L'informat (Diari del Treball 05 de Ciències Socials)

1

1

Este artículo puede incluir

175-225 palabras.

El propósito del boletín es

proporcionar información

especializada para un público

determinado. Los boletines

constituyen un buen método

publicitario para sus produc-

tos o servicios, además de

otorgar credibilidad y afianzar

la imagen de su organización

tanto fuera como dentro de

ella.

En primer lugar, determine el

público al que va dirigido el

boletín; por ejemplo, emplea-

dos o personas interesadas

en un producto o servicio.

Cree una lista de direcciones

a partir de las tarjetas de

respuesta, hojas de informa-

ción de clientes, tarjetas de

presentación obtenidas en

ferias o listas de miembros.

Puede adquirir también una

lista de direcciones de una

organización.

Publisher incluye numerosas

publicaciones que se ajustan

al estilo de su boletín.

A continuación, establezca el

tiempo y el dinero que puede

invertir. Estos factores le

ayudarán a determinar la

frecuencia con la que publica-

rá el boletín y su extensión.

Se recomienda publicar un

boletín al menos trimestral-

mente, con el fin de que se

considere una fuente cons-

tante de información. Sus

clientes o empleados espera-

rán su publicación.

Este artículo puede incluir 75-

125 palabras.

El título es una parte impor-

tante del boletín y debe pen-

sarlo con detenimiento.

Debe representar fielmente y

con pocas palabras el conte-

nido del artículo y despertar

el interés del público por leer-

lo. Escriba primero el título.

De esta manera, el título le

ayudará a desarrollar el ar-

tículo centrado en este punto.

Algunos ejemplos: Premio

internacional para un produc-

to, ¡Este nuevo producto le

ahorrará tiempo! y Próxima

apertura de una oficina cerca

de usted.

Pie de imagen o gráfico.

T í t u l o d e l a r t í c u l o p r i n c i p a l

P U N T O S D E

I N T E R É S

E S P E C I A L :

Destaque brevemente un punto de

interés.


interés.


interés.


interés.

C O N T E N I D O :

Artículo interior 2







T í t u l o d e l a r t í c u l o s e c u n d a r i o

N O M B R E D E L T R A B A J O

EDICIÓ ESPECIAL: LA TRANSICIÓ

ESPANYOLA FINS ARA

Fecha del boletín Volumen 1, nº 1

2

2

Volumen 1, nº 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

Í n d e x

Punt: Pàgina:

La transició espanyola etapa per etapa (Introducció). 3

1975-1976: Franco mor i el Rei Joan Carles I agafa el poder.

6

DEP Adolfo Suárez: govern preconstitucional (1976-1977) i de la I Legislatura Constituent (1977-1982)

9

23-F: El dia més difícil per a la Constitució. 13

El PSOE: des de 1982 fins 1996 al poder d’Espanya. 16

José María Aznar: govern de la VI i VII Legislatura (1996-2004).

19

El “boom immobiliari” amb la legislatura del PSOE. 23

El Govern de l’actualitat: el PP amb en Mariano Rajoy 28

Passatemps i propaganda. 30

Carta al director (Opinió personal) 31

Fonts d’informació (Bibliografia) 32

3

3

L a t r a n s i c i ó e s p a n y o l a e t a p a p e r e t a p a .

P à g - 3 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

La Transició Espanyola és el

període històric durant el

qual es va dur a terme el pro-

cés pel qual Espanya va deixar

enrere el règim dictatorial del

general Francisco Franco i va

passar a regir-se per una

constitució que consagrava

un Estat social i democràtic

de Dret.

Hi ha una àmplia diversitat

d'opinions respecte a les da-

tes que marcarien el comen-

çament i la finalització del

període i , per tant, els límits

del mateix . Centrant-se en el

que sol considerar-se pels his-

toriadors com el més precís ,

s'iniciaria amb la mort del ge-

neral Franco , el 20 de no-

vembre de 1975, després de

la qual l'anomenat Consell de

Regència va assumir , de for-

ma transitòria , les funcions

de la Direcció del estat fins al

22 de novembre, data en què

va ser proclamat rei davant

les Corts i el Consell del Reg-

ne Joan Carles i de Borbó.

El Rei va confirmar en el seu

lloc al President del Govern

del règim franquista, Carlos

Arias Navarro. Tanmateix,

aviat es manifestaria la difi-

cultat de dur a terme refor-

mes polítiques sota el seu Go-

vern, el que produiria un dis-

tanciament cada vegada ma-

jor entre Arias Navarro i Joan

Carles I. Finalment el Presi-

dent del Govern va presentar

la seva dimissió al rei el dia 1

de juliol de 1976. Arias Navar-

ro seria succeït en el càrrec

per Adolfo Suárez, qui s'en-

carregaria d'entaular les con-

verses amb els principals lí-

ders dels diferents partits po-

lítics i forces socials, més o

menys legals o tolerades, de

cara a instaurar un règim de-

mocràtic a Espanya.

El camí utilitzat va ser l'elabo-

ració d'una nova Llei Fona-

mental, la vuitena, la Llei per

a la Reforma Política que , no

sense tensions , va ser final-

ment aprovada per les Corts i

sotmesa a referèndum el dia

15 de desembre de 1976.

Com a conseqüència de la

seva aprovació pel poble es-

4

4

P á g i n a 4 V o l u m e n 1 , n º 1

panyol, aquesta llei es va

promulgar el 4 de gener de

1977. aquesta norma conte-

nia la derogació tàcita del

sistema polític franquista en

només cinc articles i una

convocatòria d'eleccions de-

mocràtiques.

