Línia 14 - Número 15

of 12 /12
Núm. 15 Butlletí Informatiu UNIVERSITAT POMPEU FABRA Els màsters oficials obren el nou curs El curs acadèmic 2006-2007, que comença el 26 de setembre, marcarà un punt d’inflexió pel que fa al funcio- nament del sistema universitari, ja que serà el primer curs en què es comença- ran a impartir els màsters oficials. Es tracta d’un pas més en el camí cap a Bolonya, que culminarà el 2010 amb la plena adaptació de les titulacions uni- versitàries als requeriments de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La preinscripció dels disset màsters oficials –sis dels quals interuniversi- taris– amb què parteix la Universitat ha estat un èxit, amb un fort caràcter internacional. Globalment, les 531 places ofertes han rebut un total de 651 sol·licituds de preinscripció, fet que suposa que la demanda superi l’oferta en un 22,6%. Pel que fa a la procedència dels candidats, un 82% són de fora de la UPF, i el percentatge d’estrangers se situa prop del 25%. Enguany, l’acte d’inauguració oficial del nou curs acadèmic tindrà lloc el 29 de setembre, presidit pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso. La lliçó inaugural, “Confesiones de un apren- diz de lexicógrafo”, anirà a càrrec de José Antonio Pascual, catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat Carlos III de Madrid. Aquest serà el primer dels actes acadèmics i culturals en homenatge a la figura de Pompeu Fabra, que la Universitat celebrarà al llarg del curs que ara comença. Èxit en l’obtenció de fons per a la recerca Comencen les obres del Campus de la Comunicació Milagros Pe´ rez Oliva, premi Nacional de Periodisme Andreu Mas-Colell dirigir` a el nou consell científic de la UE Col·laboració entre el CRES i l’Hospital Clínic Amb els mamuts neix la paleogenòmica funcional 4 5 6 8 9 JULIOL/SETEMBRE 2006 Núm. 15 Fragment del cartell de la inauguració del curs 2006-2007, obra de Sergi Aguilar. 10

Embed Size (px)

description

Número corresponent al període de juliol a setembre de 15

Transcript of Línia 14 - Número 15

  • Nm. 15

    B u t l l e t I n f o r m a t i u U N I V E R S I T A T P O M P E U F A B R A

    Els msters oficials obren el nou cursEl curs acadmic 2006-2007, que comena el 26 de setembre, marcar un punt dinflexi pel que fa al funcio-nament del sistema universitari, ja que ser el primer curs en qu es comena-ran a impartir els msters oficials. Es tracta dun pas ms en el cam cap a Bolonya, que culminar el 2010 amb la plena adaptaci de les titulacions uni-versitries als requeriments de lEspai Europeu dEnsenyament Superior.

    La preinscripci dels disset msters oficials sis dels quals interuniversi-taris amb qu parteix la Universitat ha estat un xit, amb un fort carcter internacional. Globalment, les 531 places ofertes han rebut un total de 651 sollicituds de preinscripci, fet

    que suposa que la demanda superi loferta en un 22,6%. Pel que fa a la procedncia dels candidats, un 82% sn de fora de la UPF, i el percentatge destrangers se situa prop del 25%.

    Enguany, lacte dinauguraci oficial del nou curs acadmic tindr lloc el 29 de setembre, presidit pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso. La lli inaugural, Confesiones de un apren-diz de lexicgrafo, anir a crrec de Jos Antonio Pascual, catedrtic de Llengua Espanyola de la Universitat Carlos III de Madrid. Aquest ser el primer dels actes acadmics i culturals en homenatge a la figura de Pompeu Fabra, que la Universitat celebrar al llarg del curs que ara comena.

    xit en lobtenci de fons per a la recerca

    Comencen les obres del Campus de la Comunicaci

    Milagros Pe rez Oliva, premi Nacional de Periodisme

    Andreu Mas-Colell dirigira` el nou consell cientfic de la UE

    Collaboraci entre elCRES i lHospital Clnic

    Amb els mamuts neix la paleogenmica funcional

    4

    5

    6

    8

    9

    JULIOL/SETEMBRE 2006 Nm. 15 Frag

    men

    t d

    el c

    arte

    ll d

    e la

    in

    augu

    raci

    d

    el c

    urs

    200

    6-20

    07,

    obra

    de

    Serg

    i A

    guil

    ar.

    10

  • 2EDITORIAL UN CURS DEDICAT A LA FIGURA DE POMPEU FABRA

    La signatura lany 1932 de les Normes de Castell per part dels intellectuals valencians va facilitar que les normes ortogrfiques, que havien estat formulades per Pompeu Fabra el 1913, fossin adoptades per les institucions pbliques i la majoria descriptors, decisi que va suposar un estmul i un impuls extraordinaris per a ls literari i social de la llengua catalana en tot el seu mbit territorial.

    Amb motiu de la celebraci del 75. aniversari daquestes normes, i del cente-nari del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, la Universitat Pompeu Fabra ha decidit fer-ne una celebraci especial fent un homenatge a la figura de Pompeu Fabra, autor de les normes ortogrfiques, reformador

    de la llengua i persona que dna nom a la nostra universitat. s per aix que, al llarg del curs 2006-2007, sorganitzaran un seguit dactes acadmics i culturals en homenatge a aquesta personalitat cabdal de la nostra cultura, que va nixer lany 1868 a Barcelona, a lantiga vila de Grcia, i que va morir, a lexili i lluny de la seva terra, el 25 de desembre de 1948 a Prada, a la Catalunya Nord.

    Es preveu organitzar dues jornades centrals al voltant de la figura i lobra de Fabra. Una sobre la seva obra cientfica i herncia filolgica, amb la participaci de lingistes i fillegs de renom. La segona jornada plantejar la relaci de Pompeu Fabra i el seu temps, i servir per aproximar-nos a les mltiples facetes daquest enginyer industrial, que fou tamb catedrtic duniversitat, periodista, excursionista, amant de lpera i esportista, i ens descobrir un Fabra proper i molt popular entre la gent.

