Libro Fiestas Mutxamel 2012

384

description

Libro de las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel 2012

Transcript of Libro Fiestas Mutxamel 2012

Page 1: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 2: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 3: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Con este Llibret queremos hacer un homenaje a la gente que se dedica a la indumentaria festera, ya sean profesionales del sector textil, diseñadores, gente que confecciona los trajes, los que se dedican a la marroquinería, a los bordados, a la bisuteria, a la confección de gorros, a la zapatería,... como a los/las que se dedican de manera particular a preparar nuestros trajes, para que el dia 10 de septiembre lo tengamos todo listo a la hora de la entrada.

A todos ellos queremos homenajear, reconociedo su labor, su trabajo muchas veces artesanal, su dedicación y sobre todo su pasión por mantener y engrandecer nuestras fiestas de Moros y Cristianos.

El Equipo de Realización del LLibret.Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel.

La Indumentaria festeranuestra inspiración

La Indumertària festera: la nostra inspiració

1

Page 4: Libro Fiestas Mutxamel 2012

MENCIÓ ESPECIAL A LA MILLOR OBRA D’ARTISTA RESIDENT A MUTXAMEL: José Carlos Pastor Arnau

Page 5: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Mut

xam

el 2

012

Fest

es d

e Mor

os i

Crisita

ns

Fies

tas d

e Mor

os y

Cris

tiano

s

Page 6: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 7: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 8: Libro Fiestas Mutxamel 2012

6

Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a Nuestra Señora la Virgen de Loreto

MUTXAMEL 2012

Page 9: Libro Fiestas Mutxamel 2012

7

Page 10: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 11: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 12: Libro Fiestas Mutxamel 2012

10

EDITAComisión de Fiestas de Moros y Cristianos

DIRECCIÓNRaquel Contreras Cabot

COLABORANM. Loreto Riera AlberolaManuel Alberola MarcoPedro Miguel Planelles Riera

PUBLICIDADJosé Ferrández CulleraIván Carrasco Almada

PORTADAJuan Diego Ingelmo BenaventeGanador del Concurso del cartel de fiestas 2012

DISEÑO Y MAQUETACIÓN

FOTOMECÁNICA E IMPRESIÓNSuch Serra

FOTOGRAFÍAS CEDIDAS POR:Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos(Iván Carrasco y Mercedes González)Archivo MunicipalFoto Estudio ZambranaFarina y Syla FotógrafosNatalia CánovasParticulares

Equipo de realización del llibret

Page 13: Libro Fiestas Mutxamel 2012

11

Los

artíc

ulos

y c

olab

orac

ione

s pu

blic

adas

en

esta

rev

ista

, re

fleja

n la

opi

nión

de

sus

auto

res

y no

pre

supo

nen

la o

pini

ón d

e la

ent

idad

edi

tora

.

Junta DirectivaComisión de Fiestas

PRESIDENTE Pedro Miguel Planelles Riera

VICE-PRESIDENTE 1º M. Loreto Cantó MartínezVICE-PRESIDENTE 2º Pablo Contreras LópezVICE-PRESIDENTE 3º Isaías Contreras López

TESORERA M. Carmen Ramos Martínez

SECRETARIO José Manuel Poveda García

CRONISTA OFICIAL Mercedes Domínguez Alberola

ALCALDES DE FIESTAS Francisco Sellés MartínezJosé Poveda BlascoJosé Vicente Ferrández Fuentes

ASESOR JURÍDICO Guillermo Forner MarcoASESOR MUSICAL Emilio Llorca Doménech

DELEGADO PROTOCOLO M. Loreto Cantó Martínez

DELEGADOS ARTÍSTICOS Vicente Gomis DoménechMercedes González Lloret

DELEGADOS LLIBRET Raquel Contreras CabotM. Loreto Riera Alberola

DELEGADO REVISTA MÚSICA I FESTA Cristina Verdú Sala

DELEGADO INFORMÁTICO Pablo Contreras López

DELEGADO EMBAJADAS Juan Campos GómezDELEGADOS TIROTEO M. Loreto Riera Alberola

José Manuel Poveda GarcíaVictor Brotons Pastor

DELEGADOS PATRIMONIO Y CASAL Pedro Ruiz GonzálezSantiago Lapaz Cañadas

DELEGADO LOTERÍAS Manuel Alberola MarcoDELEGADO CASTILLO Rafael García Urios

DELEGADO SEGURIDAD José Vicente Ferrández FuentesDELEGADO CASAL FESTER Francisco Carrasco Almada

Page 14: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 15: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 16: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 17: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 18: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 19: Libro Fiestas Mutxamel 2012

1. llibret de festes i junta directiva libro de fiestas y junta directiva_10 2. les nostres autoritats nuestras autoridades_273. cròniques oficials festes 2010 crónicas oficiales fiestas 2010 _494. programa d´actes programa de actos_915. fins sempre càrrecs festers hasta siempre cargos festeros _996. càrrecs festers cargos festeros _1237. les nostres comparses nuestras comparsas _1498. els nostres festers les nostres esquadres nuestros festeros nuestras escuadras _1719. passat i futur de la festa pasado y futuro de la fiesta _20910. la música la música _23711. dades històriques datos históricos _24712. el nostre poble nuestro pueblo _26913. col.laboracions literàries colaboraciones literarias _28714. guía comercial guia comercial _327

SumarioSUMARI 2012

Page 20: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 21: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 22: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 23: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 24: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 25: Libro Fiestas Mutxamel 2012

El S

alva

dor. N

uestro

Pat

rón

Page 26: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Venta Diego Alfonso Xii, 55 96 595 40 06Paperges Tirant Lo Blanc, 2 965 950 210Dolc i Tendre Tiran Lo Blanc, 2 965 951 270Tj Bikes Avenida Alcoy 965 950 044Piensos y Abonos Bersan Avenida Alcoy 622 175 511Espai Lector Nobel Avenida Carlos Soler, 77 965 951 220Administración Lotería Nº 1 Avenida Carlos Soler, 58 96 595 37 27 Cafetería C'alejandro Avenida Carlos Soler, 47 630 124 178Carnicería Juan Pablo Avenida Carlos Soler, 107 96 595 27 81Perfumería Serprix Avenida Carlos Soler, 20 670 383 011Confección Lara Avenida Carlos Soler, 15 96 595 28 62Fotografía Zambrana Avenida Carlos Soler, 19 96 595 20 90Fotos Farina Avenida Carlos Soler, 97 96 595 53 14Frutería Valero Avenida Carlos Soler, 61 610 441 777Joyería El Dorado Avenida Carlos Soler, 26 96 595 27 79Mercería Corsetería Cris Avenida Carlos Soler, 31 96 595 22 45Papelería Sala Avenida Carlos Soler, 39 96 595 39 74Milenrama Avenida Carlos Soler, 14 96 637 45 13Pollos Asados Javi Avenida Carlos Soler, 30 96 595 58 70Viajes Ruta Jove Mutxamel Avenida Carlos Soler, 9 965 957 073Cafetería Dober Avenida De Valencia, 18 96 595 32 00Ferretería Mutxamel Avenida De Valencia, 3 616 527 326Carnicería Enri Avenida De Valencia, 3 96 595 40 48Papelería El Palau Avenida De Valencia, 8 96 595 21 93Seguros Aitana Broker Avenida De Valencia, 14 96 595 36 61Administración El Campanar Avenida De Valencia, 14 96 595 53 91Óptica Mutxamel Del Mar, 33 96 595 27 26Frutería Verónica-María José Del Mar, 35 96 595 24 67Papelería Entrelineas Del Mar, 33 96 595 12 25Bar Restaurante Candy Del Mar, 26Peluquería Mamen Del Mar, 33 965 955 780Estanco Nº 2 Del Mar, 13 96 595 22 32Juguetes El Molinet Del Mar, 26 606 94 46 89Huevos Navas Novelda, 17 639 069 049Supermercado Gama Músico Rafael Albert 966 372 872Carninas Ximo Elda, 25 96 595 50 41Frutería Rosa Mari Elda, 26 Sin NumeroModas Loli Elda, 17 96 595 26 22Supermercado Rosa Mari Elda, 17 96 595 58 54Carnicería Juvic Elda, 28 96 595 36 95Muebles Elma San Francisco, 65 96 595 52 76Fotos Farina Francisco Martínez Orts, 1 96 595 53 14Carnicería Hnos. Ramos Francisco Martínez Orts, 1 96 595 36 91Boutique Infantil "No Ta Junto" Hnos., Pérez Lledo, 9 96 595 20 70 Les Tapes De La Iaia Hnos., Pérez Lledo, 6 96 595 29 12Peluquería Nuevo Estilo Hnos., Pérez Lledó, 2 965 950 807Frutería Amparin Mercado Central-Puesto 2 96 565 00 84Bar El Mercado Mercado Central-Puesto 4 630 029 856Panadería Bollipan Moli Gosalbez, 20, P.Ind. Riodel 96 595 14 91Carnicería Torregrosa Paseo De La Constitución, 14 96 595 27 81Panadería N. Señora De Loreto Pió Xii, 13 96 595 50 42Prensa La Plaza Plaza Nueva, 4 96 595 69 81Panadería Loreto El Forn San Antonio, 2 96 595 32 74Lencería Neus Plaza Sant Roc, 5 96 595 14 27Óptica Sant Roc Plaza Sant Roc, 7 96 595 10 13Hogar y Descanso Ramón Y Cajal, 4 96 595 39 01Frutería Alicia Ramón Y Cajal, 3 96 595 31 18Imprenta Txetxu Ramón Y Cajal, 21 96 595 26 47Pub The Bains Ramón Y Cajal, 19 965 957 012Frutería Paco Soledad, 9 96 595 62 43Carnicería La Mancha Virgen De Las Mercedes, 78 966 59 34 31Díaz Ruiz Publicidad, S.L. Virgen De Las Mercedes, 63 965 956 548Artículos De Baño D´Jopcri Virgen De Las Mercedes, 80 607 99 63 70Tresillos Pepe Virgen De Las Mercedes, 71 96 595 24 21Carnicería Soler Virgen De Las Mercedes, 54 96 595 56 94Team Competición Virgen De Las Mercedes, 63 965 955 435Floristería D`Arrels Virgen De Las Mercedes, 26 96 637 45 54Panadería La Merced Virgen De Las Mercedes, 18 96 595 33 60Asesoria Fiscal Izquierdo Virgen Del Pilar, 105 965 952 258Bodega Gómez Virgen Del Pilar, 81 96 595 17 98CES Mutxamel Virgen Del Pilar, 59 95 595 51 46Ropa Infantil Cerezas Verdes Virgen Del Pilar, 32 96 595 39 23Electrodomésticos Vimar Virgen Del Pilar, 79 96 595 32 78Ferretería Pérez Virgen Del Pilar, 91 965 951 766Mesón Ino Virgen Del Pilar, 94 96 595 14 22Sabor De La Tierra Virgen Del Pilar, 68 965 956 456Línea Dona, Cb. Virgen Del Pilar, 67 966 371 594Mediatec Online Virgen Del Remedio, 77 966 389 450Imagen Orpe Virgen Del Remedio, 71 96 595 24 83Bisutería Amapola Virgen Del Remedio, 73 966 59 33 46Nenes y Nenas Virgen Del Remedio, 14Modas Leyma La Pau, 12 966 593 600Frutería La Pau La Pau, 7 685 140 220Panadería Emaene La Pau, 17 96 595 56 79Ropa Hogar Zabel La Pau, 10 965 956 291Consumibles Recicorb La Pau, 15 965 951 259Floristería Entreflores Mestre Sala Marco, 5 96 595 39 92Cafetería La Pau Felipe Antón, 36Peluqueros U-Dos Camí La Rula, Esquina R.Albert 965 95 52 94Academia Mundet, S.L. Serra De La Grana 965 950 185Yaiza´S Oriola, 18 - Local 3 638 376 685Chama Peluqueros Oriola, 18 - Local 3 966 292 604Ángeles y Diablillos Oriola, 16 - Local 7 653 173 663Elena Mateo Oriola, 11 - Local 11 965 954 057Cafetería Brisa Avenida Alicante, 6 965 951 548Peluquería Fernández Quesada Avenida Alicante, 26 96 595 59 94Munana, ecotienda yactividades alternativas

Escorpio, 1 - C.C. La Almajada 650 633 054

Saluda al pueblo de

Mutxamel en sus

fiestas patronales de

Moros y Cristianos

La Asociación de Comerciantes de Mutxamel

Page 27: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 28: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 29: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Nos

tres Au

torit

ats

Nuestra

s Aut

orid

ades

SS.MM. L

os R

eyes d

e E

spañ

a_29

Sal

uda

Pres

iden

te G

ener

alita

t_31

Sal

uda

Pres

iden

ta D

iput

ació

n Pr

ovin

cial

_33

Salud

a Alc

aldía

_35

Salud

a Pr

esid

ente

Comisi

ón de

Fies

tas_

37 S

alud

a Re

gidor

de

Fest

es_3

9 Sal

uda

Pres

iden

te

UNDEF

_41 S

alud

a Cur

a Pá

rroc

o y

Vicar

io_4

3

Page 30: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 31: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Saluda de Sus Majestades Los Reyes de España

29

Page 32: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Esther Carratalà Poveda

Page 33: Libro Fiestas Mutxamel 2012

31

Mutxamel vive sus días grandes durante el mes de septiembre, coincidiendo con las celebraciones en honor a su patrona, la Mare de Déu del Loreto, y con ese motivo miles de personas se unen en sus calles y plazas para saborear unos momentos únicos. La fiesta de Moros y Cristianos se convierte en un espléndido contrapunto a la rutina diaria y atrae con su belleza y vistosidad a un gran número de visitantes que quieren compartir con los vecinos estas fechas entrañables.

Religiosidad, tradición e historia van de la mano a lo largo de estas jornadas, acompañadas por la gastronomía típica, por la música, la pólvora y un buen número de costumbres muy arraigadas que se transmiten de generación en generación y constituyen una parte muy querida de nuestra personalidad.

Año tras año, las fiestas patronales en honor a la Mare de Déu del Loreto hacen de Mutxamel un gran punto de encuentro, y los diversos actos que protagonizan Moros y Cristianos se convierten en el centro de todas las miradas y en una formidable tarjeta de visita que proyecta nuestra mejor imagen hacia todo el mundo, la de una sociedad que da lo mejor de sí misma en el trabajo y en la fiesta, y que sabe como ninguna otra valorar esas dimensiones.

Desde estas líneas quisiera unirme con mi más cordial saludo a todos los que con su esfuerzo a lo largo del año hacen posible estas magníficas celebraciones de Moros y Cristianos de Mutxamel en honor a la Mare de Déu del Loreto, y hacer llegar también a los vecinos mis mejores deseos para el futuro.

Mutxamel viu els seus dies grans durant el mes de setembre, coincidint amb les celebracions en honor a la seua patrona, la Mare de Déu de Loreto, i amb eixe motiu milers de persones s’unixen als carrers i les places per a assaborir uns moments únics. La festa de Moros i Cristians es convertix en un esplèndid contrapunt a la rutina diària i atrau amb la seua bellesa i vistositat un gran nombre de visitants que volen compartir amb els veïns estes dates entranyables.Religiositat, tradició i història van de la mà al llarg d’estes jornades, acompanyades per la gastronomia típica, per la música, la pólvora i un bon nombre de costums molt arrelats que es transmeten de generació en generació i constituïxen una part molt estimada de la nostra personalitat.Any rere any, les festes patronals en honor a la Mare de Déu de Loreto fan de Mutxamel un gran punt de trobada. I els diversos actes que protagonitzen Moros i Cristians es convertixen en el centre de totes les mirades i en una formidable targeta de visita que projecta la nostra millor imatge cap a tot el món, la d’una societat que dóna el millor de si mateixa en el treball i en la festa, i que sap, com cap altra, valorar eixes dimensions.Des d’estes línies voldria unir-me, amb la més cordial salutació, a totes i a tots els que amb el seu esforç, al llarg de l’any, fan possible estes magnífiques celebracions de Moros i Cristians de Mutxamel en honor a la Mare de Déu de Loreto, i vull també fer arribar, de tot cor, als veïns i veïnes els millors desitjos per al futur.

PresidentAlbert FabraGeneralitat Valenciana

Page 34: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Esther Carratalà Poveda

Page 35: Libro Fiestas Mutxamel 2012

33

Un año más, Mutxamel se prepara para disfrutar de las fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto, una celebración con una larga tradición que me complace compartir con todos vosotros a través de las páginas de esta publicación impulsada por la Comisión de Fiestas.

Septiembre está marcado de forma especial en vuestro calendario, como sinónimo de tradición, entusiasmo, emoción y sentimiento compartido. La ofrenda de flores, la procesión, las entradas moras y cristianas, la espectacular representación de la conquista del castillo o los desfiles majestuosos llenarán de luz, color y emotividad los calles de Mutxamel e invitan a todos a sumarse a una celebración declarada Fiesta de Interés Turístico Provincial.

El año pasado tuve la oportunidad de disfrutar con vosotros de las fiestas de Moros y Cristianos, de compartir unas horas inolvidables para poder comprobar, una vez más, la hospitalidad y el afecto que siempre han caracterizado los vecinos y vecinas de Mutxamel.

Como presidenta de la Diputación de Alicante quiero, finalmente, expresar mi reconocimiento más sincero a todas las comparsas, a todas las festeras y festeros por la tarea que realizáis. Con el convencimiento de que las ilusiones que habéis puesto en esta celebración se verán claramente cumplidas, os animo, con el resto de vecinos y visitantes, a disfrutar con armonía y entusiasmo de estas fiestas en honor a la Virgen del Loreto. No cambies Mutxamel, no pierdas nunca el alma de la fiesta.

Un any més, Mutxamel es prepara per a disfrutar de les festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, una celebració amb una llarga tradició que em complau compartir amb tots vosaltres a través de les pàgines d’esta publicació impulsada per la Comissió de Festes.

Setembre està marcat de forma especial en el vostre calendari, com a sinònim de tradició, entusiasme, emoció i sentiment compartit. L’ofrena de flors, la processó, les entrades mores i cristianes, l’espectacular representació de la conquesta del castell o les desfilades majestuoses ompliran de llum, color i emotivitat els carrers de Mutxamel i conviden a tots a sumar-se a una celebració declarada Festa d’Interés Turístic Provincial.

L´any passat vaig tindre l’oportunitat de disfrutar amb vosaltres de les festes de Moros i Cristians, de compartir unes hores inoblidables per poder comprovar, una vegada més, l’hospitalitat i l’afecte que sempre han caracteritzat els veïns i veïnes de Mutxamel.

Com a presidenta de la Diputació d’Alacant vull, finalment, expressar el meu reconeixement més sincer a totes les comparses, a totes les festeres i festers per la tasca que hi realitzeu. Amb el convenciment que les il·lusions que heu posat en esta celebració es veuran clarament complides, vos anime, amb la resta de veïns i visitants, a disfrutar amb harmonia i entusiasme d’estes festes en honor a la Mare de Déu del Loreto. No canvies Mutxamel, no perdes mai l´anima de la festa.

PresidentaLuisa Pastor LilloDiputación de Alicante

Page 36: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 37: Libro Fiestas Mutxamel 2012

35

Queridos amigos y vecinos,

Mutxamel se prepara con orgullo para la celebración de las Fiestas Patronales en honor de la “Virgen de Loreto”.

Hay que buscar un hueco en las agendas y concedeos unos días para disfrutar de la fiesta y de nuestro municipio.

Desde las Fiestas del Ravalet hasta el día de los borrachos hay que dejar de lado las preocupaciones y salir a la calle.

No podemos permitir que la vida cotidiana nos haga abandonar nuestros sueños, por lo que os invito a disfrutar de aquellas pequeñas cosas que desde niños hemos compartido en el bullicio de la fiesta con amigos, vecinos y visitantes.

Son fiestas de mayores, de jóvenes y niños, son fiestas de familia, de día, de sol, son fiestas donde todos compartimos, nos enseñamos, nos escuchamos y sobre todo nos reímos y emocionamos juntos.

Es tiempo de desfiles, de música y bailes de madrugada, de comidas entre amigos y recorridos de barracas. Disfrutemos de Mutxamel, porque nos lo merecemos.

Para terminar deseo agradecer a la Comisión de Fiestas, y especialmente a su Presidente, Pedro Miguel Planelles, su compromiso y el intenso esfuerzo realizado para que las Fiestas alcancen su más alto nivel, y se puedan constituir en una referencia regional de la Comunidad Valenciana.

Un afectuoso saludo.

Benvolguts amics i veïns,

Mutxamel es prepara amb orgull per a la celebració de les Festes Patronals en honor de la Mare de Déu de Loreto.

Cal buscar un buit en les agendes i concedir-se uns dies per a disfrutar de la festa i del nostre municipi.

Des de les Festes del Ravalet fins al dia dels borratxos cal deixar de costat les preocupacions i eixir al carrer.

No podem permetre que la vida quotidiana ens faça abandonar els nostres somnis, per la qual cosa vos convide un any més a gaudir de tot allò que des d’infants hem compartit en el rebombori de la festa amb amics, veïns i visitants.

Són festes de majors, de jóvens i xiquets, són festes de família, de dia, de sol, són festes on tots compartim, aprenem, escoltem i sobretot ens riem i emocionem junts.

És temps de desfilades, de música i balls de bon matí, de dinars entre amics i recorreguts de barraques. Gaudim de Mutxamel, perquè ens ho mereixem.

Per a acabar vullguera agrair a la Comissió de Festes, i especialment al seu President, Pedro Miguel Planelles, el seu compromís i l’intens esforç realitzat perquè les Festes aconseguisquen el nivell més alt i es puguen constituir en una referència regional de la Comunitat Valenciana.

Una salutació ben afectuosa.

Alcaldede Mutxamel

Sebastian-

Gallardo-Canadas

Page 38: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 39: Libro Fiestas Mutxamel 2012

37

PresidentPedro Miguel

Planelles Riera

de la Comissió de FestesQueridos amigos:

Una vez más, el llibret de festes me brinda la oportunidad de dirigirme a todos los festeros, mutxameleros y a cuantas personas nos visitan en nuestras Fiestas de Moros y Cristianos.

En esta ocasión me resulta un poco más difícil el dirigirme a vosotros, y el motivo no es otro, que es nuestro último año al frente de la Comisión. Es el momento de valorar el trabajo realizado y, sobretodo, de agradecer la desinteresada colaboración con la que he contado por parte de comisionados, Ayuntamiento, Presidentes de Comparsas, Cargos Festeros, festeros y mutxameleros en general durante estos cuatro años.

Cuando asumimos el cargo, fuimos conscientes de la responsabilidad y el reto que teníamos, y más aun viendo la situación socio-económica en la que nos encontrábamos. Creo que todos podemos sentirnos satisfechos y orgullosos de nuestras fiestas.

Solamente me queda deciros, GRACIAS.

Esperamos con impaciencia los días que faltan para que la música y el perfume embriagador de la pólvora inunden nuestras calles, donde no importará el año transcurrido, pues la amistad perdurará por siempre… amistad que la Comisión de Fiestas quiere compartir con todos vosotros, en los que deseamos sean unos días llenos de alegría y buenos momentos para recordar.

¡¡¡FELICES FIESTAS!!!

Benvolguts amics:

Una vegada més el llibret de festes em brinda l’oportunitat de dirigir-me a tots els festers mutxamelers i a totes les persones que ens visiten en les nostres Festes de Moros i Cristians.

En esta ocasió em resulta un poc més difícil dirigir-me a vosaltres perquè és l’últim any al capdavant de la Comissió. És el moment de valorar el treball realitzat i, sobretot, d’agrair la desinteressada col·laboració amb què he comptat per part de comissionats, Ajuntament, Presidents de Comparses, Càrrecs Festers, festers i mutxamelers en general durant estos quatre anys.Quan vam assumir el càrrec, vam ser conscients de la responsabilitat i el repte que teníem, i més inclús veient la situació socioeconòmica en què ens trobàvem. Crec que tots podem sentir-nos satisfets i orgullosos de les nostres festes.

Només em queda dir-vos, GRÀCIES.Esperem amb impaciència els dies que falten perquè la música i el perfum embriagador de la pólvora inunden els nostres carrers, on no importarà l’any transcorregut, perquè l’amistat perdura per sempre...

Amistat que la Comissió de Festes vol compartir amb tots vosaltres, en els que desitgem que siguen uns dies plens d’alegria i bons moments per a recordar.

BONES FESTES!!!

Page 40: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 41: Libro Fiestas Mutxamel 2012

39

Estimados vecinos y festeros:

Escribir el tradicional saluda para el llibret de festes, tarea encomendada por el Presidente de la Comisión al concejal de turno, es todo un honor. Si a esto le añadimos que el concejal sea festero es una satisfacción doble, tener la oportunidad de dirigirse al colectivo festero es algo muy gratificante, porque no solo se saluda , se siente la fiesta, nuestra fiesta, una de las más importantes de Alicante así están catalogadas y pronto lo serán de la Comunidad Valenciana, con su reconocimiento autonómico. Pero no es lo más importante, lo que realmente interesa es que son las nuestras, las que sentimos y vivimos desde hace muchos años.Entrando en el motivo de este saluda, que no es otro, que el de desear lo mejor para estas fiestas a todos: festeros, vecinos y visitantes, pediros que los valores que nos diferencian sigan siendo este año como los que hemos ido heredando de los que nos han precedido y saber infundirlos en las nuevas generaciones, pues es ahí donde radica el sentido de nuestra fiesta.Espero que las viváis en las avenidas, calles, plazas, barracas, casas y en cualquier lugar y momento donde suene la música, haya otro festero o amigo y no falte una “llagrimeta de sequet”.Para terminar pediros a todos, que participéis de los actos oficiales, de los que no lo son tanto y sepáis estar en cada momento a la altura y a los no festeros un poquito de tolerancia pues estos días se pasan mas rápido de lo que parece.

Que disfrutéis de estas, nuestras fiestas.

Estimats veïns i festers:

Escriure el tradicional saluda per al llibret de festes, tasca encomanada pel President de la Comissió al regidor de torn, és tot un honor. Si a açò afegim que el regidor siga fester és una satisfacció doble. Tindre l’oportunitat de dirigir-se al col·lectiu fester és molt gratificant, perquè no sols se saluda, se sent la festa, la nostra festa, una de les més importants d’Alacant. Així estan catalogades, i prompte ho seran de la Comunitat Valenciana amb el seu reconeixement autonòmic. Però no és el més important, el que realment interessa és que són les nostres, les que sentim i vivim des de fa molts anys.Entrant en el motiu d’este saluda, que no és altre que el de desitjar el millor per a estes festes a tots: festers, veïns i visitants, vull demanar-vos que els valors que ens diferencien continuen sent enguany els mateixos que hem anat heretant dels que ens han precedit i saber infondre’ls en les noves generacions, perquè és ací on radica el sentit de la nostra festa.Espere que les visqueu a les avingudes, carrers, places, barraques, cases i en qualsevol lloc i moment on sone la música, hi haja un altre fester o amic i no falte una ‘llagrimeta de sequet’.Per a acabar vull demanar-vos a tots i a totes que participeu dels actes oficials i dels que no ho són tant, i que sapieu estar en cada moment a l’altura. I, als no festers, un poquet de tolerància perquè estos dies passen més ràpid del que sembla.

Que les disfruteu, les nostres festes.

RegidorJuan VicenteFerrer Gomis

de Festes de Mutxamel

Page 42: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 43: Libro Fiestas Mutxamel 2012

41

Festeros y festeras de MUTXAMEL.

De nuevo nos encontramos a las puertas de nuestras fiestas de Moros y Cristianos y tengo el gusto de dirigirme al Pueblo de Mutxamel un año más por medio de estas líneas nos adentrarnos en los domicilios, a través de la lectura, de quienes son destinatarios de esta publicación. Y, como un tópico más, aprovechamos esta incursión para transmitir el mensaje de alegría, música y pólvora que nos une todos los años durante las fiestas de moros y cristianosOs lanzo desde aquí un mensaje de cordialidad, no sin antes destacar el trabajo callado que durante todo el año realizan las personas que hacen posible el correcto desarrollo de nuestras fiestas preparando hasta el más mínimo detalle; Al Ayuntamiento, a la Comisión de Fiestas de Moros i Cristians, a todas las directivas de las comparsas agradezco, por tanto, de antemano su esfuerzo y su colaboración, para llevar a buen puerto y hacernos estar orgullosos de “las Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel” .Quiero insistir en la idea de que la fiesta tiene un poder evocador, que para cada uno o una de nosotros es diferente según haya sido nuestra experiencia festera, de tal manera que podemos decir que la Fiesta brota del corazón de los festeros, de la memoria de ese corazón, y si no fuese así, si la fiesta no brotase del corazón de los festeros, la fiesta sería un espectáculo, incluso magnífico, pero frío y vacío de contenido.Auguremos un futuro en donde a través de la actividad festera se siga dialogando entre personas que contengan en ella un punto de unión. Y con el deseo de confraternización, hermandad y tolerancia, mi deseo más sincero para que todo el pueblo de Mutxamel disfrutéis con vuestras Fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Virgen de Loreto, junto a todos los visitantes que acudimos durante esas fechas a vuestra población.

Felices fiestas a todos.

Festers i festeres de MUTXAMEL.

De nou ens trobem a les portes de les vostres festes de Moros i Cristians i tinc el gust de dirigir-me al poble de Mutxamel un any més, a través de la lectura per mitjà d’estes línies en endinsar-nos en els domicilis dels destinataris d’esta publicació. I, com un tòpic més, aprofitem esta incursió pacífica per a transmetre el missatge d’alegria, música i pólvora que ens unix tots els anys durant les festes de Moros i CristiansVos llance des d’ací un missatge de cordialitat, no sense abans destacar el treball callat que durant tot l’any realitzen les persones que fan possible el correcte desenvolupament de les festes, preparant fins al detall més xicotet:. A l’Ajuntament, a la Comissió de Festes de Moros i Cristians, a totes les directives de les comparses agraïsc, per tant, per endavant, el seu esforç i la seua col·laboració, per a portar a bon port i fer-nos estar orgullosos de “les Festes de Moros i Cristians de Mutxamel” .Vull insistir en la idea que la festa té un poder evocador, que per a cada un o una de nosaltres és diferent segons haja sigut la nostra experiència festera, de tal manera que podem dir que la Festa brolla del cor dels festers, de la memòria d’eixe cor, i si no fóra així, si la festa no brollara del cor dels festers, la festa seria un espectacle, inclús magnífic, però fred i buit de contingut.Augurem un futur on a través de l’activitat festera es continue dialogant entre persones que continguen en ella un punt d’unió. I amb el desig de confraternització, germanor i tolerància, amb la cordialitat més sincera per a tot el poble de Mutxamel, el president i els directius d’UNDEF vos desitgen que disfruteu amb les vostres Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, al costat de tots els visitants que acudim durant eixes dates a la vostra població.

Bones festes a tots.

Presidentede la UNDEF

Francisco Lopez Perez- -

Page 44: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 45: Libro Fiestas Mutxamel 2012

43

Devoción a la Virgen de Loreto

Devoción: “Amor, veneración y fervor religioso” “Manifestación externa de estos sentimientos”

Devoción popular a María se refiere a hechos transmitidos tradicionalmente y que han influido notablemente en la identidad cultural de quienes los viven. Suelen estar unidos a un lugar y a la historia de una población.

Estas definiciones del diccionario de la Academia Española se contemplan plenamente en nuestro pueblo. Hablar de amor a la Virgen de Loreto, es hablar de Mutxamel. “Fiel esta villa os adora”.

La devoción popular de tantos siglos de la Virgen de Loreto ha influido notablemente en la identidad cultural de Mutxamel y en la historia de nuestra población. “Virgen de Loreto, patrona admirable, de los cielos Reina, de este pueblo Madre.” “Viva la Madre adorada, Virgen santa de Loreto, Mutxamel canta contento. Viva su Patrona amada.”

Un pueblo que se alegra y hace fiesta por la vuelta de su patrona: “tú devuelves la alegría a tu pueblo que lloraba, porque triste no encontraba, la perla que perdió un día.”

Y todos los años en Septiembre esta devoción se hace vida y fiesta en los

moros y cristianos y va haciendo historia de nuestro pueblo.

No sólo en septiembre sino durante todo el año, su presencia y recuerdo nos acompaña:

-Diciembre: día 10 el Santo de la Virgen de Loreto. -Marzo: Alborada, novena, la Lágrima y Besá a la Virgen de Loreto.-Domingo de Resurrección: procesión con el Santísimo y la Mare de Déu de Loreto..-19 de Mayo: La venida de la Virgen de Loreto.-Septiembre: Alborada, misa Mayor y procesión en honor a la Virgen de Loreto, en agradecimiento por haber salvado a sus hijos de la furia de las aguas.

Que ella, la madre, la Virgen de Loreto, nos acompañe siempre. Y su devoción nos lleve a ser un pueblo siempre solidario y respetuoso de todo ser humano, ella lo fue. Pues todo ser humano por el hecho de ser humano es digno de respeto y admiración.

Nuestro saludo a todos los hijos/as de Mutxamel. A los que nos visitáis estos días de hermosas fiestas. A los enfermos. Pedimos a la Mare de Déu por todos.

Nuestro saludo y agradecimiento al Presidente y Comisión de Fiestas y a todos los que trabajáis por el esplendor de la Festa.

Vuestros curas: Juan Antonio y Estanis

Juan Antonio y Estanis

Cura Párroco y Vicario

Page 46: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 47: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 48: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 49: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 50: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 51: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Cro

nique

s O

ficia

ls F

este

s 20

11

-

Cróni

cas O

ficia

les F

iest

as 2

011

49

Conci

erto

de

Mús

ica

Fest

era_

50 N

uestro

Pre

goner

o: J

. Raf

ael P

ascu

al V

ilapla

na_5

2

Preg

ón de

Fies

tas d

e Mor

os y

Cris

tiano

s 2011_

55 C

róni

ca d

e Fi

esta

s 2011_

62 Da

tos

Mus

ical

es d

e la

Fie

sta

2011_

78 C

róni

ca M

ig A

ny 2

011_80

Page 52: Libro Fiestas Mutxamel 2012

50

de Música FesteraConciertoXIX

a profesor d’orquestra i cor.

En el camp de la composició, ha escrit diferents obres, tant per a banda com per a grups instrumentals. Ha escrit també música per a ballets i música de cambra, i les seues obres han estat utilitzades per diferents grups de teatre per als seus espectacles.

Ha format part com a jurat a diferents concursos de composició i interpretació, i la seva música està enregistrada en diversos cd’s de diferents agrupacions

Al 2003 va rebre el premi “Argelaga” a la persona amb millor projecció. Al 2007 li otorgàren el premi Euterpe a la millor composició de música per a la festa amb l’obra Adalil. Al 2008 va guanyar el premi Joan Baptista Basset a l’aportació a la cultura. Al 2009 el guardonàren amb el premi de música de moros i cristians Francesc Cerdà de l’Olleria per l’obra “Inarpa” i el premi del públic en el mateix certamen.

Recentment ha rebut la Menció Honorifica de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Ontinyent.

La primera part d’aquest concert va estar interpretada per la Societat Unió Musical de

El passat divendres 5 d’Agost de 2011 vam celebrar el XIX Concert de Música Festera a la Casa de la Cultura.

En aquesta ocasió vam retre homenatge al compositor d’Ontinyent, Saül Gomez Soler. Saul va naixer al 1982. És Professor Superior de Música, Llicenciat en Percussió i Compossició pel Conservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo de València acavant amb la qualificació d’Excel·lent. Ho és també en Direcció d’Orquestra pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. A més a més ha estudiat direcció de banda a l’ISEB a Trento (Itàlia).

Ha dirigit diverses formacions bandístiques, tant a Espanya com a diferents parts d’europa (Salszburg, Insbruk, Praga, Berlí, Munich…) Ha sigut director del Nou Orfeó d’Ontinyent, l’Agrupación Coral de Benidorm, la Unió Musical d’Aielo de Malferit, “La Colla d’Ontinyent” i “la Xafigà de Muro”.

Actualment és director del Centre Musical Primitiva d’Albaida i de l’Ateneu Musical d’Albalat de la Ribera amb els quals ha guanyat diferents premis d’interpretació. Aquesta feina la compagina amb la docència al Conservatori Músic Verd de Carcaixent com

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 53: Libro Fiestas Mutxamel 2012

51

Aquesta obra va ser 1º Premi del 5é concurs de composició de música festera “Francesc Cerdà” de l’Olleria del jurat i del públic. Acabarem la primera part amb la marxa mora ABENSERRAIG, dedicada a Toni Morales Ferrero, Capità Moro de la Comparsa Abencerrajes d’Ontinyent al 2004.

La segona part d’aquest concert estarà interpretada per la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel sota la direccio de D. Pedro Angel Lopez Sanchez.. I la iniciarem amb LA TATA, pasodoble de l’any 2008 dedicat a Carmen Llavero Pastor del seu marit Roberto Esteve.

Continuem amb SIGNUM, marcha cristiana dedicada a Ricardo Pons Sala, Alférez cristià de la Filà Alcodians d’Alcoi al 2007.

Vam continuar amb la marcha mora AL-WAZIR, dedicada a Antonio Aracil, Capità moro dels Realistes d’Alcoi de 2011. Va a ser un obsequi dels seus amics del Montepio.

Seguirem amb BORJOS, marcha cristiana dedicada per la escuadra Taurons de Shangai a Andrés Fuster, Capità Cristià 2009 de la filà Pirates d’Oliva.

Per ultim podrem gaudir de la marcha mora SANTIAGO CAPITÁN ABENCERRAJE, dedicada a Antonio Guillem, Capità Moro d’Alcoi per la Filà Abencerrajes al 2009 i a la memoria de son pare Santiago Guillem, últim Capità Abencerraje d’Alcoi.

Abans de finalitzar el concert les capitanes dels dos bàndols van fer entrega d’un xicotet record als presidents de les dos bandes. Ivel president de la comisió de Festes li entregarà un obsequi a Saül Gómez Soler.

Per acabar, i com és tradició, vam escoltar el Himne de Festes de Mutxamel.

Biar. Aquesta societat es va constituir com a tal a l’any 1981. En la actualitat compta 70 musics actius. Les activitats que exerceix la Societat són moltes i molt variades, mantenint una activitat musical durant tot l’any.

El seu director es Ildefonso Sant Cristobal Férriz, fill de Biar. Ildefonso va estudiar als conservatoris Oscar Esplà d’Alacant i Joaquin Rodrigo de València. En l’actualitat és professor de Fonaments de Composició, Harmonia i Anàlisi, en el Conservatori Mucipal de Villena. És assessor musical de la UNDEF. Ha sigut convidat per a realitzar conferències, dirigir de les seues obres, així com per a formar part en jurats de certàmens de Bandes de Música, Cors, Concursos de Composició, etc. Ha sigut l’iniciador i impulsor d’una Escola de Música pròpia, que formarà musicalment els futurs músics de la Banda.

Començarem la primera part d’aquest concert amb VILASILVANA Pasodoble dedicat a José Luis Blasco. Es basa en la marcha cristiana “Borjos” que podrem escoltar en la segona part d’aquest concert.

Com a curiositat, Ildefonso Sant Cristobal Ferriz, que va dirigir aquest concert amb la batuta que li va regalar la Poma Lluenta les festes pasades per a dirigir el nostre Himne de Festes després de l’entrada de Bandes.

Continuarem amb LLEBEIG, Marcha Cristiana dedicada a Jorge Campos, Capità Cristià de 2010 de la comparsa de Mariners de

A continuación escoltarem IEL·LAS, marcha mora dedicada al Capità Moro de Ontinyent 2009, Antonio Donat Espí de la comparsa Mossárabs.

Seguim amb INARPA, Marcha Cristiana dedicada al Capità cristià d’Ontinyent 2009, Gonzalo Francés por la Comparsa de Cides.

Page 54: Libro Fiestas Mutxamel 2012

52

Nace el 30 de abril de 1971 en Muro (Alicante) donde inicia sus

estudios musicales con el bombardino y el piano en la Unión Musical de Muro,

siendo sus profesores Salvador Martínez y Mª Ángeles Palacios. Más tarde continua sus estudios profesionales en el Conservatorio Municipal de Alcoi y en el Conservatorio Superior de Valencia. Desde 1988 estudia Dirección de Banda con el maestro holandés Jan COBER (“Brabants Conservatorium” de Tilburg), primero en cursos en España y después en Holanda, país en donde realiza diversos cursos de perfeccionamiento en dirección bandística con Eugene CORPORON (University of North Texas). En 1993 es seleccionado en la especialidad de Dirección de Orquesta dentro del “Wiener Musikseminar” de Viena, estudiando con Karl ÖSTERREICHER y Yuji YUHASA. En 1994 asiste en Chicago a las clases de dirección de James CROFT impartidas en el “47th. Mid West Band and Orchestra Clinic”. En 1995 obtiene el Diploma de Dirección de Orquesta del “Wiener Meisterkurse für Musik” en la Escuela Superior de Música de Viena, con el maestro Hans GRAF. Ha ampliado conocimientos de Dirección en diversos cursos con profesores como José Collado, Gerardo Pérez Busquier o Norman Milanés. En 2004 realiza un Master Class de Dirección de Orquesta con el prestigioso maestro Georges Pehlivanian y la Orquesta Filarmónica de Eslovenia en Ljubljana.

Ha asistido a Cursos de Pedagogía Musical con los profesores Diego Ramón Lluch, Ana Lucía Frega y Maravillas Díaz en la Escola Comarcal de Música de la Vall d’Albaida.

Ha trabajado como director titular de diversas bandas de Alicante (Castell de Castells y Muro) y de Valencia (U.M. de Yátova), destacando su actividad en el grupo de Música Tradicional “La Xafigà” (1988-1996), la Banda de la Associació Unió Musical de Bocairent (1994-1998), en la Banda de la Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo” de

Xixona (1995-2002), en la Banda de la Societat Unió Musical de Muro (2002-2007) y en la Banda de la Societat Musical “La Nova” de Xàtiva (2007-2009). Ha sido director invitado de la Banda Nacional de Cuba, Bandas Profesionales de los Conservatorios de Tilburg y Maastricht (Holanda), Bandas Municipales de Alicante, Barcelona, Castellón, Madrid, Palma de Mallorca, Pontevedra, Sta. Cruz de Tenerife, Santiago de Compostela, y Vitoria, Banda Municipal de Matanzas (Cuba), “Fanfareorkest” del Sur de Holanda, Banda Municipal de Buenos Aires (Argentina), Banda de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires, Banda Real de Opdorp (Bélgica), Banda de la Marina Real Holandesa de Rotterdam, Banda del Conservatorio Superior de Canarias, Banda del C.S. del Principado de Asturias, Banda de MUSIKENE, Banda Sinfónica de Sta. Maria da Feira (Portugal), Banda Sinfónica de Bairrada (Portugal), Banda Sinfónica Portuguesa de Oporto, Banda del Conservatorio de Albacete, Banda del Conservatorio de Tortosa, Banda del Conservatorio de Calahorra, Banda del Conservatorio de Pontevedra, Orquesta de Vientos “Ambo” de Berna (Suiza), Banda de la Federación de Sociedades Musicales de la Federación Valenciana (titular temporada 2002), Banda de la Federación Murciana de Bandas, Orquesta Sinfónica de Matanzas, Orquesta Sinfónica de Bucarest (Rumanía), Orquesta de Cámara “Manuel de Falla” de Cádiz, Coro de la Universidad de Cádiz, Orquesta Sinfónica de Albacete, Orquesta Sinfónica de Castellón, Orquesta Sinfónica de Murcia, Orquesta Sinfónica del Vallés, Orquesta Sinfónica del Conservatorio Superior de Música del Principado de Asturias ... así como con diversas agrupaciones bandísticas valencianas ( U.M. de Agost, U.M. y C.M. de Albaida, U.M. Aldaia, S.F.A. de Altea, S.M. de Banyeres, S.M. La Pau de Beneixama, U.M. de Benidorm, S.M. “La Artística” de Buñol, U.M. Busot, S.M. de Callosa d’En Sarriá, U.M. de Carlet, A.M. de Cullera, A.M. y U.M. de Cocentaina, S.M. de El Camp de C

rón

ica

s O

ficia

les

Fie

sta

s

José RafaelPascual Vilaplana

Page 55: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Nuestro Pregonero

Mirra, ACME de Elda, U.M. de Estivella, U.M. de Les Alqueries, S.M. de Mutxamel, U.A.M. y A.M. de Ontinyent, U.A.M. de Novelda, S.M. de Ondara, U.M. de Riba-Roja, S.M. de Sant Mateu, Banda Municipal de Villena, ...). Ha sido invitado a dirigir en el preludio de las Fiestas Mayores de las ciudades de Ontinyent, Callosa d’En Sarrià, Mutxamel, Elda i Petrer.

Es compositor de diversas obras para banda y conjunto instrumental, apareciendo algunos de sus trabajos en la Editorial Piles, Editorial Albadhoc, Ediciones Rivera, Editorial Tot per l’Aire, Ediciones EGC y la Editorial Omnes Bands de Valencia. Participa habitualmente como jurado de diferentes concursos de composición para Banda (Altea, Bocairent, Benidorm, Callosa, Calpe, Elda, Pego, Dènia, Algemessí, Sant Vicent del Raspeig...). Ha sido designado Jurado Internacional del Certamen Nacional de Bandas de Suiza ha celebrado en la ciudad de Montreux en 2001, del Concurso de Dirección de Pordenone (Italia, 2006), del Concurso de Bandas de la Suiza Italiana en Lugano (2009), del Concurso Internacional de Dirección del WMC de Kerkrade (2010), del Concurso de Dirección de La Toscana (Italia, 2010), del Certamen Nacional de Bandas de Colombia en la ciudad de Paipa, (2010), así como jurado de los Certámenes Provinciales de Bandas de Alicante (2001) y Castellón (2002) y del Certamen de Bandas de La Senia (2006). Ha escrito obras por encargo para grupos como Spanish Brass Luur Metalls o 2i2 Quartet. En 2006 estrena su musical Balansiyyà con letras de Carlos Veiga, actuando en Valencia, Torrevieja, Madrid y Rabat (Marruecos).

En la actualidad principal director de la Orquesta Sinfónica de Albacete, principal director invitado de la Orquestra CAMERA MUSICAE de Tarragona. . Es director artístico y profesor de los Cursos de de Perfeccionamiento Musical del Istituto Musicale Guido Alberto Fano de Spilimnbergo (Italia) desde 2007. Desde 1995 es profesor en la Escola Comarcal de Música de la Vall d’Albaida, de 1999 a 2004 en la Academia “Allegro” de Valencia y de 2002

a 2007 en l’E.C.M. del Comtat. Es socio de la SGAE, miembro fundador de la Asociación de Compositores ACMMIC (Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians), miembro de WASBE (World Association for Symphonic Bands and Ensembles) y de COSICOVA (Asociación de Compositores Sinfónicos Valencianos).

En 1991 fue galardonado con la “Batuta del Mtro. Guillermo Tomás” de la Banda Nacional de Cuba en La Habana. En 1997 ganó el Primer Premio “Batuta de Oro” del “8th. International Conductor’s Competition” del WMC de Kerkrade (Holanda). En abril de 2000 obtiene el Primer Premio “Baton of Honour” del “1st. European Conductors’ Competition” organizado por la EBBA (European Brass Band Association) y celebrado en el Symphony Hall de la ciudad inglesa de Birmingham, por lo cual fue nombrado como “European Conductor Champion 2000”. En octubre del mismo año es el único español seleccionado para dirigir ópera en el “VI Concorso per a Giovanni Directore d’Orchestra de la Comunità Europea” organizado por la Fundación Franco Capuana de Roma, la Academia Chigiana de Siena y el Teatro Lirico Sperimentale de Spoleto (Italia), dirigiendo “Carmen” de G.Bizet en el Teatro de Ópera de Spoleto. En 2004 recibe el Premio Euterpe de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana en dos categorías: Dirección de Banda y Composición de Música para la Fiesta. En 2010 recibe el Premio Nacional de Música “Ignacio Morales Nieva” del Festival de Música de Castilla “La Mancha”.

PUBLICACIONES

- Grabaciones 1. LA XAFIGÀ. Moros i Cristians. La Xafigà y la U.M. Muro, EGT (Valencia, 1993)2. CAVALL DE FOC. La Xafigà y la A.A.M. Xixona, EGT (Valencia, 1997)3. MÚSICA I FESTA. A.M.M. Xixona, EGT (Valencia, 1997)4. MÚSICA INÈDITA DE L’ALACANTÍ. A.A.M. Xixona, Ed. 14 Pral. (Alicante, 1999)

53

Page 56: Libro Fiestas Mutxamel 2012

54

Nuestro Pregonero

5. ACORDS DE FESTA A.M.M. Xixona, EGT

(Valencia, 2000)6. José R. Pascual-Vilaplana.