Aquestes eleccions es van

celebrar finalment el dia 15

de juny de 1977. Eren les

primeres eleccions democrà-

tiques des de la Guerra Civil .

La coalició Unió de Centre

Democràtic va resultar la

candidatura més votada en-

cara que no va aconseguir la

majoria absoluta i va ser

l'encarregada de formar go-

vern . A partir d'aquest mo-

ment va començar el procés

de construcció de la Demo-

cràcia a Espanya i de la re-

dacció d'una nova constitu-

ció.

El 6 de desembre de 1978 es

va aprovar en referèndum la

Constitució Espanyola , en-

trant en vigor el 29 de

desembre.

A principis de 1981 va dimi-

tir Adolfo Suárez a causa del

distanciament amb el Rei ia

les pressions internes del

seu partit . Durant la cele-

bració de la votació al Con-

grés dels Diputats per elegir

com a successor a Leopoldo

Calvo-Sotelo es va produir el

cop d'Estat dirigit per Anto-

nio Tejero , Alfonso Armada i

Jaime Milans del Bosch, en-

tre d'altres. El cop , conegut

com 23 - F , va fracassar.

Les tensions internes de la

UCD provocarien la seva

desintegració al llarg de

1981 i 1982, arribant final-

ment a dissoldre el 1983. El

segment democristià acaba-

ria integrant-se amb Aliança

Popular, passant així a ocu-

par la franja de centre - dre-

ta. D'altra banda, els mem-

bres més propers a la social-

democràcia s'unirien a les

files del Partit Socialista

Obrer Espanyol (PSOE).

Mentrestant, l'expresident

Adolfo Suárez i un grup de

dissidents del seu anterior

partit, la UCD, van iniciar un

nou projecte polític centrista

que mantindria representa-

ció parlamentària al Congrés

fins a les eleccions generals

de 1993, el Centre Democrà-

tic i Social (CDS).

5

5

P À G . 4 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

El PSOE va succeir a la UCD

després d'obtenir majoria ab-

soluta en les eleccions gene-

rals del 82, ocupant 202 dels

350 escons, i començant així

la II Legislatura d'Espanya. Per

primera vegada des de les

eleccions generals de 1936,

un partit considerat d'esquer-

res o progressista anava a for-

mar govern.

La explosió de llibertat que va

significar la transició va ser

seguida d'una etapa de crei-

xement i expansió del perio-

disme amb l'aparició de nous

diaris i la consolidació dels ja

coneguts com a líders d'opi-

nió i actors polítics . La transi-

ció periodística que es desen-

volupa dins de la transició

democràtica i els canvis ideo-

lògics que experimenten els

mitjans de comunicació tin-

dran una influència en els

processos de canvis polítics

generals que es van vivint.

Així, l'estudi dels textos edito-

rials que publiquen als diària

la premsa en aquests anys de

transició permet fer una radi-

ografia bastant exhaustiva de

les mutacions i canvis radicals

en la presa de posicions ofici-

als de les empreses periodísti-

ques.

Durant els anys que va durar

la transició van tenir lloc di-

versos centenars de morts,

tant a les mans de grups ter-

roristes d'extrema esquerra,

principalment ETA i el GRA-

PO, 1 com a per atacs de

grups terroristes d'extrema

dreta ; altres van morir a cau-

sa de la intervenció de les for-

ces de l'ordre públic . Les in-

vestigacions sobre aquest te-

ma situen el nombre de vícti-

mes mortals en un interval de

500 a 700 persones (entre

1975 i els primers anys de la

dècada dels 80) , la immensa

majoria fruit d'atemptats ter-

roristes , destacant la banda

armada ETA, que va ser direc-

tament responsable de bas-

tant més de la meitat de les

morts.

6

6


Davant l'agreujament de la

malaltia del dictador , el 30

d'octubre de 1975, i per se-

gona i última vegada, el prín-

cep Joan Carles va assumir

en funcions la Direcció de

l'Estat. A la mort de Franco ,

el consell de regècia va assu-

mir, de forma igualment in-

terina aquesta direcció . Jo-

an Carles es una convertir

dos dies després , el 22 de

novembre, en rei, en virtut

de la Llei de la Successió a la

Prefectura de l'Estat . Fins

llavors , el príncep s'havia

mantingut en un discret se-

gon pla seguint les pautes

marcades per Franco . Però

la desaparició del general

anava a permetre a Juan

Carlos facilitar , com a rei

d'Espanya, la implantació

d'un sistema polític demo-

cràtic al país . Aquest projec-

te comptava amb amplis su-

ports dins i fora d'Espanya:

els països occidentals , un

sector important del capita-

lisme espanyol i internacio-

nal , la gran majoria de l'o-

posició al franquisme i una

part creixent del propi règim

franquista.

No obstant això , la transició

va haver de superar les resis-

tències generades pel propi

règim , en un marc de tensi-

ons causades per grups radi-

cals d'extrema esquerra i

grups franquistes d'extrema

dreta. Aquests últims, a més,

comptaven amb un suport

considerable dins de l'exèr-

cit. Aquests grups amenaça-

ven amb deteriorar la situa-

ció política en excés , iniciant

un procés d'involució.

La realització d'aquest pro-

jecte exigia que l'oposició

controlés als seus partidaris

per evitar qualsevol provo-

cació i que l'exèrcit no cai-

gués en la temptació d'inter-

venir en el procés polític i

intentés salvar les estructu-

res franquistes . En aquesta

doble direcció es va moure

l'actuació política del rei Jo-

an Carles i els seus

col·laboradors.

