L'impacte de l'estatut de la v ctima del delicte en el ... · PDF filejudici oral. IV....

C/ Ausiàs Marc, 40 08010 Barcelona Tel. 93 207 31 14 Fax 93 207 67 47 www.cejfe.cat

L’impacte de l’estatut de la víctima del delicte

en el procés penal

Autors/es:

Maria Antònia Coscollola Feixa María Rosa Fernández Palma

Carmen Guil Román Javier Hernández García María Vanesa Riva Anies

Generalitat de Catalunya Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

2

El dia 27 abril del 2015 es va aprovar la Llei 4/2015 de l'Estatut de la víctima del delicte. Aquesta llei va representar l'aglutinació en un sol text legislatiu del tractament que cal donar a les víctimes de qualsevol delicte i no tant una refosa de la normativa dispersa en favor de la víctima - LECRIM, Llei 35/1995 d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica del Menor, Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere o Llei 29/2011 de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme- La Llei reconeix un conjunt de drets de les víctimes en l'àmbit del procés penal. La seva promulgació es deu a l'obligació de traslladar les Directives de la Unió Europea existents i, també, a una demanda evident de la societat espanyola; Però ja l'Exposició de Motius de la Llei al·ludeix al seu caràcter de mínims i a la necessitat de dotar a les institucions implicades de protocols d'actuació i de procediments de coordinació i col·laboració i, de fomentar la formació tècnica, inicial i continuada del personal que es relaciona amb la víctima. És en aquest punt que la Sala de Govern del Tribunal Superior de Catalunya que presideixo va prendre la iniciativa i va decidir constituir un grup de treball i d’estudi de l'Estatut per tal de proporcionar criteris interpretatius i documents de treball al conjunt dels Jutges i Magistrats de Catalunya i, així, portar a terme una aplicació de l’Estatut al màxim de completa i eficaç. Aquesta iniciativa es va fer amb el suport del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia. I això perquè no es pot compartir que la victimització sigui un fenomen normal i natural, un fet de la vida, sinó un fenomen patològic i anormal. La resposta judicial ha de ser empàtica i tolerant, fora d'extremismes compassius, de descrèdit o venjatius per a la víctima. I alhora, perquè en una societat canviant i plural com la nostra, amb processos de transformació ràpida i radical, els paradigmes judicials han de canviar d’acord amb l'evolució social si volen romandre en harmonia amb els sistemes de creences imperants socialment. Els objectius del grup de treball van ser ambiciosos: facilitar el compliment de la Llei, aconseguir la sensibilització que el tracte a la víctima comporta, oferir les màximes facilitats per a l'exercici i tutela dels seus drets i proporcionar informació i orientació eficaç dels drets i serveis que els corresponen. I sincerament, penso que s'han assolit, teniu a les mans un document didàctic sobre l’iter processal de la víctima -i fins i tot extra processal-, on l’alçada dogmàtica i el rigor legal i jurisprudencial van de bracet i que sense cap dubte, serà d’utilitat als seus destinataris últims: els Jutges i Magistrats que han d’aplicar l'Estatut i han de donar virtualitat al desideràtum legal i social d'atorgar la màxima protecció a les víctimes dels delictes. Miguel Ángel Gimeno President del TSJCat Barcelona, gener de 2016


3

L’IMPACTE DE L’ESTATUT DE LA VÍCTIMA DEL DELICTE EN EL PROCÉS PENAL

SUMARI

DRETS DE PROTECCIÓ A LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS. I. Garanties d’indemnitat del dret a la intimitat

i a la dignitat en la presa de declaració i en la pràctica de diligències d’investigació. II. Garanties d’indemnitat de la intimitat

personal en el desenvolupament del procés. III. Garanties d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament del

procés. DRETS DE PARTICIPACIÓ A LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS. I. Garanties d’informació. II. Garanties específiques d’informació sobre el desenvolupament de la causa penal. III. Garanties d’intervenció activa en la fase

prèvia del procés penal. DRETS PRESTACIONALS A LA FASE INSTRUCTORA. I. Garanties d’accés a les prestacions.

DRETS DE PROTECCIÓ A LA FASE D’ENJUDICIAMENT. I. Garanties d’indemnitat del dret a la dignitat i a la

intimitat en la presa de declaració, en l’acte de judici oral. Protecció de dades: 1.- La protecció de la intimitat: preguntes sobre

la vida privada; 2.- Límits a l’activitat informativa dels mitjans de comunicació; 3.- Protecció de dades; II. Garanties

d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament de l’acte de judici oral. I. L’avaluació judicial de la víctima. II. Evitació del contacte visual amb l’acusat a les dependències judicials; III. La confrontació visual amb l’acusat en l’acte de

judici oral. IV. Celebració a porta tancada. DRETS DE PARTICIPACIÓ A LA FASE D’ENJUDICIAMENT DEL PROCÉS. I. Garanties d’informació: 1.1.- Dret a entendre i ser entesa; 1.2.- Dret a la informació; 1.3.- A la traducció i

interpretació. II. Garanties d’intervenció en la fase d’enjudiciament del procés: a) com a acusació particular; b) garanties

d’intervenció directa. DRETS DE PROTECCIÓ A LA FASE D’EXECUCIÓ. I. Garanties d’indemnitat de la seguretat personal en el

desenvolupament de l’execució. DRETS DE PARTICIPACIÓ A LA FASE D’EXECUCIÓ. I. Garanties d’informació en

la fase d’execució. II. Garanties d’intervenció en la fase d’execució: 1.- àmbit penal; 2.- àmbit civil. JUSTÍCIA RESTAURATIVA.

PROPOSTES PRÀCTIQUES DE TRACTAMENT VICTIMOLÒGIC. I. Propostes comunes a totes les fases del

procediment. II. Propostes en la fase instructora del procés. III. Propostes en la fase d’enjudiciament. IV. Propostes en la fase

d’execució. V. Propostes de justícia restaurativa.

ANNEX I: MODEL DE FITXA PERSONAL DE LA VÍCTIMA. ANNEX II: MODEL D’OFICI DE MEDIACIÓ.


4

SUMARI: DRETS DE PROTECCIÓ A LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS. I. Garanties d’indemnitat del dret a la

intimitat i a la dignitat en la presa de declaració i en la pràctica de diligències d’investigació. II. Garanties d’indemnitat de la

intimitat personal en el desenvolupament del procés. III. Garanties d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament del

procés. DRETS DE PARTICIPACIÓ A LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS. I. Garanties d’informació. II. Garanties

específiques d’informació sobre el desenvolupament de la causa penal. III. Garanties d’intervenció activa en la fase prèvia del

procés penal. DRETS PRESTACIONALS A LA FASE INSTRUCTORA. I. Garanties d’accés a les prestacions.

DRETS DE PROTECCIÓ EN EL PROCÉS –FASE INSTRUCTORA–

I. Garanties d’indemnitat del dret a la dignitat i a la intimitat en la presa de declaració i en la pràctica de diligències d’investigació

1. Control efectiu i material de l’admissió de les preguntes. Test d’estricta

proporcionalitat. Les preguntes s’han d’ajustar als fins de protecció victimològica. Prohibició de preguntes que afectin la dignitat de la persona victimitzada que declara i que afectin plans d’intimitat mancats de relació amb l’objecte del procés, art. 25.2 c) EV i art. 23.3 c) Directiva (vid sobre Estàndards de protecció del TEDH –Sentència, cas Y c. Eslovènia de 28 de maig de 2015–).

2. Especial diligència en termes temporals en la crida a la causa de la persona victimitzada, art. 21. a) EV i 20 a) Directiva –STEDH M. i M. c. Croàcia, de 3 de setembre de 2015–.

3. Evitació de compareixences reiterades en la fase instructora. Obligació de concentració de totes aquelles diligències que poden concernir la persona victimitzada com a font de prova –declaracions testificals, reconeixements d’identitat, exàmens mèdics, acaraments etc.– (art. 21.b) EV i 20 b) Directiva).

4. Evitació del contacte entre la persona victimitzada, els seus familiars i el presumpte victimari (art. 20 EV i 19 Directiva).

5. Dret que la persona victimitzada pugui estar acompanyada d’una persona de la seva elecció en la pràctica de diligències instructores, fins i tot quan aquestes siguin declarades secretes. Llevat que es reveli una clara col·lisió d’interessos o riscos objectius per al desenvolupament del procés. Limitació del dret que reclamarà una decisió motivada (art. 21 c) EV i 20 c) Directiva).

6. Intervenció de tècnics i de professionals específicament formats en el tractament de persones victimitzades per a la presa de declaració (art. 25.1.b), 26.1 b) i 30 EV i 23.2.b) i 25 Directiva).

7. Adaptació de l’espai on es practiquin les diligències d’investigació a condicions i garanties victimològics –adequades condicions ambientals, de discreció, de seguretat, de comoditat, de tranquil·litat–, art. 19 EV 19.2 i 23.2.a) Directiva.

8. Necessitat d’activar fórmules victimològiques compatibles amb els drets de contradicció i defensa preconstitució en els supòsits de víctimes menors d’edat o persones especialment vulnerables –SSTC 217/89, 36/95, 200/96, 153/97, 49/98, 97/99, 141/2001 i 174/2011, 57/2013; SSTEDH, cas Luca contra Itàlia, de 27 de febrer de 2001; cas S.N contra Suècia, de 2 de juliol de 2002; cas Karpenko contra Rússia, de


5

12 de març de 2012; STJCE, cas Pupino, de 16 de juny de 2005–. (art. 18 Directiva).

9. A l’espai preprocessal s’ha de procurar que el contacte de la persona victimitzada sigui sempre amb la o el mateix agent –art. 25 c) EV i 23.2 c) Directiva–.

10. Cal procurar, a l’espai preprocessal i, sempre que sigui possible, en el processal i molt especialment en relació amb delictes de violència contra la dona, contra la llibertat sexual o d’explotació que, si ho demana la persona victimitzada, la presa de declaració es faci per persona del mateix sexe. A l’espai processal, aquest dret cedeix quan el jutge o la jutgessa competent és del sexe oposat al de la persona que declara en la seva presència. No obstant això, i en cas d’exploracions físiques, s’ha de procurar atendre la petició de la persona victimitzada que es realitzi per experts o pèrits del mateix sexe (art. 25 a) i d) EV i 23.2 d) Directiva). II. Garanties d’indemnitat de la intimitat personal en el desenvolupament del

procés

1. Obligació de tots els intervinents en el procés –autoritats, funcionaris, advocats procuradors, perits– a no divulgar dades que puguin afectar la intimitat de les persones victimitzades i de les seves famílies –SSTC 121/2002, 185/2002-. (art. 22 EV i 21 Directiva).

2. Necessitat d’especial cautela en la confecció dels expedients judicials perquè no s’hi aboquin o apareguin dades personals com ara números de telèfon, adreces postals, electròniques o qualssevol altres dades que no siguin imprescindibles perquè les parts coneguin la identitat del testimoni –llevat que s’hagin ordenat específiques mesures de protecció– (art. 22 EV i 21 Directiva; i 235 bis i 236 bis i seg. LOPJ, vigent l’1 d’octubre de 2015).

3. Especial diligència en la protecció de dades personals de víctimes menors d’edat i de persones amb discapacitat. Possibilitat legal i constitucional d’anonimitzar dades en les sentències o en les resolucions judicials sempre –SSTEDH, cas Z c. Finlàndia, de 25 de febrer de 1997; cas CC c. Espanya de 6 de gener de 2010 i SSTC 185/2002, 127/2003, 144/2003, 114/2006, 41/2009, 64/2011- (art. 22 EV i 21 Directiva; i 235 bis i 236 bis i seg. LOPJ, vigent l’1 d’octubre de 2015).

4. El trasllat d’informació sobre la víctima del delicte per part d’organismes públics o privats, en particular amb relació a dades que puguin afectar-ne la intimitat personal, s’ha de fer en condicions en què es garanteixi la reserva necessària –sobre tancat, obertura només pels funcionaris que tramiten l’expedient, accés al procediment en condicions que impedeixin l’examen per tercers que no siguin part del procés–; art. 236 quinquies i 234 LOPJ, vigents l’1 d’octubre de 2015.

5. Prohibició de divulgació fora del procés de la imatge quan pugui facilitar la identificació de la persona victimitzada o dels seus familiars (art. 22 EV i 21 Directiva; art. 681.3 LECrim).


6

6. Prohibició de facilitar informació a tercers per part dels Serveis d’Assistència a la Víctima, llevat que la persona victimitzada n’autoritzi de manera expressa, amb informació prèvia, la transmissió (art. 24.4 i 28.2 EV).

7. Deure dels serveis d’Atenció a la Víctima de traslladar en condicions de reserva la informació sobre la persona victimitzada a l’autoritat competent per recollir-la o ordenar la mesura de protecció (art. 24.4 EV). III. Garanties d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament del

procés

1. Obligació del jutge d’Instrucció o de Violència contra la Dona d’avaluar de manera individual les necessitats de protecció de les persones victimitzades (art. 24 EV).

2. Obligació d’anàlisi de tots els factors de vulnerabilitat que hi puguin concórrer –personals, relacionats amb la salut física o psíquica, socials, laborals, econòmics, relacionals, culturals (art. 23.2 i 24.2 EV)–.

3. Obligació d’anàlisi de l’impacte victimològic prenent en consideració la naturalesa del delicte –art. 23.2 b) i c) EV–.

4. Obligació d’atendre i prendre en consideració les opinions i necessitats de protecció expressades per la víctima (art. 24.2 EV).

5. Reconeixement del dret de la persona victimitzada a renunciar a les especifiques mesures de protecció previstes per a la producció de la diligència d’investigació –i, en el seu moment, del mitjà de prova en l’acte del judici oral– (art. 24.2, últim paràgraf, EV).

6. Obligació d’adaptar el marc de protecció i les mesures que l’integren al desenvolupament del procés i a les necessitats de protecció que puguin revelar-se en qualsevol moment per la persona victimitzada (art. 24.1 i 5 EV).

7. En cas de víctimes menors d’edat, aquesta obligació d’adaptació haurà de tenir en compte el grau de maduresa, situació personal, necessitats immediates, edat, gènere, concurrència de discapacitat, respectant plenament la seva integritat física, mental i moral (art. 23.3 EV).

