Línia 14 - Número 1

16
Campus del Mar, nova residència universitària Conferència de premsa dels estudiants amb Josep Piqué 125 anys de telèfon a l'ESUP El Liceu a la Universitat, via Internet Entrevista a Richard Stallman, guru del free software Nova edició del Codi de bones pràctiques científiques Seminari sobre la guerra a la literatura i les arts visuals Núm. 1 5 Més de 2.000 signatures de la comunitat universitària en contra de la guerra a l’Iraq Línia 1 4 GENER/MARÇ 2003 Butlletí Informatiu UNIVERSITAT POMPEU FABRA 8 9 10 11 Per iniciativa de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra, el febrer passat es va aprovar un manifest contra la guerra a l’Iraq (reproduït íntegrament a la pàgina 2) que van signar més de 2.000 persones, entre estudiants, professors i membres del personal d’administració i serveis, i que va comptar amb el suport de l’equip de govern de la Universitat. El text del manifest va ser aprovat en el marc d’una assemblea que va tenir lloc el 4 de febrer. Una representació dels promotors de la iniciativa va lliurar al vicerector de Comunitat Universitària les 2.100 signatures de suport al mani- fest recollides al campus entre els dies 6 i 11 de febrer. Des de l’inici de les hostilitats militars, la UPF s’ha sumat a les successives aturades que han estat convocades per les associa- cions de treballadors i organitzacions socials d’Europa i d’arreu del món, així com per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), per reclamar la fi de la guerra i buscar una solució pacífica al conflicte a l’Iraq. En aquest context i sota el lema “Les universitats catalanes per la Pau”, el 14 de febrer va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona un acte a favor de la pau i d'oposició a la guerra, que va estar organitzat per totes les universitats catalanes. 12 15 La UPF també diu: NO a la guerra!

description

Número corresponent al període de gener a març de 2003

Transcript of Línia 14 - Número 1

Page 1: Línia 14 - Número 1

Campus del Mar, novaresidència universitària

Conferència de premsadels estudiants ambJosep Piqué

125 anys de telèfona l'ESUP

El Liceu a la Universitat,via Internet

Entrevista a RichardStallman, guru delfree software

Nova edició del Codi de bones pràctiquescientífiques

Seminari sobre la guerraa la literatura i les artsvisuals

Núm. 11

5

Més de 2.000 signatures de la comunitatuniversitària en contra de la guerra a l’IraqL

ínia

14 GENER/MARÇ 2003

B u t l l e t í I n f o r m a t i uU N I V E R S I T A TP O M P E U F A B R A

8

9

10

11

Per iniciativa de la comunitat universitàriade la Universitat Pompeu Fabra, el febrerpassat es va aprovar un manifest contra laguerra a l’Iraq (reproduït íntegrament ala pàgina 2) que van signar més de 2.000persones, entre estudiants, professors imembres del personal d’administraciói serveis, i que va comptar amb el suportde l’equip de govern de la Universitat.

El text del manifest va ser aprovat en elmarc d’una assemblea que va tenir llocel 4 de febrer. Una representació delspromotors de la iniciativa va lliurar alvicerector de Comunitat Universitàriales 2.100 signatures de suport al mani-fest recollides al campus entre els dies 6i 11 de febrer.

Des de l’inici de les hostilitats militars, laUPF s’ha sumat a les successives aturadesque han estat convocades per les associa-cions de treballadors i organitzacionssocials d’Europa i d’arreu del món, aixícom per la Conferència de Rectors de lesUniversitats Espanyoles (CRUE), perreclamar la fi de la guerra i buscar unasolució pacífica al conflicte a l’Iraq.

En aquest context i sota el lema “Lesuniversitats catalanes per la Pau”, el 14de febrer va tenir lloc al Paranimf de laUniversitat de Barcelona un acte a favorde la pau i d'oposició a la guerra, que vaestar organitzat per totes les universitatscatalanes.

12

15

La UPF també diu: NNOO aa llaa gguueerrrraa!!

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:19 Página 1

Page 2: Línia 14 - Número 1

2

Teniu a les vostres mans el primer número de Línia 14, el nou butlletí de la Universitat Pom-peu Fabra. Amb una periodicitat trimestral, aquesta publicació recupera les funcions de vehi-cle de comunicació interna adreçat a tota la comunitat universitària, i també a la societat engeneral, que en èpoques passades, i amb unes característiques i en uns contextos determinats,van desenvolupar l’anterior butlletí Notícies UPF i la revista Àgora UPF.

Línia 14 complementarà les informacions que sobre qualsevol àmbit d’actuació de la Universitat esdifonen diàriament a través dels canals que utilitzen com a suport les noves tecnologies de la in-formació. Amb un disseny modern i atractiu, obre les seves pàgines a les contribucions de membresde la comunitat universitària, així com a la participació de col·laboradors de prestigi, com és el cas,en aquest primer número, de l’escriptor Sergi Pàmies i el dibuixant Toni Batllori.

La capçalera d’aquest nou butlletí, Línia 14, pren el seu nom del número d’aquesta línia delbus de Barcelona que, en la part final del seu trajecte per la ciutat, uneix els diferents edificisque formen el campus urbà de la Universitat. D’aquesta manera, Línia 14 farà en cadanúmero un recorregut informatiu incorporant les principals notícies institucionals i lesgenerades pels mateixos centres i serveis de la Universitat. A més, com a concepte, aquestacapçalera s’adiu en gran manera amb alguns dels trets característics de la UPF: una universitatpública, urbana i que presta un servei a la societat.

EEDDIITTOORRIIAALL

“Les persones sotasignants, membres de la comunitatuniversitària de la Universitat Pompeu Fabra, expressenel seu rebuig total a l’amenaça d’una guerra liderada pelsEstats Units contra l’Iraq i al suport que li dóna el governespanyol.

”Aquesta guerra és un insult al dret internacional, a més deser una amenaça per a la convivència civil i una violació delsDrets Humans de la Carta de les Nacions Unides.

”La guerra a l’Iraq causarà nombroses pèrdues de videshumanes, essent quasi la totalitat víctimes de la població civil.

”La guerra afavoreix l’increment d’una cultura bel·licistai de revenja que estimula la carrera armamentística delsEstats Units i dels seus països aliats.

”En nom de la Raó i l’instrument de la paraula, els/lessotasignats de la comunitat universitària de la UPF unimla nostra veu contra la guerra, considerant que seriajurídicament il·lícita, moralment injustificablei políticament ineficaç.

”Des de la independència de pensament i criteri sobre laqual es fonamenta la institució universitària, fem memòriaals responsables polítics que en democràcia no existeixaltre poder legítim, ni polític, ni jurídic, ni per descomptatmoral, que no sigui aquell que s’erigeix i s’exerceix coma representant de la voluntat ciutadana. Voluntat que ésl’única sobirana i ja s’ha pronunciat repetidament, ambel NO A LA GUERRA”.

Barcelona, 4 de febrer del 2003

Maanniiffeesstt ddee llaa

ccoommuunniittaatt uunniivveerrssiittààrriiaa

ddee llaa UUPPFF

OOPPIINNIIÓÓ

TO

NI

BA

TL

LO

RI

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:19 Página 2

Page 3: Línia 14 - Número 1

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

3

Professors de la UPFintercanvien experiènciesd’innovació docent en lesescoles de Tardor, Hivern i Primavera

Sota l’epígraf “Escola de Tardor”, laUPF va encetar al novembre passat unnou espai periòdic d’intercanvi entregrups reduïts de professors, en què escomparteixen les diferents experiènciesrelacionades amb la innovació docent,les bones pràctiques i les orientacionsdidàctiques. Fins avui s’han celebratl’Escola de Tardor al novembre i lad’Hivern al mes de febrer. Per al mes demaig està prevista l’edició de Primavera.

El plantejament de l’Escola com a pla-taforma d’intercanvi d’experiències hautilitzat una fórmula de treball innova-dora que facilita el diàleg i la reflexióentre col.legues. En cada sessió, undocent exposa la seva pròpia experièn-cia i posa a la consideració dels assis-tents algunes recomanacions, consells iorientacions, així com una reflexió crí-tica sobre els problemes que han sorgiti els resultats finals de l’experiència.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins elPrograma per la Qualitat Educativa dela UPF (PQE), que té la missió d’im-pulsar la renovació pedagògica i lamillora dels processos educatius que esporten a terme actualment a la Univer-sitat, així com tenir cura de l’impuls ila coordinació de la introducció de lesnoves tecnologies aplicades a l’ensenya-ment universitari.