Davant la nova etapa històri-

ca que s'obria, hi havia tres

postures clarament diferen-

ciades:

-Els partidaris del règim fran-

quista (coneguts com ultres

o el búnquer), defensors del

manteniment de la legalitat

franquista , o com a molt ,

de la seva actualització. Mal-

grat el seu escàs suport soci-

al , dominaven l'exèrcit i un

òrgan fonamental dins de

l'organització de l'Estat, el

Consell del Regne.

L'oposició democràtica, or-

ganitzada primer en dues

associacions de partits polí-

tics, la Junta Democràtica

d'Espanya i la Plataforma de

1 9 7 5 - 1 9 7 6 : F r a n c o m o r i e l R e i J o a n C a r l e s I a g a f a e l p o d e r

7

7

P à g - 7 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

Convergència Democràtica ,

que van acabar fusionant-se

en l'associació Coordinació

Democràtica, coneguda com

Platajunta. Aquesta defensa-

va la ruptura legal amb el rè-

gim franquista per passar di-

rectament a un Estat demo-

cràtic.

Torcuato Fernández Miranda,

expresident interí del govern

en 1973, professor de Dret

Polític de Joan Carles I, parti-

dari de reformar les Lleis Fo-

namentals del Moviment mit-

jançant les seves pròpies dis-

posicions per arribar així a la

democràcia evitant buits le-

gals . En paraules del propi

Fernández Miranda , es trac-

tava d'anar "de la llei a la llei

a través de la llei".

Joan Carles va iniciar el seu

regnat sense sortir de les vies

de la legalitat franquista . Ai-

xí , va jurar fidelitat als Princi-

pis del Moviment , va prendre

possessió de la corona davant

les Corts franquistes i va res-

pectar la Llei Orgànica de l'Es-

tat de 1966 per al nomena-

ment del seu primer Cap de

Govern . No obstant això , ja

en el seu discurs davant les

Corts es va mostrar obert a

una transformació del siste-

ma polític espanyol.

8

8


9

9

D E P A d o l f o S u á r e z : g o v e r n p r e c o n s t i t u c i o n a l ( 1 9 7 6 - 1 9 7 7 ) i d e l a I L e g i s l a t u r a C o n s t i t u e n t ( 1 9 7 7 - 1 9 8 2 )

P À G . 9 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

Va ser Torcuato Fernández

Miranda , com a president del

Consell del Regne, qui va

aconseguir que en la nova

terna de candidats a la presi-

dència del govern entrés

Adolfo Suárez González ia ell

li correspondria realitzar una

operació política d'evident

dificultat: convèncer els polí-

tics del sistema franquista

instal·lats a les Corts perquè

desmantellessin aquest siste-

ma. D'aquesta manera es res-

pectava formalment la legali-

tat franquista i es vorejava ,

en el possible , el perill d'una

intervenció de l'exèrcit en el

procés de transició.

Del nou govern es van auto

excloure Fraga i Areilza , men-

tre que la representació mili-

tar va romandre invariable .

Diversos dels nous ministres

pertanyien ja a associacions

polítiques emparades per la

nova llei . Adolfo Suárez va

presentar el 6 de juliol per

televisió un programa polític

molt clar basat en dos punts:

Elaboració d'una Llei per a la

Reforma Política que , un cop

aprovada per les Corts i pels

espanyols en referèndum,

permetria obrir un procés

constituent per implantar a

Espanya un sistema de demo-

cràcia liberal.

Convocatòria d'eleccions de-

mocràtiques abans del 30 de

juny de 1977.

Per aconseguir-ho, Suárez

havia convèncer l'oposició

perquè entrés en el seu joc i

l'exèrcit perquè no interrom-

pés el procés; a més, havia de

controlar la situació al País

Basc que s'estava fent insos-

tenible per dies. Però, mal-

grat tot, el projecte de Suárez

es va anar aplicant sense dila-

cions entre juliol de 1976 i

juny del següent any. La

Constitució espanyola de

1978 és la norma suprema de

l' ordenament jurídic del Reg-

ne d'Espanya, a la qual estan

subjectes els poders públics i

10

10

P á g i n a 1 0 V o l u m e n 1 , n º 1

els ciutadans d'Espanya, 2

en vigor des del 29 de

desembre de 1978.

La Constitució va ser ratifica-

da en referèndum el 6 de

desembre de 1978, sent

posteriorment sancionada

pel rei Joan Carles I el 27 de

desembre i publicada al But-

lletí Oficial de l'Estat el 29 de

desembre del mateix any. La

promulgació de la Constitu-

ció va implicar la culminació

de l'anomenada Transició

Espanyola, que va tenir lloc

com a conseqüència de la

mort, el 20 de novembre de

1975, de l'anterior Cap de

l'Estat, el general i dictador

Francisco Franco, precipitant

una sèrie d'esdeveniments

polítics i històrics que van

transformar l'anterior règim

franquista en un estat social

i democràtic de dret , sota la

forma política de Monarquia

Parlamentaria.

El seu títol preliminar procla-

ma un Estat social i demo-

cràtic de Dret que propugna

com a valors superiors de

l'ordenament jurídic la lliber-

tat , la justícia , la igualtat i el

pluralisme polític. Així ma-

teix , es consolida el principi

de sobirania popular, i s'es-

tableix la monarquia parla-

mentària com a forma de

Govern.

La Constitució estableix una

organització territorial basa-

da en l'autonomia de muni-

cipis , províncies i comuni-

tats autònomes , regint en-

tre ells el principi de solidari-

tat. Després del procés de

formació de l'Estat de les

Autonomies , les comunitats

autònomes gaudeixen d'una

autonomia de naturalesa

11

11

P À G . 1 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

política que configura a Espa-

nya com un Estat autonòmic.