8. A instància del Ministeri Fiscal, caldrà nomenar un defensor judicial per a la víctima del delicte menor d’edat o amb discapacitat necessitada de protecció especial quan s’identifiqui conflicte d’interessos amb els seus representants legals, derivat o no del fet investigat; quan el conflicte es projecti sobre un progenitor i l’altre no es trobi en condicions d’exercir de manera adequada els seus deures de representació i assistència; quan la víctima necessitada de protecció especial no disposi de companyia o estigui separada d’aquells que n’han d’exercir la pàtria potestat o la funció tutelar (art. 26.2 EV).


7

DRETS DE PARTICIPACIÓ EN LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS I. Garanties d’informació

1. Dret de la persona victimitzada a entendre i a ser entesa (art. 4 EV).

2. Obligació per part de les autoritats i els funcionaris a utilitzar en les seves relacions amb

les persones victimitzades, siguin orals o escrites, un llenguatge clar, senzill i accessible.

3. Totes les autoritats i els funcionaris tenen, en conseqüència, el deure positiu de fer un esforç de competència lingüística, adaptant el llenguatge emprat a les circumstàncies personals, culturals i comunicatives de la persona victimitzada.

4. Aquest deure s’estén a establir diàlegs comunicatius que permetin comprovar que la informació ha estat raonablement entesa pel seu destinatari.

5. Necessitat d’adaptar els documents de citació, requeriment i notificació a les exigències abans precisades de claredat, accessibilitat i senzillesa.

6. Els deures d’informació sorgeixen des del moment previ a la interposició de la denúncia i s’estenen a tots els drets d’accés a prestacions i ajuts públics i com obtenir-los –assistència mèdica, psicològica, materials, allotjament alternatiu (sic), indemnitzacions–; drets d’intervenció activa en el procés –amb especial referència al supòsit en què la víctima resideixi fora d’Espanya–; drets d’accés a l’assistència lletrada i com obtenir-la; drets d’accés a les informacions que derivin del procés; dret de traducció i interpretació; mecanismes mitjançant els quals es pot pretendre i obtenir mesures judicials de protecció, i dades de contacte i identificació de l’autoritat encarregada de tramitar el procediment; cal que s’estenguin, també, a les mateixes dades identificatives del procediment (art. 5 EV).

7. Necessitat funcional d’organitzar l’oficina judicial de tal manera que determinats funcionaris puguin assumir les càrregues d’informació de drets i, també, d’atenció individualitzada, sobretot en supòsits d’alta o greu victimització (art. 476 i 477 del projecte LECrim 2015).

8. Deure positiu de garantir des del primer moment com a instrument essencial de la transmissió eficaç d’informació l’assistència d’un intèrpret gratuït en el cas que la persona victimitzada desconegui o no conegui amb prou desimboltura o competència alguna de les llengües cooficials en el territori de què es tracti (art. 9 EV).

9. Cal garantir la qualitat de la interpretació i alhora la imparcialitat i el compliment dels deures d’imparcialitat de l’intèrpret, s’ha d’assegurar que aquest no trasllada a la víctima, especialment quan hi concorrin factors de vulnerabilitat social o personal, cap tipus de pressió provinent precisament de cercles o contextos dels quals formi part el presumpte victimari.

10. Deure d’actualitzar la informació en cada fase del procediment (art. 5.2 EV).


8

11. Deure específic per part de la policia judicial i, en tot cas, també, del Jutjat si ho ordenés, d’informar la víctima sobre la confiscació –sic, article 284 LECrim i art. 18 EV– d’efectes que poguessin ser de la seva propietat. II. Garanties específiques d’informació sobre el desenvolupament de la causa penal

1. Obligació d’informar la persona victimitzada que així ho hagi sol·licitat, amb diligència del lloc, la data i l’hora del judici i del contingut de l’acusació que es dirigeixi contra el presumpte victimari (art. 7.1 i 9.1.b) EV i 785.3 LECrim).

2. Obligació de notificar, sense exigència de personació prèvia, aquelles diligències que

decideixin la no-incoació del procés penal, sentències que posin fi al procediment, decisions sobreseients, de situació personal del presumpte victimari, de protecció o de modificació o alçament d’aquestes. Les que s’adoptin en fase d’execució i puguin tenir un efecte potencial sobre la seguretat de la víctima (art. 7.1 EV).

3. Obligació de traduir de manera gratuïta aquestes resolucions, incloent-hi un breu resum

quan ho sol·liciti la víctima. Cal substituir la traducció escrita de manera excepcional per una traducció oral en la llengua que comprengui la persona victimitzada sempre que no es comprometi l’equitat del procés (art. 9.1 b) i 3 EV).

4. Es reconeix el dret de la víctima a recórrer la decisió de no-traducció o de no-facilitació dels documents traduïts adoptada tant en fase preprocesal, per la policia, com en fase processal. El recurs per denegació policial s’ha d’interpretar de manera clara com una facultat de petició al jutge perquè ordeni l’accés a aquesta informació preprocesal. En aquest cas, en poder-se interpretar com una simple sol·licitud, complementadora del dret primari o font a la informació ràpida i precisa, i per l’estadi processal en què es formula, no resultaria exigible ni la personació ni tan sols l’assistència lletrada. Per contra, la interposició del recurs contra la decisió judicial de no-traducció o de no-accés a la informació, si bé no exigeix personació prèvia o coetània per exercir l’acció penal, sí que reclama assistència lletrada (art. 9.4 i 5 EV).

5. Reconeixement del dret de la víctima de conèixer l’estat del procediment, tot i que no estigui personat, llevat que hi hagi una declaració de reserva i aquest coneixement pugui perjudicar el desenvolupament i l’eficàcia del procés d’investigació en curs (art. 7.4 EV)

6. Cal reconèixer el dret de la víctima a no conèixer les resolucions o el curs del procés, si bé això no desplaça les obligacions que poden derivar de la seva citació a la causa com a testimoni (art. 7.2 EV). III. Garanties d’intervenció en la fase prèvia del procés penal

1. Dret de la víctima a exercir l’acció penal, de conformitat amb les previsions de la LECrim. Per tant, es mantenen les exigències de postulació i assistència lletrada previstes en el títol II del llibre II i les excepcions i prohibicions per a l’exercici de l’acció penal previstes –articles 102 i 103, tots dos, LECrim– (art. 11 EV).

2. Dret de la víctima a denunciar (art. 5.1 EV).


9

3. Dret de la víctima d’aportar fonts de prova i la informació que consideri rellevant per a l’aclariment dels fets –STJUE, 8 d’octubre de 2008, cas Katz, que resol una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal penal hongarès–. Aquest mecanisme d’intervenció activa no reclamaria personació prèvia ni assistència lletrada. I això cal decantar-ho de la mateixa formulació normativa com una facultat deslligada de la facultat de personació per al mateix exercici de l’acció penal. Cal qualificar-la com una facultat d’intervenció directa (art. 11 b) EV).

4. Reconeixement del dret de la víctima estrangera a obtenir la traducció d’aquella informació processal que resulti essencial per a l’exercici dels drets d’acció o d’aportació de fonts de prova o informacions rellevants. Es podrà presentar una sol·licitud motivada justificant el caràcter essencial del document la traducció del qual es pretén. Aquesta pretensió no reclamaria la personació prèvia ni l’assistència lletrada. És una facultat en garantia precursora de l’efectivitat del dret d’acció. Per tant, en el cas que no s’hagi exercit en el moment de la petició s’ha d’interpretar també com una facultat d’intervenció directa de la víctima mitjançant l’accés informatiu a les actuacions (art. 5.1 h) i 9.1c) EV).

5. Dret de la persona victimitzada a recórrer el sobreseïment d’acord amb les previsions de la LECrim, tot i que no s’hagi personat prèviament. En aquest cas sí que és necessària la postulació amb advocat i procurador per formular els recursos de reforma, apel·lació o cassació, si escau (art. 12.2 EV).

6. Es reconeix el dret de la víctima a recórrer la confiscació policial d’efectes davant del jutge d’instrucció. No requereix assistència d’advocat ni de cap manera, n’hi ha prou que s’expressi la disconformitat per si mateix o per un familiar major d’edat al moment de la mateixa confiscació –vegeu nou article 334-3r LECrim–. De nou, la llei reconeix una mena de dret de petició mitjançant intervenció directa de la persona victimitzada, cosa que justifica la no-necessitat de condicions formals i materials pròpies de la interposició del recurs. DRETS PRESTACIONALS –FASE INSTRUCTORA–

I. Garanties d’accés a les prestacions

1. Deure de confidencialitat i gratuïtat en les prestacions assistencials i de suport que facilitin les administracions públiques a les persones victimitzades i les seves famílies, en aquest cas quan el delicte sigui d’especial gravetat (art. 10 EV).

2. Facilitació del dret d’accés a la justícia gratuïta; es pot presentar la sol·licitud i documentació justificativa davant el funcionari o l’autoritat que hagi realitzat la informació de drets o davant l’Oficina d’atenció a la víctima, que assumeixen l’obligació de traslladar-la al Col·legi d’Advocats que correspongui (art. 16 EV).

3. Tramitar amb diligència el lliurament o la restitució possessòria dels béns o objectes de propietat de la víctima que han resultat intervinguts o retinguts en el procés, llevat que aquests puguin ser considerats peces de convicció o quan la seva retenció judicial sigui necessària per al desenvolupament adequat del procés (art. 18 EV).


10

SUMARI: DRETS DE PROTECCIÓ A LA FASE D’ENJUDICIAMENT. I. Garanties d’indemnitat del dret a la dignitat i a la

intimitat en la presa de declaració, en l’acte de judici oral. Protecció de dades: 1.- La protecció de la intimitat: preguntes sobre la

vida privada; 2.- Límits a l’activitat informativa dels mitjans de comunicació; 3.- Protecció de dades; II. Garanties d’indemnitat de

la seguretat personal en el desenvolupament de l’acte de judici oral. I. L’avaluació judicial de la víctima. II. Evitació del contacte

visual amb l’acusat a les dependències judicials; III. La confrontació visual amb l’acusat en l’acte de judici oral. IV. Celebració a

porta tancada. DRETS DE PARTICIPACIÓ A LA FASE D’ENJUDICIAMENT DEL PROCÉS. I. Garanties d’informació:

1.1.- Dret a entendre i ser entesa; 1.2.- Dret a la informació; 1.3.- A la traducció i interpretació. II. Garanties d’intervenció en la fase

d’enjudiciament del procés: a) com a acusació particular; b) garanties d’intervenció directa.

DRETS DE PROTECCIÓ EN LA FASE D’ENJUDICIAMENT I. Garanties d’indemnitat del dret a la dignitat i a la intimitat en la presa de declaració, en

l’acte de judici oral. Protecció de dades 1. La protecció de la intimitat: preguntes sobre la vida privada. Control efectiu i material de

l’admissió de les preguntes en l’acte del judici oral. Test d’estricta proporcionalitat. Les preguntes s’han d’ajustar als fins de protecció victimològica. Prohibició de preguntes que afectin la dignitat de la persona victimitzada que declara i que afectin plans d’intimitat mancats de relació amb l’objecte del procés (art. 25.2 c) EV i art. 23.3 c) Directiva). Estàndards de protecció del TEDH –Sentència, cas Y c. Eslovènia de 28 de maig de 2015–.

2. Límits a l’activitat informativa dels mitjans de comunicació. L’art. 25.2 d) EV estableix com a mesura de protecció a la víctima la celebració de la vista sense presència de públic. La limitació de la publicitat es pot fer, per tant, de manera directa, és a dir a porta tancada; o indirecta, quan es limita l’accés a l’activitat informativa dels mitjans de comunicació. La nova redacció de l’art. 682 de la LECrim, operada per la disposició final 18 que permet que el jutge o tribunal, amb audiència prèvia de les parts, pugui restringir la presència dels mitjans de comunicació audiovisuals a les sessions del judici i prohibir que es gravin totes o alguna de les audiències quan resulti imprescindible per preservar l’ordre de les sessions i els drets fonamentals de les parts i els altres intervinents, especialment el dret a la intimitat de la víctima, el respecte que se li deu a ella o a la seva família, o la necessitat d’evitar a les víctimes perjudicis rellevants. En concret podrà:

Prohibir que es gravi el so o la imatge en la pràctica de determinades proves, o determinar

quines diligències i actuacions poden ser gravades i difoses.

Prohibir que es prenguin i difonguin imatges d’alguna o algunes de les persones que hi

intervinguin.

Prohibir que es faciliti la identitat de les víctimes, dels testimonis o perits o de qualsevol

persona que intervingui en el judici.

3. Es regulen, per tant, les facultats del jutge o tribunal per limitar la presència dels mitjans audiovisuals i la presa d’imatges i so, tot i que es permet la premsa escrita, la qual únicament està limitada per la prohibició de la publicitat directa. Per als supòsits en què es prohibeixi s’ha de fer amb audiència prèvia de les parts i mitjançant interlocutòria motivada.

4. El legislador del 2015 ha decidit abordar la protecció de dades en l’àmbit judicial, introduint un nou capítol (I bis) a la LOPJ (Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, amb entrada en vigor l’1 d’octubre de 2015). Amb algunes especialitats recollides en els art. 236 bis i seg. LOPJ, es declara aplicable a l’àmbit judicial la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa de desenvolupament. L’art. 236 ter LOPJ (vigent l’1 d’octubre de 2015) distingeix entre arxius jurisdiccionals i no jurisdiccionals. No és necessari per a la recollida de les dades respecte dels arxius jurisdiccionals el consentiment de l’afectat, i es remet a les regles generals per als arxius no jurisdiccionals (art. 236 quater LOPJ, vigent a partir de l’1 d’octubre de 2015).


11

5. «(...) l’accés al text de les sentències, o a determinats aspectes d’aquestes, o a altres resolucions dictades en el si del procés, només es pot portar a terme amb la dissociació prèvia de les dades de caràcter personal que continguessin i amb ple respecte del dret a la intimitat, dels drets de les persones que requereixin un especial deure de tutela o la garantia de l’anonimat de les víctimes o perjudicats, quan escaigui» (art. 235 bis LOPJ, vigent l’1 d’octubre de 2015).