El PQE és un instrument indispensa-ble en el context actual, en què lesnoves eines tecnològiques, els canvisdemogràfics i l’avenç del coneixementcientífic, entre d’altres factors, fannecessària la transformació de les fór-mules tradicionals de la docència.

Colecciones de clásicos de literaturasantiguas y modernas, pagadas a plazos.Poco a poco, se alineaban a lo anchode unas estanterías al modo del ramajedel árbol de la ciencia, que uno distri-buía ilusionadamente por materias(...) No crean que busqué reunir unabiblioteca especializada de políticainternacional. Abundan, eso sí, los deesta disciplina debido a una parcialdedicación de mi vida periodística.Pero también ha sido fruto de la curio-sidad que despertaban los aconteceresde sucesivas e inagotables actualidades.Vividos con frecuencia sobre el terrenoen cortos y largos viajes que obligabano invitaban a interesarse por los distin-tos países visitados...".

Des dels seus inicis, diverses persones ientitats contribueixen al creixementdel fons de la Biblioteca amb dona-cions, cessions i dipòsits de llibres,revistes i altres tipus de documents. Elsdocuments donats es poden localitzar iconsultar mitjançant el catàleg. Dotzeanys després de la seva creació, el fonsde la biblioteca de la UPF arriba ja als600.000 volums, dels quals prop del60% provenen de donacions o dipòsitsd’institucions i particulars.

Donació de labiblioteca particular delperiodista Jaume Arias

El periodista Jaume Arias ha donat a laUniversitat Pompeu Fabra part dela seva biblioteca particular. El fonsestà integrat per prop de 6.000 docu-ments reunits al llarg de la seva trajec-tòria professional, que reflecteixenl’ampli ventall d’interessos intel·lectualsi periodístics del seu propietari. Lacol.lecció estarà catalogada i exposada ala biblioteca com a Donatiu JaumeArias i Pilar Gabasa.

Els volums corresponen a temes deperiodisme, comunicació i premsa; his-tòria i política europea del segle XX

(guerres mundials, postguerra, guerrafreda, construcció europea); història ipolítica espanyola i catalana, especial-ment del segle XX (Guerra Civil, el 98 iel pensament espanyol, les relacionsEspanya/Catalunya); filosofia, assaig ipensament religiós; lingüística, narrati-va i poesia castellana, catalana i france-sa; producció artística europea, delcontinent asiàtic i el món àrab; biogra-fies, memòries i diccionaris, i volums detemàtiques diverses que van des del dreti l’economia fins a la ciència i l’exèrcit.

Jaume Arias (Barcelona, 1922) ha estatsubdirector de La Vanguardia durantdivuit anys i actualment és conseller dedirecció d’aquest diari. Va iniciar laseva trajectòria periodística a El Noti-ciero Universal i posteriorment va col.la-borar a l’ABC, Destino, France Press,Time, Life i el New York Times.

En un article publicat a la revista ElCiervo el juny del 2002, descriu així laconfiguració del seu fons: "Mi bibliote-ca empezó, supongo, igual a la demuchos. Como si de plantar un árbolse tratara, con las raíces de unas obrasbásicas. Heredadas unas; otras de pro-cedencia escolar. Libros de texto y lec-turas de la infancia y adolescencia.Volúmenes recibidos en regalo, y algu-nos hasta en premio. La mayoría adqui-ridos en librerías de lance de aquí y defuera, incluso en los bouquiniers a ori-llas del Sena, o en Perpignan, en épocasde mayor sequía y menor permisividad.

Mercè

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 3

Page 4: Línia 14 - Número 1

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

4

Mercè

La UPF, al Saló de l’Ensenyament La UPF ha participat un any més enel Saló de l’Ensenyament i la FormacióContínua que se celebra al recinte firalde Monjuïc. El Saló, que arriba a la sevacatorzena edició, dóna a conèixer desd’un mateix espai totes les noves pro-postes educatives a milers de joves, uni-versitaris i professionals. Hi han participat250 expositors, que han rebut la visitade prop de 80.000 persones.

En el nou estand de la UPF, els informa-dors van atendre els nombrosos estu-diants interessats en diferents aspectes dela Universitat. Com a novetat, s’han pre-sentat les titulacions que es començarana impartir en els cursos vinents: les lli-cenciatures de segon cicle en Lingüística(Lingüística i Aplicacions Tecnològi-ques) i en Estudis de l’Àsia Oriental.

Més de 600 beques de mobilitat per estudiar i cooperar a l’estranger

El 7 de març es va cloure la convocatò-ria de més de 600 beques per a estu-diants de la UPF que el curs vinentvulguin cursar assignatures convalida-bles o bé participar en accions de soli-daritat en institucions situades aEuropa, Amèrica Llatina, Amèrica delNord, Àfrica, Àsia i, també, en dife-rents punts de l’estat espanyol.

La UPF coordina cada any la participa-ció en els diferents programes que recu-llen possibilitats diverses de realitzarestades fora de la Universitat. L’Erasmus/Sòcrates i el programa d’intercanvis perla via de convenis bilaterals amb centresestrangers sumen una oferta de 588beques de diferents estudis per a més decent universitats, incloent les estadesobligatòries previstes en el pla d’estudisde la llicenciatura en Traducció i Inter-pretació. Per mitjà d’aquests ajuts, elsestudiants poden viure un període d’es-tudis a l’estranger que va de tres a dotzemesos i cursar crèdits convalidables.

El programa Sèneca per a la mobilitatd’estudiants dins de l’estat espanyol haofert en la nova edició 59 beques percursar assignatures en disset universi-tats, en unes condicions similars a lesdel programa Sòcrates.

El Programa de Voluntariat Acadèmic,una iniciativa específica de la UPF, haconvocat aquest curs la seva sisena edi-ció. Es tracta d’una oferta de beques pera estudiants dels darrers cursos i, enalguns casos, de doctorat, disposats aportar a terme tasques de suport enONG, institucions locals i centresdocents de països d’arreu del món, enestades de dos mesos com a mínim. LaUPF facilita un ajut econòmic de 1.082euros a cada estudiant seleccionat percobrir les despeses de viatge, i es facàrrec de l’assegurança mèdica i de viat-ges. Bolívia, Cuba, El Salvador, l’Índia,Namíbia, Nicaragua i Sud-àfrica són lesdestinacions previstes per a aquest any.

Des dels inicis de les activitats interna-cionals de la UPF, més de 2.600 estu-

diants han efectuat estades fora deCatalunya, xifra que percetualmentrepresenta el 19,72% dels graduats dela Universitat.

Carles Ramió,nou vicerector de Programació,Docència i Avaluació

El professor Carles Ramió Matas es vaincorporar el 19 de febrer a l’equip degovern de la UPF com a nou vicerectorde Programació, Docència i Avaluació.Ramió substitueix en el càrrec el pro-fessor Jacint Jordana Casajuana, que haestat al capdavant d’aquest vicerectoratdes del 15 d’octubre del 2001 i que, uncop vençut el temps de permanènciaacordat en el primer equip de governde la rectora M. Rosa Virós, continua-rà, des d’ara, com a assessor de la recto-ra per a l’avaluació i planificació.

Doctor en Ciències Polítiques i del’Administració per la UAB (1994) iprofessor titular de Ciència Política i del’Administració, Ramió ha estat, desdel 2001, degà dels Estudis de CiènciesPolítiques i Gestió Pública.

Campus 33,el món universitari a la televisió Cada dimecres, a partir de les 21.35 s’e-met pel Canal 33 de Televisió de Cata-lunya el programa Campus 33, dedicatíntegrament al món universitari. El seuobjectiu és actuar com una corretja detransmissió entre la societat i els divuitcentres universitaris de parla catalana, totinformant de l’ampli ventall d’activitatsde docència, recerca, cultura i altres fetsque es generen contínuament en els dife-rents centres d’ensenyament superior.