Monografía U.M. Muro, OMNES BANDS (Valencia, 2000)

7. EL VINALOPÓ.A BANDA A.M.C. Elda, DK Estudios (Alicante, 2000)8. A CASTELLS U.M. Castell de Castells, EGT (Valencia, 2000)9. SUENA LA BANDA. Plaza Mayor A.A.M. Xixona, RTVE Música, 2001.10. VIVA LA BANDA. Plaza Mayor U.M. de Muro, RTVE Música 2002.11. MONOGRAFÍA 3: Rafael Mullor Grau Orquestra de Vents Filharmonia, OMNES BANDS (Valencia, 2004).12. SAXUM Banda de l’Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo” de Xixona (Audio Art, 2004).13. DVD La Música de Moros i Cristians: Música de tot un segle Banda “La Artística” de Buñol, Ed. World Wind Music (Holanda, 2004)14. DUTCH MASTER SUITE Orquestra de Vents FILHARMONIA, Ed. Amstel Music (Holanda, 2008)15. CANTICLES Orquestra de Vents FILHARMONIA, Ed. Amstel Music (Holanda, 2008)16. DVD Certamen de La Sénia 2009 Orquestra de Vents Filharmonia 200917. DE FANG. Música escrita i dirigida per José R. Pascual-Vilaplana Ed. Audioart, 2010- Otras Grabaciones: Aparecen grabadas distintas obras de José R. Pascual-Vilaplana en registros de Bandas como Banda de Alzira, Banda A.M. Vilajoiosa, Banda U.M. Agost, Banda U.M. Busot, Banda de Xàbia, Banda de Ibi, Colla “El Terròs” de Petrer. en sellos como EGT, DK, ML Produccions o RTVE Música.

CONDECORACIONES- 1997/2008: Medalla de Oro de la Villa de Muro (Alicante)- 1998: Insignia de Oro de la Associació U.M. de Bocairent (Valencia)- 2000: Insignia de Oro de la Filà Pirates de Muro (Alicante)

- 2000: Medalla de Oro de la Ciudad de Xixona (Alicante)- 2002: Socio de Honor de la Agrupació A.M. “El Trabajo” de Xixona.- 2002: Insignia de Oro de la Unió Musical Contestana de Cocentaina.- 2003: Socio de Honor Unió Musical de Estivella (Valencia)- 2004: Insignia de oro de la Banda “La Artística” de Buñol- 2005: Premio AGERMANATS a la trayectoria cultural- 2005: Premio COMENSAL DE HONOR de la Associació “Parlant i Menjant”- 2005: Premio PARRA D’OR al trabajo por la difusión de la música tradicional otorgado por La Colla EL TERRÒS de Petrer.- 2008: Premio QUSENTANYA de la Junta de Festes de Cocentaina.- 2011: Premio PASSET A PASSET de La Colla Mal Passet de Cocentaina.- 2011: Director Honorífic de la Banda AUM de Bocairent

- Artículos y Publicaciones:

1. “Las Bandas de Música: de la tradición a lo contemporáneo” en Eufonía nº 18. Ed. Graó (Barcelona, 2000)2. “Las Bandas de Música: una asignatura pendiente” en Actas del I Encuentro sobre Educación de ISME - España. Educación Musical: perspectivas para un nuevo milenio. Escuela de Música “Andrés Isasi” de Getxo (2000)3. Ponència en el II Simposium de Música Festera de La Vall d’Albaida (Ontinyent, 2001). “La Música per a la Festa de Moros i Cristians: història i vigència d’un gènere bandístic”.4. Colabora asiduamente con diferentes artículos sobre la música bandística y la formación en la especialidad de música de vientos para la revista “Música y Pueblo” (Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana) así como en diferentes publicaciones locales, teniendo publicados más de cuarenta artículos de carácter historiográfico o de opinión.C

rón

ica

s O

ficia

les

Fie

sta

s

Page 57: Libro Fiestas Mutxamel 2012

55

Pregón2011

Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Mutxamel, membres de la Corporació Municipal, Sr. President de la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel, membres de la de Comissió, Capitans, Capitanes i banderats, Presidents de les Comparses, Alcaldes de Festa, Festers, Músics, amigues i amics tots;

Fa uns trenta-tres anys, un xiquet de Muro va vindre per primera vegada a Mutxamel, tot acompanyant son pare que tocava el trombó a la Banda d’aquest poble de la Mariola. Agafat de la butxaca del pantaló va xafigar tota l’avinguda de la Rambla i va poder fer la seua primera entrada en aquest poble. Si aquell any li hagueren dit que seria un dia Pregoner de les Festes de Mutxamel, de segur que el xiquet haguera sortit corrent.

He tingut la sort de nàixer a una família festera, tot i no pertànyer mai a cap comparsa. En casa érem i som músics. Però la Festa dels Moros i Cristians s’ha viscut des del bressol, quan els nostres pares ens xiulaven pasdobles i marxes mores o quan la iaia ens engronsava amb l’Himne de la Mare de Déu o quan ens portaven de ben menuts a veure tots els actes de la festa. A més a més, si aneu a Muro i pregunteu per mi, no heu de pronunciar el meu nom: allí sempre seré el fill de Luís L’Àngel, perquè així coneixen mon pare des que fou el primer xiquet que, després de la Guerra Civil, representà la figura de l’Angelet que anuncia les festes de Muro, el segon diumenge de Pasqua. Una tradició de la devoció mariana que està arrelada al meu poble des de fa més de dos-cents anys. Un angelet damunt d’un cavall recita un poema de l’escriptor José Senabre, autor de les Ambaixades de Muro, que serveix de pregó a les Festes en honor a la Verge dels Desemparats. Vos he de confessar que, tot i haver estat angelet mon pare i el meu germà major, jo no vaig voler ser-ho per por a pujar al cavall. L’altre dia mon pare em va dir: “No vas voler ser l’Angelet de Muro i ara te’n vas de pregoner a Mutxamel...!”.

Estava escrit que algun dia havia de pregonar i d’anunciar una Festa. Sóc fill de l’Àngel de Muro i avui, heu tingut la immensa generositat de rebre’m com a missatger de la Festa. Em sent ple d’honor i de goig d’ésser en aquest balcó de l’Ajuntament de Mutxamel per acomplir amb el ritus iniciàtic de la tradició més arrelada. Una tradició que hem heretat dels nostres majors i de la que tots en som responsables per continuar el seu conreu i per dignificar-la cada dia, amb responsabilitat i amb tolerància.

Mutxamel és terra de moros i de cristians. Des d’aquell Mugmâ-el que ens recorda temps islàmics pretèrits, on les alqueries del Ravalet o de Benaüt es mullaven amb l’aigua del Montnegre arreplegada per l’assut de les Fontetes. Des del Bec de l’Àguila es contemplava una horta mutxamelera fèrtil i una vall de senyorials palaus que tenien com a far emblemàtic la Torre Defensiva de l’església del Salvador. I és en aquesta Universitat reconvertida en Vila Reial al segle XVII on la Festa dels Moros i Cristians va anar prenent forma. Primer amb el seu caire moralitzant quasi d’auto-sacramental, més tard, amb el seu vessant més festiu i teatralitzant, amb la influència de les soldadesques i les representacions d’ambaixades. Avui, la Festa de Mutxamel destaca per les seues vistoses desfilades al mig d’una avinguda que esdevé magnífic teatre durant uns dies. Color, música, sensualitat i, fins i tot, espectacularitat, fan de la Festa mutxamelera una cita ineludible que ha estat considerada Festa d’Interès Turístic Provincial. Tot i que vos assegure, que per ser com és, per com la feu, per com ens rebeu i per com ens la feu viure, la Festa de Moros i Cristians de Mutxamel va més enllà de demarcacions administratives. Qualsevol que vinga a aquest poble en els seus dies de Festa Major, sabrà què significa el valor d’aquesta tradició i, el que és més important, podrà gaudir-la des de l’Entrada de Bandes fins a l’entrega de Banderes, un acte que ens parla d’esperança, un acte que ens dóna alè per seguir endavant.

Page 58: Libro Fiestas Mutxamel 2012

56

els dolços per als convidats. Els dies de Festa la casa sempre estava oberta i la taula parada. L’autèntica Festa està al fet de compartir, de seure amb el foraster, amb el veí, amb l’amic o amb el familiar i gaudir del temps amb una arrossegadora felicitat: la felicitat d’estar junts. I obrim les portes al que ve de fora, per mostrar-li el millor que tenim, no perquè siga millor que allò que ell té, sinó perquè la generositat autèntica està en oferir a l’altre la vertadera puresa d’allò que som, de com som, i d’on som. Amb tot l’orgull que això ens aporta.

El fet que avui m’obriu la vostra llar i em rebeu

La Festa dels Moros i Cristians és aquella que sap treure l’hedonisme més pur i més net de la nostra ànima. La Festa que sap d’allò que en diuen respecte, solidaritat, treball en comú, emoció compartida. La Festa que no rememora cap guerra, sinó més bé, la Festa que ens recorda any rere any que tots estem al mateix vaixell. Que no hi ha ni cap moro ni cap cristià més important que l’altre. Que cadascú pot resar al seu déu, si es que creu en algun, i que tanmateix tots podem celebrar-ho junts. No conec cap altra festa on es puga gaudir tant amb el simple fet de compartir-la. Recorde de menut com s’emblanquinaven les façanes, com les mares i les iaies preparaven

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 59: Libro Fiestas Mutxamel 2012

57

sap emocionar-se amb tot el que fa i que mulla aquesta passió a qui els escolten o a qui hem tingut la sort de treballar amb ells. Des del primer faristol de la vostra banda, lloc privilegiat que han tingut a bé cedir-me en més d’una ocasió, he pogut gaudir de la màgia que suposa fer música junts; d’eixa comunió artística plena de sensacions que em commouen i que fam sentir-me viu. Però el més important és que després de

la feina he trobat que darrere dels instruments hi ha persones d’aquelles que em sent ben orgullós de conèixer, de les que deixen petjada a la teua ànima, de les que et reben sempre amb un somriure sincer i de les que em sent ben orgullós de ser el seu amic. Ells han dedicat part del seu valuós temps a fer sonar partitures escrites per la meua humil ploma. Pentagrames que han traçat llaços de fraternitat entre músics, festers i públic. Gràcies a tots els músics de Mutxamel.I és que la Música és la que avui em fa estar ací. La Música ha estat, és i espere que siga sempre, el vent que empenta el velamen del meu vaixell vital. Ella també és l’ingredient principal i imprescindible de la Nostra Festa. La Música

amb la calidesa que ho heu fet diu molt de tota la gent de Mutxamel i em fa sentir-me ben afortunat d’estar en aquest poble, que ja des de fa temps és també una mica el meu poble. Perquè sempre he pensat que u és d’allà d’on el volen i d’allà d’on li agrada ser.

Sempre que vinc a Mutxamel sent allò que em deia la meua iaia: “Qui de casa se’n va a casa

torna”. En aquest poble he gaudit de moments personals i professionals plens d’emoció. Hores compartides ací i a la meua taula de feina a ma casa, amb les notes de YÂLLÄBA i de AHIM YEHUDIM, dues peces escrites per a la Festa de Mutxamel i que sempre que sonen porten aromes mutxamelers més enllà d’aquestes terres.

No voldria però, deixar passar l’avinentesa de referir-me en aquest pregó a la vostra banda, L’Aliança de Mutxamel. La Festa de Moros i Cristians sense la música no tindria cap raó de ser. I bandes com la de Mutxamel han aportat la dignitat que el treball del músic es mereix. A l’Aliança hi teniu un grup de gent acollidora que

Pregón2011

Page 60: Libro Fiestas Mutxamel 2012

58

debe ser también obra de arte...” L’art és allò que més enllà de modes i esnobismes cerca un compromís autèntic, sincer i responsable. És massa important com per a descuidar-lo. Com a músic encara em sorprèn i em meravella veure festers o públic amb els ulls banyats d’emoció en escoltar una banda. He pogut viure aquesta experiència en el Festival de Bandes de Mutxamel de l’any 2003, dedicat a les meues humils composicions; en la vostra desfilada de Bandes del dia 10 de setembre; en la vostra Entrada, o, fins i tot, en la interpretació de l’Himne de Festes de Mutxamel de l’any 2008. L’emoció d’anar davant la Banda de Mutxamel

dels Moros i Cristians ha de començar a deixar de reclamar dignitat per iniciar el camí de guanyar-se-la. Entre tots, festers i músics, hem de cuidar què es toca, com es toca i amb quins recursos es fa. L’any 1982 el mestre Amando Blanquer, potser un dels més grans compositors espanyols del segle XX, ens advertia en un article: “Si aceptamos únicamente el criterio de intrascendencia y carencia de intenciones intelectuales, la música festera puede caer en rutinas y banalidades difíciles de superar. Hace falta el espíritu de lo popular, pero también el saber musical, que el compositor adquiera el compromiso de que la música festera puede y

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 61: Libro Fiestas Mutxamel 2012

59

amb la qual em vàreu tractar. La catarsi ja és a prop. Emblanquineu el vostre cor amb la netedat de la Festa pura: són hores que ens envolten de sensacions molt especials. Ens recordarem dels que ja no hi són, veurem les noves vides que s’han

per aquesta avinguda, l’acolliment de la gent que ens aguaitava gelosa de Festa i arribar al pedestal que davant del castell em serviria de lloc estratègic per alçar la batuta, em fa estar-ne ben orgullós de tots vosaltres i sobre- tot ben agraït pel caliu que em donàreu i per la tendresa

Pregón2011

Page 62: Libro Fiestas Mutxamel 2012

60

dansaires al compàs d’una bella melodia; els Abencerrajes amb els seus capitans i abanderada, ompliran de lluentor i de noblesa els dies d’aquesta festa; de segur que a l’horitzó hi veurem banderoles Pirates que ens anuncien una Capitania joiosa que navegarà la seua particular singladura a la mar d’emocions mutxameleres; amb la creu roja al pit, els cavallers Templaris mullaran d’èpica històrica i hedonista la nostra tradició; i el verd fèrtil dels barrets dels Zegries llaurarà camps de Festa amb una saó renovada. La saó de la nostra Terra, aquella on un dia vàrem obrir els ulls, aquells que es mullen quan ens trobem lluny de casa.També un dia la Verge de Loreto va deixar esgolar una llàgrima al seu rostre. Una llàgrima de caliu, una llàgrima tendra i sincera, un reixiu dels ulls que ens convida a

incorporat al poble al braç de mares i pares emocionats per compartir amb els seus fills l’orgull de la Festa; ens trobarem els amics que any rere any retornen a casa i els carrers de Mutxamel esdevindran un bell escenari d’una òpera perfecta: la que sap combinar tradició, convivència i art en el gran teatre dels sentiments. Veureu la gràcia i l’alegria d’uns Contrabandistes teixint el vent amb les navalles o escenificant la seua peculiar ambaixada; els Maseros lluitaran amb les seues forques i corbelles per llaurar un vent de joia festívola; els Xodios sabran endinsar-nos en la seua sàvia i culta memòria tot aportant un missatge de tolerància; la ploma dels Moros del Cordó ens servirà d’alimara enmig un paisatge ple de llum i d’esperances renovades; els Pacos transformaran el carrer en una preciosa catifa de coloristes

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 63: Libro Fiestas Mutxamel 2012

61

Pregón2011

compartir la vostra il·lusió i la vostra llar. Bones Festes a tots. I com be diu el vostre himne: NO CANVIES MUTXAMEL...!!!!

José R. Pascual-Vilaplana Muro-Cocentaina2 de setembre de 2011

encetar cada dia amb anhels plens d’il·lusions. Aquesta gota enmig del llenç venerat, esdevé estendard de la vostra identitat i és testimoni d’una tradició antiga, ferma i rica en cultura i en art que avui, en aquests moments, anem a començar de nou. Gràcies per deixar-me

Page 64: Libro Fiestas Mutxamel 2012

62

Cargos Salientes Cargos Entrantes

Mutxamel, va iniciar les festes el dia 30 de juliol a les 23.00 hores en el parc del Canyar de les Portelles amb la presentació de càrrecs festers. Un acte que va comptar amb la presència de més de 1.200 persones i que va estar marcat per la vistositat dels ballets i l’espectacularitat de la pirotècnia, la llum i el so. La Comparsa Contrabandistes, Capitania Cristiana 2010, va donar el relleu a la Comparsa Pirates. L’Abanderat Cristià va ser Manuel Chuecos Torregrosa, la Capitana Cristiana, Paloma Antón Díaz, i el Capità Cristià, Iván Carrasco Almada. Pel bàndol Moro, la Comparsa Xodios va cedir als Abencerrajes la Capitania del 2011. Els càrrecs van ser per a Juan Pablo Torregrosa Blasco com a Capità Moro, Asunción Ayela Barbero com a Capitana Mora i Mónica Torregrosa Ayela com a Abandereda Mora.

Mutxamel, inició sus fiestas el día 30 de Julio a las 23.00 horas en el parque el Canyar de les Portelles con la presentación de cargos festeros. Un acto que contó con la presencia de más de 1200 personas y que estuvo marcado por la vistosidad de los ballets y la espectacularidad de la pirotecnia, la luz y el sonido. La Comparsa Contrabandistas, Capitanía Cristiana 2010, dio el relevo a la Comparsa Pirates, siendo el Abanderado Cristiano Manuel Chuecos Torregrosa, Capitana Cristiana Paloma Antón Díaz, y Capitán Cristiano Iván Carrasco Almada. Por el bando Moro, la Comparsa Xodios cede a los Abencerrajes la Capitanía del 2011, desempeñando los cargos, Juan Pablo Torregrosa Blasco como Capitán Moro, Asunción Ayela Barbero como Capitana Mora y Mónica Torregrosa Ayela como Abanderada Mora.

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 65: Libro Fiestas Mutxamel 2012

63

Presentadoras

Ballets

Cargos Festeros 2011

Presentación2011de Cargos Festeros

Page 66: Libro Fiestas Mutxamel 2012

64

Día del Salvador

El divendres 6 d’agost es va celebrar el dia del Salvador, dia dedicat al nostre Patró. A les 20.15 va tindre lloc la cercavila amb les banderes des de l’Ajuntament fins a l’església, on va començar la processó amb la imatge del Salvador. Després de la processó es va descobrir, al balcó de l’Ajuntament, el cartell guanyador en el concurs de cartells, que representaria les festes, realitzat per Noelia del Amo Andrade, amb l’obra ‘Mutxamel Mestizo’, i la menció especial a la millor obra d’artista resident a Mutxamel va recaure en Marc Pastor Domenech.

El viernes, 6 de Agosto, se celebró el día del Salvador, día dedicado a nuestro Patrón. A las 20.15 tuvo lugar el pasacalle con las banderas desde el Ayuntamiento hasta la Iglesia, desde la cual dio comienzo la procesión con la imagen de El Salvador. Una vez finalizada la procesión, se procedió a descubrir en el balcón del Ayuntamiento, el cartel ganador en el concurso de carteles, que representó a nuestras fiestas. El cartel ganador de este año fue realizado por Noelia del Amo Andrade, con su obra “Mutxamel Mestizo”, y la mención especial a la mejor obra de artista residente en Mutxamel recayó en Marc Pastor Domenech.

Pasacalle con las banderas

Procesión

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 67: Libro Fiestas Mutxamel 2012

65

Alborada2011y Pregón

Què dir de l’arribada del mes de setembre per als mutxamelers. Este mes ple d’alegria i emoció ens anuncia el dia 7 de setembre, amb el Pregó, l’inici de les festes. Enguany vam tindre l’honor de comptar per a això amb un gran músic i director procedent de Muro d’Alcoi, compositor de música festera amb un arrelament molt important a les nostres festes, es tractava de José Rafael Pascual Vilaplana. Este va fer un recorregut des de la seua infància en relació a la música festera que sempre l’ha acompanyat i va explicar la relació tan estreta que té amb el poble de Mutxamel.

Qué decir de la llegada del mes de Septiembre para los mutxameleros. Este mes lleno de alegría y emoción nos anuncia el día 7 de Septiembre con el Pregón el comienzo de nuestras fiestas. Este año tuvimos el honor de contar para ello con un gran músico y director procedente de Muro de Alcoy, compositor de música festera con un arraigo muy importante en nuestras fiestas, se trataba de D. José Rafael Pascual Vilaplana. Éste, hizo un recorrido desde su infancia en relación a la música festera que siempre lo ha acompañado y explicó su relación tan estrecha con el pueblo de Mutxamel.

D. José Rafael Pascual Vilaplana. Pregonero 2011

Page 68: Libro Fiestas Mutxamel 2012

66

Día de la2011Virgen

El dia 9 de setembre es va celebrar el dia de la Patrona, la Mare de Déu de Loreto. Els festers amb les millors gales i els trages d’hortolans es van donar cita a les 11:30 h a les portes del castell per a l’Ofrena floral a la Patrona. A continuació de la Missa Major, es va realitzar un dels actes més emotius de les nostres festes: la visita al cementeri per recordar els festers difunts. Ja a la vesprada, després del dinar familiar, el tradicional putxero.

El día 9 de Septiembre se celebró el día de la Patrona, la Virgen de Loreto. Los festeros con sus mejores galas y sus trajes de huertanos se dieron cita a las 11.30 h en las puertas del castillo para dar comienzo a la Ofrenda floral a la Patrona. A continuación de la Misa Mayor, se realizó uno de los actos más emotivos de nuestras fiestas, la visita al cementerio recordando a los festeros difuntos. Ya por la tarde, después de la comida familiar, el tradicional puchero.

Ofrenda de flores

Misa Solemne

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 69: Libro Fiestas Mutxamel 2012

67

Visita al Cementerio

Procesión

A les 20.30 h, es va celebrar la processó amb la imatge de la Mare de Déu pels carrers del poble, on els Càrrecs Festers ens van delectar amb uns meravellosos trages confeccionats per a este acte religiós.

A las 20.30 h se celebró la procesión con la imagen de la Virgen por las calles del pueblo, en la que nuestros cargos festeros nos deleitaron con unos maravillosos trajes confeccionados para este acto religioso

Page 70: Libro Fiestas Mutxamel 2012

68

Día de la Entrada2011

Ja va arribar el dia 10 de setembre i la banda de música a les 8.00h amb la diana ens va anunciar que havia arribat una de les jornades més importants i esperades de la festa: el dia de l’Entrada. A les 12.00 h totes les bandes de les comparses ens van fer vibrar a tots els festers a l’Avinguda Carlos Soler amb l’Entrada de Bandes. Quan va acabar, les bandes es van agrupar en el castell per a interpretar l’Himne de Festes que enguany vam

Ya llegó el día 10 de Septiembre y la banda de música a las 8.00 h con su diana nos anunció que había llegado una de las jornadas más importantes y esperadas de la fiesta, el día de la Entrada. A las 12.00 h todas las bandas de las comparsas nos hicieron vibrar a todos los festeros en la Avenida Carlos Soler con la Entrada de Bandas. Una vez finalizada la misma, las bandas se agruparon en el castillo para interpretar el Himno de Fiestas que este

Entrada de Bandas

Pasacalle hasta el Castillo

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 71: Libro Fiestas Mutxamel 2012

69

Cantando el Himno

José Pastor Ruiz dirigiendo el Himno

tindre el privilegi que el dirigira el mutxameler, i director de la banda de Guardamar del Segura, José Pastor Ruiz. Després els festers van disfrutar de l’aperitiu en les barraques i del dinar entre amics.

año tuvimos el privilegio de que lo dirigiera un mutxamelero y director de la banda de Guardamar del Segura, D. José Pastor Ruiz. Después los festeros disfrutaron del aperitivo en las barracas y de la comida entre amigos. A las

Page 72: Libro Fiestas Mutxamel 2012

70

A les 19.00h va començar el gran espectacle de l’Entrà. Les navaixes del Contraban van obrir la desfilada, a continuació els guerrers Templaris i darrere l’alegria del moviment de les falçs dels Maseros. Després va arribar la comparsa Pirates que representava la Capitania Cristiana. Els banderins de les esquadres obrien “el boato” que ens indicava que els Pirates estaven disposats a batallar pels seus tresors. A continuació el ballet de Naracé representava la batalla on es mostrava la gran bandera pirata, mentres les hostaleres es reunien

19.00 h daba comienzo el gran espectáculo de la Entrada, las navajas del Contrabando abrieron el desfile, a continuación los guerreros Templarios y detrás la alegría del movimiento de las hoces de los Maseros. Después llegó la comparsa Pirates que ostentaba este año la Capitanía Cristiana. Los banderines de las escuadras abrían el boato indicándonos que los Piratas estaban dispuestos a pelear por sus tesoros y a continuación el ballet de Naracé representaba la batalla mostrándonos la gran bandera pirata mientras las mesoneras

Entrada

Día de la Entrada2011

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 73: Libro Fiestas Mutxamel 2012

71

Boato Piratas

en la taverna representada amb uns grans barrils. A continuació va aparéixer en escena un barco pirata i el Ballet de Gisela Comins representant a Pirates amb ulleres de llarga vista a la recerca de presoners, traïdorencs pirates que se’ls penjava i deixava assecar al sol fins

se reunían en la taberna representada con unos grandes barriles. A continuación apareció en escena un barco pirata y el Ballet de Gisela Comins representando a Piratas con catalejos en búsqueda de prisioneros, traicioneros piratas que se les ahorcaba dejándolos secar

Page 74: Libro Fiestas Mutxamel 2012

72

Día de la Entrada2011

que es convertien en calaveres. Els cofres amb la recompensa del tresor i dos grans calaveres ens anunciaven l’arribada dels Capitans i Abanderat Pirates 2011, Iván Carrasco Almada, Paloma Antón Díaz i Manuel Chuecos Torregrosa respectivament, que amb gran alegria i emoció van demostrar al públic assistent la il·lusió que tenien.Poc després va aparéixer en escena la Comparsa Abencerrajes, Capitania Mora 2011. En ella es representa el vell guerrer que dorm buscant la serenitat per a enfrontar-se als seus records i pensaments, que el portaven a Granada. A continuació els jardins del

al sol convirtiéndose en calaveras. Los cofres con la recompensa del tesoro y dos grandes calaveras nos anunciaban la llegada de los Capitanes y Abanderado Pirates 2011, Iván Carrasco Almada, Paloma Antón Díaz y Manuel Chuecos Torregrosa respectivamente, que con gran alegría y emoción demostraron al público asistente la ilusión que tenían. Poco después apareció en escena la Comparsa Abencerrajes, Capitanía Mora 2011. En ella se representa el viejo guerrero durmiendo buscando la serenidad para enfrentarse a sus recuerdos y pensamientos que le llevaban a Granada. A continuación los jardines del

Carroza Capitanes y Abanderado Cristianos 2011

Boato Abencerrajes

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 75: Libro Fiestas Mutxamel 2012

73

Carroza Capitanes y Abanderada Moros 2011

Generalife i el ballet de Gisela Comins amb els lleons ens deixaven entreveure el somni del guerrer. Després va aparéixer en escena la carrossa amb els Capitans i Abandereda Mora 2011, Juan Pablo Torregrosa Blasco, Asunción Ayela Barber i Mónica Torregrosa Ayela, que amb els rics vestits i la música compassada ens van fer vibrar d’emoció a tots els allí presents. Darrere van entrar en l’avinguda les tropes mores, Moros del Cordó, Zegries amb la seua meravellosa esquadra especial, Xodios i finalment la comparsa més característica de les nostres festes, Els Pacos.

Generalife y el ballet de Gisela Comins con los leones nos dejaban entrever los sueños del guerrero. Tras ellos, aparecieron en escena la carroza con los Capitanes y Abanderada Mora 2011, Juan Pablo Torregrosa Blasco, Asunción Ayela Barbero y Mónica Torregrosa Ayela, que con sus ricos vestidos y su música acompasada nos hicieron vibrar de emoción a todos los allí presentes. Detrás entraron en la avenida las tropas moras, Moros del Cordó, Zegries con su maravillosa escuadra especial, Xodios y por último la comparsa más característica de nuestras fiestas, Els Pacos.

Page 76: Libro Fiestas Mutxamel 2012

74

El dia 11 de setembre a les 8.00h la diana pels carrers, després de reprendre forces en el desdejuni fester, va despertar els festers més ressagats. A continuació, a les 11.30h, es va celebrar la desfilada matinal per la carretera general del poble i després la tradicional Ambaixada dels Contrabandistes. A la vesprada, a les 17.30h, les tropes mores i cristianes van eixir al carrer amb els arcabussos per a lluitar per la conquista del castell. En este cas van ser les tropes mores les vencedores i posteriorment, a les 19.00h, es va celebrar

El día 11 de Septiembre a las 8.00 h la diana por las calles, después de retomar fuerzas en el desayuno festero, despertó a los festeros más rezagados y a continuación a las 11.30 h se celebró el desfile matinal por la carretera general del pueblo y después la tradicional Embajada de los Contrabandistas. Por la tarde, a las 17.30 h las tropas moras y cristianas salieron a la calle con sus arcabuces para luchar por la conquista del castillo. En este caso fueron las tropas moras las vencedoras y posteriormente a las 19.00 h se celebró la

Diana y desayuno festero

Desfile por la mañana

Segundo día2011

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 77: Libro Fiestas Mutxamel 2012

75

Templarios Ganadores Retreta 2011

Desfile por la tarde

Desfile por la tarde

l’Ambaixada Mora. A continuació, les tropes mores davant de les cristianes van fer la seua entrada per l’Avinguda Carlos Soler. A les 00.30h es va celebrar la Retreta, tradicional desfilada humorística. Enguany va guanyar el premi al tema més original i divertit la Comparsa Templaris amb l’argument: ‘Boda Reial Britànica’.

Embajada Mora. A continuación, las tropas moras delante de las cristianas hicieron su entrada por la Avenida Carlos Soler. A las 00.30 h se celebró la Retreta, tradicional desfile humorístico que este año ganó el premio al tema más original y divertido la Comparsa Templarios con el argumento: “Boda Real Británica”.

Page 78: Libro Fiestas Mutxamel 2012

76

Tercer día2011

El dia 12 de setembre, a les 8.00 h va tindre lloc la Diana i a continuació, i com a novetat enguany amb gran afluència de públic, a les 10.30 h el tiroteig va representar la lluita entre les tropes mores, per defendre el castell, i les cristianes, per recuperar-lo. Després de la guerrilla es va celebrar l’Ambaixada Cristiana que fa propietàries de nou les tropes cristianes del Castell i tot seguit la desfilada matinal per l’Avinguda de Carlos Soler. A les 19.30 h la desfilada de les tropes cristianes al davant, seguida de les mores, ens mostra

El día 12 de Septiembre, a las 8.00 h tuvo lugar la Diana y a continuación, y como novedad este año con gran afluencia de público, a las 10.30 h el tiroteo representó la lucha entre las tropas por defender en el caso de las moras y por recuperar en el de las cristianas, el Castillo. Una vez finalizada la guerrilla se celebró la Embajada Cristiana que hace propietarios de nuevo a las tropas cristianas del Castillo y después el desfile matinal por la Avenida Carlos Soler. A las 19.30 h el desfile con las tropas cristianas y tras ella las moras nos muestran

Embajada Cristiana

Tiroteo

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 79: Libro Fiestas Mutxamel 2012

77

Día de descanso

Entrega de banderes

que han sigut les cristianes les vencedores de la batalla. Per a acabar les festes es va celebrar a l’escenari principal de les festes, les portes de l’Ajuntament, la tradicional i emotiva Entrega de Banderes, que dóna per liquidades les festes 2011.

L’endemà, el tradicional Dia dels Borratxos va portar els festers a les seues barraques per a reunir-se i començar a pensar en les festes de l’any següent que començaven en eixe mateix instant.

CRONISTA OFICIAL DE FESTES

que han sido las cristianas las vencedoras de la batalla. Para finalizar nuestras fiestas se celebró en el escenario principal de las fiestas, en las puertas del Ayuntamiento, la tradicional y emotiva Entrega de Banderas, que da por finiquitadas las fiestas de este año.

Al día siguiente, el tradicional Día de los Borrachos, llevó a los festeros a sus barracas para reunirse y empezar a pensar en las fiestas del año siguiente que daban comienzo a partir de este mismo instante.

CRONISTA OFICIAL DE FIESTAS

Page 80: Libro Fiestas Mutxamel 2012

78

Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2011 - 19:00 h Bando Cristiano

COMPARSA BANDA DE MÚSICA OBRA AUTOR

ContrabandistasBanda Primitiva, El Palomar El tito Sebastián Rubio

A.M. Los Rosales, Bolbaite Pepe antón Antonio Carrillos Colomina

tEmPlariosS.M. Cultural, Penáguila sala i soler Francisco Valor Llorens

S.M. La Paz, Sant Joan C.d.C. José M. Román / Pere Martínez

masErosUnión Musical de Busot tabal i saragüells Mario Roig Vila

S.M. La Lira, Quatretonda segle i Quart J. Salvador González Moreno

PiratEsS.M. Lira Relleuense, Relleu signum Saül Gómez Soler

S.M. La Alianza, Torremanzanas Guerrers Francisco Valor Llorens

Repertorio musical "Entrada de Bandas" 10/09/2011 - 12:00 h COMPARSA BANDA DE MÚSICA OBRA AUTOR

Contrabandistas A.M. Los Rosales, Bolbaite als meus amics Francesc Cerdá

tEmPlarios S.M. La Paz, Sant Joan sentir almogávar Ignacio Sánchez Navarro

masEros S.M. La Lira, Quatretonda noces d’argent Emilio Oltra Benavent

PiratEs S.M. Lira Relleuense, Relleu teatro montecarlo A. Pérez Perelló

abEnCErrajEs Unión Musical, Llutxent athenaeum Enrique Alborch Tarraso

moros dEl Cordó S.M. L’Illa, Benidorm muchamiel Manuel Berná García

moros dEl Cordó Unión Musical de Busot la Primitiva Jeff Penders

Xodios Banda Primitiva, El Palomar Flores de España Pascual Pérez Chovi

Els PaCos S.M. Cultural, Penáguila Manuel Boscá Cerdá

Datos Musicales2011

Cró

nic

as

Ofi

cia

les

Fie

sta

s

Page 81: Libro Fiestas Mutxamel 2012

79

Repertorio musical "1ª Diana" 11/09/2011 - 8:00 h COMPARSA BANDA DE MÚSICA OBRA AUTOR

abEnCErrajEs Unión Musical, Llutxent Carol l’orgull dels agüelos Francisco Esteve Pastor

PiratEs S.M. Lira Relleuense, Relleu tayo Francisco Esteve Pastor

moros dEl Cordó S.M. L’Illa, Benidorm Quelo Salvador Salva Sapena

masEros S.M. La Lira, Quatretonda maseros de mutxamel J. Salvador González Moreno

ZEGríEs Unión Musical de Busot dos Parelles José Mª Ferrero Pastor

tEmPlarios S.M. La Paz, Sant Joan de romance a Franqueira Rogelio Groba

Xodios Banda Primitiva, El Palomar borts 1939 Francisco Valor Llorens

Contrabandistas A.M. Los Rosales, Bolbaite sorolla Miguel Ángel Más Mataix

Els PaCos S.M. Cultural, Penáguila la lira de Quatretonda José Mª Valls Satorres

Repertorio musical "2ª Diana" 12/09/2011 - 8:00 h COMPARSA BANDA DE MÚSICA OBRA AUTOR

abEnCErrajEs Unión Musical, Llutxent la Plana de muro Francisco Esteve Pastor

PiratEs S.M. Lira Relleuense, Relleu als llaneros dianers Rafael Mullor Grau

moros dEl Cordó S.M. L’Illa, Benidorm Els Preparats Antonio Carrillos Colomina

masEros S.M. La Lira, Quatretonda 17 de Gener J. Salvador González Moreno

ZEGríEs Unión Musical de Busot laura 94 Ramón García i Soler

tEmPlarios S.M. La Paz, Sant Joan El K’sar El Yedid Camilo Pérez Monllor

Xodios Banda Primitiva, El Palomar juanito “El jarri” Ignacio Sánchez Navarro

Contrabandistas A.M. Los Rosales, Bolbaite El tío Caniyitas R. Dorado

Els PaCos S.M. Cultural, Penáguila mi barcelona Julio Laporta Hellín

Repertorio musical "Entrada de Moros y Cristianos" 10/09/2011 - 19:00 h Bando Moro

COMPARSA BANDA DE MÚSICA OBRA AUTOR

abEnCErrajEs

S.M. La Amistad, Villafranqueza abenserraig Saül Gómez Soler

Unión Musical, Llutxent jamalajam José Ferrándiz Fernández

S.M. La Paz, Sant Joan aligeabá-spyros Vicente Pérez Esteban

moros dEl Cordó

Unión Musical de Agres als moros Vells Jaime Fco. Ripoll Martins

S.M. L’Illa, Benidorm marxa del Centenari Amando Blanquer Ponsoda

S.M. L’Harmonía, Alicante ben al sahagui Francisco Valor Llorens

ZEGríEsBanda Primitiva d’Alcoi l’Entrá dels moros Francisco Valor Llorens

Unión Musical de Busot als ligeros Pedro J. Francés San Juan

Xodios

Banda L’Aurora, Sella Kabylie Francisco Valor Llorens

S.M. La Lira, Quatretonda tudmir José Rafael Pascual Vilaplana

Banda Primitiva, El Palomar Xabat Saül Gómez Soler

Els PaCos S.M. Cultural, Penáguila marxa dels Pacos "Anónimo"

Page 82: Libro Fiestas Mutxamel 2012

80

Tan sols falten aproximadament sis mesos per a les festes grans del poble i per això, Mutxamel es va omplir de festa per a celebrar el Mig Any.

El dissabte 11 de febrer començava el Mig Any amb la novetat d’enguany, el I Cross Urbà 5km Moros i Cristians. Este Cross començava a les 17.00h amb les carreres dels més xicotets i l’entrega dels trofeus en les distintes categories. A les 19.00h començava la carrera dels 5km per als majors de 16 anys. El guanyador de la prova va ser Francisco Javier Carpena Salcedo, amb un temps aproximat als 17 minuts. Cal destacar que els millors atletes locals van ser Agustín García Rico i Pilar Mahamud Isidro, i els millors festers Juan Carlos de Cabo Blasco i Pilar García Becerra.

Tan solo faltan aproximadamente seis meses para las fiestas grandes del pueblo y por ello, Mutxamel se llenó de fiesta para celebrar su Mig Any.

El sábado 11 de Febrero daba comienzo el Mig Any con la novedad de este año, el I Cross Urbano 5km Moros i Cristians. Este Cross daba comienzo a las 17.00h con las carreras de los más pequeños y la entrega de los trofeos en las distintas categorías. A las 19.00h daba comienzo la carrera de los 5km para los mayores de 16 años. El ganador de la prueba fue Francisco Javier Carpena Salcedo, con un tiempo cercano a los 17 minutos. Cabe destacar que los mejores locales fueron Agustín García Rico y Pilar Mahamud Isidro, y los mejores festeros Juan Carlos de Cabo Blasco y Pilar García Becerra.

Cross Urbano 5 km

2012CrossUrbano 5km

Cró

nic

a M

ig A

ny

Page 83: Libro Fiestas Mutxamel 2012

81

Concurso de paellas

Ja el diumenge 12 de febrer, els festers van celebrar el tradicional ‘Dia de les Paelles’. A les 10:30 es van congregar tots a les portes del Parc Municipal i la Casa de la Cultura per a esmorzar en bona companyia i disfrutar de l’ambient creat al voltant de cada una de

Ya el domingo 12 de Febrero, los festeros celebraron el tradicional “Día de la Paellas”. A las 10:30 se congregaron todos en las puertas del Parque Municipal y la Casa de Cultura para almorzar en buena compañía y disfrutar del ambiente creado alrededor de cada una de la

Concursode Paellas

Page 84: Libro Fiestas Mutxamel 2012

82

la Comparses realitzant la seua corresponent paella, allioli i surra. A les 14.00h el jurat del concurs format per les Capitanies, l’Alcalde, el regidor de Festes i el President de la Comissió van passar a valorar-les i atorgar els premis enguany a:Degustació Paella: Comparsa Pirates Presentació Paella: Comparsa Contrabandistes Allioli: Comparsa Pirates Surra: Comparsa Pirates La festa durant este dia va continuar amb els festers menjant cada un en la seua barraca. A continuació, els dies 18 i 25 de febrer es

Comparsas realizando su correspondiente paella, all-i-oli y zurra que a las 14.00 h el jurado del concurso formado por las Capitanías, el Alcalde, el concejal de Fiestas y el Presidente de la Comisión pasaron a valorar, otorgando los premios este año a: Degustación Paella: Comparsa Pirates Presentación Paella: Comparsa ContrabandistasAll-i-oli: Comparsa PiratesZurra: Comparsa Pirates La fiesta durante este día continuó con los festeros comiendo cada uno en su correspondiente barraca.

Carroza Capitanes y Abanderado Cristianos 2011

Concurso de paellas

2012Concursode Paellas

Cró

nic

a M

ig A

ny

Page 85: Libro Fiestas Mutxamel 2012

83

Exposición Eugenio Salazar

van celebrar els tradicionals ‘Soparets’ en les barraques.Entre estos dies va tindre lloc, dins dels actes previstos del Mig Any, el dia 19 de febrer en la Casa de Cultura a les 20:30 h, la inauguració d’una exposició sobre l’obra de l’artista Eugenio Salazar. Durant la inauguració es projectà un vídeo sobre la seua trajectòria professional i es va visitar l’exposició amb nombroses obres dedicades al món fester. I el dia 24 de febrer a les 20:30 h en el Casal Fester, es va realitzar un altre dels tradicionals concursos del Mig Any, el Torneig de Jocs de Saló entre totes les comparses del col·lectiu fester. Enguany, els guanyadors del Torneig van ser els següents:Cinquet: Loli Calderón Alcalde (Comparsa Xodios). Xinxón: Mari Carmen Martínez Baeza (Comparsa Moros del Cordó). Parxís: Pablo Contreras López (Comparsa Maseros).

A continuación, los días 18 y 25 de Febrero se celebraron los tradicionales “Soparets” en los que todos los festeros cenaron en sus barracas.Entre estos días tuvo lugar, dentro de los actos previstos del Mig Any, el día 19 de Febrero en la Casa de Cultura a las 20:30 h, la Inauguración de una exposición sobre la obra del artista Eugenio Salazar. Durante la inauguración, se proyecto un video sobre su trayectoria profesional y se visitó la exposición con numerosas obras dedicadas al mundo festero. Y el día 24 de Febrero a las 20:30 h en el Casal Fester, se realizó otro de los tradicionales concursos del Mig Any, el Torneo de Juegos de Salón entre todas las comparsas del colectivo festero. Este año, los ganadores del Torneo fueron los siguientes:Cinquet: Loli Calderón Alcalde (Comparsa Xodios).Chinchón: Mari Carmen Martínez Baeza (Comparsa Moros del Cordó).Parchís: Pablo Contreras López (Comparsa Maseros).

2012

Page 86: Libro Fiestas Mutxamel 2012

84

El dia 28 de febrer, es va celebrar l’Alba en honor a la Mare de Déu de Loreto. Els veïns a les 00:00 h es van reunir a l’església arxiprestal El Salvador per a cantar la Salve a la Mare de Déu i a continuació es va disparar un castell de focs d’artificials, tot això com a preludi del dia gran, l’1 de març.A continuació, durant la jornada de festa local, l’1 de març, es va celebrar el dia de la Patrona la Mare de Déu de Loreto, que commemora el Miracle de la Llàgrima. L’activitat d’este dia va estar centrada en dos actes importants. A les 11:30 h, l’ofrena de flors des de l’Ajuntament fins a l’església, que com tots els anys va comptar amb una gran assistència de veïns, entre els quals estaven els Càrrecs Festers, abillats amb els seus tratges regionals, i a continuació es va celebrar la missa major. I l’altre acte important d’este dia va ser la Solemne Processó a les 21:00 h acompanyant la Mare de Déu de Loreto pels

El día 28 de Febrero, se celebró la Alborada en honor a la Stma. Virgen de Loreto. Los vecinos a las 00:00 h se reunieron en la Iglesia Arciprestal El Salvador para cantar la Salve a la Virgen y a continuación se disparó un castillo de fuegos artificiales, todo ello como preludio del día grande, el 1 de Marzo.A continuación, durante la jornada de fiesta local, el 1 de Marzo, se celebró el día de la Patrona “La Virgen de Loreto” que conmemora el Milagro de la Lágrima. La actividad de este día estuvo centrada en dos actos importantes. A las 11:30 h la ofrenda de flores desde el Ayuntamiento hasta la Iglesia, que como todos los años contó con una gran asistencia de vecinos, entre los cuales estaban los Cargos Festeros ataviados con sus trajes regionales y a continuación se celebró la Misa Mayor. Y el otro acto importante de este día fue la Solemne Procesión a las 21:00 h acompañando a la Virgen de Loreto por las

Ofrenda 1 de Marzo

20121 de MarzoC

rón

ica

Mig

Any

Page 87: Libro Fiestas Mutxamel 2012

85

Procesión

principals carrers de la localitat.El dissabte 3 de març es va celebrar la Clausura del Mig Any a la Casa de Cultura, a les 20:00 h. Durant la celebració d’este acte, que acomiadava este Mig Any 2012, va tindre lloc un concert a càrrec de la SM l’Aliança de Mutxamel en què es van interpretar les peces següents:BENI-HAMEZ d’Eduardo Nogueroles i obra obligada en el Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant 2012. GIVE US THIS DAY de David Maslanka i obra lliure en el Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant 2012. MUCHAMIEL, pasdoble de Manuel Berna. L’ENTRÀ DELS BEQUETEROS, marxa mora de José María Valls Satorres. MARIA TERESA LACRUZ, pasdoble d’Oscar Navarro González. ABD-EL-AFAR, marxa mora que s’estrenava en este concert, de José María Valls Satorres. HIMNE DE FESTES, de José Sala Torregrosa.Durant el descans del concert es van atorgar els trofeus als guanyadors dels corresponents concursos celebrats durant estos dies. Ara ja només ens queda anar pensant en les festes del mes de setembre, Moros i Cristians 2012 de Mutxamel, a les quals esteu tots convidats a participar-hi plenament i a disfrutar-les.

principales calles de nuestra localidad.El sábado 3 de Marzo se celebró la Clausura del Mig Any en la Casa de Cultura a las 20:00 h. Durante la celebración de este acto, que dio la despedida a este Mig Any 2012, tuvo lugar un concierto a cargo de la S.M. L’Aliança de Mutxamel en el que se interpretaron las siguientes piezas:BENI-HAMEZ de Eduardo Nogueroles y obra obligada en el Certamen Provincial de Bandas de Música de Alicante en 2012.GIVE US THIS DAY de David Maslanka y obra libre en el Certamen Provincial de Bandas de Música de Alicante en 2012.MUCHAMIEL, pasodoble de Manuel Berná.L’ENTRA DELS BEQUETEROS, marcha mora de José María Valls Satorres.MARIA TERESA LACRUZ, pasodoble de Oscar Navarro González.ABD-EL-AFAR, marcha mora que se estrenaba en este concierto, de José María Valls Satorres.HIMNE DE FESTES, de José Sala Torregrosa.Durante el descanso del concierto se otorgaron los trofeos a los ganadores de los correspondientes concursos celebrados durante estos días.Ahora ya solo nos queda ir pensando en las fiestas del mes de septiembre, Moros y Cristianos 2012 de Mutxamel, a las que están todos invitados a participar plenamente de ellas y a disfrutarlas.

Page 88: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 89: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 90: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 91: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 92: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 93: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Prog

ram

a D’A

ctes

2012

Prog

ram

a de

Acto

s 2012

91

Culto

s Rel

igio

sos_

92 P

rogra

ma

de Ac

tos_

93

Page 94: Libro Fiestas Mutxamel 2012

92

ReligiososCultos

Jueves dia 6ALBORADA

A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Montserrat en l’Ermita.

Viernes dia 7ALBORADA

A les 24:00 h: Alborada a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia.

Sabado dia 8FESTA DEL RAVALET

A les 11:30 h: Ofrena i Missa Major en l’Ermita.A les 20:00 h: Missa en la Parroquia.A les 20:30 h: Processó des de l’Ermita.

Domingo dia 9FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LORETO

A les 09:00 h: Missa en la Parròquia.A les 10:00 h: Missa en el Convent.

A les 11:15 h: Ofrena i Missa Major a la Mare de Déu de Loreto en la Parròquia (L’Ofrena ixirà desde les portes del Castell)A les 20:00 h: Missa en la Parròquia i tot seguit Processó

Lunes dia 10DIA DE L’ENTRÀ

A les 11:00 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada).

