Libro Fernando Navarro Vejo

37
FERNANDO NAVARRO VEJO HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPARE

Transcript of Libro Fernando Navarro Vejo

Page 1: Libro Fernando Navarro Vejo

1

FERNANDO NAVARRO VEJO HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPARE

Page 2: Libro Fernando Navarro Vejo

2 3

CREEPVC / 250 x 95 cm / 2011

Page 3: Libro Fernando Navarro Vejo

4 5

LA LUZ DE LA VERDADCarolina Castro J.Crítica de arte

“Como a Rousset,tocar fondo le hizo comprender que había allíuna verdad que exigía ser elucidada.Y desde entonces no ha cejado en sus intentos.”Sylvere Lotringer

Nuestros padres nos enseñan desde pequeños que hay que decir la verdad, ante todo, en cualquier circunstancia la verdad será la que nos permita ser libres. Hay verdades que son evidentes ante nuestros ojos, hay verdades como puños que defenderemos hasta la muerte, otras que vamos descubriendo en el paso de los años y algunas verdades ocultas, camufladas que necesitan ser sacadas a la luz.

La humanidad ha hecho avances científicos y tecnológicos lo suficientemente importantes como para proporcionarnos una calidad de vida considerablemente superior. Vivir más y mejor es lo que hemos buscado y se cree que en pocos años la expectativa de vida podrá superar los 100 años. Y a pesar de esos avances, ¿Porqué muchos de nosotros tenemos la sensación de estar pasando por uno de los peores momentos de la humanidad? Personas durmiendo en la calle frente a las escaparates de ropa de lujo, grupos enormes de desemplea-dos, generaciones de jóvenes sin futuro, guerras emprendidas sin siquiera saber quién es el enemigo, niños trabajando jornadas de 24/7 para multinacionales, cerdos infectados de enfermedades, tsunamis, volcanes en erupción, terremotos y mejor dejar la lista a medias para no deprimirnos porque la verdad es a veces abrumadora.

Las instalaciones de Fernando Navarro Vejo son espejo de esa realidad y nos recuerda como solemos evadirla para vivir en otro tiempo o en otra dimensión moral en la que la verdad no nos incomode. ¿Pero qué sucede cuándo aquello que siempre defendimos, las verdades como puños, nos dan miedo, nos hacen sentir temor? Cuando realmente tememos por nuestro futuro y creemos que es momento de cambiar esa realidad fútil, entonces tocamos fondo y, como Rousset, comprende-mos que hay ciertas verdades que necesitan ser elucidadas y que no podemos dejar de luchar por que así sea.

Una tragedia en clave poética en que las obras oscilan entre el miedo y el éxtasis. “Sempervivum” es un cráneo humano de resina de donde brotan flores secas, en él se posan la vida y la muerte, un cráneo que no tiene nada de sabiduría ni de erudición, una osamenta de la cual emana vida, pero una vida inerte y decorativa. Quizá la muerte, comprendida siempre como una de las verdades mas terribles, por momentos deja de serlo ya que el mundo se ha vuelto “Un lugar insostenible” y quizá morir es una escapatoria posible. Fernando Navarro Vejo nos recita verdades al oído y nos las grita en la cara, el planeta tierra naturalmente sostenible , ha dejado o esta en peligro de dejar de serlo, como señala en el titulo de su exposición de 2009, esto que vemos a nuestro alrededor es la “Pesadilla de Gaia” , la Diosa, la Madre Tierra de donde todo nace está teniendo uno de esos sueños que no dejan dormir, la apuña-lamos con nuestra inconciencia y la desvaloramos con nuestro egoísmo, sin darnos cuenta que los verdaderos secretos para una vida mejor los guarda ella entre los caudales de sus ríos, en la sabiduría de sus años, en el instinto de sus animales. En “Trece” vemos una constelación de seres vivos que parecen flotar en el mismo sueño, giran en un remolino que los ha atrapado y que si hay suerte los traerá devuelta a su hábitat, ahora contaminado de desechos tóxicos y gases, puede que llegue un día en que las mascarillas que Navarro Vejo dibuja en los rostros de los humanos que aun habitan en el mundo, sean necesarias también para los animales. “Colección de insectos” es un insectario, donde yacen sin vida una mariposa, un saltamontes, un escarabajo y otros más, fabricados de PVC y etiquetados cada uno con los nombres de los productos mas contaminantes que emitimos a la atmósfera. Parece ser que la naturaleza no nos importa y por ello sufre las consecuencias de nuestra inconciencia, lamentablemente ésta ha pasado a tener valor económico, siendo ahora objeto de deseo de un mercado que arrasa con todo aquello que le pueda dar beneficios.

“CREE” dice Fernando Navarro Vejo, trasladándonos al abismo de nuestras dudas y creencias nos invita a creer en nuestra capacidad de revertir los errores cometidos que han llevado al universo al estado en que se encuentra. Su obra es al mismo tiempo una acusación y una oportunidad. En ella los animales parecen desorientados, vueltos locos, las aves no pueden mo-ver sus alas, están suspendidas en un vuelo a ninguna parte, el lobo no aulla, aunque lo intenta y los perros no acompañan a ningún amo; sin embargo están ahí sosteniendo su fuerza ante el hombre, mostrándonos que son parte de la energía espiritual que sostiene el planeta. Los animales guiados por su instinto viven en perfecta sincronía con la naturaleza y su consonancia es la que mantiene todo en orden. Pero entre tantas verdades, una de ellas es que ya hace un tiempo la na-turaleza ha dejado de ejercer su fuerza sobre el hombre como era costumbre, hemos modificado su estructura, el clima, los alimentos, incluso a las propios animales, hemos comenzado a escribir el guión de una tragedia en la que el personaje princi-pal somos nosotros mismos.