    Pompeu Fabra va ser, a ms, un home comproms amb el catalanisme i el progrs del pas i les seves institucions, entre elles la universitat, ja que va ser president del Patronat de la Universitat Autnoma de Barcelona. Aquesta instituci, creada lany 1933 pel Govern de la Repblica, va basar la seva activitat i funcionament en la mxima autonomia universitria, i es va marcar quatre objectius bsics que, en aquell moment, van capgirar el tradicional i estancat mn universitari: formaci cultural, general i especialitzada; preparaci professional; investigaci, i difusi extrauniversitria.

    Aquests actes expressen lorgull que la UPF sempre ha tingut de portar el nom de Pompeu Fabra, una mostra del qual s el baix relleu, obra de lescultor Francisco Lpez, que es troba a lentrada de ledifici Rambla des de 1993, i que reprodueix una imatge fotogrfica de Fabra detingut al vaixell Uruguai arran dels Fets dOctubre de 1934.

    TO

    NI

    BA

    TL

    LO

    RI

  • LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    Merc

    3

    Jornada de formaci sobre el mtode Bolonya

    Amb lobjectiu doferir una formaci terico-prctica al professorat de la UPF i de les altres universitats cata-lanes sobre les metodologies docents en lactual context de lEspai Europeu dEnsenyament Superior (EEES), el 28 de juny al mat va tenir lloc a lauditori de ledifici Frana la Jornada Forma-ci dIntroducci al Mtode Bolonya, organitzada pel Programa per la Qua-litat Educativa de la UPF.

    Desprs dunes paraules dobertura del rector, Josep Joan Moreso, Josep Eladi Baos, vicerector de Docn-cia i Ordenaci Acadmica, va parlar sobre les Implicacions prctiques que t el nou paradigma docent per a la docncia. En la segona part de la jornada, diferents professors de la UPF van exposar quines metodo-logies didctiques sapliquen a la Universitat en el marc del mtode Bolonya, entre elles laprenentatge collaboratiu, laprenentatge basat en problemes (ABP), lestudi de cas i lavaluaci contnua.

    Sessi plenria del Frum Social i Empresarial al PRBB

    El Frum Social i Empresarial del Consell Social de la UPF, un entorn de promoci de la participaci i lassessorament social i un instru-ment de suport a la participaci de la societat en la Universitat, va celebrar el 6 de juliol una nova sessi plenria la tercera des de la seva constituci al juny del 2005 al nou edifici del Parc de Recerca Biomdica de Barce-lona (PRBB). Mara Morrs, vicerectora de Post-grau, Doctorat i Relacions Interna-cionals de la Universitat, va engegar

    la sessi amb una exposici sobre la funcionalitat i aspectes prctics del procs dadaptaci a lEspai Europeu dEnsenyament Superior (EEES), que va obrir un debat entre els assistents. Seguidament, Carles Castells, presi-dent de la Comissi Acadmica del Consell Social, va presentar linforme Competncies transversals dels gra-duats UPF: enquesta 2006.

    Cloenda del mster en Edici a crrec de Michael Krger

    Lacte de cloenda de la desena edi-ci del mster en Edici de lIDEC-UPF, que va tenir lloc el 22 de juny a lauditori de lIDEC, va tenir com a convidat leditor Michael Krger, mxim responsable de leditorial Carl Hanser de Munic.

    Durant la lli de cloenda, que porta-va per ttol Present i futur de lofici deditor, Krger va repassar ms de vint anys de carrera professional com a editor en cap duna de les ms impor-tants editorials europees i va exposar als estudiants els seus coneixements i experincia en el camp de ledici literria, aix com el seu tracte i relaci amb els autors que ha conegut.

    Michael Krger tamb ha estat editor de revistes literries Die Diagona-le, Tintenfisch i Akzente i periodis-ta va dirigir el suplement cultural del diari Frankfurter Allgemeine. Lany 1976 va publicar el seu primer volum de poesia, Reginapoly, al qual nhan seguit deu llibres ms. Tamb ha conreat la novella, i les seves obres han estat tradudes a ms de quinze llenges, entre elles el castell.

    s membre de les acadmies Bava-resa de Belles Arts, de lAlemanya de Llengua i Poesia, dArts de Berln, i de Cincies i Literatura de Magncia. Entre altres premis i reconeixements,

    ha rebut el Prix Mdicis tranger (1996); el Gran Premi de Literatu-ra de lAcadmia Bavaresa de Belles Arts (2004), i el ttol dOfficier dans lOrdre des Arts et Lettres (2005).

    Puja la nota de tall en set estudis

    Nou dels estudis que imparteix la UPF van obtenir la nota de tall ms elevada del sistema universitari catal, i daquests, Comunicaci Audiovi-sual va ocupar la segona posici glo-bal, amb un 8,43. A ms, set de les titulacions que imparteix la UPF van incrementar la seva nota de tall res-pecte al curs passat. Aquesta infor-maci es desprn del resultats de la preinscripci universitria del mes de juliol per al curs 2006-2007, pre-sentats pel Departament dEducaci i Universitats. Les places ofertes per la Universitat van obtenir un 40% ms de demandes en primera preferncia la segona proporci ms alta dels darrers sis anys, que va permetre que onze dels disset estudis oferts tinguessin la millor rtio demanda/oferta de totes les universitats que els imparteixen. Aix, les 2.086 places que sumen els ensenyaments integrats de la UPF van rebre un total de 2.927 demandes en primera opci.