6. Es pot acordar, sota determinades condicions, que part de la informació continguda en un expedient sigui reservada (art. 236 quinquies i 234, LOPJ vigents l’1 d’octubre de 2015).

7. «Serà responsable dels fitxers jurisdiccionals l’òrgan jurisdiccional o oficina judicial davant

del qual es tramiten els processos les dades dels quals s’incorporin al fitxer, i dins d’ell decidirà qui tingui la competència atribuïda per la normativa vigent d’acord amb la sol·licitud que es rebi del ciutadà». «Igualment, serà responsable dels fitxers no jurisdiccionals l’oficina judicial corresponent a l’òrgan judicial amb el qual es relacionin les dades que s’hi incorporin» (art. 236 sexies LOPJ, vigent l’1 d’octubre de 2015).

8. Els lletrats de l’Administració de Justícia són els responsables de seguretat als efectes que preveu la legislació de protecció de dades de caràcter personal (art. 236.3 sexies LOPJ, vigent l’1 d’octubre de 2015).

II. Garanties d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament de l’acte de

judici oral 1. El sistema de protecció a les víctimes es considera globalment durant tot el procés, també

durant les diligències preprocessals i després de la finalització del mateix procés durant «un temps adequat» (art. 3 EV), a través d’un sistema dinàmic que s’ha d’actualitzar a mesura que puguin variar les necessitats de la víctima i, en tot cas, quan es vagin superant les diferents fases del procediment (art. 3, 13 i 19 i seg. EV). En el disseny del procediment de protecció a les víctimes té una transcendència especial la valoració individual de les seves necessitats concretes, d’acord amb l’art. 24 EV, que implica jutges i tribunals en la valoració i en l’adopció de les mesures mitjançant resolució motivada.

2. El legislador atribueix la funció d’avaluació de la víctima a jutges i tribunals (art. 24 EV); però el Ministeri Fiscal, d’acord amb l’art. 773 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015, efectuarà l’avaluació i resolució provisionals de les necessitats de la víctima de conformitat amb el que disposa la legislació vigent; a la Policia Judicial (art. 282 LECrim, vigent des del 28 d’octubre de 2015) sobre les circumstàncies particulars de la víctima i la determinació de les seves necessitats de protecció, i a les Oficines d’Assistència a les Víctimes, d’acord amb l’art. 28 EV, en l’àmbit propi de les seves funcions i en especial respecte de les circumstàncies particulars que es preveuen a l’art. 23.2 EV.

3. També el Projecte de reforma de la Llei d’enjudiciament criminal que passa en aquest moment per la fase final de la seva tramitació, atribueix als cossos de gestió i tramitació processal «realitzar totes les funcions que puguin assumir amb vista a la protecció i el suport a les víctimes, així com de suport a actuacions de justícia restaurativa i de solució extraprocessal» (art. 476 i 477 del projecte LECrim 2015).

4. L’art. 24 EV estableix, en general, la competència de jutges i tribunals i per a l’avaluació de les necessitats de la víctima i la determinació de les mesures de protecció adequades. Alhora, discrimina la competència, fent-la coincidir amb el jutge o tribunal processalment competent. La norma no preveu el procediment i la gestió d’aquest procés, sinó que en remet la regulació a un posterior desenvolupament reglamentari (art. 24.1, últim paràgraf) i, per tant, haurà d’atenir-se a aquest futur projecte legislatiu per conèixer com encaixarà el legislador en el procés les previsions dels articles 19 i seg. EV. Seria convenient la coordinació entre totes les institucions implicades en la protecció de la víctima perquè el jutge d’investigació tingui la


12

possibilitat de conèixer si altres instàncies han avaluat la víctima i obtenir les dades rellevants ja recollides (per la Policia Judicial, el Ministeri Fiscal o les Oficines d’Assistència).

5. L’art. 109 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015, encarrega als lletrats de l’Administració de Justícia la informació de drets a la víctima (amb possibilitat de delegació en el personal especialitzat en l’assistència a les víctimes).

6. En la fase d’enjudiciament, el rol propi del jutge el situa en una posició delicada, per la seva necessària neutralitat respecte de les parts. És cert que Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, també atorga competència per a l’adopció de mesures de protecció al jutge competent, per tant també al d’enjudiciament, però també ho és que en aquest cas el contacte amb les parts previ al judici que implica el tràmit del dictat d’una ordre de protecció o la seva modificació, podria obligar el jutge a abstenir-se després d’haver-la resolt. La institucionalització d’òrgans d’auxili judicial que actualitzi la informació sobre la situació de la víctima, juntament amb un tràmit adequat, podrien minimitzar els problemes abans expressats, cosa que evita el risc que el jutge pugui arribar a adoptar la posició de la víctima.

7. Està previst que les Oficines d’Assistència facilitin informació sobre les circumstàncies particulars de la víctima a l’òrgan judicial: s’ha considerat la possibilitat de trasllat de la informació a l’autoritat que adopta la mesura de protecció, encara que no es tingui el consentiment de la víctima (art. 24.4 EV).

8. En els procediments en tramitació, on formalment cap víctima no es trobarà avaluada en el sentit de l’art. 24 EV (deixant de banda les mesures adoptades en el marc de la LO 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals), l’oficina judicial, en la fase d’enjudiciament, està cridada a tenir un paper indispensable per garantir la protecció i els drets reconeguts a l’Estatut. Caldrà organitzar l’oficina judicial de tal manera que determinats funcionaris puguin assumir les càrregues d’informació de drets i, també, d’atenció individualitzada, sobretot en supòsits d’alta o greu victimització (art. 476 i 477 del projecte LECrim 2015).

9. El sistema de protecció a la víctima dissenyat per l’Estatut està desenvolupat de manera incompleta, davant la manca de concreció del procediment per a l’avaluació i adopció conseqüent de mesures. És absent un sistema que asseguri la coordinació de totes les instàncies que intervenen en el procés de protecció de la víctima. No s’ha considerat expressament la possibilitat de dotar els òrgans judicials de personal de suport especialitzat que possibiliti l’actualització de les necessitats de la víctima. A les comunitats autònomes on existeixi, es pot recórrer al servei ja disponible amb aquestes finalitats.

II. Dret a evitar el contacte visual amb l’acusat a les dependències judicials 1. L’art. 18 Directiva no estableix cap mena de dubte referent al dret de les víctimes a no

coincidir amb els acusats. Així expressament diu «1. Els estats membres establiran les condicions necessàries per evitar el contacte entre, d’una banda, les víctimes i els seus familiars, i, de l’altra, l’infractor, a les dependències on se celebri el procés penal, llevat que aquest ho requereixi. 2. Els estats membres han de garantir que tota nova dependència dels tribunals compti amb sales d’espera separades per a les víctimes».

2. L’art. 20 EV recull que les dependències en què es desenvolupin els actes del procediment penal han d’estar disposades de manera que s’eviti el contacte directe entre les víctimes i els seus familiars, que l’acte d’enjudiciament es produeixi únicament fora de la sala de vistes, als passadissos en espera de la celebració de judici. Òbviament l’única manera que aquest dret pugui ser efectiu és amb l’existència de dependències diferenciades en les quals puguin esperar les víctimes. Això planteja el problema que la majoria de les seus judicials no compten amb aquestes dependències diferenciades, però encara en el cas que es comptés amb aquestes, com passa a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el problema és la seva gestió, ja que les


13

víctimes i els testimonis són citats a la sala de vistes a la mateixa planta on són citats també els acusats.

3. Caldria citar al jutjat directament quan es tracti de víctimes de violència de gènere o menors o persones amb discapacitat o de delictes comesos amb violència o intimidació o aquells que es pressuposi que no s’han de veure la víctima amb l’acusat; seria convenient citar-les al jutjat i des d’allà que fossin conduïdes a les sales de testimonis, cosa que evitaria que poguessin ser vistes per l’acusat.

III. La confrontació visual amb l’acusat en l’acte de judici oral 1. L’Estatut preveu, com a mesura de protecció, la possibilitat que la declaració de la víctima en

l’acte del judici es desenvolupi sense confrontació visual amb l’acusat (art. 24.2 a) i b) EV i 707 LECrim. La mesura no és nova en el nostre ordenament processal –l’art. 2b) de la LO 19/94, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i pèrits en causes criminals ja considerava aquesta mesura– i s’ha de prendre d’acord amb el desenvolupament jurisprudencial d’aquesta, pel que fa a la manera de resolució i requisits en què es fundi l’excepció al principi general de publicitat.

2. La possibilitat d’evitar la confrontació visual amb l’acusat en l’acte de judici s’ha anat flexibilitzant en la jurisprudència. En un primer moment es va exigir l’adopció de paravent mitjançant una resolució motivada autònoma i després d’un eventual examen forense del testimoni afectat, ja que la imposició de la mesura es feia dependre, en essència, del risc d’irrogar perjudicis al testimoni que poguessin influir en la seva salut psíquica. Amb posterioritat, l’acord del ple no jurisdiccional del Tribunal Suprem de 6 d’octubre de 2000 va convalidar que la decisió s’adoptés i motivés en el mateix acte de judici oral, sense referència explícita a l’obligatorietat de la pràctica d’examen forense, sinó sobre la base de «situació de perill de la víctima»:

«a) Per adoptar la mesura d’impedir la visualització de la declaració d’un testimoni en l’acte

del judici oral per part de l’acusat, a què fa referència l’apartat b) de l’art. 2n de la Llei orgànica

19/1994, de protecció de testimonis i perits en causes criminals, cal que el tribunal motivi

raonablement la seva decisió. I això tant si hi ha disposades mesures protectores adoptades ja en

la instrucció (art. 4t), com si aquesta mesura s’acorda en el moment de la celebració del judici

oral.

b) En aquest segon cas, tal motivació només cal que es reflecteixi a la mateixa acta del judici

oral, amb l’amplitud que requereixi la situació de perill, i ha de deixar exposat també el que les

parts considerin en relació amb aquesta restricció a la publicitat del debat, així com l’acatament

o respectuosa protesta a la decisió adoptada pel tribunal.

c) La conseqüència de la inexistència o insuficiència d’aquesta motivació pot ser controlada

de manera cassacional i originar la nul·litat del judici oral amb retroacció d’actuacions, perquè

se celebri de nou amb tribunal format per diferents magistrats».

3. Formalment la decisió de l’ús de mitjans que evitin la confrontació visual de l’acusat amb un testimoni es pot realitzar, en conseqüència, en el mateix acte del judici, escoltades les parts, raonant suficientment en aquest moment les circumstàncies en què es fonamenta. L’avaluació de la víctima regulada en els art. 23 i 24 EV, juntament amb l’exigència de dictat d’una resolució motivada sobre les mesures que s’han d’adoptar (art. 24.1, últim paràgraf, EV), semblen ratificar la possibilitat d’un tràmit previ al mateix acte del judici. No és infreqüent que el dia del judici sigui el mateix testimoni víctima no personat qui sol·liciti declarar darrere d’un paravent.

4. Materialment la decisió s’ha de fonamentar en la protecció de la seguretat del testimoni i/o de la víctima, en l’evitació de riscos per a la salut psíquica de la víctima derivats de la declaració, en


14

la necessitat de preservar la mateixa declaració perquè sigui una prova útil i evitar que es pugui «perdre» per sentiments de por de la víctima en el seu enfrontament amb l’acusat, o per preservar la seva intimitat i evitar la victimització secundària.

5. Considera la STS 649/2010 de 18 juny que «quan es tracti de declaracions de testimonis que deposin ocults o semiocults, però la identitat dels quals es coneix, resulta clar que el dèficit de garanties processals ja no afecta la fiabilitat o la credibilitat del testimoni, sinó la seva eficàcia probatòria en el cas concret en relació amb els principis d’immediació. En aquests casos el qüestionament del testimoni ha d’afectar només el grau de convicció assolit i, per tant, l’eficàcia probatòria en el cas concret, en funció de la intensitat de l’ocultació del testimoni i de les possibilitats que van tenir les parts de visualitzar i percebre les declaracions del testimoni. No resulta, doncs, raonable que les limitacions en la manera de practicar la prova puguin determinar en principi una nul·litat o total ineficàcia de l’element probatori».

6. La STS 28/2015, de 22 gener, convalida l’ús de paravent «atesa la síndrome d’estrès posttraumàtic de la denunciant, i la mesura es va justificar en la necessitat de preservar la serenitat de la testimoni i el seu assossec perquè fos una prova útil per aclarir el que va poder passar, raons que constitueixen arguments raonables i lògics. A més, les parts van poder formular a la víctima les preguntes que van considerar oportunes, no estant oculta per al lletrat de la defensa, sense que en aquest cas fos necessària cap identificació visual, atès que la víctima coneixia de molts anys l’acusat, per la qual cosa no s’ha vist gens afectat el principi de contradicció».

7. D’acord amb la STS 1399/2009 de 8 gener es pot fer servir «paravent o mampara per a la incomunicació visual entre els testimonis i els acusats, per raons tant de seguretat com d’una major llibertat en les manifestacions del declarant que redunda en un efecte processal tan transcendent com el de la major qualitat de la informació transmesa en aquesta declaració, és pràctica reiteradament admesa per aquest Tribunal (per a totes, la STS de 26 de desembre de 2008, sempre que aquesta no impedeixi la comunicació directa i sense obstacles entre qui presta el testimoni, els membres del Tribunal, el fedatari judicial, Ministeri Públic i lletrats actuants, ja que s’entén que amb això queden degudament satisfets les garanties i els principis rectors del procés, com va passar en aquesta ocasió».

8. La STS de 29 de maig de 2012 hi afegeix, en el cas d’una testimoni major d’edat, raons relatives a la intimitat i l’evitació «dels efectes negatius, pel que fa a la revictimació o victimització secundària que tot processal comporta».

9. A la pràctica, la «necessitat de preservar la declaració» ha flexibilitzat l’ús d’aquesta mesura, ja que resulta més laxa que les anteriors i permet valorar la subjectivitat del mateix declarant, juntament amb la naturalesa del delicte i altres circumstàncies objectives que puguin exterioritzar una victimització especial.

10. El Tribunal Suprem insisteix, en tot cas, en la necessitat de garantir la contradicció i igualtat d’armes de les parts, malgrat que el testimoni romangui ocult.