Esta tragedia no es cualquiera, en ella están puestos en juego tanto nuestros asuntos mas íntimos como los de la sociedad que conformamos y el planeta que habitamos. Esta trage-dia vista con los ojos de Fernando Navarro Vejo posee una dualidad y es que el horror de la muerte y de la catástrofe están construidas con el don de la belleza, es un orden que representa un caos, un apocalipsis maravilloso. No es fácil en-contrar belleza en la tragedia, en los esqueletos de un Bosque quemado, en el cadáver de un perro, en la silueta petrificada de un Cuervo o en el Cráneo de un humano, no pasa desaper-cibida escrita en la pared la palabra SANGRE. La dificultad está en nuestra mente, en los mecanismos que utilizamos para pasar de la angustia al placer, para camuflar nuestras acciones inconscientes de necesidades.

En este aspecto el material escogido por Fernando Navarro Vejo guarda también una crítica, el PVC es utilizado en la fabricación de juguetes, implementos de cocina, publicidad, entre miles de usos, es un material barato y común que en este caso es transformado en un material noble y elegante. Se funde en las instalaciones como un material más entre sillas de madera, dibujos sobre papel, ramas de árboles, globos, etc. volviéndose parte de la dualidad del trabajo de éste artista en que lo común comulga con lo sofisticado, lo feo se vuelve bello, el sueño se funde con la realidad y la verdad contrapues-ta a nuestro constante autoengaño surge como un rayo de luz entre las nubes.

La esperanza, dicen, es lo último que se pierde y las obras de Fernando Navarro Vejo nacen desde el dolor que provoca darse cuenta de una tragedia inminente y buscan que todos poda-mos sentir lo mismo, para que desde el fondo de nuestro ser seamos capaces amar y no temer el mundo que habitamos.

Page 4: Libro Fernando Navarro Vejo

6 7

THE LIGHT OF THE TRUTHCarolina Castro J.Art critic

“Like Rousset,Reaching the bottom made him realize thatThere was a truth that demanded to be clarified.And from then on he has not given up trying.”Sylvere Lotringer

Ever since our childhood, our parents teach us that we have to tell the truth, above all, in any circumstance truth will make us free. There are truths that are evident in front of us, there are truths that we will defend to the death, some others that we discover as years go by and some hidden, disguised truths we need to shed light on.

Mankind has done enough scientific and technological advan-ces to grant us a superior life quality. Living more and better has been our aim and it is expected that our life expectancy will go beyond 100 years. Even though all these advances, why do many of us have the feeling of being in one of the worst episodes of mankind? People sleeping in the streets in front of luxury stores, unemployment, generations of youngsters without future, wars that have been started without knowing who the enemy is, children working 24/7 for multinationals, disease infected pigs, tsunamis, erupting volcanoes and ear-thquakes, and we’d better leave the list incomplete so we do not get depressed, as truth is, at times, overwhelming.

Fernando Navarro’s installations are the mirror of this reality and they remind us how we usually evade this reality to live in another time or another moral dimension where truth will not make us uneasy. But, what happens when this we had ever defended, when those big truths scare us and infuses us with fear? When we really fear for our future and believe it is time to change this futile reality, then, we reach the bottom and, like Rousset, we understand that there are some truths that need to be clarified and that we can not give up fighting for the cause.

“Believe” says Fernando Navarro. He travels us to the abyss of our doubts and beliefs and invites us to believe in our capa-city to revert the mistakes that led the universe to its current

behind, as the world has become “An unbearable place” and maybe, dying is a plausible escape.

Fernando Navarro Vejo recites us truths in our ears and he shouts them at our face. Naturally sustainable Planet Earth is no longer so and it is endangered to become unsustainable as it points out in the title of his 2009 exhibition. All we see around us is “Gaia’s nightmare” , the Goddesss, Mother Earth, from which everything is born, is having one of those restless nightmares. We stab her with our unconsciousness and we devalue her with our egoism, without being aware that the true secrets for a better life are kept in the flow of her rivers, in the wisdom of her years and in the instinct of her animals. In “Thirteen”, we see a constellation of live beings that appear to be floating in the same dream. They spin in the same whirl-pool that has trapped them. If they are lucky, this whirlwind will bring them back to their habitat, now contaminated with toxic wastes and gases. Maybe there will be a day in which the masks, that Navarro Vejo draws in the faces of those who still inhabit the world, will be needed by animals as well.

“Insect collection” (Colección de insectos) is an insect box whe-re a butterfly, a grasshopper, a beetle, and other PVC insects lie lifeless with the nameplates of the most contaminating agents we emit to the atmosphere. It seems we are not concerned with nature and in consequence it suffers the consequences of our unconsciousness. Unfortunately, nature has turned into a commercial value, and it is now the object of desire of a market that devastates everything that may bring benefits. In this aspect, the material chosen by Fernando Navarro Vejo also keeps a criticism. PVC is a material used for toy crafting , kitchen cutlery, advertisements and thousands of other uses. It is a cheap and very common material that, in this case, is transformed into a honest and elegant one. It merges in the

state. His work is both an opportunity and an accusation. In his artworks, animals look disoriented, gone insane. Birds can not flap their wings; they are suspended in a flight to nowhere. The wolf does not howl, though it tries to, and dogs do not follow a master. Nevertheless, they stand there, wielding their will in front of Man; showing that they are part of the spiritual energy that sustains the planet. Instinct guided animals live in perfect synchrony with nature and their keeping in with nature is what keeps everything in order. However, among so many truths, nature no longer exerts its power upon mankind as it used to do. We have modified nature’s structure, its climate, the food, even animals themselves. We have just started to write the script of a tragedy where the leading role are oursel-ves.

This is no simple tragedy. Not only are our most intimate matters at stake, but also the matters of the society we are in and the planet which we inhabit. Through Fernando Navarro’s eyes this tragedy achieves a duality: the horror of death and catastrophe is built upon the gift of beauty. It is an order that represents a chaos, a beautiful apocalypse. It is not easy finding beauty in tragedy, in the skeletons of a burnt down forest, nor in a dog’s carcass, nor in the petrified silhouette of a raven nor in a human skull. The word “blood” written on the wall has not been unnoticed. The difficulty is in our mind, in the mecha-nisms we use to undergo anguish to pleasure, to disguise the unconscious actions of our needs.