    Els set estudis que van veure incre-mentada la seva nota de tall sn els segents: Administraci i Direcci dEmpreses (de 7,61 va passar a 7,76), Biologia (de 7,52 a 7,67), Comunica-ci Audiovisual (de 8,34 a 8,43), Dret

    Michael Krger

  • LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    4

    Merc

    (de 6,04 a 6,25), Economia (de 6,76 a 6,91), Publicitat i Relacions Publiques (de 7,71 a 7,87), i Traducci i Interpre-taci (Angls), que de 6,73 augmenta a 7,04. Pel que fa a la resta de titulacions, la nota de tall es va mantenir estable en cinc i va disminuir en cinc ms.

    Premis adreats a estudiants de secundria

    Entre els mesos de maig i juliol van tenir lloc els actes de lliurament dels premis relatius a disciplines diver-ses convocats per diferents estudis de la UPF i adreats a estudiants de secundria de Catalunya, i que han tingut una molt alta participaci. El nom dels guardons, dels orga-nitzadors i dels guanyadors sn els segents: el IV Premi Francesc Noy dHumanitats, convocat per aques-ta facultat, va recaure exaequo en els treballs Antgona, una santa i tris-ta conca?, obra de Roser Alczar, Nria Jan i Lidia Molano, de lIES Montserrat Mir i Vila de Montcada i Reixac, i El movimiento altergloba-lizador y la comunicacin alternativa: otro mundo es posible, realitzat per Encarni Roldn, de lIES Joan Or de Martorell. El I Premi Ernest Lluch de Cincies Poltiques i Socials, convocat pels Estudis de Cincies Poltiques i Gesti Pblica i per la Fundaci Ernest Lluch, va ser guanyat per Gui-llem Mart, alumne de lEscola Pia de Nostra Senyora de Barcelona, amb el treball Miquel Serra i Pmies, la histria dun oblit. El I Premi PRBB de Recerca en Cincies Biolgiques, una iniciativa de la Facultat de Cin-cies de la Salut i de la Vida i del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB), el va obtenir Victria Serra-no, del centre Aula Escola Europea de Barcelona, amb Lessncia de la vida des duna perspectiva evolutiva.

    Finalment, pel que fa al VI Concurs de Traducci de francs i alemany

    organitzat per la Facultat de Traducci i Interpretaci de la UPF, lAssociaci de Professors de Francs de Catalunya i lEscola Oficial dIdiomes de Lleida, els guanyadors es poden desglossar segons les diferents modalitats i tipus de centre: alemany-castell: Escola Oficial dIdiomes: Eva Lpez; ESO: Carles Alonso, i Batxillerat: Benoit Kuhn; alemany-catal: Escola Ofi-cial dIdiomes: Roser Palliss; ESO: Albert Mart, i Batxillerat: Christine Doig; francs-castell: Escola Oficial dIdiomes: Yolanda Andrs; ESO: Jaume Farrs, i Batxillerat: Isabel Roca; francs-catal: Escola Oficial dIdiomes: Teresa Anglada; ESO: Anna Huguet; i Batxillerat: Marina Cabanis.

    Trobada de sndics de Greuges universitaris

    La UPF va acollir l11 de juliol una trobada de sndics de Greuges de les universitats catalanes i de lmbit lin-gstic com, a la qual van assistir un total de vuit sndics, amb la voluntat dintercanviar opinions i informaci sobre la tasca que porten a terme en les seves respectives institucions. Els sndics i les universitats a qu pertan-yen que hi van prendre part van ser els segents: Jordi Porta (Autnoma de Barcelona), Antoni Mirambell (Bar-celona), Joan Mir (Girona), Miguel Gil (Lleida), Jos Navarro (Politcnica de Catalunya), Jordi Sopena (Pompeu Fabra), Artur Juncosa (Ramon Llull) i Francisco Zapater (Rovira i Virgili).

    Desprs de la reuni, que va tenir lloc a ledifici del Rectorat, els defensors dels drets de la comunitat universi-tria es van traslladar a la Sindicatura de Greuges de Catalunya. En aquest nou escenari, Jordi Sopena, sndic de Greuges de la UPF, va signar un con-veni de collaboraci amb el sndic de Greuges de Catalunya, Rafael Rib. Aquest acord permetr la collaboraci

    i la millora de les actuacions de proxi-mitat entre ambds sndics en tots els seus mbits dactuaci.

    xit en lobtenci de fons per a la recerca

    La UPF ocupa el cinqu lloc entre les universitats espanyoles pel que fa al finanament de projectes de recerca per part de la UE, segons les dades del Ministeri dEducaci i Cincia, amb un volum de finanament obtingut de 13,2 milions deuros. Fins al juny del 2006, les universitats espanyoles havien obtingut un total de 243,7 milions deuros de finanament de projectes de recerca a crrec de la Uni Europea.Aquesta dada sobre la participaci dels centres pblics dinvestigaci en el 6. programa marc de recerca de la Uni Europea (2002-2006) va ser coneguda durant una jornada sobre la iniciativa Eurociencia-Ingenio 2010, que va tenir lloc a Madrid el passat 7 de juliol, i on tamb es va fer pblic que tan sols set universitats superen els deu milions deuros de finana-ment, entre les quals hi ha la UPF. Cal destacar, a ms, que la UPF participa en 43 projectes finanats per la UE i en cinc dells actua com a coordinadora.

    Daltra banda, fins al juny del 2006, el volum de contractes entre el perso-nal docent i investigador de la UPF i les empreses ha assolit la xifra de 3,5 milions deuros, que suposa un incre-ment del 300% amb relaci al mateix perode del 2005.

    Els sndics de Greuges durant la reuni

  • LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    Merc

    5

    El president de la Genera-litat de Catalunya, Pasqual Maragall, va visitar l11 de juliol les obres en curs del Campus de la Comunica-ci de la UPF, coincidint amb linici dels treballs de construcci dels nous edifi-cis, acompanyat de lalcalde de Barcelona, Joan Clos; el conseller dEducaci i Uni-versitats, Joan Manuel del Pozo, i el rector de la UPF, Josep Joan Moreso. Poste-riorment, les autoritats i els convidats van participar en lacte dinici de les obres, en qu es va presentar el nou projecte, que va tenir lloc a la tercera planta de lantiga fbrica de Ca lArany.