Martes dia 112on DIA DE FESTA

A les 11:00 h: Missa en la Parròquia (no hi haurà missa de vesprada

Miercoles dia 123er DIA DE FESTA

A les 18:30 h: Missa pels festers i festeres difunts i en acció de gràcies a la Mare de Déu.

Pro

gra

ma

de

Acto

s 20

12

Page 95: Libro Fiestas Mutxamel 2012

93

Programade Actos

VIERNES DIA 7

A las 23,45 horas:Asistencia de Autoridades, Comisión Fiestas y Cargos Festeros, a la Iglesia Arciprestal “El Salvador”, a la interpretación de la Salve a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO. A continuación, desde el balcón del Excmo. Ayuntamiento PREGON DE FIESTAS.Seguidamente actuación de la Sociedad Musical “La Alianza” y disparo de fuegos artificiales. A contnuación se inaugurará la Verbena Popular en la Rambla (junto al Centro Social Polivalente) y la Barraca Popular en el Parque El Canyar de Les Portelles, hasta las 2:00h.

DOMINGO DIA 9

A las 11,15 horas:Las Autoridades, Comisión de Fiestas y Cargos Festeros acompañados por la Banda de Música asistirán a la ofrenda de flores a NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO, que partirá de las puertas del Castillo. A continuación, Solemne Misa, finalizada la misma, la Comisión de Fiestas, Autoridades y Cargos Festeros efectuaran una visita al Cementerio.

A las 20,30 horas:Presidida por las Autoridades, la Comisión de Fiestas y los Cargos Festeros, debidamente vestidos con el traje festero, saldrán en Solemne Procesión con la Bendita Imagen de NTRA. SRA. LA VIRGEN DE LORETO.

LUNES DIA 10

A las 08,00 horas:Diana.

A las 11,00 horas:Los Cargos Festeros acompañados por el Alcalde de Fiestas, desfilarán desde el Ayuntamiento hasta el Templo Arciprestal, para asistir a la Misa Solemne.

A las 12,00 horas:ENTRADA DE BANDAS DE MÚSICA

A las 19,00 horas:GRAN DESFILE DE LA ENTRADA.

Page 96: Libro Fiestas Mutxamel 2012

94Pro

gra

ma

de

Acto

s 20

12

MARTES DIA 11

A las 07,30 horas:Desayuno festero en la puerta del Ayuntamiento.

A las 08,00 horas:Diana por las Bandas de Música y Compar-sas.

A las 11,30 horas:Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música desde el Paseo de la Constitución. Seguidamente dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CONTRABANDISTAS.

A las 17,30 horas: Guerrilla-Tiradores de ambos bandos.A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS MOROS

A las 20,00 horas:Desfile de las Comparsas desde las puertas del Castillo.

A las 00,30 horas:Retreta.Desfile humorístico de todas las Com-parsas.

MIÉRCOLES DIA 12

A las 07,30 horas:Desayuno Festero en la puerta del Ayuntamiento.

A las 08,00 horas:Diana por las Bandas de Música y Comparsas.

A las 10,30 horas:Guerrilla-Tiradores de ambos bandos.A la finalización de la guerrilla en las puertas del Castillo, dará comienzo la EMBAJADA DE LOS CRISTIANOS

Programade Actos

Page 97: Libro Fiestas Mutxamel 2012

95

A las 12,30 horas:Desfile de todas las Comparsas y Bandas de Música partiendo desde el Castillo hasta el Mercado.

A las 17,30 horas:Pasacalles desde el Ravalet hasta la Plaza Nueva

A las 18,30 horas:Misa por los festeros difuntos y en Honor a la Virgen de Loreto.

A las 19,30 horas:Desfile de las Comparsas. A la finalización del desfile, y en la puerta del Ayuntamiento, se procederá a la ENTREGA DE BANDERAS.

A las 01,00 horas:Mascletà a cargo de Pirotecnia Caballer S.A.

MARTES DIA 13

Tradicional día de los borrachos. Día de descanso. Los festeros se reunirán en sus barracas, donde se celebrarán los actos típicos de este día.

Page 98: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 99: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 100: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 101: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Fins

Sem

pre Car

recs

Fes

ters

Hasta

Sie

mpre

Car

gos F

este

ros

Pira

tes

99

Desped

ida

Capita

nía

Pira

tes_

100

-

Page 102: Libro Fiestas Mutxamel 2012

100D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía C

rist

ian

a

Page 103: Libro Fiestas Mutxamel 2012

101

Pirates2011

Hola amigos y amigas, ya ha pasado un año!!! Quería despedirme agradeciéndole a toda la gente que se ha volcado con nosotros, en especial a mi familia, amigos y mi escuadra.

A mi familia por haber estado en todo momento conmigo, a mi padre, a mis abuelos, que desde aquí le digo a mi abuelo que muchas gracias por todo, siempre te querré. A mi madre por haberme aguantado esos días de muchos nervios, TE QUIERO.

A mis amigos, por haberme ayudado a sonreír en todo momento.

A mi escuadra, “Les Barracudes” por haberme apoyado en todo y haber estado en todos los actos conmigo, chicas, sois las mejores.

A mis dos sombras en todas las fiestas, a mi peluquera Iris y maquilladora Bella, muchas gracias; y como no, a Pepe Esplà, tú ya sabes por qué.

A toda la directiva de la comparsa Pirates, y a Urios, que nos ha ayudado a que saliera el boato adelante, muchas gracias a todos de corazón.

Una vez dadas las gracias a todos, quiero resaltar el gran esfuerzo que realiza la Comisión de fiestas de Mutxamel para que estas fiestas de Moros y Cristianos sean bonitas y tan llenas de sentimiento, ¡MUCHAS GRACIAS!

Con esto ya solo me queda decir que este año para mí ha sido uno de los mejores de mi vida, y que lo voy a recordar siempre. Nunca había vivido estas fiestas así, desde las dianas, hasta las embajadas, que son muy bonitas.

Tan solo me queda decirle a mi capitán y a mi abanderado que MUCHAS GRACIAS por todo. Un beso muy fuerte.

Paloma Antón Díaz

PalomaAntón DíazCapitana Cristiana

Page 104: Libro Fiestas Mutxamel 2012

102D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía C

rist

ian

a

Page 105: Libro Fiestas Mutxamel 2012

103

Pirates2011

Lo mejor de haber sido capitán, es mirar hacia tu alrededor y ver a las personas que más quiero junto a mí.

Con unas breves palabras me gustaría compartir la gran experiencia que ha significado para mí el poder ser capitán de nuestras fiestas. Sin duda ha sido un año repleto de nervios, alegrías y emociones; todos los días han sido muy especiales la verdad que he disfrutado de cada uno de ellos al 100%.

Pero como no, siempre hay que destacar el gran día de la Entrada. Ya como festero sentía una emoción especial al poder desfilar por la rambla, pero este año ha sido espectacular desde principio a final de la rambla donde todas las personas a nuestro paso y junto a la música, festeros, vecinos y visitantes aplaudían e incluso se levantaban de sus sillas haciéndolo aun más especial. Aún cuando escucho la marcha que escogimos para el día de la entrada cierro los ojos y recuerdo ese momento aún me emociono, se que todavía es pronto y muy reciente pero aseguro que esa sensación no la podré olvidar en la vida. Son muchas personas a las que tengo que agradecer por formar parte de un modo u otro de algo tan especial. Empezaré por mis compañeros y amigos de cargo, Paloma y Chuecos. Ya nos conocíamos de antes y teníamos amistad, pero ahora por todos los momentos que hemos compartido nuestra amistad se ha reafirmado; a todos los componentes y directiva de nuestra comparsa ELS PIRATES por colaborar en todas y cada una de las cosas de la capitanía. Y como no a mi familia, a mis padres que no se han perdido ningún acto, para poder acompañarme en todo momento, mis hermanos que con ellos he crecido en las fiestas hasta llegar a ser Capitán, y como no a mi novia, que la hice cambiarse de su comparsa de toda la vida para que estuviese a mi lado y poder compartir todos y cada uno de los actos.

A TODOS, MUCHAS GRACIAS.

Iván Carrasco Almada Capitán Cristiano 2011

Iván Carrasco AlmadaCapitán Cristiano

Page 106: Libro Fiestas Mutxamel 2012

104D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía C

rist

ian

a

Page 107: Libro Fiestas Mutxamel 2012

105

Pirates2011

Festeros y vecinos de Mutxamel,

Ha pasado un año casi sin darme cuenta. Un año cargado de buenos momentos y sensaciones que nunca olvidaré. Aún pienso que fue ayer cuanto tomábamos la Rambla de Mutxamel en el mes de septiembre. Ha sido un año muy especial para mí, puesto que he cumplido un sueño mío y también de mi hermano Juan.

El momento más significativo para mí, fue la visita al cementerio. Fue duro muy duro; pero a la vez, muy gratificante puesto que me quité muchos complejos y barreras. Sólo puedo dar las gracias a todos los presentes ese día por toda vuestra fuerza, apoyo y gestos cariñosos que mostrasteis hacia mí; porque sin esa ayuda no hubiera podido cruzar, por fin, esa barrera. Tengo que agradecer a la persona que más me ayudó y que aún sabiendo que lo iba a pasar incluso peor que yo, no quiso separarse de mí ni un solo instante. Desde que sonó mi primer llanto, hasta que me pude calmar, mi madre, Amalia, estuvo abrazada a mí. “Gracias mamá”.

A partir de ese día vinieron muchos días cargados de alegría y buenos momentos. Nunca olvidaré el día de la Entrada. Fue toda una satisfacción ver como todo el trabajo realizado daba sus frutos y ver como la gente de la “Rambla”, se ponía de pie para recibirnos. Fue una sensación inolvidable.Pero para mí, el mejor día como festero, fue el día 11, cuando con la bandera al hombro y la espada en mano, desfilé Rambla arriba, ahí fue donde más festero me sentí; donde más disfruté. Me dejé llevar por el ambiente y un escalofrío recorrió mi cuerpo. Me llené de energía y sonando la música no pude contener el gritar “Aire”.

Quiero dar las gracias a mi familia y amigos porque ellos fueron mis fuerzas y ánimos para seguir adelante en los momentos difíciles. Dar las gracias también al bando moro por toda su complicidad con nosotros y por no ser rivales, sino amigos. A la Comparsa y Directiva de Els Pirates, agradecer su ayuda ya que sin ellos no hubiéramos podido hacer nada. Que decir a la Comisión de Fiestas, solo tengo palabras de agradecimiento y cariño hacia ellos; han sido un apoyo constante y siempre han estado disponibles para todo. Mil gracias de verdad y felicitarlos por su gran trabajo. No hace falta nombrar a nadie por que cada uno de ellos ya saben lo que significan para mí.

Por último, dar las gracias a todo el mundo que se ha ofrecido a ayudarnos y nos han apoyado en todo. Espero que los cargos representantes de los Maseros lo pasen tan bien como lo he pasado yo, y desearles lo mejor.Mucha suerte y gracias.

“VISCA LA MARE DE DÉU DE LORETO”

Manuel Chuecos TorregrosaAbanderado Cristiano

Page 108: Libro Fiestas Mutxamel 2012

106D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía C

rist

ian

a

Page 109: Libro Fiestas Mutxamel 2012

107

Pirates2011

Page 110: Libro Fiestas Mutxamel 2012

108D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía C

rist

ian

a

Page 111: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Fins

Sem

pre Car

recs

Fes

ters

Hasta

Sie

mpre

Car

gos F

este

ros

Abence

rra je

s

109Des

pedid

a Cap

itaní

a Aben

cerr

a jes_

110

-

Page 112: Libro Fiestas Mutxamel 2012

110D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía M

ora

Page 113: Libro Fiestas Mutxamel 2012

111

Abencerra jes2011

Mutxameleras y Mutxameleros:

Este año nos habéis robado el corazón. Muchos son los sentimientos vividos entre vosotros a lo largo de nuestra capitanía, vuestra acogida ha sido para nosotros lo más importante y lo que sin duda nos obligareis a recordar durante toda la vida, vuestras sonrisas, vuestro cariño, vuestros aplausos y tantos y tantos besos en cada desfile y en cada acto, muchas gracias.

Queremos mostrar nuestro cariño a la Comisión de Fiestas, al Ayuntamiento de Mutxamel, a la Mayordomía Virgen de Loreto, y a todos sin distinción.

Gracias a nuestras familias y a nuestros amigos, sobre todo a Eva Rubio (peluquera) y Nieves Nieto, y también estamos súper agradecidos y contentos por la experiencia que ha pasado nuestra “pequeñita” de casa: Loreto Torregrosa, ya que todo esto ha sido un gran viaje para los cuatro.

Enhorabuena a los cargos festeros de la Comparsa Piratas, IVAN, PALOMA, CHUECOS.

Y por ultimo os queremos decir que pueden contar con nosotros y sobre todo a nuestra Comparsa Abencerrajes a la cual le damos las gracias. HASTA SIEMPRE Salut i Festa

Juan Pablo, Suni yMónica Capitanía Mora

Page 114: Libro Fiestas Mutxamel 2012

112D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía M

ora

Page 115: Libro Fiestas Mutxamel 2012

113

Abencerra jes2011

Page 116: Libro Fiestas Mutxamel 2012

114D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía M

ora

Page 117: Libro Fiestas Mutxamel 2012

115

Abencerra jes2011

Page 118: Libro Fiestas Mutxamel 2012

116D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía M

ora

Page 119: Libro Fiestas Mutxamel 2012

117

Abencerra jes2011

Page 120: Libro Fiestas Mutxamel 2012

118D

esp

ed

ida

Ca

pit

an

ía M

ora

Page 121: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 122: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 123: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 124: Libro Fiestas Mutxamel 2012

GRACIAS POR VUESTRA CONFIANZAESPERAMOS SEGUIR HACIENDO MUCHOS LLIBRETS MÁS

Page 125: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Car

recs

Fes

ters

-

Cargos

Fes

tero

s

Mas

eros

123

Capita

nía

Cristia

na 2

012_1

25 S

alud

a Aban

derad

a Cris

tiana

2012

_126

Salud

a Cap

itana

Cris

tiana

2012

_128

Sal

uda

Capitá

n Cris

tiano

2012

_130

Cargos

Cris

tiano

s 2012

en

foto

s_13

2

Page 126: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 127: Libro Fiestas Mutxamel 2012

125

Maseros

Capitanía Cristiana

2012

Page 128: Libro Fiestas Mutxamel 2012

126S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

¡Hola mutxameleros y festeros!

Para la gente que no me conoce me llamo Silvia y nací en Mutxamel el 21 de Enero de 1992. Soy hija de Pepe Cantó y Loli Sánchez, dicho así a lo mejor no sabéis quienes son, pero diciendo que trabajan en la panadería Virgen de Loreto más de uno los reconocerán enseguida.Desde bien pequeña salgo en la Comparsa Moros del Cordó. Empecé saliendo con las Cantineras y en el año 2007 me incorporé en la escuadra Jezabel, junto con mis amigas, en la que todavía permanezco.Pertenezco al Ballet Gisela Comins desde los tres años. Todos los años salimos bailando en los boatos y este septiembre espero que me acompañen en el mío.Desde siempre me ha hecho ilusión salir como capitana en mi comparsa, pero este año saldré en la Comparsa Maseros ya que voy a ostentar el cargo de Abanderada Cristiana junto con mi padre, que pertenece a la Comparsa Maseros y mi madre, que pertenece a los Moros del Cordó.Recuerdo como si fuera ayer el día que el Presidente de las Fiestas, Pedro Miguel, me dijo: “el año que viene Abanderada en los Maseros con tus padres” y no me lo pensé ni dos veces, pero dije: “a mí no hacerme ilusiones para luego desilusionarme”, e ilusiones son las que tengo pero no me las va a quitar nadie porque seré la Abanderada Cristiana del 2012. Para terminar, quiero agradecer a la Comparsa Maseros por darnos este gran apoyo y a la Comparsa Moros del Cordó, que quien mejor que ellos para acompañarnos en este gran sueño. También agradecer a todos aquellos que nos están ayudando a que todo salga lo mejor posible y a mis amigas por pasarse a los Maseros y estar conmigo en todo momento y como no, a mis padres y a mi hermana Cristina que sin ellos este sueño no podría cumplirse.

Dicho esto, desearos a todos que disfrutéis de estas � estas tanto como nosotros.

I alce la meua copa,descanse l’espasai brinde per tuno canvies Mutxamel.

2012A

ba

nd

era

da

Cri

stia

na Maseros

Page 129: Libro Fiestas Mutxamel 2012

127

Silvia Cantó Sánchez

Page 130: Libro Fiestas Mutxamel 2012

128S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Hola Festers i Mutxamelers!

Me llamo Loli Sánchez Bernabéu, nací en un pueblo llamado Benamaurel que pertenece a la provincia de Granada y en el cual, hoy en día, gracias a las � estas de Moros y Cristianos de Mutxamel también celebran, la festividad de la Virgen de la Cabeza con � estas de Moros y Cristianos.Llegué a Mutxamel siendo muy pequeña, pero desde que tengo uso de razón, estaba deseando que llegara septiembre para sentir emocionada las marchas y pasodobles, el ruido de la pólvora y ver los des� les de Moros y Cristianos. En Mutxamel crecí y conocí a mi marido Pepe con quien tuve dos hijas maravillosas, Silvia y Cristina.A mediados de los noventa empecé a participar como festera y me incorporé en la Comparsa Moros del Cordó, junto a mi hija Silvia, y claro, cuando nació Cristina también la hice Mora del Cordó.Pertenezco a la Escuadra de las Musulmanas, la escuadra en la que sale mi cuñada Lore, la hermana de mi marido, que es la que me animó a salir en las � estas.Este año va a ser muy especial para todos nosotros, ya que voy a ser Capitana Cristiana en la Comparsa Maseros, a la que pertenece mi marido, junto a él como Capitán Cristiano y mi hija Silvia como Abanderada Cristiana, siempre con la compañía de nuestra hija Cristina.Espero que estas � estas las disfrutemos todos y que las recordemos siempre con alegría.

No canvies Mutxamelcor noble que arriba el gloriós setembre

Ca

pit

an

a C

rist

ian

a2012

Maseros

Page 131: Libro Fiestas Mutxamel 2012

129

Loli Sánchez Bernabéu

Page 132: Libro Fiestas Mutxamel 2012

130S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Estimados amigos:

Me llamo José Francisco Cantó Martínez, pero todos me llaman Pepe, y este año voy a ostentar el cargo de capitán de mi comparsa, Els Maseros, junto con mi mujer y mi hija.

Naci un 26 de Noviembre de 1963 en Mutxamel, y ya desde pequeño empecé a salir en nuestras queridas � estas de Moros y Cristianos. Mi comparsa por aquel entonces, eran Els Pirates, hasta que, por motivos laborales, tuve que dejar de salir durante una temporada.

Fue cuando mi gran amigo Víctor “El Marino”, cogía la presidencia de la comparsa Els Maseros, cuando volví a salir a � estas y ya en mi comparsa, Els Maseros, y desde entonces me he sentido muy involucrado en nuestras � estas y en mi comparsa.

Cuando fue capitán”El Marino”, me entró el “gusanillo” y durante estos cuatro años la gente ha estado intentando convencerme para ostentar la capitanía, y al � nal

Desde aquí me gustaría agradecer a mi Comparsa la con� anza depositada en mi y en mi familia para representarles durante este año; un año lleno de ilusiones y emociones.

Y como no, agradecer tanto a mi mujer Loli, como a mis dos hijas, Silvia, que será la abanderada, como a Cristina, que nos acompañara en la carroza, el haberse sumado a este sueño, GRACIAS.

A todos los festeros y visitantes, espero que paséis unas felices � estas de Moros y Cristianos.

BONES FESTES!!!VISCA LA MARE DE DÉU DE LORETO!!!

Ca

pit

án

Cri

stia

no

2012Maseros

Page 133: Libro Fiestas Mutxamel 2012

131

José Francisco Cantó Martínez

Page 134: Libro Fiestas Mutxamel 2012

132Fo

tos

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Page 135: Libro Fiestas Mutxamel 2012

133

2012MaserosCapitanía Cristiana

Page 136: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 137: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Car

recs

Fes

ters

-

Cargos

Fes

tero

s

Mor

os d

el C

ordó

135

Capita

nía

Mor

a 20

12_1

37 S

alud

a Aban

derad

o Mor

o 20

12_1

38

Salud

a Cap

itana

Mor

a 20

12_1

40 Sal

uda

Capitá

n Mor

o 20

12_1

42

Cargos

Mor

os 2

012 e

n fo

tos_

144

Page 138: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 139: Libro Fiestas Mutxamel 2012

137

CordóMoros del

Capitanía Mora

2012

Page 140: Libro Fiestas Mutxamel 2012

138S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Sóc JUAN CARLOS FORNER GOSÀLBEZ, � ll de LORETO la “FIGUERA” i de JUAN “MASSA”.Vaig nàixer el 16 de febrer de 1983, com a nou membre de la família FORNER i GOSÀLBEZ. Provenint de families festeres, no van tardar gaire temps a mostrar-me les tradicions del nostre poble i entre elles les festes de MOROS i CRISTIANS. De mare xodia i pare cordoner i com es feia antigament, em van incloure com a nou component dels MOROS DEL CORDÓ, ja que el xiquet havia d’eixir amb el pare. Aixi, als set mesos, de braços del pare vaig baixar per primera vegada la Rambla.Sempre he estat unit i he format part de la � là, on cada 10 de setembre amb tot l’orgull de fester em pose el tratge de � là, aquell que amb els seus colors i pedreries omplin de color els carrers.Al llarg dels anys he anat participant activament en la comparsa i madurant com a fester, obtenint distints càrrecs i obligacions. La primera d’elles va ser als anys 90 quan, de mans de Rafa “El Parralo”, vaig rebre la bandera de la comparsa, de la qual sempre recordaré de molt bon gust tot el que em va aportar, i d’ella, les cantineres, aquelles joves xiquetes que m’han acompanyat en cadascun dels actes. Gràcies xiques!Una dècada després, de mans de Luis, vaig formar part de la directiva dels Moros del Cordó, com a delegat de pólvora i amb la nova directiva, de mans de Ricardo, he obtingut l’alcaldia de festes de la comparsa.Aquest any és diferent i especial. Faré realitat el somni que sempre he tingut, la bandera em va mostrar el cami durant més d’una dècada i gràcies, principalment, a la comparsa, als familiars i als amics, enguany sóc l’Abanderat Moro, càrrec que amb molta il·lusió i orgull compartiré amb mon pare i la meua germana.Tot açò no hauria pogut ser si no haguera sigut per ma mare, a la qual des d’aquest escrit em complau agrair-li tot el que m’ha aportat i ha fet per mi. Gràcies Figuera!La “cuna” de la família sempre ha estat situada al Ravalet, per això el portem també dins de nosaltres i any rere any ens complau poder participar en les seues festes.I vosaltres “xotos”, sempre esteu presents i enguany per a mi heu deixat de ser una quadrilla d’amics per a formar part d’una gran familia: “COLLA EL BOTIJÓ” de Mutxamel, grans moments són els que hem tingut i enguany heu fet realitat un somni que fa molts anys que estàvem esperant, formar una esquadra tots units a una comparsa. Ho heu aconseguit i com a Abanderat, em complau anomenar-vos Esquadra Especial 2012. Gràcies per tot i feu el que millor sabeu fer, viure la festa com ho feu, REXOTOS.Per últim unes xicotetes paraules a tots els que estaran allà dalt acompanyant-nos i protegint-nos en aquest gran any, gràcies per tot el que ens heu entregat i mostrat al llarg de la vida, perquè sou dignes d’admirar i sempre estareu presents en els nostres cors.

JUAN CARLOS FORNER GOSÁLBEZ

2012A

ba

nd

era

do

Mo

roCordó

Moros del

Page 141: Libro Fiestas Mutxamel 2012

139

Juan Carlos Forner Gosàlbez

Page 142: Libro Fiestas Mutxamel 2012

140S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Sóc Alejandra Forner Gosálbez i des que vaig nàixer que visc ací, de xicoteta he passat moltíssim dies al Ravalet en casa de la meua iaia, ja que per motius de faena els meus pares ens deixaven allí. Entre les ties i la iaia es feien càrrec nostre. En aquest any tan especial, al costat de la meua família faré realitat una il·lusió que, com qualsevol fester, tinc des de fa molts anys: representar la comparsa Moros del Cordó com a Capitana Mora.

Des que tenia any i mig sóc component d’aquesta comparsa, perquè com sempre s’ha dit “els � lls que isquen amb els pares” i així va ser, encara que de xicoteta solia eixir a la retreta amb ma mare i les seues amigues de l’esquadra Número Uno dels Xodios.

Sempre he portat el trage de cantinera amb molta il·lusió i des que el meu germà va agafar la bandera vaig des� lar al seu costat, � ns que ell la donà a un altra persona que hi tenia la mateixa il·lusió.

Des de fa 4 anys sóc component i fundadora de l’esquadra Marazahuies, que encara que ens costà un poc de fer, ara mateix som una esquadra d’amigues, unes que ens coneixíem de menudes i d’altres que estic encantada d’haver conegut al llarg d’aquest temps.

Vull donar les gràcies tant a mon pare, Juan “Massa”, com a ma mare, Loreto “la Figuera”, per haver fet que el meu germà i jo acomplírem el nostre somni; a més agraïsc a les nostres famílies pel suport que ens han donat i que ens donen i, per descomptat, també vull donar les gràcies a la comparsa Moros del Cordó per donar-nos l’oportunitat de representar-la en aquestes festes.

Moltes vegades ens hem rist pensant com seria aquest dia i ara ja ha arribat aquest moment, gràcies als meus amics per estar al meu costat i per fer que aquest any siga tan especial. No solament els dies de festes sinó des que sabérem la notícia. Gràcies per tot, i encara que no puguem estar tots junts, tinc clar que estareu al meu voltant.

ALEJANDRA FORNER GOSÁLBEZ

2012C

ap

ita

na

Mo

raCordó

Moros del

Page 143: Libro Fiestas Mutxamel 2012

141

Alejandra Forner Gosàlbez

Page 144: Libro Fiestas Mutxamel 2012

142S

alu

da

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Me llamo Juan Forner Blasco, aunque me conocen por Juan “Masa” o “Morote” y mis raíces son del Ravalet. Mi hermano Manolo nació en el Ravalet, mi hermano Pepe en el Paseo y yo en la calle del Mar, por lo tanto las � estas las tengo bien de� nidas, los Moros y Cristianos y el Ravalet.

Mis principios en la comparsa Moros del Cordó datan de los años 70. Empecé en la escuadra Bereberes, siendo uno de los fundadores aunque más tarde me incorpore en la � là, donde sigo perteneciendo. También fui uno de los impulsores de la compra del local de la C/Benidorm y de su acondicionamiento.

Este año voy a representar a la Comparsa Moros del Cordó en compañía de mis hijos, Juan Carlos y Alejandra, ya que llevaban alguna capitanía pidiendo ser los representantes, pero yo no llegaba a decidirme, pero este año me han montado un complot con mi mujer que ya no tiene salida, pero cada día que pasa lo voy llevando con más ilusión.

Espero que disfrutemos todos estas Fiestas tan queridas y dejemos a la comparsa Moros del Cordó en el lugar que se merece.

Recibir un cordial saludo.

GRACIAS.

2012C

ap

itán

Mo

roCordó

Moros del

Page 145: Libro Fiestas Mutxamel 2012

143

Juan Forner Blasco

Page 146: Libro Fiestas Mutxamel 2012

144Fo

tos

de

los

ca

rgo

s fe

stero

s

Page 147: Libro Fiestas Mutxamel 2012

145

2012Moros del CordóCapitanía Mora

Page 148: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 149: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 150: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 151: Libro Fiestas Mutxamel 2012

149149

Nos

tres Com

parse

s

Nuestra

s Com

parsa

s

Pira

tes_

150 C

ontra

bandist

as_1

52 Tem

plario

s_15

4 Mas

eros

_156

Mor

os d

el C

ordó_1

58 Z

egrie

s_16

0 Xod

ios_

162

Abence

rra je

s_16

4 Els

Paco

s_16

6

Page 152: Libro Fiestas Mutxamel 2012

150

Año de fundación:1950

Domicilio social:Virgen del Remedio, 61

Presidente:Rafael Sala Ruiz

Vicepresidente:Manuel Antonio Ramos Martínez

Secretario:José Manuel Gomis Alaves

Tesorero:Rafael Planelles Sánchez

Alcalde de Fiesta:Jaime Aracil Gómez

Banda Oficial Música:S.M. La Lira Relleuense, Relleu

PiratesCrónica de festes Comparsa

Como viene siendo habitual, cada año escribimos una pequeña crónica de las actividades de la Comparsa en este “Llibret de festes”. Antes de continuar esta crónica, agradecer a la Comisión de Fiestas que podamos dirigirnos a traves de estas páginas a todo festero y Mutxamelero. Volviendo a la crónica este año nos faltaría pagina para relatar todos los acontecimientos que ha habido, ya que hemos sido la CAPITANIA DE BANDO CRISTIANO, pero vayamos por partes :Empecemos los actos por el mes de julio, exactamente el día 8 de julio, en la asamblea de la Comisión donde fueron elegidos como capitanes cristianos nuestros representantes:

Capitán cristiano: IVAN CARRASCO ALMADA Capitana cristiana: PALOMA ANTON DIAZ Abanderado: MANUEL CHUECOS TORREGROSA

A partir de este momento toda la Comparsa se volcó en la capitanía y su boato, en los preparativos de las plataformas y cómo íbamos a salir las distintas escuadras, era un sin fin de cosas por preparar para que todo saliera bien.A finales del mes de agosto, exactamente

el 27 de agosto, la Comparsa celebró la tradicional cena de escuadras, donde los componentes de cada escuadra, se reúnen no solo para cenar en buena armonía sino también para estrechar lazos y comentar sobre la fiesta que se aproxima, terminando como todos los años, como viene siendo tradición con el desfile por la Avd. Carlos Soler al ritmo de la música festera.El siguiente acto fue una semana después, exactamente el 3 de septiembre con la cena oficial de la Comparsa en la barraca, donde los piratas disfrutaron de la cena al compas de la música que interpretaba la banda de Relleu, para luego finalizar con el desfile por la Rambla .Entramos ya con los acontecimientos propios de la fiesta:El día 7 de septiembre: el pregón de fiesta donde nuestros capitanes junto a los capitanes del bando moro presidieron el pregón dando inicio a la fiesta, después se interpretó el Himno de Fiestas por la banda de música.El día 9 de septiembre: fue la tradicional ofrenda de flores, donde la Comparsa hizo una ofrenda en forma de ancla marinera. Por la tarde la procesión donde nuestros capitanes en solemne procesión acompañaron a Nuestra Patrona.

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 153: Libro Fiestas Mutxamel 2012

151

El día 10 de septiembre: nuestro día de fuego, toda la Comparsa estaba con los últimos detalles para la organización del boato, nos llevó de cabeza porque queríamos que saliera perfecto. Espero que se consiguiera.Por la mañana empezamos con el acto de la “Entrada de bandas” como siempre la banda de música “la Lira Relleuense” de Relleu nos represento con su música ,finalizando en el castillo para interpretar “el himne de festes”, para dirigirnos luego a nuestra barraca que, este año estaba en la calle Virgen del Remedio. El desfile por la tarde con todos los preparativos del boato, fue la culminación de varios meses de trabajo y el arranque de los Capitanes Cristianos.Todas las escuadras, estaban representando el boato de los capitanes cristianos que llevaba el título de “ Asalto a una fortaleza costera” representaba los ataques de los piratas a las costas alicantinas para expulsar a los moros.El día 11 de septiembre: este segundo día comenzó con la diana por las calles del pueblo terminado este acto, nos reunimos para almorzar en la barraca antes del desfile de la mañana .Por la tarde el tradicional tiroteo donde participaron numerosos piratas, para continuar luego con el desfile del segundo día. Y para culminar el acto la retreta que

este año salíamos de chinos El día 12 de septiembre: ultimo día de fiesta, lo que todo un año de ilusiones se termina, pero es el principio de otro año de ideas y sobre todos nuevas ilusiones.Empezamos con la diana por la calles, para luego un almuerzo rápido para llegar a tiempo al tiroteo. Por la tarde el último desfile, tristes porque se terminan las fiestas, pero con ilusión para las próximas, con el broche final de la entrega de Banderas.El día 13 de septiembre: nuestro día de los borrachos donde la comparsa disfrutó de un día tranquilo y relajado después de todas las fiestas, comentando como habían salido las fiestas, tomando un buen aperitivo. MIG ANY 2012 Este año en la celebración del Mig any, en concurso de paellas, que se hizo el día 12 de febrero, se nos dio bien la cosa , no como el año pasado, por lo menos nos llevamos varios premios que fueron, en zurra, en all i oli y en degustación.El día 18 de febrero tuvimos la cenas de las escuadras para celebrar el Mig any y a la semana siguiente exactamente el día 25 de febrero fue la cena de toda la ComparsaPara terminar esta crónica festera agradecer a todos los festeros y no festeros su ayuda para llevar a buen puerto esta capitanía y esta fiesta de moros y cristianos.

QUE TINGUEU BONES FESTES

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

pir

ate

s ·

pir

ate

s@m

utx

am

el.n

et

2012

Page 154: Libro Fiestas Mutxamel 2012

152

Año de fundación:1874

Domicilio social:Pío XII, 23

Presidenta:Mª Carmen Llorca Marco

Vicepresidenta 1:Carolina Llopis Berbegal

Vicepresidente 2:Pedro Pablo García Mena

Vicepresidente 3:José Ramón Segura Cáceres

Secretaria:Patricia Marco Jerez

Tesorera:Marisa Saus Juan

Alcaldes de Fiesta:Asensio Úbeda MontoyaPedro Pablo García Mena

Banda Oficial Música:A.M. Los Rosales, Bolbaite

ContrabandistasCrónica de festes Comparsa

Uno año más y aprovechando la ocasión que nos brinda la Comisión de Fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, nos dirigimos a nuestro pueblo para relatar un breve resumen de lo acontecido en este pasado año festero.

MIG-ANY:

En Febrero, se celebró la Cena de Escuadras y la Cena de Comparsa, al sábado siguiente. Fueron unas noches muy divertidas, y con un frío intenso, pero no lo suficiente para disminuir la alegría con las que se vivieron. Como siempre, la Comparsa participó en las actividades organizadas por la Comisión de Fiestas; concurso de paellas, alioli, zurra, juegos, etc… en el que ganamos el premio de presentación de paellas, en el que representó a nuestra comparsa la escuadra Triana, lo que hace que, para el año que viene, volvamos a insistir en participar con las mismas ganas.

CENAS:

En Agosto, tuvo lugar la cena de las Escuadras, con su posterior desfile nocturno por la Avda. Carlos Soler. El primer sábado de Septiembre, se celebró la cena de Comparsa, y a continuación fiesta y baile en la barraca, en nuestro local habitual cedido por D. Isidoro Santamaría, sito en la calle Juan XXIII, queriendo desde aquí darle mil gracias de nuevo por su ayuda desinteresada desde hace tantos años . En ambas ocasiones se ofreció nuestro ya típico mojito, realizado por componentes de la comparsa y que ya es solicitado y conocido por los festeros. Hubo como siempre un ambiente muy familiar y participativo.

FIESTAS

Como cada año, y todos los 10 de Septiembre, esperamos por la mañana, en la Rambla, la Entrada de Bandas. Con ritmo de pasodobles, la música

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 155: Libro Fiestas Mutxamel 2012

153

embarga todos los ánimos, las sonrisas en la cara, y los nervios contenidos para la tarde. Se inunda la alegría en las calles de nuestro pueblo, todo está preparado, barraca, trajes, maquillajes… Felicitar desde aquí, a las maravillosas Capitanías y boatos de las Comparsas, Abencerrajes y Piratas, y a sus capitanes Juan Pablo e Iván respectivamente.

El segundo día, a las 8 de la mañana, empezaba la Diana, con los festeros que sin dormir demasiado, recorren las calles del pueblo bien tempranito. Más tarde, y después de almorzar, se procedió al desfile de mediodía, y al terminar dicho desfile, nuestra “Embajada Contrabandista”. Orgullosos escuchamos las palabras de nuestro embajador, que con énfasis y emoción, tiene la lección aprendida, haciendo al igual que el embajador Templario, una embajada perfecta. A continuación la comparsa, como cortesía, se hizo acompañar por los cargos festeros y autoridades hasta nuestra barraca, para ofrecerles algo fresco, que se agradece a

esas horas. Esa noche y después del desfile de la tarde, tuvo lugar la retreta. Con una indumentaria colorista, viva y divertidísimos vestidos de “Bollywood” con los que los festeros se lo pasaron genial al son de la música coreografiada.

Y el tercer día llegaba el final, y se acaban las fiestas. Finalizado el desfile de la noche, la entrega de banderas, como siempre emocionante, y la mascletá nocturna. Tan solo quedaba el día de los borrachos, donde todos los festeros que aún tenían fuerzas, lo celebramos en nuestra barraca como viene siendo costumbre.

Destacar que todos los días de fiestas, transcurrieron con normalidad donde el buen humor y la alegría, reinó tanto entre los componentes de la comparsa, como en el resto de festeros y público en general.

Cerrando ésta crónica festera, pensando y esperando con ilusión que el año venidero, todos los festeros puedan salir a la FIESTA, nuestra FIESTA.

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

co

ntr

ab

an

dis

tas

· co

ntr

ab

an

dis

tas@

mu

txa

me

l.n

et

2012

Page 156: Libro Fiestas Mutxamel 2012

154

Año de fundación:1963

Domicilio social:Soledat, 16

Presidente:Jordi Ramos Baeza

Vicepresidentes:José Aracil RuizLuis Martínez BlanesVictor Quereda Gosalvez

Secretario:Ferrán Gosalbez i Gomis

Tesorero:Manuel Valero Martínez

Alcaldes de Fiesta:Francisco Forner TenaJosep F. Gosálvez IborraRamón Pastor Martínez

Banda Oficial Música:Sociedad Musical “La Paz”,Sant Joan.

TemplariosCrónica de festes Comparsa

Cal començar dient que l’absència de canvis a la directiva dóna una idea de tranquil·litat legislativa en la Comparsa; així les assemblees ordinàries i extraordinàries se succeeixen amb tota normalitat. I cal remarcar, com vam sentir a la convocada a l’octubre passat, que tornem a tenir superàvit econòmic, tímid, però superàvit.

Està previst que els treballs del cinquantenari de la comparsa comencen el segon semestre de 2012, mentre que la part econòmica ja fa temps que funciona, perquè Paco Forner reparteix religiosament la loteria mensual que finança aquest esdeveniment.

Dels actes que tingueren lloc, destaquem els més importants. Del 10 al 13 de setembre, com sempre, harmonia i caliu fester. Guanyàrem la retreta amb la representació de la boda reial anglesa, que a molts dels templaris i veïns ens va fer plorar, per la solemnitat

i la correcció dels participants.

Volem recordar que, com podeu veure a la foto, el compositor contestà Francisco Valor Llorens ens acompanyà tot el tercer dia, fins i tot a la desfilada, renovant una any més l’amistat que l’uneix a la comparsa Templaris. Agraïm al nostre amic Juanjo Asensi que gestionara aquesta visita que ens va permetre compartir la festa de setembre amb l’admirat compositor.

L’any fester s’inicià amb el sempre esperat Mig Any. Cuiners reconeguts de la comparsa són els encarregats d’elaborar el diumenge de paelles la tradicional paella que representa la comparsa en el concurs organitzat per la Comissió de Festes. Ens vam tornar a reunir al local cedit pel nostre amic Rodríguez, el qual romangué obert tot el dissabte, vespra del diumenge de les paelles, i naturalment tot el diumenge fins ben entrada la nit, obrint les portes a la resta de festers que per allí

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 157: Libro Fiestas Mutxamel 2012

155

s’apropaven.

Situació semblant va tindre lloc en el sopar de Mig Any de la Comparsa. Les esquadres més valentes i amb empenta organitzen sopars interns, on preparen l’ambient festiu previ al sopar templari general. Com ja és habitual darrerament, se celebrà al restaurant Ino i ens acompanyà la Societat Musical “la Paz” de Sant Joan, en una nit que refermà el nostre compromís fester. A més a més, aquest any se celebrà una festa després del sopar, conjuntament entre tres comparses al local dels Zegríes, una innovació que uneix esforços per donar una oferta festera a la nit dels sopar.

Finalitzat el Mig Any fester, la Comparsa torna a la rutina habitual i als sopars de divendres; que, tot i que malauradament hem de celebrar fora del local social, permeten mantenir un cert nivell d’actualitat festera de caràcter intern.

Tornant a les festes de setembre passades, l’orde de l’Entrada de l’any 2011 fou:

Bandera de la comparsa

FundadorsMesoneresArqueresAlmogàversS.M. Cultural de PenàguilaObra: Sala i Soler, de Fco. Valor Llorens

Jaume IGuerreres del TempleXiquets i xiquetesCavallers del TempleLleonsCavallers de SiónCavallers del CidS.M. La Paz de Sant JoanObra: C.D.C., de J.M. Román i Pere Sarabia

TemplàriesVíkingsMiquel Àngel MartínezFester Templari

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

tem

pla

rio

s ·

tem

pla

rio

s@m

utx

am

el.n

et

2012

Page 158: Libro Fiestas Mutxamel 2012

156

Año de fundación:1883

Domicilio social:Monóvar, 16

Presidente:Victor M. Bernabeu Berenguer

Vicepresidente:Francisco Ayela Ferrándiz

Secretarias:Mª Loreto Riera AlberolaEsther Alemany Domínguez

Tesorero:Manuel Llorca Blasco

Alcaldes de Fiesta:Victor Manuel BlascoJosé A. Pérez Pedraza

Banda Oficial Música:U.M. La Lira, Quatretonda

MaserosCrónica de festes Comparsa

Vamos a comenzar esta crónica en el mes de Julio cuando se celebro la asam-blea ordinaria de la comparsa, donde se comenzaron a organizar las fiestas venideras

Sin darnos cuenta llegó el mes de Agos-to y el 27 de dicho mes se celebraron las tradicionales cenas de escuadra, a continuación y desde la avenida Valen-cia empezamos el habitual desfile por la avenida Carlos Soler.

Al sábado siguiente, es decir, el 3 de Septiembre, se realizó la cena de la comparsa en la sede social y una vez finalizada la misma y después de ha-cernos la tradicional copita nos fuimos desfilando por el “carrer Sol”, hasta el comienzo del desfile por la avenida Carlos Soler

Por fin llegó el tan esperado día 10 de Septiembre con la tradicional entrada de bandas, a las 12 de la mañana y como no, no podía faltar a esta cita nuestra banda la Unión Musical “La Lira” de Quatretonda, la cual nos delei-tó con el pasodoble Noces D’Argent,

del maestro Emilio Oltra Benavent. Una vez finalizada la entrada de bandas nos dirigimos al castillo para cantar el Himne de Festes y de allí nos fuimos hasta la barraca para hacernos un ape-ritivo y un sequet.

A las 6 de la tarde empezó la entra-da, en la cual nosotros fuimos la tercera comparsa en desfilar, este año, el orden del desfile de los Maseros fue:

Bandera de la comparsa/ Amigos, Sembraores, Maseres del l´horta, Mase-res del Depòsit, Unión musical de Busot que interpretó la pieza musical “Tabal i saragüells” del compositor Mario Roig Vila, Segaores, Que llaure ton pare , Carroza de niños, Carroza de “Cata-rro”, Tramussetes, Camalets, Veteranas, Sociedad Musical la Lira de Quatreton-da que interpretó la obra “Segle i quart” del maestro J. Salvador González Mo-reno, Saragüells jovens, Saragüells.

El día 11 de Septiembre fue un día cargado de actos festivos, empezando a las ocho de la mañana con la dia-na, donde se interpretó el pasodoble

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 159: Libro Fiestas Mutxamel 2012

157

“MASEROS DE MUTXAMEL”, del maestro J. Salvador González Moreno, y después de llevar los pasodobles por las distintas ca-lles del pueblo llegamos a la barraca para almorzar. A las 11.30 comenzó el desfile matutino finalizando en el castillo donde pudimos asistir a la embajada de los Con-trabandistas, y a continuación fuimos des-filando hasta la barraca para hacernos el aperitivo y un par de cervecitas. Después de la guerrilla y de la embajada de los Mo-ros se celebró el desfile y luego la retreta, este año el tema elegido para la retreta fue LAS FIESTAS DE SAN FERMIN, convirtiendo así la rambla de Mutxamel, en la mítica ca-lle Estafeta de Pamplona

Y así llegamos al 12 de Septiembre, en la diana se interpretó la pieza musical “17 de Gener” del maestro J. Salvador González Moreno, cabe destacar de este día el cam-bio en programa de actos de pasar a la mañana el tiroteo, para poder disfrutar un poco mas de la sobremesa en la barraca.

El 13 de Septiembre se celebró el tradicio-nal día de los borrachos donde degustamos la típica olleta y el 18 de Septiembre tuvo lu-gar la tradicional paella como fin de fiestas.

En el mes de Noviembre se celebró la asamblea ordinaria para dar cuenta de in-gresos y gastos, y se le recordó a los com-ponentes de la comparsa que en el año 2012 teníamos que hacer frente a la capi-tanía cristiana, por lo que se habría el plazo para presentar candidaturas.

Pasadas las navidades llegó el Mig Any, el día 12 de Febrero celebramos el tradicional concurso de paellas, zurra y “allioli” donde no obtuvimos ningún premio. El sábado 18 de Febrero se celebraron las cenas de escuadra, el siguiente, es decir el 25 de Febrero tuvo lugar la cena de la comparsa y se aprovechó la ocasión para presentar a las personas que iban a ostentar el cargo de capitán, capitana y abanderada de las fiestas 2012. Terminamos la noche con el clásico desfile.

Desde la Comparsa Maseros os deseamos unas felices fiestas y que paséis por la ba-rraca para poder tomarnos un sequet. ¡VIS-CA LA MARE DE DEU DE LORETO!

Rafael M Pastor Torregrosa. Comparsa Maseros

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

ma

sero

s ·

ma

sero

s@m

utx

am

el.n

et

2012

Page 160: Libro Fiestas Mutxamel 2012

158

Año de fundación:1898

Domicilio social:Benidorm, 9

Presidente:Ricardo Pedraza Berenguer

Vicepresidentes:Marta Jiménez SimarroRosa Pastor PlanellesIgnacio Pedraza Berenguer

Secretaria:Mercedes Domínguez Alberola

Tesorero:Antonio Jesús Ramos Forner

Alcaldes de Fiesta:José Luis Pastor GómisRaúl Bermejo CastellóJuan Carlos Forner Gosálbez

Banda Oficial Música:U.M. Pobla del Duc

Moros del CordóCrónica de festes Comparsa

Ja s’acosta Setembre, i els cordoners preparen les seues festes com tots els anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca

aproximadament cap a les 13.00 hores per a degustar l’aperitiu banyat amb algun tradicional “sequet”. Mes tard, cadascú va buscar una llar on menjar i posteriorment vestir-se per a la desfi lada.

La desfi lada de l’Entrà la vam gaudir amb les marxes, ‘Als Moros Vells’, ‘Marxa del Centenari’ i ‘Ben Al Sahagui’, interpretades respectivament per les bandes, Unió Musical d’Agres, la S.M. l’Harmonia d’Alacant i la S.M. l’Illa de Benidorm. La nostra comparsa va desfi lar la segona del bàndol moro amb el següent orde, Banderí de la Comparsa i Cantineres, Jezabel, Marazhauies, Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais, Abasies, Waduines. En tot moment,

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

i a continuació els components de la Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

l’Illa de Benidorm amb el pasdoble de Música, Siamires, Mudéjares, la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts

Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

la va realitzar la banda de música Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

acompanyar durant la vetlada. El dia Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem

acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va

amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als

banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca

de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre,

sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre,

d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la

Ja s’acosta Setembre, i els cordoners preparen les seues festes com tots els

d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes

d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm.

Comparsa va organitzar per a totes

El dissabte següent, ja Setembre, El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

Ja s’acosta Setembre, i els cordoners preparen les seues festes com tots els anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm.

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais, Abasies, Waduines. En tot moment,

Una altra vegada més la banda

acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda

acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va Una altra vegada més la banda

acompanyar durant la vetlada. El dia

amb un gran ambient de festa.