Les entitats locals, com els

municipis i les províncies,

gaudeixen d'una

autonomia de na-

turalesa adminis-

trativa, les institu-

cions actuen de

conformitat amb

criteris d'oportu-

nitat dins del

marc legal fixat

per l'Estat i les

comunitats autò-

nomes.

El rei és el cap de

l'Estat, figura que exerceix

funcions de naturalesa emi-

nentment simbòlica i que no

té poder efectiu de decisió.

Seus actes tenen una natura-

lesa reglada, la validesa de-

pèn de la ratificació de l'auto-

ritat competent que, segons

el cas, és el president del Go-

vern, el president del Congrés

dels Diputats, o ministre.

La divisió de poders, idea fo-

namental en el pensament

liberal, és establerta implíci-

tament pel text constitucio-

nal. A la base, la sobirania na-

cional permet l'elecció, per

sufragi universal (homes i do-

nes, majors de 18 anys), dels

representants del poble sobi-

rà en les Corts, configurades a

12

12


manera d'un bicameralisme

atenuat, integrat pel Con-

grés dels Diputats i el Senat .

Ambdues cambres compar-

teixen el poder legislatiu, si

bé hi ha una preponderància

del Congrés dels Diputats,

que a més és el responsable

exclusiu de la investidura del

president del Govern, i la

seva eventual cessament per

moció de censura o qüestió

de confiança. No obstant

això, tant el Congrés com el

Senat exerceixen una tasca

de control polític sobre el

Govern mitjançant les pre-

guntes i interpel·lacions par-

lamentàries.

El Govern, el president és

investit pel Congrés dels Di-

putats, dirigeix el poder exe-

cutiu , incloent l'Administra-

ció Pública. Els membres del

Govern són designats pel

president, i al costat d'ell,

componen el Consell de Mi-

nistres, òrgan col·legiat que

ocupa la cúspide del poder

executiu .

El Govern respon solidària-

ment de la seva actuació po-

lítica davant el Congrés dels

Diputats, que, donat el cas,

pot destituir en bloc mitjan-

çant una moció de censura ,

que necessàriament ha d'in-

cloure un candidat alternatiu

que serà immediatament

investit president del Go-

vern.

El poder judicial recau en els

jutges i en el Consell General

del Poder Judicial com el seu

màxim òrgan de govern. El

Tribunal Constitucional con-

trola que les lleis i les actua-

cions de l'administració pú-

blica s'ajustin a la Carta

Magna .

13

13

2 3 - F : E l d i a m é s d i f í c i l p e r l a C O N S T I T U C I Ó .


En el cop del dia 23 coincidei-

xen les diferents trames col-

pistes que operaven des de

l'inici de la Transició, mitja-

nçant una acció coordinada. A

les sis en punt de la tarda co-

mença la votació nominal per

a la investidura de Leopoldo

Calvo - Sotelo com a presi-

dent del Govern d'Espanya. A

les 18:22 hores, quan anava a

emetre el seu vot el diputat

socialista Manuel Núñez En-

cabo, s'inicia l'operació

"Duque de Ahumada", en re-

ferència al fundador de la

Guàrdia Civil. Segons el pla

traçat, un grup de guàrdies

civils , subfusell en mà, va

irrompre a l'hemicicle del

Congrés dels Diputats en-

capçalats pel tinent coronel

Antonio Tejero. Aquest, des

de la tribuna, va cridar "Quiet

tothom!" (Sic) i va donar or-

dre que tots es tiressin a te-

rra.

Com militar de més alta gra-

duació allí present i com a

vicepresident del Govern, el

tinent general Gutiérrez Me-

llado es va aixecar, es va diri-

gir al tinent coronel Tejero i li

14

14


va ordenar que es posés fer-

ma i li lliurés l'arma. Després

d'un brevíssim forcejament i

per reafirmar la seva ordre ,

Tejero va efectuar un xut

que va ser seguit per unes

ràfegues dels subfusells dels

assaltants . Sense immutar-

se, amb els braços en ge-

rres , l'ancià general roman-

dre indiferent al so de les

armes . Mentre la major part

dels diputats obeïa les or-

dres de Tejero, el diputat

Carrillo i el president Suárez

es van mantenir asseguts en

els seus escons. Suárez fins i

tot va fer el gest d'ajudar a

Gutiérrez Mellado . Durant

l'assalt , un ajudant d'un dels

diputats va patir un atac

d'ansietat i va colpejar a un

present al nas. Pedro Fran-

cisco Martín, operador de

Televisió Espanyola, va gra-

var més de mitja hora del

moment, aportant al món

un document audiovisual de

valor incalculable sobre la

temptativa de cop d'Estat.

Amb la presa de l'Hemicicle i

el segrest dels poders execu-

tiu i legislatiu, s'intentava

aconseguir l'anomenat "buit

de poder", sobre el qual es

pretenia generar un nou po-

der polític. Més tard, cinc

dels diputats van ser sepa-

rats de la resta: l'encara pre-

sident del Govern, Adolfo

Suárez González, el ministre

de Defensa i president

d'UCD, Agustín Rodríguez

Sahagún, el líder de l'oposi-

ció, el socialista Felipe Gon-

zález Márquez, el segon en

la llista del PSOE, Alfonso

Guerra, i el líder del Partit

Comunista d'Espanya, San-

tiago Carrillo.

Aquella nit és recordada

com "la nit dels transistors",

pel fet que la Cadena SER va

continuar emetent i una bo-

na part de la població la va

passar enganxada a la ràdio

seguint els esdeveniments.