A tragedy in a poetic code in which artworks swing from fear and ecstasy. “Sempervivum” is a resin human skull from which dry flowers blossom. Life and death lie on it: a skull that lacks wisdom and erudition. A life blooming skeleton, but an inert and decorative life. Death, that is usually seen as one of the most terrible truths, leaves momentarily its terrible meaning

installations as any other materials such as wooden chairs, drawings on paper, tree branches, balloons, etc. It becomes part of the duality of the artist’s work where every-day things take communion with the sophisticated; ugliness becomes beauty, dream melts with reality. In contrast with our constant self deceit, truth rises like a beam of light from the sky.

Hope is the last thing one loses. Fernando Navarro Vejo’s artworks are born from the pain that is caused by the realiza-tion of an imminent tragedy and they look for our empathy. Through it, from the very bottom of our beings we might be able to love and not fear the world we live in.

Page 5: Libro Fernando Navarro Vejo

8 9

LA LLUM DE LA VERITATCarolina Castro J.Crític d’art

“Com a Rousset,tocar fons li va fer comprendre que allí hi havia una veritat que exigia ser elucidada.I des de llavors no ha desistit en els seus intents. “Sylvere Lotringer

Els nostres pares ens ensenyen des de petits que cal dir la veritat, abans de res, en qualsevol circumstància la veritat serà la que ens permeti ser lliures. Hi ha veritats que són evidents davant dels nostres ulls, hi ha veritats com temples que de-fensarem fins a la mort, unes altres que anem descobrint amb el pas dels anys i algunes veritats ocultes, camuflades que necessiten ser tretes a la llum.

La humanitat ha fet avenços científics i tecnològics prou im-portants com per proporcionar-nos una qualitat de vida consi-derablement superior. Viure més i millor és el que hem buscat i es creu que en pocs anys l’expectativa de vida podrà superar els 100 anys. I malgrat aquests avenços, per què molts de nosaltres tenim la sensació d’estar passant per un dels pitjors moments de la humanitat? Persones dormint al carrer davant els aparadors de roba de luxe, grups enormes de desocupats, generacions de joves sense futur, guerres empreses sense saber qui és l’enemic, nens treballant jornades de 24/7 per a multinacionals, porcs infectats de malalties, tsunamis, volcans en erupció, terratrèmols, i millor deixar la llista a mig fer per no deprimir-nos perquè la veritat és de vegades aclaparant.

Les instal·lacions de Fernando Navarro Vejo són mirall d’aquesta realitat i ens recorda com solem evadir-la per viure en un altre temps o en una altra dimensió moral en la qual la veritat no ens incomodi. Però què succeeix quan allò que sempre vam defensar, les veritats com temples ens fan por, ens fan sentir temor? Quan realment temem pel nostre futur i creiem que és moment de canviar aquesta realitat fútil, llavors toquem fons i, com Rousset, comprenem que hi ha certes veritats que necessiten ser elucidades i que no podem deixar de lluitar per que així sigui.

Una tragèdia en clau poètica en què les obres oscil·len entre la por i l’èxtasi. “Sempervivum” és un crani humà de resina d’on brollen flors seques, en ell es posen la vida i la mort, un crani que no té res de saviesa ni d’erudició, una ossada de la qual emana vida, però una vida inerta i decorativa. Potser la mort, compresa sempre com una de les veritats més terribles, per moments deixa de ser-ho ja que el món s’ha tornat “Un lugar insostenible” i potser morir és una escapatòria possible. Fernando Navarro Vejo ens recita veritats a cau d’orella i ens les crida a la cara. El planeta terra naturalment sostenible, ho ha deixat de ser o hi està en perill, com assenyala en el títol de la seva exposició de 2009. Això que veiem al nostre voltant és la “Pesadilla de Gaia”, la Deessa, la Mare Terra d’on tot neix, que està tenint un d’aquests somnis que no deixen dormir, l’apunyalem amb la nostra inconsciència i la desvalorem amb el nostre egoisme, sense adonar-nos que els veritables secrets per a una vida millor els guarda ella entre els cabals dels seus rius, en la saviesa dels seus anys, en l’instint dels seus animals. A “Trece” veiem una constel·lació d’éssers vius que semblen surar en el mateix somni, giren en un remolí que els ha atrapat i que si hi ha sort els portarà de tornada al seu hàbitat, ara contaminat de deixalles tòxiques i gasos. Potser arribi un dia en què les màscares que Navarro Vejo dibuixa en els rostres dels humans que encara habiten al món, siguin necessàries també per als animals. “Colección de insectos” és un insectari on jeuen sense vida una papallona, una llagosta, un escarabat i d’altres, fabricats de PVC i etiquetats cadascun amb els noms dels productes més contaminants que emetem a l’atmosfera. Sembla que la natura no ens importa i per això pateix les conseqüències de la nostra inconsciència, lamentablement aquesta ha passat a tenir valor econòmic, sent ara objecte de desig d’un mercat que arrasa amb tot allò que li pugui donar beneficis.

“CREE” diu Fernando Navarro Vejo, traslladant-nos a l’abisme dels nostres dubtes i creences. Ens convida a creure en la nostra capacitat de revertir els errors comesos que han portat a l’univers a l’estat en què es troba. La seva obra és alhora una acusació i una oportunitat. En ella els animals semblen desorientats, embogits, les aus no poden moure les seves ales, estan suspeses en un vol a cap lloc, el llop no udola, encara que ho intenta i els gossos no acompanyen a cap amo. No obstant això, hi són sostenint la seva força davant l’home, mostrant-nos que són part de l’energia espiritual que sosté el planeta. Els animals guiats pel seu instint viuen en perfecta sincronia amb la natura i la seva consonància és la que ho manté tot en ordre. Però entre tantes veritats, una d’elles és que ja fa un temps la naturalesa ha deixat d’exercir la seva força sobre l’home com era costum, hem modificat la seva estructura, el clima, els aliments, fins i tot els propis animals, hem començat a escriure el guió d’una tragèdia en la qual el personatge principal som nosaltres mateixos.