    Desprs duna benvinguda a crrec del rector Moreso, el vicerector dInfraestructures i Fundacions de la UPF, Jaume Guillamet, va exposar detalladament tot el procs de construcci del nou campus. Joan Clos i Pasqual Maragall, en les seves intervencions, van remarcar la importncia que aquest projecte t per al progrs de Barcelona i Catalunya, aix com per al desenvolupament del mn universitari i empresarial.

    Ubicat al Parc Barcelona Media, en el districte tecnolgic [email protected] Barcelona, el Campus de la Comunicaci concentrar tota la formaci, la recerca i la producci en els mbits de la comunicaci i les tecnologies de la informaci de la UPF. El nou campus acollir un collectiu dentre 3.500 i 4.000 membres de la comunitat universitria (entre estudiants, professors, investigadors i personal dadministraci i serveis), i es preveu inaugurar-lo per fases, a partir del curs 2007-2008.

    La inversi total prevista en la construcci del nou campus s de 47,5 milions deuros, xifra que inclou la rehabilitaci i la consolidaci dels edificis histrics, la construcci de lobra nova i tamb els acabaments, installacions, equipament i mobiliari de tots els edificis. El projecte es finanar, en gran part, amb les aportacions pre-vistes en el Pla Pluriennal dInversions del Departament dEducaci i Univer-sitats de la Generalitat de Catalunya. Altres aportacions previstes sn els ajuts del Ministeri dEducaci i Cincia a la construcci de parcs cientfico-tec-nolgics i els fons FEDER de la Uni Europea.

    Comencen les obres del Campus de la Comunicaci

    Joan Clos, Joan Manuel del Pozo, Josep Joan

    Moreso i Pasqual Maragall

    Vista de les obres del nou campus, a Ca lArany

  • 6Rambla

    LOBNEO i lInstitutCervantes creen un banc de neologismes

    Fruit del conveni de collaboraci entre lObservatori de Neologia (OBNEO) de lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada (IULA) de la UPF i lInstituto Cervantes, sha creat la interfcie Banco de neologismos del es-paol y el cataln. Aquesta eina permet, a travs de la pgina web del Centre Virtual Cervantes, consultar i difondre els neologismes en catal i en castell detectats per lOBNEO en un significatiu corpus de mitjans de comunicaci durant un perode cronolgic contret, a partir de lany 2004.

    La seu del Centre Cultural Blanquerna de Madrid va acollir el 19 de juny la presentaci oficial de la nova interfcie, en un acte en qu hi van participar, entre daltres, M. Teresa Cabr i Rosa Estop, directora i coordinadora de lOBNEO, respecti-vament. LOBNEO alimenta, des de lany 1992, un banc de neologismes que aplega elements lingstics i lxics nous provinents dels mitjans de comunicaci, escrits i orals, en catal i en castell.

    Milagros Prez Oliva, premi Nacional de Periodisme

    Milagros Prez Oliva, professora associada del Departament de Periodisme i de Comunicaci Audiovisual, va obte-nir el premi Nacional de Periodisme, una de les quinze categories de qu consten els Premis Nacionals, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els guardons estan dotats cadascun dells amb 18.030 euros, i es lliuraran durant un acte que se celebrar al nou Auditori de Girona el proper 22 doctubre.

    Segons el jurat, el premi va recaure en Milagros Prez Oliva per la seva contribuci al coneixement dels temes de salut pblica i epidemiologia, des dun periodisme independent i crtic, exemple per a les joves generacions de professionals. El guard tamb li va reconixer la seva tasca en el suplement de salut del diari El Pas i en els reportatges de recerca, especialment una srie darticles dedicats a la mort digna.

    Milagros Prez Oliva, que imparteix a la UPF el Seminari dAnlisi de lActualitat de primer curs dels Estudis de Periodisme, s llicenciada en Cincies de la Informaci i treballa des de lany 1982 a El Pas, on actualment s redactora en cap de la secci de Societat.

    Mor el professor Joaquim Jord

    Joaquim Jord, professor dels Estudis de Comunica-ci Audiovisual i del mster en Documental de Creaci de la UPF, va morir el 24 de juny. Cineasta, creador, guionista, actor i traduc-tor, impartia lassignatura de Taller de Guionatge a la UPF des de lany 1995, una matria que estudia els proces-sos de construcci i danlisi dels relats audiovisuals.

    Joaquim Jord (Santa Coloma de Farners, 1935), es va introduir en el mn del cinema als anys cinquanta, quan va collaborar amb Uninci, la productora del partit comu-nista. El seu primer treball important va ser Dante no es nicamente severo (1967), un manifest de lEscola de Barcelona de Cinema, de la qual Jord est considerat un dels fundadors i idelegs. El primer film que va rodar amb alumnes del mster en Documental de Creaci va ser Mones com la Becky (1999). Altres documentals destacats de la seva trajectria sn El encargo del cazador (1990), De nens (2004) o Vint anys no sn res (2005). Com a pellcula de ficci va dirigir Un cos al bosc (1996). Fins al darrer moment Jord va estar treballant en el film Alicia al otro lado del espejo, que ja tenia prcticament enllestit.

    CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    Milagros Prez Oliva

    Joaqum Jord

  • 7Frana

    TE

    CN

    OL

    OG

    IA

    T

    EC

    NO

    LO

    GIA

    T

    EC

    NO

    LO

    GIA

    T

    EC

    NO

    LO

    GIA

    T

    EC

    NO

    LO

    GIA

    T

    EC

    NO

    LO

    GIA

    Resultats de lInforme Quiral 2005

    El tabac i la grip aviria van acaparar latenci dels diaris, segons ledici de lInforme Quiral corresponent a lany 2005. En efecte, linforme revela que, dins de lmbit sanitari, la pro-mulgaci i els efectes de la llei anti-tabac a Espanya, la propagaci del virus responsable de la grip aviria i el frau cientfic protagonitzat per linvestigador core Hwang Woo-Suk, van ser, per aquest ordre, els tres tpics sobre els quals es van centrar els diaris de ms difusi a Catalunya.

    Vladimir de Semir, director de lObservatori de la Comunicaci Cientfica de la UPF, i la Fundaci Vila Casas van presentar a la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya els resultats de lInforme Quiral, que sn lanlisi de les notcies de major ress meditic en matria sociosanitria publicades lany 2005.

    LInforme Quiral forma part dun projecte de ms envergadura que es va ini-ciar lany 1996, el Projecte Quiral, el qual consta de tres instruments destudi estretament relacionats: lInforme Quiral; les Tendncies Quiral, una anlisi mensual de la informaci mdica i sanitria recopilada, i els quaderns Quiral Salud, monogrfics de carcter trimestral en qu experts periodistes especia-litzats en sanitat exposen i discuteixen temes despecial rellevncia.

    Una de les distincions que atorga la IEEE Engineering in Medicine and Biology Society, lEMBS Early Career Achieve-ment Award i que reconeix els investigadors ms destacats en enginyeria biomdica, ha recai-gut en Alejandro Frangi, coor-dinador del Grup de Recerca en Anlisi dImatges i Computaci del Departament de Tecnologia de la UPF.

    CLAM va ser mereixedor al premi 2006 de lAssociation for Computer Machinery (ACM). s un entorn de codi obert en C ++ per a la recerca i el des-envolupament daplicacions en els camps de ludio i la msica, sota la coordinaci de Xavier Amatriain i desenvolupat a la UPF per un equip encapalat per Pau Arum i David Garca, del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de lIUA.

    Emilia Gmez Gutirrez va obtenir el segon premi Rosina Ribalta de la Fundacin EP-SON al millor projecte de tesi doctoral, dins de lmbit de les Tecnologies de la Informaci i les Comunicacions (TIC), pel seu treball Tonal Description of Music Audio Signals. El seu camp destudi s lanlisi auto-mtica de senyals dudio per facilitar lorganitzaci i recoma-naci de msica, principalment centrada en aspectes meldics, harmnics i tonals, sota la direc-ci de Xavier Serra, del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de lIUA.

    Trobada dexperts mundials en telecomunicacionsEl Grup de Recerca en Tecnologies i Estratgies de les Telecomunicacions (NeTS) va participar en la International Telecommunications Society, cele-brada el mes de juny a Pequn. Aquest certamen s el ms important del mn en lmbit de les comunicacions i aplega els experts ms destacats en aquest camp, en qu es presenten les darreres novetats i els aspectes relacionats amb la regulaci del sector.

    Investigadors de la UPF van presentar-hi tres ponncies. La primera sobre la utilitzaci dinfraestructures pbliques de telecomunicaci com a eina de cohesi social a travs daplicacions de govern electrnic. La segona intervenci va exposar diversos aspectes al voltant de la regulaci de les telecomunica-cions i de lexplotaci dun nou servei dintercanvi de veu sobre IP pensat per a operadors, i, finalment, la darrera comunicaci del grup NeTS va ser un recent treball sobre els efectes del desplegament de la banda ampla a Mxic. A ms, el professor Miquel Oliver, cap del NeTS, va fer de moderador duna de les sessions del congrs dedicada a debatre el desenvolupament sostenible de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

    Projectes i investigadors

    continuen

    acaparant

    premis i

    distincions

  • 8Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Homenatge a Eugenio Bulygin

    Eugenio Bulygin, professor emrit de Filosofia del Dret de la Universitat de Buenos Aires, va rebre un homenatge a la UPF amb motiu del seu 75. ani-versari, en un seminari que va tenir lloc els dies 16 i 17 de juny, organitzat per les universitats Pompeu Fabra, Gnova, Girona, Alacant i Autnoma de Madrid. El seminari va comptar amb la participaci de prop duna quinzena dexperts i catedrtics de Filosofia del Dret del sud dEuropa, entre els quals es trobava el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, que va

    presentar la trobada. Tots ells van donar mostres dagrament i afecte a una figura cabdal de la teoria jurdica contempornia, que va intervenir per res-pondre a les diferents argumentacions exposades durant les taules rodones que van conformar el programa.

    Eugenio Bulygin, que va ser professor visitant de la UPF en el marc del pro-grama de doctorat Racionalitat i Dret (1992-1994), pertany a una generaci excepcional de iusfilsofs argentins, creada per Ambrosio Gioja. Juntament amb Carlos Alchourrn, va desenvolupar una elegant teoria dels sistemes nor-matius (Normative Systems, 1971). Al llarg de la seva trajectria ha obtingut la medalla Alexander von Humboldt (1996) i ha estat president de lAssociaci Internacional de Filosofia Jurdica i Social (IUR, 1999-2003).

    Andreu Mas-Colell, catedrtic dEconomia de la UPF i exconseller del DURSI de la Genera-litat de Catalunya, ha estat nomenat secretari general del Consell Europeu dInvestigaci, un organisme independent de nova creaci que es troba dins el Set Progra-ma Marc de la Uni Europea i que iniciar la seva activitat el proper 1 de gener del 2007.

    LEuropean Research Council (ERC), com es denomina en angls, estar integrat per cient-fics i ser el responsable del finanament dels pro-jectes de recerca cientfica a la UE. Mas-Colell, un dels economistes catalans amb major projecci i prestigi internacional, iniciar la seva nova tasca directiva al consell a partir de juny del 2009 fins al desembre del 2011.