11. El legislador, a més, ha regulat a l’art. 24.2 EV l’ús de tecnologies de la comunicació per evitar el contacte visual, que obviïn fins i tot la presència de la víctima a la sala de vistes, cosa que permetrà reduir la victimització secundària derivada del context del judici, oferir un ambient de menor pressió que el que representa l’acte formal de judici oral i, quan sigui necessari, salvaguardar la víctima de possibles influències que puguin provenir de l’acusat en el moment de la declaració, per a la qual cosa el simple ús de paravent podria ser insuficient. Es tracta, a més, d’un mecanisme que pot ser útil quan sigui necessari preservar la imatge de la víctima, en prevenció de la seva estigmatització i victimització secundària.


15

12. D’acord amb l’art. 731 bis LECrim, aquesta possibilitat ja existia, perquè «El tribunal, d’ofici o a instància de part, per raons d’utilitat, seguretat o d’ordre públic, així com en aquells supòsits en què la compareixença de qui hagi d’intervenir en qualsevol tipus de procediment penal com a imputat, testimoni, perit, o en una altra condició resulti costosa o perjudicial, i, especialment, quan es tracti d’un menor, pot acordar que la seva actuació es realitzi a través de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 229 de la Llei orgànica del poder judicial».

13. L’ús de tecnologies de la comunicació pot ser especialment útil en supòsits com l’examinat a la STS 1280/2011, de 22 novembre, que va acordar la repetició de l’acte del judici, perquè «no ha discorregut amb prou garanties perquè testimonis essencials s’haguessin pronunciat amb l’exigida llibertat, cosa que ha privat l’acusació dels mitjans de prova necessaris per fer valer les seves pretensions», ja que, quan havia de declarar la testimoni menor d’edat, filla de l’acusat, aquest es va dirigir a ella «sense que consti el que li va dir, si bé s’aprecia com un funcionari del Tribunal es col·loca davant de l’acusat per evitar que continuï amb aquest comportament, i després d’uns tensos moments, la testimoni renuncia a declarar» (STS 1280/2011, de 22 novembre).

14. En el cas dels menors, la previsió de l’art. 707 LECrim constitueix una valoració legislativa de la mateixa necessitat de la mesura de manera general: «La declaració dels testimonis menors d’edat o amb discapacitat necessitats de protecció especial es durà a terme quan sigui necessari per impedir o reduir els perjudicis que per a ells puguin derivar del desenvolupament del procés o de la pràctica de la diligència, evitant la confrontació visual d’aquests amb l’inculpat. Amb aquesta finalitat podrà ser utilitzat qualsevol mitjà tècnic que faci possible la pràctica d’aquesta prova, i s’hi inclou la possibilitat que els testimonis puguin ser escoltats sense ser presents a la sala mitjançant la utilització de tecnologies de la comunicació» (la redacció transcrita entra en vigor el 28 d’octubre de 2015).

15. En tot cas, cal advertir que la falta de confrontació ho és respecte de l’acusat i no en relació amb els advocats de la defensa, que han de tenir la possibilitat de contemplar el testimoni en la seva declaració.

IV. Celebració a porta tancada

1. En aquests casos, l’art. 25.2 d) EV estableix que el jutge o president del tribunal podran autoritzar la celebració de la vista oral sense presència de públic, i excepcionalment es podrà autoritzar la presència de persones que acreditin un interès especial en la causa.

2. L’article anterior s’ha de posar en relació directa amb l’art. 680 i 681 de la LECrim d’acord amb la reforma operada per la disposició final 16 de l’EV, que marquen una diferenciació respecte del sistema anterior, ampliant la llista dels supòsits en què es permet la celebració a porta tancada, i afegint-hi mesures concretes de protecció a la intimitat de la víctima i els familiars.

3. La regla general de publicitat dels debats establerta a l’art. 680 s’exceptua:

1.- Per raons de seguretat o ordre públic.

2.- Per assegurar l’adequada protecció dels drets fonamentals dels intervinents.

3.- Per garantir el dret a la intimitat de la víctima, el respecte que se li deu a ella o a la seva

família.


16

4.- Quan sigui necessari per evitar a les víctimes perjudicis rellevants que, d’una altra manera,

podrien derivar del desenvolupament ordinari del procés.

En aquests casos, el jutge o el president del Tribunal podrà autoritzar, d’ofici o a instància de

part, que tots o alguns dels actes se celebrin a porta tancada, amb l’audiència prèvia de les parts.

No diu res la Llei d’enjudiciament criminal pel que fa al moment i la manera de determinar

aquesta celebració. En tot cas i tal com es fa a la pràctica, hauria de determinar-se amb

anterioritat i mitjançant interlocutòria motivada, que expressi els motius pels quals s’adopta

aquesta decisió, tenint en compte que en el cas que no es faci d’aquesta manera, podrà ser

declarada nul·la la vista.

4. L’art. 681 LECrim afegeix unes noves mesures de protecció a la intimitat de la víctima i els seus familiars que entronca amb les noves normes de protecció de dades que s’han establert en els art. 236 bis a 236 decies de la reforma de la LO 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la LOPJ.

5. En aquest sentit, es podrà acordar i pel mateix procediment la prohibició de divulgació o publicació relativa a la identitat de la víctima, de dades que puguin facilitar-ne la identificació de manera directa o indirecta o d’aquelles circumstàncies personals que hagin estat valorades per resoldre sobre les seves necessitats de protecció.

6. I així mateix es podrà prohibir l’obtenció, divulgació o publicació d’imatges de la víctima i els seus familiars.

7. Cal advertir que, en tot cas i amb caràcter general, aquestes mesures per a la protecció de la víctima són obligatòries quan es tracta de víctimes menors d’edat o víctimes amb discapacitat i els seus familiars.

V. Menors i preconstitució probatòria 1. L’art. 26 EV preveu mesures de protecció especials per a menors i persones amb discapacitat

necessitades de protecció especial per evitar la victimització secundària. En particular, l’enregistrament de les seves declaracions i la intervenció d’experts (art. 433 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015).

2. És previst (art. 26.2 EV) el nomenament d’un defensor judicial en cas de conflicte entre els representants legals o amb algun d’ells; quan n’hi hagi amb un dels progenitors i l’altre no es trobi en condicions d’exercir la representació, o quan la víctima no estigui acompanyada o es trobi separada dels qui n’exerceixen la pàtria potestat.

3. L’art. 730 LECrim (amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015) declara de manera expressa

la possibilitat de reproducció de les declaracions sumarials de víctimes menors o amb discapacitat, quan per causes independents de la voluntat d’aquelles no es puguin reproduir en l’acte de judici.

4. El legislador no ha intervingut en el debat sobre si de manera general els menors han de declarar

de nou en l’acte de judici oral i queda oberta aquesta possibilitat, tot i que ha adoptat mesures específiques per a l’ús eventual de la declaració sumarial. Valorant els perjudicis que puguin ocasionar-se a la víctima menor amb una nova declaració, es pot prescindir de la seva declaració a l’acte del judici, i substituir-la per la reproducció videogràfica de l’exploració en instrucció, quan aquesta s’hagi desenvolupat d’acord amb els art. 433 i 777 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015. Hi ha raons victimològiques per denegar, sota determinades circumstàncies, la prova testifical del menor o amb discapacitat en l’acte del judici. Per donar suport a la decisió que s’adopti, segons que es va concloure en el document de treball


17

sobre El judici oral (apartat 4 de l’epígraf «activitat preparatòria del judici oral») producte de les jornades de Poblet, es pot interessar d’ofici informe psicològic sobre l’impacte del judici sobre el menor i traslladar-lo a les parts per conèixer les raons de la sol·licitud com a prova de la declaració del menor o amb discapacitat.

5. Queda en tot cas prohibida la divulgació de la identitat, les dades personals o imatges de les

víctimes menors o amb discapacitat necessitades d’especial protecció (art. 681.3 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015).

DRETS DE PARTICIPACIÓ EN LA FASE D’ENJUDICIAMENT DEL PROCÉS

I. Garanties d’informació 1. Dret a entendre i ser entesa (art. 4 EV), procurant que les comunicacions compleixin els

requisits recollits a l’Estatut (art. 3 EV). En particular,

(i) en la citació a judici oral

(ii) en l’eventual declaració en l’acte del judici oral

(iii) en la informació de drets

(iv) en la recepció de les resolucions judicials (sentències)

2. Dret a la informació, que s’ha d’actualitzar en la fase d’enjudiciament, d’acord amb l’art. 5.2) EV, en particular l’art. 24.5 EV.

En aquesta fase processal, concretament, la víctima ha de ser informada:

(i) de la fase en la qual es troba el procediment i succintament del seu tràmit (art. 7.4 EV);

(ii) de la data de l’acte de judici oral (si aquest s’ha fixat immediatament o del temps aproximat

de retard);

(iii) del contingut de l’acusació (art. 785.3 LECrim);

(iv) de les dades de contacte de l’òrgan judicial i dels canals per a la comunicació (art. 5.1 j

EV);

(v) de la possibilitat de sol·licitar la notificació de les resolucions judicials (art. 5.1 m) i 7 LV o

del seu dret a no ser informada (art. 7.2); és a dir, de les resolucions que acordin la presó,

posada en llibertat o fugida de l’acusat o condemnat; de les variacions adoptades respecte de les

mesures cautelars; del seu dret a conèixer la sentència (llevat que hagi manifestat el seu desig en

contra, art. 7.2 EV). Aquesta informació s’hauria d’estendre als eventuals arxius provisionals

dictats per motius de salut psíquica de l’acusat. Respecte de les mesures cautelars, no cal que les

víctimes de violència de gènere formulin sol·licitud;

(vi) de la possibilitat que aquestes notificacions es duguin a terme a través de correu electrònic,

postal o domiciliari;

(vii) de la possibilitat d’assistir acompanyada per persona de la seva elecció;

(viii) de la possibilitat de ser assistida per intèrpret de manera gratuïta en les seves declaracions

(art. 9 EV);

(ix) del dret de recepció de comunicacions i notificacions en llengua que comprengui;

(x) del dret a la devolució de béns (art. 18 EV);

(xi) del dret a la protecció de la seva vida, integritat física o psíquica, llibertat, seguretat,

llibertat i indemnitat sexuals, intimitat i dignitat (art. 19 EV);

(xii) de la possibilitat de sol·licitar mesures de protecció en el context de l’acte del judici i del

procediment per fer-ho, amb detall de quines en concret resulten aplicables en aquesta fase del

procediment (a no contactar visualment amb l’infractor a les dependències judicials, a la


18

intimitat i protecció de les seves dades personals, a ser escoltada sense ser present a la sala de

vistes, al respecte a la seva intimitat i dignitat en el desenvolupament de la seva declaració en el

plenari, a la possibilitat de limitar l’accés del públic a la sala de vistes –art. 24.2 d EV i 680 i 681 LECrim–);

(xiii) del dret a conèixer les resolucions judicials (sentència o actuacions de sobreseïment) en

llenguatge que comprengui.

3. La cèdula de citació per a l’acte de judici oral no és un instrument idoni per a les accions abans enumerades, per la seva naturalesa i les informacions que s’hi contenen sobre les obligacions d’acudir a la crida judicial i les conseqüències coercitives en cas d’incompliment.

4. Un cop iniciat un procediment, en fase d’enjudiciament, seria convenient que l’òrgan judicial, a través del lletrat de l’Administració de Justícia, traslladi a la víctima les informacions expressades en una comunicació diferent de la de la cèdula de citació, tot i que res no impedeix que puguin ser simultànies (l’art. 109 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015, li assigna la funció d’informació de drets que pot delegar en personal especialitzat en l’assistència a les víctimes).

5. La personació de la víctima en el procediment com a acusació particular no exclou les obligacions d’informació de drets de l’òrgan judicial o l’obligació de vetllar pel seu dret a entendre i ser entesa. La notificació de les resolucions judicials previstes a l’art. 7 EV s’hauran de fer a través del procurador i directament a la víctima al seu correu electrònic (art. 7. F últim paràgraf EV).

1.3.- Dret a la traducció i interpretació 1. Aquest dret ha de ser relacionat amb l’art. 7 Directiva i l’art. 9 EV, que estableixen el dret a la

traducció i interpretació.

2. La Directiva al dret d’interpretació detalla vuit punts específics per procedir a la traducció que s’enquadren a l’art. 9 de l’EV pràcticament del mateix contingut, advertint que la directiva en el punt 8 estableix que no es pot dilatar el procediment per la interpretació i traducció i tampoc per la denegació a tal interpretació i traducció, cosa que no és recollida per la legislació espanyola.

3. L’elenc de drets i de resolucions que han de ser traduïts, que s’estableixen a la directiva i a l’Estatut i que afecten la fase d’enjudiciament, es poden resumir en els següents: - dret a ser assistida per un intèrpret que parli una llengua que comprengui quan intervingui com

a testimoni en la fase de judici oral; - dret a la traducció gratuïta de les resolucions a què es refereix l’apartat 1 de l’article 7 i

l’article 12 EV; - dret a la traducció de la informació que resulta essencial per a l’exercici d’aquells drets a què

es refereix el títol II (participació de la víctima en el procés penal); - dret a ser informada, en una llengua que comprengui, de la data, l’hora i el lloc de celebració

del judici.

4. La traducció inclourà un breu resum del fonament de la resolució adoptada, quan la víctima així ho hagi sol·licitat. En l’àmbit d’enjudiciament seran: - la sentència;

- les resolucions que acordin la presó o la posterior posada en llibertat de l’infractor;

- les resolucions que acordin l’adopció de mesures cautelars personals o que modifiquin les ja

acordades, quan tinguin per objecte garantir la seguretat de les víctimes;


19

- les resolucions o decisions de qualsevol autoritat judicial o penitenciària que afectin subjectes

condemnats per delictes comesos amb violència o intimidació i que suposin un risc per a la

seguretat de la víctima.

5. L’Estatut preveu que excepcionalment la traducció escrita de documents podrà ser substituïda per un resum oral del seu contingut en una llengua que comprengui, quan d’aquesta manera es garanteixi prou l’equitat del procés.