Campus 33 és una producció de TVC il’Institut Joan Lluís Vives. Compta ambel suport del Departament d’Universi-tats, Recerca i Societat de la Informació,

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 4

Page 5: Línia 14 - Número 1

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

5

Aquest curs s’ha inaugurat oficialment la nova residènciauniversitària Campus del Mar, situada en el número 4 delpasseig Salvat Papasseit, al barri de la Barceloneta. L’edifici,promogut per RESA, és proper als diferents edificis de laUPF, es troba a cinc minuts de la platja i de la Vila Olímpica,i està molt ben comunicat amb el centre de la ciutat pelsdiferents transports públics. Té una cabuda de 150 places,distribuïdes en 120 habitacions individuals i 30 de dobles.Totes tenen cuina equipada, bany individual complet,calefacció, telèfon propi i connexió informàtica ambInternet gratuïta.

La gestió de la residència és a càrrec de la societat Siresa,que ha arribat a un acord de col·laboració amb la UPFmitjançant el qual els estudiants tenen prioritat en lareserva de les places. També poden sol·licitar-ne l’admissióels professors d’universitat, els estudiants de tercer ciclei de cursos de postgrau i, en general, tots els membresde la comunitat universitària.

Aquesta és la segona residència que presta els seus serveisen el campus de la UPF. Des de maig del 2001 és obertala residència La Ciutadella (passeig Pujades, 33-37), situadajust davant del parc i a tocar del campus de la Ciutadella,l’àrea més extensa de la Universitat. Té una capacitat per a261 places i funciona amb el mateix sistema de gestió queCampus del Mar.

Caammppuuss ddeell MMaarr,, nnoovvaa

rreessiiddèènncciiaa uunniivveerrssiittààrriiaa

de la Generalitat de Catalunya i la Con-selleria d’Educació i Cultura del governde les Illes Balears. Una secció del pro-grama té el patrocini de la FundacióCatalana per a la Recerca.

Els futurs universitarisvisiten el campus

La Universitat Pompeu Fabra va organit-zar el 5 de març una Jornada de PortesObertes per a aquelles persones que elcurs vinent iniciaran els seus estudis uni-versitaris. Els sis edificis de la UPF–Rambla (la Rambla, 30-32), França(passeig de Circumval·lació, 8), Dr.Aiguader (Dr. Aiguader, 80) i els de l’àreade Jaume I del campus de la Ciutadella(Ramon Trias Fargas, 25-27)– van estaroberts durant tot el dia per tal que elsestudiants poguessin copsar, a través d’unseguit de visites organitzades, la vida delcampus universitari en plena activitat.

Durant la Jornada, els vicerectors vanoferir sessions informatives sobreaspectes generals de la UPF i els profes-sors van presentar, de manera exhausti-va i per àmbits, els diferents estudis ques’imparteixen a la Universitat. Final-ment, membres del personal d’admi-nistració i serveis van acompanyar elsvisitants al llarg d’un recorregut pelsedificis de la Universitat i els seus ser-veis, des de la biblioteca fins a les aulesd’informàtica i les classes, entre moltsaltres espais.

Mercè

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 5

Page 6: Línia 14 - Número 1

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

El jove ginjoler serveix per fer memòria i evocar aquest antic carrer que formavapart de la trama viària medieval del barriantic de la ciutat i enllaçava el Pla delTeatre amb el passatge dels Banys. El nomde “carrer del Gínjol” data del segle XVIII i

li va ser donat, justament, per un ginjoler plantat en undels jardins que hi havia en una banda del carrer i quesegurament va desaparèixer fa lustres sota els fonaments.

La plantació del nou ginjoler es va organitzar el 12 dedesembre del 2002 i va tenir com a “jardiners” convidatsJaume Pagès, exrector de la Universitat Politècnica deCatalunya i conseller delegat del Fòrum 2004; la rectora de la UPF, M. Rosa Virós, i l’alcalde de Barcelona, JoanClos. També hi va intervenir l’arquitecte Josep Benedito,coautor de la rehabilitació de l’edifici Rambla. La notamusical la va aportar la Coral Joventut del Gínjol, deMaçanet de la Selva.

El ginjoler, donat per Jaume Pagès, és un petit arbre de lafamília de les ramnàcies que floreix cap al juny. El seu fruit,el gínjol, té la grandària d’una oliva, és rogent, comestible ipectoral.

La instal·lació de la UPF a la part baixa de la Rambla a començaments dels anys noranta, juntament ambl’aplicació dels plans municipals de reforma, va suposar un gir urbanístic de cent-vuitanta graus per al barri. La prostitució que es practicava en aquella zona, i moltparticularment en el carrer del Gínjol, va desaparèixer, i els locals que en feien negoci –com ara el cabaret LaBuena Sombra o els bars Los Cabales i El Paraguas Rojo–van tancar o bé es van reconvertir en establimentscomercials o de restauració, més adreçats a la nova clientela universitària.

El Pla Especial d’Enllaç de la Rambla amb el carrerRull va suposar la remodelació de l’antiga plaça delsBanys i la inauguració de la nova plaça dedicada al filòsofempordanès Joaquim Xirau (Figueres, 1895-Mèxic, 1946).Aquest nou espai urbà és avui l’accés principal a l’edificiRambla de la UPF. L’entrada està decorada amb quatrebaixos relleus de coure i bronze, de l’escultor Riera i Aragó,i condueix a l’ampli vestíbul de l’edifici, on s’exhibeix unaltre baix relleu, Homenatge a Pompeu Fabra, obra deFrancisco López.

Com altres espais de Ciutat Vella, la plaça Joaquim Xirau està pensada per renovar i descongestionar el barri.Està flanquejada per la UPF, pel passatge d’Escudellers i pel Frontó Colón, recuperat el 1992 com a seu de lesproves olímpiques de pilota.

6

Rambla

Un ginjoler per aldesaparegut carrerdel Gínjol

Un ginjolerplantat davant del’edifici Ramblarecorda alsvianants quel’espai avuiocupat per laplaça JoaquimXirau era, fins fauns anys, territoridel carrer delGínjol. Aquestcarreró vadesaparèixerl’any 1999 amb laurbanitzaciód’aquesta àreadel campus,seguint l’aplicaciódel Pla Especiald’Enllaç de laRambla amb elcarrer Rull.

M. Rosa Virós, Jaume Pagès i Joan Clos, en el moment de la plantació del ginjoler.

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 6

Page 7: Línia 14 - Número 1

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

El dimecres 22 de gener es va presen-tar als Estudis de Comunicació Audio-visual el llibre Mostrar para decir. Laimagen en contexto, de Jordi Pericot,publicat dins de la col.lecció interuni-versitària Aldea Global. En l’acte, pre-sidit per la rectora, M. Rosa Virós, vanintervenir Jordi Berrio, membre de ladirecció científica de la col·lecció iautor del pròleg, i Josep Joan Moreso,vicerector d’Ordenació Acadèmica iProfessorat.

Pericot analitza en aquest volum l’úsde la imatge com un acte comunicatiuen què els signes visuals estan determi-nats pel seu context particular, per fac-tors socials i individuals. Segons l’autor,només tenint en compte el món possi-ble en què es desenvolupa un acte comunicatiu en podremesbrinar el seu sentit. No existeixen, per tant, regles univer-sals per interpretar els processos de comunicació visual. Peri-cot subratlla aquest punt amb paraules de Wittgenstein:suposar que les imatges tenen una definició única i regladaseria com "suposar que els nens que juguen a la pilota ho fanfonamentalment segons unes regles estrictes". Un estudi efec-

Presentació del llibre Mostrarpara decir, de Jordi Pericot

7

Rambla

El cineasta i antropòleg francèsJean Rouch va oferir el 15 de generuna conferència als estudiants deComunicació Audiovisual, en quèva repassar diferents aspectes dela seva trajectòria cinematogràfica

i documental: “M’he passat la vida fent documental disfressat de ficció”,va comentar durant l’acte, que va ser presentat pel professor Domènec Font,vicedegà dels Estudis. Rouch va aterrar a Barcelona convidat per l’InstitutFrancès, la UPF i Contraplano. En el seu breu periple urbà va manifestaren diverses ocasions la fràgil frontera que separa ficció i realitat: “el cinema,com la vida, està fet de somnis i ficcions”.