    Andreu Mas-Colell dirigir el nou consell cientfic de la UE

    II Congrs Catal de Gesti Pblica La UPF, lAssociaci Catalana de Gesti Pblica, ESADE, la UAB i lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya van organitzar el II Congrs Catal de Gesti Pblica, amb la voluntat de fomentar el dileg en aquest mbit, aju-dar a crear valor pblic i millorar la gesti de les administracions pbliques al servei de la societat. El Congrs, que va tenir lloc els dies 5 i 6 de juliol al campus de la Ciutadella de la UPF, va reunir prop de 600 professionals i acadmics del sector pblic catal.

    Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, va presidir lacte dinauguraci del Congrs, que va incloure la lli Public management as an academic discipline and as a practice domain: challenges of a complex dialogue (Gesti pblica en tant que disciplina acadmica i com a prctica professional: reptes dun dileg complex), impartida per Michael Barzelay, professor de Gesti Pblica i director de lInterdisciplinary Institute of Mana-gement de la London School of Economics and Political Science (LSE).

    Eugenio Bulygin

    Andreu Mas-Colell

  • 9Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Collaboraci entre el CRES i

    lHospital Clnic

    La UPF i lHos-pital Clnic i Pro-vincial de Barce-lona van signar el 3 de juliol un acord marc en virtut del qual elCentre de Recer-ca en Economiai Salut (CRES) de la UPF colla-

    borar amb lHospital Clnic de Barcelona (HCB) en activitats de formaci de personal i de recerca cientfica i desenvolupament tecnolgic, dintercanvi dexperts, i en la utilitzaci i distribuci a tercers de tecnologia desenvo-lupada conjuntament per la UPF i lHCB.

    El conveni, que es va signar al Rectorat de la Universitat per part de Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Joan Rods, director general de lHCB, tindr una durada de quatre anys i preveu diferents modalitats de collaboraci entre les dues institucions: disseny i execuci de projectes i programes de R+D, cooperaci en programes de formaci de personal investigador i tcnic, estades recproques de personal i estades destudiants de la UPF a lHCB mit-janant programes de cooperaci educativa.

    Seminari i escola destiu del CREIEl Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) de la UPF, juntament amb la Fundaci Ramn Areces, van organitzar el seminari The Economic Effects of Globalization per debatre els efectes econmics de la globalitzaci des del punt de vista del comer, les finances i la poltica econmica internacional. Celebrat els dies 16 i 17 de juny a la Universitat, va reunir trenta experts de primera lnia mundial en economia internacional provinents duniversitats i centres de recerca de tot el mn. Els professors Jaume Ventura, del CREI, i Pol Antrs,

    de la Universitat de Harvard, van ser els organitzadors de la trobada.

    Daltra banda, el CREI va portar a terme la vuitena edici de la seva esco-la destiu, la Barcelona Macroecono-mics Summer School, que va tenir lloc del 26 de juny al 21 de juliol al campus de la Ciutadella. Lescola destiu va in-cloure diferents cursos, impartits pels investigadors titulars del CREI, que van abordar els avenos en les dife-rents rees de la macroeconomia duts a terme durant lltim any a escala mundial, i que van tractar temes com

    ara les noves tendncies en poltica monetria, el creixement econmic a llarg termini o els efectes de la globa-litzaci en el funcionament dels mer-cats financers. Dels 130 experts que es van matricular a lescola (adrea-da a estudiants de doctorat, profes-sors i investigadors especialitzats en macroeconomia) noms un 15% pro-cedia dinstitucions espanyoles, men-tre que el 85% restant va estar format per treballadors afiliats a institucions de la Uni Europea (no espanyoles) o dmbit internacional.

    Entre els disset projectes seleccionats per rebre els ajuts que el Ministeri dEducaci i Cincia (MEC) ha atorgat en la primera convocatria del programa Consolider-Ingenio 2010, Consolidating Economics ha estat lnic escollit dins lmbit de les cincies socials. El programa Consolider est adreat a finanar grups dinvestigadors espanyols capdavanters i slidament establerts, amb la qual cosa el MEC pretn aconseguir millorar substancialment el panorama en R+D que hi ha actualment a Espanya.

    El projecte Consolidating Economics, coordinat per Andreu Mas-Colell, professor del Departament dEconomia i Empresa de la UPF, rebr sis milions deuros al llarg de cinc anys per afermar i augmentar limpacte de la investigaci econmica duta a terme per investigadors afiliats a institucions espanyoles dins del context acadmic internacional. Un dels objectius del projecte s aconseguir un increment del 25% en limpacte bibliomtric dels treballs realitzats pels membres del grup. Un altre dels objectius a assolir s crear la Barcelona Graduate School of Economics, una instituci pionera a Europa que impulsar un postgrau en economia que competir pels millors estudiants i investigadors internacionals.

    El projecte Consolidating Economics rep un ajut Consolider

    Joan Rods i Josep Joan Moreso

  • 10

    Mar

    CI

    NC

    IE

    S

    DE

    L

    A

    SA

    LU

    T

    I

    DE

    L

    A

    VID

    A

    C

    I

    NC

    IE

    S

    DE

    L

    A

    SA

    LU

    T

    I

    DE

    L

    A

    VID

    A

    Miguel Lpez-Botet, catedrtic dImmu-nologia del Departament de Cincies Expe-rimentals i de la Salut (CEXS), ha estat designat recentment nou director de Recer-ca de lInstitut Municipal dAssistncia Sanitria (IMAS) i director de lInstitut Municipal dInvestigaci Mdica (IMIM), centre de recerca adscrit a la UPF. Lpez-Botet, actualment director de la Unitat de Recerca en Immunopatologia Molecular del CEXS, substitueix Josep Maria Ant en el crrec.

