Libro Drogas

7/25/2019 Libro Drogas

1/196

Drogues: prevenci i formes

dacci socioeducativa


2/196


3/196

Drogues: prevenci

i formes daccisocioeducativa

Toni Garn Jimnez

Sonia Fuertes Ledesma


4/196

Primera edici: Gener 2012

Toni Garn Jimnez, Sonia Fuertes Ledesma, del text.

Tots els drets reservats daquesta edici, FUOC, 2012Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona

Disseny coberta: Natlia SerranoImatge de coberta: IstockphotoRealitzaci editorial: Editorial UOC S.LDipsit legal: B-3.472-2012

Aquesta obra est subjecta a la llicencia Reconeixement - Compartir igual 3.0 Espanya de Creative Commons. Es pot modificar,

distribuir i comunicar pblicament, fins i tot amb un propsit comercial, sempre que sespecifiquin els autors i editors. La llicnciacompleta es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.ca


5/196

Autors

Toni Garn JimnezLlicenciat en Filologia i diplomat en Educaci Social. Postgrau deducaci social per la Universitat de Barcelona.Formador de formadors. Docent del Mster de drogodependncies de la UB i del Mster on-linede la Fundaci

Les Heures. Des de fa 25 anys dirigeix i supervisa diferents projectes datenci a drogodependents i persones enrisc dexclusi social (reducci del dany, centres ambulatoris, presons, comunitats teraputiques, pisos, projectesdinserci laboral, entre daltres). Supervisor i consultor dinstitucions, projectes i equips de treball. En lactualitats director de lrea dInserci i VIH-SIDA de la Fundaci Salut i Comunitat.

Sonia Fuertes LedesmaLlicenciada en Filosofia i diplomada en Educaci Social. Postgrau en Cincies Poltiques i de lAdministraci. Hadesenvolupat la seva trajectria professional en lmbit de lacci social amb drogodependents en diferents dispo-sitius dassistncia i inserci (comunitat teraputica, centre de dia, pisos de suport a la inserci i programes de re-ducci del dany) aix com en el medi penitenciari, tant en programes de carcter intrapenitenciari com en recursosde suport a la inserci en la comunitat. Actualment coordina diversos programes de lrea de VIH-SIDA i InserciSocial de la Fundaci Salut i Comunitat.


6/196


7/196

UOC 7 ndex

ndex

Captol I. Drogodependncies. Conceptes bsics ................................................... 11

Introducci ...................................................................................................................... 13

1. Actualitat i vigncia de les drogues .......................................................................... 15

2. Globalitzaci, incertesa i drogodependncies ......................................................... 15

2.1. Caracterstiques del present ............................................................................. 16

2.2. Capitalisme de ficci: alguns dels seus efectes ................................................ 17

2.3. La drogoaddicci en la societat actual ............................................................ 18

3. Conceptes bsics ........................................................................................................ 20

3.1. Definici de droga ............................................................................................ 21

3.2. Etimologia de droga ......................................................................................... 21

3.3. Definici de dependncia .................................................................................... 24

3.4. Classificaci de les drogues .............................................................................. 27

3.5. Abs ................................................................................................................... 32

3.6. Intoxicaci ........................................................................................................ 33

3.7. Tolerncia .......................................................................................................... 344. El llenguatge de les drogodependncies: s i argot ................................................. 35

4.1. Recopilaci de termes dargot vinculats a les drogues .................................... 36

Filmografia ...................................................................................................................... 40

Bibliografia ...................................................................................................................... 42

Resum .............................................................................................................................. 44

Captol II. Histria de les drogues a Espanya: la resposta assistencial ............. 45

Introducci ...................................................................................................................... 47

1. Histria de les drogues a Espanya. El consum de drogues a Espanya com a

problema ................................................................................................................48

1.1. Introducci ........................................................................................................ 48

1.2. Conceptualitzaci de les drogues com a problema ..................................... 48

1.3. El consum dherona. Etapes ............................................................................ 50

1.4. Dels anys noranta a avui .................................................................................. 50


8/196

UOC 8 Drogues: prevenci i formes dacci socioeducativa

2. Les respostes des de lAdministraci ......................................................................... 52

2.1. El Pla nacional sobre drogues .......................................................................... 52

2.2. Comissions de carcter poltic per a lestudi del problema ........................53

2.3. Plans autonmics .............................................................................................. 54

2.4. Plans locals ........................................................................................................ 56 2.5. Lnies de futur ................................................................................................... 57

3. La resposta assistencial .............................................................................................. 58

3.1. Definici de pla, programa, projecte i servei .................................................. 58

3.2. Etapes en la resposta assistencial ..................................................................... 59

3.3. La xarxa avui .................................................................................................... 60

3.4. A manera de tancament ...................................................................................82

Resum .............................................................................................................................. 84

Bibliografia ...................................................................................................................... 85

Pgines web consultades ................................................................................................. 88

Filmografia ...................................................................................................................... 89

Captol III. La instituci penitenciria i les drogodependncies........................ 91

Introducci ...................................................................................................................... 94

1. La instituci penitenciria ........................................................................................ 96

1.1. El panptic i altres experincies reformadores ............................................... 96

1.2. La instituci total .............................................................................................. 98

2. Presons a Espanya. Una aproximaci ....................................................................... 99

2.1. Marc legislatiu ................................................................................................... 99

2.2. Espanya versus Europa. Algunes dades .......................................................... 103

2.3. Principis de la intervenci penitenciria ...................................................... 103

3. El perfil del drogodependent en la instituci penitenciria ................................. 104

3.1. Consideracions sobre el perfil ........................................................................ 104 3.2. Els lmits de lacci educativa ........................................................................ 107