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia

la va realitzar la banda de música la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem

la va realitzar la banda de música la va realitzar la banda de música la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia

la va realitzar la banda de música

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble la va realitzar la banda de música la va realitzar la banda de música la va realitzar la banda de música 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va esmentada anteriorment ens va esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va esmentada anteriorment ens va

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa.

de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa.

de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa.

acompanyar durant la vetlada. El dia Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

acompanyar durant la vetlada. El dia Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

acompanyar durant la vetlada. El dia Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

Una altra vegada més la banda esmentada anteriorment ens va acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes

l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

acompanyar durant la vetlada. El dia 10, dia de l’Entrà , l’entrada de bandes la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

i a continuació els components de la i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca comparsa es van reunir a la barraca i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca i a continuació els components de la i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca i a continuació els components de la i a continuació els components de la i a continuació els components de la i a continuació els components de la i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca i a continuació els components de la i a continuació els components de la comparsa es van reunir a la barraca

Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas,

de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares,

Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas,

de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Abasies, Waduines. En tot moment,

de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Abasies, Waduines. En tot moment,

de Música, Siamires, Mudéjares,

Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais, Abasies, Waduines. En tot moment,

de Música, Siamires, Mudéjares,

Mahometanas, Zulues, Musulmanas,

de Música, Siamires, Mudéjares,

Abasies, Waduines. En tot moment, Abasies, Waduines. En tot moment, Abasies, Waduines. En tot moment, Banda de Música, Maasais, Banda de Música, Maasais, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

de Música, Siamires, Mudéjares, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

“Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

de Música, Siamires, Mudéjares, “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

de Música, Siamires, Mudéjares, l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble l’Illa de Benidorm amb el pasdoble de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, la va realitzar la banda de música l’Illa de Benidorm amb el pasdoble “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, l’Illa de Benidorm amb el pasdoble

“Muchamiel”, després cantàrem “Muchamiel”, després cantàrem “Muchamiel”, després cantàrem “Muchamiel”, després cantàrem “Muchamiel”, després cantàrem l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts

Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la l’himne de les nostres festes tots junts l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la l’himne de les nostres festes tots junts i a continuació els components de la

Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais,

Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais,

de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais, Mahometanas, Zulues, Musulmanas,

de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Berberisques, Carrossa, Cantineres, Mahometanas, Zulues, Musulmanas, Banda de Música, Maasais,

Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares,

Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares,

Banda de Música, Zahires, Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres, de Música, Siamires, Mudéjares, de Música, Siamires, Mudéjares, Berberisques, Carrossa, Cantineres,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda de Música, Siamires, Mudéjares,

Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda Berebers, Yazidies, Cantineres, Tuaregs, Yemenies, Huríes, Banda

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar mutxamelers, va tindre lloc el Sopar de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

Una altra vegada més la banda

mutxamelers, va tindre lloc el Sopar de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

mutxamelers, va tindre lloc el Sopar de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa.

Una altra vegada més la banda

amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt amb un gran ambient de festa. ser les protagonistes d’este dia junt ser les protagonistes d’este dia junt ser les protagonistes d’este dia junt ser les protagonistes d’este dia junt de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a de Comparsa, les xulles van tornar a ser les protagonistes d’este dia junt ser les protagonistes d’este dia junt ser les protagonistes d’este dia junt de Comparsa, les xulles van tornar a

d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la d’agost es van celebrar els sopars d’agost es van celebrar els sopars d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes

d’agost es van celebrar els sopars

Comparsa va organitzar per a totes

d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes

anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes d’esquadres, que com fa uns anys, la

anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 d’agost es van celebrar els sopars d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes d’esquadres, que com fa uns anys, la

banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre, El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm.

eixe mes que tant ens agrada als El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als mutxamelers, va tindre lloc el Sopar

El dissabte següent, ja Setembre, eixe mes que tant ens agrada als

d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre,

sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. El dissabte següent, ja Setembre,

d’esquadres, que com fa uns anys, la Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm.

les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm.

Comparsa va organitzar per a totes les esquadres que volgueren assistir. El les esquadres que volgueren assistir. El les esquadres que volgueren assistir. El sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm. banda de música l’Illa de Benidorm. sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra sopar va estar amenitzat per la nostra

preparen les seues festes com tots els anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 anys amb gran il·lusió. El dissabte 27 anys amb gran il·lusió. El dissabte 27

Ja s’acosta Setembre, i els cordoners preparen les seues festes com tots els Ja s’acosta Setembre, i els cordoners preparen les seues festes com tots els preparen les seues festes com tots els preparen les seues festes com tots els preparen les seues festes com tots els preparen les seues festes com tots els Ja s’acosta Setembre, i els cordoners Ja s’acosta Setembre, i els cordoners Ja s’acosta Setembre, i els cordoners Ja s’acosta Setembre, i els cordoners

Page 161: Libro Fiestas Mutxamel 2012

159

la comparsa va estar acompanyada als costats pels components de la Filà. A l’acabar la desfilada la comparsa va sopar com l’any anterior a la barraca amb la companyia de la Banda ‘La Txinta’ que va crear un gran ambient entre els cordoners. En les dianes d’aquest any desfilàrem amb els pasdobles Quelo i Els Preparats, amb una gran participació de festers per a acabar en la barraca reprenent forces amb l’esmorzar tan bo que preparen les nostres cuineres. El “Carnaval de Rio de Janeiro” va ser el tema de Retreta triat per a enguany. Els seus ritmes ens van fer gaudir moltíssim i va haver-hi prou participació per part dels components.

El tercer dia, com a novetat d’enguany, la guerrilla es va realitzar pel matí. Este fet va fer que haguera més participació que altres anys dels nostres components. Per la vesprada, a les 18.00 h, es va celebrar la missa als difunts i a continuació la desfilada i l’emotiva entrega de Banderes. L’endemà, dia dels

borratxos, vam ser a la barraca a tastar la tradicional Olleta en carn d’este dia i aprofitar per a organitzar la Capitania Mora que ostentem enguany.

Ja al Febrer, el Mig Any començàrem celebrant-lo el dia 12 amb les paelles. Enguany, l’esquadra encarregada de fer la paella per al concurs va ser ‘Marazhauies’, esquadra de la nostra Capitana d’enguany. El dia 18 es va realitzar el sopar de la Comparsa com anys anteriors al local dels Abencerrajes, desfilàrem amb la banda de la Pobla del Duc i després vam fer festa fins a altes hores.

Finalment, desitjar a tots els festers i visitants unes Bones Festes de Moros i Cristians 2012, que gaudisquen molt d’elles i en especial als nostres Capitans, Juan, Alejandra i Juan Carlos i als seus acompanyants del Bàndol Cristià, els Capitans de la Comparsa Maseros desitjar-los un any fester ple d’alegries i emocions.

ww

w.m

oro

sde

lco

rdo

.co

m ·

info

@m

oro

sde

lco

rdo

.co

m

2012

Page 162: Libro Fiestas Mutxamel 2012

160

Año de fundación:1989

Domicilio social:San Pascual, 4

Presidente:Juan Miguel Blasco Asensi

Vicepresidenta:Cristina Verdú Sala

Secretario:Elíes Gosálbez Guijarro

Tesorero:José Luis Navarro Gea

Alcaldes de Fiesta:Luis Ripoll Martínez

Banda Oficial Música:Unión Musical de Busot

ZegriesCrónica de festes Comparsa

Una año más, la comparsa Zegríes ha participado activamente en un nuevo ciclo festero que como cada año, se ha llevado en buen ambiente y armonía, participando en todos los actos de las Fiestas de Moros y Cristianos. Comenzábamos el año con nuestras ansiadas y esperadas Cenas de Escuadras y de Comparsa, las cuales como todos los años, se desarrollaron en muy buen ambiente, presagiando así los cercanos días de Fiestas.Comenzaron las Fiestas, y cómo acto arraigado y esperado por toda la Comparsa es ya la Cena del día 9, día de la Mare de Déu, en la cual los Zegríes disfrutamos de una buena cena, con más o menos cierta calma y se aprovecha para organizar detalles y para ir calentando para los tres días que nos vienen por delante, con el desfile que posteriormente se realiza por la Rambla.Y llegó el gran día, el ansiado día de L’Entrà, comenzando con la Entrada de Bandas, en la cual la comparsa estuvo representada por nuestra Banda de Música Oficial, la Unión Musical de Busot, interpretando el pasodoble “La Primitiva”, del maestro Jeff Penders.Y llegó por la tarde la Gran Entrada de Moros y Cristianos, en la cual cabe destacar que este año nuestra comparsa contaba con la Escuadra

especial de la Filà, la cual una vez más nos hizo emocionarnos a todos con su espectacularidad, formalidad y buen hacer por la que se les caracteriza, destacando a los dos cabos de escuadra: Elíes y Vicente “El Valencià”, grandes donde los haya, y por supuesto al cabo batidor, El Peluca, que siempre les acompaña. Cabe también destacar que este año todas nuestras escuadras han sido de temática muy guerrera, dando, todavía más si cabe uniformidad.Este año el orden del desfile fue el siguiente:Azaharas / Aisaharas / Mawalíes-Banda Unión Musical de Busot, interpretando “Als Ligeros” del maestro Pedro J. Francés San Juan.Bloque de la Filà/ Carroza de niños / Escuadra Especial Filà-Banda Primitiva d’Alcoi, interpretando “L’Entrà dels Moros” del maestro Camilo Pérez Monllor. Los días posteriores, segundo y tercer día pasaron como cada año entre un gran ambiente de camaradería en nuestra comparsa. Cabe destacar el gran ambiente que hay a la hora del aperitivo en nuestra barraca, tanto por nuestra Banda de Música, la cual nos hace disfrutar al máximo de la música de banda, como por el buen rollo que se respira entre todos los festeros.

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 163: Libro Fiestas Mutxamel 2012

161

Este año, el tema de la Retreta era “Far West” y fue organizada por la Escuadra Coutos. Como todos los años, lo pasamos en grande. La Comparsa Zegríes quiere trasladar la opinión de la mayoría respecto al cambio de horarios del tercer día de fiestas, que en general, tanto de tiradores como de no tiradores, ha sido una opinión positiva al cambio.Para finalizar, llegó el Día de los Borrachos, donde comimos la tradicional “olleta” y el domingo siguiente se realizaron las Paellas, en buen ambiente, como es habitual.Una vez pasadas las Fiestas, y llegando la Navidad, nuestra Comparsa participando como habitualmente lo viene haciendo en la Cabalgata de los Reyes Magos, con su carroza, dónde los niños y niñas de nuestra Comparsa vestidos de pastorcillos participan en este tradicional acto navideño.Después llegó febrero, y con él el esperado Mig Any. En primer lugar se realizó el tradicional Concurso de Paellas, Allioli i Zurra, dónde nuestra comparsa estuvo representada por algunos componentes de la Filà, no alzándonos finalmente con ningún premio, a pesar de que la zurra estaba realmente buena, pero bueno, otro año será.El sábado siguiente se celebraron las Cenas de Escuadra, con el posterior desfile en el cual nuestra Comparsa contó con Banda para desfilar. Este año la Escuadra Benazires organizó el Supermartxón 2012, una gran fiesta que comenzó a las 17 horas, que contó incluso con un monologuista,

Miki Dkai, el cual realizó una actuación. La fiesta contaba con un gran despliegue mediático (luces de colores, cañón de humo, cockteleria...) y se prolongó después del desfile hasta altas horas de la madrugada.Y finalmente, el siguiente sábado se celebraron las Cenas de Comparsa, con el posterior desfile. Cabe destacar que este año la Fiesta posterior al desfile se organizó conjuntamente con la Comparsa Maseros y la Comparsa Templarios, “Festa Zona Nord”, la cual tuvo un gran éxito, ya que hubo un gran ambiente entre las tres comparsas. La fiesta contaba también con luces de colores, humo y un gran despliegue de camareros y DJ, componentes de las tres comparsas organizadoras. Como es ya tradición, otra de las actividades de nuestra Comparsa es la celebración de San Pascual. Los actos se desarrollaron durante la semana del 17 de mayo, día de San Pascual, siendo el sábado 19 el día grande de la fiesta, celebrando un concurso de paellas, chocolatada, concierto,….Desde la Comparsa Zegríes, deseamos a todos los festeros y no festeros de Mutxamel que pasen unas inolvidables Fiestas de Moros y Cristianos 2012. También desearles tanto a nuestros vecinos Maseros como a los Moros del Cordó, Capitanías 2012, lo mejor en su año de Capitanía.“Bones festes mutxamelers”

Cristina Verdú SalaCronista Oficial Comparsa Zegríes

ww

w.z

eg

rie

s.c

om

· ze

gri

es@

mu

txa

me

l.n

et

2012

Page 164: Libro Fiestas Mutxamel 2012

162

Año de fundación:1895

Domicilio social:Cervantes, 4.

Presidente:Fernando Ripoll Aracil

Vicepresidente:José Eduardo Pastor Planelles

Secretaria:Milagros Poveda Carratalá

Tesorero:José Eladio Molines Almirón

Alcaldes de Fiesta:Eloy Martínez PastorÁngeles García CáceresRemedios Climent PovedaJavier Carratalá Poveda

Banda Oficial Música:Banda Primitiva el Palomar (V)

XodiosCrónica de festes Comparsa

encantados, tanto es asi que parece ser que para este próximo año se incrementa el número de tiradores.

De la música que nos acompañó, cabe destacar que estuvo a cargo de nuestra tradicional banda de música, La Primitiva de Palomar a la cual el desfile de la Entrada el día 10 le acompañaron L’Aurora de Sella y La Lira de Quatretonda.

El día 10 por la mañana, en la Entrada de bandas, la Primitiva de Palomar lo hizo interpretando el pasodoble, Flores de España de Pascual Pérez Choví. Por la tarde esta misma banda desfiló interpretando la marcha mora Xabat de Saul Gómez Soler, La Agrupación L’Aurora de Sella lo hizo con Kabylie de Francisco Valor Llorens y la Lira de Quatretonda desfiló con Tudmir de Rafael Pascual Villaplana.

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

2011.- Año que comenzamos catalogándolo de normal, ya que corresponde al año siguiente de la Capitanía (2010) y como es lógico los ejercicios que no hay ningún cargo ostentado por la Comparsa se suelen calificar como normales.

El movimiento de festeros no se notó demasiado con respecto a las noticias recibidas de otras Comparsas, que parece ser que estas mermas en las filas, se notó algo más que en Els Xodios, aunque si que hubo algún número de festeros que por causa de la crisis que estamos viviendo en el país, se produjo pero no es como para alarmarnos, pues si, algunos optaron por no salir a fiestas. Capítulo aparte, si se notó y mucho, la falta de una de las escuadras más emblemáticas de la Comparsa. Desde su fundación en 1970 la Escuadra, La Poma Lluenta no desfiló por primera vez, esperemos que vuelvan lo antes posible, pues es muy grande el vacío que dejan en la formación de la Comparsa y en el corazón amigo de todos y cada uno de los socios.

Las asambleas correspondientes a este ejercicio se celebraron en las fechas de costumbre y en ellas se aprobaron todos los movimientos realizados por la Junta Directiva, tanto en el aspecto económico del año, como la ratificación de los acuerdos tomados por la Junta. Ya solo cabe esperar a la del próximo verano en la cual se aprobarán el importe de las cuotas y demás asuntos para celebrar estas tan próximas del 2012, que esperamos que sean tan alegres, divertidas y esplendorosas como son nuestras fiestas de Moros y Cristianos.

De aquellas fiesta cabe destacar los cambios impuestos por la Comisión, en el tema de los desfiles del tiroteo o guerrilla. Este acto, al pasarlo a la mañana, los festeros que disparan, de nuestra Comparsa quedaron

Page 165: Libro Fiestas Mutxamel 2012

163

En las dianas el día 11 desfilamos bajo los acordes del pasodoble Borts de Rafael Valor Llorens y el 12 con Juanito “El Jarri” de Ignacio Sanchez Navarro

En la Retreta el tema de los disfraces fue: Videojuegos, que por cierto salieron cosas verdaderamente originales.

En el Mig Any la Comparsa celebró todos los actos programados, es decir: Cena de Comparsa, Concurso de paellas, zurra y allioli, asi como participación en el I Cross Urbano y por supuesto en Juegos de Salón.

Al concurso de paellas y demás por nuestra Comparsa participaron la escuadra femenina Xudis, que realizó una muy digna participación, no ganaron pero en este caso hay que recordar la famosa frase de aquel Barón francés.- Lo importante es participar. Al finalizar el concurso, gran

cantidad de Xodios nos desplazamos a nuestra barraca a degustar unas paellas que los encargados de dicha barraca cocinaron para tal ocasión. Por cierto, estaban riquísimas.

En el I Cross Urbano el Xodio mejor clasificado fue Juan Carlos de Cabo Blasco. En los juegos de Salón la componente de Alayzaras, Dolores Calderón Alcalde se alzó con el titulo de campeona en la modalidad del Cinquillo. Nuestra más cordial enhorabuena a todos.

Sin mas cosas que reseñar, solo nos queda recordando aquellas fiestas decir: La Fiestas del año 2.011 se fueron. Viva las del año 2.012. Un saludo a todos.

Mutxamel, Septiembre de 2012Jesús Iborra Miralles.

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

xo

dio

s ·

xo

dio

smtx

@y

ah

oo

.es

2012

Page 166: Libro Fiestas Mutxamel 2012

164

Año de fundación:1944

Domicilio social:Juan XXIII, 38

Presidente:Rafael De La Fuente

Vicepresidenta 1ª:Mari Carmen Llorca

Vicepresidente 2ª:Javier Díaz

Vicepresidente 3ª:Juan Gomis

Secretaria:Noelia Javaloyes

Tesorero:Carlos Arnau

Banda Oficial Música:Unión Musical “Llutxent”

AbancerrajesCrónica de festes Comparsa

Diferent. L’exercici fester de l’any 2011 va ser diferent dels que havíem viscut amb anterioritat, ja que la nostra comparsa tenia la capitania del bàndol moro i això va suposar prou més treball del que normalment teníem. El tir d’eixida de l’exercici fester ja havia tingut lloc en el mig any, i va continuar amb la presentació de capitans.

En l’assemblea ordinaria del mes de juliol, es va aprovar per majoria que la comparsa Abencerrajes cedirà permanentment la seu social per a la donació de sang festera, que es du a terme al mes d’agost des de fa tres anys, sempre que ho consideren oportú el Centre de Transfusions de Sang de la CV i la Comissió de Festes.

Seguint la crònica festera, el dia 24 d’agost, es va celebrar la festa infantil en la barraca, dedicada als més xicotets de la comparsa, que van gaudir d’un berenar i atraccions acompanyats dels seus familiars.

El dia 25 d’agost, abans que tinguera lloc el sopar d’esquadres, les components de la directiva vam rebre la visita de l’esquadra Fundadors de la comparsa Templaris, acompanyats per la seua banda de música. El mestre major de l’esquadra va atorgar a Lourdes, la nostra presidenta, un pergamí emmarcat amb el càrrec de Dama d’Honor, i posteriorment els altres templaris van entregar a totes les components de la directiva els pergamins que acrediten els nostres nomenaments com a Dames. Des d’aquestes línies

volem agrair la deferència que tingueren pels nomenaments atorgats. Posteriorment va tindre lloc el sopar d’esquadres, amb gran afluència de components, per la qual cosa considerem que s’ha institucionalitzat aquest sopar en la barraca.

El dia del sopar de comparsa, ens reunírem tots els components acompanyats de la banda de música i les autoritats, per a degustar els plats elaborats per les nostres cuineres que van venir a ajudar-nos, tal com ho han fet estos anys passats. En el transcurs del sopar es va fer entrega de diversos regals als capitans i col·laboradors de la capitania.

Mentrestant, la directiva intentava deixar tancats tots els detalls necessaris, d’acord amb el guió previ, perquè el dissabte dia 10 de setembre estiguera tot a punt: elaboracio de garlandes d’hedra, preparacio i pintura de les carrosses (inclosa la de la retreta). Així que, una vegada que va arribar el dia esperat, ja de bon matí ens enfrontàrem a la tasca d’haver de baixar per la carretera totes les plataformes que, posteriorment, donarien vida al “boato” dissenyat per la directiva.

A l’hora esperada i sota el lema “El somni de l’abencerraje” van arribar somrients els nostres capitans a la Rambla, acompanyats per tots els Abencerrajes gaudint dels aplaudiments durant el recorregut. Emocionant per a ells i per a tots nosaltres. Ens van acompañar en l’Entrada la Societat Musical El Palamó, la Societat Musical La Paz de Sant Joan,

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Page 167: Libro Fiestas Mutxamel 2012

165

la Unió Musical de Llutxent i el grup de ball de Gisela Comins.

Els tres dies van transcórrer ràpidament. L’hora de l’aperitiu, com ja és un costum, va ser molt mogudeta, gràcies a la “marxa” de la nostra banda de música i al “pique” que hi ha amb la banda dels nostres veïns els Contrabandistes.

Ah! Hem de parlar de la retreta: quasi guanyem. El nostre tema “Nadal Americà” va ser el mes votat exaequo amb els Templaris, encara que ells s’emportaren el premi.

El dia 13, ja vestits “de paisà” tornàrem a la barraca com tots els anys a degustar l’olleta. Algunes components de la directiva que es van dedicar a companyar els capitans en el seu recorregut per les altres barraques, quasi han de ser ateses d’insolacio. Coses del càrrec.

Ha sigut un exercici fester carregat de treball, que deixarà molt bons records a tots els que ho hem viscut en primera persona. Gràcies a tots els components per l’esforç realitzat, perquè ha sigut l’any en què més abencerrajes han desfilat per la Rambla. En resum, un èxit de participacio i d’organització.

La comparsa Abencerrajes va acabar l’any 2011 fent un canvi en l’equip directiu, la qual cosa ha comportat que, alguns dels qui sempre haviem estat a l’altre costat, ara ens hagem encoratjat al capdavant.

Agraïm, des d’aquesta Junta Directiva, les mostres de suport i estima que hem rebut des de les diferents institucions del món fester de Mutxamel, com la Comissió de Festes de Moros i Cristians, el consell de presidents de les comparses, la Comissió de Festes del Ravalet, la Comissió de Festes de Sant Antoni i la banda de música L’Aliança; i tambe de totes aquelles persones que, individualment, ens ho han manifestat. A tots, moltes gràcies.

Així mateix, aprofitem aquesta oportunitat per fer un agraïment especial a l’anterior junta directiva de la Comparsa i, en particular, a la presidenta, Lourdes Aracil Llorca, perquè el bon treball realitzat ens ha donat la seguretat necessària per endinsar-nos en aquest nou repte.

Des d’aci, volem dedicar el nostre més emotiu record per a un dels fundadors de la comparsa que, a finals de desembre, ens va deixar, Alfredo Gomis, més conegut per tots com “Alfredo la Fàbrica”. Sempre va ser un col·laborador incondicional i sempre va estar disposat a ajudar en tot allò que fóra necessari. Per a la seua familia, el condol més sentit.

Oficialment, vam debutar com a directiva al Mig Any. El diumenge 12 de febrer celebràrem, juntament amb la resta de les comparses, el tradicional dia de les paelles. En la nostra comparsa, l’esquadra Hisames va ser l’encarregada de representar-nos en el concurs. Tot i que no vam guanyar cap premi, la Junta Directiva vol felicitar aquests joves per la seua bona predisposició a involucrar-se en la festa. No volem oblidar donar l’enhorabona a la comparsa Pirates que, en aquesta edició, va monopolitzar quasi tots els premis.

El dissabte 25 de febrer va tenir lloc el sopar de la Comparsa. Com que era el nostre primer sopar com a directius, estàvem una mica inquiets perquè la vetlada resultara agradosa. I, efectivament, els assitents ens ho van posar molt fácil, hi va haver una elevada participació i un molt bon ambient. I ÉS QUE TOTS FEM COMPARSA.

I vam arribar al moment de retre culte i respecte a la nostra Patrona, la Mare de Déu de Loreto. Començàrem el dia 25 de febrer amb l’Alborada, preludi de la festa gran que té lloc l’u de març. El dia de la Patrona vam participar, amb els càrrecs festers, a l’ofrena, la missa i la processó pels carrers de la localitat. I tancàrem aquest cicle am la tradicional “Bessà” el dia de la huitava.

Per acabar, no volem acomiadar-nos sense abans dedicar unes paraules als nostres capitans que han representat els Abencerrajes de manera tan digna. A vosaltres, Juan Pablo, Suni, Mónica i Loreto, moltes gràcies pel vostre esforç. Estem segurs que, aquest any ha estat ple d’alegries, sensacions i emocions que mai oblidareu. Per la nostra banda, esperem haver estat dignes acompanyants en aquests moments tan especials i, vos desitgem el millor i que continueu com fins ara. Ara toca fer el relleu a les pròximes capitanies, als Maseros i als Moros del Cordó, i felicitar-los per endavant, perquè sabem que ens enlluernaran amb la seua grandiositat.

BONES FESTES A TOTES I TOTS.

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

ab

en

ce

rra

jes

· a

be

nc

err

aje

s@m

utx

am

el.n

et

2012

Page 168: Libro Fiestas Mutxamel 2012

166

Año de fundación:1923

Domicilio social:Virgen de las Mercedes, 73

Presidente:José Pastor Alberola

Vicepresidente:José E. Blasco Alemany

Secretario:Jesús R. Torregrosa Ivorra

Tesorero:Baldomero Aracil Sala

Adjuntos a la presidencia y Alcaldes de Fiesta:José Luis Roca MiraManuel Gomis Alcaraz

Banda Oficial Música:S. M. Cultural de Penáguila

PacosCrónica de festes Comparsa

terística d’aquesta desfilada. Un any més les flors omplin la Rambla per fer el camí fins a la nostra Patrona. Després toca visi-tar el cementeri. Dinar, descansar i mudar-se per participar o presenciar la processó que porta la Patrona pels carrers cèntrics de Mutxamel.

Ja ha arribat el dia de l’Entrada. El primer acte del que gaudim és l’Entrada de Ban-des. Ara toca la desfilada de bandes, on els músics són els protagonistes, camí del castell, on totes les bandes interpretaran l’himne de festes, sota la batuta de José Pastor Ruiz.

Acabat l’himne desfilem cap a la barra-ca al so de pasdobles. La cerveseta i els aperitius ens esperen. Enguany la prime-ra mitja hora era només per als festers d’Els Pacos. Va ser un encert, ens digué la majoria dels components de la Com-parsa. Com posar dos punts per a servir l’aperitiu. Després el dinar i ... a preparar-se i vestir-se per a l’entrada.

A l’avinguda de València assistim a l’habitual mescla de festers, carrosses, bandes de música, elements de boatos... Arranca l’Entrada. Els capitans Pirates i després els Abencerrajes estan emocio-nats, el públic i els festers aplaudixen. Un any més, Els Pacos som els últims. L’accident d’un músic Paco fa parar la mú-sica, però es reprén en un obrir i tancar d’ulls, perquè va ser això, un lamentable

Nu

est

ras

Co

mp

ars

as

20

12

Mare meua com passa el temps! Acabar un any i començar-ne un altre. El cicle fester no espera. Ja estem, un any més, saludant des del llibret de festes i donant la benvinguda a les festes de 2012.

És època de crisi i això també afecta les despeses que genera participar en la fes-ta, per això volem agrair l’esforç que fan moltes festeres i festers per mantindre-la.

La nit del 23 de juliol, un any més, es con-vertia en un espectable delitós. Semblava que no arribaria el dia de la presentació dels càrrecs festers. Per fi es presenten les capitanies i comença el compte enrere cap als díes més esperats de l’any, les fes-tes de Moros i Cristians de 2011.

La processó del dia del Sant Patró, El Sal-vador, és un altre moment molt esperat, per veure els capitans, capitanes i bande-rers, i també les noves autoritats del poble.

El dissabte 20 d’agost es va organitzar, per segona vegada, una festa per als més menuts, que es van divertir molt amb els unflables i els jocs que es van disposar per a ells, vigilats amb l’atenta mirada de pares, mares i algun iaio i iaia. Deprés van reposar amb un saborós berenar.

La setmana anterior als soparets, les feste-res i els festers van arrimant-se a la barraca per arreplegar les invitacions dels sopars i la disfressa de la retreta. El dissabte 27 d’agost fem el sopar d’esquadres i el 3 de setembre, el sopar oficial. Tan prompte comença el sopar i s’arranca la banda de Penàguila, el desig de festa es desborda per tots els costats, amb tant d’entusiasme, que sembla que s’acaba el món...

Estem desitjosos d’assistir al Pregó, per-què... ara sí, ja estan aquí les festes de Moros i Cristians 2011.

Com és costum, el 8 de setembre toca anar a la festa del Ravalet. En finalitzar la missa de “La Moreneta” ens dirigim a la plaça per gaudir de la dansà i mentres esperem l’atronadora traca... busquem la cervesa refrescant.

El passacarrer de la SM L’Aliança anun-cia que és el dia de la Mare de Déu. L’ofrena transcorre amb la brillantor carac-

Page 169: Libro Fiestas Mutxamel 2012

167

accident. Sopem tranquil·lament i reposem forces per anar de festa a la barraca.

Quasi sense dormir ens troben en la primera diana. Hi ha multitud de festeres i festers a la porta de l’Ajuntament per fer-se el cafenet i l’anís. El cansament es resistix a aparéixer, hi ha moltes ganes de festa. Les comparses i les bandes de música comencen a omplir el poble de festa i de música. Acabem a la barraca per fer el merescut esmorzar. Un café en un bar de camí a la Placeta Sant Roc. Encara hi ha temps per fer-se una lle-tugueta que refresque la gola i el cos, que ja va patint els efectes de la calor. Desfilem fins al castell i disfru-tem com mai amb la immortal marxa “Un moble més”. Una cerveseta, o dos o tres, escoltant l’ambaixada dels Contrabandistes i de nou desfilant ens dirigim a la ba-rraca. Després de la cerveseta i l’aperitiu, vam dinar a la barraca. Enguany estrenàvem menjador nou al carrer Miguel Alcaraz, que va permetre organitzar-nos millor.

Pocs festers participen en el primer tiroteig, malgrat ser un del més destacats signes d’identitat de la nostra fes-ta. El soroll dels arcabussos conclou amb l’arribada al castell i deixa pas a l’ambaixada mora. Hem guanyat el castell! Avuí som els primers a desfilar Rambla amunt. Vam quedar a sopar a la barraca per fer els preparatius de la Retreta. Desfilem amb Sakira i el Waka Waka. I en acabant, de nou a la barraca fins que el cos va poder.

La diana que inaugura l’últim dia deixa sentir el can-sament que van produint tres dies de festa, ja sabem que la nit és llarga però, encara es pot dur. Després de l’esmorzar i de les xerradetes amb el café ens dirigim a presenciar el tiroteig, que enguany és, per primera

ww

w.m

utx

am

el.n

et/

els

pa

co

s ·

els

pa

co

s@m

utx

am

el.n

et

2012vegada, al matí. Un intent de la Comissió de Festes per estimular la participació en aquest acte de recreació simbòlica i festiva. En acabar el combat, desfilem cap a la barraca per gaudir de la necessària cervesa amb què mitigar eixa calor acumulada i després un dinar reparador i a descansar.

L’ambaixada cristiana va desgranant els seus argu-ments i acaba, com tots els anys, amb les banderes de la creu als merlets del castell, que torna a ser cristià, fins l’any següent.

Quan ja s’endevina la nit, el bàndol cristià irromp a la Rambla amb el dinamisme que aporten les marxes cristianes. A nosaltres ens toca esperar fins les 10 de la nit per fer la desfilada d’acomiadament de les festes de 2011.

Ja baixen els càrrecs festers i les banderes cap a l’Ajuntament. L’acte de lliurament de les banderes té la virtut de disparar les emocions als festers, als especta-dors i, sobretot, als capitans, capitanes i banderers. Les abraçades i les felicitacions constituïxen l’estampa multi-color que diu adéu a les festes.

I va passar el que passa tots els anys; que se’ns acaben les festes sense adonar-nos-en. Bo, encara ens queda-va el dia dels borratxos i la paella per a recordar els millors moments de les festes de 2011.

El mes d’octubre, per fer comptes, veure el que ens res-ta de remanent i fer l’assemblea per a donar compte de les festes i prendre notes per a millorar i que no es reproduïsquen els errors.

Passem d’estació, com la loteria de Nadal va passar de nosaltres. I la de Reis ens va concedir un reintegra-ment.Al mes de gener fem l’assemblea per aprovar el pressupost i les quotes de 2012.

Amb un poquet més de fred i abans que se’ns oblide el so de la música festera arriba el mig any. El concurs de paelles, allioli i surra, els soparets i les desfilades posteriors posen de nou en peu la festa.I... ja queda menys per a tornar a la màgia de la Festa.

Per acabar volem desitjar el millor a tots, festers i visi-tants, i que la sort acompanye les comparses capitanes de 2012, Maseros i Moros del Cordó.

SALUT I BONES FESTES !

Page 170: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 171: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Instalaciones eléctricas en baja y media tensión

Telefonías • Teledistribución • TV satélite

Redes de datos • Fibra óptica

Alumbrados industriales

Proyectos y legalizaciones

Grupos electrógenos automatizados

Alumbrados públicos

Movil: 647 990 944

Page 172: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 173: Libro Fiestas Mutxamel 2012

171

Els no

stre

s fe

ster

s

i les

nos

tres es

cuad

res

Nuestro

s fes

tero

s y n

uestra

s esc

uadra

s

25 A

nive

rsar

io B

andol

eras

_172

25

Anive

rsar

io S

iam

ires_

174 G

itana

s_17

6 Un

del B

otijó

_177

Juliá

n Bláz

quez_

178

Alfred

o “L

a Mos

sa”_

179 A

bastit

os_1

80 P

epe

Baez

a_18

1 3 M

aser

os_1

82

A n

uestro

“Iai

u”_1

83 J

uan

Gomis

Letrá

n_18

4 De

unos

pac

os_1

85 M

anol

ito “L

’Alger

”_18

6

R

afae

l Alb

erol

a Be

rnab

éu_1

88 N

ostre

s Em

baixa

dors_

190 F

este

rs a

la F

esta

_192

Fest

ers a

la re

treta

_199

Page 174: Libro Fiestas Mutxamel 2012

172

La Escuadra Bandoleras, os desea Felices Fiestas de Moros y Cristianos

Todo empezó en el año 86, teníamos entre 15 y 17 años y ya considerábamos que teníamos que tener nuestra propia escuadra, pues nuestras madres nos vestían con trajes de gitana y ¡¡ a desfi lar!!

Que era lo que se hacia antes con los niños.

Nos infl uyo que todas teníamos familiares que pertenecían a la comparsa Contrabandistas.

Reunimos un grupo de amigas, hermanas y primas y conseguimos crear nuestra escuadra “BANDOLERAS”.

Nuestro primer traje, un campero negro y blanco, y de ahí pasamos a nuestros tradicionales trajes de volantes, (que aun hoy intentamos llevar).

De nuestra escuadra han salido dos Capitanas del Contrabando, Sandra Cerdá en el año 94 y Fátima Segura en el 98. “muy guapas por cierto”.

En la actualidad somos 14 componentes: Mª Cruz, y su hija Marina, Miriam, Raquel Nerea, Yasmina, Encarni, Pepa, Juani, Nuria, Grego, Aroa González, Aroa Fernández y Fani, siendo estas dos ultimas las torbellinos de la escuadra, nos ponen una inyección de risa a todas, cada vez que estamos juntas.

Gracias a todas pudimos celebrar el 25 Aniversario; Contamos con familiares y amigas para que llevaran nuestros antiguos trajes y así poderlos sacar una vez mas por la rambla,Teníamos mucha ilusión y la verdad, gracias a todas lo pudimos conseguir.

Nuestro 25 AniversarioEscuadra BANDOLERAS

Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Page 175: Libro Fiestas Mutxamel 2012

173

Page 176: Libro Fiestas Mutxamel 2012

174Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

25 AniversarioEscuadra SIAMIRES

Corría el año 1987, y un grupo de chicas mutxameleras, provinientes de varias comparsas como Piratas, Els Pacos, Els Xodios, decidieron formar una nueva escuadra los Moros del Cordó, uniéndose al grupo de cantineras que, hasta ese año habían acompañado a la bandera de esta comparsa.

Tuvimos que buscar un nombre, y para ello buscamos en varios libros de historia y finalmente decidimos llamarnos Siamires. Ya que el primer traje que luciría la escuadra, según su diseñadora, era de estilo tailandés, y SIAM era el nombre original de Tailandia.

El siguiente paso fué elegir a nuestra Cabo de Escuadra y con un gran consenso decidimos que fuera Ana Torregrosa, por lo bien que lo hacía, gracias a la práctica que tenía durante años en su antigua escuadra de Piratas.

En 1988 desfilamos por primera vez todas juntas, toda una ilusión… nuestro primer traje, como tenía un estilo tailandés y predominaban los colores blanco, amarillo y negro. Su diseñador fué Severiano.

En 1992, estrenamos traje este era de inspiración “Gran diva del cine de los años 50”, e inventamos una coreografía para la capitanía que ostentaban los Moros del Cordó, ese año. Nos acompañó el grupo musical “Els Xirimies” de El Campello, con la banda “Xavier el coixo”

por toda la rambla y el baile fue todo un éxito, tanto para la gente que nos miraba, como para los aviones que pasaban en ese momento por la localidad, porque a más de uno deslumbramos con los brillos de nuestros banderines dorados que movíamos con garbo y salero.

1997. Participamos en el boato de la comparsa llevando antorchas, con nuestro tercer traje, color salmón y azul turquesa. En esta ocasión fué diseñado por nuestro amigo Vicente Gomis, y nos gustó tanto que lo nombramos diseñador oficial de Las Siamires.

En 2002 La comparsa contó de nuevo con nosotras la comparsa para participar en el boato. Ese año estrenamos de nuevo traje, diseñado por nuestro gran amigo Vicente, color blanco y violeta, de inspiración india.En 2007, decidimos diseñar un traje inspirado en el traje oficial de nuestra comparsa, empleando para su diseño sus colores, de nuevo contamos con el asesoramiento de Vicente, en esta ocasión participamos en el boato, acompañando a la carroza de los capitanes moros, formando pareja con miembros de la filá.

En estos momentos, las que componen esta escuadra son: Ana Isabel Torregrosa, Mª Dolores Forner, Merce Forner, Merce González, Carmen Alberola, Patricia Forner, Loreto Pastor, Carmen Mª García, Esther Enguídanos, Macu Pagán, Ana Poveda, Vicky Cotillas,

Page 177: Libro Fiestas Mutxamel 2012

175

María Sánchez, Gema Ramos, Conchi Verdú, Graciela Estrada, Ana Valdivieso, Sonia Esparcia y Fini Gómez.De todas las componentes que pertenecen actualmente a nuestra escuadra, hay dos de ellas que han ostentado cargo festero como Capitanas Moras, y estas fueron: Patricia Forner Marco en 1990 representando a la comparsa Xodios; y Conchi Verdú Villalta en 2001, representando a la Comparsa Templarios.

También contamos entre nuestras componentes con Mercedes Gonzalez, ganadora en dos ocasiones del Concurso de Carteles de nuestras fiestas.

O sea que tenemos de todo en nuestras filas y en años venideros seguro que alguna que otra saldrá también de capitana, pero esto ya lo resaltaremos cuando cumplamos 50 años.En estos 25 años, han pasado por nuestra escuadra diferentes componentes, que dejaron de salir en nuestra

escuadra por diferentes motivos, pero con las que tenemos una gran relación, para nosotras siempre formarán parte de la Historia de Las Siamires. Estas chicas son: Cristina Buades, Esther Valdés, Patricia, Isa, Eva Verdú, Loreto Pastor, Mercedes Gomis, Rosa Poveda, Susana Pagán, Monica Pulido y Macu.

Aprovechamos la ocasión para desearles de todo corazón a nuestros Capitanes Moros: Juan, Juan Carlos y Alejandra. Y a los capitanes cristianos Pepe, Loli y Silvia, unas fiestas inolvidables, deseamos que todo salga perfecto. Aprovechamos también para desde aquí felicitar también a todos los festeros, a los no festeros y visitantes, ya brindaremos con una llagrimeta de sequet con todo el que quiera brindar con nosotras.

Un abrazo a todos.Escuadra Siamires.

Page 178: Libro Fiestas Mutxamel 2012

176Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Escuadra

Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

GITANASLa escuadra Gitanas, de la comparsa Contrabandistas, se formó en el año 2010, coincidiendo con la capitanía Contrabandistas.La idea de formar esta nueva escuadra surgió de Mónica Aracil y Piedad Moreno un año antes, en 2009, siendo ambas componentes de la escuadra y delegadas de la misma.

La escuadra, el año en el que se formó, estaba compuesta por 14 festeras de pro, como son: Cristina Aracil, Mónica Aracil, Piedad Moreno, Aurora Moreno, Claudia Mesas, Jessica Sánchez, Fina Moreno, Mª Carmen Mena, Yolanda Domenech, Loreto Climent, Josefina Fernández, Isa Martínez y Maite López, saliendo ese año como cabo de escuadra Iván Godino Aracil.

No obstante, en los pocos años transcurridos desde su formación, la escuadra Gitanas ha visto aumentado su número de componentes, puesto que se han incorporado tres nuevos miembros, Noemí Sánchez, Andrea Gosalbez y Olga Aracil como cabo de escuadra.

Desde la escuadra Gitanas, queremos desearos a todos unas buenas fiestas de Moros y Cristianos, en especial a la Comparsa Maseros y Moros del Cordó en este año tan especial para ellos, puesto que nos van a representar a todos los festeros.

Page 179: Libro Fiestas Mutxamel 2012

177

Un del BotijóRepresentant de la festa

Ja va aplegant el dia, amic… Eixe dia tan especial per a tots en el que tu, junt amb la teua família, complireu un somni fent-lo realitat: el somni de representar al bàndol moro i a la teua comparsa a les benvolgudes festes del nostre poble, Mutxamel.No cal dir la il·lusió que ens fa a tots acompanyar-te en estes festes, en què ho donarem tot per fer que mai oblides el que vas a viure.Pareix que va ser ahir, quan dinant al camp de Carlitos vas deixar caure que us presentàveu a ser càrrecs a les festes, i al final mira CAPITANIA MORA 2012! De segur que serà un any especial i que mai oblidarem cap de nosaltres, perquè tenim un amic representant la Festa. I quin amic! Fester dels de tot l’any, fester de tota la vida, fester de putxero amb pilota, fester d’arcabús i tres quilos de pólvora i, per descomptat, de sequet i tallà de meló.Has estat mitja vida portant la bandera de la teua comparsa i, com a premi, portaràs la bandera de tot el bàndol moro. I ho compartiràs amb una comparsa de les de tota la vida, de les que ens agraden a tots, i tots volem amb l’ànima, els Maseros, i amb uns grans festers com són Loli, Pepe Cantó i Sílvia.I quina millor forma de ser Abanderat, que

acompanyant el teu pare com a Capità i la teua germana com a Capitana. A vore a quin dels tres li agrada més la festa!!!!!! I, per descomptat, amb l’ajuda incondicional de dos persones que seran dos pilars fonamentals per a tu i els teus, Loreto la Figuera i Patri. Tots junts per un mateix somni.No fa falta dir-te que saps que ací tens tota la Colla el Botijó per al que faça falta. Ens has donat l’honor de fer-te d’esquadra especial, i no saps la il·lusió que tenim. Estem tots com si fórem xiquets menuts amb unes sabates noves per jugar al futbol. Tot el que estiga en la nostra mà saps que ho portarem a terme. Tots junts. Muscle amb muscle, com sempre ho hem fet.I ja, després de molts soparets, paelletes i diferents actes ambientals, aplega el gran dia… L’esperat 10 de setembre. És moment de deixar-se dur per les melodies mores i el so de les percussions, per deixar que la màgia envaïsca el nostre cor i gaudim de la fantasia i la il·lusió que tant de temps portem fent créixer.Amic, la Rambla és vostra…

Colla el Botijó, esquadra especial capitania mora 2012.

Page 180: Libro Fiestas Mutxamel 2012

178Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Va por mi tioJulián Blázquez

El día 27 de agosto, se celebraron las primeras cenas de Moros y Cristianos del pueblo. Apenas hacía horas que nos habíamos despedido de mi tío, Julián Blázquez, “El Panty”. El pertenecía desde hace muchos años a los antiguos “Azules”, ahora llamados Almonteños., que a su vez pertenecen a la Comparsa Contrabandistas.

Mi año como abanderado no empezaba nada bien, pero gracias al apoyo total de la Comisión de Fiestas y la fuerza de mi familia pude mirar hacia adelante.

En especial dar las gracias a mi tía Pepi y mis primas Noelia, Cristina y Alicia (mujer e hijas de mi tío), ya que pese a su gran dolor, me dieron todo su apoyo para que continuara hacia delante.

Él era una persona que vivía las fiestas desde dentro. Toda la familia del contrabando lo recuerda como una gran persona. Ya que se me ha dado la oportunidad de recordar a mi tío, quiero agradecer en nombre de toda la familia a todos los contrabandistas por el apoyo mostrado a mi familia y en especial agradecer a la escuadra “Almonteños”, el gran esfuerzo por desfilar y el gran detalle de hacerlo de luto y con la navaja cerrada. De verdad muchas gracias.

Sólo decir que allí donde esté, seguirá desfilando con sus “Almonteños” todos los años.

Tu sobrino y tu familia no te olvidan.

Manuel Chuecos Torregrosa

Page 181: Libro Fiestas Mutxamel 2012

179

Tan sols

“AlfredoLa Mossa”

parlar de festa

No, ja no et posaràs més, el tratge de Moro del Cordó. No sé si t’agradaria que, a hores d’ara, et férem un panegíric del paper que, mitjançant la teua comparsa, has desenvolupat en la festa. Com un anell més de la cadena, amb treball i il·lusió, sempre obert als canvis que venien espentant i donant pas a la nova gent. Transmetent i vivint la festa, la d’ arran de terra, fins l’últim moment.Vaja tan sols com a record d’estima.

La gent del nostre pobletreballa, estima, creix,somia meravellesi a voltes defalleix:a estones és molt dòcili d’altres no ho és gens.

La gent del nostre poble,per dir-ho clarament,són gent com jo i vosaltres,són gent com l’altre gent,que passa per la vidacom l’aigua i com la neuassaonant la terrapels que vindran després.

Quan morin - si es moren -que vagin tots al cel.

Fragment de La cançó de la gent.Miquel Martí i Pol

Page 182: Libro Fiestas Mutxamel 2012

180Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Todos los que formamos la “Familia Festera” esperamos el “Llibret de Festes” para recordar y actualizar todo aquello que se refiere a la “Festa”; o resaltar hechos significativos; o dejar en la memoria de nuestro pueblo todo aquello que nos ha marcado en nuestro día a día, y que servirá para que pueda ser recordado por las generaciones venideras.

También este medio de comunicación, tan relevante para los que formamos parte de este nuestro querido Mutxamel y sus fiestas, sirve para mencionar a las personas, aunque no sean, ni hayan sido, poseedoras de “cargos o títulos”.

Con el agradecimiento a la Comisión de Fiestas y a los redactores del Llibret por haber permitido que este articulo pueda ver la luz, queremos, quiero, desde el más sincero y entrañable afecto, dedicar estas palabras “In Memoriam” de una persona vinculada a la Festa. Una persona que, por su humanidad y discreción, se ha hecho merecedora a que, todos los que tuvimos la suerte de conocerle y convivir con él, todos aquellos que nos honrábamos con su amistad, hoy abramos esta ventana en el “Llibret” de la que fue su “Festa” y de esta forma, posibilitemos que su recuerdo permanezca entre nosotros.

Por supuesto estoy hablando de José Pedraza Ivorra, “Pepe Abastitos”, para quienes le conocíamos y teníamos relación con él; fester de la Comparsa Moros del Cordó, amigo de tantos y tantos, que es lo que realmente hace que todos queramos, a través de este medio, hacer un homenaje a la persona humana, buena, familiar y festera, cualidades todas ellas que le hacen merecedora de este recuerdo.

“Abastitos”, este reconocimiento es también la forma que tenemos todos tus amigos, vecinos, compañeros de Comparsa, integrantes de la Penya Tragacete, todos en suma, de incorporarte a nuestra relación de “hombres buenos”, dignos de ser recordados ahora y siempre.

FRA

“Abastitosin Memoriam”

Page 183: Libro Fiestas Mutxamel 2012

181

A mi padrePepe Baeza

No me queda más por hacer, que este pequeño homenaje a un festero que, nació, vivió y murió con la fiesta en su corazón, MI PADRE.

Festero desde su niñez, aprendió a vivir la fiesta dentro de su casa.

Siempre contaba como su abuelo, el cual en 1908 escribió la embajada Contrabandista, iba en el carro a Alcoy a traer los trajes para los festeros de Mutxamel.

Y así nos enseñó a nosotras, a vivir la fiesta en sus brazos desde la infancia y a sentir la música en nuestro corazón.

Siempre decía ”el redoble en lésquerra” para enseñarnos a llevar el paso con la música.