    Llicenciat en Medicina per la Universitat de Valncia, el professor Lpez-Botet es va titular com a especialista

    en Immunologia a la Clnica Puerta de Hierro de Madrid, mbit dins del qual ha fet contribucions rellevants, sobretot pel que fa als mecanismes de regulaci de la resposta immunolgica innata. De la seva experincia en la gesti de la recerca cal destacar que ha estat president de la Comissi de Recerca de lHospital Uni-versitari de la Princesa (Madrid) durant els perodes 1988-91 i 1996-98, i director del

    CEXS de la UPF del 2002 al 2004. Actualment s president de la Sociedad Espaola de Inmunologa i de la Society for Natural Immunity. Lpez-Botet sincorporar al seu nou crrec en les properes setmanes.

    Per primera ve-gada, sha acon-seguit recuperar un gen del nucli cellular dun ma-mut de fa 43.000 anys per poder estudiar la seva funci. Contr-riament al que fins ara es creia, sha descobert que els mamuts tenien el pelatge de dos colors: gris fosc o gris vermells com curiosament ja es mostrava en la pellcula de dibuixos Ice Age 2 (a la imatge). Jaume Bertranpetit, genetista de la Uni-tat de Biologia Evolutiva, ha participat en aquesta recerca que ha estat publicada a Science. Aquest treball demostra que s possible estudiar els trets adaptatius despcies extingides i reconstruir en directe, en lespai i en el temps, els processos evolutius relacionats amb les adaptacions que han experimentat aquestes espcies ja desaparegudes.

    Amb aquest treball sinaugura un nou camp cientfic: la paleogenmica funcional, cincia que permet recuperar gens despcies extingides i conixer com sexpressaven, s a dir, quina era la seva missi. Aix doncs, la paleogenmica o lestudi del genoma despcies desaparegudes permetr estudiar levoluci en acci.

    Investigadors del grup que dirigeix Francesc Posas, de la Unitat de Senyalitzaci Cellular del CEXS, juntament amb els seus collegues de la Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard, han descobert que, davant una situaci destrs, les cllules adquireixen noves funcions per defensar-se daquesta amenaa i que la mol-cula MAP quinasa Hog1 juga un paper decisiu en la posada en marxa daquests mecanismes de defensa cellulars. Aquesta nova troballa sobre la regulaci de lexpressi dels gens en resposta a una situaci destrs es va publicar el mes de juliol a la revista Mollecular Cell.

    Amb anterioritat, shavia vist que la molcula senyalitzadora Hog1 era important per regular linici de la transcripci dels gens de defensa a lestrs. Ara es mostra que, a ms, Hog1 s capa de regular el procs delongaci de la transcripci daquests mateixos gens. Aquests estudis reforcen el paper de les MAP quinases com a molcules senyalitzadores capaces de regular la maquinria transcripcional de cllules eucariotes. La rellevncia daquest tipus destudis rau en lenorme importncia daquestes molcules que, en cllules de mamfers, estan involucrades en molts processos patolgics.

    Amb els mamuts neixla paleogenmica funcional

    Miguel Lpez-Botet, nou director de recerca de lIMAS i director de lIMIM

    Ms dades sobrecom regulen les

    cllules lestrs

    Miguel Lpez-Botet

  • Mar

    El Grup de Recerca en Sistemes Complexos, del GRIB (UPF- IMIM), estudia els patrons universals en la interacci de les xarxes que caracteritzen els biosistemes complexos i tamb la manera com es relacionen amb les principals transicions observades en levoluci. Ricard V. Sol s bileg i fsic, a ms de professor de recerca ICREA a la UPF i professor extern a lInstitut Santa Fe de Nou Mxic (EUA).

    La portada i leditorial de Natu-re, el 20 de juliol, es feien ress amb el titular Ecological Complexity Untangled dun dels ms recents treballs en el qual ha collaborat el seu equip. Quins sn els trets essen-cials daquesta recerca?Charles Darwin qualificava les intri-cades, i aleshores difcils de compren-dre, interaccions observades entre les diferents espcies com a tangled bank o terreny complicat. Amb el decurs del temps, a les portes del segle XXI, lenorme complexitat dels ecosistemes est a punt de ser des-entrellada. Hem posat de manifest que les xarxes ecolgiques que defineixen les interaccions entre espcies dins un ecosistema, tot i ser de gran com-plexitat, exhibeixen uns patrons ben definits i, per tant, sn intelligibles.

    Quina lli podem extraure del fet de poder conixer com interaccionen els ssers vius amb el seu entorn? La comprensi de com es compor-ten i evolucionen els ecosistemes naturals s condici ineludible per establir la seva fragilitat i, per tant, per conixer la seva estabilitat, la qual cosa s essencial per explicar la persistncia de les espcies i dels ecosistemes, aix com la seva vul-nerabilitat en un mn en constant canvi i davant duna taxa dextinci augmentada per lactivitat huma-na. En la naturalesa, com passa a

    les societats humanes, cada esp-cie est millor connectada del que sembla, de manera que un canvi en una espcie t efectes gaireb inevitables en moltes daltres dins lecosistema. Quan un arbre cau en un bosc humit, totes les espcies que dalguna manera tenen a veure amb ell, i que constitueixen un sistema complex, semblen prendre conscin-cia del fet ben rpidament.