6. La decisió judicial de no facilitar la interpretació i traducció a la víctima podrà ser recorreguda en apel·lació.

7. L’Estatut també exigeix la traducció de les sentències i de les resolucions judicials que afectin les situacions cautelars personals, que, en l’àmbit d’enjudiciament, seran la presó o llibertat de l’acusat; o la modificació de les mesures cautelars de protecció respecte a la víctima, que adopti l’òrgan d’enjudiciament abans o després de la celebració del judici oral, o que siguin modificades en virtut de recursos interposats durant la fase d’instrucció o intermèdia i resolts per l’Audiència Provincial un cop estiguin a disposició dels òrgans d’enjudiciament. En ambdós casos serà necessària la traducció a una llengua que comprengui la víctima.

8. El problema serà el temps que els serveis de traducció esmercin a realitzar les traduccions, ja que en aquests casos no es pot practicar a través de plantilles o formularis generals, en tractar-se de resolucions individualitzades al cas concret. Aquest temps s’ha d’entroncar amb el dret de l’acusat a un procés sense dilacions indegudes i la previsió de la directiva no recollida en la legislació de no entorpir el curs del procés. Sembla que preveu una solució l’art. 9.3 EV quan excepcionalment recull que la traducció escrita podrà ser substituïda per un resum oral del seu contingut. Resum oral que cal entendre que s’ha de fer per l’intèrpret que correspongui i en presència del lletrat al servei de l’Administració de Justícia, que és l’encarregat de la informació a la víctima i, a més, ha de deixar constància en el procés que efectivament s’ha efectuat la traducció de les resolucions a la víctima.

II. Garanties d’intervenció en la fase d’enjudiciament del procés A) Com a acusació particular

1. En l’ordenament processal espanyol la participació de la víctima del delicte es canalitza a través de l’institut de l’acusació particular (en aquells delictes on el bé jurídic ho fa possible). En el cas de les víctimes del delicte, per adquirir aquest estatus processal no cal la formulació de querella, sinó que n’hi ha prou amb la seva personació en forma (art. 761 LECrim).

2. L’exercici correcte d’aquest dret requereix el coneixement de la possibilitat d’exercici de l’acció penal pels interessats, així com dels requisits per adquirir la condició de part en el procediment (tutela judicial efectiva). L’Estatut (art. 11) proclama el dret de la víctima d’exercir l’acció penal i civil, alhora que el nou art. 109 bis de la LECrim –amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015–, atribueix al lletrat de l’Administració de Justícia, com ja feia l’art. 109 LECrim, la funció d’informar la víctima de la possibilitat de ser part en un procediment a través de l’exercici de l’acusació particular. Observeu que el legislador preveu que el lletrat realitzi la informació de drets a la víctima, d’acord amb la llei, i pot delegar aquesta funció en personal especialitzat en l’assistència a víctimes. No s’ha previst delegació respecte de la instrucció del dret a ser part a les víctimes. A la pràctica pot passar que aquesta informació no s’aporti arran de la seva declaració, i que a aquests efectes es convalidi la informació que la víctima ocasionalment rep de la policia judicial. No obstant això, es tracta d’una mala pràctica que produeix efectes distorsionadors a la fase d’enjudiciament, on força vegades la víctima reclama la seva personació a l’òrgan d’enjudiciament i expressa no haver estat informada en cap moment de la possibilitat de ser part en la causa. Aquesta situació connecta amb el profund debat suscitat sobre el moment preclusiu per a la personació com a acusació particular.


20

3. D’acord amb l’actual art. 110 LECrim (amb un contingut, en aquest aspecte, que no ha variat amb la reforma, tot i el nou art. 109 bis LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015), el tràmit de qualificació és l’últim en el qual es pot accedir a la condició de part en una causa. No obstant això, és ben coneguda la línia jurisprudencial del TS que admet la personació com a acusació particular, sense que s’hagi formulat escrit de qualificació, fins al mateix dia de l’acte de judici oral, sempre que les pretensions que es formulin siguin homogènies amb les del resta de parts acusadores, podent participar en l’acte del judici amb plenitud de la resta de drets.

4. Aquesta tesi, que no pretén en aquest moment aprofundir en aquesta qüestió, justifica la possibilitat que la víctima pugui comparèixer fins al moment de l’acte del judici, basant-se essencialment en l’actual art. 785.3 LECrim («En tot cas, encara que no sigui part en el procés ni hi hagi d’intervenir, el secretari judicial ha d’informar la víctima per escrit de la data i el lloc de celebració del judici»), la dicció del qual ha estat parcialment modificada per la Llei de l’Estatut: «Quan la víctima ho hagi sol·licitat, encara que no sigui part en el procés ni hi hagi d’intervenir, el lletrat de l’Administració de Justícia l’ha d’informar, per escrit i sense retards innecessaris, de la data, l’hora i el lloc del judici, així com del contingut de l’acusació dirigida contra l’infractor» (amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015). Malgrat aquesta línia jurisprudencial, el legislador del 2015 ha decidit mantenir en la seva integritat el text de l’art. 110 LECrim, que reprodueix en l’art. 109 bis LECrim, reiterant que el tràmit d’acusació és l’últim moment en què es pot exercir l’acció penal per la víctima del delicte, sense establir cap excepció i sense acolliment exprés de la línia jurisprudencial extensiva mantinguda pel Tribunal Suprem.

5. Després del desenvolupament del conjunt de drets de la víctima a través d’aquest Estatut, l’obligació de comunicació del moment de celebració de l’acte de judici oral (art. 785.3 LECrim), s’ha d’inscriure al general dret d’audiència i intervenció a la víctima que consagra l’Estatut, sense efectes en el dret de participació en el procés o en el seu estatus processal; a més, la insistència del legislador a establir un moment preclusiu (art. 109 bis i 110 LECrim, amb entrada en vigor el 28 d’octubre de 2015) ha de tenir efectes interpretatius davant l’evidència que el legislador no ha convalidat la possibilitat de personació en un moment posterior. No obstant això, tant el CGPJ com la Fiscalia, arran dels seus informes a l’avantprojecte de llei de l’Estatut, van valorar com a subsistent la jurisprudència desenvolupada a l’empara de l’art. 110 i 785.3 LECrim, encara que van estimar que hagués estat preferible el desenvolupament legal exprés.

6. Per la resta, tot i que a la introducció de l’art. 109 bis, s’ha mantingut el núm. 1 de l’art. 110, amb contingut semblant a l’art. 109 bis, s’ha substituït la «víctima» pel «perjudicat». Cap conseqüència interpretativa no s’ha d’extreure d’aquesta reiteració, ja que, als efectes que aquí interessen, les dues expressions s’han de considerar referides a la persona directament ofesa pel delicte (amb extensió a la víctima indirecta –art. 2.b) EV–).

B) Drets d’intervenció directa 1. L’Estatut amplia les possibilitats de participació de la víctima en el procés, quan no tingui la

condició de part, per comparèixer davant les autoritats encarregades de la investigació i aportar-los les fonts de prova i la informació que consideri rellevant per a l’aclariment dels fets (art. 11 EV).

2. El legislador ha limitat l’aportació de fonts de prova per part de la víctima al moment de la investigació (cosa que inclouria tant la fase processal com la preprocesal), però, res no impediria, ja que, entre d’altres, en el procediment abreujat l’últim moment d’aportació de prova ho seria el tràmit de qüestions prèvies, que la víctima pogués aportar fonts de prova, a través del Ministeri Públic (art. 3 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal), subjectes a les regles generals


21

d’admissió (essencialment que es trobin a disposició de l’òrgan d’enjudiciament i resultin pertinents).

3. L’art. 80.6 CP preveu que en els delictes que només puguin ser perseguits amb denúncia prèvia o querella de l’ofès, els jutges i tribunals sentin l’ofès abans de concedir els beneficis de suspensió de la pena.


22

SUMARI: DRETS DE PROTECCIÓ EN LA FASE D’EXECUCIÓ. I. Garanties

d’indemnitat de la seguretat personal en el desenvolupament de l’execució. DRETS DE PARTICIPACIÓ EN LA FASE D’EXECUCIÓ. I. Garanties d’informació en la fase

d’execució. II. Garanties d’intervenció en la fase d’execució: 1.- àmbit penal; 2.- àmbit civil.

JUSTÍCIA RESTAURATIVA.

DRETS DE PROTECCIÓ EN LA FASE D’EXECUCIÓ 1. L’art. 13 EV regula de manera expressa la participació de la víctima en execució, encara que

s’esmenta únicament la notificació de les resolucions dictades pel jutge de vigilància penitenciària. Això suposa, d’una banda, un tractament parcial del tema i, de l’altra, un conflicte, com veurem amb la legislació penitenciària.

2. El tracte que cal dispensar a la víctima en aquesta fase ha de ser idèntic al donat a les precedents, essencialment en relació amb el deure d’informació en idèntics termes que en les fases d’instrucció i d’enjudiciament i el dret a ser escoltada i entesa. Per això, en aquest treball no ens limitarem als supòsits de penes de presó de compliment efectiu, sinó també a l’execució integral, amb inclusió de la resta de penes i de la responsabilitat civil. Amb aquesta finalitat, s’ha d’integrar el que disposa expressament aquest apartat amb la resta de preceptes de l’EV, així com la Directiva 2012/29/UE, de 25 d’octubre de 2012, i la Llei d’enjudiciament criminal i la Llei orgànica del poder judicial.

3. No hi ha prevista cap mesura de protecció concreta en la fase d’execució llevat del que disposa expressament l’art. 13.2.a) EV, que faculta la víctima per interessar que s’imposin a l’alliberat condicional les mesures o regles de conducta previstes per la llei que considerin necessàries per garantir-ne la seguretat, quan aquell hagi estat condemnat per fets dels quals pugui derivar raonablement una situació de perill per a la víctima. No hi ha cap previsió a la Llei general penitenciària ni en el Reglament sobre el particular, llevat de la possibilitat de control telemàtic d’alguns penats que es troben en tercer grau penitenciari, per la qual cosa caldrà estar si escau a l’espera del desenvolupament reglamentari de l’Estatut de la víctima o modificació de la regulació penitenciària.

DRETS DE PARTICIPACIÓ EN LA FASE D’EXECUCIÓ

I. Garanties d’informació en la fase d’execució 1. Dret a la informació. Notificació de sentència. De conformitat amb el que disposa l’art. 5.1 EV,

es manté el deure d’informació en aquesta fase. Per això, incoada l’executòria, s’ha de comprovar que la sentència ha estat notificada a les víctimes.

2. Tot i que l’art. 7 EV sembla restringir-lo als casos en què la víctima ho hagi sol·licitat a l’empara del que preveu l’art. 5.1.m) EV, la notificació de les resolucions que s’hi recullen, entre elles la sentència, hem de tenir en compte que hi ha diversos preceptes ja vigents que establien l’obligatorietat de notificació de la sentència als perjudicats o ofesos pel delicte.

Així es preveu en els articles següents de la LECrim:

Art. 792.4 La sentència es notificarà als ofesos i perjudicats pel delicte, encara que no s’hagin

mostrat part en la causa.

Art. 973.2. La sentència es notificarà als ofesos i perjudicats pel delicte lleu, encara que no

s’hagin mostrat part en el procediment. En la notificació es faran constar els recursos

procedents contra la resolució comunicada, així com el termini per a la seva presentació i

l’òrgan judicial davant el qual s’han d’interposar.


23

Art. 976.3. La sentència d’apel·lació es notificarà als ofesos i perjudicats pel delicte lleu,

encara que no s’hagin mostrat part en el procediment.

3. Tant la sentència com la resta de resolucions que s’hagin de notificar a la víctima o informacions que se li han de facilitar són competència dels avui lletrats de l’Administració de Justícia de conformitat amb el que disposa l’art. 454.4 de la LOPJ: Els secretaris judicials... facilitaran a les parts interessades i a tots els que manifestin i justifiquin un interès legítim i

directe, la informació que sol·licitin sobre l’estat de les actuacions judicials no declarades

secretes ni reservades. D’altra banda, l’art. 990 de la LECrim. disposa: «El secretari judicial ha de posar en coneixement dels ofesos i perjudicats pel delicte i, si escau als testimonis, totes

aquelles resolucions relatives al penat que puguin afectar la seva seguretat».

4. Un cop comprovat que la víctima té coneixement de la sentència ferma, caldrà comprovar si està personada en forma o bé si s’ha efectuat la petició de notificació de les resolucions establerta a l’art. 5.1.m) EV.

5. Hagi fet ús o no del dret contingut a l’art. 5.1.m) EV, es recomana lliurar correu electrònic o enviament postal informant que s’ha incoat executòria contra el penat en què apareix la víctima com a perjudicada i facilitant les dades de contacte del Jutjat Penal o d’Executòries per a qualsevol informació que necessiti o desitgi. Així mateix, se li indicarà que pot facilitar al jutge o tribunal «qualsevol informació que resulti rellevant per a l’execució de la pena imposada» a l’empara del que estableix l’art. 13.2.b) EV.

6. En tot cas, si la víctima està personada en forma, les notificacions al seu procurador no obsten per a la notificació personal si l’ha sol·licitat expressament (art. 7.1 últim paràgraf EV).

II. Garanties d’intervenció en la fase d’execució: àmbit penal 1. En les executòries de penes de presó d’obligat compliment o compliment in natura: si la

pena imposada és superior als dos anys i no hi cap la suspensió extraordinària per causa de drogoaddicció (art. 80.5 CP), s’ordenarà l’ingrés a presó.

2. En relació amb el que disposa l’art. 13 EV, cal assenyalar que la Directiva 2012/29/UE no fa cap menció a la intervenció específica de la víctima en la fase d’execució i menys en l’execució penitenciària. L’exposició de motius de l’EV proclama que «L’Estat, com és propi de qualsevol model liberal, conserva el monopoli sobre l’execució de penes, cosa que no és incompatible amb què es facilitin a la víctima certes vies de participació...».

3. La participació de la víctima s’ha canalitzat amb la concessió de la possibilitat de recórrer determinades resolucions. No obstant això, hem de posar de manifest que l’art. 13 EV sembla topar de manera frontal amb el que disposa la LOPJ, en concret a la disposició addicional cinquena. La llei esmentada, recentment reformada per LO 7/2015, de 21 de juliol, en vigor a partir de l’1 d’octubre, ha mantingut intacta aquesta disposició addicional. S’hi regula la legitimació per interposar recursos contra les decisions del jutge de vigilància penitència sense incloure-hi expressament la víctima, la legitimació de la qual, però, després de l’entrada en vigor de l’Estatut, s’ha d’entendre proclamada a l’art. 13.1 EV, com a llei posterior. Caldrà que a partir d’aquest moment comparegui en forma, d’acord amb les regles generals.