15

15

P á g i n a 1 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

16

16


Després de la victòria obtin-

guda pel PSOE a les elecci-

ons del 28 d'octubre de

1982, en què Felipe Gonzá-

lez va obtenir el 48,11% dels

sufragis i 202 diputats , sent

aquesta la primera majoria

absoluta d'un partit a la de-

mocràcia a Espanya, a més

d'ocupar la xifra més alta de

diputats fins a la data, va ser

triat president del Govern

espanyol pel Congrés dels

diputats, i va encapçalar un

govern amb Alfonso Guerra

de vicepresident. Aquest èxit

va suposar que per primera

vegada des de les eleccions

generals de 1936, un partit

d'esquerres anava a formar

govern. A més, segons molts

historiadors, va culminar el

període conegut com la

transició espanyola iniciant-

se la II Legislatura.

Felipe González va guanyar

també les eleccions de 1986,

1989 i 1993, i després de

perdre per la mínima les de

1996 es retira de la primera

línia política:

A les eleccions de 1986 va

mantenir la majoria absoluta

amb 184 diputats.

En les eleccions de 1989 el

PSOE es va quedar a un di-

putat de la majoria absolu-

ta , amb 175 escons (la mei-

tat exacta del Congrés).

En les eleccions de 1993 va

aconseguir 159 escons, 16

menys que en el 89, encara

que va guanyar els comicis

E l P S O E : d e s d e 1 9 8 2 f i n s 1 9 9 6 a l p o d e r d ’ E s p a n y a .

17

17


en obtenir 18 més que el PP

(que va obtenir 141).

A les eleccions de 1996 va

perdre 18 diputats respecte a

les del 93 , amb 141 diputats,

sent aquesta vegada el gua-

nyador dels comicis el PP. La

diferència va ser de poc més

d'un 1% , sent d'aquesta for-

ma els resultats electorals

més ajustats de tots els comi-

cis celebrats a Espanya fins

llavors .

Durant la seva última etapa

de govern es van succeir els

escàndols de corrupció ( ca-

sos de Mario Conde a Banes-

to , Flick , SEAT , Intelhorce

entre d'altres) . A més , va

sortir a la llum pública el ter-

rorisme d'estat (GAL) , en què

es van veure involucrats

membres del seu govern. La

crisi econòmica i l'afartament

de la població amb aquests

casos de corrupció van portar

a la derrota electoral del

PSOE de Felipe González a

1996.

Al final del seu mandat les

condicions de l'economia es-

panyola eren objectivament

dolentes : 3,5 milions d'atu-

rats , 5,5% de dèficit públic i

un deute de 60 bilions de pes-

setes (360.000 milions d'eu-

ros). A partir de 1994 el país

ja iniciava una recuperació

econòmica , passant d'una

recessió del 1,1% del PIB el

1993 a un creixement econò-

mic del 2% . De la mateixa

manera, el nivell d'inflació ,

que va tancar 1993 en el

4,9% , va passar entre 1994 i

1996 al 3,5 %. Per la seva

banda, l'atur, que en el pri-

mer trimestre de 1994 acon-

seguia la taxa del 21,92 % va

passar a situar-se, en l'últim

trimestre complet de la presi-

dència de González , el primer

de 1996,20.04%.

18

18


19

19

J o s é M a r í a A z n a r : g o v e r n d e l a V I i V I I l e g i s l a t u r a

( 1 9 9 6 - 2 0 0 4 )

P à g . 1 9 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

Aznar va aconseguir el Pacte

del Majestic amb CiU mitjan-

çant el qual rebrien el seu su-

port al Congrés dels Diputats

a canvi del suport del Partit

Popular de Catalunya al Parla-

ment autonòmic. El pacte in-

cloïa també el traspàs de

competències i el final del

servei militar obligatori . El

percentatge de l'IVA i l'IRPF

transferit a les comunitats

autònomes va passar del 15

al 30% del total recaptat.

El 5 de maig, José María Az-

nar va prendre possessió da-

vant els Reis d'Espanya com

el quart President del Govern

després de la Transició.

L'endemà, van jurar o van

prometre el seu càrrec els

membres del nou Govern, en

què hi havia quatre ministres.

El dia 7 d'aquest mes, el go-

vern va anunciar una retalla-

da de despesa de 180 000

milions de pessetes , la mesu-

ra que més va destacar va ser

la supressió de 90 directors

generales.

El 2 d'agost , l'executiu va ne-

gar tots els papers del CESID

als jutges apel·lant a la segu-

retat del Estado.

El 19 de setembre, el govern

va congelar el sou dels funcio-

naris (prop de dos milions) , a

excepció dels mèdics.

El 31 de setembre van ser

presentats els primers pres-

20

20


supostos generals realitzats

pel PP.

El 9 d'octubre , Aznar va sig-

nar juntament amb els se-

cretaris generals d'UGT i de

CCOO un acord sobre les

pensions públiques. Abans

que s'acabés el mes de maig

d'aquest any, l'executiu

d'Aznar va confirmar que la

Seguretat Social es trobava

amb un dèficit de 1,5 bilions

de pessetes .

AL 2000

El Partit Popular guanya les

eleccions generals del 12 de

març de l'any 2000 per ma-

joria absoluta . Amb prop del

70 % de participació electo-

ral , el PP obté 10.321.178

vots , els quals són un suport

del 44,2 per 100 dels votants

i 183 escons . D'això cal des-

tacar que per primera vega-

da en Democràcia ocorria

que el partit que presidia la

nació , no perdia sinó que

sumava escons (El PP va aug-

mentar en 27 el nombre

d'escons). També va ser la

primera vegada des del final

de la dictadura de Franco en

què el centredreta va su-

perar el centreesquerra en

nombre de vots. El PP es va

consolidar en totes les co-

munitats , atès que va ser el

partit més votat en totes les

comunitats autònomes , ex-

cepte a Andalusia (malgrat

això, va guanyar a les provín-

cies d'Almeria, Màlaga, Còr-

dova i Cadis), Catalunya (on

el PP va sumar quatre es-

cons més dels vuit que tenia

gràcies als més de 70 000

nous vots que va guanyar) i

el País Basc. Aquí, el creixe-

ment va ser espectacular, va

guanyar més de 100 000

vots , va pujar 10 punts per-

centuals i va conquistar dos

nous escanys.