    Donat un determinat ecosis-tema, quin tipus dinteraccions sestableixen? T res a veure amb els comportaments dels ssers humans?Les interaccions entre els ssers vius, entre ells lespcie humana, en un ecosistema sn diverses. Els parsits, els herbvors o els depredadors esta-bleixen relacions de tipus antagnic, la qual cosa significa que de la rela-ci entre dues espcies, noms una delles en traur un benefici directe. En canvi, altres espcies operen de manera mutualista, s a dir, esta-bleixen una relaci en la qual amb-dues parts en treuen algun benefici

    Entrevista a Ricard V. Sol, investigador ICREA i cap del Laboratori

    de Sistemes Complexos del GRIB (UPF-IMIM)

    immediat. s el cas per exemple de la pollinitzaci de les flors efectuada pels insectes. Hem de tenir en compte que la com-plexitat s una constant en el nos-tre univers. A ms dels ecosistemes naturals, nhi ha daltres tan imme-diats com les xarxes dinteracci dels computadors o les xarxes socials que estableixen les mateixes comunitats dhumans.

    Quins sn els elements comuns en un ecosistema integrat per diferents sistemes complexos?Totes aquestes xarxes tenen ele-ments en com. Aix doncs, la malla dinteraccions es presenta sovint segons dos patrons distints. Un daquests patrons seria el que impli-caria moltes espcies amb poques connexions entre elles. Un altre patr seria aquell amb poques esp-cies per molt connectades entre si. Lefecte deliminar una espcie molt connectada pot ser desastrs per a lecosistema, ja que pot generar una cascada dextincions i el collapse de la xarxa. Aquest fet podria tenir impli-cacions importants en el futur de la biodiversitat, la qual est experimen-tant un procs de degradaci molt rpid i que alguns cientfics compa-ren amb anteriors episodis dextinci massiva despcies. El cert s que tant la biodiversitat com els ecosistemes sestan deteriorant perillosament.

    Hem de tenir en compte que la

    complexitat s una constant en el

    nostre univers

    11

    CI

    NC

    IE

    S

    DE

    L

    A

    SA

    LU

    T

    I

    DE

    L

    A

    VID

    A

    C

    I

    NC

    IE

    S

    DE

    L

    A

    SA

    LU

    T

    I

    DE

    L

    A

    VID

    A

  • FINAL DE TRAJECTE

    Universitaris: entre el premi i el desnimPmies

    Jos Garca MontalvoProfessor del Departament dEconomia i Empresa de la UPF

    salaris inferiors respecte dels que ocupen llocs adequats al seu nivell educatiu.

    Ser universitari ja no s el que solia ser. El Barmetre de juny del Centre dInves-tigacions Sociolgiques mostrava que les professions de paleta i lampista estan millor valorades que les dadvocat, jutge, periodista, escriptor o policia. Una part de lexplicaci daquesta valoraci es troba en la disminuci substancial del salari relatiu dels universitaris davant dels nivells educatius inferiors. En principi la reducci en la rendibilitat de leducaci universitria sembla indicar que les empreses no valoren adequa-dament moltes de les competncies adquirides pels estudiants universitaris. Aix podria indicar que tenen una visi mipica dels elements determinants de la productivitat i la innovaci. Per tamb podria indicar que lensenyament univer-sitari continua allunyat de les necessitats del sistema productiu, divergncia que podia tenir sentit en la universitat elitista dels anys seixanta i setanta, per que no t ra de ser en lactual universitat demo-crtica. I menys quan la majoria dels alumnes actuals declaren anar a la univer-sitat per millorar les seves perspectives laborals. En segon lloc resulta paradoxal que els joves millor preparats i que major capacitat tenen per comprendre el funcio-nament dels sistemes socials i productius tinguin un desig tan fort de ser funciona-ris o treballar per compte ali. Lautoocu-paci, la creaci dempreses i el desenvo-lupament propi didees innovadores seria una magnfica manera de reduir el desa-justament entre les competncies univer-sitries i el desenvolupament professional.

    El secretari general dEducaci, Alejandro Tiana, ha declarat que la universitat no s una fbrica daturats. Mai ho va ser, almenys en comparaci amb daltres grups educatius. S que s una fbrica de joves sobrequalificats i desanimats davant unes perspectives laborals que no es corresponen a les seves expectatives. s responsabilitat de tots (professors, alumnes i poltics) que aquesta situaci canvi en el futur.

    La recent publicaci de linforme anual sobre educaci de lOCDE ha tornat a posar de manifest la disfuncionalitat del sistema educatiu espanyol. En el grup dedat entre 25 i 34 anys el sistema espanyol continua produint ms universitaris i poblaci que no finalitza els estudis obligatoris que la mitjana de lOCDE. Per contra, la proporci de la

    poblaci amb formaci professional s tretze punts inferior a la mitjana. Linforme tamb assenyala un altre fet important: la reducci de la rendibilitat de leducaci universitria. Lany 1997, els graduats universitaris guanyaven un 49% ms que els graduats de secundria, mentre que el 2004 el premi dobtenir un ttol universitari davant de la secundria no obligatria havia caigut fins al 32%. Segons les dades de lEnquesta de Salaris de 1995, un universitari guanyava un 97% ms que un treballador amb estudis primaris. Lany 2002, un universitari guanyava solament un 67% ms.

    Les causes daquest espectacular descens en la rendibilitat relativa de lensenya-ment universitari sn diverses. En primer lloc, loferta duniversitaris a Espanya ha augmentat enormement la proporci duniversitaris en la franja dels 25 als 34 supera en set punts percentuals la mitjana de lOCDE, afeblint el tret diferen-ciador que proporciona la possessi dun ttol universitari. La caiguda dels salaris relatius indica que la demanda de compe-tncies especfiques dels universitaris per part de les empreses no ha crescut al mateix ritme. De fet aquesta divergncia entre oferta i demanda ha generat un elevat grau de sobrequalificaci o desajustament entre les competncies adquirides pels universitaris i les tasques que requereix la seva ocupaci. Nombrosos estudis documenten aquest augment del desajustament i com els treballadors sobrequalificats tenen uns

    Redacci, producci i edici: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaa de la Merc, 10-12. 08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: [email protected]: Frederic Camallonga i Eva Guillamet / ISSN: 1696-0181 / DL: B-17.089-2003.