4. En les executòries de penes de presó no complertes in natura (suspensió art. 80 CP): si la pena és inferior als dos anys, la resolució que acordi la suspensió a l’empara del que disposa l’art. 80 CP sense la imposició de condicions –excepte la de no delinquir–, no cal que es notifiqui a la víctima, atès que en principi no suposa cap perill per a ella; si la suspensió s’hagués acordat amb la imposició de les condicions establertes a l’art. 83.1 CP, sí que ha de ser-li notificada a la víctima bé per previsió legal expressa, bé per garantir la seguretat de la víctima. En concret, serà necessària la comunicació, en cas d’imposar les obligacions següents:


24

1a. Prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres

persones que determini el jutge o tribunal, als seus domicilis, als seus llocs de

treball o a altres llocs habitualment freqüentats per ells, o de comunicar-se amb

ells per qualsevol mitjà. La imposició d’aquesta prohibició serà sempre

comunicada a les persones amb relació a les quals sigui acordada.

3a. Mantenir el seu lloc de residència en un lloc determinat amb prohibició

d’abandonar-lo absentar-se’n temporalment sense autorització del jutge o

tribunal.

4a. Prohibició de residir en un lloc determinat o d’acudir-hi, quan hi pugui trobar

l’ocasió o el motiu per cometre nous delictes.

5. Cal recordar que, tot i que no se li hagi imposat cap de les condicions assenyalades, el risc sobrevingut per la víctima pot ser causa de revocació de la suspensió d’ofici i donar lloc a l’ingrés a la presó de manera immediata si és per assegurar la protecció de la víctima d’acord amb el que disposa l’art. 86.4 CP. El penat n’ha de ser advertit expressament en notificar-li la suspensió de la pena.

6. Hem de diferenciar entre penes de prohibició d’aproximació o comunicació amb la víctima i penes d’una altra naturalesa. En el primer supòsit, sempre ha de ser notificat l’inici de compliment de la pena, així com la seva extensió i el seu abast i la data de finalització, atès que és una pena que té per objecte garantir la seguretat de la víctima. Tot i que l’art. 7.1.d) EV es refereix en exclusiva a mesures cautelars personals o modificació de les ja acordades, entenem que s’ha d’estendre a l’empara del que disposa l’art. 990 LECrim abans transcrit.

7. Pel que fa a penes d’una altra naturalesa (multa, treballs en benefici de la comunitat, localització permanent), no cal notificar a la víctima cap resolució.

8. Tot això, sens perjudici del deure d’informació a la víctima i en concret de la previsió del que disposa l’art. 13.2.b) EV en què la víctima pot facilitar al jutge o tribunal qualsevol informació rellevant per resoldre sobre l’execució de la pena imposada i el que disposa l’art. 13.4 EV, en què la víctima pot sol·licitar informació relativa al procediment en qualsevol moment.

II. Garanties d’intervenció en la fase d’execució: àmbit civil

a) Responsabilitat civil 1. La Directiva 2012/29 estableix, en els seus articles 14 a 16, els drets de la víctima relatius al

desemborsament de despeses, restitució de béns i indemnització.

2. En l’Estatut de la Víctima, els mateixos drets estan recollits en els articles 14 (reemborsament de despeses) i 18 (devolució de béns). El dret a obtenir una decisió relativa a la indemnització que recull la directiva no està recollit expressament, però es desprèn de la informació que se subministra a la víctima (art. 5.1.e Directiva) i l’exercici de les accions civils i penals (art. 11.a Directiva).

3. La víctima pot estar personada com a acusació particular si ha exercit les accions de conformitat amb el que disposa l’art. 109 de la LECrim. Fins i tot en el cas de no haver-se exercit les accions penals, se’n pressuposa la voluntat de reclamar la restitució, la reparació o la indemnització excepte renúncia de manera clara i terminant com preveu l’actual art. 110 LECrim.


25

4. L’art. 990 de la LECrim, que va ser reformat per Llei 13/2009, atribueix al lletrat de l’Administració de Justícia la tasca d’impulsar que el procés d’execució de la sentència dicti a aquest efecte les diligències necessàries, sens perjudici de la competència del jutge o tribunal per fer complir la pena, de la qual cosa sembla desprendre’s que la competència per executar els pronunciaments de caràcter civil està atribuïda als lletrats de l’Administració de Justícia.

5. A la mateixa conclusió s’arriba si tenim en compte que la Llei 13/2009, que va modificar l’art. 989 de la LECrim, va disposar que corresponia al secretari judicial (i no al jutge o tribunal) la facultat d’encomanar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària les actuacions d’investigació patrimonial necessàries per posar de manifest les rendes i el patrimoni present i els que adquireixi el condemnat fins que no s’hagi satisfet la responsabilitat que determini la sentència.

D’altra banda, també sembla clar que per a l’execució dels pronunciaments civils d’una

sentència penal cal atenir-se al que disposa la Llei d’enjudiciament civil, tot i que el Tribunal

Suprem de manera pacífica entén que l’acció civil per reclamar el rescabalament pels danys i

perjudicis causats per un delicte no perd la seva naturalesa civil pel fet d’exercir-se en l’àmbit

penal: [STS 936/06, 10-10]. El procés en el qual s’aplicaran les normes reguladores de la

responsabilitat civil ha de quedar subjecte als principis propis de l’oportunitat i els seus

derivats, el dispositiu i el d’aportació de part. Més específicament: 1) El procés civil només es

pot iniciar a instància de part, de manera que s’hi ha d’exercir una veritable pretensió, i per

tant depèn de la decisió del perjudicat el fet d’acudir o no al procés. 2) L’objecte del procés

serà determinat pel perjudicat demandant i l’òrgan judicial haurà de ser congruent en la

resolució, sense que pugui concedir més del demanat, en pro del respecte als principis

acusatori o de congruència. 3) Donada la naturalesa plenament dispositiva de la

responsabilitat civil, res no impedeix que sobre aquesta es realitzin tots els actes de disposició

que es refereixin bé a l’objecte del procés, és a dir, a la pretensió civil (assentiment, renúncia,

transacció), bé al procés, cosa que en aquest cas pot portar no exactament al desistiment en

sentit estricte, però sí a la reserva de l’acció, per exercir-la o no en un posterior procés civil.

[STS 329/07, 30-4]: Cal partir de l’art. 1092 CC, en el qual s’estableix que «les obligacions

civils que neixin dels delictes o les faltes es regeixen per les disposicions del Codi Penal». Per

això, encara que l’acció civil ex delicto no perdi la seva naturalesa civil pel fet de ser exercida

en el procés penal, exercida aquella acció en el mateix procediment penal per al rescabalament

del perjudici estrictament derivat del delicte objecte de condemna, és en el mateix procediment

penal en el qual s’ha de procedir a la reparació dels danys i perjudicis ocasionats...

6. D’altra banda, l’art. 984 LECrim, després de la reforma de la Llei 13/2009, disposa per a l’execució de la sentència, pel que fa a la reparació del dany causat i indemnització de

perjudicis, que s’apliquin les disposicions establertes a la Llei d’enjudiciament civil, si bé serà

en tot cas promoguda d’ofici pel jutge que la va dictar.

7. Un cop establertes aquestes premisses, en l’execució de la sentència el lletrat haurà d’acordar les diligències necessàries per a la restitució dels efectes, el pagament de la indemnització o bé per a la seva fixació si aquesta no hagués estat determinada en sentència.

8. En el cas d’efectes intervinguts, l’art. 18 EV obliga a la devolució sense demora dels béns. Per tant, quan aquesta no s’hagi produït amb anterioritat, pel lletrat de l’Administració de Justícia s’ha de procurar la devolució de manera immediata un cop incoada l’executòria.


26

9. En el cas d’indemnització, la víctima haurà de ser informada de la manera en què serà indemnitzada i, en cas d’insolvència del penat, també de la impossibilitat que sigui rescabalada.

10. Si el penat no abona la indemnització en un sol pagament en no tenir prou ingressos o béns, i ho ha de fer de manera fraccionada, s’ha de donar audiència a la víctima d’acord amb el que disposa l’art. 125 del CP estigui o no personada en el procediment. En aquesta audiència, la víctima també podrà facilitar informació rellevant per a l’execució de la responsabilitat civil, tal com preveu l’art. 13.2 b EV, per la qual cosa podrà aportar proves a la vista, i per això proposem que es faci una compareixença en la fase d’execució per determinar la manera en què serà abonada la responsabilitat civil en què cal citar el perjudicat perquè pugui conèixer i entendre com serà reparat i, en cas d’impossibilitat, en conegui els motius i pugui aportar dades sobre les reals possibilitats de pagament del penat.

11. D’altra banda, en la primera compareixença en fase d’execució i per al cas que la sentència inclogui responsabilitat civil, serà requerida perquè aporti un número de compte corrent (IBAN) per rebre els pagaments per aquest concepte.

b) Costes 1. L’Estatut introdueix, en relació amb el reemborsament de despeses processals, una novetat en el

seu art. 14, amb la reforma consegüent de l’art. 126 del CP.

2. L’art. 126.2 CP disposa Quan el delicte ha estat dels que només es poden perseguir a instància de part, cal satisfer les costes de l’acusador privat amb preferència a la indemnització de

l’Estat. Tindrà la mateixa preferència el pagament de les costes processals causades a la

víctima en els supòsits a què es refereix l’article 14 de la Llei de l’estatut de la víctima del

delicte. Per tant, s’introdueix una variació en l’ordre de prelació de pagaments establert en l’art. 125 del CP: primer s’abonarà la indemnització, després les costes de l’acusació particular i en tercer lloc les despeses a l’Estat i les següents. No obstant això, aquesta variació de l’ordre és limitada a un supòsit molt concret: en aquells casos en què es condemna al pagament de les costes de l’acusació, i el condemnat ho hagi estat a instància de la víctima per delictes públics o semipúblics en els quals el Ministeri Fiscal no ha formulat acusació o en els casos en què es va revocar l’arxivament a instància de la víctima. En la resta de supòsits, es manté l’ordre establert a l’art. 125 del CP.

3. Atès que l’EV es refereix a les despeses processals, la víctima estarà en aquests casos personada amb advocat i procurador, per la qual cosa no entenem necessària cap comunicació ni actuació personal complementària.

JUSTÍCIA RESTAURATIVA 1. La justícia restaurativa o reparadora, en terminologia de la directiva, és una clara novetat de

l’EV. L’art. 15 disposa: 1. Les víctimes podran accedir a serveis de justícia restaurativa, en els termes que reglamentàriament es determinin, amb la finalitat d’obtenir una adequada reparació material i moral dels perjudicis derivats del delicte, quan es compleixin els requisits següents:

a) l’infractor hagi reconegut els fets essencials dels quals deriva la seva responsabilitat;

b) la víctima hagi prestat el seu consentiment, després d’haver rebut informació exhaustiva i

imparcial sobre el seu contingut, els seus possibles resultats i els procediments existents per fer-

ne efectiu el compliment;

c) l’infractor hi hagi donat el seu consentiment;

d) el procediment de mediació no comporti un risc per a la seguretat de la víctima, ni hi hagi el

perill que el seu desenvolupament pugui causar nous perjudicis materials o morals per a la

víctima, i


27

e) no estigui prohibida per la llei per al delicte comès.

2. Els debats desenvolupats dins el procediment de mediació seran confidencials i no podran ser

difosos sense el consentiment de totes dues parts. Els mediadors i altres professionals que

participin en el procediment de mediació estaran subjectes a secret professional en relació amb

els fets i manifestacions de què haguessin tingut coneixement en l’exercici de la seva funció.

3. La víctima i l’infractor podran revocar el seu consentiment per participar en el procediment

de mediació en qualsevol moment.

2. La terminologia emprada és diferent de la de la Directiva 2012/29/UE, atès que en aquella (art. 12) s’estableixen les mesures per garantir que la participació en processos de justícia reparadora no poden suposar una victimització secundària o reiterada i exigeix que aquests processos siguin «segurs i competents». D’aquí es pot deduir que la directiva s’està referint a aquells supòsits en què el procés de mediació o de reparació es desenvolupa al marge del procés judicial i precisament com a forma alternativa de resolució del conflicte generat pel delicte.

3. La regulació de l’EV requereix un desenvolupament reglamentari, atès que en el nostre sistema processal no s’ha considerat fins ara la possibilitat de participar en programes de mediació i les conseqüències per a víctima i victimari, llevat de l’excepció del procediment regulat per la Llei de responsabilitat del menor 5/2000, que va introduir la mediació com a alternativa a la prossecució del procés contra el menor en possibilitar al Ministeri Fiscal el desistiment de l’acció penal en cas de mediació.

4. En tot cas, sens perjudici de la reglamentació ulterior, en l’actualitat ja funcionen a Catalunya els serveis de mediació adscrits a la Direcció General d’Execució Penal a la comunitat i hi ha un protocol d’actuació del programa de mediació i reparació penal en la jurisdicció ordinària.

5. D’aquesta experiència es conclou la importància de seleccionar de manera adequada aquells casos en què es proposa la mediació i de donar a la víctima i a l’imputat una informació òptima del programa, del seu funcionament i de les seves conseqüències. Només en cas d’adequada informació es donen les garanties perquè la víctima i l’imputat prestin lliurement el seu consentiment per participar en el programa i se’n facilita l’èxit, com a forma de reparació per a la víctima, ateses les limitades conseqüències previstes fins a la data en el nostre sistema penal per a l’imputat. Per això, en aquesta matèria les propostes que formulem es limiten a emfatitzar la nova possibilitat legalment prevista que alguns casos es derivin a programes de mediació. La informació a la víctima i al victimari del funcionament d’aquests programes i de les seves conseqüències s’ha de proporcionar per òrgans especialitzats o per funcionaris amb formació específica en mediació.


28

PROPOSTES PRÀCTIQUES DE TRACTAMENT VICTIMOLÒGIC. I. Propostes comunes a totes les

fases del procediment. II. Propostes en la fase instructora del procés. III. Propostes en la fase

d’enjudiciament. IV. Propostes en la fase d’execució. V. Propostes de justícia restaurativa.