Aquesta majoria li va perme-

tre a Aznar governar en soli-

tari , desfent el pacte de go-

vern que tenia amb CiU, PNB

i CC.

L'1 de gener de l'any 2002 ,

es van posar en circulació

tant a Espanya com en altres

11 països de la Unió Euro-

pea, les monedes i els bit-

21

21

P á g i n a E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

llets del Euro. Això va suposar

el final després 134 anys, de

la pesseta en la vida espanyo-

la. El 2011, es va publicar que

en deu anys després , la infla-

ció general (els preus) ha pu-

jat de desembre de 2001 a

novembre de 2011 un 31,6% ,

segons els càlculs d'un INE

que va canviar de metodolo-

gia en 2002.

Aquest mateix dia i durant el

primer semestre d'aquest

any, Espanya presidia per ter-

cera la Unió Europea.52 Du-

rant aquests mesos , la políti-

ca internacional espanyola

canvia i se situa definitiva-

ment al costat dels Estats

Units.

El 30 de desembre , el llavors

secretari d'Estat d'Economia ,

Luis de Guindos , va reconèi-

xer que l'arrodoniment per

l'arribada de l'Euro havia pu-

jat els preus en España. Con-

cretament en els productes

bàsics una mitjana del 8%

En les eleccions generals del

14 - M, en què va anar a votar

el 77,2 % del cens electoral, el

Partit Popular va ser derrotat,

va aconseguir 9.763.144 vots

(37,71%) i 148 escons, per-

dent 35 d'ells i la majoria ab-

soluta pel que fa a les elecci-

ons de fa quatre anys. El

PSOE va resultar vencedor i

va esdevenir la candidatura

més votada en unes eleccions

generals; amb 10,9 milions de

vots.

22

22


23

23

E l “ b o o m i m m o b i l i a r i ” a m b l a l e g i s l a t u r a d e l P S O E

( 2 0 0 4 - 2 0 1 1 )

P à g . 2 3 E D I C I Ó E S P E C I A L : L A T R A N S I C I Ó E S P A N Y O L A F I N S A R A

A l'octubre de 2002 , Rodrí-

guez Zapatero va ser designat

candidat del seu partit a la

presidència del govern en les

eleccions generals del 14 de

març de 2004. Durant la cam-

panya electoral per a les elec-

cions generals , les enquestes

eren favorables al candidat

popular Mariano Rajoy , enca-

ra que hi havia seriosos dub-

tes sobre si podria revalidar la

majoria absoluta conquerida

el 2000. el 26 de gener de

2004, el diari ABC va revelar

que el Conseller en cap, Josep

-Lluís Carod - Rovira s'havia

reunit entre desembre de

2003 i gener d'aquest mateix

any , en Perpinyà (França)

amb la banda terrorista ETA ,

31 i amb la qual es creu que

va arribar a un acord, ja que

al mes següent ETA va decla-

rar una treva únicament en

Cataluña. Carod-Rovira for-

mava part del Govern tripartit

format a Catalunya i presidit

pel socialista Pasqual Mara-

gall , Zapatero no va desauto-

ritzar Maragall , ni li va exigir

que ERC (el partit de Carod)

sortís del govern.

El 17 d'abril de 2004 el presi-

dent del Govern, José Luis

Rodríguez Zapatero, va pro-

metre el seu càrrec davant

SM el Rei. L'endemà , van ju-

rar o van prometre el seu càr-

rec els membres del Consells

de Ministres. Eren 8 ministres

i 8 ministres. Es tractava per

primera vegada del primer

Govern paritari en la Història

24

24


de España.42 I destacar per

acabar, que Maria Teresa

Fernández de la Vega es

convertia en la primera dona

a accedir al càrrec de vice-

presidenta del govern.

Durant l'any 2005, es va pro-

cedir als diferents referèn-

dums a Europa sobre l'ac-

ceptació o no de la Constitu-

ció Europea. L'11 de gener,

el Ple del Congrés dels Dipu-

tats , per unanimitat , auto-

ritza la celebració d'un refe-

rèndum consultiu sobre la

ratificació del Tractat pel

qual s'estableix una Consti-

tució per a Europa . El 2 de

febrer comença la campanya

del referèndum consultiu

sobre la ratificació del Trac-

tat , i el dia 20 de febrer se

celebra el referèndum . Amb

una participació del 41,77

per cent del cens, els vots a

favor sumen el 76,30% del

total de votants.

El dia 2 de gener va entrar

en vigor la Llei antitabac.

Amb ella , fumar passava a

estar prohibit en el lloc de

treball. Els locals de restau-

ració i oci de més de 100 m²

estaven obligats a separar

una sala de fumadors , i una

altra de no fumadors.

Conflicte dels «papers de

Salamanca»

El dia 21 d'aquest mateix

mes , Zapatero es va reunir

durant més de sis hores amb

els principals líders de CiU :

Artur Mas i Duran i Lleida

per aconseguir un acord glo-

bal de l'Estatut.