Y como gran festero, su mayor orgullo fue salir junto a su hija de Capitán en los Moros del Cordò, comparsa que lo acogió con los brazos abiertos y a la que él siempre llevó en su corazón.

Ese gran legado festero lo ha transmitido también a sus nietos, los cuales viven la fiesta como el yayo les enseñó.

A partir de ahora, tenemos otro motivo más para emocionarnos al escuchar el redoble del timbal y nuestras lágrimas acompañarán a las tuyas al vernos desfilar.

A ti, que nos enseñaste a querer la fiesta “ oh Capitán, mi Capitán”, cada año en “L’Entrà” tendrás nuestras miradas al cielo y tu nos acompañarás. Hasta siempre “ Baesa”

MARIMAR

Page 184: Libro Fiestas Mutxamel 2012

182Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Tres amigos, tres ravaleteros, tres maseros de solera, tres personas inolvidables que en un período de tiempo corto nos han dejado.Esta es una foto cargada de significado, ya que durante los últimos años Pepe “El Rejol”, Alfredo “El Miquelo” y Pepe “El Rompe”, se “retrataban” el último día de fiestas, esperando que está foto pasara a la posteridad. Desgraciadamente la posteridad ya ha llegado y las familias de estos festeros nos vemos honradamente obligados a cumplir sus deseos.Aquí en este lugar tan especial como es el Llibret de Festes, tan leído y esperado por los mutxameleros, les rendimos el homenaje que se merecen.En el mediodía festero se producirá un gran vacío junto a los músicos en la barraca de los Maseros, donde ellos gustaban de sentarse, para cantar y acompañar las entrañables interpretaciones de la banda de Quatretonda.Especialmente este año, echaremos de menos la maravillosa voz de Alfredo, que lograba emocionarnos profundamente, contagiándonos la alegría y la dicha que su voz destilaba.Este año y ya desde el cielo, junto a nuestra patrona La Virgen del Loreto, seguirán protegiendo aquello que tanto amaban: sus familias, amigos y las fiestas. No nos queda ninguna duda de que sus voces seguirán cantando y sonando tan bonitas y alegres como siempre.

Familias de Alfredo Blasco, José Brotons y José Gomis.

Por siempre...tres maseros

Page 185: Libro Fiestas Mutxamel 2012

183

A Nuestro“IAIU”

Allá por el año 1957 y de la mano de su padre Alberto “La puerta”, iniciaba su largo camino por el mundo de la fiesta un pirata llamado Juan Alberto.Había nacido un año antes, pero si lo hubiera hecho en el mes de agosto en vez de hacerlo a finales de Septiembre, seguro que en las Fiestas de ese 1956 ya hubiera desfilado en los brazos de su padre, al igual que hizo él años más tarde con Sara, su niña.Si hay una palabra que pueda definir su personalidad es PASIÓN.

Pasión por la Fiesta, pasión por la música, pasión por las cosas bien hechas…

Desde bien joven trabajó y colaboró en todas y cada una de las directivas de SU comparsa de toda la vida, ”Els Pirates”, llegando a ejercer múltiples cargos, desde delegado en la Comisión hasta Presidente. Llegó a representar a su comparsa hasta en dos ocasiones como cargo festero, la primera como abanderado en 1986 junto a Paco Argón y Paquita, y en 2003 siendo presidente de la comparsa también ostentó el cargo como capitán al lado de Paqui y su vicepresidente Javi “el Pizzi”.Estos últimos años era frecuente verlo el día 10 de Septiembre llevar la bandera de su querida banda de música “La Llira Relleuense” durante la entrada de bandas, o tirando de los timbales durante las cenas, aunque seguramente hubiera preferido ir tocando un instrumento junto a ellos si las circunstancias hubieran sido otras y hubiera estudiado música de joven.

El pasado año, durante el mes de Septiembre ya no pudiste participar de tus queridas fiestas, las fuerzas no te acompañaron. Aún así, abriste las puertas de tu casa para que TU BANDA tocara unas cuantas piezas. Y en Diciembre te fuiste a hacerles compañía a tantos y tantos festeros que ya nos dejaron. Seguro que estáis organizando algo por allí entre todos. Tanto la escuadra “Lobos de Mar” como la comparsa Pirates hemos disfrutado de tu compañía durante muchos años en cenas, comidas, paellas,

barraqueo, desfiles, retreta, en los preparativos de la Fiesta y en lo que ocurre una vez que los tres días se acaban. “LA FESTA ES TOT L´ANY”, decía él. Y qué razón tenía.

Las cosas simples son las más extraordinarias y sólo los más sabios consiguen verlas.

HASTA SIEMPRE PIRATA.

Page 186: Libro Fiestas Mutxamel 2012

184Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Juan Gomis Letrán, “Gachi ” falleció el día 11 de enero de 2010. Juan era una persona activa y comprometida con las fiestas de Moros y Cristianos, que amaba profundamente a su comparsa, Els Pacos. La llevaba en la sangre desde que nació. De niño colaboró cobrando los recibos de las cuotas por las casas de los festeros. Y ha participado todos los años en las fiestas hasta que tuvo fuerzas y disfrutó de ellas hasta su último aliento. Sin poder, se despidió para siempre en el desfile de la entrada del año 2009. Su hijo pequeño, Juanjo, ha seguido la estela de su padre, que se encargó de inculcarle el amor y respeto por la comparsa Els Pacos.

Juan era una persona muy humana, un excelente marido y mejor padre. Todavía no nos hacemos a vivir sin él y desde que no dejó las fiestas en nuestra casa nunca serán igual.

Su esposa y su hijo Juanjo sienten la tristeza de su ausencia pero también la satisfacción de haber compartido con él la vida.

Juan, vives en nuestro recuerdo. Te queremos.

Descansa en paz.

Juani y Juanjo

Rercordando a Juan Gomis Letrán

Page 187: Libro Fiestas Mutxamel 2012

185

En Memoriade unos PACOSEste artículo está dedicado a rendir homenaje póstumo a aquellos Pacos que nos han dejado en el año anterior.

¿Por qué queremos recordarlos? Porque al recordarlos siguen viviendo. Sabemos que la

memoria es un poderoso instrumento, capaz de evocar la viva imagen del ausente entre nosotros, o para decirlo en palabras del poeta Jaime Sabines “los muertos se pueden morir dos veces, la segunda vez cuando nos olvidamos de ellos”.

Estáis en nuestro recuerdo. D.E.P.Comparsa Els Pacos

D. Ángel Chofre MiraEl día 26 de diciembre de 2011 moría D. Ángel Chofre Mira, un festero de los pies a la cabeza, que presidió nuestra comparsa durante más de 15 años. Durante su presidencia se adquirió la barraca de C/ Mare de Déu de la Mercè. Siempre era un hombre de trato suave y dispuesto, con una voluntad firme, muy resuelta, con proyectos muy claros.

D. Filiberto Sala BlascoEl día 19 de enero de 2012 falleció D. Filiberto Sala Blasco, un festero nato, una persona que ponía toda su voluntad para su comparsa. Riguroso en su comportamiento y de marcada personalidad, supo ponerse al frente y marcar el paso para arrastrar tras de sí a toda la comparsa.

D. Rafael Alberola BernabeuEl día 3 de marzo de 2012 nos dijo adiós D. Rafael Alberola Bernabeu, “Rafael La Figuera”. Festero de pro, el de mayor edad de nuestra comparsa, el más veterano, que dio siempre muestras de un notable sentido del humor y sentido común y supo contagiar el entusiasmo por las fiestas.

Page 188: Libro Fiestas Mutxamel 2012

186Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Manolito el del “Alger”

RECUERDOS DEL PASO DE UN GRAN FESTERO EN NUESTRAS VIDAS

Por desgracia son muchos los festeros que año tras año nos abandonan. El 17 de Mayo del 2010 nos dejó MANUEL BROTONS SALA, conocido también como Tudela, Manolito el del Alger o el Maravilloso para sus amigos.

Durante su juventud perteneció a la banda de música de la Alianza, con la que estuvo tocando por numerosos pueblos.

Más tarde y desde el año aproximadamente 1980 se hizo integrante de la comparsa Els

Pacos, en la cual hizo socios a sus tres hijos y posteriormente a sus dos nietas, transmitiéndoles las tradiciones festeras y toda la ilusión de vivirlas año tras año. Enseñanza y motivación que a su vez transmitiremos en su nombre a los que van llegando.

En el año 1984 fue elegido para representar el cargo festero de Abanderado Moro junto con su gran amigo Luís Maravillas como Capitán. Ese año vivimos las fiestas en casa con mucha ilusión y orgullo, yo apenas tenia 11 años, mi hermana 7 y mi hermano 3 y...... jolin! “nuestro papa era uno de los protagonistas de las fiestas de ese año y yo iba a poder acompañarlo cuando saliera llevando la bandera!!!! “.

Colaboró con la comparsa siempre que se lo pedía, salió en varias ocasiones en la procesión del Salvador representando a su comparsa, en alguna que otra ocasión saco sus tractores para llevar carrozas en la retreta y los últimos años la carroza de los mayores y niños. Recuerdo que una vez cuando desfilamos en la retreta con el tema “ cantando bajo la lluvia” llego a sacar su antiguo camión de fumigar, con la cuba llena de agua y varias mangueras para simular la lluvia.

Uno de los días que le hacían mas ilusión, creo que era el de las cenas de hermandad previas a las fiestas de Septiembre; siempre recordaré como la noche anterior se hacia planes y se organizaba el trabajo para acabar pronto. Al día siguiente llegaba a casa después de trabajar, casi al medio día, se duchaba se

Page 189: Libro Fiestas Mutxamel 2012

187

ponía una camiseta sin mangas y un pantalón corto (mi madre siempre le tenia preparada la ropa, es cierto el dicho de que detrás un de un gran hombre siempre hay una gran mujer) y nos decía - “ me voy a la barraca a organizar el tema para esta noche, allí nos vemos “, y se iba para preparar la leña y poder hacer brasas para asar chuletas para cientos de Pacos. Mas tarde cuando llegábamos los tres hijos a la barraca y nos acercábamos a saludarlo podíamos ver en él, el orgullo y la satisfacción con la que desempeñaba esa tarea “la tradicional rostida de xulles dels Pacos “. Ya allí en la barraca, después de hacer la carne se juntaba con sus dos amigos de batallas, Pichina y Tito. Los moros ambulantes hacían con ellos el Agosto, les compraban todo tipo de collares, gafas, blusones estampados.... y se lo colocaban todo, no tengo palabras para

poder definir exactamente lo que parecían en esos momentos, vaya trio!!!

Creo que nadie sabe con seguridad a donde vamos cuando nos morimos, de lo que si estoy segura es de que al primer golpe de bombo una parte de ellos vuelve con nosotros para acompañarnos año tras año en los desfiles, y yo estoy segura de que mi padre siempre acompañara a su hijos, nietas y amigos en sus queridísimas Festes de Mutxamel.

Tu familia y amigos siempre te recordaran, hasta siempre Papa.

Page 190: Libro Fiestas Mutxamel 2012

188Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Gràcies a la Comissió de Festes per permetrem fer des d’aquest llibret aquest homenatge a Rafael “La Figuera”, mon pare, un home bondadós, i pacificador, de somriure fàcil, amant de fer acudits i bromes al amics, de comptar mentiretes insignificants i sense maldat, treballador fins la medul·la i a mes a mes un gran fester.

-----------------------------------------------------------

Son ja 6 mesos papà que no estàs entre nosaltres, tot una eternitat per a les persones que t’estimen. Aquestos dies, en que la festa s’aproxima, este sentiment de absència i nostàlgia s’accentua cada vegada mes, conforme anem adonem-nos compte que, per primera vegada, no anem a tenir-te en esta data tan assenyalada e important. Son moltes les vivències que tenim amb tu en les Festes de Setembre, tu has segut el que ens ha inculcat la idea de ser festers, de estimar i apreciar les nostres festes. Tu has segut, com la majoria dels

pares, el primer company que els teus fill i nets hem tingut per a desfilar, el que ens ha tret al braç quan encara portaven bolquers, I sempre en la comparsa “Els Pacos”, la teua comparsa, la nostra comparsa...

Component d’ella durant mes de 60 anys, malgrat que no saben molts que la primera comparsa teua foren els Contrabandistes, i que vas ser fill d’abanderat dels Abencerrajes, però son “Els Pacos” els que t’identifiquen, la comparsa en la que s’enquadra la nostra família, que es feia present tots els anys en casa el dia de l’Entrà amb les xilabes, les gumies, porres i gorros preparats per a la desfilada.

Son les primeres festes que tu no estàs, papà, som un “Paco” menys en la família, ara en la comparsa sols quedem els xiquets i jo. L’enyorança es molt gran, tant per a nosaltres com per als teus amics Antonio “Barragan” i “El Cato” que encapçalaven amb tu la filà durant els desfiles.

Vull aprofitar aquest escrit, papà, per a donar-te les gràcies d’haver-nos ensenyat a ser festers, tu,

A mon pareRafael Alberola Bernabeu

Page 191: Libro Fiestas Mutxamel 2012

189

que has pogut gaudir molts anys de ser-ho, fins l’any passat, un fester de 81 anys que destacava per la seva fortalesa i salut.

Sempre serà un honor continuar en el legat que

ens has inculcat Papà: l’amor i el respecte a les Festes de Moros i Cristians, a Mutxamel i a la nostra Patrona.

Carlos Alberola Aracil.

Page 192: Libro Fiestas Mutxamel 2012

190Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Els nostres Embaixadors

Page 193: Libro Fiestas Mutxamel 2012

191

Page 194: Libro Fiestas Mutxamel 2012

192Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Festa

Page 195: Libro Fiestas Mutxamel 2012

193

Page 196: Libro Fiestas Mutxamel 2012

194Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Festa

Page 197: Libro Fiestas Mutxamel 2012

195

Page 198: Libro Fiestas Mutxamel 2012

196Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Festa

Page 199: Libro Fiestas Mutxamel 2012

197

Page 200: Libro Fiestas Mutxamel 2012

198Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Festa

Page 201: Libro Fiestas Mutxamel 2012

199

Festers a la Retreta

Page 202: Libro Fiestas Mutxamel 2012

200Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Retreta

Page 203: Libro Fiestas Mutxamel 2012

201

Page 204: Libro Fiestas Mutxamel 2012

202Els

no

stre

s fe

sters

i le

s n

ost

res

esc

ua

dre

s

Festers a la Retreta

Page 205: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 206: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 207: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 208: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 209: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 210: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 211: Libro Fiestas Mutxamel 2012

209

Pass

at i

futu

rde la

fest

a

Pasa

do y

futu

ro d

e la

fies

ta

Pass

at d

e la

fest

a_21

0 Fut

ur d

e la

fest

a_21

4

Page 212: Libro Fiestas Mutxamel 2012

210Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 213: Libro Fiestas Mutxamel 2012

PASSAT

211

Page 214: Libro Fiestas Mutxamel 2012

212Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a212

Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 215: Libro Fiestas Mutxamel 2012

213

PASSAT

213

Page 216: Libro Fiestas Mutxamel 2012

214Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 217: Libro Fiestas Mutxamel 2012

215

FUTUR

Page 218: Libro Fiestas Mutxamel 2012

216Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 219: Libro Fiestas Mutxamel 2012

217

FUTUR

Page 220: Libro Fiestas Mutxamel 2012

218Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 221: Libro Fiestas Mutxamel 2012

219

FUTUR

Page 222: Libro Fiestas Mutxamel 2012

220Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 223: Libro Fiestas Mutxamel 2012

221

FUTUR

Page 224: Libro Fiestas Mutxamel 2012

222Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 225: Libro Fiestas Mutxamel 2012

223

FUTUR

Page 226: Libro Fiestas Mutxamel 2012

224Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 227: Libro Fiestas Mutxamel 2012

225

FUTUR

Page 228: Libro Fiestas Mutxamel 2012

226Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 229: Libro Fiestas Mutxamel 2012

227

FUTUR

Page 230: Libro Fiestas Mutxamel 2012

228Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 231: Libro Fiestas Mutxamel 2012

229

Page 232: Libro Fiestas Mutxamel 2012

230Pa

ssa

t i fu

tur

de

la f

est

a

Page 233: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 234: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 235: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 236: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 237: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 238: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 239: Libro Fiestas Mutxamel 2012

237

La M

úsic

a

Dos e

stre

nos e

n un

a ta

rde_

238

Socie

tat M

usic

al L’Alia

nça_

240

Un

sent

imen

t Ben

azir_

242

La M

usic

a-

Page 240: Libro Fiestas Mutxamel 2012

238La

sica

Como reza el titular de este texto, los afortunados oyentes - no muchos por cierto - que tuvimos la suerte de asistir al concierto de clausura del “Mig Any 2012” ofrecido por nuestra sociedad musical “La Alianza” el pasado 3 de marzo en el auditorio de la Casa de la Cultura, pudimos disfrutar del estreno de dos marchas moras del prolífico compositor alcoyano José María Valls Satorres. Una circunstancia, que por inusual, permite comparar la evolución musical del autor tanto en el fondo como en la forma. El concierto se convirtió también en un merecido homenaje a uno de los músicos formado en “La Alianza”, que por motivos profesionales se encuentra fuera de nuestra localidad: Rafael Blasco Llorca. Para nuestra banda de música, dirigida por su titular Pedro Ángel López Sánchez, el acto también sirvió como un ensayo general cara a la actuación que tendría lugar una semana después en el certamen provincial, ya que en la primera parte interpretó las dos composiciones, “Beni-Hamez”, obra obligada del certamen, y “Give us This Day” como obra libre.

Los dos estrenos de José María Valls se desarrollaron en la segunda parte del concierto, que abrió el pasodoble “Muchamiel” de Manuel Berná. A continuación, la banda abordó el primero de ellos, la marcha mora “L’Entrà dels Bequeteros”. Una composición que el maestro Valls había escrito para esta “filà” alcoyana, que en las fiestas del pasado mes de abril de su Alcoy natal ostentaban la capitanía del bando moro. Tras la interpretación del pasodoble de Oscar Navarro Gónzález, “María Teresa Lacruz”, Pedro Ángel López requirió la presencia de Rafael Blasco Llorca en el escenario, para entregarle la batuta y que dirigiera el estreno de “Abd-el-Afar”. La marcha mora que José María Valls, su amigo y compañero en la unidad de música de la Guardia Real, había escrito en su honor. El acto concluyó con la interpretación del “Himne de Festes” de nuestro paisano José Sala Torregrosa.

Del concierto, hay que destacar la magnífica actuación que tuvo la banda de música, a la

Dos estrenos en una tarde. Vicente Ferrándiz Brotons

Page 241: Libro Fiestas Mutxamel 2012

239

que se vio muy trabajada cara al certamen y con muy buena afinación. De las marchas moras estrenadas, he decir que las dos me gustaron. Escritas dentro del estilo que caracteriza a José María Valls Satorres. Una corriente que yo denomino de “la escuela clásica alcoyana”. Una modalidad de escribir, que siguiendo las pautas musicales de este tipo de composiciones imperantes desde la segunda mitad del siglo pasado, predomina el fondo sobre la forma, en claro contraste con la tendencia predominante desde la última década del siglo pasado, en la que se profundiza más en la forma que en el fondo. Una muestra de la convicción que Valls Satorres tiene en su estilo me la ofreció el propio compositor en el transcurso de la conversación que mantuvimos al final del concierto y que la resumió en un frase. “La música festera debe de ser sencilla para que disfruten tanto el festero como el músico. El que quiera complicarse la vida que escriba una sinfonía”. Lo que sí que quedó claro en el concierto es que las marchas tienen gancho y si se interpretan adecuadamente aportan unos planos sonoros que sin duda alguna, despertarán la sensibilidad de los festeros. La banda de música sonó perfectamente empastada, apreciándose con claridad los planos sonoros. Es la primera vez en la que escucho una marcha mora con

dulzainas y la sonoridad de estas no destaca sobre el resto del conjunto. Enhorabuena a los intérpretes y a Luis Pastor, el director de “la Colla el Nuvolet”, que está dando muestras de una gran formación y sensibilidad musical al conseguir estas metas. Cuando se actúa en un conjunto musical ningún instrumento debe sobresalir sobre los demás, como por desgracia ocurre en los desfiles, donde tanto las dulzainas, por su timbre característico, como los metales agudos como las trompetas, anulan el resto de planos sonoros que aportan las maderas y el resto de instrumentos, obligándoles a tocar forzados, lo que favorece su desafinación.

No quiero concluir sin dar mi más sinceras felicitaciones al maestro José María Valls Satorres por sus dos composiciones, así como a Rafael Blasco Llorca. Músico por vocación y festero por nacimiento. Como músico, por haber recibido la medalla de plata por haber formado parte de la banda de su pueblo durante más de veinticinco años. Y como festero, por contar con una marcha mora compuesta en su honor por uno de los grandes referentes de la música propia de las fiestas de Moros y Cristianos Uno de los máximos honores a los que aspira cualquier festero que se precie.

Page 242: Libro Fiestas Mutxamel 2012

240La

sica

Esta Sociedad Musical viene ofreciendo desde finales de los año 80 del siglo pasado una oferta musical de cultura y de ocio que no tiene parangón en nuestra localidad, a pesar de contar con unos ajustados presupuestos siempre encaminados a mejorar la formación en profesorado y medios, sigue presente en la vida musical no sólo de nuestra localidad sino de la Provincia e incluso fuera de ella, así lo atestigua la profesionalidad de aquellos músicos de nuestra sociedad que habiéndose formado en el seno de nuestra sociedad han continuado por el camino de la docencia musical. Quizá sería justo exigir más actividades por parte de los socios o de aquellos simpatizantes de nuestra banda de música, pero no es menos cierto que la Sociedad maneja multitud de opciones que limitan su actuación, las nuevas generaciones cuentan con multitud de actividades académicas y extraescolares que dificultan el poder atender esas posibles actuaciones. Sin embargo, no es menos cierto que siempre se ha cumplido con aquellos compromisos, tantos los requeridos por el Ayuntamiento de Mutxamel como por los

de particulares, asimismo es motivo de orgullo comprobar que la Escuela de Educandos como la “Banda Jove” de la Sociedad siguen adelante cada vez con mayor numero de alumnos que vienen demandando un espacio de ocio y al mismo tiempo de instrucción en valores como el compromiso y el compañerismo.

Otro motivo digno de mención para esta Sociedad y su Villa fue la concesión del premio “Euterpe” de la FSMCV (Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana) a la mejor publicación por el libro “S.M. l’Aliança de Mutxamel: 150 anys fent música” y que gracias al ímprobo esfuerzo de los integrantes de la comisión al efecto y de Assumpció Brotons i Boix, autora del mismo, obtuvo este reconocido y prestigioso galardón.

En este último año se comprobó como el nivel musical de nuestra banda se mantiene dentro de las exigencias que Mutxamel conserva, con obras como “Give us this day” del americano David Maslanka o el conocidísimo “Danzón

Societat Musical L’Aliança de Mutxamel

Fco. José Alberola Vargas

Pasado con Presente y Futuro

Page 243: Libro Fiestas Mutxamel 2012

241

nº 2” gracias al director Gustavo Dudamel, sin abandonar a compositores como Bert Appermont con su “Jericho” o Picqueur con “De Bello Gallico”. Mención especial merecen antiguos directores de nuestra banda ya fallecidos y eminentes, como lo fueron D. Manuel Berná y D. José Sotorres de los que se interpretaron los pasodobles “Muchamiel” y “Rosa Llorca”, además de un repertorio mas ligero y festivo obligado por las actuaciones que esta Sociedad ofrece en diferentes fiestas de nuestra provincia.

Certamen Provincial

De manera obligada conviene destacar la participación de la banda de Nuestra Sociedad

en el XLI Certamen Provincial de bandas de Alicante, tras mas de 25 años sin hacerlo en este certamen. Dentro de la 2ª sección se participó en el auditorio de Teulada con la obra obligada del valenciano Eduardo Nogueroles, “Beni Hamez”, un buen momento para retomar este tipo de actividades y que sirvió a la mayoría de los músicos para participar por primera vez en un acontecimiento de este tipo.Testigos de estos últimos años y de todos los cambios que han afectado positivamente a esta sociedad muy directamente fueron en este año Daniel Alemany Pérez, Francisco S. Martinez Climent, que recibieron la medalla de oro y Daniel Alemany Sellés y Fco. Alberola Vargas que recibieron la de plata por sus 50 y 25 años de permanencia en la Sociedad.

Page 244: Libro Fiestas Mutxamel 2012

242La

sica

Todo comienza en el año 2009, donde la escuadra Benazires de Mutxamel fue escuadra especial y en una cena de escuadra me piden que les busque una marcha para desfilar ese mismo año. Dicho año desfilaron con la marcha “La colla” del maestro Saül Gómez Soler, interpretada por la colla de Dulzainas “El Regall” de Ontinyent. Esto me dio mucho que pensar y me pregunté, seria muy bonito que desfilasen con una marcha que llevara su nombre, ¿no?. Como no, se lo propuse y les encantó la idea.

Es un orgullo para un músico como yo, poder escribir su primera pieza, y tener la oportunidad de estrenarla en unas fiestas con tanta tradición como son las fiestas de Mutxamel. Es una marcha que esta hecha desde el corazón, ya que es una escuadra de buenos amigos. Les

tengo que dar mil gracias por esta oportunidad de poderles componer una marcha y poder desfilar con ellos.

Benazires ya tenéis vuestra marcha. Esta dedicada a la escuadra Benazires, pero hay una pequeña dedicatoria que tengo que resaltar, que es a mi hermano, Rubén Marco componente de la escuadra y a mi padre que no nos podrá acompañar en este año tan especial, pero desde el cielo la escuchará.

GraciasBones Festes

Abel Marco Beltran (Músico y compositor de “Un sentiment Benazir”)

Un sentimentBenazir. Marcha MoraAbel Marco Beltrán

Page 245: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 246: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 247: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 248: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 249: Libro Fiestas Mutxamel 2012

247

El B

ombar

deo d

e la

Ciu

dad d

e Alic

ante

en

1691_

248

Tom

o 1º.

Del

Regist

ro C

ivil de

Nacim

ient

os (1

871)

Mut

xam

el_2

58 E

l Tra

ctat

d’Almirr

a_26

1 La

legisl

ació

mus

límic

a re

spec

te a

ls cr

istia

ns

espan

yols

sotm

esos

_262

Dades

Histo

rique

s

-

Dato

s Hist

óricos

Page 250: Libro Fiestas Mutxamel 2012

248D

ato

s H

istó

rico

s

Alicante, Alicante // como has quedado /// que por mar y por tierra// te han bombeado (canción popular, recogida en Xixona)

“Entramos en el año fatal para esta ciudad que fue el año 1691, por las ruinas, que padeció y por las lágrimas de las desgracias, que no bastaron a enjugar las otras, sus felicidades”1

Como bien narraba el cronista Juan Bautista Maltés el año 1691 fue de ingrato y desafortunado recuerdo para la ciudad de Alicante, ya que la armada francesa bombardeó la población y el castillo del 22 al 29 de julio quedando al final “destroçada y abrasada la ciutat 2”, como indicaba el cronista jijonenco Timoteo Carbonell.

I.-Introducción la Guerra de los Nueve Años (1688-1697).

A finales del siglo XVII Francia pugnaba por convertirse en la potencia hegenómica

1.Juan Bautista MALTES: Ilice Ilustrada. Historia de la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, Ayuntamiento de Alicante, Alicante, p.350v.

2. Archivo Histórico Municipal de Xixona (AHMX) Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], nº 410. Hasta ahora conocíamos una descripción de este bombardeo por las notas, que a modo de crónica, había dispuesto el notario Timoteo Carbonell en el baldufari de 1663-1717, signatura 410. Fueron publicadas en el libro José BERNABE RUIZ: Xixona, de villa a ciudad. Los privilegios reales de 1708, Xixona, Ajuntament de Xixona, 2008, p.69.

En nuestra investigación sobre la participación de Xixona en la Guerra de Sucesión habíamos comprobado que estas mismas notas se encontraban en los protocolos notariales de cada año y que en el caso de ese conflicto eran idénticas. Sin embargo, revisando de nuevo el protocolo notarial de 1691 hemos descubierto que la descripción del bombardeo de la ciudad de Alicante es distinta a la recogida en el baldufari. Esta descripción que procede del protocolo notarial de Timoteo Carbonell 1688-1692, signatura 401, se incluye al final de este artículo.

3. Pablo ROSSER LIMIÑANA: Origen y evolución de las murallas de Alicante, Patronato Municipal del V Centenario de la Ciudad de Alicante, 1990, p.101.

en el viejo continente. La última guerra de este siglo, que vio como el imperio español languidecía, fue la Guerra de los Nueve Años (1688-1697). En 1686 se formó la Liga de Ausburgo para proteger la zona del Rin de las pretensiones francesas. Al Emperador del Sacro Imperio y a algunos príncipes alemanes (Palatinado, Baviera y Brandeburgo) se unieron las Provincias Unidas, España y Suecia.

En 1688 Luis XIV ocupó el Palatinado, pretendiendo defender los intereses de su cuñada la duquesa de Orleans, aunque el objetivo último era hacer que este estado abandonara la Liga de Ausburgo. Ello desencadenó la guerra. Francia atacó al socio más débil de la alianza, España, y así lanzó varias ofensivas dirigidas hacia las posesiones en Flandes, Italia y Cataluña. Luis XIV, esperaba que Inglaterra permaneciera neutral, pero tras la Revolución Gloriosa y la llegada al poder de Guillermo III (Príncipe de Orange), declarado enemigo de

El Bombardeode la Ciudad de Alicante en 1691

Impacto de cañonazos en la iglesia de Santa María de Alicante durante el bombardeo de 1691 y la Guerra de Sucesión.

Page 251: Libro Fiestas Mutxamel 2012

249

Francia, Inglaterra se adhirió a la Liga de Ausburgo. La fuerza de las armas francesas comenzó a imponerse a las imperiales, pero a partir de 1695, Francia sufrió algunas derrotas. Finalmente se llegó a una paz inconcluyente, ya que dejaba la situación casi tal cual estaba antes del inicio de las hostilidades. Esta decisión fue tomada ante el posible fallecimiento del rey de España, Carlos II, sin descendencia y la oportunidad de colocar a un candidato Borbón en el trono español.

II.-El ataque de la ciudad de Alicante.

El historiador Pablo Rosser3 resumía que los motivos del ataque de la flota francesa se debían a que Alicante era una importante ciudad portuaria situada en el centro de la costa mediterránea peninsular y punto de entrada hacia los reinos de Valencia, Murcia y Castilla. Lo cierto es que esta acción no tuvo ninguna repercusión en el devenir de los enfrentamientos y más parece una gesta para manifestar el poder de la armada francesa. Sin embargo, las repercusiones sobre Alicante fueron muy importantes.

La flota francesa comandada por el general D’Estrées había atacado Barcelona a principios de julio de 1691 y había emprendido un viaje hacia el sur. El día 17 de julio se recibió la noticia de este asalto en Valencia y “se dio por cierto, que vendría navegando á este puerto4”. Noticia que rápidamente llegó a Alicante5.

El 20 de julio se tomaron las primeras medidas defensivas ante el posible ataque. Se movilizó la Milicia Efectiva de la ciudad y se enviaron misivas a las poblaciones

vecinas para que movilizaran también sus fuerzas y colaboraran en la defensa. Xixona no fue ajena a este llamamiento y convocó a sus milicias: “et juntar tota la gent que pogué y muntar con muntà ab tres cents y cinquanta homens a la dita ciutat y son castell, a hon els tingué dita vila detenguts, mentres durà este conflicte6”.Conocemos que uno de sus capitanes era Diego Aracil, generoso de la Villa de Xixona7.

Al día siguiente8 se descubrió en el horizonte la armada francesa9 que se dirigía hacia el puerto de Alicante. La flota ancoró en la bahía de Babel, fuera del alcance de la artillería española.

El general francés envió a un capitán de un navío genovés de su armada a parlamentar con el Gobernador Civil de la Plaza, D. Jaime Antonio Borrás. A cambio de no bombardear la plaza pedían un rescate: “Y havent demanat milló y mig Alacant, o sinó que la bombejarien, respongué el governador y ciutat que no daven dinés a enemich10”.D. Jaime Antonio Borrás respondió negativamente a los deseos del general francés como el mismo nos cuenta:“Y respondiéndole que como vasallo de Carlos segundo no podía pagar tributo a otro que a mi señor natural11”. Según el gobernador de la plaza, tras su negativa a pagar, fueron los franceses quienes abrieron fuego a partir de las cuatro de la tarde, en cambio el general D’Estrées hace responsable del inicio de las hostilidades al gobernador español12. El bombardeo duró desde la tarde día 22 hasta la mañana del 24, cuando un fuerte oleaje obligó a los barcos franceses a refugiarse mar adentro.

4. Juan Bautista MALTES, op. cit., p.351.

5. Ibídem, nos dice “de que huvo aquí también el aviso por barcas de la costa”.

6. AHMX, Expediente licencia real para que la villa cargue 2.000 libras en censos, signatura 101/12.

7. Archivo de la Corona de Aragón, Consejo de Aragón, legajo 933, nº 168, Memorial remitido por Bruno Aracil,1695, diciembre 25, se indica: “habiendo acudido con ella de socorro a la ciudad de Alicante, en las ocasiones de imbacion de enemigos”

8. TIMOTEO CARBONELL nos dice que las tropas llegaron “en la matinada”; mientras que MALTES, p. 351, retrasa su arribada hasta “por la tarde”.

9. Una flota bastante impresionante, para Juan Bautista MALTES, op. cit., p.351“compuesta de 26 galeras, de catorce navíos, y de otras embarcaciones menores”; Antonio RAMOS HIDALGO: Evolución urbana de Alicante, Alicante, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, p. 122; detalla un poco más la

Page 252: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Los días 25, 26 y 27 se produjo una tensa calma que se prolongó también durante gran parte del sábado 28, pero “Y tornant a demanar diner, li tornaren a dir que no13”reanudándose de nuevo el bombardeo al anochecer. En opinión del cronista Maltes este bombardeo duro 5 horas; sin embargo causó grandes estragos: “y se arrojaron mas de 600 bombas, pero fueron estas últimas incendiarias, que a mas del estrago, que causaban, reventando, despedían cantidad de balas, pedazos de yerro y espantosas llamas de un fuego muy parecido al del Infierno14”.

Afortunadamente el día 29 se divisó en el horizonte la llegada de la armada española “y el francés pega a fuguir a tota diligencia portant les galeres les naus a remolch de modo que per no fer vent y per dita raho s’escaparen encara que la nostra armada els tira peses de desafiu y acosà fins prop de Barcelona hon se’ls escaparem ab la nit y poch vent15”.

Hay que añadir que la llegada de la flota española fue providencial para hacer desistir a los franceses, ya que aunque el número de tropas que se habían desplegado en la ciudad de Alicante eran importantes, a lo que contribuyó la llegada de las milicias

urbanas de distintas poblaciones, sólo pudieron rechazar los diferentes intentos de desembarcos, pero no causaron apenas daños a la armada enemiga por la carencia de una artillería adecuada y por la falta de municiones.

III.-Los efectos del bombardeo.

La fiereza del bombardeo afectó intensamente a las casas y edificios que se encontraban en primera línea, cerca del puerto, produciéndose el incendio de un buen número de ellos. Como nos cuenta Timoteo Carbonell “abrasa casi tota o la major part de la ciutat y arraval de el portal de Elig16”. El cronista Maltes evalúa que las casas que quedaron en pie sólo fueron el 10% del total17.

Los edificios monumentales más afectados fueron las iglesias de San Nicolás y Santa María y la casa del Ayuntamiento.

La que peor parte se llevó fue la iglesia de san Nicolás que recibió 400 bombas, según Maltes y 500, según Timoteo Carbonell; causando grandes destrozos en el claustro, la sacristía y el aula capitular. Milagrosamente sólo 4 bombas penetraron en la iglesia. Una de las bombas quedó

250D

ato

s H

istó

rico

s

composición de la tropa “los 14 navíos, 25 galeras, tres pontones y ocho embarcaciones”, estas cifras se aproximan a las que nos facilita el cronista Timoteo Carbonell, AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], 1688-1692, signatura 401.“Era de 26 naus y 26 galeres”. En cambio Pablo ROSSER, op. cit., p. 101. reduce la cuantía de esta flota “ 6 bajeles (4 con pabellón genovés, uno con pabellón veneciano y el otro sin ninguno)”

10. AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], Baldufari,1663-1717, signatura nº 410.

11. Pablo ROSSER LIMIÑANA, op.cit., p. 101.

12. Ibídem

13. AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], 1688-1692, signatura 401.

Castillo de Alicante

El bombardeo de la ciudad de Alicante en 1961

Page 253: Libro Fiestas Mutxamel 2012

251

incrustada sobre la bóveda del presbiterio, pero no cayó sobre el tabernáculo donde estaba el sacramento, hecho sobrenatural para los coetáneos de estos sucesos, que fue muy comentado en la época: “Succehí el milacre de la bomba que es quedà a vista del tabernacle de l’altar major de Sant Nicolau sens caure ni rebentar18”.“Y n’entrasen dins quatre o cinch y una se’n quedà en la mija teronja havent foradat de tal manera que casi tota es veya del peu de l’Altar Mayor de dita Iglésia Collegial, que si aguera caigut o se aguera rebentat, haguera caigut tot damunt el tabernacle de dit Altar Mayor. Y tots concordaven que miraculosament se detengué y no rebentà19” .

El Ayuntamiento quedó prácticamente en ruina, perdiéndose gran parte de la documentación foral consumida por un incendio.

Según el cronista Maltés el número de bombas arrojadas sobre Alicante superó las 4.000 con un “peso cada una de siete a diez arrovas20”y de fuerte poder destructivo: “Las bombas después de aver penetrado quatro y cinco cubiertas y enterradose algunos palmos baxo de tierra, rebentaban con horroroso estallido y ruina de los edificios21”.

El efecto del bombardeo sobre la población civil fue demoledor al extender el miedo y la confusión: “Aquí fue la confusión, el trastorno y los lamentos de las mujeres y de todo el Pueblo. No sabían, que eran bombas, y todos iban pasmados de oir su grande bramido. Se salían de la ciudad, sin saber a donde iban…22” .Muchos de ellos

buscaron refugio en la huerta de Alicante.

Otros reaccionaron ante el miedo con un intento de saqueo de las casas de los franceses, que después se extendió a otras propiedades, ante la huida de sus propiedades y la facilidad de penetrar en ellas por los destrozos ocasionados por las bombas. Desafortunadamente los protagonistas de estos saqueos fueron : “padeció un robo general en sus casas por algunas de las Compañías que estaban en su defensa, por algunos de sus vecinos y por algunos los de fuera, que avian venido al socorro 23”.

Para aumentar la confusión se extendió por la huerta de Alicante el rumor de que el desembarco de las tropas francesas había fructificado y que 500 soldados campaban a sus anchas y ello provocó un gran desasosiego entre sus habitantes: “Y toda la Huerta se alborotó de suerte, que unas familias seguían a otras. Se vieron los caminos y los campos llenos de gente, falta de consejo, en la perturbación y temor, huyendo, sin saber a dónde. Llegaron unos a Xixona, otros a Monforte y otros a Castella y lugares vecinos24”.

IV.-Las consecuencias del bombardeo

Rápidamente comenzaron las labores para reconstruir la ciudad. El cabildo de Alicante elevó una carta al rey el 5 de agosto en la que informaba sobre los daños causados en la colegiata de San Nicolás y solicitaba ayuda. El rey proveyó 1.000 doblones para su reparación. También aportó 4.000 libras para retirar los escombros que llenaban las calles. Estos fueron depositados delante de

14. Juan Bautista MALTES, op. cit., p. 355.

15. AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], 1688-1692, signatura 401.

16. Ibídem.

17. Juan Bautista MALTES, op. cit., p 354v, nos indica que “El estragón y ruina de la Ciudad fue tan general y tan grande, que basta asssegurar, que de cerca de dos mil casas, que se contaban dentro de los muros, fuera de la de los Arravales, no quedaron 200 intactas, ni trescientas habitables”.

18. AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], Baldufari, 1663-1717, signatura nº 410.

19. AHMX, Sección Notarial, Timoteo Carbonell, [Crónica de Timoteo Carbonell], 1688-1692, signatura 401.

20. Juan Bautista MALTES, op. cit., p 352.

Vista del casco antiguo de Alicante

Page 254: Libro Fiestas Mutxamel 2012

la Casa del Rey (Alfolí de la Sal) formándose un terraplén, que ganó un precioso espacio al mar desde este edificio hacia la actual Explanada.

Para Pablo Rosser “la casi total destrucción tanto de la ciudad como de las murallas será de vital importancia para la posterior evolución y desarrollo de ambas25”.No sólo por el gran número de edificios que van a construirse a lo largo del siglo XVIII; sino porque se abrió un debate sobre la antigüedad e ineficacia del sistema defensivo de la ciudad e hizo que se replantearan y buscaran nuevas fórmulas que serán la base de lo que se construirá a lo largo del siglo XVIII.

Será a partir de septiembre de 1691 cuando se abra la discusión sobre el sistema defensivo de Alicante. En esta polémica intervendrán tanto el Concejo de la ciudad, como el gobernador del castillo y

el condestable de la Artillería de la Plaza26.

Una de las primeras iniciativas que se realizaron fue la de retomar con nuevos bríos la construcción del baluarte de San Carlos. Este torreón defensivo, que pretendía defender el arrabal de san Francisco de los ataques procedentes de la zona de Babel, se había empezado a edificar al borde de la playa, junto a la desembocadura del antiguo barranco de san Blas.

Ante la indefensión en la que se encontró la ciudad de Alicante frente al ataque del enemigo y la inoperancia de las fuerzas defensivas, el virrey, el marqués de Castel Rodrigo, promulgó una pragmática el 28 de abril de 1692 para la reorganización de la Milicia Efectica de la defensa y custodia del reino de Valencia. “Es tractava de crear una força estable que pogués ser mobilitzada ràpidament per fer front a una invasió de l’enemic27”. Así se creó una fuerza de 6.000 soldados de infantería y 1.300 de caballería que serían repartidos proporcionalmente entre las ciudades y villas del reino.

También se produjo una especie de lucha dialéctica entre el gobernador de la plaza y las elites de Alicante para dilucidar quién había conseguido que la ciudad resistiera y así obtener el favor real28.

V.-La participación de Xixona en la defensa de Alicante.

Uno de los acontecimientos más importantes que se derivan de este penoso bombardeo es el de la intervención de Xixona en la defensa de la ciudad y del castillo de Alicante. Y no por los hechos de armas, que realmente los desconocemos, sino por

252D

ato

s H

istó

rico

s

21. Ibídem.

22. Juan Bautista MALTES, op. cit., p. 352.

23. Juan Bautista MALTES, op. cit., p. 353v.

24. Juan Bautista MALTES, op. cit., pp. 354 y 354v.

25. Pablo ROSSER LIMIÑANA, op. cit., p. 102.

26. Pablo ROSSER LIMIÑANA, op. cit., pp. 103-116. Describe perfectamente todos los proyectos que se idearon para mejorar el sistema defensivo de Alicante desde este acontecimiento hasta los inicios de la Guerra de Sucesión.

27. Joan REGLÀ: “De l’expulsió del moriscos a la guerra de Successió”, Historia del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta, Vol. III, Edicions 62, 1989, p. 213.

Cañón en el castillo de Alicante

Page 255: Libro Fiestas Mutxamel 2012

253

todas las penalidades que tuvieron que padecer para sufragar los elevados gastos económicos que suponían el destinar a 350 hombres durante más de una semana al castillo de Alicante.

El motivo de la participación de Xixona es doble por un lado honorífico, ya que según privilegio de carácter inmemorial los jijonencos tenían el honor de ”encargándoles su custodia y defensa siempre que se hallare invadida29” y también práctico; ya que existía el peligro de que la armada francesa desembarcara tropas y no sólo atacara la ciudad de Alicante: “ab lo recel de que passàs no sols a asolar dita ciutat ab les bombes, sino es de que desembarcàs alguna porció de la milicia y esprengués o se invadis la dita ciutat 30”.

Cuando llegó la petición de ayuda de la ciudad de Alicante rápidamente el justicia y los jurados de Xixona reunieron al Consell General para que aprobara el envío de la milicia. Pero, el problema no radicaba en la falta de interés, sino todo lo contrario, ya que la motivación por servir al Rey sobraba, la dificultad era de índole económico.

La situación de la hacienda municipal no sólo era crítica sino más bien caótica. La villa no tenía, como se suele decir ni un

clavo: “no trobant-se la dita vila ab effectes, ni diner algún31”. Tal era la situación de caos que tenía intervenida la hacienda y tenía prohibido solicitar más cantidades a préstamo:”per tenir prohibició de pendre la dita vila en son nom32”.

¿Ello iba a ser inconveniente para que los jijonencos no cumplieran con el Rey? Pues, no. Los consejeros idearon un sistema para obtener los fondos necesarios para sufragar estos gastos.

Un mecanismo que consistía en solicitar a nivel individual las cantidades necesarias, poniendo, incluso, en juego sus propias fortunas. Hay que manifestar que tampoco había otra solución; ya que, para que la villa se endeudará mediante un censal, había que solicitar el consiguiente permiso a las autoridades reales, lo que dilataría en exceso todo el proceso.

La fórmula fue la de recurrir a los llamados canvis, que era una modalidad de préstamo por la que se concedía el dinero rápidamente, pero en contraposición los intereses eran elevados (un 12%, frente al 5% de los censales) y había que devolver el dinero en un periodo de tiempo determinado, más bien corto y no como los censales cuya devolución era a muy largo plazo.

28. Pablo ROSSER LIMIÑANA, op.cit., pp. 102-103. Explica a la perfección este enfrentamiento.

29. Es un privilegio que procede de época medieval y que los jijonencos siempre tratarán que los sucesivos monarcas lo ratifiquen. Tras la guerra de sucesión, Felipe V lo ratificará el 20 de junio de 1708. Podemos leer este privilegio de custodia y defensa del castillo de Alicante en José BERNABÉ, op cit., pp. 61-63.

30. AHMX, Expediente licencia real para que la villa cargue 2.000 libras en censos, signatura 101/12.

31. Ibídem. Realmente todavía no hay un trabajo sobre la hacienda de Xixona en la época foral, pero James CASEY: El Reino de Valencia en el siglo XVII, pp. 159-160 hace una pequeña evaluación de las cantidades adeudadas bastantes significativa “Los censals que recaían sobre Jijona suponían un capital de 10.090 lliures en 1614; en 1649 habían aumentado a 16.140 y en 1693 la cifra se había duplicado, hasta las 33.584 lliures”

Vista del castillo de la Torre Grossa de Xixona.

El bombardeo de la ciudad de Alicante en 1961

Page 256: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Algunos vecinos solicitaron estos préstamos personales, aunque con la seguridad de que la villa les reintegraría las cantidades y abonaría los intereses: “alguns particulars vehins de dita vila fiermasen y prenguessen en sos noms estos cambis, encara que ab la seguritat de que la dita vila els satisfaría33”. En total se solicitaron 5 préstamos que fueron los siguientes:

300 libras a Andreu Joan Pérez de las que respondían Geroni Picó, Josep Cantó, Roch Aracil, Joachim Cortés y Pere García;

250 libras a Alexandre Descals en las que se obligaron Batiste Iváñez, ciudadano y Vicente Segura, apotecario;

400 libras a Vicente Gisbert y la viuda de Joan Ays , ambos de Alcoy , respondiendo

Diego Aracil, fill de Tomás, Andreu Joan Pérez, Francisco Soler, ciudadano y Bonifacio Alcaras, notario;

otro de 100 libras a Andreu Joan Peres al que respondían Francisco Soler, Llorens Ibañes, Francisco Joan Bernabeu y Francés Ibáñez, ciudadano

y un último de 390 libras a Faustino Soler al que se obligaron Francisco Joan Mira, Hipólito Garrigós, Agustín Bernabeu y Jaume Soler, ciudadanos.

En total fueron 1.440 libras las que se solicitaron para sufragar los gastos del bombardeo de Alicante.

De los prestamistas, 3 son jijonencos: Andreu Joan Peres, quien concede dos créditos

254D

ato

s H

istó

rico

s

32. AHMX, Expediente licencia real para que la villa cargue 2.000 libras en censos, signatura 101/12.

33. Ibídem.

34. AHMX, Expediente licencia real para que la villa cargue 2.000 libras en censos, signatura 101/12.

35. Fernando GALIANA CARBONELL, Historia de Jijona I, Xixona, CAM e Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1995, p. 446. Presenta la traducción de una carta que envía el Guardián del convento de San Francisco al virrey de fecha de 13 de noviembre de 1695 en la que solicitan la intervención de esta autoridad real para que los acreedores de la villa aplacen sus cobros.

Fachada del Ayuntamiento de Alicante, que fue reconstruido a partir de 1696.

