el Sant Jordi de novel·la per L’Atles furtiu (1997), i el Néstor Luján de novel·lahistòrica per L’Avi, confessionsíntimes de Francesc Macià.Bosch combina la sevaactivitat com a escriptor ihistoriador amb la docència,impartint classes d’Historia de l’Àfrica a la Facultatd’Humanitats de la UPF.

L’auditori de l’àgora Jordi Rubió i Bala-guer va acollir el 30 de març els DebatsTrimestrals del Consell Social. “La pro-tecció de la propietat intel·lectual enel marc d’Internet: un debat urgent” ésel títol que va encapçalar la sessió, en eltranscurs de la qual es va fer una apro-ximació multidisciplinària a les lleis deprotecció intel·lectual en el marc de lasocietat de la informació i la digitalit-zació de continguts.

Els creadors es troben avui en un contextlegal obsolet i amb una mancança de mit-jans per difondre les seves produccions i,alhora, garantir la protecció i la defensa

dels seus drets. Aquest fet dificulta el des-envolupament del gran potencial delsnous mitjans digitals i perjudica tant elscreadors com els usuaris. Calen, doncs,iniciatives a escala internacional i la parti-cipació àmplia de la societat per trencaraquesta situació d’impasse, promoure eldesenvolupament tecnològic i desenvolu-par el context legal adequat.

El debat, que va inaugurar el presidentdel Consell Social, Joan Guitart, vacomptar amb la participació dels profes-sionals i acadèmics següents: PhilippeAigrain, fundador i director de la Socie-tat per als Espais Públics d’Informació;Eduardo Bautista, president del Consellde Direcció de la Societat General d’Au-tors i Editors i de la Societat Digitald’Autors i Editors, i director general dela Fundació Autor; Xavier Serra, directorde l’Institut Universitari de l’Audiovisualde la UPF; Ferran Sanz, vicerector dePolítica Científica de la UPF; José Mas-saguer, catedràtic de Dret Mercantil dela UPF; Walter García-Fontes, professordel Departament d’Economia i Empresade la UPF, i Antonio Monegal, professorde Teoria de la Literatura de la Facultatd’Humanitats de la UPF.

Alfred

Bosch guanya

el Ramon

Llull amb

una novel·la

d’aventures

Debat trimestral

del Consell Social al’entorn de la propietatintel·lectual i Internet

D’esquerra a dreta, Eduardo Bautista, Xavier Serra i Philippe Aigrain.

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 15

FFIINNAALL DDEE TTRRAAJJEECCTTEE simple i d’implementació molt més difícil.Es demanava més rellevància per a la ciènciadins els curricula escolars i universitaris,però l’objectiu real era que les elitsintel·lectuals i polítiques es prenguessin laciència seriosament i la fessin servir demanera moralment responsable. L’any 1962,quan el debat era més intens, això volia dirposar-la al servei del progrés social, materiali tecnològic, especialment el dels països noindustrialitzats que calia ajudar a modernitzar.1

Avui no és possible tenir aquella fe naïf en labondat intrínseca de la ciència i la tecnologia.Això no obstant, tenir un coneixementactualitzat de com funciona la natura i decom podem aprofitar-nos-en és imprescindibletant per raons intel·lectuals com per raonspragmàtiques i morals: tant per intervenirpolíticament i democràtica en els debats(cada cop més presents) sobre l’ús dels recursosnaturals, com per intervenir en debats èticsderivats de les tecnologies biomèdiques.D’altra banda, des de la perspectiva de leshumanitats i les ciències socials, en elsdarrers anys hem après a integrar l’estudihistòric de la ciència en la història de lacultura. És difícil argumentar que en elsdarres segles la ciència i la tecnologia hanestat poc rellevants dins la història social iintel·lectual d’Europa. Caldrà vèncer inèrciesmolt consolidades en algunes disciplineshumanístiques tradicionals, però avui ésinescapable que la ciència ha influït en l’art,la literatura, el pensament i els valors socialsmolt més del que fins ara ha estat reconegut.

Finalment, els ponts són avui més necessarisque mai perquè en els darrers anys estemaprenent moltes coses d’estudiar la ciènciaamb les eines de les ciències socials. Lasociologia i la història de la ciència s’hanrevelat eficaces per entendre millor comfunciona la ciència, quins són els seus límits,quines condicions socials n’afavoreixen eldesenvolupament, com es poden gestionaramb més eficàcia els recursos que s’hiesmercen. Per actualitzar la vella agendadels anys seixanta, a principis del segle XXI

continua sent necessari demanar que elsintel·lectuals, els historiadors socials i elspolítics es prenguin la ciència seriosament–però ara cal també que els científics i elsgestors de la ciència es prenguin seriosamentcoses que els poden explicar des de leshumanitats i les ciències socials.

El professor Carl Djerassi, una personalitaten la recerca química entre 1950 i els anys1980, ha donat sengles conferències a lesfacultats de Ciències Experimentals id’Humanitats de la UPF. El 1951, quantenia 28 anys, el professor Djerassi va dirigirl’equip que sintetitzà per primera vegadal’hormona de les píndoles anticonceptives,comercialitzades als EUA. a partir de 1961.Professor a la Universitat de Stanford desde 1960, ha fet recerca en molts altres camps,reconeguda amb tota mena de guardons

i 19 doctorats honoraris. A mitjan dècadadels anys vuitanta, Carl Djerassi va gosarabandonar la pràctica de la química i encetàuna carrera de creació literària. Ha conreatl’assaig i l’autobiografia, però les novel·les iles obres de teatre són el que més fama li hadonat. A Djerassi li agrada descriure lesrelacions, els conflictes i les passions pròpiesdels laboratoris i departaments universitaris,i ho fa sense compliments i sense que lipreocupi donar-ne una visió políticamentincorrecta. Moltes de les seves novel·les sónutilitzades en cursos de sociologia de laciència, com un recurs “per obrir unafinestra” sobre un món que el gran públicimagina a través de clixés idealitzants,benintencionats i sovint hagiogràfics. Enalguna de les seves obres, com la peçateatral An immaculate misconception,Djerassi planteja al gran públic alguns delsgrans interrogants ètics oberts per la recercabiomèdica en els darrers anys. Seria lícit,per exemple, “crear” un fill d’una personamorta que no ho ha autoritzat? És difícilsobrevalorar la importància de propiciardebats públics sobre aquests conflictes ètics,atès que només es resolen bé quan se’ntroben solucions lliurement discutides quereben el màxim consens social possible.

Les obres de Djerassi són una de lesdarreres i més intel·ligents contribucionsa la tasca de bastir ponts entre la “cultura”de la ciència i la cultura tout court. El velldebat sobre les “dues cultures”, si més noostensiblement, es va plantejar per demanarmitjans per apropar-les, especialmenteducatius. De fet, comportava una idea més

Ciència i literatura:reconsiderant el debatsobre les dues cultures

Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12.08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: gabinet.rectorat@upf.eduFotografies: Frederic Camallonga / ISSN: 1696-0181 / DLB: 17.089-2003.

Antoni Malet Catedràtic d’Humanitatsi membre del grup de recerca d’Història de la Ciència de la UPF

1 C. P. Snow. The Two Cultures. Cambridge University Press, 1964. [amb traducció de S. Collini].

LÍNIA 14 (n.5) 03.04 7/5/04 16:40 Página 16