Jean Rouch (París, 1917) és conegut com el creador de l’anomenat cinéma vérité.Des dels inicis de la seva trajectòria, la seva càmera ha estat al servei dels estudisetnològics. Ha viatjat pel Senegal, Níger, Mali i Ghana en missions d’estudi, totfilmant els rituals de la vida quotidiana de l’Àfrica. De la seva obra, que integradocumentals i ficcions, en destaquen els títols Initiation à la danse des possédés(1948-49), Moi, un noir (1958), La pyramide humaine (1959), Un sketch dansParis vu par (1965), Petit à petit (1970) i Cocorico Monsieur Poulet (1977).

tiu del discurs ha de situar-se, doncs,en una perspectiva pragmàtica que per-meti analitzar l’origen, l’ús i els efectesproduïts pels signes visuals.

Jordi Pericot, catedràtic de Comunica-ció Audiovisual, és actualment presi-dent de l’Estació de la Comunicació dela UPF. Ha desenvolupat una àmpliatasca investigadora i docent al voltantde la teoria de la imatge, de la comuni-cació i de la pedagogia del disseny, i haelaborat una àmplia producció teòrica.Ha estat promotor i director de projec-tes com l’Escola Superior de DissenyElisava, adscrita a la UPF, i, més recent-ment, de l’Estació de la Comunicacióde la Universitat.

Aldea Global és una col·lecció promoguda per les universitatsAutònoma de Barcelona, Jaume I de Castelló, de València iPompeu Fabra. Edita obres sobre comunicació amb un amplienfocament interdisciplinari que abraça temes de periodis-me, cultura, sociologia, literatura, llengua i noves tecnolo-gies, entre altres.

La mirada documentalde Jean Rouch, aComunicació Audiovisual

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 7

Page 8: Línia 14 - Número 1

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

I L

LE

NG

ÜE

S

Conferència de premsa de Josep Piqué ambestudiants de Periodisme

8

Rambla

IIMaratóde Fotope-riodismeArtistes, fotògrafs i editors gràfics vanparticipar el 22 de febreren les deu hores de laMarató de Fotoperiodismeque organitzen els Estudisde Periodisme de la UPFper segon any consecutiu.En el transcurs de lajornada, celebrada al’edifici Rambla de les10.00 a les 20.00 hores,vuit professionals catalansvan analitzar amb elsestudiants les millorsimatges periodístiquespublicades al llarg delsegle XX.

Van iniciar la MaratóPepe Baeza, professorde Fotoperiodisme a laUniversitat Autònoma de Barcelona, i el fotògrafPaco Elvira. A continuacióhi van intervenir AgustíCarbonell i Javier Juvierre,editors gràfics d’ElPeriódico de Catalunya; el pintor Joan PereViladecans; PedroMadueño, professor de Gèneres i EdicióFotogràfica de la UPF; Kim Manresa,fotoperiodista de LaVanguardia, i MiquelAnglarill, editor gràfic del diari Avui.

El ministre de Ciència i Tecnologia ipresident del Partit Popular de Cata-lunya, Josep Piqué, va ser el convidatde la Jornada de Simulació Professionalque els Estudis de Periodisme van orga-nitzar el 10 de febrer. Piqué va oferiruna conferència de premsa als estu-diants de primer curs, moderada pelprofessor Salvador Alsius. Aprofitant lapresència del ministre a l’edifici Ram-bla, nombrosos estudiants van protes-tar en contra de la posició del governespanyol en el conflicte a l’Iraq.

Els Estudis de Periodisme organitzencada any unes Jornades de SimulacióProfessional, activitat que facilita als estu-diants la possibilitat de realitzar una pràc-tica professional a partir d’unaexperiència directa i real, com és, enaquest cas, una conferència de premsaamb una personalitat de la vida política.Els estudiants, que són repartits en grupsde treball, van elaborar amb el materialobtingut notícies d’agència, de ràdio i detelevisió, així com pàgines de diaris.

La crònica reproduïda és una mostra d’undels treballs pràctics elaborats pels estu-diants que van participar en la Jornada.

CONTRACRÒNICA

En lloc de roda depremsa, classe d’històriaElisenda Ariza / Daniel Bech

Hàbil a sortejar preguntes incòmodes ien l’ús de circumloquis evasius es vamostrar el ministre de Ciència i Tecno-logia, Josep Piqué, a la roda de premsaoferta ahir al matí als estudiants dePeriodisme de la Universitat PompeuFabra de Barcelona. El ministre i candi-dat a president va treure tot el seu oficipolític i va respondre les preguntes d’ac-tualitat dels estudiants amb un amplirepàs a la història europea i mundial delsegle XX. Piqué va convertir l’acte en unadetallada classe d’història política, inha-

bilitant així les preguntes dels estu-diants, la majoria sobre el suport delGovern a la guerra amb l’Iraq.

Davant la impaciència de l’auditori, quevolia respostes més concretes, Piqué vaal·legar que “els periodistes reals” –com siels estudiants fossin ficticis– estan acostu-mats a les seves llargues respostes. I va afe-gir que ell no dóna titulars o respostessimples –encara que les seves respostes llar-gues siguin una demostració pertinent delseu coneixement de la història.

El ministre va reaccionar discretament ilacònicament a les pancartes en rebuig a laguerra que a l’inici i a l’acabament de laroda de premsa van desplegar uns estu-diants. Amb un “jo tampoc vull la guerra”es va contraposar després a la declaracióoficial com a membre del Govern. I a unapregunta sobre el règim de Saddam, quePiqué va respondre per al·lusió històrica ales tiranies i democràcies d’entreguerres,després de citar Hitler i Mussolini, vaoblidar casualment la figura de Franco.

L’única pregunta que el ministre no varespondre, ni evasivament, va ser la queva aventurar que Espanya recolza la pos-tura d’Estats Units a canvi dels serveisde la CIA en la lluita contra el terroris-me d’ETA. Piqué solament va dir que elsuport és per motius estratègics; per lamateixa percepció del risc que el terro-risme suposa i per les relacions queambdós mantenen amb Amèrica Llati-na. Però aquest no és un motiu vàlid perdonar suport a la guerra que s’atansa.

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 8

Page 9: Línia 14 - Número 1

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

LES PRIMERES PROVES

L’arribada del telèfon a la península ésposterior a les primeres proves que esvan realitzar a Cuba l’octubre de1877 utilitzant uns aparells Bell. Vantenir lloc dos mesos més tard, a pri-mers de desembre, quan el propietarid’un establiment barceloní d’objectesde física, Francesc Dalmau, va efec-tuar unes primeres proves a l’EscolaIndustrial amb uns telèfons GrahamBell. El resultat, però, no va ser prousatisfactori.

Dies més tard, Dalmau va realitzaruna segona prova amb uns nous apa-rells fabricats al seu taller, tot seguintel sistema Bell. En arribar la nit deSant Esteve, Dalmau va efectuar unatrucada utilitzant la línia telegràficaexistent entre les estacions de ferrocar-ril de Barcelona i Girona: aquesta és laque es considera la primera trucadainterurbana de l’estat espanyol, laqual, a més, es va realitzar amb apa-rells fabricats en el mateix territori.

El diumenge 30 de desembre de1877 va tenir lloc la primera conver-sa telefònica urbana, realitzada sobrela línia telegràfica militar que unia laCiutadella –aleshores fortalesa mili-tar– amb el castell de Montjuïc, ambuns telèfons alemanys de la marcaHeller, que modificaven la patent deBell. El Diario de Barcelona deldimarts 1 de gener de 1878 ho vaexplicar així: “El domingo último severificó, con asistencia de los señoresCapitán general, Gobernador civil,Alcalde constitucional, jefes de gra-duación y otras muchas personas,una nueva prueba del ‘Teléfono’,entre la Ciudadela y el castillo deMontjuich. La prueba se hizo conaparatos alemanes, bajo la direccióndel óptico señor Font. Las referidas

autoridades se hallaban en el cuartel de la Ciudadela, desdedonde el Capitán general estuvo conversando un buen ratocon el Gobernador de Montjuich, y luego se ordenó que sedieran en el castillo algunos toques de corneta que se oyeronen la Ciudadela como si se tocara allí mismo”. Una nova con-versa, ara entre Barcelona i Tarragona, va tenir lloc l’endemàde la trucada de Barcelona. A Madrid, les proves van fer-sedurant la primera quinzena de gener de 1878.