Aquesta tragèdia no és una cosa qualsevol, en ella hi juguen tant els nostres assumptes més íntims com els de la societat que conformem i el planeta que habitem. Aquesta tragèdia vista amb els ulls de Fernando Navarro Vejo posseeix una dualitat i és que l’horror de la mort i de la catàstrofe està construït amb el do de la bellesa, és un ordre que representa un caos, un apocalipsi meravellós. No és fàcil trobar bellesa en la tragèdia, en els esquelets d’un Bosc cremat, en el cadàver d’un gos, en la silueta petrificada d’un Corb o en el Crani d’un humà, no passa desapercebuda la paraula SANGRE escrita a la paret. La dificultat està en la nostra ment, en els mecanismes que utilitzem per passar de l’angoixa al plaer, per camuflar les nostres accions inconscients de necessitats.

En aquest aspecte el material escollit per Fernando Nava-rro Vejo guarda també una crítica. El PVC és utilitzat en la fabricació de joguines, complements de cuina, publicitat, entre milers d’usos, és un material barat i comú que en aquest cas és transformat en un material noble i elegant. Es fon en les instal·lacions com un material més entre cadires de fusta, di-buixos sobre paper, branques d’arbres, globus, etc., tornant-se part de la dualitat del treball d’aquest artista en què allò comú combrega amb el sofisticat, el lleig es torna bell, el somni es fon amb la realitat i la veritat contraposada al nostre constant auto engany sorgeix com un raig de llum entre els núvols.L’esperança, diuen, és l’últim que es perd i les obres de Fernan-do Navarro Vejo neixen des del dolor que provoca adonar-se d’una tragèdia imminent i busquen que tots puguem sentir el mateix, perquè des del fons del nostre ésser siguem capaços d’estimar i no témer el món que habitem.

Page 6: Libro Fernando Navarro Vejo

10 11

UN LUGAR INSOSTENIBLESerie de dibujos / Tinta sobre papel reciclado / Medidas variables / 2009Observatorio del Arte, Arnuero, Cantabria

Page 7: Libro Fernando Navarro Vejo

12 13

UN LUGAR INSOSTENIBLESerie de dibujos / Tinta sobre papel reciclado / Medidas variables / 2009

Page 8: Libro Fernando Navarro Vejo

14 15

TRECE13 siluetas de pvc / 240 cm de diámetro / 2008Colección Norte de Arte Contemporáneo, Gobierno de Cantabria

Page 9: Libro Fernando Navarro Vejo

16 17

EL ABRAZOArbol arrancado y sillas de madera / Medidas variables / 2009Vista de la exposición “La Pesadilla de Gaia”MAS, Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria

LA PESADILLA DE GAIAMAS / Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria / 2009

Page 10: Libro Fernando Navarro Vejo

18 19

MIGRACIÓN22 piezas de pvc y vinilo / Instalación / 2009Vista de la exposición “La Pesadilla de Gaia”MAS, Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria

LA PESADILLA DE GAIAArriba: Dibujos de la serie “La pesadilla de Gaia” / Tinta sobre papelAbajo: Vista de la exposición “La pesadilla de Gaia”

Page 11: Libro Fernando Navarro Vejo

20 21

MIGRACIÓN22 piezas de pvc y vinilo / Instalación / 2009Vista de la exposición “La Pesadilla de Gaia”MAS, Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria

COLECCIÓN DE 9 INSECTOSPVC en cajas de madera etiquetadas con placas de cobre / Insectos: 11 x 11 cm aprox. Cajas: 25 x 25 cm / 2009Colección MAS / Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria

CRANEO (La pesadilla de Gaia)Tinta sobre papel / 50 x 50 cm / 2009

Page 12: Libro Fernando Navarro Vejo

22 23

DOS GALGOSTinta sobre papel / 174 x 140 cm / 2009

LA PESADILLA DE GAIAMixta sobre papel / 140 x 115 cm / 2009

Page 13: Libro Fernando Navarro Vejo

24 25

52.47Tinta y lejía sobre papel / 100 x 70 cm / 2009

S/T (Serie La pesadilla de Gaia)Tinta sobre papel / 50 x 70 cm / 2009

S/T (Serie La pesadilla de Gaia)Tinta sobre papel / 50 x 50 cm / 2009

Page 14: Libro Fernando Navarro Vejo

26 27

SKALLEPVC / 200 x 158 x 1,9 cm / 2009Colección Norte, Gobierno de Cantabria

Page 15: Libro Fernando Navarro Vejo

28 29

JUSTMAD 2010Arriba: Sempervivum / Calavera de resina y ramas secas / 2010Abajo: Vista de la exposición JustMad 2010 (Mitosis/Bellowing)

MITOSISPVC / 200 x 180 cm / 2009

Page 16: Libro Fernando Navarro Vejo

30 31

TOTENTANZDibujo a tinta tratado digitalmente / Impresión Lambda sobre dibond / 110 x 110 cm / 2009Colección Privada

Page 17: Libro Fernando Navarro Vejo

32 33

S/TInstalación / Sillas, ramas y vinilo / medidas variables / 2009Vista de la exposición “Young Pups” / Sala Naos / Autoridad Portuaria de Santander / 2009

CUERVOS Y RAMACuervos de pvc y tinta sobre papel recortado / Medidas variables / 2009

CASA Y PLUMATinta y collage sobre papel / 50 x 50 cm / 2009

Page 18: Libro Fernando Navarro Vejo

34 35

FOREST HOWLPVC / 102 x 105 cm / 2010

PICA SARDA Y TIGRE DE TASMANIALibro “El origen de las especies” triturado y pvc / 100 x 70 cm / 2010Libro “La evolución de las especies” triturado y pvc / 100 x 70 cm / 2010

Page 19: Libro Fernando Navarro Vejo

36 37

¡DEJA EN PAZ MI SOLEDAD!Andrea ElíasCuradora y artista visualDirectora del Museo de Bellas Artes de Salta, Argentina

“¡Deja en paz mi soledad! ¡Quita el pico de mi pecho y tu sombra del portal!”dijo el cuervo: “Nunca más”.Edgard Allan Poe

En la obra de Fernando Navarro Vejo existe una sensación de fatalidad inmanente, una melodía de oscuro augurio en la que emergen sus imágenes.