I. PROPOSTES COMUNES A TOTES LES FASES DEL PROCEDIMENT

a. Desenvolupament reglamentari del procediment d’avaluació i adopció de

mesures, tenint en compte les característiques del procés penal i les de la funció

jurisdiccional.

b. Desenvolupament d’un protocol per al compliment de l’Estatut en els

procediments en curs.

c. Desenvolupament de mesures de coordinació entre les instàncies

implicades.

d. Reforçament dels serveis de traducció i interpretació per evitar que el

compliment de les obligacions que dimanen de l’Estatut contribueixi al retard de la

tramitació dels procediments.

e. Especialització de l’Oficina Judicial en matèria de protecció a la víctima: es

fa imprescindible el disseny de cursos i espais actius de formació victimològica per a

tots els funcionaris que ocupin les seves funcions en els jutjats d’instrucció i les

fiscalies.

f. Elaboració de formularis d’informació generals i homogenis i prèviament

traduïts a les llengües d’ús més freqüent.

g. Desenvolupament de Protocol per a la tramitació del reconeixement de la

justícia gratuïta amb el col·legi d’advocats que correspongui o el Consell de

l’Advocacia Catalana.

h. Elaboració de protocols concrets per partits judicials a escala provincial, amb

la decisiva intervenció del secretari de la Sala de Govern i dels secretaris de

coordinadors provincials per al disseny de canals específics d’atenció victimològica

com a garantia de la qualitat de la informació.

i. S’ha de procurar, sempre que sigui possible, que en cada seu judicial es

destini una estança per a l’espera de les persones victimitzades. La sala ha de

disposar d’unes mínimes condicions de comoditat. En cas de menors victimitzats

que acudeixin a les dependències judicials, caldrà disposar d’una sala d’espera

amable que pugui comptar amb algun entreteniment (joguines, còmics, llibres...).

j. Des dels deganats respectius, en coordinació amb els responsables de

l’administració autonòmica, s’han d’analitzar i dissenyar en cada edifici judicial

circuits d’accés de les víctimes, molt en particular d’aquelles amb alts nivells de


29

victimització, per impedir el contacte amb els presumptes victimaris. S’aconsella,

també, coordinar i protocol·litzar en aquests casos amb els responsables policials el

trasllat de les persones detingudes a les dependències judicials.

k. S’han de protocol·litzar i anunciar de manera receptícia i clara les

prohibicions de captació d’imatges de persones victimitzades tant, per descomptat, a

l’interior de la dependències judicials com fora d’aquestes. Resulta convenient que

per part dels gabinets de premsa dels TSJ es traslladi amb caràcter general als

mitjans de comunicació les obligacions que els imposa l’estatut de protecció

victimològica.

l. Cal procurar, en els jutjats o a les oficines d’atenció a les víctimes ubicades a

les dependències judicials, no només la informació sobre les prestacions o ajudes

públiques a les quals es pugui tenir dret, sinó que també s’haurien d’indicar els

organismes concrets o ens públics a la província o el municipi on s’han de sol·licitar,

facilitant si escau els formularis o la documentació necessària. Això exigeix plans de

coordinació impulsats des dels deganats amb les altres administracions concernides

en la protecció prestacional de la víctima, essencialment l’administració municipal.

II. PROPOSTES EN LA FASE INSTRUCTORA DEL PROCÉS

a. Les causes per delictes amb conseqüències altament victimològiques, molt

en particular quan afectin menors d’edat o persones amb discapacitat necessitades de

protecció especial, han de ser tramitades de manera preferent, amb agilitat i eficàcia.

Això implica, entre altres deures, cridar a la causa la persona victimitzada amb

promptitud garantint mitjançant l’adequada informació el seu estatus victimològic,

molt especialment la seva protecció al nivell que requereixi.

b. Si bé els lletrats al servei de l’Administració de Justícia assumeixen la

competència principal d’informar dels drets processals i prestacionals victimològics,

l’efectivitat de la informació i la seva qualitat no poden ser alienes als jutges i

tribunals, sobretot en aquesta primera fase.

c. Des del primer contacte, totes les comunicacions a les víctimes s’han de fer

en llenguatge clar, senzill i accessible, especialment quan es tracti de persones amb

discapacitat sensorial, intel·lectual o mental, o es tracti de menors. S’han d’evitar

tecnicismes i fórmules anacròniques. Les advertències coercitives i sancionadores

s’han de presentar en termes simplement informatius evitant grafies i formats

destacats (subratllats, cursives, caràcters de mida més gran...).

d. Se suggereix que cada jutjat encarregui a un funcionari concret, amb

formació específica en matèria victimològica, l’atenció personalitzada en supòsits de

grans víctimes o víctimes vulnerables, mereixedores de protecció especial. Aquest


30

mecanisme d’atenció hauria d’assegurar, entre altres objectius, la informació

actualitzada sobre el desenvolupament del procés, rebre i atendre els dubtes de la

persona victimitzada i transmetre al jutge qualsevol dada o circumstància que pugui

ser rellevant per determinar el marc adequat de protecció.

e. Les víctimes rebran, en tot moment, assistència i suport i podran estar

acompanyades d’una persona de la seva elecció.

f. En supòsits, sobretot, d’alta victimització, s’ha de procurar un circuit

d’acompanyament de la persona victimitzada des del mateix moment en què

accedeixi a les dependències de l’edifici judicial. La coordinació amb les oficines

d’atenció a les víctimes resulta imprescindible.

g. S’informarà la víctima dels drets continguts a l’art. 5.1 EV, amb èmfasi

especial en l’apartat m) relatiu a la notificació de resolucions.

h. A la primera entrevista amb la víctima i un cop efectuada la informació de

drets, s’elaborarà una fitxa personal de la víctima amb les seves dades (especialment

amb les seves dades de contacte: telèfon, correu electrònic, adreça) i amb la

informació que calgui per identificar necessitats de protecció. (S’adjunta com a

Annex I exemple de fitxa personal.)

i. Les dades personals sobre les quals es fonamenti la identificació de les

necessitats de protecció s’hauran d’incorporar a una peça separada de les actuacions

principals, d’accés restringit per a totes les parts, llevat que s’acrediti interès clar de

defensa per sostenir, per exemple, pretensions impugnatòries de mesures de

protecció que puguin restringir el dret de llibertat o circulació de la persona

inculpada o acusada.

j. S’ha d’intentar crear un clima de tranquil·litat, seguretat i escolta. Això s’ha

de traduir en la necessitat que s’inverteixi el temps adequat, i mai no s’ha de passar

per alt el dret victimològic font al fet que la persona victimitzada entengui i sigui, a

més, entesa.

El clima de seguretat i de calma que permet la narració de la víctima serveix, també,

per identificar tots els factors que s’han de prendre en consideració per establir el

nivell adequat de protecció.

k. Cal garantir el dret de les víctimes i els seus familiars a la intimitat. Totes les

dades personals –domicili, telèfon, correu electrònic, xarxes socials– que no siguin

imprescindibles per conèixer la identitat de la persona victimitzada que ha estat

cridada a la causa com a testimoni –sens perjudici que s’hagin ordenat mesures

específiques de protecció que en permetin, a més, l’anonimització– s’han de fer

constar en una peça documental a part, sota la custòdia del lletrat al servei de

l’Administració de Justícia, sense accés de tercers, parts o no del procés –article 236


31

quinquies LOPJ, vigent a partir de l’1 d’octubre de 2015–, llevat que a petició

expressa es justifiqui un clar interès defensiu –per exemple, que la dada del domicili

pugui tenir rellevància defensiva perquè serveixi per qüestionar la credibilitat

objectiva del relat de la persona que afirma haver estat víctima del fet justiciable–.

l. Quan es reclamin dades personals de les víctimes del delicte, objecte del

procés penal, d’altres administracions, organismes públics o entitats privades s’ha

d’advertir l’obligació que siguin transmeses en condicions de discreció que

n’impedeixin l’accés de tercers. A les dades més sensibles només haurien de tenir

accés els funcionaris encarregats de la tramitació de l’expedient sense que els sobres

hagin de ser oberts o les informacions transmeses per format electrònic revelades ni

en els deganats ni en els serveis comuns.

m. Les dades que afectin la intimitat corporal o mèdica de la víctima –el dret a

la confidencialitat clínica– i l’obtenció de les quals hagi estat declarada pertinent als

efectes investigatius s’han d’incorporar a les actuacions en condicions que

n’impedeixin l’accés de tercers no legitimats –carpetes opaques, sobres tancats,

xifrats mitjançant claus informàtiques d’accés restringit en el cas que s’incorporin en

format electrònic–. Per a les parts del procés, cal fer-hi constar les condicions en què

s’hi accedeix, documentant compromisos formals i específics de confidencialitat i

no-divulgació amb advertències de les conseqüències sancionadores que en poden

derivar –sobre protecció constitucional de la confidencialitat clínica, vegeu STC

70/2009–. S’ha de garantir la traçabilitat de l’accés a aquesta informació altament

lesiva del dret constitucional a la intimitat.

n. En cas de víctima estrangera, s’ha de comprovar de manera personal pel

jutge el grau de competència lingüística en alguna de les llengües oficials. Davant de

qualsevol dèficit d’expressió o de comprensió, s’ha de procedir al nomenament

d’intèrpret. No n’hi ha prou amb un coneixement superficial de la llengua del

procés. Cal partir de la idea forta que de l’efectivitat i qualitat del dret a la

interpretació depèn l’eficàcia i la qualitat protectora i garantidora de tots els drets

que integren l’estatut victimològic.

o. En relació amb determinades tipologies delictives i en relació amb víctimes

amb especials relacions d’afectivitat o personals amb el presumpte victimari, s’ha de

garantir la plena imparcialitat de l’intèrpret, de tal manera que la víctima no tingui

reserves o por del que pugui manifestar en presència judicial.

p. A la diligència de declaració d’una persona amb marcadors d’alta

victimització es presenta molt adequat als fins de protecció que el jutge o la jutgessa

abans d’iniciar l’interrogatori li expliqui el sentit de l’acte processal, la seva

estructura, els seus fins i presenti els intervinents –fiscal, advocats de les respectives


32

parts–. Al mateix temps, resulta molt recomanable que el jutge o la jutgessa

assumeixi de manera expressa un compromís actiu amb la persona victimitzada que

ha de declarar que no permetrà que es formulin preguntes que puguin afectar de

manera gratuïta la seva intimitat i dignitat personal.

q. En relació amb la participació de la víctima en el procés: el lletrat de

l’Administració de Justícia serà especialment cautelós en la instrucció de la víctima

sobre el seu dret a ser part, procediment i moment últim en què és viable la

personació (qualificació del delicte en la fase intermèdia). S’haurà d’explicar a la

víctima de la manera més senzilla i didàctica possible quan el seu exercici comporta

càrregues de personació amb advocat i procurador i quan els drets es poden exercir

de manera directa sense necessitat de personació en forma com a part processal.

r. Es lliurarà a la víctima una còpia de la denúncia que formuli.

s. La preconstitució probatòria del testimoni/exploració dels menors d’edat

victimitzats, en particular els menors de 14 anys, s’ha de fer seguint el mètode

conegut com a Cambra Gessel. El jutge o la jutgessa ha de garantir l’estructura

contradictòria de l’acte, però l’accés a la informació s’ha de fer mitjançant un expert

en tècniques d’abordatge protocol·litzades que evitin l’interrogatori directe

suggestiu. L’entrevista s’ha de fer en un espai físic desritualitzat on el menor es

pugui sentir el més còmode possible. L’exploració ha de ser observada pel jutge i les

altres parts del procés, molt en particular la defensa de la persona investigada –ja

sigui en una estança adjacent, amb una finestra amb mirall que impedeixi que el

menor adverteixi la presència de terceres persones o per mitjans de reproducció de la

imatge i el so a distància–. L’expert ha de procurar breus pauses que li permetin

contactar amb les parts als efectes que aquests li indiquin potencials dades o

informacions d’interès per a l’objecte del procés sobre les quals el menor podria ser

explorat. Tota l’exploració ha de ser enregistrada en suport audiovisual.

t. En relació amb el dret a l’assistència jurídica gratuïta:

i. S’informarà la víctima dels requisits per obtenir el reconeixement

del dret a assistència jurídica gratuïta i de la possibilitat de presentar la

documentació davant el jutjat o bé davant el Col·legi d’Advocats.

ii. L’oficina judicial recollirà la documentació per a aquest

reconeixement i la remetrà al Col·legi d’Advocats corresponent.

u. En matèria de protecció de dades:

i. En cap cas no constaran dades personals de les víctimes a la caràtula

o portada de l’expedient judicial.

ii. En cap cas no es publicaran llistes on constin dades de les víctimes o

dels seus familiars.


33

iii. El lletrat de l’Administració de Justícia haurà de garantir que les

dades de la víctima i dels seus familiars siguin tractades d’acord amb la

LOPJ i se n’impedeixi la difusió a tercers.