Page 257: Libro Fiestas Mutxamel 2012

255

(300 y 100 libras), Alexandre Descals (250 libras) y Faustino Soler (390 libras) y sólo dos son foráneos: Vicente Gisbert y la viuda de Joan Ays de Alcoy (400 libras) Andreu Joan Peres era miembro de una de las familias más ricas de finales del siglo XVII, los Pérez, y además eran conseller ese año.

De los 18 jijonencos que se comprometen a responder de los préstamos todos pertenecían a la clase dirigente, 7 ocupaban el cargo de conseller en 1691: Geroni Pico, (del saco de cavallers), Batiste Iváñez y Bonifacio Alcaraz, (del saco mayor), Josep Cantó, Joachim Cortes, Francisco Ibáñez, Andreu Joan Pérez (estos 4 últimos del saco menor), otros ocho habían ocupado algún cargos con anterioridad: Roch Aracil, Pere García, Diego Aracil de Thomas, Francisco Soler, Llorens Ibáñes, Francisco Joan Bernabeu, Francisco Juan Mira y Jaume Soler y otros dos ocuparán cargos en el futuro: Hipólito Garrigós y Agustín Bernabeu.

Los prestamistas, además, tenían la garantía de la villa al haber sido respaldada la solicitud de estos créditos por el Consell General.

Sin embargo, y aunque la villa intentó devolver las cantidades prestadas, le resultó imposible y sólo pudo atender al pago de los intereses anuales que eran costosísimos al ser al 12%:”y la dita vila huy paga y correspon tots estos cambis corrents pagant uns interesos tan considerables con son los de a dotce percent,(…), lo que la dita vila no pot supportas, pues le es de grandissim perjuhy y dany el pagar interessos tan considerables 34”.

A finales del siglo los prestamistas comenzaban a apremiar a los jijonencos que se habían comprometido a la devolución de las cantidades y estos a su vez recordaban

a la villa la obligación que había adquirido para devolverlos. Con todo, la situación económica de las arcas municipales era anárquica y la villa estaba esquilada “a causa de tan malas cosechas, que en más de 8 años padece 35”, por lo que no hubo más remedio que solicitar al Baile del reino de Valencia que autorizara la imposición de un censal por valor de 2.000 libras para hacer frente a estos pagos. Seguramente esta era la última carta que jugó la villa para aplazar el pago de estas cantidades. Conocemos dos misivas enviadas por el reverendo clero y el convento de San Francisco fechadas el 13 de noviembre de 1695 al virrey en las que manifiestan la pobreza en la que viven los jijonencos, las dificultades por las que atraviesa la hacienda local “mostrándonos la experiencia con evidencia, que sus réditos nunca bastan para el cumplimiento de sus cargos y obligaciones 36” y solicitan la intermediación del virrey para hallar una solución: “interponiendo su poderosa mano, para componerla con sus acreedores37” . A este estado tan calamitoso, por el que atraviesa la hacienda local, ha contribuido especialmente: “se le han seguido a la villa tan inescrutables gastos en estos tiempos de los socorros a Alicante, y otros extraordinarios38”. Posiblemente en 1695 los acreedores ya poseen sentencia a su favor para pasar al cobro de las cantidades adeudadas: “se han hecho con ejecuciones de que tengo explícita noticia39”. En opinión de Fernando Galiana la respuesta del virrey fue negativa a las pretensiones de la villa y no se pudo dilatar el pago de estas cantidades. Seguramente sea por ello que se recurre a solicitar la autorización para la obligación de un censal de 2.000 libras. El notario Josep Vinet presentó tal solicitud el 29 de octubre de 1699.

Las primeras actuaciones del tribunal de la

36. Fernando GALIANA CARBONELL, op. cit., p. 445, Está la traducción de la carta del clero al virrey sobre la penuria que invade a Xixona, producida por la persistente sequía y la pobreza de sus habitantes.

37. Ibídem.

38. Ibídem.

39. Fernando GALIANACARBONELL, op. cit., p. 446.

40. AHMX, Expediente licencia real para que la villa cargue 2.000 libras en censos, signatura 101/12.

41. Ibídem.

El bombardeo de la ciudad de Alicante en 1961

Page 258: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Bailía estuvieron encaminadas a verificar los hechos. Así se pidió al notario jijonenco Heliodoro Bernabeu que tomara declaración a Diego Aracil, generoso de 75 años, Llorens Ibáñez de la misma edad y Felix Descals de 60 años, todos ellos miembros de la oligarquía local y componentes del gobierno municipal: “uno dels del govern de aquella40”. Y así lo hizo el 12 de noviembre de 1699 enviándolas al juzgado, con posterioridad.

El 6 de junio de 1700 el tribunal celebró sesión con la presencia de Joseph Vinet, quien presentó todas las pruebas oportunas. Todo quedó pendiente de la resolución del tribunal. El 30 de agosto, el rey, Carlos II finiquitó el asunto al: “es estat servit aprobar y donar son real consentiment per a que poguessen dar la sobre dita llicencia a dita vila de Sesiona41”. El Rey autorizó cargar un censal por valor de 2.000 libras con la condición de que la villa lo amortizara en cuatro años.

Finalmente la sentencia fue publicada el 28 de noviembre de 1700, cuando el propio Carlos II había ya fallecido.

Este hecho demuestra la fidelidad a la Corona de la oligarquía dirigente jijonenca, años antes de que se produjera la terrible Guerra de Sucesión. Fidelidad, que hizo, que a título individual, los munícipes no dudaran un momento en empeñar sus propias haciendas en defender la causa real.

VI.-Bibliografía.

ALBEROLA ROMA, Armando: “La ciudad durante

los siglos XVI y XVII (1)”, Historia de Alicante,vol 1;

Información y Patronato Municipal del V Centenario de

la Ciudad de Alicante, 1989.

BERNABÉ GIL, David: “Alicante en la monarquía

hispánica”, Historia de la ciudad de Alicante, vol 3 ,

edad moderna; Patronato Municipal del V Centenario

de la Ciudad de Alicante,1990, pp.151-181.

BERNABÉ RUIZ, José: Xixona, de villa a ciudad. Los

privilegios reales de 1708, Xixona, Ajuntament de

Xixona, 2008.

CASEY, James: El Reino de Valencia en el siglo XVII,

Madrid, Siglo XXI, 1983.

GALIANA CARBONELL, Fernando: Historia de Jijona

I, Xixona, CAM e Instituto de Cultura Juan Gil-Albert,

1995.

MALTES, Juan Bautista: Ilice Ilustrada. Historia de

la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante,

Ayuntamiento de Alicante; Alicante, 1991

RAMOS HIDALGO, Antonio: Evolución urbana de

Alicante, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alicante,

1984.

REGLA, Joan: “De l’expulsió dels moriscos a la Guerra

de Successió”, Historia del País Valencià. De les

Germanies a la Nova Planta, Vol. III, Edicions 62,

1989.

ROSSER LIMIÑANA, Pablo: Origen y evolución de las

murallas de Alicante; Alicante, Patronato Municipal del

V Centenario de la Ciudad de Alicante, 1990.

VII.-Transcripción de documento

PROTOCOLO NOTARIAL DE TIMOTEO CARBONELL 1688-1692,1693 signatura 401-402

Al final de los protocolos de 1691.

256D

ato

s H

istó

rico

s

Page 259: Libro Fiestas Mutxamel 2012

257

Pose en memoria que en lo present any de 1691 vengué una armada francesa a la ciutat d’Alacant y demanà un milló y mig per a son Rey. Era de 26 naus y 26 galeres. Y havent-hi respost el Governador y ciutat de que no li volien dar res havent aplegat en 21 de juliol en la matinada en 22 del matexos, dia de la Madalena Santa, comensà a bombejar Alacant a les 2 de la vesprada. Y la bombejà dit dia 22,23 y 24 ab ses nits. Y tornant a demanar diner, li tornaren a dir que no. Y havent cessat los dies 25,26 y 27 en el dia 28 desapte y diumenge 29 tornà a bonbejar y tirant bombes de cremar y destruí y abrasà casi tota o la major part de la ciutat y arraval del portal d’Elig. Digués per cosa molt certa que havia tirat mes/// de quatre mil y cinchcentes bombes. Y sols a la Iglésia Collegial dien ne havia tirat més de 500 y n’entrasen dins quatre o cinch y una se’n quedà en la mija teronja havent foradat de tal manera que casi tota es veya del peu de l’Altar Mayor de dita Iglésia Collegial que si aguera caigut o se aguera rebentat haguera caigut tot damunt el tabernacle de dit Altar Mayor. Y tots concordaven que miraculosament se detengué y no rebentà. En el dia 30 amanegué la nostra armada sols de 25 naus de España y el francés pegà a fuguir a tota diligència portant les galeres, les naus a remolch de modo que per no fer vent y per dita rahó s’escaparen, encara que la nostra armada els tira peses de desafiu y acosà fins prop de Barcelona hon se’ls escaparem ab la nit y poch vent. Quedà lliure Alacant, si bé, cremada y destruïda, etcetera.

Bernardo Garrigós SirventCronista Oficial de la Ciudad de Xixona

Fachada principal de la iglesia de Santa María de Alicante.

El bombardeo de la ciudad de Alicante en 1961

Page 260: Libro Fiestas Mutxamel 2012

El 17 de junio de 1870, una ley del Ministe-rio de Justicia, obligaba a todos los nacidos en España, fueran inscritos en los Juzgados locales. Anteriormente, el Estado obliga-ba a inscribirse a los cabezas de familia con la finalidad de recaudar fondos para la Hacienda Pública. A partir de entonces, conocemos con exactitud los índices de na-talidad, mortalidad y número de matrimo-nios de los españoles, así, como también, se empezaron a dar el número exacto de habitantes de cada población y, por tanto, el verdadero censo de España.

Desde que soy titular del Juzgado de Paz de Muchamiel y al estar encargado del Re-gistro Civil, como historiador que soy, no podía ser menos, que aparte de mi trabajo cotidiano, el dedicarme a investigar sobre los libros del Registro Civil de nuestro pue-blo.

Del primer tomo del Registro de Nacimientos, año 1871, nos depara una serie de situaciones, que en sí forman parte de la historia de nuestros antepasados: su profesión, más del 90% jorna-leros, dato claro que nos da a entender que la mayor parte de la tierra laborable pertenecía a las grandes fincas, propiedad de la nobleza y burguesía de Alicante y otros lugares; los topó-

nimos de las calles o lugar de la huerta donde vivían; la niña recién nacida que se encontra-ron una mañana desnudita y en un capacito de pajas a la puerta del “Molí Rates” (al final se encuentra parte del acta); los dos menores de edad que viviendo en calles distintas del pue-blo, tuvieron un desliz y como consecuencia, la adolescente tuvo que hacer frente a un embara-zo y, seguramente, huyendo del escándalo, fue a tener el crío a la finca “el de Blanco”; el pa-dre, que habiendo nacido su hijo en mayo de 1871, no fue a inscribirlo en el Juzgado hasta el día uno de enero de 1872, alegando que era pastor y vivía lejos del pueblo, finca “El Boter”, y no se había enterado de las nuevas leyes; en la mayoría de actas, el compareciente, que siem-pre era el padre, no firma por no saber leer ni escribir. Otro dato curioso, y muy significativo, es que, prácticamente, la mitad de nacimientos ocurrían en las fincas, siendo el casco urbano donde se acumulaba la mayor parte de habi-tantes. Y así, una serie de datos que nos dan a entender la vida real de nuestros antepasados, base esencial para completar la Historia del pueblo en el siglo XIX.

Si, como ven, estoy refiriéndome a la inscripción de nacimientos del año 1871, no puedo dejar de mencionar la relación de natalidad de esa

258D

ato

s H

istó

rico

s

Tomo 1º. Del Registro Civil de Nacimientos (1871) Mutxamel

Page 261: Libro Fiestas Mutxamel 2012

época con la actual. Entendemos por natali-dad el número de nacimientos que se producen por cada cien personas en un mismo lugar y en un determinado tiempo (un año). Hoy día se entiende por alta natalidad siempre que se supere el 4%. Entre el 1 y el 3%, estamos en una natalidad moderada. Menor del 1%, ya se con-sidera como baja. Pues bien, en Muchamiel, el índice de natalidad de ese primer año que se re-gistraban los nacimientos, 1871, estaba cerca del 5%. Los niños que nacieron fueron 166. La población total estaba alrededor de unos 3500 habitantes. El pasado año, 2011, el índice de natalidad de nuestro pueblo (198 nacimientos) lo tenemos en el 0’8% sobre unos 23000 ha-bitantes. Es obvio, que ese gran aumento de la población que se ha producido en estos últimos años ha sido debido a los inmigrantes, llega-dos, no sólo de diferentes puntos de España, sino, también, de otros países del mundo.

En Muchamiel, como en toda España, se empe-zaron a llevar estos Libros de Registro a partir del día 1 de enero de 1871. A continuación transcribo literalmente el primer niño registrado en el Tomo I del Registro de nacimientos:

Nº. 1.- En la villa de Muchamiel, a las ocho de la mañana del día tres de enero de mil ocho-cientos setenta y uno, ante Don Salvador Lledó Alemany, Juez Municipal y del Secretario, Don Francº. Quereda, compareció Francº. Poveda y Lloret, natural de esta Villa, término Municipal de la misma, Provincia de Alicante, mayor de edad, domiciliado en la Calle Mayor, presen-tando con objeto de que se inscriba en el Re-gistro Civil un niño, y al efecto como padre del mismo declaró.

Que dicho niño nació en la casa habitación del declarante el día dos de los corrientes, a las once y media de la mañana.

Que es hijo legítimo del compareciente y de su muger Josefa Antón, natural de esta mencionada Villa, término y Provincia, domiciliada en el de su marido.

Que es nieto en línea recta paterna, de Carlos Poveda y Manuela Lloret, naturales de esta mis-ma Población, que aún viven; y por la línea ma-terna, de Vicente Antón y Loreto Aracil, ambos de la propia vecindad, siendo los primeros de oficio Tendero y los últimos Labradores.

Y que al expresado niño, se le había puesto el nombre de Francisco.

Todo lo cual presenciaron como testigos Francº. Bernabéu y Roque Asensi, mayores de edad, siendo el primero Organista y Cerragero el se-gundo, ambos también naturales de esta po-blación, domiciliados en la misma y su término municipal.

Leída íntegramente esta acta, e invitadas las personas que deben suscribirla a que la leyeran por sí si lo creían conveniente, se estampó en ella el Sello del Juzgado Municipal, y la firma-ron el Señor Juez, testigos y Secretario con el declarante, de todo lo cual Certifico.”

A continuación resumo las inscripciones de los nacimientos hasta el número 25. En ellas apare-ce el nombre del neonato, nombre y apellidos de los padres, oficio del padre y su domicilio. Muchos de ellos serán los abuelos o bisabuelos de las personas autóctonas que poblamos nues-tra localidad.

2.- Teresa: hija de Vicente Giner (profesión: no consta) y Teresa Blasco. Cuartel de Poniente.

3.- Manuela: hija de Antonio Lledó (profesión: no consta) y Mª. Esplá. C/del Mar.

4.- Josefa: hija de Salvador Caturla (jornalero) y Mª. Quereda. Caserío de Peñacerrada.

5.- Mª. Josefa: hija de Ramón Sala Riera (jorna-lero) y Josefa Pastor. Cuartel de Levante.

6.- Francº.: hijo de Francº. Quereda Sevila (jor-nalero) y Mª. Josefa Terol. Cuartel de Poniente.

7.-Francº.: hijo de José Mallol Blasco (carpinte-ro) y de Francª. Sala Rodrigo. C/de la Soledad.

8.- Rafael: hijo de Rafael Lledó Guijarro (moli-nero) y de Mª. Josefa Jover. Cuartel de Levante.

9.-Francª: hija de Antonio Lozano Mayo (propie-tario) y Dolores Pastor Pastor. C/de los árboles 23.

10.- Tomás: hijo de Tomás Martínez Pastor (ca-rretero) y Francª. Quereda. C/Mayor.

11.- Agustín: hijo de Agustín Forner Gosálvez (jornalero) y Josefa Climent Cortés. Cuartel de

259

Page 262: Libro Fiestas Mutxamel 2012

Poniente.

12.- Mª Remedios : hija de Francº. Sala Ber-nabéu (jornalero) y Francª. Poveda Poveda. Pl. San Roque.

13.- Francª. : hija de Francº. Sala Bernabéu (jor-nalero) y Francª. Poveda Poveda. Pl. San Roque.

14.- Tomás : hijo de Tomás Pastor Pastor (jor-nalero) y Micaela Gosálvez Asensi. Cuartel de Levante.

15.- Mª. Francª. : hija de Fracº. Poveda Sala (jornalero) y Cristina Alberola Baeza. C/San Francisco.

16.-Mª Loreto.: hija de Francº. Alemany García (jornalero) y Mª. Gomis González. Cuartel de Levante.

17.- Francº.: hijo de Francº. Amat Ripoll (jornale-ro) y Mª. García Pastor. C/del Sol.

18.- José: hijo de Bautista Pedraza Bernabéu (jornalero) y Mª.Brotóns Alberola. Cuartel de Levante.

19.- Julián: hijo de josé Lloret Alberola (Secre-tario Ayuntamiento) y Loreto Pastor. San Roque.

20.- Purificación: hija de Manuel Seva García (Albañil) y Vicenta Quereda García. C/del Fo-sar.

21.- Mª. Candelaria: hija de Bautista Torregro-sa Llinares (jornalero) y Mª. Riera. C/del Sol.

22.-Francisco: hijo de Vicente Gómez Blasco (jornalero) y Antª. Cardenal Sabater. Cuartel de Levante.

23.- Bernardo: hijo de José Gomis Brotóns (jor-nalero) y Josefa Domínguez Alemany. Cuartel de Levante.

24.- José: hijo de José Poveda Antón (jornalero) y Vicenta Forner López. Cuartel de Poniente.

25.-Lorenzo: hijo de Francº. Blasco Guijarro (jornalero) y Manuela Alemany. Cuartel de Po-niente.

Obseven que la mayoría de padres son jornale-ros y casi el 50% de los primeros 25 neonatos registrados nacen en las fincas, estando la ma-yoría de vecinos afincados en el casco urbano.

Septiembre, 2012José Soler Pastor, Juez de Paz

260D

ato

s H

istó

rico

s

Registro de la niña expósita encontrada en un capacito de paja y nacida la noche anterior. El molinero era natural de

Jijona y tenía su vivienda en el “Molí de Rates”, hoy día convertido en Club de alterne.

Page 263: Libro Fiestas Mutxamel 2012

261

El Tractat d’AlmirraSegons el llibre dels fets, Zaiyan, que residia a Dénia, s’entrevistà amb Jaume I a la ràpita de Bairén a la primavera de 1240 i li oferí cedir-li el Castell d’Alacant a canvi de l’illa de Menorca, feudatària del rei Conqueridor. Rebutjà Jaume I aquella proposició, al·legant que pertocava als reis de Castella de conquerir Alacant, en virtut de la frontera de Reconquesta convinguda al tractat de Caçola.

Durant l’estiu del 1240, un estol de rics-homes ara-gonesos i cavallers de Calatrava atacà Villena, amb permís de Jaume I, però una sortida victoriosa dels sa-rraïns de Villena assetjats els obligà a llevar el camp. Alguns temps després, però, els sarraïns de Villena es rendien al comanador d’ Alcanyís, i Jaume I au-toritzà la capitulació per la qual Villena, que segons el tractat de Caçola era de reconquesta castellana, quedà en poder de l’ordre de Calatrava. El rei Ferran III, malalt, havia encomanat la defensa de la frontera amb els musulmans al seu fill, que després fou el rei de Castella Alfons X el Savi, el qual tenia aleshores vint-i-dos anys i s’havia casat amb una filla de Jaume el Conqueridor, tot just de sis anys. L’Infant Alfons rebé a Toledo Ahmad ibn Muhammad, que en nom del seu pare Bihà ad-dawla, li oferí el vassallatge del regne sarraí de Múrcia. Les capitulacions foren signa-des a Alcaraz el 1243, i les subscriviren els alcaids d’Alacant, Elx, Oriola, Alhama, Aledo, Cieza i Chin-chilla. Aleshores l’infant Alfons entrà pacíficament a Múrcia el dia 2 d’abril. Quan Alacant se sotmeté als castellans, el mardanixí Zaiyan, que hi residía, se n’anà a Tunis.

Un escamot de guerrers de Rodrigo de Lizana, el lloctinent del rei, féu una cavalcada contra uns sa-rraïns que s’havien rebel·lat dins el territori ja sotmès a Jaume I. Els cavallers i almogàvers cristians foren atacats pels musulmans de Tous, Terrabona i Càrcer, súbdits de l’alcaid de Xàtiva, que havien volgut aju-dar llurs correligionaris. Quan Jaume I fou assaben-tat de l’incident, cuità a tornar a València amb ànim d’explotar-lo a fons, i va arribar-hi pel setembre del 1243. Féu que l’alcaid xativí anés a veure’l a Alzira, on l’acusà d’haver violat la treva que tenia concerta-da i li donà un termini de vuit dies per a lliurar-li Xàti-va. Com que els xativins no cediren a l’ultimàtum de Jaume I, aquest assetjà novament Xàtiva. Aleshores l’alcaid entrà en negociacions amb l’emissari secret de l’infant Alfons de Castella, per tal de retre’s als castellans. Però els cavallers de Jaume agafaren el missatger d’Alfons i el rei el féu penjar. Com que Xà-tiva continuava abellint als castellans. L’infant Alfons féu que els sarraïns de Moixent i Enguera, viles de la

jurisdicció de Xàtiva, es rendiren a les forces de Cas-tella, perquè quan les atacara el rei Jaume es trobara davant els fets consumats. Jaume I actuà ràpidament i anà a Enguera, on comminà els habitants de matar, si no es rendien, disset enguerins que havien captu-rat. Com que no fou escoltat, el rei féu immolar els infeliços presoners a la vista de la població. Com a represàlia per la intromissió de l’infant Alfons dins la regió que pertocava de conquerir als reis d’Aragó, Jaume I ultrapassà el port de Biar i penetrà en terra de conquesta pertanyent als castellans. S’arranjà amb el cavaller de Calatrava que tenia Villena perquè li lliurés Villena i Sax, i el mateix Jaume I guanyà també Cabdet i Bugarra.

Alarmat l’infant Alfons pel caire dels esdeveniments, demanà una entrevista a Jaume I per tal de resoldre llurs diferències. És trobaren ambdós cabdills a Almi-rra, lloc denominat actualment el Campet de Mirra, prop de Biar. Alfons de Castella pretenia tenir dret a Xàtiva, i al·legava que, quan es concertà el seu matri-moni amb la filla del rei Jaume, li havia estat promesa aquella ciutat com a dot de la muller.El rei d’Aragó, però, ho negà i estigueren a punt de trencar-se les ne-gociacions, però la reina Violant, muller del rei Jaume I i sogra de l’infant Alfons, reeixí a apaivagar-los, i es comprometeren a retornar-se mútuament els castells conquerits fora del respectiu límit preestablert per a la conquesta. El dia 26 de 1244 fou concertat el tractat d’Almirra, prenent per base el de Caçola de l’any 1179.

S’hi convingué que de l’infant Alfons de Castella se-rien Alacant, Aigües, Busot, Villena i Bugarra, segui-ría la frontera dels regnes per la carena de la serra de la Rua, prop d’Aiora, fins a la confluència dels rius Xúquer i Cabriol. Pertocarien, en canvi, al rei Jaume els castells de Castalla, Biar i Almirra i totes les altres terres entre Xàtiva i Dénia. En el Llibre dels Fets es donen altres detalls d’aquesta frontera: Almansa, Xa-rafull i el riu Cabriol correspondrien a l’infant Alfons; en canvi, serien del rei Jaume Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Alarc, Finestrat, Torres (partida de la Vila Joio-sa), Polop, la Mola ( prop d’Aigües de Busot )i Altea.

Quan els musulmans van veure que el rei Jaume pos-seïa ja Xàtiva i Biar, comprengueren la inutilitat de tota resistència, i la resta del País Valencià que que-dava per reconquerir, des del Xúquer fins a la fron-tera del regne de Múrcia, se li rendí pacíficament. La reconquesta catalano-aragonesa del País Valencià estava, doncs, acabada.

Gloria Garcia Torregrosa

Page 264: Libro Fiestas Mutxamel 2012

262D

ato

s H

istó

rico

s

Una vegada conquistades, les poblacions espanyoles poblades generalment per cristians i jueus, els musulmans van crear per a estos una legislació especial les fonts de les quals es trobaven a l’Alcorà.

L’anomenada lleis dels moros, per a major desgràcia dels cristians sotmesos, era una legislació d’un esperit d’odi, de menyspreu i de persecució, però, no de persecució franca, sinó de persecució hipòcrita, astuta i fraudulenta; d’una persecució justament religiosa i política dirigida constantment a l’enviliment, despossessió i ruïna dels pobles dels quals, els musulmans presumien d’estar sota la seua protecció i patrocini.

Una vegada admesos els cristians en la dimma o protecció muslímica, en virtut de pacte i de sub-jecció al tribut, les persones i vides dels dimmíes o sotmesos quedaven immediatament sota la sal-vaguarda i empara del Dret i Govern musulmà.

La pau o capitulació podia concertar-se de dues maneres. La primera s’anomenava mosálema i mouádea, es a dir, treva, que consistia a concedir als enemics una amán o segur per a aquella sola vegada, pagant als musulmans una quantitat com a tribut de guerra, però sense caràcter personal. La segona s’anomenava colh o pròpiament pau, i consistia a cedir als vençuts un segur perpetu de vides i hisendes. Així mateix, es concedien dues espècies de capitulació: una més avanta-tjosa que la llei muslímica, concedida als pobles que s’entregaven sense resistència, i altra menys favorables que s’atorgava als que oposaven ma-jor resistència. Els primers rebien el nom de “gent de pau” i colhíes (pacífics), i els segons “gent so-tmesa per la força de les armes” i anuíes (forçats), transmetent uns i altres als seus descendents les mateixes avantatges i obligacions.

Vegem, doncs, en què va afectar als cristians so-

tmesos l’anomenada Llei dels moros:

LA CONDICIÓ SOCIAL

Els súbdits cristians eren ben bé inferiors en drets i prerrogatives a la dels súbdits musulmans. Els cristians dimmíes o mossàrabs, havien de tractar els musulmans en honor i reverència, com a supe-riors, alçant-se quan ells s’aproparen i cedint-los els seients quan ells volgueren assentar-se; no ha-vien d’ocupar mai llocs de preferència en les reu-nions; havien de deixar als mahometans el millor lloc en passejos i camins; mai havien de ser els primers a saludar-los ni inclús donar-los el bon dia amb la fórmula aràbiga çabba aljair ya fulán. Quan esternudara un dimmí, no havia de dir-se-li yarhamuc Alau (Déu tinga pietat de tu), sinó <<dirigis-te Alà pel millor camí>> o simplement <<Ell et millore>>.

Per a entrar als banys havien de dur al coll un segell de plom o coure o un sonall, per a no confondre’s, ni encara allí, amb els musulmans.

Als cristians d’ambdós sexes els estava prohibit muntar a cavall pel caràcter noble d’este animal, ho havien de fer en mules i ases; usar albardes en lloc de selles de muntar i estreps; havien de

La legislació muslímica respecte als cristians espanyols sotmesos

L’Alcorà, Segle X

Page 265: Libro Fiestas Mutxamel 2012

263

cavalcar com les dones, o siga de costat, i això per carrers perduts i llocs més apartats i pitjors, on no pogueren molestar els musulmans, a no ser que fora algun vell o invàlid que ho necessita-ra forçosament; s’havien de baixar de la mula o ase, per respecte, quan passaren per davant una mesquita.

Els estava igualment prohibit usar en la seua con-versació les expressions usades pels muslims, com les salutacions assalam alaicum (la salut siga amb vosaltres) i marhaban (ben vingut); cognomenar-se amb llinatge o noms usats pels àrabs mahome-tans; aprendre la llengua i escriptura i ensenyar l’Alcorà als seus fills.

Els cristians no havien d’alçar les seues cases sobre les de les musulmans, ni tindre vistes so-bre elles. Si tenien igual o més altura, s’havien d’enderrocar fins que quedaren més baixetes.

Els dimmíes no podien tindre musulmans al seu servei, ni per salari, ni per alguna altra recompen-sa; ni esclaves musulmanes blanques o negres, ni molt menys, adquirir esclaus dels que hagueren tocat als muslims en el botí o per altre concepte.

LA VESTIMENTA

Per a no ser confosos amb els musulmans i no poder aconseguir els honors i atencions que els corresponien, havien de diferenciar-se d’ells en els seus vestits, arreus i maneres; rapar-se sols la part anterior del cap i partir els cabells de diferent manera; usar sense alteració l’antiga forma i tall dels seus vestits, sense poder adoptar els usats pels muslims, tals com la calansua (espècie de barret), l’imama, la caba o aljuba (jupetí fet d’una mescla de seda i cotó a ratlles) i el talaisán, ni el calçat musulmà amb rosetes, ni de molt portar les vestidures de luxe pròpies dels xerifes (nobles) i alimes (savis), per a no ferir la susceptibilitat dels creients i no faltar a la seua fe, i no havien de cenyir espases ni altres armes, ni fabricar-les ni encara tindre-les als seus domicilis. La calansua que els cristians duien havia de ser negra i llar-

ga, o bé una bernita (birret) o tortur (bonet llarg i punxegut); per cinturó usarien un cenyidor de cuiro, pèl o llana anomenat zonnar o custich a diferència del hizam que duien els muslims, i que solia ser una faixa ricament brodada. Pel que fa a les dones dimmíes, podien dur el zonnar sota l’izac o túnica exterior, o per damunt, per a ser distingides millor de les musulmanes; el seu calçat o botins havien de ser un negre i l’altre blanc.

ELS OFICIS

Els muslims no havien de tindre relacions de tracte i amistat amb els cristians dimmíes. Els cristians no havien de ser admesos pels musulmans a l’exercici de càrrec públic ni particular d’alguna conside-ració i confiança, perquè la investidura de les destinacions públiques es deriva de l’amistat. Els estava prohibit exercir un ofici o destí un poc hon-rós (per exemple ser secretaris dels Emirs) i que obligue als muslims a recórrer a ells. No obstant això els Sultans van conferir als cristians i jueus, destins importants pels seus coneixements i apti-tuds per al maneig de la Hisenda pública i altres rams de l’Administració en les quals es mostraven molt superiors als musulmans, si bé l’enveja i ani-mositat d’estos va treballar quan va poder per evitar-ho, sent els dimmíes ja anomenats i prote-gits, separats i perseguits en diferents temps.

LA RELIGIÓ

Entre els drets atorgats als pobles cristians espan-yols sotmesos pels musulmans, siga per capitu-lació o per la força, ocupava un lloc preferent el lliure exercici de la seua religió i culte. Però l’església cristiana havia d’estar sotmesa, igual que els seus fidels, a la supremacia de la religió mahometana, per la qual cosa Sultans i Califes es van fundar en ella per a perseguir els cristians per a satisfacció del seu fanatisme o dels seus interessos.

Per tant, l’exercici del cristianisme, encara que permès per llei, estava subjecte a moltes limita-cions, i hi havia de fer-se amb secret i amb la major modèstia per a no escandalitzar els mu-

Page 266: Libro Fiestas Mutxamel 2012

264D

ato

s H

istó

rico

s

sulmans. No podien construir en els pobles on habitaven, ni als voltants, esglésies, ermites, convents ni cases patriarcals, ni renovar edificis d’esta classe que s’arruïnaren, posar el signe de redempció sobre les façanes del temples, no eixir en processó amb creu, palmes, imatges, ciris o altres objectes propis del culte pels carrers i pla-ces freqüentades pels mahometans.

Als soterrars no havien d’alçar la veu en els precs i oracions religioses ni dur ciris encesos pels ca-rrers que habitaven els musulmans; els difunts ha-vien de ser conduïts amb els rostres tapats i els se-

pulcres i cementiris havien d’estar prou apartats dels soterra-ments muslímics.

Dins les esglésies no havien d’alçar molt la veu en els càntics de l’Ofici diví; i pel que fa a les cam-panes havien de tocar-les amb suavi-tat perquè el seu so repugnava als ma-hometans.

No estava permès als cristians disposar en una casa llogada o pròpia capelles o oratoris on practicar el seu culte i ni molt menys tocar les campanes; ni era lícit fer soroll en so de festa o divertir-se sorollosament amb tambors, platerets o altres instruments musicals que pogueren escan-dalitzar o disgustar els veïns muslímics. Les portes de les esglésies havien d’estar obertes i lliures nit i dia per a donar asil i alberg als transeünts i viatgers musulmans.

Havien d’abstindre’s de tota predicació i ensen-yament religiós que tinguera caràcter públic, i, sobre tot, fer nous adeptes entre els musulmans.

LA PROPIETAT

Els àrabs no es van apropiar de totes les terres, sinó que als habitants dels pobles que es ren-dien per capitulació pacífica, es deixaven la propietat territorial, però als que hi havia sub-jugat per la força de les armes, a vegades els van deixar alguns béns, urbans com rústics, amb l’obligació de satisfer el tribut anomenat jarach, vocable que significa el rendiment o producte de la terra. No obstant això, la propietat territorial va quedar essencialment modificada per la for-ma de la conquista. Les terres guanyades per la força i abandonades pels seus habitants per no sotmetre’s al jou sarraïnesc havien de ser amortit-zades en profit del Tresor musulmà, i en el cas de deixar-se-les als nadius, amb obligació de satisfer el jarach. Les terres guanyades per capitulació podien considerar-se de dues maneres: primera; si al capitular es va posar la condició de que el domini de la terra hi havia de ser per als muslims, aleshores este domini es considerava com un uacf o propietat de l’Estat musulmà, amortitzada per coses d’utilitat, sense que els antics amos po-gueren vendre-la ni hipotecar-la, sinó usufructuar-la mitjançant el pagament del jarach, el qual no acabava mai, encara que l’amo de la utilitat es convertira a l’islamisme. Si continuava en la seua religió, hi havia de pagar a més l’impost personal anomenat chizia. Segona; si al concertar la capi-tulació es posava la clàusula i condició expressa de que els nadius conservarien la propietat mit-jançant el pagament del jarach, en este cas este tribut seguia la condició de la chizia, que acaba-va per la conversió dels indígenes a l’islamisme. Estes terres podien ser lliurement empenyorades o venudes pels seus propietaris a qualsevol altra persona, fora musulmà o cristià, però, quan la propietat passava a un musulmà, la terra queda-va lliure del jarach.

El jarach variava segons la naturalesa dels te-rrens i seguia sempre la proporció de les collites. El mínim era el delme (desena part) dels produc-

La legislació Muslímica...

Page 267: Libro Fiestas Mutxamel 2012

265

tes, i el màxim la meitat; però, ordinàriament pu-java a l’enorme xifra d’un 20 per cent. El jarach es pagava per anualitats i no tenia prescripció.

La chizia es podia fixar per conveni quan hi ha-via capitulació, o s’imposava per precepte legal als territoris guanyats per la força. En el primer cas, no s’havia d’alterar mai la quantitat acorda-da, fora en metàl·lic o en espècie. En la segona els rics havien de pagar quatre dinars (dobles d’or), equivalents a quaranta dirhams. Estaven exempts, els vells decrèpits, els malalts crònics, els tolits i invàlids, i també els monjos que vivien retirats del món.

EL COMERÇ

Al cristià que comerciava se li cobrava el delme; però, al qui venia o comprava, passant d’un punt a l’altre de la mateixa població, en tenien prou amb el tribut de la chizia. El que eixia d’un poble a un altre no se li hi havia de cobrar dret algun fins la tornada, i aleshores sols se li exigia el del-me de les coses venudes.

ELS CASAMENTS

No estava permès als cristians casar-se amb una musulmana ni tindre-la per concubina, sota greus penes. Quan dos cristians, marit i muller, es feien musulmans podien mantindre la seua unió; però no se’ls considerava casats vàlidament si no renovaven el seu casament conforme a les normes muslímiques. La conversió a l’Islam d’un sol cònjuge sobrava per a trencar el vincle: si l’islamitzada era la muller no podia viure amb el seu marit; però, si era éste, si que podia viure amb ella. Els fills d’estos casaments mixtes havien de seguir al pare pel que fa a la religió i el pa-gament de la chizia, i a la seua mare en la con-dició d’ingenuïtat o servitud; però, la criança del fill pertanyia sempre a la mare, encara que no

s’haguera islamitzat. Quan s’islamitzava el pare, els seus fills menors d’edat havien de seguir-lo en la seua nova creença; però, els adults podien, si volien, conservar l’antiga.

ELS JUÍS I ELS PLEITS

En els juís civils i criminals els cristians dimmíes es regien ordinàriament pels seus propis magis-trats i lleis, devent el jutge cristià jutjar conforme a l’Evangeli. En els pleits i litigis promoguts entre mossàrabs, podia intervenir algunes vegades el jutge musulmà a petició de les dos parts o d’una sola quan refusava avindre’s. Els cristians que es sotmetien a l’arbitratge del Cadí musulmà eren ju-tjats segons les lleis muslímiques, i el mateix jutge els imposava les penes legals en què hi hagueren incorregut. En els pleits i juís que succeïen entre cristians i musulmans, la causa corresponia for-çosament al jutge d’estos, que hi havia de jutjar conforme a les lleis muslímiques. L’equitat d’estos juís estava recomanada al Cadí o jutge maho-metà. Segons la llei muslímica, un dimmí hi havia de ser mort per haver assassinat un muslim; però, no un muslim per la mort d’un cristià o jueu, en no haver-la comesa amb traïdoria i premeditació. La indemnització pecuniària que el matador d’un dimmí (cristià o jueu) hi havia de pagar a la famí-lia de l’assassinat, es calculava en la meitat de la que hi havia de satisfer el matador d’un muslim.

Finalment, quedava desaforat de la seua llei i sotmès a la llei i juí dels muslims el cristià que hi haguera violat de qualsevol manera el pacte que el lligava amb els seus senyors, i principalment matant a un d’ells o rebel·lant-se contra el seu domini.

Així era, en brevíssim resum, la legislació maho-metana respecte als cristians sotmesos al domi-ni musulmà. Gaudien estos la condició legal de dimmíes o protegits en les seues persones, béns, religió i lleis pàtries, en quant açò no podia per-judicar la societat i govern muslímic; però, en tota la resta devien respecte i subjecció a les lleis i estatus del poble al qual vivien agregats.

Com s’ha vist, esta legislació presentava dues no-tes distintives, tan característiques del poble àrab com odioses i ruïnoses als sotmesos: l’orgull i la rapacitat.

JOSE J. RAMÓN BLASCO (Pepe la figuera)

Un dirham

BIBLIOGRAFÍA: Historia de los Mozárabes de España deducida de los mejores y más auténticos testimonios de los escritores cristianos y árabes. D. Francisco Javier Simonet.

Page 268: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 269: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 270: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 271: Libro Fiestas Mutxamel 2012

269269

El N

ostre

Pob

le

Nuestro

Pue

blo

Fest

es d

el R

aval

et 2

011_27

0 Man

antia

l de

Fe_2

74 C

ántic

os a

mi p

ueblo

_275

Her

man

amie

nto

entre

pue

blos_

276 F

este

ras A

nóni

mas

_277

La

afic

ión

mut

xam

eler

a al

arte

de Cúc

hares

_278

Finc

a el

Val

enci

à..._

280 T

alen

to M

utxa

mel

ero_

284 2

0 año

s Círc

ulo

Mut

xam

el F

útbol

Sal

a_28

5

Page 272: Libro Fiestas Mutxamel 2012

270N

ue

stro

Pu

eb

lo

Cuando el verano inicia su recta final y los días se van acortando, Mutxamel se transforma y engalana para celebrar las fiestas de Moros y Cristianos que con tanta fe y devoción dedicamos a nuestra patrona, la Virgen de Loreto.

Es durante esos días cuando también El Ravalet, fiel a su cita anual, celebra sus fiestas. Unas fiestas que son la antesala de los días grandes de Mutxamel y que tal y como encabeza este artículo, son de tradición y devoción, ya que son muy tradicionales y con una enorme devoción hacia la “moreneta,” la Verge de Montserrat.

Desde luego, amigo lector, al leer este artículo te

preguntarás: ¿qué me pueden contar a mí de las fiestas del El Ravalet, si yo lo sé todo sobre ellas?

Naturalmente estas fiestas son conocidas por todos, pero a pesar de ello, siempre hay algo que engancha a los que nos visitan, pues desde luego, aquí los días 6 y 8 de septiembre nos lo pasamos en grande con todo lo programado, pues los actos se suceden unos a otros, a veces sin tiempo de relajarnos un poco, sobre todo el día 8 que durante las 24 horas del día o más no se para un momento.

El barrio también celebra otras fiestas como ya sabéis todos, la “Vera Creu.” Es una fiesta muy nuestra y

Las fiestas de2011El Ravalet

Alborada

Page 273: Libro Fiestas Mutxamel 2012

271

muy tradicional y aquí en El Ravalet la seguimos manteniendo. La Cruz la paseamos por toda la barriada, así como por “el poble nou” hasta la ermita donde es bendecida, siempre acompañada por los bailes típicos de la población, amenizados por la música de la “dolçaina i tabalet.”

Esta fiesta también se sigue manteniendo en nuestra localidad, pues son varias las familias que año tras año hacen posible que la “Vera Creu” salga a las

calles en los primeros días del mes de mayo.

El día de la onomástica de la Verge de Montserrat, nuestra barriada también lo celebra, dedicando una santa misa a la “moreneta” en su ermita, con degustación de dulces típicos y vino de honor.

Pero sin duda, las fiestas principales del barrio son las de septiembre, días 6 y 8, y es en esos días cuando los sentimientos están a flor de piel, pues

8 de setembre

Page 274: Libro Fiestas Mutxamel 2012

272N

ue

stro

Pu

eb

lo

los recuerdos nos invaden al recordar que fueron nuestros antepasados los que nos legaron estas fiestas tan tradicionales y que hoy las celebramos tal y como lo hacían ellos, casi sin cambios en los actos.

¿Y quién no se emociona al cantarle la salve a la “moreneta” en su alborada o el himno en su honor que a más de uno nos hace llorar? Y emoción es también el poder participar en la “despertá,” desayunar en domicilios particulares, asistir a la ofrenda de flores y la santa misa, estar en el aperitivo del medio día, quedarnos casi sordos con los tremendos truenos de la traca terremoto, bailar la típica “dançà,” ver a los más pequeños cómo se lo pasan en grande con los juegos para ellos. Y desde luego el acto más emotivo es la solemne procesión en el que la Virgen de Montserrat, acompañada por infinidad de fieles, es paseada por las calles del Arrabal y Peñacerrada, finalizando la jornada con fuegos artificiales y la verbena o música disco en la placeta donde todos lo pasamos en grande disfrutando de la velada.

Desde este artículo y en nombre de toda la comisión de fiestas El Ravalet y el mío propio, agradecemos la colaboración que nos presta el Excmo. Ayuntamiento, así como el acompañamiento en todos los actos de las Autoridades locales, Sr. Párroco y Sr. Vicario, Cargos Festeros de Moros y Cristianos con su Presidente, Presidentes de las

8 de setembre2011

Page 275: Libro Fiestas Mutxamel 2012

273

restantes Comparsas y Entes Públicos, “Colla de dolçainers i tabaleters El Nuvolet,” grupos de danzas Virgen de Loreto y Mutxamel, bandas de música La Alianza y Costa-Mar y gentes venidas de todas partes que quieren estar con nosotros en estos días tan festivos para nuestro barrio.

También queremos agradecer a la Comisión de

Fiestas de Moros y Cristianos el cedernos estas páginas en su revista de fiestas y el hacer que sea este “llibret” festero el mejor pregonero de las fiestas mayores de nuestra población.

A todos, muchísimas gracias y muy felices fiestas

Por la Comisión de Fiestas El RavaletVicente Sirvent Sellés (Delegado del “llibret.”)

tradición y devoción

Page 276: Libro Fiestas Mutxamel 2012

274N

ue

stro

Pu

eb

lo

Tu mirada, Madre, nos hechiza,tu rostro nos tiene presos,manantial de fe es tu lágrimadonde desembocan nuestros besos.

Besos llenos de esperanza,de promesas e ilusiones,pues tu fe, Virgen de Loreto,inunda nuestros corazones.

A tus pies Mutxamel se postra,pues en ti siempre confía,ya que eres bálsamo en las penas,eres el faro que nos guía.

Nos guía y nos protegeante cualquier adversidad,interfiriendo en nuestras promesas,haciéndolas realidad.

Eres, Madre, la salvacióndel que se siente afligido,eres la luz que iluminaal que está desfallecido.

El pueblo a ti te implora,demostrándote su amor, ya que al verte por nuestras callesestalla en todo un clamor.

Virgen de Loreto, devociónde un pueblo que ama a su Patrona,manantial de fe que se desbordaen los sentimientos de cada persona.

Vicente Sirvent Sellés.

Manantial de Fe

Page 277: Libro Fiestas Mutxamel 2012

275

Camí la Rula

Camino viejo y señeroque tantas veces he andadoel tiempo te ha erosionadoy ya no eres ni sendero.Ahora recordarte quierocon tus profundas rodadasaquellas que soportabaspor los carros producidashoy ya son desconocidaspor pasar tantas jornadas.

Solo estás en la añoranzade mi juventud ardienteaquella que está en mi mentey viví con esperanza.¡El tiempo me dio templanza!Viéndote estoy recordandoque paseaba soñandoy muy cargado de euforiaaquellos sueños de gloriaque en mi vida fui olvidando.

El recuerdo que me ahogaes lo que me hace dudary pena, me hace sentir.Por eso pregunto ahora¿Es cierto que recordar,es como volver a vivir?

El Calvario

¡El calvario! Bella lomade romero y de tomilloscuantas veces mis tobillosperdieron allí su forma.Eras la bonita zonaque fue centro de mis juegosy por sus pedregosos suelospisaba piedras paseandocuando de niño iba andandosoñando con mis anhelos.

Ya el Calvario no pareceseres ya la población

Las Fiestas

Recuerdo con añoranzaaquellas humildes fiestasno se parecían a estaspor populares a ultranza.Existía una bella alianzaentre vecino y festerose divertían por enterocompartiendo su alegríapor ello a las de hoy en díael compararlas no puedo.

Las fiestas eran sencillashumildes y de amistadmejorando de año en año.Ahora se notan rencillasy aunque famosas de verdadyo prefiero las de antaño.

No eran como hoy…Elegantesni salían por sus fueroseran poquitos festeroscon sus tres mil habitantes.Venían pocos visitantesy gozaban de claridadhoy son de mucha calidady al estar masificadasson tan sofisticadasque agobia esa cantidad.

General

Del Mutxamel del pasadoaquel de mis años mozossolo quedan los destrozosdel tiempo evolucionado.Hay que ver lo que ha cambiadoaquel entrañable puebloha cambiado hasta el suelohoy somos desconocidosy por los cambios sabidosme aflora el desconsuelo.

Mutxamel, Septiembre 2.012Jesús Iborra Miralles

han hecho una urbanización llenándote de paredes.Porque contarlo no puedeslo de Pascua, el tercer díaa ti, a merendar acudíala gente…Del niño al hombrey a pesar de tu mal nombreeras lugar de alegría

Con nostalgia te recuerdopreñada con tu natural flora¡Loma vieja y erosionada.!Hoy al subirte me pierdoy a mi corazón afloraaquella loma olvidada.

El Hombre del Campo

Por una vida futurala gente con sus sudoresejercían de labradoresy esa era su gran cultura.Fue aquella, su agriculturade gran riqueza naturaldotaba por lo generala aquel hombre campesinotítulo de pueblerinode bella elegancia rural.

Gente repleta de bondadhombre en el campo pulidoponían en él sentidoy toda laboriosidadRebosaba de dignidadreconocía por enteroy en eso, era severoque en su rostro aparecíael orgullo que sentíade ser buen mutxamelero.

Laboraba con azadasy con temores mirabala posible tempestad.Hombre de manos ajadascon aquel sudor cambiabatrabajo por dignidad.

a mi puebloCanticos

Page 278: Libro Fiestas Mutxamel 2012

276N

ue

stro

Pu

eb

lo

El pasado año la localidad cordobesa de Belalcázar y Mutxamel, sellaron los lazos de hermanamiento, en un intercambio cultural promovido por la gran afluencia de ciudadanos, nacidos en esta localidad y que ahora son vecinos residentes de Mutxamel.

El 26 de marzo salió la expedición con dos autobuses y coches particulares de Mutxamel a Belalcázar, encabezada por la anterior alcaldesa Dña. Asunción Llorens y varios concejales, entre ellos el actual alcalde D. Sebastián Cañadas, Tomás Poveda, Antonio García, Loreto Martínez, Jose A. Bermejo y Mª Carmen Medina.