La relación hombre-naturaleza se manifiesta en sus instalacio-nes más tempranas las cuales actúan como metáforas visuales de un vínculo frustrado, imposible. No existe corporeidad en las piezas que el artista instala, parecen sombras proyecta-das que ya olvidaron su procedencia, a excepción de algunos objetos como árboles o cráneos que son aquí sólo despojos de naturaleza. Estas formas artificiales y naturales responden a un diseño en el cual su posibilidad de existencia está dada en la ausencia de color y de matices.

Un bestiario contemporáneo diseñado por el artista que instala en la sala en diálogo con textos y dibujos. De él emergen arquetipos como el árbol, que no sólo existe como tal sino también ramificado en hombres, palabras y animales. Árbol sin raíces visibles y sin embargo en contacto con el inframundo, de allí parece surgir todas sus ramificaciones posibles. El cuervo es el ave que sobrevuela su obra y parece impregnarla con su castigo mitológico de origen: su transformación de ave blanca en negra, destinada al mal presagio. En este caso el de una distopía casi romántica.

El color aparece en sus dibujos, y lo hace de forma irruptiva en la monocromía general de sus instalaciones, es el caso de La pesadilla de Gaia y Para eso habéis nacido. Estos funcionan también como recursos instalacionales con el mayor efecto plástico: manchas sangrantes que parecen exudar sus dibujos conviven con palabras a modo de sentencias: suicidio, futuro, asco, vacío…

Estas instalaciones exponen una imposibilidad con el mundo, una existencia trágica del hombre en relación con la naturaleza que el artista logra sintetizar en un lenguaje plástico en el que incorpora materiales que intensifican su discursos como el vinilo, el pvc, y las impresiones digitales.

En El amor necesita sangre esa imposibilidad parece dirigirse a las relaciones humanas. Aquí el color solo aparece evocado a través de la palabra sangre. Todo es sobriedad formal, que el artista contrapone a la apasionada afirmación que da nombre a su última instalación. La palabra cobra dimensión y entidad en ella como es el caso de Cree, un imperativo que parece impo-sible de acatar cuando todo en la obra de Navarro Vejo alude al fin: Hasta que la muerte nos separe, mi corazón pendiente de un hilo, tener siempre la muerte ante los ojos.

TEAMO establece un giro del artista sobre si mismo, y entonces su voz no sentencia ni persuade, declara. TEAMO se inscribe en una caja de luz y será la presencia o ausencia de esta la que determine no sólo la existencia sino el sentido de la frase. TEAMO permanece encendido mientras que en lo que podría entenderse como una disrupción, una falla en el mecanismo, aparece TE MO. La alternancia entre TEAMO Y TE MO parece describir dos caras de una misma moneda, una subjetividad aciaga que a la vez no se resigna.

La obra de Fernando Navarro Vejo materializa una visión del mundo en la cual la conciliación resulta imposible. No hay en ella matices sino una existencia fatalmente escindida en la cual el artista crea su propia imagen de la vida y la muerte.

Page 20: Libro Fernando Navarro Vejo

38 39

DEIXA EN PAU LA MEVA SOLITUD! Andrea ElíasCuradora i artista visualDirectora del Museu de Belles Arts de Salta, Argentina

“Deixa en pau la meva solitud! ¡Treu el pic del meu pit i la teva ombra del portal! “va dir el corb: “Mai més”.Edgard Allan Poe

En l’obra de Fernando Navarro Vejo hi ha una sensació de fatalitat immanent, una melodia de fosc auguri de la qual emergeixen les seves imatges.

La relació home-naturalesa es manifesta en les seves instal·lacions més primerenques, les quals actuen com a metàfores visuals d’un vincle frustrat, impossible. No hi ha corporeïtat en les peces que l’artista instal·la, semblen ombres projectades que ja van oblidar la seva procedència, a excepció d’alguns objectes com arbres o cranis que són aquí només des-pulles de naturalesa. Aquestes formes artificials i naturals res-ponen a un disseny en el qual la seva possibilitat d’existència està donada en l’absència de color i de matisos.Un bestiari contemporani dissenyat per l’artista que instal·la a la sala en diàleg amb textos i dibuixos. D’ell emergeixen arquetips com l’arbre, que no només existeix com a tal sinó també ramificat en homes, paraules i animals. Arbre sense arrels visibles i no obstant això en contacte amb l’inframón, des d’on semblen sorgir totes les seves ramificacions possibles. El corb és l’au que sobrevola la seva obra i sembla impregnar amb el seu càstig mitològic d’origen: la seva transformació d’au blanca a negra, destinada al mal presagi. En aquest cas el d’una distòpia gairebé romàntica.

El color apareix en els seus dibuixos, i ho fa de forma irruptiva en la monocromia general de les seves instal·lacions, és el cas de La pesadilla de Gaia i Para eso habéis nacido. Aquests funcionen també com a recursos instal·lacionals amb el major efecte plàstic: taques sagnants que semblen traspuar els seus dibuixos conviuen amb paraules a manera de sentències: suïcidi, futur, fàstic, buit ...