III.- PROPOSTES EN LA FASE D’ENJUDICIAMENT

a. En els procediments en curs iniciats abans de l’entrada en vigor de l’Estatut,

la primera comunicació que efectuï l’òrgan judicial amb la víctima prèvia a l’acte de

judici oral hauria de:

i. prendre en consideració les particularitats de la comunicació amb el

jutjat d’instrucció (intèrpret i altres) en una eventual declaració sumarial;

ii. recollir, a través del mitjà més senzill possible (telefònic si és

viable), informació sobre les necessitats de la víctima a l’efecte d’entendre i

ser entesa (informació sobre els serveis d’interpretació i traducció

disponibles, art. 5.1 f);

iii. recollir, a través del mitjà més senzill possible (telefònic si és

viable), amb consentiment de la víctima, la seva adreça de correu electrònic

(o altres) a l’efecte de l’art. 7 i en particular per a la comunicació de la

sentència o altres contactes amb l’òrgan judicial.

b. En els procediments en tràmit, on la víctima pot no comptar amb les

informacions previstes en els art. 5 i seg., l’actualització de la informació regulada a

l’art. 5.2 haurà de comprendre tota la que conté l’Estatut i que tingui rellevància en

la fase d’enjudiciament:

i. Indemnitzacions a les quals pugui tenir dret i procediment (art. 5.1

e).

ii. Ajudes i serveis auxiliars per a la comunicació disponibles.

iii. Procediment per exercir drets en cas de víctimes estrangeres.

iv. Serveis de justícia restaurativa disponibles.

v. Reemborsament de les despeses judicials i procediment per obtenir-

ho.

c. La informació abans esmentada no pot contenir-se a la cèdula de citació, per

la qual cosa, un cop incoat un procediment, l’òrgan judicial, a través del lletrat de

l’Administració de Justícia, ha de traslladar a la víctima les informacions

expressades en una comunicació diferent de la de la cèdula de citació, encara que res

no impedeix que puguin ser simultànies.

d. Tot i que la víctima estigui personada com a acusació particular, això no

exclou les obligacions d’informació de drets de l’òrgan judicial o l’obligació de

vetllar pel seu dret d’entendre i ser entesa, per la qual cosa la notificació de les

resolucions s’ha de fer a través del procurador i directament a la víctima al seu


34

correu electrònic (art. 7. F últim paràgraf EV).

e. Si la víctima addueix en la fase d’enjudiciament la seva falta de coneixement

del dret de personar-se, per no haver-ne estat informada, i expressa la intenció de

fer-ho com a acusació particular, se li permetrà que comparegui a l’efecte

d’interessar el que correspongui sobre una eventual nul·litat d’actuacions (i exercici

de recursos).

f. Els jutjats i tribunals garanteixen que la víctima no estigui en contacte amb

el presumpte infractor en el moment previ a la celebració del judici. Es garantiran

tant un circuit d’accés diferenciat com una sala d’espera d’acord amb els paràmetres

expressats a l’apartat I lletres K i L.

g. En cas de no disposar de dependències diferenciades, s’han d’extremar les

mesures per evitar aquest contacte en cas de víctimes especialment vulnerables.

Amb aquesta finalitat, es proposa la citació de la víctima no a la sala de vistes sinó a

la seu de l’òrgan judicial, des d’on serà acompanyada a la sala de vistes en el

moment oportú.

h. En l’acte de judici oral, el jutge o tribunal hauran de valorar la necessitat

d’adoptar mesures de protecció específiques per evitar la victimització secundària i,

en tot cas, quan es tracti de menors o víctimes amb discapacitat i els seus familiars:

i. Col·locació de paravent o ús de circuit de videoconferència en cas

que s’hagi d’evitar la presència a la sala de la víctima.

ii. S’evitarà la formulació de preguntes relatives a la vida privada de la

víctima excepte aquelles declarades pertinents pel jutge o tribunal.

iii. Es podrà acordar la celebració de la vista a porta tancada amb

resolució prèvia motivada.

iv. Es podrà prohibir la divulgació o publicació relativa a la identitat de

la víctima, de dades que en puguin facilitar la identificació de manera

directa o indirecta.

v. Es podrà prohibir l’obtenció, divulgació o publicació d’imatges de la

víctima i els seus familiars.

v. En l’acte de judici oral es garantirà l’assistència d’intèrpret a aquella víctima

que no entén l’idioma oficial. El jutge o tribunal en comprovarà de manera personal

el grau de competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

w. Cal notificar a la víctima les resolucions dictades en la fase d’enjudiciament

següents: sentència, actuacions de presó o llibertat provisional de l’imputat,

actuacions de mesures cautelars, modificació o cessament d’aquestes.

x. Als efectes de facilitar a la víctima la comprensió de qualsevol resolució,

aquesta no es notificarà de manera íntegra, sinó la part dispositiva de la resolució i


35

un breu resum del fonament en llenguatge «clar, senzill i accessible», de conformitat

amb el que estableixen l’art. 4 i 7.1 EV.

IV. PROPOSTES EN LA FASE D’EXECUCIÓ

a. Es considera convenient per garantir els drets de la víctima en aquesta fase

que, un cop incoada la executòria, l’òrgan d’execució procedeixi a:

i. Comprovar que la sentència s’ha notificat a tota víctima, hagi fet ús

o no del dret de l’art. 5.1.m EV.

ii. Actualitzar la fitxa personal de la víctima amb contacte personal amb

ella (preferiblement telefònic).

iii. Comunicar a la víctima les dades de contacte del jutjat penal o

d’executòries, o tribunal. Seria convenient encarregar a un funcionari

concret l’atenció personalitzada a la víctima especialment vulnerable.

iv. Comunicar a la víctima la possibilitat de facilitar al jutge o tribunal

qualsevol informació rellevant per a l’execució tant de la pena com de la

responsabilitat civil.

b. Als efectes de facilitar a la víctima la comprensió de qualsevol resolució, no

se li ha de notificar de manera íntegra, sinó la part dispositiva de la resolució i un

breu resum del fonament en llenguatge «clar, senzill i accessible», de conformitat

amb el que estableixen l’art. 4 i 7.1 EV.

c. En cas de condemna a pena privativa de llibertat:

i. El jutjat o tribunal sentenciador o òrgan d’execució remetrà al jutjat

de vigilància penitenciària fitxa amb informació completa de la víctima en el

cas que aquesta hagi sol·licitat la notificació de les resolucions a l’empara

del que disposa l’art. 5.1 m. Aquesta transmissió es farà de manera que

garanteixi l’absoluta reserva de la informació continguda.

ii. El jutjat o tribunal sentenciador o el JVP informen la víctima de

manera adequada, en llenguatge que li sigui entenedor de l’abast del que

disposa l’art. 5.1.m en aquesta fase als efectes que ratifiqui el desig

expressat de notificació de totes les resolucions. Això es considera necessari

atès el caràcter de les resolucions que se li comuniquen i que poden

incrementar la inseguretat i els temors de la víctima i constituir un nou

factor de victimització secundària.

iii. Reiterada aquesta informació, si la víctima manté el desig de

notificació de les resolucions prevista a l’art. 5.1.m, li ha de ser notificada la

interlocutòria que acordi l’ingrés a la presó per correu electrònic o

enviament postal.

iv. Si la víctima és de delicte de violència de gènere, li ha de ser


36

notificada la resolució en tot cas, llevat que expressi el seu desig de no

rebre-la.

v. Si la víctima manté el desig de notificació de les resolucions que

preveu l’art. 5.1.m, se l’hi ha de traslladar abans de dictar la resolució de

classificació al tercer grau, llibertat condicional i acte previst a l’art. 78.3 del

CP durant el període de cinc dies perquè pugui formular-hi al·legacions.

vi. Cal notificar a la víctima les resolucions dictades pel JVP

relacionades a l’art. 13 EV. S’hi esmentarà expressament que, en cas de

discrepar de la resolució, tindrà un període de cinc dies per manifestar-ho.

vii. S’han de comunicar, així mateix, la posada en llibertat bé per

llicenciament definitiu o per una altra causa, o bé la fugida, en termes

idèntics.

viii. Si en el període de cinc dies la víctima manifesta la seva voluntat de

recórrer, se li informarà que ha d’interposar el recurs de reforma en el

termini de quinze dies amb advocat i procurador.

ix. Si la pena ha estat suspesa, es considera apropiat notificar a la

víctima la interlocutòria de suspensió de la pena només en cas d’imposició

d’obligacions establertes a l’art. 83.1 del CP. En aquest cas, la informació ha

de ser completa, i il·lustrar-la sobre els mecanismes que ha d’activar la

víctima en cas d’incompliment pel penat de les obligacions imposades, amb

transmissió a la víctima de garanties per a la seva seguretat.

d. En cas de condemna a penes d’una altra naturalesa, es notificarà a la

víctima la data d’inici, finalització i abast de la pena de prohibició d’aproximació o

comunicació amb ella, en els termes exposats a l’apartat anterior.

e. En cas de condemna a responsabilitat civil (restitució, reparació o

indemnització de perjudicis):

i. Els béns de la víctima confiscats en el procés es tornaran de manera

immediata en incoar l’executòria si no li van ser retornats amb anterioritat.

ii. S’informarà la víctima de la manera en què rebrà la indemnització o

de la impossibilitat de rebre-la en cas d’insolvència del penat.

iii. S’aconsella requerir la víctima perquè faciliti un número de compte

corrent (IBAN) on rebre els pagaments que realitzi el penat.

iv. En cas d’impossibilitat de pagament total de la indemnització, es

convocarà les parts personades, el penat i el perjudicat a una vista per fixar-

ne el fraccionament. A la vista, el perjudicat podrà aportar proves o facilitar

informació de què disposés sobre la solvència del penat amb l’objectiu de

ser degudament rescabalada.


37

V. PROPOSTES DE JUSTÍCIA RESTAURATIVA

a. En qualsevol fase del procediment, el jutge o tribunal podrà seleccionar

casos susceptibles de mediació, quan consideri que això pot ser beneficiós per a la

víctima del delicte.

b. Un cop seleccionat el cas, es lliurarà ofici a l’Equip de mediació i reparació

penal d’adults per tal que valorin la viabilitat d’iniciar un procés de mediació.

(S’adjunta, com a annex II, exemple d’ofici.)


38

ANNEX I

MODEL DE FITXA PERSONAL DE LA VÍCTIMA

Aquesta fitxa conté informació reservada. S’ha de c onservar en una peça separada o

un sobre tancat en la causa sota la custòdia del ll etrat al servei de l’Administració de

Justícia. Queda prohibida l’exhibició, divulgació i publicació de les dades que conté,

fins i tot a les parts llevat de resolució judicial expressa que ho autoritzi.

Dades personals

1. Nom i cognoms

2. DNI/NIE/passaport

3. Data de naixement

4. Edat

5. Nacionalitat

6. Telèfon

7. Telèfon mòbil

8. Adreça de correu electrònic

9. Domicili

FACTORS ESPECÍFICS DE VULNERABILITAT

Arrelament social, laboral i territorial

1. Estat civil i nombre de fills

2. Familiars pròxims al lloc de residència

3. Dades del familiar que designa en cas de no ser localitzada la víctima

4. En cas de víctimes estrangeres:

a. Situació administrativa a Espanya

b. Temps de residència a Espanya


39

c. Coneixement de les llengües oficials

Comprensió oral

Comprensió escrita

Expressió oral

5. Temps de residència a la localitat on viu

6. Formació acadèmica

7. Titulació o qualificació laboral

8. Treball (modalitat contractual)

9. Salari net anual

10. Antecedents d’intervenció per part dels Serveis Socials d’altres

administracions

11. Capacitat de mobilitat:

Geogràfica

Laboral

Familiar

Situació personal

1. Relació amb el presumpte victimari

Personal/afectiva (preciseu quin tipus i intensitat; si hi havia convivència o no en

el moment del fet presumpte)

Veïnal

Mercantil

Laboral

2. Grau, si escau, de dependència econòmica de la v íctima del presumpte

victimari

3. Persones dependents a càrrec de la víctima


40

4. En cas de víctima dependent, identifiqueu de qui depèn i en quina

mesura

5. Existència de procediments o denúncies previs ad reçades per la

persona victimitzada contra el presumpte victimari i estat de tramitació

6. Estat de salut previ al fet justiciable

7. Identificació de necessitats de tractaments mèdi cs o farmacològics

crònics

8. Estat de salut conseqüent al fet justiciable

Lesions

Seqüeles en el cas que ja estiguin identificades

Repercussions laborals i econòmiques

Repercussions personals

Dades relatives al procés

1. Ha rebut informació sobre els drets de l’art. 5 EV

2. Es vol personar amb advocat i procurador

3. Vol que se li notifiquin totes les resolucions q ue es dictin en la present

causa (incloent-hi l’arxivament previ, la sentència , les resolucions de presó i

posteriors)

4. Expressi els motius pels quals desitja aquesta n otificació

VALORACIÓ GLOBAL DE VULNERABILITA T

Puntueu de l’1 al 10 (1 molt baix - 10 molt alt)

Grau d’autonomia personal

Factors específics de risc per a la integritat física o moral

Repercussions sobre la seva vida privada i familiar


41

Afectació sobre l’esfera de les persones dependents de la víctima

Necessitats prestacionals immediates

D’acord amb el que disposa l’art. 5 LOPD, s’informar à la víctima que com a titular de les dades està

obligada a facilitar-les. Les dades recollides en l a present fitxa s’introduiran a la base de dades ju dicial

per al seu ús exclusiu en aquest expedient a fi de garantir-ne els drets que com a víctima se li

reconeixen a la Llei 4/2015 de 27 d’abril, d’estatu t de la víctima. El titular de les dades pot exercir els

drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposici ó. El responsable del tractament de les dades és

l’Administració de Justícia.


42

ANNEX II

Exemple d’ofici de mediació (en paper d’ofici)

Jutjat ___________ núm. _________ de ______________________

Adreça

Telèfon i fax

Procediment:

Fets:

Parts:

En compliment de la resolució dictada en el procediment de referència al

marge, us adreço el present ofici amb l’objecte de sol·licitar que valoreu la

possibilitat d’iniciar un procés de mediació entre la part denunciada, Sr./Sra., i

la part perjudicada en el procediment i els fets detallats. En el supòsit que es

porti a terme el procés de mediació, requerim que se n’informi aquest jutjat.

Denunciat/da - Imputat/da:

Nom i cognoms:

_______________________________________________________

DNI/NIE/passaport:

_______________________________________________________

Adreça:

_______________________________________________________________

__

Població: _______________Codi postal: _________Telèfon

________________________

Denunciant – Perjudicat/da:

Nom i cognoms:

__________________________________________________________

DNI/NIE/passaport:

_______________________________________________________

Adreça:

_______________________________________________________________

__

Població: _______________Codi postal: _________Telèfon

________________________


43

Abreviatures: EV: Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’estatut de la víctima del delicte (entrada en vigor el 28

d’octubre de 2015).

LECrim: Llei d’enjudiciament criminal.

LOPJ: Llei orgànica del poder judicial.

Directiva: Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de

2012, per la qual s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de

les víctimes de delictes, i per la qual se substitueix la Decisió marc 2001/220/JAI del

Consell.

L'impacte de l'estatut de la v ctima del delicte en el ... · PDF filejudici oral. IV....

Documents

Transcript of L'impacte de l'estatut de la v ctima del delicte en el ... · PDF filejudici oral. IV....