En este viaje hemos vivido una experiencia muy bonita. Nada más llegar fuimos recibidos por la corporación municipal de Belalcázar y vecinos, al frente de ellos su alcalde D. Antonio Vigara Copé.

Tras visitar los lugares más emblemáticos del municipio, nos tenían preparado un almuerzo en la nave de la Hermandad, donde degustamos los platos típicos de la tierra, como el cochinillo frito, salmorejo, jamón, queso, etc.

Ya por la tarde se produjo el acto oficial del hermanamiento en la caseta del parque con un certamen de bandas, donde participó la agrupación musical la Llágrima representando nuestra localidad.

De regreso hicimos una visita al pueblo vecino de Hinojosa, donde fuimos recibidos por el propio alcalde del municipio. Una semana después, el

sábado 2 de Abril, recibimos la visita en Mutxamel de la expedición de Belalcázar, al igual que allí, le recibió la corporación municipal y vecinos, se les acompañó a visitar los Jardines de Peñacerrada, la Parroquia y otros lugares característicos del municipio.

También disfrutamos de una comida de hermandad, donde pasamos unos gratos momentos que bien serán recordados por todos. A las siete de la tarde comenzó el acto de hermanamiento en la casa de la cultura, con un Festival de Música y Danza, en el que participaron la Agrupación musical de San Roque de Belalcázar, la Llágrima de Mutxamel, coro Rociero de Mutxamel, Ballet de Verónica Perelló, Ballet Gisela y la Banda la Flagelación de Novelda.

En el transcurso del mismo se firmó el acta de hermanamiento, que anteriormente el Sr. Secretario del ayuntamiento dio lectura del mismo para proceder a la firma, por la Sra. Alcaldesa y Sr. Alcalde de ambos municipios. En este documento con su respectiva firma, se comprometieron a mantener unos lazos de cooperación y encuentros entre ambos municipios.

Por último agradecer a la corporación y a los vecinos de Belalcázar todo el cariño que nos brindaron desde el primer momento, hecho que nos permitió sentirnos como en nuestra propia casa.

Mª Carmen Medina Torrico

Hermanamiento entre pueblos

Page 279: Libro Fiestas Mutxamel 2012

277

Esto es un pequeño homenaje a todas esas mujeres que sin haber vestido jamás un traje festero, llevan la fiesta tan adentro como el que más, quizá incluso más que algunos festeros que se precian de serlo.

Sin ellas la fiesta no hubiera sido la misma. Desde nuestra infancia las hemos visto ilusionadas cosiendo trajes, haciendo mantecaditas y almendrados y preparando la olla de puchero para que ese festero que pasaba por la puerta entrase a reponer fuerzas fuera quien fuese. Sólo tenía que decir, “puc pasar?” y pasaba a ser uno más de la familia en la mesa, en aquellos tiempos sabían que la puerta siempre estaba abierta.

Hoy la fiesta ha cambiado mucho, todos tenemos comida en nuestras barracas y las casas tienen las puertas cerradas por miedo a quien pueda entrar, pero aún así, ellas siguen teniendo una pequeña olla de” putxero amb tarongetes” y “un poquet de pa i embotit per si un cas”.Y a pesar de sus vistas cansadas y sus doloridas manos, siguen estando ahí cuando a mitad del mes de agosto aparecemos con voz de pena pidiendo ayuda para que nos hagan el traje de la retreta, o nos arreglen el bombacho .

Desde aquí quiero mostrarles mi agradecimiento, porque son personas de las que ya no quedan y sin ellas se cerrará un periodo en la historia de nuestras fiestas de Moros y Cristianos de Mutxamel, etapa que nos ha enseñado a muchas generaciones de festeros la gran hospitalidad de nuestras gentes.

A mi madre

anónimasFesteras

Page 280: Libro Fiestas Mutxamel 2012

278N

ue

stro

Pu

eb

lo

Una bonita mañana de primavera, de esta primavera mediterránea que es envidia en otros lugares del mundo, me entrevisto con Don Manuel Berenguer Seguí, y ¿Cómo no? nuestra conversación se centra en su gran afición. ¡Los toros y su mundo! Poco a poco voy descubriendo que en nuestro pueblo llegó a calar la afición así que pensé en escribir este año sobre el mundo taurino y su conexión con el pueblo.Creo sinceramente que no es necesario presentar a nuestro amigo Manolo Berenguer, mutxamelero de pro, perteneciente a una familia llena de tradición en la localidad por su `pertenencia al comercio de carnes y derivados. Este hombre que se distingue por su simpatía y su carácter extrovertido, me llevó a su casa y me invitó a sentarme en un no muy grande despacho donde las paredes no se ven al estar totalmente cubiertas de fotografías del mundo del toro, me recordó el despacho al del periodista alicantino Emilio Chipont, que por su alicantinísmo también las paredes de su despacho estaban cubiertas de fotografías, pero estas de Alicante y su provincia. Manolo comenzó a sacar documentos, recortes de

periódicos y fotografías taurinas, tanto material que me causó admiración tal cantidad de documentación, seguro que cualquier aficionado daría lo que fuese por tener tanto documento consultivo cuyo valor sería incalculable.Es sabido por todos que desde muy joven Manolo Berenguer es un aficionado incondicional de la Fiesta Nacional, fiesta que en la actualidad está cuestionada por muchos y defendida por más, cuestionada, que no prohibida como en tiempos de Carlos III que la prohibió o Carlos IV que la reformó. Pero este artículo no es para hablar de ese tema, es para aclararle a los jóvenes que en Mutxamel hubieron hasta tres tentativas de introducir la fiesta taurina en nuestra localidad. Pero ahora nos ocuparemos de la primera plaza de toros portátil que se instaló. Fue en marzo de 1.974, la plaza que era propiedad de Don Pedro Majías Valiente, tenía una capacidad para 3.800 espectadores.Se ubicó en los solares donde hoy esta el barrio de la Caja de Ahorros, es decir: donde está el Bar Cristo aproximadamente y como vestuarios para los toreros y sus cuadrillas se utilizaba el Bar de Filiberto, donde hoy está el Casal Fester.

La afición mutxameleraal arte de Cúchares

Page 281: Libro Fiestas Mutxamel 2012

279

La plaza se inauguró y días después, el 11 de marzo se celebró la primera novillada que estuvo a cargo de los novilleros, Luís Alcaraz y Antonio García El Camborio, actuando como sobresaliente Juan Gómez. Este evento taurino resultó ser un éxito del cual tuvieron mucho que ver esa peña de amigos aficionados, liderados por Manolo Berenguer, algunos de los cuales nombraré: Luís Doménech (Maravilles), Angel Torregrosa (El Paisano), Vicente Martinez (Armilla) Manuel Forner (El Golosina), Juan (Bac), Isidoro Santamaría (Calsa) y Fernando Esplá. Algo más tarde se les unieron: José Sevila Seguí (Chimo), Manuel Lledó (Guitarra), Felipe Forner

(Colau), José Casanova (El Olivero) y varios mas que sería muy difícil de relacionarlos a todos.Años más tarde y en años distintos se colocaron dos plazas portátiles más. Las cuales las ubicaron en el solar que hay al lado de la barraca dels Pacos. La última parece ser que fueron los Zegríes quienes la instalaron, pero de estas ocasiones ya hablaremos en nuevos capítulos.

Mutxamel Septiembre de 2.012Jesús Iborra Miralles.

Page 282: Libro Fiestas Mutxamel 2012

280N

ue

stro

Pu

eb

lo

La finca coneguda com el de Valencià es trobava situada al sud-est del camí anomenat de Benessiu, però conegut també com de Benaüt i com del Valencià. Les terres estaven travessades pel braçal de Murteretes, que feia possible el rec dels bancals i el de les heretats veïnes, Gamborino, Palmeretes, el de Subiela i la Fàbrica, que des de ací prenien l’aigua per regar “per altura”, com anomenaven els llauradors la pressa d’aigua des d’este lloc, ja que així arribava molta més quantitat a les plantacions costaneres.

La propietat agrícola comptava, a més, amb una casa-habitatge de dues plantes, ubicada al costat del camí. Als camps que l’envoltaven es podien trobar els arbres característics de l’horta mutxamelera i la típica plantació de hortalissa destinada al consum personal i per vendre a la capital alacantina.

Tornant a la casa sabem que es va edificar al segle XIX. La façana principal, que era la més cuidada, estava orientada cap al sud-est. A la planta baixa trobaven un vestíbul molt ample que

hi deixava entrar la claror i una zona de pas a l’antiga cuina i als corrals. En l’edifici original, al primer pis estaven ubicats els dormitoris i la cambra per guardar els productes de les collites.L’accés a l’habitatge era gran i format per dues portes de fusta i a cada costat d’aquesta entrada principal hi havia dues finestres no massa grans. A la primera planta es podia contemplar un balcó volat, amb un reixat centenari i també dues finestres que coincidien amb les de la planta baixa. El sostre era inclinat a dues aigües i cobert per teula corba. La casa comptava amb dos pous, el de fora, adjunt a la façana, que tenia el brocal de pedra, s’omplia de les aigües de la sèquia i era usat per a la despesa diària: beure els animals, llavar la roba, els utensilis, netejar, regar plantes, etc. Dins de la casa, a la mateixa altura que el de fora, en trobaven un altre destinat a arreplegar l’aigua de la pluja, anomenada “aigua del cel”, empleada exclusivament per al consum humà i per a cuinar.Al corrals es guardaven els animals de faena i els destinats a l’alimentació, gallines, conills, porcs. Als anys quaranta, la família va instal·lar, durant un temps, una vaqueria xicoteta, per tal

Finca el Valencià...on ningú era foraster

Casa i camí del Valencià

Page 283: Libro Fiestas Mutxamel 2012

281

d’intentar tindre uns ingressos suplementaris amb la venda de la llet. El corrent elèctric va arribar a este paratge els anys vint de la passada centúria.

Es tractava, per tant, d’una casa que seguia el model típic i popular de casa de camp mutxamelera, construïda per viure, treballar i servir de magatzem dels utensilis i productes agrícoles així com dels animals.

La propietat d’este espai rural mutxameler ha estat lligada durant més d’un segle a la família Ferrándiz, com ens corrobora la documentació del cadastre de rústica de l’any 1914, en què apareix com a propietari d’estes terres i casa al senyor Vicente Ferrándiz Ots. Segons els testimonis orals arreplegats els seus avantpassats van arribar a Mutxamel provinents de València, fet que explica el malnom per què se’ls coneix.

L’últim “valencià” que va viure del cultiu dels bancals va ser el senyor Pepe Ferrándiz, “el tio valencià”. Casat amb la senyora Remedios Brotons, dona de caràcter amable i bon cor. Va ser un matrimoni que sempre tenia les portes de sa casa i les entrades a la finca obertes a totes aquelles persones que per allí passaren. En estar travessada per un camí molt transitat pels llauradors i els carros per anar a treballar als camps pròxims, en determinades hores del dia, hi havia una cadena de vehicles i persones que s’aturaven per fer una “xarraeta” amb el tio Pepe i, és més, si algun veí d’altra població necessitava passar la nit amb el carruatge en este paratge, no hi tenia tampoc cap problema, ja que h podia acampar i esperar l’eixida del sol.

Com que la casa era pròxima al nucli urbà, esdevenia un espai propici perquè els familiars i amics organitzaren els diumenges alguna

Els propietaris i amics a la porta de la finca

El de Valencià, anys setanta

Jornada de celebració familiar un diumenge d’estiu

Page 284: Libro Fiestas Mutxamel 2012

282N

ue

stro

Pu

eb

lo

que altra paella o celebraren els naixements i comunions d’alguns dels seus membres. Remedios i la seua filla Reme tenien la professió de cosidores o modistes, i treballaven al domicili familiar, un motiu més perquè la casa estiguera plena de dones i xiques que anaven a emprovar-se els vestits, o bé a aprendre costura o, simplement, passar la vesprada xarrant i conversant, sobretot a l’estiu, en què l’ombra de les plantes enfiladisses de l’entrada permetia alleugerir la calor dels mesos de juliol i agost.El camí del Valencià, a boqueta de nit, era un mosaic pintoresc de colors, veus i persones que tornaven cap al poble i no deixaven passar el moment de gaudir de la convivència que al voltant de la casa s’hi percebia. L’ofici de cosidora de les dones de la casa, sobretot, de Remedios, que hi va viure molts anys, va tenir més implicacions que les merament professionals, ja que la seua faena va estar lligada també al món de la festa de Moros i Cristians, perquè cosia gran quantitat de vestits per a la comparsa els Pacos i, a més, sempre que li ho demanaven arreglava els descosits dels uniformes dels músics

de la Societat Musical l’Aliança de Mutxamel. Estos últims, com a mostra d’agraïment, van acompanyar-la el dia del seu soterrament.Les terres de la finca no es van escapar tampoc al creixement urbanístic i han passat de bancals regats i treballats a camps soterrats sota el cement, com a conseqüència de l’ampliació del nucli urbà. La casa es va mantenir de peus fins a l’any 2010, que va ser enderrocada per completar les obres d’entrada de l’anomenada, oficialment, avinguda de Valencia.

Hui ja no queda res d’aquella finca i d’aquella casa com molts ho vam conéixer al llarg de la passada centúria, però ha format par de la història i l’evolució del nostre poble i la família del Valencià va fer possible que totes aquelles persones que per allí passaven es trobaren i sentiren com a “casa”.

Assumpció Brotons i Boix.Cronista Oficial de Mutxamel.Primavera 2012.

Familiars i amics anys huitanta

Pou interior de la casa que s’omplia d’aigua del celRemedios Brotons escurant

a l’aire lliure

Page 285: Libro Fiestas Mutxamel 2012

283

Detall de la vivenda poc abans de ser enderrocada

Detall de la casa, façana de ponent

Solar actual on es trobava la casa

Page 286: Libro Fiestas Mutxamel 2012

284N

ue

stro

Pu

eb

lo

Me gustaría aprovechar este espacio que la Comisión de Fiestas de Mutxamel me brinda para dar a conocer a jóvenes Mutxameleros que en la actualidad y a pesar de su juventud se encuentran luchando y esforzándose por alcanzar un puesto en la Elite tanto del Deporte como de la Música y por lo tanto debemos congratularnos y reconocerlos como vecinos nuestros.

Coronada Hernández Rodríguez

Con 19 años y residente en nuestro pueblo es una chica que transmite vitalidad y pasión por la inspiración de Euterpe, de hecho proviene de una familia que ha hecho de la Música su estilo de vida, domina el Violonchelo, estudió Piano y se inició en la S.M. L’Aliança con la Flauta travesera, en la actualidad finaliza sus estudios de 2º de Bachiller y los compagina con el Grado Superior en el conservatorio de Alicante, lo cual no es tarea fácil y no le deja mucho tiempo para estar con su familia y amigos, cosa que valora mucho, aún así tiene tiempo para participar con otras formaciones musicales como la Orquesta Filarmónica de la universidad de Alicante, la Joven Orquesta Provincial de Alicante, además de colaboraciones ocasionales con otras formaciones orquestales de la Provincia, confiesa que en los estudios le gustan mas las ciencias y que a la hora de hacer deporte la natación es su preferida; la lectura y escuchar música forman parte de sus pasatiempos, evidentemente en el poco tiempo que le queda entre sus estudios académicos y de conservatorio hay que añadir las 3-4 horas diarias de ensayo. Le pedimos opinión acerca de como ve el panorama musical y orquestal , pero no se atreve a dar una , sabe que es joven para hablar con una visión completa, de momento se contenta con poder acabar sus estudios y disfrutar con aquellos amigos y compañeros que comparten sus intereses.

Irene Asensio Pérez e Irene Esteve Diez

Estas dos jovenes Mutxameleras se encuentran en la actualidad en posesión del Campeonato Cadete de la C.V de Judo para 48 y 52Kg respectivamente con 16 años se presentan al campeonato de España infatil y cadete de España en Caceres, en la actualidad Irene Asensio se encuentra en posesión del 3er puesto absoluto en 49 Kg del Campeonato de España Cadete e Irene Esteve Diez Campeona absoluta en >52Kg de la C.V. De manera cuasi inadvertida dos vecinas de Mutxamel apuntan a lo mas alto del panorama deportivo nacional. Sus inicios en el C.P. Manuel Antón de la mano de Roberto Cueto van dando sus frutos, estas dos jovenes promesas que finalizan sus estudios de 4º de ESO en Mutxamel compaginan su vida académica con sus entrenamientos en el Club de Judo de Alicante en el que la Olímpica alicantina Isabel Fernández prepara a deportistas de Elite como Ana Carrascosa que se prepara para la cita olímpica de Londres. Resulta encomiable y muy satisfactorio ver como estas dos mutxameleras sacrifican gran parte de su tiempo de ocio en prepararse durante mas de 3 horas, 5 días a la semana en diferentes aspectos de este arte marcial. A ambas les encantaría dedicarse profesionalmente al Judo, pero tienen claro que el aspecto académico es fundamental, hablan francés e Inglés con fluidez además del Valenciano y Castellano, con una seguridad que asombra, testigo de ello son sus excelentes notas y su futura elección en el mundo universitario, Irene Asensio prefiere estudiar medicina, e Irene Esteve escogería Ingeniería.Las dos se sorprenden de que sea la primera vez que alguien las entreviste, así como sus padres, la sorpresa es recíproca al creer lo contrario. Se inicia aquí un recorrido de buenas noticias con estas dos mutxameleras de las que estamos seguros que aportarán muchos triunfos a nuestra localidad.

Fco. José Alberola Vargas

Talento Mutxamelero

Irene Asensio Pérez Irene Esteve Diez

Page 287: Libro Fiestas Mutxamel 2012

285

20 años de Círculo Mutxamel Futbol SalaParece que fue ayer y ya han pasado 20 años desde que en el mes de octubre de 1991 este equipo jugaba su primer partido en la liga local de futbol sala de Mutxamel.

El historial en estos 20 años, es más que envidiable, nunca mejor dicho, ya que de las 20 ediciones en las que ha participado, en 13 de ellas han sido campeones de liga, 3 de Copa, subcampeón en 3 ocasiones, dos terceros puestos y dos quintos.

El secreto de estos éxitos, tener un equipo competitivo, buenos jugadores y ser un equipo tanto dentro como fuera del campo, y al mismo tiempo saber ganar cuando ha tocado, que han sido muchas veces, y también saber perder cuando no ha podido ser.

Jugadores destacados en estos años, por ejemplo: Bartual, Juanvi, Rodri, David Fausto, Vicente Cuevas, Paquito Marhuenda, Cuqui, Parra, Antoñico, Manu, Petroff, Luis, Raúl, Fele, Miguel, Félix, Guerrilla, Oscar, David, etc., y muchísimos más que por falta de espacio no los nombro pero que no me olvido de ellos. Gracias a todos ellos por habernos hecho disfrutar con el futbol sala.

También comentar que en el año 2003, seis jugadores del Círculo Mutxamel participaron

en el Campeonato de España de futbol sala que se celebró en Lloret de Mar (Girona) representando a la Comunidad Valenciana y a Mutxamel, llegando a ser fi nalistas de dicho campeonato y Subcampeones al perder la fi nal 3-2 contra el equipo de Andalucía. También este equipo tuvo el honor de inaugurar el pabellón de El Campello en 1994.

Y es que a pesar de haber participado siempre en la liga local de futbol sala de Mutxamel, este equipo no ha tenido nada que envidiar a otros equipos de la localidad que han participado en ligas más importantes y quizás de más nivel.En cuanto a la presente edición de la liga local 2011-2012, decir que este equipo, a falta de una jornada, está en el segundo puesto del grupo 1 y ya clasifi cado para jugar el play-off para ganar la liga.

Por último decir que para celebrar estos 20 años, a mitad de julio estamos preparando una jornada de convivencia y una comida para reunir a todos los jugadores que han pasado por este equipo.

Laureano Juan Mira

Page 288: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 289: Libro Fiestas Mutxamel 2012

287

Col

.labor

acio

ns

liter

arie

s

Colab

orac

ione

s lite

raria

s

Prom

oció

del

val

enci

à i f

esta

_288

Pre

sent

ació

n Libro

Fie

stas

Mor

os y

Cris

tiano

s en

Españ

a_29

0

Biblio

teque

s de

Mut

xam

el_2

92 D

e Cod

onys

i Cod

onya

ts_2

96 El t

raïd

or C

omte

D. J

uliá

n_30

0

La E

mbaja

da del

boc

adillo

_304 L

’Orig

en d

el n

om p

opular

del

núm

eros

cec

s_31

0

Ag

radec

imie

nto

por la

sesió

n de

foto

s_31

6

Page 290: Libro Fiestas Mutxamel 2012

288C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Al llarg dels deu anys de funcionament de l’Ofi cina Municipal de Promoció i ⁄s del Valencià hem estat presents al llibret de festes, ja amb articles ja indirectament fent correccions o provoment l’escriptura en valencià dels articles.

La festa i tots els costums que estan relacionats amb la tradició són un aliat de la promoció de la llengua que ha estat al costat de les festes: de Nadal a Pasqua, de Tots Sants a Sant Antoni, de la costera: de Sant Pasqual al dia de la fi ra que ès el de la Faç Divina. I un lloc privilegiat ès la festa a la Mare de Dèu i la de Moros i Cristians. Era dir u de març i un mutxameler o mutxamelera no necessitava mès paraules, la boca se li feia aigua: les tarongetes del putxero en una taula parada amb la vaixella i els gots de dia de festa, la casa plena de l’olor de mantegaetes, torta i almendraos. Com quan diem el dia de l’Entrà i s’ompli el cor del batec dels sons de músiques, del color dels vestits -des dels vels transparents a les faldes de vol ample de les maseres, de la faixa dels contrabandistes

a les gel.labes ratllades dels pacos.

Una paraula i s’obri el món. Moltes de les paraules de la festa a Mutxamel són en valencià i eixe ès un motiu de força per mantenir la llengua que ens ès tan nostra com la terra i l’aire que ens envolten.

La paraula en la festa viu amb el pes de la tradició i el costum, i pren cada any l’afi rmació de la presència i de l’ús.

A l’Ofi cina de Promoció del Valencià una de les nostres tasques ès que la llengua estiga present en tots els àmbits i per aixó hem encetat una col.lecció de fi txes i cartells on la festa estarà present perquè la llengua quan arriba al cor i al sentiment, arrela per molts anys.

Bones festes

F. Xavier Sala Ivorra.Mari Carme Nadal Sánchez.

Promoció del Valenciài festa

Page 291: Libro Fiestas Mutxamel 2012

289

Vos deixem una mostra dels cartells que Mari Carme Nadal Sánchez ha realtizat en els mesos de pràctiques

a l’ajuntament: Una crida ferma i engrescadora a la promoció del valencià.

Page 292: Libro Fiestas Mutxamel 2012

290C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Es el primer tratado que estudia este festejo en toda España y tiene la visión constructiva desde un punto de vista islámico y cristiano-católico.El joven investigador de la localidad de Benamaurel(Granada) Miguel Ángel Martínez Pozo ha coordinado el primer gran estudio en España sobre las fiestas de moros y cristianos como fenómeno global con arraigo no solo en nuestro país. El libro ‘Fiestas de Moros y Cristianos en España’, presentado el jueves día 26 de abril en el Ayuntamiento de Benamaurel, se convierte así en un auténtico tratado casi enciclopédico de esta manifestación cultural que se extiende principalmente por las provincias andaluzas del antiguo Reino de Granada, el levante español, algunos países mediterráneos e iberoamericanos y Filipinas.El libro, ideado y coordinado por Miguel Ángel Martínez, ha sido financiado por el Ayuntamiento de Benamaurel y el Grupo de

Desarrollo Rural del Altiplano. Los responsables de ambas instituciones prometieron estudiar la posibilidad de utilizar esta gran documentación sobre las fiestas de moros y cristianos para iniciar un expediente que suponga la petición de declaración de este fenómeno festivo, cultural y antropológico como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO. El Alcalde-Presidente del Excmo. Ayuntamiento de Benamaurel prometió ponerse en contacto con el Presidente de la UNDEF para comenzar a llevar a cabo dicho expediente utilizando su localidad como sede de encuentro y reuniones con las poblaciones de Andalucía que celebran dicha festividad.Al acto acudieron, además del autor, los alcaldes de Zújar y Benamaurel, y representantes de la Asociación de Empresarios del Altiplano de Granada, además de numerosos vecinos de la comarca con un lleno total del salón.

Lleno total en la presentación

Cristianos en EspañaRafael Troyano Valdivieso

del libro Fiestas de Moros y

Page 293: Libro Fiestas Mutxamel 2012

291

En el acto intervino uno de los grandes especialistas en fiestas de Andalucía, el catedrático sevillano Salvador Rodríguez Becerra, se proyectaron tres videoconferencias correspondientes a D. Francisco López (Presidente de la Unión Nacional de Entidades Festeras), D. Ginés García Beltrán (Obispo de la Diócesis de Guadix-Baza) y D. Armando Bukele Kattán (Presidente de la Comunidad Islámica Salvadoreña en Hispanoamérica e Imám de la Mezquita de El Salvador) y se realizó una lectura dramatizada de la Escena II del Acto I del autosacramental “Cautiverio y Rescate de Ntra. Sra. de la Cabeza de Benamaurel y Zújar” por parte de d. Carlos Martí (Director de la Escuela de Teatro “Los Papeles” de Benamaurel y Escuela de Artes Escénicas de Baza). Representación considerada como “la fiesta de moros y cristianos de mayor contenido literario de cuantas se celebran en España.”También estuvo presente el Director de IDEAL, Eduardo Peralta, publicación que organizó la iniciativa de las ‘Huellas del Milenio del Reino de Granada’ siendo concedida a las fiestas de moros y cristianos: galardón entregado en marzo de 2011 por D. José Sánchez, alcalde de Benamaurel por entonces. El periódico dedicó un especial durante el fin de semana a las fiestas de moros y cristianos del norte de la provincia de Granada.El presente estudio es el cuarto libro sobre las fiestas de moros y cristianos de Miguel Ángel Martínez Pozo. Los tres primeros se circunscriben a la tradición de moros y cristianos y devoción a

la Virgen de la Cabeza en el norte de la provincia de Granada: “Descubre el origen…”(2008), “En busca de la verdad… Fiestas de moros y cristianos en la Comarca de Baza”(2009) y “Un enfoque didáctico…Los Papeles”(2011).“Fiestas de moros y cristianos en España. Huella del Milenio del Reino de Granada” parte en base a la importancia que tiene la fiesta en la sociedad y su consideración como patrimonio inmaterial llevándonos a un estudio exhaustivo de las fiestas de moros y cristianos desde el Reino de Granada hasta toda España, e incluso más allá de nuestras fronteras. Pretende servir de plataforma histórica, cultural, antropológica y literaria, fomentando la toma de conciencia de unas señas de identidad culturales que pongan en valor nuestro pasado y presente, para construir un futuro consolidado en el respeto, confraternización y convivencia multi y pluricultural. Incorpora dos capítulos de gran importancia para el estudio sobre el Altiplano de Granada, dando a conocer su importancia a lo largo de la historia y que complementarán y consolidarán las anteriores publicaciones.Un proyecto que cuenta con más de treinta investigadores e historiadores de todo el ámbito nacional, desde Galicia hasta las Islas Canarias, e internacional (mediante un estudio de las danzas de moros y cristianos de El Salvador, en Hispanoamérica) e incluye un artículo sobre el origen de una de las Comparsas más relevantes de Mutxamel (Els Pacos) y su influencia en otras localidades de España escrito por Asunción Brotons i Boix.

Page 294: Libro Fiestas Mutxamel 2012

292C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Les característiques de les biblioteques públiques a l’Estat espanyol en començar el segle XX es podrien resumir en dos: falta de qualsevol tipus d’organització i de legislació efectiva, i existència d’uns fons totalment inadequats per a les funcions que havien d’exercir.L’àmbit bibliotecari es regia encara, en bona part, per un decret de 1858, en què es definien com a biblioteques públiques la Biblioteca Nacional, les biblioteques universitàries, les provincials i aquelles que es podien considerar destinades a l’ensenyament del públic. La majoria dels centres enunciats, no tenien una voluntat de fomentar la lectura ni la participació de la població, sinó que tenien com a objectiu principal conservar els fons patrimonials.El projecte que podem considerar més a prop de les biblioteques públiques com hui les coneixem té el seu origen en un decret del ministre de Foment Ruiz Zorilla, publicat el 15 de gener de 1869, que culminava la tasca desamortitzadora de Mendizábal i pel qual es confiscaven els béns bibliogràfics de monestirs, catedrals i ordres militars. Aquest decret regulava la creació i el funcionament de les anomenades biblioteques

populars o biblioteques per al poble, que quedaven lligades als centres d’ensenyament i, per tant, eren competència de les administracions locals.L’inici del segle XX comportarà noves accions legislatives, la majoria encaminades a modernitzar i actualitzar els serveis bibliotecaris. Però, com en tantes ocasions, toparan amb unes dotacions pressupostàries tan escasses que no permetran les reformes. Així, l’any 1901 es promulgà el Reglamento para el régimen y servicio de las Bibliotecas Públicas del Estado, que suposava un plantejament modern d’allò que havia de ser una biblioteca (catàlegs, préstec, adquisició i revisió dels fons, etc.). Mai, però, va tenir una aplicació efectiva.Les primeres biblioteques que podem considerar pròpiament populars s’atorguen a les ciutats de Madrid i Barcelona pel Reial Decret de 10 de novembre 1911, essent Amalio Gimeno el ministre d’Instrucció Pública. En aquest moment existeix una consciència social per crear biblioteques destinades a les classes populars i, alhora, un desig d’emular les biblioteques anglosaxones, ja que l’administració espanyola coneixia l’èxit de les experiències foranies i intentava aplicar en el

Biblioteques Municipalsde Mutxamel:Al voltant de la lectura, el coneixement i la convivència

Coberta d’un dels primers exemplars arribats a la

primera Biblioteca del poble, anys vint

Exemplar corresponent a la Biblioteca Popular del

anys trenta

Page 295: Libro Fiestas Mutxamel 2012

293

funcionament de les nostres biblioteques el model anteriorment citat. El problema serà, en general i com de costum, el finançament per a dur a terme el projecte.La intenció de crear biblioteques populars a tot l’Estat no prospera al nivell desitjat, però és en esta època quan trobarem notícies de la creació per primera vegada d’una biblioteca popular a Mutxamel. El naixement d’esta Biblioteca va estar possible gràcies a l’esforç de l’antropòleg mutxameler senyor Manuel Antón Ferrándiz (Mutxamel, 1849-Madrid, 1929).L’any 1917 el senyor Antón va ingressar a la Real Academia de la Historia. En l’acte d’ingrés va llegir un treball anomenat Los orígenes de la hominación, del qual va enviar una còpia al nostre Ajuntament amb la següent dedicatòria: “Al Ayuntamiento de Muchamiel. Homenaje del Autor”. L’exemplar arriba a Mutxamel juntament amb una carta del senyor Antón en què comunica a la Corporació Municipal que “es su propósito que dicho ejemplar sirva de fundamento a una Biblioteca Municipal de Muchamiel, que sirva para la cultura y la enseñanza del pueblo. La cuestión es empezar, dice, y en adelante a este libro pueden seguir otros de agricultura, legislación, artes, oficios, etc”. A més, el nostre científic planteja a l’Ajuntament la

possibilitat de fer a Madrid les gestions pertinents davant del Ministeri d’Instrucció Pública, per promoure la creació per primera vegada al municipi d’una Biblioteca Popular Municipal. Els edils van admetre el seu oferiment i li ho van agrair amb estes paraules: “y por su valioso ofrecimiento que con orgullo se acepta para gestionar del Gobierno la donación de una Biblioteca Popular. Y como de realizarse esta idea, seria un elemento valiosísimo para la cultura y enseñanza de este pueblo. La Presidencia por su parte hará las gestiones cerca del Excmo. Sr. Ministro de Instrucción Pública para ver si puede convertirse en hecho la iniciativa de don Manuel Antón Ferrandiz”. Setmanes abans un grup de veïns com a homenatge al seu talent i treball havien proposat el canvi de la denominació del carrer Major per la de Manuel Antón i la col·locació d’una làpida commemorativa a la façana del domicili on va nàixer l’il·lustre mutxameler, i que hui encara es conserva. El senyor Antón, ràpidament, va fer prosperar les diligències de l’Ajuntament i el ministeri va concedir la biblioteca popular l’estiu de 1917: “Por la presidencia se dijo que por conducto de D. Manuel Antón Ferrandiz se había recibido en esta Alcaldia, una caja con la colección de libros escogidos por él mismo,

Exemplar donat pel senyor Manuel Antón a l’Ajuntament de Mutxamel, 1917

Coberta de la Geografia General del Reino de

Valencia

Inauguració de la Biblioteca Pública Municipal, 1982

Page 296: Libro Fiestas Mutxamel 2012

294C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

concedida a este Ayuntamiento por el Exmo. Ministro de Instrucción Pública, Exmo. Sr. Don José Franco Rodríguez, con destino a la Biblioteca Popular, que también fue concedida, y los Señores, siendo este un motivo más de agradecimiento que guardan para D. Manuel Antón acuerdan que así se lo agradezcan, y autorizan a la presidencia para que cuando lo crea conveniente ordene la construcción de la estantería que ha de guardar los referidos libros”. La Corporació Municipal va anar adquirint llibres i alguna enciclopèdia. Els volums estaven en un armari a l’ajuntament i no podem considerar que fóra, en cap sentit, un espai cultural de lliure d’accés per al veïnat. En l’actualitat alguns dels llibres d’aquest moment es conserven en la Secció Local de la Biblioteca Municipal. Amb l’arribada de la democràcia, els regidors prengueren consciència de la manca

d’infraestructures culturals que patia el municipi i al mes d’octubre de 1979, el Plenari Municipal aprovà la creació de la Biblioteca Municipal. Amb esta finalitat s’ofereix al Centro provincial Coordinador de Bibliotecas (organisme responsable en aquell temps de tramitar les obertures d’estos serveis) el local ubicat al carrer Felipe Antón 37, propietat municipal. Durant tot l’any 1980 es van realitzar les tramitacions administratives oportunes per complir els requisits necessaris i buscar recursos econòmics per dur a terme les obligacions compromeses. El pressupost del mobiliari era de 994.585 pessetes de les quals a l’Ajuntament li corresponia pagar el cinquanta per cent. El Centro Coordinador es feia càrrec de la resta del pressupost del mobiliari, així com del lot de llibres inicial i del material d’oficina per poder equipar la Biblioteca i d’enviar anualment un altre lot de llibres per actualitzar el fons bibliogràfic.Era competència de l’Ajuntament el sou de l’encarregat de la Biblioteca i el manteniment de l’edifici. Al mes d’octubre s’aprova nomenar com a responsable de la Biblioteca a Asunción Brotons Boix i es presenta tota la documentació al Centro Provincial Coordinador de Bibliotecas.El regidor de Cultura de l’Ajuntament, Mario Candela, explicava quins eren els motius principals per què Mutxamel necessitava una biblioteca pública el sentit modern del terme: “Mutxamel contaba a finales de la década de los 60 con una institución cultural abierta a todos y sostenida con el esfuerzo económico de todos sus socios, que funcionó bajo la amenaza permanente de la administración hasta que el poder establecido logró clausurarla. No obstante las difíciles circunstancias en que el Club de Amigos de la Unesco se vió obligado a desenvolverse realizó una importante labor. Cerrado el Club, Mutxamel volvió a quedarse sin nada.En estos momentos el Ayuntamiento tiene en proyecto la apertura de una biblioteca municipal, cuya creación fue aprobada por el Pleno hace exactamente un año. La tramitación ha ido lenta, demasiado lenta, quedándose prácticamente en el último lugar de las realizaciones previstas y expoliada, por otras necesidades, de su ya escaso

Primers llibres de registre d’obres i socis de la Biblioteca, any 1982

Exemplar donat pel senyor Manuel Antón a l’Ajuntament de Mutxamel, 1917

Page 297: Libro Fiestas Mutxamel 2012

295

presupuesto de 1980. Sin embargo la apertura de la Biblioteca es tan necesaria y urgente como la más necesaria y urgente de las obras realizadas, pero hace falta que toda la Corporación tome verdadera conciencia de ello.La biblioteca municipal va a ser, de momento, el único centro cultural de que vamos a disponer y debemos aprovechar sus posibilidades al máximo, porque hoy una biblioteca no puede concebirse exclusivamente como lugar pasivo de lectura. La biblioteca puede y debe ser centro de documentación de donde surjan las propuestas culturales para el pueblo”. Finalitzats el tràmits administratius i dotada pressupostàriament, la primera biblioteca pública municipal de Mutxamel va obrir les portes el dia 1 de abril de 1982, al local situat al carrer Felipe Antón, 36. Tenia una superfície de 117 metres i comptava amb un aforament per a 60 usuaris, amb un fons de mil nou-cents llibres de diversos gèneres i matèries destinats tant als adults com al públic infantil i juvenil i amb la inscripció de 324 socis durant els primers mesos. En els primers anys, la Biblioteca estava regida per una junta i es van programar activitats per al món escolar com ara concursos literaris i artístics, es van dur a terme tallers per facilitar als usuaris la recerca de manuals i obres, entre d’altres activitats. Així mateix, va començar l’adquisició dels periòdics i revistes estatals, provincials i locals i la recollida de les notícies escrites relacionades amb el municipi i que hui conformen l’hemeroteca. La biblioteca és també el dipòsit on es guarda, en l’apartat

anomenat Secció Local, degudament classificada, tota la informació referent a Mutxamel, com són les llibres de Festes, la cartelleria tant institucional com de particulars i entitats privades, altres publicacions, fullets de propaganda, etc. L’any 2002, la Biblioteca Municipal va quedar integrada dins de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat Valenciana, després de tots els tràmits pertinents i de la informatització dels fons per tal de posar-los a disposició, tant dels usuaris del municipi i dels de la Xarxa, de manera absolutament gratuïta. Fruit d’aquesta incorporació es va produir el desdoblament en dos biblioteques, atenent a l’edat dels usuaris per a donar un millor servei. Una destinada al públic adult i anomenada “Notari Josep Blanquer” i l’Agència de la Lectura que alberga els fons per al públic infantil i juvenil.Hui en dia, els documents totals que oferim als nostres visitants són més de 30.000, els socis que tenim superen els 4.500 i els préstecs realitzats pel conjunt de biblioteques, infantil i adults, durant el passat exercici superen els 26.400. Actualment, les nostres instal·lacions municipals es troben ubicades a la Casa de Cultura i s’han incorporat les noves tecnologies (internet, pàgina web, etc.), que han revolucionat l’accés al món de la cultura i la informació, sense oblidar mai la raó de la nostra tasca fonamental: ser espais públics d’informació, lectura, integració i convivència.

Assumpció Brotons Boix.Cronista Oficial de Mutxamel.Primavera de 2012.

Escoltant contes

Llegint a la Biblioteca Infantil

Professors i alumnes compartint lectura i coneixements

Visita dels xiquets dels Jocs Divertits a la Biblioteca Pública

Municipal Infantil-Juvenil, estiu 2011

Page 298: Libro Fiestas Mutxamel 2012

296C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Pocs dies després de l’equinocci de la tardor, quan la llum és superada minut a minut per la foscor, encara esperarem una darrera pujada tèrmica, l’estiuet de sant Miquel.

Un estiuet que també es coneix com a estiuet dels codonys, perquè són eixos fruits, justament, els que ens anuncien la tardor.

Els aromàtiques “pomes d’or” que cantava el poeta romà Virgili, i que es guardaven en armaris i baguls de roba, i en la memòria olfactiva dels qui ho vam conèixer, es mostrarà ufanosa en els, ai!, pocs codonyers que ja ens queden.

Un fruiter originari de les ribes de la mar Càspia que va cridar l’atenció dels grecs, que el van expandir per les seues colònies.

Els que provenien de la cretenca ciutat de Kydon van assolir tanta fama que van rebre el nom de kydonia ; nom que ha perdurat en el botànic Cydonia oblonga, convenientment adjectivat per la paraula que descriu la forma.

En llatí vulgar, el fruit va ser anomenat [melo] cotoneum ; eixa paraula es va veure reforçada segles més tard pet la irrupció del terme àrab qûtn, el cotó (en castellà al-cotón > algodón) ja que el fruit, el codony està cobert per una esborra... cotonosa.

El resultat va ser tota una família de noms, com el nostre codony, l’occità codonh, el francés coing i l’italià cotogna o melo cotogna. [Alguna cosa similar succeeix en castellà amb una altra espècie de pèll cotonosa, el melo-cotón, “poma cotonosa”; després hi ha qui diu que conéixer altres llengües empobreix, sense advertir fins quin punt s’enriqueixen mútuament].En castellà, la paraula membrillo (fruit i arbre) fa

referencia probablement a que les rametes més tendres s’assemblen a les del mimbre > mimbrillo > membrillo.

La mitologia consagrà el codony a Afrodita, la deessa de l’amor; i és per això que antigament els novençans devien menjar-ne un abans de travessar el llindar de la cambra nupcial. A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d’una pelussa cotonosa que es desprèn en fregar-la. En fer-ho, deixa al descobert una pell fragant i d’un bell color groc daurat, mostrant-se entre les fulles com un rutilant i perfumat sol tardorenc.

La compacta i blanca carn del codony no compleix però les expectatives que la seva aroma promet, ja que és dura, granulosa quan més s’aproxima al cor, poc sucosa i tan aspra que resulta quasi inmenjable quan està crua. Esta aspror (“aspre com un codony”) és deguda a la riquesa en tanins, substàncies que li confereixen tal astringència que freqüentment ha sigut usada com antidiarreica. Ara bé, en entrar en contacte amb l’aire, els tanins s’oxiden, la carn del codony s’enfosqueix i deixa de restrenyir, com passa amb les pomes.

Junt als tanins s’hi troben elevades dosis de calci, fòsfor, ferro i vitamines A, B1, B2 i C, tot això embolicat en un paquet ben travat de cel·lulosa (fibra); i per una pell en la qual abunda la pectina, un carbohidrat gelificant que és el responsable de la consistència de les gelees de codony.

D’altra banda, tot i que més escasses, existeixen varietats dolces i agradables al paladar, com la gruixuda codonya (membrilla, a Múrcia), de polpa fina i sucosa; la codonyeta, que compensa la seva menor grandària amb una major dolçor.

De Codonysi Codnyats

Page 299: Libro Fiestas Mutxamel 2012

297

Excepte aquestes varietats, els codonys crus són molt aspres. No obstant això, quan es cuinen transformen en profunditat la teixidura i el sabor i adquireixen qualitats més estimables. La transformació més senzilla consisteix en fornejar-los, com fa la comunitat sefardí de Turquia amb els seus brimbriyos al orno.

També hi havia receptes més antigues, en què el codony apareix cuinat com acompanyament de les carns. Així, per exemple, el cèlebre gourmet del segle I dC Caelius Apicius, recomana en De re coquinaria, -el llibre de cuina més antic que es coneix- els codonys bullits i presentats amb mel com a guarnició de la carn de caça. Això no ens ha d’estranyar, ja que la cuina romana, com la xinesa i les europees medieval i renaixentista, solien presentar els plats dolços com els principals del banquet, sense esperar al final per a assaborir-los com a postres.

La forma en què els romans conservaven els codonys va originar el nom melomeli [“poma en mel”]; posteriorment es va transformar en melimelo > melimela, que va originar el de melmelada > mermelada. Aquest nom, en francés (marmelade) va servir per designar qualsevol conserva de fruita dolça, i amb eixe significat es va estendre a unes altres llengües, desplaçant el sentit original del mot.

Ara bé, d’entre totes les formes de preparació, és la confitura sòlida la que s’emporta la palma. Pelat, descoratjat, bullit juntament amb el mateix pes de sucre, xafat, tamisat i posat a reposar, s’obté el nutritiu i saborós codonyat, el nom del qual i sa bona reputació ja apareixen en 1490, quan el gran mestre de medicina Lluys Alcanyís (cremat viu per la Inquisició) indica en

el Regiment preseruatiu i curatiu de la pestilència, que “codonyat de mel o carn de codony de sucre es pot menjar ...”

La tradició d’elaborar artesanalment el codonyat s’ha mantingut en la major part de les comarques del País Valencià, destacant en particular el que tradicionalment es feia a l’Alacantí, la recepta de la qual em van transmetre la mestra del CP Arbre Blanc Èlia Blasco i que ensenyava als seus alumnes:“Partiu els codonys a trossos per treure’ls el cor i els mugrons. Poseu-los a bullir amb una mica d’aigua per reblanir-los i així poder pelar-los millor. Els codonys pelats, una vegada pesats es mesclen amb sucre en relació aproximada de sis parts de codony per cinc de sucre. Passeu el conjunt per una batedora i poseu a bullir la mescla sense afegir-li aigua, tot i remenant sense parar durant aproximadament una hora. Dipositeu el producte resultant, el codonyat, en els recipients

Page 300: Libro Fiestas Mutxamel 2012

298C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

que haureu preparat a l’efecte, deixeu que es gele i... A tastar-lo toquen!”

El codonyat també forma part de les cuines aragonesa –codoñate-, occitana –codonhat-, francesa –pâte de coing o, a Orlèans, cotignac-, siciliana –cotognato-, italiana –cotognota-, castellana –carne de membrillo-, portuguesa –marmelo-, anglesa –quine jelly- i alemanya –Quittenkonfitüre.

Fins i tot va creuar l’Atlàntic i es va convertir quasi en un senyal d’identitat de la cuina de molts països centre i sud-americans, com Cuba, Argentina, Xile i Mèxic (on anomenen -ate a qualsevol dolç en pasta fet amb polpa de fruita i sucre; i per afèresi, segons la fruita usada, es diu guayabate, duraznate, o, en el cas que ara pertoca, membrillate).

Siga amb el nom que siga, en resultar tan nutritiu i fàcil de conservar, ha sigut un dels aliments més preuats de cara a l’hivern. Però, no tan sols s’elabora com a postres casolà, sinó que també s’ha comercialitzat industrialment, molt més refinat, com el que feia les nostres delícies recent arribat de la cordovesa Puente Genil envasada en llaunes de metall on després engroguien, amb el pas del temps, les fotos guardades i les cartes oblidades.Com engrogueix, el codony, de manera peculiar

amb la sola presència, els quadres on apareix. Així podem veure’l, destacat, en el de Murillo “La venedora de fruita” [Alte Pinakothek, de Munich].

O el de Caravaggio El sopar d’Emaús (National Gallery, de Londres). Amb un petit detall que, curiosament, revela un anacronisme.

El quadre representa una de les primeres trobades que Jesús té amb els seus deixebles una volta ressuscitat. Tot i que es pot atribuir un caràcter simbòlic als fruits que s’hi presenten (la poma del pecat original, la mangrana de la resurrecció, etc.) el fet és que són anacrònics, ja que si la reunió va tenir lloc als pocs dies de la Pasqua de Resurrecció (Lluc 24:30) és que estaven en primavera. Això vol dir que difícilment podrien tenir una cistella repleta de tardorenques figues, magranes i raïm. I d’un magnífic codony que, malgrat tot, no només ens delecta la vista com la resta del quadre, sinó que ens convida a degustar-lo de qualsevol de les formes que hem citat, o en tot cas a recuperar-lo en els nostres hàbits i gustos alimentaris.

Així que, amb la benedicció del Jesús de Caravaggio, ¡que ens aprofite !I que gaudim dels codonys d’aquesta i de la propera tardor.

Daniel Climent Giner

De Codonys i Codonyats

Page 301: Libro Fiestas Mutxamel 2012

299

Codonyat CP Arbre Blanc 2008. Es possen a bullir, per separar la pell. Se li passa la batidora al conjunt.

Page 302: Libro Fiestas Mutxamel 2012

300C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

En una estrofa de la nostra ambaixada mora, el capità cristià referix al Comte Don Julián de la següent manera:

“Ya España tuvo un traidorque fue el Conde Don Juliáncometiendo atroz desmánen su inicuo deshonor”

La llegenda definix el Comte Don Julián com un traïdor a Espanya, perquè va permetre el pas dels exercits musulmans i la van devastar a sang i foc i van imposar l’Islam a base d’una intensa repressió sobre la població hispana.La versió de la història que sol aplegar als llibre de text és la dels guanyadors, la que defenen els seus interessos, siguen econòmics, polítics, religiosos o intel·lectuals. La idea d’una Espanya dominada per l’Islam d’una forma violenta ha sigut defesa per ambdues parts, pels musulmans perquè cobria de gloria les acciones dels seus correligionaris i pe als cristians per amagar el fracàs socials i religiós que va suposar la aplegada d’esta nova religió.Però si s’estudien les diverses fonts de la història, la identitat del Comte Don Julián queda envoltada de misteri: got, romà, bizantí, berber, ... Potser si s’analitza quina era la situació del Regne Visigot

en aquells anys, es puguen descobrir alguna de les causes que van provocar tan desgraciada conseqüència.