Aquestes instal·lacions exposen una impossibilitat amb el món, una existència tràgica de l’home en relació amb la natura que l’artista aconsegueix sintetitzar en un llenguatge plàstic en el que incorpora materials que intensifiquen el seu discurs com el vinil, el PVC, i les impressions digitals.

A El amor necesita sangre aquesta impossibilitat sembla dirigir-se a les relacions humanes. Aquí el color només apareix evocat a través de la paraula sang. Tot és sobrietat formal, que l’artista contraposa a l’apassionada afirmació que dóna nom a la seva última instal·lació. La paraula hi cobra dimensió i enti-tat, com és el cas de Cree, un imperatiu que sembla impossible d’acatar quan tot en l’obra de Navarro Vejo al·ludeix a la fi: Hasta que la muerte nos separe, mi corazón pendiente de un hilo, tener siempre la muerte ante los ojos.

TEAMO estableix un gir de l’artista sobre si mateix, i llavors la seva veu no sentencia ni persuadeix, declara. TEAMO s’inscriu en una caixa de llum i serà la seva presència o la seva la seva absència la que determini no només l’existència sinó el sentit de la frase. TEAMO roman encès mentre que en el que podria entendre’s com una disrupció, una falla en el mecanisme, apa-reix TE MO. L’alternança entre TEAMO I TE MO sembla descriure dues cares d’una mateixa moneda, una subjectivitat infausta que alhora no es resigna.

L’obra de Fernando Navarro Vejo materialitza una visió del món en la qual la conciliació resulta impossible. No hi ha en ella matisos sinó una existència fatalment escindida en la qual l’artista crea la seva pròpia imatge de la vida i la mort.

Page 21: Libro Fernando Navarro Vejo

40 41

“Leave my loneliness unbroken! Take thy beak from out my heart, and take thy form from off my door!”“Quoth the raven, `Nevermore.” Edgard Allan Poe

In Fernando Navarro Vejo’s work, There is a feeling of impen-ding doom, a melody of dark omens from which his images emerge.

The man-nature relationship manifests in his early installa-tions as visual metaphor of a broken, impossible link. There exist no physical forms in the artworks the artist installs; they look like cast shadows that forgot where they came from. The only exception would be some objects, such as trees or skulls that tare here only as nature remains.

These artificial and natural shapes are a response to a design which hits possibility is given by the absence of color and sha-de. A contemporary bestiary designed by the artist that settles in the exhibition hall in dialogue with texts and drawings. Archetypes like the tree emerge from this bestiary. Archetypes that not only exist as such but also ramified in human forms, words, animals. A tree without visible roots that, however, is in contact with the underworld from which all its possible ramifications emerge.

The raven is the bird that flies over Fernando Navarro Vejo’s artworks and it looks like the raven soaks it with its mythologi-cal punishment: its transformation from a white bird to a black one, destined to the bad omen. In this case, the raven becomes almost a romantic dystopia.

Color appears in his drawings in an irruptive way in the general monochrome of his installations. This is the case of “Gaia’s nightmare” and “That is what you were born for”. These also work as installation means for the greatest plastic effect: bleeding stains that seem to exude from his drawings with

words as mottoes: suicide, future, loath, void... These installa-tions exhibit its impossibility with the world, a tragic existence in relation with nature that the artists synthesizes in a plastic language in which he adds materials like vinyl, PVC and digital prints that intensify his speech.

In “El amor necesita sange” (Love needs blood) this impossi-bility appears to aim at human relationships. Here, color only appears as an evocation through the word blood. Everything is formal simplicity, that the artist counters with the passio-nate statement that gives name to his last installation. The word comes to dimension and entity as in “Cree” (Believe), an imperative that looks impossible to obey when all Navarro Vejo’s work makes reference to the end: “Hasta que la muerte nos separe” (Till death do us part), “Mi corazón pendiente de un hilo” (My heart hanging on a thread), “Tener la muerte siempre ante los ojos” (Having death always before of the eyes). “TEA-MO” is a turning point in the artist’s axis, and then his voice no longer sentences nor persuades: it states. TEAMO (I love you) is inscribed in a light box and the presence or absence of this light is what not only gives existence but also meaning to the sentence. TEAMO remains with the light on in which would be understood as a disruption, a breakdown in the mechanism. And then, TEMO (I fear) appears. The alternating between TEA-MO and TEMO looks like the description of heads and tail of the same coin, a fateful subjectivity that does not resign.

Fernando Navarro Vejo’s work materializes a vision of the world in which conciliation becomes impossible. There are no shades of meaning in it, just a fatally split existence in which the artist creates his own image of life and death.

LEAVE MY LONELINESSUNBROKEN! Andrea ElíasCurator and visual artistDirector of the Museum of Fine Arts in Salta, Argentina

Page 22: Libro Fernando Navarro Vejo

42 43

PARA ESO HABÉIS NACIDOVista de la exposiciónGalería Patricia Ready, Santiago de Chile / 2011

DerechaBLACK HANDSManos de latex y billetes / Medidas variables / 2011Galería Patricia Ready, Santiago de Chile / 2011

Page 23: Libro Fernando Navarro Vejo

44 45

FUTURETinta y collage sobre papel / 100 x 70 cm / 2011

PARA ESO HABÉIS NACIDOVista de la exposición “Para eso habéis nacido” / Galería Patricia Ready / Santiago de Chile / 2011

Page 24: Libro Fernando Navarro Vejo

46 47

SUICIDETinta y collage sobre papel / 100 x 70 cm / 2011

MORIR CONTIGOTinta y collage sobre papel / 100 x 70 cm / 2011

Page 25: Libro Fernando Navarro Vejo

48 49

VACÍOMixta sobre papel / 100 x 70 cm / 2011

MORIR CONTIGOTinta y collage sobre papel / 100 x 70 cm / 2011EL GRAN OXMOXDibujo / Impresión digital / 70 x 40 cm / 2011