A finals del mes d'abril , va

esclatar la bombolla immo-

biliària d'Espanya. Durant els

deu anys anteriors , des de

1997 , el maó havia guanyat

pes en l'economia espanyo-

la. Arribant a suposar el 18%

del PIB (el 40% sumant les

indústries auxiliars, com ci-

ment, fabricació de mobles,

portes, finestres...) La cons-

trucció havia generat molta

ocupació (2,7 milions de per-

sones treballaven en la cons-

trucció el 2007 ) ia Espanya

es construïen més habitat-

ges que a Itàlia , França i Ale-

manya juntas.99 i el preu de

l'habitatge no havia parat de

pujar: de 1000 € el metre

quadrat el 1998, es van su-

perar els 2000 el 2003 i es

van fregar els 3000 el 2007 .

s'havia produït una bombo-

lla especulativa en el sector

25

25


de la construcció : tant grans

empreses com inversors par-

ticulars veien en l'habitatge

una gran oportunitat de ne-

goci . Aquesta va finalitzar

bruscament el 24 d'abril . Les

constructores cotitzades a la

Borsa de Madrid van perdre

més de 5.000 milions d'euros

de capitalització en una sola

sessió . Les empreses de

construcció residencial van

patir fortes pèrdues.

Astroc es va enfonsar més del

80% , altres com Urbas , Colo-

nial i Fadesa van perdre més

d'un 10 % en un sol dia . Al-

tres constructores com Sacyr ,

FCC i ACS van perdre més

d'un 5% .100 Tractant de sal-

var la seva situació , les im-

mobiliàries van fundar un

grup empresarial, el G -14 . La

punxada del sector immobili-

ari , motor econòmic i laboral

d'Espanya durant una dèca-

da , no trigaria a afectar la

resta de sectors de l'econo-

mia, acabant l'època de crei-

xement i iniciant-se una

desacceleració econòmica . El

creixement del PIB del 4 % el

2006 es va alentir al 3,1 % el

2007 .

Les eleccions generals espa-

nyoles de 2008 es van cele-

brar el 9 de març . Va desta-

car de la campanya electoral

els dos debats televisats en-

tre José Luis Rodríguez Zapa-

tero , candidat a la presidèn-

cia per part del PSOE , i Mari-

ano Rajoy , candidat del PP, ja

cap a 15 anys que els dos

principals candidats no es

mesuraven davant les càme-

res en un debat . Les audièn-

cies televisives van ser de

prop del 60% de quota de

pantalla , amb més de 13 mili-

ons d'espectadors el primer

debat , i 11,9 milions d'espec-

tadors van seguir el segun-

do.A finals del mes d'abril , va

esclatar la bombolla immobi-

liària d'Espanya. Durant els

deu anys anteriors , des de

1997 , el maó havia guanyat

pes en l'economia espanyola .

Arribant a suposar el 18% del

PIB (el 40% sumant les indús-

tries auxiliars , com ciment ,

fabricació de mobles , portes ,

finestres ... ) La construcció

havia generat molta ocupació

(2,7 milions de persones tre-

ballaven en la construcció el

2007 ) ia Espanya es construï-

en més habitatges que a Ità-

lia , França i Alemanya jun-

tas.99 i el preu de l'habitatge

no havia parat de pujar : de

1000 € el metre quadrat el

1998, es van superar els 2000

el 2003 i es van fregar els

3000 el 2007. s'havia produït

una bombolla especulativa en

el sector de la construcció:

tant grans empreses com in-

versors particulars veien en

l'habitatge una gran oportuni-

tat de negoci. Aquesta va fi-

26

26


nalitzar bruscament el 24

d'abril. Les constructores

cotitzades a la Borsa de Ma-

drid van perdre més de

5.000 milions d'euros de ca-

pitalització en una sola ses-

sió . Les empreses de cons-

trucció residencial van patir

fortes pèrdues, Astroc es va

enfonsar més del 80%, altres

com Urbas, Colonial i Fadesa

van perdre més d'un 10 % en

un sol dia . Altres construc-

tores com Sacyr, FCC i ACS

van perdre més d'un

5% .100 Tractant de salvar la

seva situació , les immobilià-

ries van fundar un grup em-

presarial, el G -14. La punxa-

da del sector immobiliari,

motor econòmic i laboral

d'Espanya durant una dèca-

da , no trigaria a afectar la

resta de sectors de l'econo-

mia, acabant l'època de crei-

xement i iniciant-se una

desacceleració econòmica.

El creixement del PIB del 4 %

el 2006 es va alentir al 3,1 %

el 2007.

Les eleccions generals espa-

nyoles de 2008 es van cele-

brar el 9 de març. Va desta-

car de la campanya electoral

els dos debats televisats en-

tre José Luis Rodríguez Zapa-

tero , candidat a la presidèn-

cia per part del PSOE, i Mari-

ano Rajoy , candidat del PP,

ja cap a 15 anys que els dos

principals candidats no es

mesuraven davant les càme-

res en un debat. Les audièn-

cies televisives van ser de

prop del 60% de quota de

pantalla , amb més de 13

milions d'espectadors el pri-

mer debat, i 11,9 milions

27

27


d'espectadors van seguir el

segon.

El 15 de maig , es va iniciar un

massiu moviment de protesta

popular a tot Espanya. Aquest

dia milers de ciutadans es van

manifestar pacíficament en

50 ciutats de tota la nació .

Això va ser pels desitjos de

canviar la política estatal , el

cessament de la destrucció de

llocs de treball i un futur més

digne per a la societat , i per

protestar en contra de les re-

formes antisocials , el biparti-

disme , la llei electoral actual .