Els Estudis d’Enginyeria de Telecomunicació de laUPF van organitzar unesjornades per commemorarel moment en quèBarcelona, cap a finals deldesembre de 1877, va serl’escenari de les primerescomunicacions telefòniquesque van tenir lloc a l’estatespanyol.

Les jornades, celebrades sota l’epígraf125 Aniversari de la Telefonia a Barce-lona, Catalunya i Espanya, van tenirlloc els dies 20 i 21 de gener a l’edificiFrança, seu de l’Escola Superior Poli-tècnica de la UPF. El seu objectiu vaser doble: recordar l’efemèride, d’unabanda, i reflexionar sobre l’entorn del’enginyer del segle XXI, de l’altra.

El programa es va organitzar en qua-tre àmbits: Perspectiva Històrica;Regulació i Competència; Situaciódel Sector: Estratègies per a una Cri-si, i Tendències de Futur: Marcant elCamí del 150 Aniversari. S’hi vantractar diferents temes històrics desde 1887 fins a l’actualitat, des delsprecursors a l’Escola d’Enginyers finsa la societat de la informació.

L’acte va comptar amb el patrocinidel Consell Social de la UPF. Elcomitè organitzador el van integrarels professors de la UPF Jacint Jor-dana, vicerector de Programació,Docència i Avaluació; Joan Vinyes,director dels Estudis d’Enginyeriade Telecomunicació, i Jordi LópezBenasat, director del màster enDirecció de Telecomunicacions iSistemes a l’Empresa, que s’impar-teix a l’Institut d’Educació Contí-nua de la UPF.

Coincidint amb les jornades, el dilluns 20 de gener es va des-cobrir al vestíbul de l’edifici França l’escultura Vies de Teleco-municació, de l’artista Pablo Martínez. Es tracta d’una al·legoriaal voltant del 125è. aniversari de les primeres comunicacionstelefòniques interurbanes de l’Estat, que es van realitzar ambGirona i Tarragona els dies 26 i 31 de desembre de 1877, res-pectivament, en l’entorn de l’actual estació de França, que eral’origen de la línia de ferrocarril que anava a la frontera.

9

França

Commemoraciódels 125anys detelèfon

a l’EscolaSuperior

Politècnica

D’esquerra a dreta, Daniel Serra,Joan Vinyes i Pablo Martínez,

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 9

Page 10: Línia 14 - Número 1

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

Amb la transmissió en directe de l’òpera Pikovaia Dama, de Txaikovskie, el 12 de febrer va finalitzar la programació de la primera edició de Digital Opera.Òpera oberta, un curs universitari sobre iniciació a l’òpera que ha inclòs latransmissió en directe a la UPF de quatre títols de la temporada 2002-2003 del Liceu. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a un conveni signat el 8 de novembre del 2002 entre la Fundació Gran Teatre del Liceu i la Universitat.

Les transmissions de les òperes es van efectuar puntualment a l’auditori del’edifici França, amb una breu presentació prèvia de continguts elaborats pelmateix Liceu. La pàgina web del teatre disposa, a més, d’una pàgina ambinformació per tal que els estudiants es preparin l’audició amb antelació. L’assistència a les representacions i l’estudi del material configuren l’assignaturade lliure elecció La Construcció d’una Òpera, que té com a objectiu facilitar lacomprensió dels elements que estructuren i donen unitat a una òpera, així comdel procés seguit per una producció fins que s’estrena. L’assignatura, de doscrèdits, està coordinada pel professor de la UB Ramon Pla.

La transmissió simultània i en directe de les òperes té lloc, a la manera d’unaplatea universal, en diferents universitats de l’estat espanyol, Itàlia, França, Mèxic i Xile. Les característiques de velocitat i amplada de banda de la xarxaInternet de segona generació permeten una qualitat extraordinària en la recepcióde la imatge i del so. L’equip de càmeres del Liceu ofereix el senyal, que escomprimeix a MPEG-2, viatja a un màxim de 155 Mbps sobre la xarxa IP i és transportat per les xarxes acadèmiques Cesca, Rediris, Geants i Abilene.

L’assignatura ha inclòs la transmissió d’Ariadne auf Naxos, de Strauss, el 12 de novembre del 2002; Don Giovanni, de Mozart, el 17 de desembre; Norma, de Bellini, el 9 de gener, i Pikovaia Dama, de Txaikovskie, el 12 de febrer.

Mercè

10

França

Aquest curs s’ha presentat oficialment elprimer centre de recerca i desenvolupamenten l’àmbit multimèdia que Telefónicainstal·la a Catalunya –el tercer de l’estatespanyol, juntament amb el de Madrid iBoecillo (Valladolid)–. Les noves ins-tal·lacions estan situades a l’edifici França,seu de l’Estació de la Comunicació de laUPF, centre neuràlgic on convergeixennoves tecnologies, creativitat i comunicació.

Les activitats del nou centre, que ocu-pa 1.500 metres quadrats de l’ala sud

El campus de la UPF acull el primercentre r+d de Telefónica a Catalunya

de l’edifici França, amb accés pel carrerd’Ocata, s’orienten cap al desenvolupa-ment de nous serveis multimèdia i laseva aplicació en tots els àmbits quoti-dians: l’empresa, la llar, el món de l’oci,la telemedicina o la teleeducació. Lacompanyia preveu que el centre arribials 110 llocs de treball directes en eltermini de quatre anys.

La posada en marxa de les noves ins-tal·lacions de Telefónica I+D en el cam-pus de la UPF són fruit dels convenis

PREMI ÒPERA WEB

La càtedra Telefónica de ProduccióMultimèdia de la UPF i la FundacióGran Teatre del Liceu, amb elpatrocini del Ministeri de Ciènciai Tecnologia, convoquen el premiÒpera Web que, dotat amb 10.000euros, s’atorgarà a la millor posada en escena d’una òpera via webcreada per estudiants universitaris.

El premi vol potenciar noves formescreatives que permetin gaudir d’unaòpera a Internet mitjançant la creaciód’un lloc web d’una òpera. En aquestaprimera edició es proposa la tetralogiaL’anell dels Nibelungs, de RichardWagner, que es representarà durant les dues pròximes temporades.

D’altra banda, aquest trimestrecomençarà Òpera Learning, un cursde sis videoconferències transmesesdes del Liceu i referides a l’òperaprogramada aquesta temporada.

El Liceu a la Universitat, via Internet

de col·laboració signats el març del2001 entre el Departament d’Universi-tats, Recerca i Societat de la Infor-mació (DURSI) de la Generalitat,Telefónica I+D i la Universitat.

Telefónica i la UPF també van acordarla creació de la càtedra Telefónica deProducció Multimèdia de la UPF. Ambseu a l’edifici França i dirigida pel pro-fessor Vicente López, la càtedra impul-sa la recerca de productes multimèdiaamb objectius docents.

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 10

Page 11: Línia 14 - Número 1

pin les habilitats per aprendre a pro-gramar per si mateixos. Els defensorsdel programari lliure diem als estu-diants: “El coneixement s’ha de trans-metre”, idea que és compatible ambl’esperit de l’educació i de la cultura.Els propietaris del programari, en can-vi, els diuen: “No comparteixis mai elsteus coneixements”, noció que negal’esperit de l’educació i de la cultura.

Com canviaria la docència en unauniversitat que adoptés el sistemaGNU/Linux?L’ús del programari lliure pot revolu-cionar l’ensenyament de l’art de pro-gramar. Així, per exemple, en llocd’assignar als estudiants projectes queconsisteixin a elaborar un programades de zero –amb la qual cosa no potser gaire un programa–, els professorspoden assignar-los projectes de millo-ra de programes extensos ja existents.Encara que els millorin poc, els estu-diants aprenen a entendre el funciona-ment dels programes complexos, i laseva millora pot ser útil per a la comu-nitat d’usuaris. Durant els seus estu-dis els estudiants poden dur a termeuna sèrie de projectes d’aquestescaracterístiques, i llicenciar-se amb undomini dels grans programes que ésimpossible d’assolir amb els plansd’estudis actuals.