Page 26: Libro Fernando Navarro Vejo

50 51

EPICENTROMano de latex y vinilo / Medidas variables / 2011Vista de la exposición “Para eso habéis nacido” / Galería Patricia Ready / Santiago de Chile / 2011

Page 27: Libro Fernando Navarro Vejo

52 53

EL AMOR NECESITA SANGREVista de la exposición / Galería Sicart / Vilafranca del Penedés, Barcelona / 2011

Page 28: Libro Fernando Navarro Vejo

54 55

EL AMOR NECESITA SANGREVista de la exposición / Galería Sicart / Vilafranca del Penedés, Barcelona / 2011

HEARTPvc / 100 x 160 cm / 2011

Page 29: Libro Fernando Navarro Vejo

56 57

HOPEDibujo a lápiz y quemaduras sobra la pared / Galería Sicart / Vilafranca del Penedés, Barcelona / 2011

Page 30: Libro Fernando Navarro Vejo

58 59

HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPAREInstalación / Cuerdas y soporte de madera / Medidas variables / 2011

Page 31: Libro Fernando Navarro Vejo

60 61

MI CORAZÓN PENDIENTE DE UN HILODibujo a lapiz enmarcado y dibujo a lápiz sobre la pared de la sala / Galería Sicart / Vilafranca del Penedés, Barcelona / 2011

Page 32: Libro Fernando Navarro Vejo

62 63

TENER SIEMPRE LA MUERTE ANTE LOS OJOSCalavera de PVC y vinilo / Medidas variables / 2011

Page 33: Libro Fernando Navarro Vejo

64 65

MI FIESTAGlobos negros y crano de perro / Medidas variables / Galería Sicart / Vilafranca del Penedés, Barcelona / 2011

Page 34: Libro Fernando Navarro Vejo

66 67

AMOR ARDIENTEDibujo y quemaduras sobre lienzo / 100 x 100 cm / 2012

HOPEDibujo sobre lienzo y luz de neón / 180 x 140 cm / 2012

Page 35: Libro Fernando Navarro Vejo

68 69

TEAMOCaja de luz y temporizador / 150 x 60 cm / 2012Vista de la exposición “JustMad 2012” / Madrid

Page 36: Libro Fernando Navarro Vejo

70 71

CURRICULUMFernando Navarro VejoNeix a / Nace en / Born in Galizano, Cantabria, 1977 Viu i treballa / Vive y trabaja / Lives and works in Santander, Cantabria

ESTUDIS / ESTUDIOS / STUDIES2007 > Licenciado en Bellas Artes. Universidad del País Vasco. Bilbao2001 > Técnico Superior en Gráfica Publicitaria1998 > Técnico Artefinalista Gráfico

EXPOSICIONS INDIVIDUALS / EXPOSICIONES INDIVIDUALES / SOLO EXHIBITIONS2012 > FOLLOW YOUR HEART. ArteSantander 2012. Galería Sicart.

Santander

2011 > EL AMOR NECESITA SANGRE. Galería Sicart. Vilafranca del Penedès, Barcelona

> PARA ESO HABÉIS NACIDO. Galería Patricia Ready. Santiago de Chile. Chile > 3MALETAS. Junto a Zaira Rasillo. Espacio Joven. Ayuntamiento de Santander. Cantabria

2010 > JUST MAD 2010. Feria de Arte Contemporáneo de Madrid. Galería Sicart. Madrid

2009 > LATITUD 41.22 N / LONGITUD 1.41 E. Galería Sicart. Barcelona > LA PESADILLA DE GAIA. MAS Museo de Arte Contemporáneo

de Santander. Cantabria > MEMÁTAME. Fernando Navarro Vejo y Zaira Rasillo. Galería

Colarte. Santander

2008 > ARTESANTANDER´08. XVII Feria Internacional de Arte Contem-poráneo. Santander

> ANIMALIDAD. Galería Zoom. Santander > FOCONORTE 2008. DESASTRE NATURAL. Mercado del Este.

Santander

2007 > UN LUGAR INSOSTENIBLE. Observatorio del Arte. Arnuero > DIOS ME GUÍE. Espacio de los Mundos. Bilbao / Vitoria

2005 > GETXO ARTE 2005. Salón de las Artes Emergentes. Getxo

2004 > GETXO ARTE 2004. Salón de las Artes Emergentes. Getxo

EXPOSICIONS COL·LECTIVES / EXPOSICIONES COLECTIVAS / GROUP EXHIBITIONS2012 > JUSTMAD 2012. Junto a Marta Espinach y Alejandra Alarcón.

Galería Sicart. Madrid > LO QUE QUEDA DEL DÍA A DÍA. Galería Sicart. Vilafranca del

Penedès. Barcelona

2011 > DIME QUE ME QUIERES AUNQUE SEA VERDAD. Galería Sicart. Barcelona

> MENOS ES MÁS. Desvelarte 2011. Juguetes rescatados para remirarlos. Santander

> ArteBA ´11. Feria de Arte Contemporáneo de Buenos Aires. Galería Sicart. Argentina

> MAS. Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander y Cantabria. Santander

> TEXT ART. Arte público para Santillana. Festival y Feria del libro. Santillana del Mar. Cantabria

> CÁNTABROS EN LA COLECCIÓN NORTE. Biblioteca Central de Cantabria. Santander

> ArtMadrid´11. Feria de Arte Contemporáneo de Madrid. Galería Sicart. Madrid

2010 > ArtBO. Feria Internacional de Arte de Bogotá. Galería Sicart. Colombia

> ESTAMPA. Feria Internacional de Arte Múltiple Contemporáneo. Galería Sicart. Madrid

> Ch.ACO. Chile Arte Contemporáneo. Galería Sicart. Chile > INTUICIONES. Colección de Arte Contemporáneo de Caja Canta-

bria. CASYC. Santander > ARTEBA´10. Feria de Arte Contemporáneo de Buenos Aires.