La marxa dóna lloc a la crea-

ció del Moviment 15 -M (15

de maig) o dels Indigna-

dos.241 Aquest moviment va

tenir com a epicentre la Puer-

ta del Sol de Madrid . Dese-

nes de milers de persones es

van unir al moviment davant

la proximitat de la jornada

electoral del 22 de maig.

El dia 29 d'aquest mateix

mes , va comparèixer en roda

de premsa després de l'últim

Consell de Ministres del se-

mestre i va anunciar la convo-

catòria d'eleccions generals

anticipades per al 20 de no-

vembre del mateix any , 247

era la setena vegada que te-

nia lloc un avançament elec-

toral des l'arribada de la De-

mocràcia.

El dia 20 de novembre, el

PSOE, encapçalat per Rubal-

caba, va perdre les eleccions

generals, aconseguint 110

escons i un 28,7% de vots (va

perdre més de 4 milions de

vots respecte a l'última cita

amb les urnes), en canvi el PP

de Mariano Rajoy , va aconse-

guir els seus millors resultats

(superant fins i tot els resul-

tats d'Aznar en les eleccions

de 2000) en obtenir 186 es-

cons i un 44,6% dels sufragis.

Una de les comunitats on mi-

llor quedar escenificada el

desastre socialista va ser en

Catalunya, allà sempre havia

vençut des de les primeres

eleccions generals; el PSC -

PSOE. Però en aquestes , va

ser superat per CiU, el PSC va

perdre 11 diputats, dels 25

que va tenir en els últims co-

micis.

Mariano Rajoy substituiria

Rodríguez Zapatero al capda-

vant del Govern d'Espanya.

28

28


A les eleccions generals anti-

cipades del 20 de novembre

de 2011 per al Parlament de

la X Legislatura, el Partit Po-

pular va resultar vencedor

amb una majoria absoluta

de 186 escaños.47 Amb

aquest resultat , va superar

en nombre d'escons i de

vots a la majoria absoluta

del partit Popular a les elec-

cions de 2000, amb Aznar

com candidat. El resultat va

convertir Rajoy, candidat a

president del Govern, en vir-

tual president del Govern

d'Espanya , el sisè del perío-

de democràtic començat el

1977.

Va ser designat president pel

Congrés dels Diputats el dia

20 de desembre de 2011 i va

prendre possessió del càrrec

l'endemà. Immediatament

després de jurar el càrrec

davant el rei Joan Carles I, el

president va anunciar la

composició del gabinet, els

membres van jurar o van

prometre els seus càrrecs al

dia següent.

El divendres 30 de desem-

bre, el nou Govern va anun-

ciar que el dèficit públic esti-

mat per al 2011 seria el 8%

del PIB , 50 51 de manera

que el nou govern va apro-

var un decret de mesures

urgents per reduir el dèficit

que consistien en una puja-

da d'impostos, elevant el

tipus marginal de l'impost

E l G o v e r n d e l ’ a c t u a l i t a t : e l P P a m b e n M a r i a n o R a j o y

29

29


sobre la renda des del 45 fins

al 52%, i en una reducció de

la despesa pública de més de

9.000 milions d' euros.51

més, el govern va acordar

congelar els sous dels funcio-

naris i el salari mínim inter-

professional. També va acor-

dar apujar les pensions un

1% , prorrogar els 400 euros

de subsidi als aturats de llarga

durada i recuperar la deduc-

ció per habitatge en l'IRPF.

El 24 de gener, l'Enquesta de

Població Activa (EPA) va fer

saber que Espanya va tancar

l'any 2012 amb 5.965.400

persones desocupades , mar-

cant un rècord amb un 26%

de taxa d'atur .

30

30


P a s s a t e m p s i p r o p a g a n d a . . .

31

31


Aquest treball sens dubte ha estat el treball més difícil per fer, hores de molt esforç,

col·locant imatges, textos... El tema m'encanta, i a conseqüència de que això m'agradi , veig

“Cuéntame”, on podem veure reflectida una gran realitat de l'època , una època en què Es-

panya madurava pel bé , encara que com bé tots sabem no sempre tots maduram per igual i

més d'un en aquests temps (¡i en aquests temps!) voldria tornar a l'època del franquisme

(amb el 23F per exemple , en què els espanyols semblaven veure Espanya com un país sense

solució).

En conclusió, aquest tema m'ha ensenyat una profunda visualització de la nostra democràcia

espanyola, sobre qui i amb quina ideologies governar el nostre país.

Jo, amb 15 anys he pogut viure 5 Legislatures , en els quals he pogut veure una Espanya forta

en democràcia però, molt dividida en ideologies, tant per partits de dretes com d'esquerres.

La societat actualment, no necessita uns polítics barallant-se només per veure qui arriba al

poder, sinó uns polítics que malgrat les seves ideologies s'uneixen per avaluar, gestionar i

arreglar els danys que ha ocasionat la corruptela, el contraban, i tantes injustícies que prove-

nen "de dalt", que han provocat finalment, l'actualment crisi econòmic. I no estic fent culpes

només als polítics , jutges o altres , sinó també a nosaltres mateixos (la societat) per ser tan

avariciosa i sempre voler més.

Jaume Reynés Vega

C a r t a a l d i r e c t o r

( O p i n i ó p e r s o n a l )

32

32


http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola (24/04/2014) http://cle.ens-lyon.fr/espagnol/cronologia-de-la-transicion-32075.kjsp (24/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a (25/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco (26/04/2014) http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 (26/04/2014)

Jaume Reynés Vega 09/05/2014

NSC - 3ª Avaluació Ciències Socials

Xisca Nicolau Colom

B i b l i o g r a f i a

L'informat (Diari del Treball 05 de Ciències Socials)

Documents

Transcript of L'informat (Diari del Treball 05 de Ciències Socials)