Coneix alguna universitat dels EstatsUnits que pugui servir com a referentpel que fa a la utilització i la implemen-tació del sistema GNU/Linux? La Universitat de Texas té una políti-ca escrita segons la qual tot el progra-mari que desenvolupa es difon seguintel criteri GNU GPL, llevat que hi hagiuna raó específica que justifiqui elcontrari.

I d’Europa?No n’estic segur, però crec que aExtremadura, concretament, el governautonòmic impulsa l’ús del programa-ri lliure.

Quina impressió s’ha endut de laseva estada a Barcelona?M’ha agradat molt l’obra de Gaudí. Abanda d’això, però, no he tingut oca-sió de formar-me’n una opinió prouelaborada.

Quin és l’avantatge principal d’uti-litzar el programari lliure en un entornuniversitari?L’avantatge més obvi és que el progra-mari lliure permet a la universitat deredistribuir-lo i, d’aquesta manera, estal-viar-se el pagament de les llicènciesdels programes informàtics, que solenser bastant cares. Un exemple d’aixòque dic el tenim en una universitatbrasilera, la Univates, que amb elsdiners que es va estalviar no havent decomprar llicències va poder contractarun equip de programadors que vandesenvolupar un programari lliure pera totes les tasques que es duen a termea la universitat.

N’hi ha d’altres?Sí, i de més profunds, com que el pro-gramari lliure convida els estudiants aaprendre-ho tot sobre el programari, osobre qualsevol aspecte que ells prefe-reixin, contradient així els propietarisde les llicències, que defensen que “noestàs autoritzat a aprendre”. A més, elprogramari lliure dóna als estudiants lapossibilitat d’aprendre a treballar ambprogrames extensos gràcies a la possi-bilitat de llegir i de millorar els progra-mes extensos existents. Aquest és elcamí perquè els estudiants desenvolu-

L’any 1984, mentre treballava com a pro-gramador al Laboratori d’Intel·ligènciaArtificial de l’Institut de Tecnologia deMassachusetts (MIT), Richard Stall-man (Nova York, 1953) va tenir unincident amb el fabricant de la impres-sora que utilitzava al despatx, que es vanegar a revelar-li el codi font –les ins-truccions del sistema de programació–de l’aparell, que s’havia espatllat i queell volia arreglar tot sol. Aquell episodiva canviar la seva vida, perquè Stallmanva decidir abandonar el seu lloc de tre-ball per crear la Free Software Founda-tion i ajudar a néixer un correntuniversal que pretenia desenvolupar unsistema operatiu lliure: el GNU (acrò-nim de GNU’s Not Unix), el qualhavia de donar als usuaris la llibertatque la majoria d’ells havia perdut enadquirir un ordinador que funcionavaamb un programari propietat d’unagran empresa informàtica.

El moviment per al programari lliure(free software) es basa en quatre dretsbàsics vinculats a la llibertat de l’usuari:utilitzar un programa informàtic com ion es vulgui; modificar-lo gràcies al’accés als seus codis font; copiar-lo, idistribuir-ne versions millorades enbenefici dels altres usuaris.

L’any 1991, el programador finlandèsLinus Torvalds va desenvolupar Linux, elnucli del sistema informàtic en què es basael moviment del programari lliure. Actual-ment es calcula que al món hi ha uns vintmilions d’usuaris que utilitzen el sistemaGNU/Linux, que ja és una alternativa alprogramari comercial de les grans multi-nacionals del sector informàtic.

Richard Stallman va ser el convidatprincipal de la sessió “New Trends inFree Software”, que, organitzada pelGrup de Tecnologia Musical de l’Insti-tut Universitari de l’Audiovisual, vatenir lloc el 17 de gener passat.

11

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

Entrevistaa RRiicchhaarrddSSttaallllmmaannGuru del free software

“Els defensors delprogramari lliure diem als estudiants que elconeixement s’ha de

transmetre”

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 11

Page 12: Línia 14 - Número 1

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

Els Estudis de Biologia, en col·laboracióamb la Societat Catalana de Biologia,han organitzat una nova edició delcicle Bioconferències, que fins al mesde juny ofereix deu activitatscientífiques de divulgació que abracenàmbits diversos, des de temesmetodològics fins a aspectes concretsde l’evolució humana, la clonació, lesmalalties mentals o la microbiologia.

El cicle es va iniciar el gener passat ambdues bioconferències: “La investigació:primeres passes, de la idea al fet”, acàrrec dels estudiants de la UPF XavierGuix, Daniel del Toro, Carlos Masdeui Oriol Nicolás; i “El origen de lamirada”, a càrrec de Fernando Giráldez,del Departament de CiènciesExperimentals i de la Salut de la UPF.El cicle va continuar al febrer amb“La vulnerabilitat a la malaltia mentalen l’ésser humà”, a càrrec de LourdesFañanas (UB), i al març amb “El dolor,la més íntima de les experiències”, acàrrec de Josep-Eladi Baños, de la UPF.Les properes sessions tractaran sobre lescèl·lules mare i la clonació terapèutica;les causes dels trastorns del comporta-ment alimentari, i sobre Atapuerca i laseva rellevància en l’evolució humana.

12

Divulgacióde la Biologia

Mar

S’ha publicat la segona edició del Codi debones pràctiques científiques, elaborat i adop-tat pel Departament de Ciències Experimen-tals i de la Salut de la UPF, l’InstitutMunicipal d’Investigació Mèdica i el Centrede Regulació Genòmica. Es tracta d’un con-junt de declaracions i compromisos assumitsde manera lliure pels professors i els investi-gadors, amb l’objectiu de preservar la integri-tat de l’activitat investigadora i garantir-ne lamàxima qualitat i excel·lència.

El text estableix un seguit de referents per ales pràctiques de recerca científica en setàmbits: supervisió del personal científic enformació; preparació dels protocols derecerca; documentació, emmagatzematge,

custòdia i compartició de les dades, registres i material biolò-gic o químic resultants de les recerques; projectes de recercapatrocinats per la indústria sanitària o per altres entitats ambfinalitat de lucre; pràctiques de publicació; autoria dels treballscientífics i pràctica del peer review. La nova edició inclou nouscriteris sobre el maneig de mostres biològiques per a anàlisisgenètiques i una actualització de la composició del Comitè per ala Integritat de la Recerca (CIR), òrgan independent al servei dela comunitat científica.

Actualment, la comunitat internacional disposa d’un ampliconsens en relació amb els elements més importants que hand’integrar unes bones pràctiques científiques. A l’estat espan-yol, aquest Codi ha estat una experiència pionera.

Nova edició del Codide bones pràctiquescientífiques

Roderic Guigó, investigador de l’IMIM i membre del Grup deRecerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), ha estat distingiten la present edició dels Premis Ciutat de Barcelona, en l’àm-bit d’investigació científica, per la seva aportació a la bioinfor-màtica en l’anàlisi comparativa de genomes complexos.

Roderic Guigó està vinculat a la UPF i al Centre de Regula-ció Genòmica (CRG). Ha efectuat una important tasca en elcamp de la bioinformàtica aplicada al projecte de l’anàlisicomparativa del genoma humà i del ratolí. La seqüenciació il’anàlisi de més del 95% del genoma del ratolí va ser publica-da el 5 de desembre del 2002 a la revista Nature. Es tracta

d’una troballa científica que ha servit per identificar 9.000gens nous del ratolí i per revelar 1.200 nous gens humans, unnombre significatiu dels quals estan probablement involucratsen càncers i altres malalties. Aquest descobriment permetrà elsinvestigadors treballar de forma més directa i ràpida a l’horade diagnosticar i tractar moltes malalties humanes.

En la seqüenciació del genoma del ratolí hi han intervingut200 científics de 12 països. Roderic Guigó, juntament ambJosep F. Abril i Genís Parra, ha desenvolupat eines i proce-diments bioinformàtics per a l’anàlisi comparativa delsgenomes.

Premi Ciutat de Barcelonad’investigació científica

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 12

Page 13: Línia 14 - Número 1

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

AC

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

diagnòstic prenatal, errors innats delmetabolisme, malalties genètiques sen-se malformacions, genètica del càncer imultifactorial. També es poden adjun-tar fotografies, informes o altres provesrelacionades amb la consulta clínica.Posteriorment, els genetistes expertsacceptaran aquesta consulta i emetranun procés diagnòstic, que anirà seguitdel corresponent judici clínic, el con-sell genètic i reproductiu i les recoma-nacions dels experts.