Galería Sicart. Argentina > SWAB. Feria Internacional de Arte Contemporáneo de Barcelo-

na. Galería Sicart. Barcelona > EL LIBRO, OBJETO DE CREACIÓN. La Vidriera. Maliaño, Cantabria > 7 PROPOSTES VIOLENTADES. Galería Sicart. Barcelona > CIRCA´10. Puerto Rico International Art Fair. Galería Sicart.

Puerto Rico

2009 > MAS / Museo de Arte Moderno y Contemporáno de Santander. Proyección de la obra “Inmerso” con motivo de la presentación

de la revista Trasdós 11. Santander > VILAFRANCA CONTEMPORÀNIA. DEL JO I ELS ALTRES. Galería

Sicart. Barcelona > ADQUISICIONES ARTESANTANDER ´09. Colección Norte de

Arte Contemporáneo del Gobierno de Cantabria. Casa de Cultura de Torrelavega. Cantabria

> ARTESANTANDER´09. XVII Feria Internacional de Arte Contem-poráneo. Galería Sicart. Santander

> SPAIN IS DIFERENT (País España). Desvelarte pincho y arte. MEMATAME. Santander. Cantabria

> YOUNG PUPS / ZONA ACTUAL. Sala Naos. Autoridad Portuaria de Santander. Cantabria

> ARTEBA´09. 18 Feria de Arte Contemporáneo de Buenos Aires. Galería Sicart. Argentina

> LAS EDADES DE LA MUJER. Colectivo Mematame. Zaira Rasillo y Fernando Navarro Vejo.

Colectiva de artes plásticas y poesía. Casas del Águila y la Parra. Santillana del Mar. Cantabria.

> FOCONORTE 2009. IN-DEPENDENCIAS. La Vidriera. Astillero. Cantabria

> BAHÍA COMÚN, CORRIENTES QUE NOS UNEN. Palacio de Exposiciones de Santander

2008 > BAHÍA COMÚN, CORRIENTES QUE NOS UNEN. Itinerante. Cantabria

> CASYC. Colección de Arte Contemporáneo Caja Cantabria. Santander > Colección Norte de Arte Contemporáneo del Gobierno de Can-

tabria. Casa de Cultura de Torrelavega

2006 > Santander Ciudad Imaginaria 251. Una de Rabas y Arrabales. Obra Social Caja Cantabria. (CASYC). Santander

2005 > EN COINCIDENCIA-IN COINCIDENZA. Sala de exposiciones de Barakaldo, Bizkaia

> PAISAJES EN EL TIEMPO-PAESAGGI NEL TEMPO. Sala de exposiciones de Sestao, Bizkaia

BEQUES I PREMIS / BECAS Y PREMIOS / GRANTS AND AWARDS2011 > TALLER / RESIDENCIA. Galería Sicart. Barcelona

2010 > BECA SANTANDEUROPA. Taller Juan López. Fundación Santander 2016. Cantabria

2007 > 3º Premio. II Certamen My Name is Esperanza. Santander

2006 > El Paisaje Antropomórico. Taller internacional con JAVIER PÉREZ Espacio AV, Blanca. Murcia. Beca. Espacio AV. Murcia > Constelaciones: espacios y relaciones. Taller de artes visuales con

EULALIA VALLDOSERA Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP). Santander.

2005 > 1º Premio de Pintura. XXVI Certamen Ayuntamiento de Villaes-cusa. Cantabria

> XXVIII Concurso Nacional Casimiro Sainz. Seleccionado. Cantabria

2004 > Beca. II Convivencia para Artistas “AZUL”. Pazo Emilia Pardo Bazán. Pontevedra. Galicia

2003 > 2º Premio pintura. Certamen Artes Plásticas Pancho Cossio 2003. Santander

> 1º Premio Certamen Arte Joven Cantabria 2003. Santander > XXV Concurso Nacional Casimiro Sainz. Seleccionado. Reinosa,

Cantabria

2002 > Taller de artes plásticas con DANIEL QUINTERO. Fundación Marcelino Botín. Santander

> XXIV Concurso Nacional CASIMIRO SAINZ. Seleccionado. Reinosa, Cantabria

2001 > 1º Premio. Certamen de Artes Plásticas Pancho Cossio 2001. Gobierno de Cantabria

> 2º Premio Certamen Arte Joven Cantabria 2001. Santander > Taller de artes plásticas con CHEMA COBO. Fundación Marcelino

Botín. Santander > Taller de artes plásticas con SANTIAGO SERRANO. Fundación

Marcelino Botín. Santander > Taller de artes plásticas con XAVIER UTRAY. Fundación Marcelino

Botín. Santander

2000 > 1º Premio de Dibujo. Certamen de Artes Plásticas Pancho Cossio > Mención de Honor. Certamen Arte Joven Cantabria 2000, El Corte Inglés. Santander

COL·LECCIONS / COLECCIONES / COLLECTIONS > Colección Arte al Límite, Chile > Colección Norte de Arte Contemporáneo. Gobierno de Cantabria > MAS / Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander

y Cantabria > Colección Caja Cantabria / CASYC > Observatorio del Arte. Ayuntamiento de Arnuero > Consejería de Juventud del Gobierno de Cantabria > El Corte Inglés > Pazo Emilia Pardo Bazán. Diputación de Pontevedra. Galicia > Ayuntamiento de Villaescusa. Cantabria > Colecciones privadas

Page 37: Libro Fernando Navarro Vejo

72

EDITAGalería Sicart

TEXTOSAndrea ElíasCuradora y artista visualDirectora del Museo de Bellas Artes de Salta, Argentina

Carolina Castro J.Crítica de arte

FOTOGRAFÍAFernando Navarro Vejo

CONCEPTO Y MAQUETACIÓNMutta estudiowww.mutta.es

DISEÑO GRÁFICOFernando Navarro Vejo

IMPRESIÓNGráficas Calima, S.A.

DEPÓSITO LEGALxxxxxxxxxx

ISBNxxxxxxxx

CATÁLOGO