CONQUISTA D’ESPANYA PELS SARRAÏNS(1)

“A principis del segle VIII, i sota el califat d’Alualid, els sarraïns, acabdillats per Muza ben Noçair, governador de l’Àfrica pròpia, havien estès els límits del seu gran Imperi fins l’Atlàntic, apoderant-se de diverses places fortes, que, defeses segons alguns autors per alcaids visigots, i segons altres per bizantins, protegien juntament la província Tingitana i la nostra Península, contra les invasions dels africans. Defenia aquella plaça el famós Comte Julián , a qui molts tenen per got i alguns per persa, home valerós i no menys donat a les armes que al comerç, qui, amb el suport de la tribu barbaresca de Gomera, que en aquells temps professava el cristianisme, i amb les ajudes que rebia d’Espanya mitjançant les seues naus va aconseguir durant algun temps detindre la irrupció sarraïna, però finalment, l’any 707, no va tindre altre remei que entregar a Muza la ciutat de Tànger (antiga Tingi), capital d’aquella província. Perduda esta plaça es va retirar a Ceuta (Septa), i des d’alli, siga perquè fóra súbdit visigot, o ja perquè tinguera altre recurs on acudir, va implorar l’ajuda del Rei Witiza, dirigint-li o renovant-li l’expressió del seu vassallatge i aconseguint repetits socors de soldats i municions. D’eixa manera va poder Julián mantindre Ceuta, envoltada novament per Muza, oposant-li resistència encara que amb moltes baixes, i fent-li vore, segons afirma un cronista aràbic, que els espanyols que defenien aquella plaça eren més forts i aguerrits que tots els demés pobles amb qui aquell cabdill havia combatut fins aleshores, lluitant coratjosament per la seua pàtria i les seus famílies. Però com aquelles ajudes van acabar amb la mort de Witiza, i Muza va apretar més el setge, el Comte es va veure forçat

El traïdor ComteDon Julián.

Page 303: Libro Fiestas Mutxamel 2012

301

a capitular, acceptant les condicions avantatjoses que li va proposar el cabdill àrab. Estes van ser, que Julián conservaria durant tota la seua vida el govern de Ceuta, encara que sota la sobirania del Califa i entregant en ostatges, a més dels seus propis, els fills dels Xeques gomers que li obeïen. Poc temps després, a l’estiu de l’any 709, Julián va rebre un missatge d’Aquila, fill de Witiza, que li demanava emparança de les seues armes per a sotmetre els rebels que li derrocaven el Tron heretat. Per la qual cosa, complint les obligacions d’antic vassall, Julián es va afanyar a complaure’l, i autoritzat per Muza, va fer un desembarcament a les costes d’Algeciras (anomenada en aquells temps Julia Traducta) portant per llarg tram la desolació i l’extermini i repassant l’estret amb molts captius i rics botins.Animats per este bon servei i prova de lleialtat, els Infants fills de Witiza no van dubtar a demanar-li suport al Comte quan Rodrigo els va fer fora del Tron i de la pàtria. Quan van aplegar a Ceuta, es van queixar amargament a Julián del partit que havia atropellat els seus drets; i com el Comte ja no era vassall d’ells, sinó del Califa d’Orient, li van pregar que interposara la seua mediació prop d’aquell Sobirà, bastant poderós per a protegir-los i reintegrar-los el Tron i l’herència del seu pare. No van deure amagar-se a l’enginy de Julián els perills de la intervenció sol·licitada pels mal aconsellats Prínceps; però, interessat, egoista i més afecte als fills de Witiza que al bé de la nació espanyola, va aprovar el seu projecte, i amb encarida recomanació els va enviar al cabdill barbaresc Tarik ben Ziyad, llibert i lloctinent de Muza, que en aquells temps es trobava a Tànger. Tarik va rebre favorablement la demanda dels Infants, i en nom del Califa els va atorgar tot allò que demanaven (segons els autors aràbics, al tractar els fills de Witiza amb els cabdills Tarik i Muza i amb el Califa Alualid, sols van exigir que se’ls tornaren els seus béns patrimonials confiscats per Rodrigo i que eren 3000 heretats;

però esta omissió dels cronistes àrabs es deu atribuir al seu orgull nacional, que no van voler que Tarik i Muza quedaren com auxiliars assalariats, sinó com gloriosos conqueridors) però amb la condició que este tracte o b t i n g u e r a l’aprovació del seu cap Muza. Aleshores ells li va exigir una carta de recomanació en la qual es fera constar qui eren i allò que hi havia concertat amb ell. Amb esta carta els Infants es van presentar a Muza, que va aprovar el Tractat; però per a major formalitat i fermesa, segons convenia en un assumpte tan important, els va enviar al mateix Califa que residia a Damasc. Alualid el va rebre amb molta complaença i va accedir de bon grat a la seua pretensió, ja que allò podia proporcionar-li a la nostra Península aliats i suport eficaç per als confins occidentals del seu gran Imperi, encara que amb certes condicions favorables a la causa sarraïnesca, entre elles que l’empresa s’executaria sota la direcció de Muza, el seu governador a l’Àfrica; que col·laboraria en ella personalment el Comte Julián; que per a calcular els seus perills s’intentara una exploració prèvia a les costes d’Andalusia, i, sens dubte, que els Prínceps, sufragarien les despeses de l’expedició.En virtut d’este acord, i uns dies després del començament del mes de Juliol de l’any 710, Muza va enviar a Espanya per via de reconeixement una partida de berbers capitanejada pel cabdill àrab Tarif Abu Zora i guiada pel Comte Julián. Esta partida formada per 400 homes de a peu

Page 304: Libro Fiestas Mutxamel 2012

302C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

i 100 a cavall, va passar l’Estret en quatre naus subministrades pel mateix Comte; i protegida en el seu desembarcament per partidaris de la dinastia witizana, va prendre terra prop de l’antiga Mellaria, que en memòria d’aquell cabdill va canviar el seu nom pel de Tarifa. Els berbers van saquejar la costa d’Andalusia des de Tarifa fins Algeciras, i sense atacar cap d’aquelles places que es trobaven ben guarnides i a devoció de Rodrigo, van tornar a Ceuta molt satisfets per l’abundant botí recollit.Després de l’èxit de l’expedició, i havent vist les discòrdies que hi havia entre les diverses tropes hispanes i l’abatiment dels espanyols per les calamitats de la sequera, la fam i la pesta, Muza, Julián i Tarik que com a lloctinent de Muza governava Tànger, van fer els seus preparatius amb tota diligència, allistant una nova i més poderosa expedició per a envair la Bètica. Van reunir i armar una host de 7000 combatents, la seua major part gomers (barbarescs i lliberts), i per tant partidaris de Julián. Tarik la va conduir a l’Estret entre els mesos d’abril i maig de l’any 711, en les naus i en la companyia del mateix Comte, que segons allò concertat amb el Califa, hauria de concórrer personalment en esta campanya d’intervenció. Esta expedició va aplegar al peu de l’antic penyal de Calpe, que en aquells temps es trobava abandonat, i des d’aleshores va rebre el nom d’aquell conqueridor anomenant-se Gebal.Tarik (la muntanya de Tarik) i la va manar fortificar per la seua importància estratègica. Al mateix temps, mitjançant un dels seus capitans anomenat Abdelmélic (ascendent del cèlebre hàgib Almanzor), es va apoderar de la propera Carteya (hui Torre de Cartagena, en el centre de la badia de Gibraltar) i després de Julia Traducta, hui Algeciras, assegurant-se així la seua comunicació amb Àfrica.Quan va aplegar la notícia a Rodrigo de la invasió dirigida per Tarik i Julián, s’hi trobava assetjant Pamplona. Coneixent el perill, va convocar de diverses parts les milícies del seu regne, i mentre se li arreplegaven prou forces per a posar-se al front d’elles, va manar al seu nebot Énneco, que des de Còrdova, on residia com a Duc de la província, acudira a impedir el pas dels invasors, però no va poder resistir l’empenta dels feroços africans, i va ser vençut i mort.Envalentit per estes victòries, Tarik va entrar a sac en diverses poblacions obertes, i va començar a anar a Còrdova, però assabentant-se que el Rei Rodrigo, havia tornat del Nord, i es dirigia cap a eixa capital amb una nombrosa host, va demanar insistentment

reforços al seu cap Muza, qui li va enviar una legió de 5000 homes als que s’agregaren molts partidaris d’Aquila, per la qual cosa la host sarraïnesca va aplegar a reunir prop de 20000 combatents majoritàriament gent bel·licosa i feroç, ansiosa de combat i desitjosa de botí.Al seu torn, el Rei visigot hi havia aplegat a reunir fins 100000 homes, però sense suficient armament i disciplina, i el que és pitjor, molts d’ells no eren de firar per ser servils a la dinastia witizana, especialment els d’una divisió que venia capitanejada pel Duc Siseberto, oncle d’Aquila.LA BATALLA DE GUADALETENo consta amb certesa el lloc on es va dur a terme la memorable i funesta batalla que va decidir els destins d’Espanya amb la miserable ruïna de la Monarquia visigoda. Segons els autor aràbics, l’exèrcit espanyol que baixava de Còrdova, i l’invasor que muntava d’Algeciras, van lluitar entre les poblacions de Vejer de la Frontera, Medina Sidonia, Alcalá de los Gazules i l’aldea de Casas Viejas, o potser també entre Medina Sidonia, Arcos i Jerez de la Frontera, a vores d’una gran llacuna anomenada hui de la Janda, i d’un riu que des del temps dels romans duia el nom llatí de Barbate (Fluvius Barbatus o riu dels barbs), però que per comunicar amb aquella llacuna, va tindre que anomenar-se Lacca, que en llengua ibèrica significava llac, per la qual cosa els àrabs l’anomenaren Uadi-Laca o el riu del llac (després de la Reconquesta Guadalaque

El traïdor Comte Don Julián

Page 305: Libro Fiestas Mutxamel 2012

303

i Guadalet).

Quan va aplegar a aquell paratge, el Rei Rodrigo va revistar les seues tropes i les va disposar per a la lluita. Rodejat per la seua guàrdia reial i de la flor de

la noblesa espanyola, el Monarca va donar ànims als seus soldats amb frases animoses i entusiastes, encoratjant-los a lluitar heroicament per la seua fe i per la seua pàtria, amenaçades pels infidels invasors, va oferir recompenses als que s’esforçaren per merèixer-les; va dirigir paraules d’afecte i noble confiança als dubtosos i es va mostrar esperançat en el triomf. Però estes generoses raons no van fer efecte en la mala voluntat de Siseberto i demés partidaris de Witiza, que en vore la superioritat numèrica de l’exèrcit espanyol i la inferioritat dels africans, van considerar que, guanyant Rodrigo, desbarataria les seues aspiracions. Reunits en secreta conferència, van opinar que la host africana no venia amb pretensions de subjugar Espanya, sinó solament d’ajudar els Infants i rebre recompensa de la seua intervenció, el triomf musulmà solament podria perjudicar la causa de Rodrigo, pel contrari la causa witizana quedava per sempre perduda. Per tant, van resoldre apel·lar a la traïció.La batalla va començar el diumenge 19 de juliol, pel matí, de l’any 711. Rodrigo anava muntat en un cavall (tordo)de pèl blanc i negre sobre una sella amb xapatge d’or i realçada de lluenta pedreria, i es va posar al front de la seua host. Rodrigo va fer en el combat prodigis de valor. Encara que la major part del seu exèrcit es componia de gent novella, escassa de tàctica i instrucció, mentre que els africans, dirigits per capitans molt experts i entesos (els berbers Tarik i Munuza, els àrabs Tarif, Abdelmélic i Alcama i el renegat Moguits), lluitaven

amb major destresa i amb vertadera fúria, el Rei va sostindre esforçada i tenaçment la lluita durant set dies causant gran mortaldat en els seus contraris. Però a l’alba del huitè dia, l’ala dreta, capitanejada pel Duc Siseberto, es va passar a l’enemic i les seus armes contra l’exèrcit reial. Encara Rodrigo es va esforçar en sostindre la lluita i va fer gran destrossa als musulmans, però Tarik es va acometre sobre l’ala dreta que es trobava desguarnida per la traïció de Siseberto, i tallant la retirada als espanyols els va dificultar el trobar refugi i ajuda en alguna plaça important d’aquella comarca, apoderant-se de tots la consternació i el pànic. Apel·lant a la fuga, els soldats de Rodrigo van anar cap a Écija, perseguits i assetjats pels africans, que van fer una terrible matança en la devesa de Morejón, entre el Guadalete i Montellano, completant la increïble victòria i la ruïna del gran poder visigot.Molta gent va morir en ambdues parts (els africans van quedar reduïts a 9000 combatents) en tan prolongada i aferrissada lluita, i el partidaris de Rodrigo van quedar no tant venjats com els d’Aquila, perquè si els primers van tindre pèrdues enormes, també estos les van patir considerables, morint, entre molts altres, el Duc Siseberto, un dels seus principals cabdills i braç executor de la seua infame traïció. Pel que fa al Rei Rodrigo no consta que va morir en la lluita o si va sobreviure a la ruïna del seu Tron, ja que segons afirmen la major part dels historiadors, tant aràbics com llatins, després de la batalla no va tornar a aparèixer ni viu ni mort; encara que es tenen raonables indicis que va fugir amb alguns pocs dels seus cavaller refugiant-se en terres Lusitanes”.Llegint la història, es conclau que el “traïdor” Comte Don Julián no ho va ser tant, ja que solament va buscar l’ajuda de mercenaris que refermaren la seua causa, i a qui va voler beneficiar va ser a la part de l’aristocràcia visigoda a la que ell pertanyia. Els condicionants de la societat del segle VIII van facilitar la suposada “invasió” musulmana i el seu desenvolupament al llarg de set segles.

JOSE J. RAMÓN BLASCO (Pepe la figuera)

(1)Traducció del llibre “Historia de los Mozárabes de España deducida de los mejores y más auténticos testimonios de los escritores cristianos y árabes”. D. Francisco Javier Simonet. Tomo I, pàgs. 14 a la 23.

Page 306: Libro Fiestas Mutxamel 2012

304C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Explicación: Isidro, que es un mensajero vestido de cristiano, va a pie a llevar un mensaje y decide descansar a la sombra del castillo que ha visto y al mismo tiempo realizar la comida allí, antes de emprender de nuevo el camino. Pasa a sacar un bocadillo, una barra de pan de grandes proporciones y lleva a su vez una bota de vino. Ya en disposición de comerse el bocadillo, el olor que despide el mismo llega a la parte alta del castillo, cuando precisamente se encuentra al moro Ben Jamin que, por estar a régimen por orden del médico, se enfurece de la visión por cuanto él no puede comer y el cristiano lo hace a pleno ritmo, mientras comenta el tema:

Isidro Si yo ya he andado lo mío bien esta que descanse, no ser un tonto que mucho danse y pierda mi arrogancia de tío. Y si esta sombra la aprovecho para hacer una comida a gusto, nunca podrá ser un disgusto para un tío con pelo en pecho. Después de lo dicho, se sienta y saca un bocadillo de gran tamaño y una bota de vino bien provista y pasa añadir…

Isidro Aunque se retrase un poco el mensaje no se van a enfriar los amoríos de la Marquesa de Aromas de los Ríos con el Conde de Alto Andamiaje. El moro Ben Jamin se asoma y ve al cristiano que está comiendo con gana y decide sacar el genio porque él no puede hacerlo y lo comenta muy enojado y hablando solo…

Ben Jamin Será desgraciado ese tío en tan grande que es el mundo incordiarme en un corto segundo comiendo ante mí vista a pleno brío.

Isidro (hablando solo en voz alta) El apetito se me ha abierto y es que el caminar con prisas no es cosa de risas que ya el pasar a comer es un acierto.

La Embajadadel bocadillo

Page 307: Libro Fiestas Mutxamel 2012

305

Ben Jamin ¡¡ Ah!! … que estas al pie del Castillo. ¡¡ Ah!! … que estas al pie del Castillo. Si que os habéis cansado pronto mensajero con traza de holgazán en vano en el pueblo te esperaran si por el camino vais haciendo el tonto.

Isidro No tengo que dar cuenta a nadie y menos a un fisgón como vos que os veo un porvenir tan atroz con un genio para que el mundo rabie.

Ben Jamin En lugar de pedir disculpas soltáis vuestra lengua sin educación y eso es una rara lección que mas que hablar, bien insultáis.

Isidro Y digo yo, ¿a vos que os va y que os viene el que yo coma aquí en la sombra debiendo pasar a sacarme una alfombra que es lo que a mí me conviene?

Ben Jamin ¿Una alfombra yo he de sacaros? Eso me faltaba a mí oír para ser mi mayor sufrir y el callarme, para no enojaros.

Isidro Si me pertenece un derecho de hospitalidad me conformo con la sombra del castillo y es para no ver la morada de un pillo

Page 308: Libro Fiestas Mutxamel 2012

306C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

La Embajada del bocadillo

que bien esparce amplia fatalidad.

Ben Jamin ¿Desde cuándo el moro al cristiano acoge instalándole en un buen aposento añadiendo encima sustento? Sobran motivos para que yo me enoje.

Isidro Pues no estaría además que hicierais lo dicho y no comportaros como un bicho peor que el propio Satanás.

Ben Jamin En vos no se concibe que tuvierais tanta arrogancia y no os arriendo la ganancia cuando alguien de mi un pedrusco recibe.

Isidro Ya cuidareis de ser moderado guardando ese genio para con tu suegra pues veo la cosa tan negra que si renegáis, es que sois un renegado.

Ben Jamin Cabalga vuestra lengua muy de prisa y ello os conduce por un mal camino pero a mí me importa un comino y vuestro rabiar, me da mucha risa.

Isidro Creo que vuestro malestar se debe a que sois un muerto de hambre y si no probáis ni el fiambre por ello mi presencia os hace inquietar.

Ben Jamin Bien, vivís muy confundido con vuestro extraño razonar a mi envidia no me puede dar quien hace cara de bandido.

Isidro pasa a mostrarle ostentosamente a Ben Jamin su bocadillo.

Isidro Si el bocadillo lo he pagado y es ya muy mío el bocadillo con dinero salido de mi bolsillo atontado… ¿en qué os he perjudicado?

Ben Jamin Que venís a atraer las moscas y si estoy harto de insectos y mas de ciertos sujetos y no estoy para sufrir roscas……

Page 309: Libro Fiestas Mutxamel 2012

307

Isidro Si de una vez os calláis yo os daría un trozo de corteza aliviando vuestra hambre y pobreza si ya no murmuráis.

Ben Jamin Si que sois un tío tan espléndido que cree que alimenta los ratones haciendo muy malas proposiciones que hasta dando, me siento ofendido.

Isidro Es que seréis de pasta especial y no hay quien acierte vuestro gusto y hasta os falta talla a vuestro busto y es cierto ¡¡ no valéis ni un real !!

Ben Jamin Si que os han educado en tan buena escuela que necesitáis de la espuela porque se ve que sois de cuidado.

Isidro Que, ¿os conformáis? Y como ocurre con las hormiguitas yo pasaría a daros unas miguitas y a ver si así el hambre calmáis.

Ben Jamin ¡A ver si os empobrecéis por tan grande donativo que hasta para llorar tenéis motivo por esa esplendidez que tenéis!

Isidro No acostumbro a dar más a quien nada se merece y si la envidia le crece no puede ser mi amigo jamás.

Ben Jamin Si el recordaros que aquí estáis de sobra a lo mejor, si no cala en vuestro oído es que la suciedad ha hecho nido y ello aumenta vuestra mala sombra.

Isidro No acumuléis a otro lo que bien sois vos con esa cara de lobo feroz y dando coces como un potro.

Ben Jamin Si no gozáis de buena vista yo no voy a ser el culpable y no esperéis que sea amable con un panorama tan pesimista.

Page 310: Libro Fiestas Mutxamel 2012

308C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

La Embajada del bocadillo

Isidro Voy al oído alegraros con un espléndido consejo que ayuda a conservar el pellejo y mayor dicha no la podéis imaginaros.

Ben Jamin ¡Mira, mira, una lluvia de bondades es lo que va a venir hacia mí por ello bien digo que si y poder comparar, bondades con maldades!

Isidro El secreto bien consiste que para lograr un buen rato después de las comidas, el bicarbonato y ya el dolor no se resiste.

Ben Jamin ¡Vaya tipo chaquetero que hasta aquí ha llegado para dejar el mundo arreglado con su voz de trompetero!

Isidro Si bien no lo merecéis voy a ser con vos indulgente aunque no tengáis dos dedos de frente por los hechos, lo reconoceréis.

Ben Jamin ¿Y qué haría por mí este bocaza con su locura de avaricia que el mentir es su delicia y sus embustes son su carnaza?

Isidro Os regalaría una azada para que practiquéis el trabajo que concluya vuestra arrogancia de majo porque sois de una moda pasada.

Ben Jamin Si en vuestra vida no habéis trabajado ¿cómo recomendáis lo que no hacéis vos? Y es que sois más tonto que la tos si cuando hay trabajo, miráis hacia otro lado.

Isidro ¿Por qué no os vais a freír monas y me dejáis el terminar de comer? ¿No comprendéis que el moco os puede caer y mucha humedad puede criar ranas?

Ben Jamin Esa afrenta no la resisto y tendrá que hablar mi alfaje y hare de vuestro cuerpo tal potaje

Page 311: Libro Fiestas Mutxamel 2012

309

será una derrota, como lo nunca visto.

Isidro Si eso no lo cura un ungüento conmigo no lo vais a probar porque yo también se guisar menudillos de moro con pimiento.

Ben Jamin Menos historias y mas bravura por eso voy en busca de mi alfaje y no voy a perder el viaje … vamos hacia la abreviatura.Isidro Puesto que os gustaría morir como un novillo yo también voy en busca de mi espada para mataros en la primera estocada y para mí lo será… como un paseíllo.

Ben Jamin ¿Un paseíllo? Será un combate de locura el fin de un cristiano entrometido el morir, como se ha merecido para estrenar una triste sepultura.

Ben Jamin penetra rápido hacia el interior y mientras Isidro recoge su bocadillo, lo mete dentro del zurrón y se dispone a ir en busca de su espada a la para que comenta solo y en voz alta.

Isidro Y que tonto de capirote me he tropezado yo hoy y tan indignado estoy que ese tiene menos vida que un monigote.

Luis Dobón Lillo

Page 312: Libro Fiestas Mutxamel 2012

310C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

L’Origen del nom populardels números dels cecsA la comarca de l’Alacantí, com al camp d’Elx, els números del cecs tenen el nom tradicional, encara que no coincideixen exactament els mateixos números amb els noms sí que ho fan en bon nombre, tal com ho recull Sansano a l’article Sobre l’origen dels sobrenoms aplicats als números de la rifa dels cecs a les ciutats d’Alacant i Elx”(1).

D’acord amb ell, els noms dels números del cecs deuen estar relacionats amb la “loteria de cartones”, el bis-bis o l’auca, jocs molt populars al segle XIX i que en part es van conservar fins als anys 30 del segle XX, en particular al camp d’Elx i Crevillent. Al Museu Agrícola Escolar de Pusol (Elx) es conserven tres auques diferents. Aquestes auques eren molt populars i es feien servir, especialment els diumenges i dies de festa, quan “l’auquer” anava per les pedanies per a fer el joc.Per a jugar hi havia un tauler amb setze caselles en total i en cada casella hi havia una figura distinta pintada; una o dues boletes amb clotets on estaven pintades les mateixes figures que al tauler; un tub de fusta massissa però buit en la seua meitat superior, amb un orifici d’entrada en la part alta i un altre d’eixida cap a la meitat; i també un plat de fusta massissa. El joc consistia a apostar una quantitat determinada de diners a una de les figures del tauler, llavors la bola es tirava pel tub de fusta i queia al plat pegant voltes fins que s’aturava deixant al capdamunt un clotet amb la figura pintada, que si coincidia amb la que s’havia apostat sobre el tauler es guanyava el premi, que solia ser un cartutx de

cacaus, tramussos, ametlles, etc. Si el dibuix de la bola no coincidia amb els que s’hi havien apostat, aleshores qui guanyava era l’auquer. Sembla ser que a Crevillent hi havia una variant en què, en comptes del tub i la boleta, es feia servir una espècie de roda amb les figures i sobre la qual es feia girar una agulla per a donar o no el premi.Les figures representades a l’auca són: el sol, un àrab fumant amb pipa, la torre, l’estrella, tres arbres, la corona, el conill, el barco, la bacora, les cireres, la rosa, el gos, la lluna, la magrana, el pollastre i el món, que es corresponen, llevat els arbres, amb els números de cecs 2, 7, 10, 14, 17 o 24, 26, 33, 38, 41, 42, 43, 47, 49, 52, i 59.En una visita al “Museu Modernista Can Llopis” de Sitges ens va sorprendre que allà s’hi troben unes rajoles que representen l’auca del “Joc del Bis-Bis” (2), i curiosament aquestes rajoles varen ser fetes a Alacant cap als anys 1860-1870. Aquestes rajoles representen les distintes figures amb els seus números corresponents i estan disposades seguint un ordre en espiral, semblant al joc de l’oca però a l’inrevés, ja que es comença des del centre del tauler, on s’hi troba el número 1, representat per “el galant” (que sembla ser Napoleó), a la seua dreta hi trobem el número 2 “el sol” i justament sota ell s’hi representa el número 8 “la dama” (en aquest cas Josefina, esposa de Napoleó) i acaba en el número 49 al cantó inferior dret. Malauradament, les figures 5, 6, 9, 17 i 49 no hi eren i son reproducció que no se sap si representen les mateixes figures originals.

Page 313: Libro Fiestas Mutxamel 2012

El joc de l’auca era un joc d’apostes nascut a Itàlia al segle XVII, era molt popular a Sicília on es coneixia com “cavagnole” d’on va passar a França on s’anomenava com “biribi” o “biribisso” i es va fer molt popular a la cort, se sap que Mme. du Châtelet es va apassionar del joc i va perdre sumes considerables. Una prova de la seua popularitat és la representació satírica del joc del bisbis al Palau Reial de França vers 1780, en què es representa a Felip d’Orleans que tenia la banca i els jugadors ridiculitzats amb trets d’animals. El joc va ser prohibit a França el 1837.

Tanmateix, variants del joc passarien a formar part de les reunions familiars del poble com arreplega Amades al seu “Costumari Català” (3):Per quaresma “la gent granada jugava a l’auca i al quinto, moltes vegades només per passar el temps”A l’abril “dels jocs de caient reposat ... era el de rodolins. Hom els retallava de les auques i en feia tema de diferents jocs: la repicada; la barrisca; l’estre; la morra; el pa, carn i peix; dit també l’infern, purgatori i glòria, el cel, el mar i terra, el gat, el gos i conill i, encara, el sota, cavall i rei.”El “joc de la quina” o de “l’auca” consistia en

el fet que “un feia de banquer i tenia una bossa on hi havia quaranta-vuit canonets de canya, amb un rodolí, ben cargolat, dins de cada un. El banquer remenava la bossa, treia un rodolí i cantava el número, el qual consignava a un extrem, donant-li un nom estrany, propi del joc, conegut i acceptat.” ... (A la fotografia es veu un exemplar del joc de la “cavagnole” variant del bisbis, amb les olives on s’introduïen els cartonets amb els números i la bossa on es posaven dites olives).“Per la ruralia valenciana ... Li donaven diversos noms estranys i pintorescs, presos de la interpretació que hom donava al significat del primer rodolí. Les auques de rodolins que empraven eren circulars, de factura diferent a la de les catalanes.”

Page 314: Libro Fiestas Mutxamel 2012

312C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

Pel que fa a Alacant, en l’article de Juan Gosálbez “La sorprendente estructura del Bis-Bis”(4) aquest autor recull que es jugava a la localitat d’Aigües de Busot cap al any 1914 “se llamaba algo así como el biribís” i el tapet amb les figures va del 1 (el galant) fins al 48 (la negra), en aquest cas les figures van en ordre d’esquerra a dreta en sis files i huit columnes.

Una de les auques més populars al segle XIX va ser l’ano-menada “Figuras del juego de la loteria” impresa per l’estamper valencià Mompié, en la qual es representen les figures semblants a les que recullen aquests taulells.Es poden trobar auques de diversos impressors del segle XIX que representen diversos motius que podrien relacionar-se amb els noms emprats a la rifa dels cecs. En aquestes figures que hem recollit es poden veure algunes d’aquestes auques del segle XIX fetes per impressors valencians com eren els Laborda i Martí, i els

Mompié, i l’impressor gironí Homs. Juntament amb aquests també podem observar el tapet de joc del bis-bis de l’editor Francisco Compañy podem tenir una prova més de la indiscutible influencia d’aquest joc en els noms populars dels números dels cecs a les comarques alacantines. Entre les distintes figures que apareixen a les distintes auques i el tapet esmentat podrem trobar algunes de les que posteriorment donarien pas

al nom popular dels cecs, com ara, la bacora, la mort, el pollós, la palmera.Tornant a les rajoles del Museu Romàntic de Sitges, en la seua informació es diu: “L’esmerada i bella factura del plafó, amb dibuixos molt ben treballats, ens remet a una probable font d’inspiració que hauríem de cercar en una estamperia italiana: els Remondini de la ciutat de Bassano, i en un joc anomenat “Nuovo e dilettevole gioco romano”. Aquests estampers estigueren en actiu fins al 1860 i se’ls havia concedit un privilegi per a la fabricació de cartes de joc espanyoles i franceses. Aquest joc conté gairebé en el mateix ordre les figures del joc de Mompié, però amb un dibuix molt més precís i acurat que no el de l’estamper valencià, de caire molt més infantil.” A la següent figura es mostra un exemplar del joc italià datat l’any 1890.Segons recull el fullet del Museu la procedència de les rajoles és de tallers valencians de la segona meitat del segle XIX, cap al 1860-1870, posteriorment i, segons ens han comunicat personalment, que “en un curs de ceràmica que vam fer fa uns anys se’ns va dir que aquestes nostres en concret estaven fetes a Alacant”. D’aquesta manera podríem estar amb la

L’Origen del nom popular dels números dels cecs

Page 315: Libro Fiestas Mutxamel 2012

313

Número de cecs Tauler de Aigües de Busot

Museu Romànticde Sitges

1. El galant Un home Napoleó

2. El sol El Sol El Sol

3. El xiquet Un nen Cupido

4. El llit Creu de huit puntes Creu de huit puntes

5. La punxa Una creu (condecoració) (No original)

6. El cor Un cor (No original)

7. La lluna La lluna La lluna

8. La dama Una dona (la dama) Josefina (dama)

9. L’arpa Una guitarra (No original)

10. La rosa Una rosa Una rosa

11. El clavell Un clavell Un clavell

12. La taleca Creu llatina (condecoració) Creu grega (roja)

13. El verd Una creu (condecoració) Creu de Calatrava

14. Les cireres Unes cireres Un meló

15. El raïm El raïm El raïm

16. La guitarra Un arpa Una guitarra

17. El navili Un barco (navili) (No original)

18. El ram Un ram Unes flors

19. Sant Josep Una flor Una flor

20. Espanya Un escut Escut d’Espanya

21. França Un escut Escut de França

22. La poma Una poma Unes cireres

23. El meló Un meló Una poma

representació del joc del bis-bis que es jugava a Alacant cap a la segona meitat del segle XIX i, per tant, seria la més antiga conservada sobre aquest joc i en la que es basarien posteriorment els noms populars dels números dels cecs.Si es compara el tapet d’Aigües de Busot recollit per Juan Gosálbez (amb figures del segle XX) amb el del Museu de Sitges i els noms que es canten pels cecs, ens trobarem nombroses similituds. A continuació recollim les figures representades en els dos taulers i el nom tradicional que ha subsistit fins als nostre dies:

Page 316: Libro Fiestas Mutxamel 2012

314C

ola

bo

racio

ne

s lit

era

ria

s

24. La galera Una galera Una galera

25. El canó Un canó Un canó

26. El pollastre Un pollastre Un pollastre

27. La paixareta Un ànec Un ocell

28. Alacant Un escut Escut d’Aragó

29. Aragó Un escut Escut d’Alacant

30. El lleó Un lleó Un lleó

31. El cavall Un cavall Un cavall

32. La bomba Una bomba? Una bomba

33. La torre Una torre Una torre

34. El pato Un ocell Un ànec

35. L’infern Au Fènix i foc L’àguila bicèfala

36. L’ensalà Una celada (casc) Una celada

37. L’espasa i daga Una espasa i daga Espasa i floret

38. El gos Un gos Un gos

39. El bou Una vaca Un bou

40. La campana Una campana Una campana

41. El negre Un home fumant Un negre fumant

42. L’estrella Una estrella Una estrella

43. La corona Una corona Una corona

44. El clarí Un clarí Un clarí

45. El tambor Un tambor Un tambor

46. El sombrero Un barret Un barret

47. El món El món L’orbe (món)

48. La negra Una negra Una dona morena

49. La bacora ---- (No original)

L’Origen del nom popular dels números dels cecs

Com podem veure les coincidències són evidents, si bé alguns números estan canviats

una bona part coincideixen. Segons explica Sansano al seu article, alguns dels números canvien de denominació com el 36, l’ensalà, que prové de “la celada” (casc antic) adaptada a la parla de les comarques del Sud del País Valencià, o el número 35, l’infern, en que es representa l’Au Fènix renaixent de les flames (el poble podria entendre com a l’infern) al tauler d’Aigües de Busot, d’altra banda al tauler de Sitges aquest número presenta un àguila bicèfala (representant l’imperi) es pot pensar que podria substituir a l’au fènix, si tenim en compte que l’època en què es va fer era la del segon imperi francès i que l’imperi renaixia com a au fènix. Segons aquest autor, les figures que els jugadors no identificaven clarament les substituïen per un referent aproximat o per una altra figura.

Page 317: Libro Fiestas Mutxamel 2012

315

Al tauler de Sitges es poden trobar les coincidències amb el nom dels números dels cecs amb algunes diferències, així el galant és representat per Napoleó, la dama ho és per l’emperadriu Josefina, el xiquet és Cupido, el negre és representat per un home moreno fumant

Bibliografia:

1.- Sansano, B. “Sobre l’origen dels sobrenoms aplicats als números de la rifa dels cecs a les ciutats d’Alacant i Elx”. Quaderns

de Migjorn 1. Revista d’estudis comarcals del sud del País Valencià. Associació Cívica per la Normalització del Valencià.

Alacant. 1993.

2.- Fullet-fitxa del “Joc del Bis-Bis”. Museu Modernista. Can Llopis. Sitges.

3.- Amades, J. Costumari Català. El curs de l’any. Salvat Editores, SA. Barcelona. 1989.

4.- Juan Gosálbez, M. “La sorprendente estructura del Bis-Bis”. Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, núm. 22 (setembre-

desembre 1977).

A la web:

http://bibliorare.pagesperso-orange.fr/cat-vente_drouot5-6-20025.htm#jeu

http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=DENO&VALUE_98=jeu%20de%20

cavagnole

http://expositions.bnf.fr/jeux/grand/109.htm

http://www.urjc.es/cccom/archinauta/IMG/4_36_Juego%20romano%20o%20Biribis_Mercenaro%20e%20Macchi_1890.jpg

http://www.cervantesvirtual.com/portal/romanticismo/actas_pdf/romaticismo_5/picoche.pdf “Los juegos de sociedad en la España

romántica”

http://tionia1.pangea.org/Auques/Estampers/Impressors.htm

http://antoniovalero.com/azar/biribi “ANTIGUO ALELUYA DEL JUEGO DEL BISBIS, PASATIEMPO DE APUESTAS, FRANCISCO

COMPAÑY EDITOR, MIDE 48 X 35 CMS”

F. ORTIZ

en pipa, la negra és una dona morena, el món es representa per l’orbe (representació del món), cal destacar que els números 28 i 29 estan canviats respecte a la denominació (Alacant/Aragó), el 20 (Espanya) està representat per un escut de Castella i Lleó i el 21 (França) per un escut amb la flor de llis. Al número 14 es troba un meló en lloc de les cireres que estan al número 22 i el meló (23) és una poma. Llevat d’aquests canvis, les coincidències són evidents amb el sol, la lluna, la rosa, el clavell, el raïm, la guitarra, la galera, el canó, el pollastre, la “paixareta”, el lleó, el cavall, la bomba, la torre, el “pato”, espasa i daga, el gos, el bou, la campana, l’estrella, la corona, el clarí, el tambor i el “sombrero”. Amb el pas del temps i l’addició i intercanvi de figures es conformaria la llista de noms dels números dels cecs que ha arribat fins als nostres dies.

Page 318: Libro Fiestas Mutxamel 2012

316

¡¡MIL gracias!!Queremos agradecer a todos los festeros que se prestaron a posar para nosotros en la sesión de fotos que realizamos, de los trajes de comparsas, para la elaboración de las portadillas de este llibret. Y agradecer también a la Mercería y Corsetería Cris, por habernos prestado sus productos para fotografiarlos.

Page 319: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 320: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 321: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 322: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 323: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 324: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 325: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 326: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 327: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 328: Libro Fiestas Mutxamel 2012

326

Page 329: Libro Fiestas Mutxamel 2012

327

Pass

at d

e la

fest

a_15

4 Fut

ur d

e la

fest

a_15

6

Gui

a co

mer

cial

Guí

a Com

erci

al

Page 330: Libro Fiestas Mutxamel 2012

328

Page 331: Libro Fiestas Mutxamel 2012

329

Guia Comercial

Page 332: Libro Fiestas Mutxamel 2012

330

Page 333: Libro Fiestas Mutxamel 2012

331

Guia Comercial

Page 334: Libro Fiestas Mutxamel 2012

332

Page 335: Libro Fiestas Mutxamel 2012

333

Guia Comercial

Page 336: Libro Fiestas Mutxamel 2012

334

Page 337: Libro Fiestas Mutxamel 2012

335

Guia Comercial

Page 338: Libro Fiestas Mutxamel 2012

336

Page 339: Libro Fiestas Mutxamel 2012

337

Guia Comercial

Page 340: Libro Fiestas Mutxamel 2012

338

Page 341: Libro Fiestas Mutxamel 2012

339

Guia ComercialGuia Comercial

Page 342: Libro Fiestas Mutxamel 2012

340

Page 343: Libro Fiestas Mutxamel 2012

341

Guia Comercial

Page 344: Libro Fiestas Mutxamel 2012

342

Page 345: Libro Fiestas Mutxamel 2012

343

Guia Comercial

Page 346: Libro Fiestas Mutxamel 2012

344

Page 347: Libro Fiestas Mutxamel 2012

345

Guia Comercial

Page 348: Libro Fiestas Mutxamel 2012

346

Page 349: Libro Fiestas Mutxamel 2012

347

Guia Comercial

Page 350: Libro Fiestas Mutxamel 2012

348

Page 351: Libro Fiestas Mutxamel 2012

349

Guia Comercial

Page 352: Libro Fiestas Mutxamel 2012

350

Page 353: Libro Fiestas Mutxamel 2012

351

Guia Comercial

Page 354: Libro Fiestas Mutxamel 2012

352

Page 355: Libro Fiestas Mutxamel 2012

353

Guia Comercial

Page 356: Libro Fiestas Mutxamel 2012

354

Page 357: Libro Fiestas Mutxamel 2012

355

Guia Comercial

Page 358: Libro Fiestas Mutxamel 2012

356

Page 359: Libro Fiestas Mutxamel 2012

357

Guia Comercial

Page 360: Libro Fiestas Mutxamel 2012

358

Page 361: Libro Fiestas Mutxamel 2012

359

Guia Comercial

Page 362: Libro Fiestas Mutxamel 2012

360

MOTOS - SCOOTERS - QUAD - ATVACCESORIOS - RACING PARTS

Sonia Asensio Beas

C/ Novelda, 3 Local 2 · Tel y Fax: 965 955 435 · 03110 Mutxamel (Alicante)www.teamcompeticion.com · [email protected]

Page 363: Libro Fiestas Mutxamel 2012

361

Guia Comercial

Page 364: Libro Fiestas Mutxamel 2012

362

Page 365: Libro Fiestas Mutxamel 2012

363

Guia Comercial

Page 366: Libro Fiestas Mutxamel 2012

364

Page 367: Libro Fiestas Mutxamel 2012

365

Guia Comercial

Page 368: Libro Fiestas Mutxamel 2012

366

Page 369: Libro Fiestas Mutxamel 2012

367

Guia Comercial

Page 370: Libro Fiestas Mutxamel 2012

368

Page 371: Libro Fiestas Mutxamel 2012

369

Guia Comercial

Page 372: Libro Fiestas Mutxamel 2012

370

Page 373: Libro Fiestas Mutxamel 2012

371

Guia Comercial

Page 374: Libro Fiestas Mutxamel 2012

372

Page 375: Libro Fiestas Mutxamel 2012

373

Guia Comercial

Page 376: Libro Fiestas Mutxamel 2012

374

Page 377: Libro Fiestas Mutxamel 2012

de laINDIC

E

Guí

a Com

erci

al

Page 378: Libro Fiestas Mutxamel 2012

376

ANUNCIANTE PAG

Academia de Artes Marciales Mutxamel

370

Admon. Loterias nº 1 338

Aitana Zurich-Seguros 338

Aquagest Levante 208

Aresala 339

Aristides 321

Armeria El Cazador 232

Asensio Mecanica en general 374

Asesoria Asedem 42

Asesoria Fiscal Izquierdo 339

Asociacion de Comerciantes de Mutxamel 24

Autocares Martinez 234

Autoescuela La Plaza 340

Automecanica Ayela 368

Autos Lopez S.L.-Tintoreria Lore 337

Autoservicio Marsans 372

Autoservicio-Carniceria Torregrosa 369

Ballet Gisela Comins 368

Bancaixa 168

Banco de Valencia 340

Bar Chimenera 34

Bar Cristo 364

Bar de Tapes Brisa 86

Bar El Dorado 90

Bar L'Alluser 373

Bar Los Cazadores 369

Bar Navas 370

Bar Nou Cañadas 341

Bar Restaurante Venta Diego 235

Bar Simon 329

Bar-Restaurante Molimar 374

Bodegas Gomez Cremades S.L. 341

ANUNCIANTE PAG

Ca Tono 342

Cafeteria Dober 342

Cafeteria-Heladeria La Llagrima 343

C'Alejandro 366

Carniceria Hnos. Ramos 12

Carniceria Ximo 355

Carpas Tus Amigos 344

Carpinteria Forner 344

Centro de Belleza Fernandez Quesada 367

Centro de dietètica i nutrició Adora’t 14

Centro de Estetica Berenguer Varo 335

Centro de Fisioterapia Mutxamel 345

Centro de Jardineria Muñoz 362

Centro Odontológico de Mutxamel 18

Cerrajeria Jose Sirvent e Hijos S.L. 345

Cerveceria Bar El Pellizquito 346

Chama peluqueros 371

Chocolateria Valor 386

Climatizaciones Oliver 371

Clinica Dental Esther Enguidanos 349

Clinica Dental Mirna Talarico 18

Club de Palomos deportivos Mutxamel 346

Comercial Elena Aracil C.B. 45

Comercial Tabarca 233

Continental Way S.L. 320

Despatx de Pa Dolç i Tendre 373

Drogueria-Perfumeria Grupo Royairpi 362

El Forn de la Mestra-Hormigones Poveda 8

El Marino 364

Emaene 374

Escuela de catas 319

Escuela Infantil Estreletes 87

Espai Lector Nobel 347

A

B

C

D

E

Page 379: Libro Fiestas Mutxamel 2012

377

Gu

ia C

om

erc

ial

F

G

H

I

ANUNCIANTE PAG

Espinos e Hijos S.L. 124

Estanco Gomez 373

Fabriluz 364

Farmacia Fco. Ortiz Alemany 347

Farmacia Gosalbez Benavent 119

Farmacia i Ortopedia Paloma Dominguez 367

Farmacia Loreto Ferrandiz Gosalbez 348

Farmacia Magdalena Garcia Vidal 371

Ferreteria Perez 331

Ferro Adbro 231

Filant La Tardor 12

Flores y Plantas Gloria 20

Floristas 203

Floristeria D'Arrels 348

Fontaneria Antonio Pedraza 349

Fontaneria Pastor Mira S.L. 350

Fontaneria y Calefaccion Aracil 32

Foto Estudio Zambrana 372

Foto-Video Pep i Priscila 30

Frutas Valero 363

Fruteria Fina 365

Fruteria y Verduleria Veronica y Mª Jose 366

Fuegos Artificiales El Palmeral 368

Gelats Terol's 372

Geob Construccions S.L. 350

Gestion Inmobiliaria M. Diaz 351

Gestoria Millan 351

Graficas Txetxu 365

Grupo Asyges 352

Grupo Mel Promotores Inmobiliarios 36

Grupo Mora-Moraval 318

Guarderia Els Xiquets 46

Hermanos Sirvent (El Saboner) 333

ANUNCIANTE PAG

Horno Loreto El Forn 352

IDEAT 363

Iluminaciones Ximenez 246

Inalclim 204

Inmo Mutxamel 16

Isjoma 266

Javier Peluqueros 374

JLC 122

Josan S.L. Sistemas contra incendios 367

Jose Alemañ Alemañy "Casera" 353

Jose Marco Brotons Carpintero 353

Jose Quiles Calero 169

Joyeria Baeza 19

Joyeria El Dorado 373

Klismos 13

La Caixa 4

Lavanderia Cantonet S.L./Cucurucho 134

Lencemanía 26

Les Tapes de la Iaia 88

Linea Dona 369

Lloret d'Mas 236

Logitrans 359

Lluiset, salat i companatge 355

M. Carmen Peluqueros 354

Manuel Forner Blasco S.L. 332

Materiales Navarro 207

Merceria Susi 367

Merceria y Corseteria Cris 354

Merceria-Corseteria Neus 370

Meson Ino 89

Metalurgica Vicente's S.L. 323

MirAuto 44

MOL, Montajes y Obras de Levante 356

J

K

L

M

Page 380: Libro Fiestas Mutxamel 2012

378

N

O

P

R

S

T

ANUNCIANTE PAG

Muebles Elma S.L. 356

Mundifiesta 9

Novelopuertas S.L. 170

Optica Sant Roc 366

Panaderia Olivero 322

Panaderia Pelailla 357

Panaderia-Bolleria Virgen de Loreto S.L. 97

Papeleria Entrelineas 365

Papeleria-Librería Caturla 357

Papeleria-Librería Sala 328

Pastisseria L'Alamera 47

Peluqueria Anabel 358

Peluqueria Mamen 366

Peluqueria Nuevo Estilo 363

Peluqueria Per Pels 365

Peluqueria Rizza'2 370

Pescados Baeza 330

Pescados Samarro 371

Pintures i Lacats Jaume Esteve 205

Policlinica Mutxamel 48

Povadea Promociones 334

Premsa La Plaça y Admon. Loterias nº 2 38

Pub Essen 146

R.C. Moreno, Hnos. S.L. 40

Rafael Espinos S.L. 120

Recreativos Sanse S.L. 359

Regicarp S.L. 245

Repuestos Pastor S.L. 364

Residencia de Mayores El Pilar 21

Residencia Tercera Edat Cap Blau 98

Restaurante El Maestral 244

Rinxo Parrús 25

Romasanta Zapatos 360

ANUNCIANTE PAG

Rotulos La Coix 96

Ruralcaja 148

Sala Mira Carpinteros S.C. 368

Serprix Perfumeria y Drogueria 147

Sillas Jose 267

Soluciones Tecnologicas Ramber 15

Soniprof 268

Sucesores de Manel Pastor S.L. 330

Taller de Ceramina Mora 336

Taller de Electricidad German S.C. 364

Taller de Ferralla Siderca S.L. 361

Taller de Terrissa Carles Ripoll 369

Talleres El Salt 362

Talleres Pedraza 28

Talleres Vigara S.L. 361

Team Competicion 360

Tecnodiesel Muchamiel (Sergio Giner Zafra)

358

Terra i Mar 22

The Bain's 49

TJ Bikes 363

TLC Construcciones 243

Video Club Ramos-Distribucion de Agua Ramos

372

Vistalia opticas amigas 136

Volquetes L. Garcia S.L. 5

Ximo S.L. 343

Yelarsan 206

V

X

Y

Page 381: Libro Fiestas Mutxamel 2012

379

Deseamos a todo Mutxamel

y visitantes que...

...disfrutéis de las fiestas de

Moros y Cristianos 2012

Page 382: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 383: Libro Fiestas Mutxamel 2012
Page 384: Libro Fiestas Mutxamel 2012