El portal Orphanetés un servidor pú-blic d’informació so-bre malalties rares i

medicaments orfes de lliure accés. Creat aFrança l’any 1997, Orphanet s’ha con-vertit en la font més completa d’informa-ció que actualment existeix a Europasobre recursos disponibles per al diag-

nòstic, la recerca iel tractament demalalties rares. Elseu objectiu és con-tribuir a la millora

del tractament d’aquestes malalties pocesteses, siguin d’origen genètic, auto-immune o infecciós, neoplàsies infre-qüents o malalties sense diagnòstic precís.Els serveis que ofereix –una base dedades de recursos i una enciclopèdia enlínia sobre més de 1.100 malalties pocfreqüents– estan adaptats a les necessi-tats dels malalts i les seves famílies, alsprofessionals de la salut, investigadors,associacions de pacients i indústria far-macèutica. El doctor Miguel del Campoés el responsable de la versió espanyolad’Orphanet.

El 27 de febrer es van presentar a laUPF els nous portals Telegenética iOrphanet, dues noves eines de comu-nicació i formació a l’abast dels profes-sionals de la salut i dels pacients demalalties rares.

L’acte de presentació va comptar ambla participació de Josep M. Antó, vice-rector de Política Científica de la UPF;Joan Pons, director de l’Agència d’Ava-luació Tecnològica i Recerca Mèdicadel Departamentde Sanitat; i OriolVall, cap del Serveide Pediatria de l’IMAS.

Amb el patrocini de Novartis, Telege-nética és el primer portal interactiu enespanyol d’atenció a consultes, educa-ció i informació en l’especialitat mèdi-ca de genètica. Elsdoctors Luis Alber-to Pérez Jurado iMiguel del CampoCasanelles, de la Uni-tat de Genètica del Departament deCiències Experimentals i de la Salut de laUPF, han creat aquest espai virtual adre-çat als professionals de la salut que treba-llen, especialment, en les àrees de Pedia-tria, Obstetrícia i Ginecologia, Medicinade Família o Medicina Interna.

Un cop registrat prèviament i acredi-tada la seva condició de professionalde la salut, l’usuari de Telegenética potrealitzar de manera confidencial isegura una consulta mèdica professio-nal en les categories de dismorfologia,

13

Mar

Inauguraciódel noucurs deBiologiaamb JuanValcárcel

Juan Valcárcel, investigador delCentre de Regulació Genòmica(CRG), va inaugurar el 9 de gener el curs 2002-2003 delsEstudis de Biologia de la UPFamb la conferència “ARNInterference”. En l’acte acadèmicvan participar la rectora de laUniversitat, M. Rosa Virós; eldirector general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya,Claudi Alsina; el degà de laFacultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Jordi Pérez, i eldirector del Departament deCiències Experimentals i de la Salut, Miguel López-Botet.

Com a investigador del CRG,Valcárcel està integrat dins elprograma de regulació genèticaque coordina Miguel Beato delRosal, en concret dins el projecte“Regulació de l’splicing alternatiupre-mRNA durant la diferenciaciócel·lular, el desenvolupament i la malaltia”. Juan Valcárcel haestat investigador del Centre Biologia Molecular de laUniversitat Autònoma de Madrid(1990) i de la Universitat deMassachusetts (1991-1995).

Presentació dels nous portalsmèdics Telegenétic@ i Orphanet

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 13

Page 14: Línia 14 - Número 1

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Vila Pompeu, unmunicipi a Internet

Els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Públicai l’Ajuntament de Mataró col·laboren conjuntament enla construcció de Vila Pompeu, un municipi virtual que téla seva pròpia realitat social i econòmica, amb un ajuntamentamb totes les prestacions que li corresponen. Es tracta, de fet,d’un simulador de gestió de l’administració local en forma deportal a Internet, on els estudiants poden realitzar pràctiquesrelacionades amb la gestió i l’administració pública a partird’un cas simulat de referència –el més real possible–, totassumint diferents rols, en especial el de treballadors públics.

El projecte Vila Pompeu és una iniciativa d’innovaciódocent que permetrà contextualitzar els continguts teòricsde les assignatures i realitzar pràctiques en el marc de ladiplomatura en Gestió i Administració Pública i de lallicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració.

Premi JosepPla per aHéctor BofillHéctor López Bofill, professor associat de DretConstitucional de la UPF, ha rebut el 35 Premi Josep Pla per L’últim evangeli, una novel·la desenvolupada en dues trames que tracta, en paraules de l’autor, sobre ladescomposició imminent del món occidental.

Bofill (Badalona, 1973) forma part de la nova fornadade joves poetes en llengua catalana. Altres obres seves sónPoema de Calipso, La reconstrucció de l’aristocràcia i Larevolució silenciosa, obra amb què va guanyar la Flor Naturalen els Jocs Florals de Barcelona del 2001.

Premi Duran iSanpere d’HistòriaMarició Janué i Miret, investigadora de l’Institut Universitarid’Història Jaume Vicens i Vives, ha estat guardonada amb elpremi Duran i Sanpere d’Història pel seu llibre Els polítics entemps de revolució. La vida política a Barcelona durant elSexenni Revolucionari (1868-1873) (2002).

Marició Janué i Miret (Barcelona, 1963) estudia en el llibreuna etapa decisiva de la història del segle XIX català i espanyol,ja que va constituir l’intent més important d’establir unsistema polític democràtic i de reformar l’Estat en un sentitdescentralitzador. En aquesta etapa, es va produir el primerdebat polític obert sobre el lloc de Catalunya i dels catalansdins el nou règim democràtic espanyol.

Mercè

14

Jaume I

Al mes de febrer va entrar en funciona-ment la segona fase de l’antic edificidel Dipòsit de les Aigües, al campus dela Ciutadella, rehabilitat com a seu dela biblioteca. Els nous espais suposenuna ampliació de 2.411 metres qua-drats, més de 100 llocs per als usuaris i2.902 nous metres lineals de prestatge-ria. A més de sumar un nombre impor-tant de llocs per als usuaris, les novesinstal·la-cions permeten allotjar impor-tants col·leccions bibliogràfiques quehan incrementat notablement el fonsde la UPF en els darrers temps, comara la cessió de la Cambra de Comerçde Barcelona, la col·lecció Alois M.Haas d’Història de les Religions i elsfons de l’Institut Universitari d’Histò-ria Jaume Vicens i Vives (IUHJVV).

La primera fase de la remodelació delDipòsit de les Aigües va entrar en fun-cionament el 1999, amb una superfícieútil de 3.500 m2, tres mil metres li-neals de prestatgeries i 136 llocs per alsusuaris. Els nous espais van permetreallotjar part de l’hemeroteca i la seu del’IUHJVV. Ara resta la tercera i últimafase de la rehabilitació, que tancarà elprocés de transformació d’aquest edifi-ci històric de la ciutat en un equipa-ment universitari de qualitat.

En funcionamentla segona fasedel Dipòsit de les Aigües

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 14

Page 15: Línia 14 - Número 1

ConversesaHumanitats

Amb el tema “De l’arquitectura a lapoesia”, Narcís Comadira i Quim Es-pañol van cloure el 6 de març passat elcicle Converses a la Facultat d’Humani-tats, organitzat amb motiu del desè ani-versari d’aquest centre.

El cicle ha estat un espai de diàleg entreescriptors, crítics i artistes de disciplinesdiverses, que han tractat sobre les con-nexions entre la literatura, el món de lacomunicació i les arts.

La primera sessió es va encetar el 23 degener amb una trobada entre EnriqueVila-Matas i Jordi Llovet al voltant de lainvenció de la tradició literària. Des d’a-leshores hi han participat Sergi Pàmies iVíctor Amela (els llenguatges de la tele-visió) i Julià de Jodar i Xavier Bru deSala (la memòria de la perifèria).

Els professors del Departament d’Hu-manitats Manel Ollé i Francesc Seréshan estat els coordinadors del cicle,organitzat amb el suport de la Institucióde les Lletres Catalanes.

observant el paper que la producció lite-rària i artística té en la construcció de lamemòria col·lectiva de les societats.

En el seminari, que ha coincidit amb lacommemoració del centenari de Geor-ge Orwell, hi van participar els escrip-tors Alfons Cervera i Vicenç Villatoro;els investigadors Valentine Cunninghami Aránzazu Usandizaga; els cineastesJaime Camino i Daniel Calparsoro, iRafael Argullol, escriptor, catedràticd’Estètica de la UPF i director de l’Ins-titut Universitari de Cultura (IUC). Elseminari està vinculat a les activitatsdel projecte de recerca “El discurso dela guerra en la literatura y las artes visua-les”, finançat pel Ministeri de Ciència iTecnologia dintre de les línies de recercade l’IUC. En formen part els professorsMiquel Berga i Antonio Monegal–moderadors de les dues taules rodo-nes–. El seminari va ser patrocinat perl’IUC, el Departament d’Humanitats, laFacultat d’Humanitats i el Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació de la Generalitat de Cata-lunya, amb la col·laboració del BritishCouncil.

Què en sabem, sobre les guerres, els quemai no hi hem estat? Les decisions delsciutadans sobre anar o no a la guerra,donar suport a les decisions d’un governo oposar-s’hi, o allistar-se o no com a sol-dat estan basades en una determinadaconcepció de la guerra, a la qual s’arribamolt sovint per mitjans indirectes. Elnostre coneixement d’aquest tema es basaen testimonis d’altres persones, en els lli-bres d’història i en els mitjans de comu-nicació; però també en el que llegim entextos literaris i veiem al cinema i les artsplàstiques. La literatura i les arts visualsno registren només la memòria –indivi-dual i col·lectiva– de les guerres passades,sinó que projecten una visió del fenomenque influeix en el paper que ocupa encada cultura i en la possibilitat que tin-guin lloc nous conflictes.

A partir d’aquesta premissa, escriptors,artistes, investigadors i cineastes vanparticipar el 24 i 25 de febrer en el semi-nari La Representació de les Guerres: lesArts i la Memòria Cultural, dedicat a ladiscussió i l’estudi del tractament que harebut el fenomen de la guerra en la lite-ratura i les arts visuals del segle XX, tot

15

La guerra, a la literatura i les arts visuals

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Jaume I

Noves dependències de l’Arxiu Administratiu

El 31 de gener es van inaugurar les noves instal·lacions de l’Arxiu Administratiu de la UPF, ubicades al pati de l’edifici Roger de Llúria. Els nous equipaments tenen per objectiu custodiar tot el fons documental que configura l’Arxiu Administratiu dela Universitat, cosa que facilitarà i millorarà l’accés i la consulta a la documentació.

L’Arxiu està especialitzat en el tractament i la custòdia de tots els documents generats i rebuts per tots els òrgans i unitats administratives i acadèmiques de la UPF, en tot tipus de suport (paper, electrònic, fílmic) i en tots els formats (textuals, gràfics, fotogràfics, vídeos, etc.).Les noves dependències tenen una superfície global de 357,70 m2 i s’estructuren en dues àrees de treball: el dipòsit dedocuments –amb tres sales de 1.081,80 metres lineals de prestatgeria fixa–, i una àrea multifuncional on s’ubiquen elsdespatxos dels serveis tècnics, amb una zona per a les consultes i el processament de la documentació.

El fons documental ocupa actualment més de 700 metres lineals de prestatgeria, que corresponen a gairebé 48.000expedients. Tot plegat, a més de constituir una font primària d’informació, forma part d’un patrimoni cultural quetestimonia la història de la UPF des dels seus primers anys, amb documents que abracen el període 1990-2001.

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 15

Page 16: Línia 14 - Número 1

baixades (de tornada), posava a proval’habilitat i la salut mental dels conductors.Les frenades eren espectaculars i, quananava ple, era habitual sentir com algúprotestava, contravenint el rètol queprohibia l’expressió de “blasfemias yexpresiones soeces” com ara “la mare que et va parir”. A l’hora punta del matí, però,el més espectacular no eren les frenadesni les flatositats de les portes, sinó lapresència massiva i femenina d’alumnesde les Teresianes, que baixaven en ramata la primera parada del carrer Ganduxer,passat General Mitre. L’uniforme (faldillafins als genolls, mitjons, fins als genolls,jersei, abric), els pentinats angelicals (llisos,rossos, perfectes) i les carpetes folradesamb fotografies d’artistes de l’època (DavidCassidy, per exemple, un cantant amb carade criatura, molt conegut per una sèrietelevisiva de l’època) animaven unrecorregut breu, amb tendència a l’embúsal carrer de Santaló i a la inclinació intrèpidai perillosa en arribar al revolt de la ViaAugusta. Aquelles noies desprenien unaaurèola de casa bona i d’ordre i, al mateixtemps, semblaven pertànyer a una secta,amb un temple modernista, d’acord, però lleig com un castell de pel·lícula de terror.

Amb el temps, després de provar altreslínies, vaig adonar-me que la 14 era unamena de resum condensat de la ciutat:seny i rauxa, mar i muntanya, Liceu iestació de França. El 14 passava pelpasseig Marítim, arribava fins al zoològic,pujava la plaça de la Universitat i, un cop encreuada la Diagonal, s’endinsava en un territori sense valors monumentalsperò més sofisticat anomenat Sant Gervaside Cassoles. Arbres, canvis d’inclinació,cases antigues i torres de luxe, tots elselements de diversitat paisatgísticacondensats en tres quarts d’hora de trànsit. Dec haver-li agafat afecte, perquèno solament continuo vivint davant d’unaparada del 14, sinó que a més he canviatde barri i, per raons biogràfiques que seriamolt llarg d’explicar, he anat a parar en uncarrer senyorial, molt a prop d’on baixavenles alumnes de les Teresianes, envoltat delsmateixos arbres i palmeres que admiravaaleshores.

Vaig arribar a Barcelona l’any 1971,i la família va instal·lar-se en un pis delcarrer de Casanova, just davant del mercatdel Ninot i d’una parada d’autobús de leslínies 14 i 59. Per simpatia, m’agradava mésel 14, perquè em recordava el número que,com a jugador de l’Ajax d’Amsterdam, duiaJohan Cruyff a la samarreta. Jo tenia onzeanys i era fan de Cruyff. Aleshores no sabiaque, dos anys més tard, l’holandès acabariafitxant pel Barça, i m’acontentava a viuredavant de la parada d’un autobús que duia el seu número, i tot i que el 59arribava fins molt a prop del CampNou, jo m’estimava més el 14.

A més a més, l’atzar va voler que fosl’autobús que havia d’agafar dues vegadesal dia per anar a una escola situada a lapart alta de la ciutat, al passeig de laBonanova. La meva mare no havia pogutsolucionar els tràmits perquè emconvalidessin els estudis que havia cursata França i, durant uns mesos, vaig serl’alumne sense papers d’una escola burgesai catalanista que, fent els ulls grossos, vaacceptar-me, de franc, entre els seusalumnes. M’hi vaig estar quatre anysinoblidables i vaig agafar el 14 cada dia,llevat dels dies que tenia prou diners (noem pregunteu com vaig aconseguir-los) per anar-hi en taxi (en taxi d’aleshores,que eren extraordinàriament econòmics).

Aleshores els autobusos eren diferentsdels d’ara. S’hi pujava per la porta deldarrere, hi havia un cobrador malhumorati anxovat en una mena de garita i els seientseren durs, bruts i incòmodes. Quan s’obrienles portes, sonava una ventositat flatosa quedespertava aquells que s’havien adormit opassat de parada. Els bitllets eren unrectangle de paper minúscul i primíssimamb un número ben visible, i sempreteníem l’esperança d’ensopegar amb uncapicua que ens portés la sort que crèiemno tenir. L’especial orografia del recorregut,amb moltes pujades (d’anada) i moltes

FFIINNAALL DDEE TTRRAAJJEECCTTEE

Records del catorze Sergi Pàmies

Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12.08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.es / A/e: [email protected]: Frederic Camallonga / ISSN: 1696-0181 / DLB: 17.089-2003.

Les col·laboracions signades expressen únicament l’opinió dels seus autors.

© Quaderns Crema

Doc núm 1 Revista Ok. 10/5/04 13:20 Página 16