3.3. Perfil de la poblaci amb drogodependncies en els centres penitenciaris ... 108

4. Els programes dactuaci amb drogodependents en lmbit penitenciari

a Catalunya ..............................................................................................................110

4.1. Programes motivacionals ............................................................................... 111

4.2. Programes intensius ........................................................................................ 111

4.3. Programes de reducci de danys .................................................................... 112

4.4. Les instncies i els professionals de la instituci penitenciria ................... 113

5. Lactuaci de les organitzacions no governamentals (ONG) en lmbit

penitenciari ................................................................................................................115


9/196

UOC 9 ndex

6. Com es fa una intervenci de drogues a la pres? Algunes qestions prvies ..... 115

6.1. Recomanacions per a lactuaci amb drogodependents en lmbit

penitenciari ..................................................................................................... 116

7. Inserci social en lmbit penitenciari ..................................................................... 119

Resum ............................................................................................................................ 122

Bibliografia .................................................................................................................... 123

Pgines web consultades ............................................................................................... 125

Captol IV. Leducaci social en el camp de les drogodependncies ................ 127

Introducci .................................................................................................................... 129

1. Teoria institucional ................................................................................................. 130

1.1. Qu entenem per instituci ............................................................................ 130

1.2. Incorporar-se a una instituci ........................................................................ 130

1.3. Poltica de lorganitzaci ................................................................................132

2. Treball en equip ....................................................................................................... 132

2.1. Qu s un equip .............................................................................................. 134

2.2. Lequip interdisciplinari .................................................................................135

2.3. Avantatges del treball en equip ...................................................................... 136 2.4. Lideratge i rols en lequip ............................................................................... 136

2.4.1 Concepte de rol ...................................................................................... 136

2.4.2. Lideratge ................................................................................................ 137

2.5. Algunes dificultats habituals en el treball amb lequip ................................ 142

2.6. Eines per al treball en equip ........................................................................... 145

2.6.1. Situar lencrrec davant la tasca .......................................................... 145

2.6.2. Establiment de funcions i assignaci de responsabilitats. .................. 145

2.6.3. Socialitzar la informaci ...................................................................... 145

2.6.4. Obertura de diversos espais per a la formaci i la trobada ................. 145

3. Funci de leducador social en lmbit de les drogodependncies ....................... 148 3.1. La incorporaci de la figura de leducador en lmbit ................................. 148

3.2. Funcions dels diferents professionals en lmbit .......................................... 151

3.2.1. Metge ..................................................................................................... 151

3.2.2. Psiquiatre ............................................................................................... 151

3.2.3. Diplomat universitari dinfermeria (DUE) .......................................... 152

3.2.4. Psicleg/loga ....................................................................................... 152

3.2.5. Treballador/a social. ............................................................................. 152

3.2.6. Administratiu/iva ................................................................................. 153

3.3. Funcions de leducador/a social ..................................................................... 153


10/196


4. Una proposta des de leducaci social .................................................................... 154

4.1. Enquadrament epistemolgic ........................................................................ 155

4.2. La noci de paradigma ................................................................................... 156

4.3. Lempremta positivista en lmbit de les drogodependncies ...................... 159

4.3.1. El pensament positivista ...................................................................... 159 4.3.2. La mirada positivista en lmbit .......................................................... 160

4.3.3. Educaci social en drogodependncies ............................................... 165

4.4. Els reptes .......................................................................................................... 168

Resum ............................................................................................................................. 169

Bibliografa general ....................................................................................................... 170


11/196

UOC 11 Drogodependncies. Conceptes bsics

Captol I

Drogodependncies. Conceptes bsics

Toni Garn Jimnez


12/196


ndex

Introducci ............................................................................................................................13

1. Actualitat i vigncia de les drogues .................................................................................152. Globalitzaci, incertesa i drogodependncies ................................................................15 2.1. Caracterstiques del present ...................................................................................16 2.2. Capitalisme de ficci: alguns dels seus efectes .......................................................17 2.3. La drogoaddicci en la societat actual ...................................................................183. Conceptes bsics .............................................................................................................20 3.1. Definici de droga ..................................................................................................21 3.2. Etimologia de droga ...............................................................................................21 3.3. Definici de dependncia.........................................................................................24

3.4. Classificaci de les drogues ....................................................................................27 3.4.1. Drogues depressores del sistema nervis central .........................................30 3.4.2. Drogues estimulants del sistema nervis central .........................................31 3.4.3. Drogues psicomimtiques i psicodliques ...................................................32 3.5. Abs ........................................................................................................................32 3.6. Intoxicaci .............................................................................................................33 3.7. Tolerncia ...............................................................................................................34 3.7.1. Tolerncia fsica ............................................................................................35 3.7.2. Tolerncia psicolgica ..................................................................................35 3.7.3. Tolerncia funcional ....................................................................................35

3.7.4. Tolerncia creuada .......................................................................................354. El llenguatge de les drogodependncies: s i argot ........................................................35 4.1. Recopilaci de termes dargot vinculats a les drogues ...........................................36

Filmografia ............................................................................................................................38

Bibliografia ............................................................................................................................42

Resum ....................................................................................................................................44


13/196


Introducci

La trobada amb futurs professionals de leducaci social sempre mha resultat estimulantpel que representa dinterrogant i descobriment compartit. En aquest cas, a ms, es tracta

duna trobada en un format no presencial que alhora implica un altre repte: comunicar-nosa travs de la interfcie del campus.

Aquesta situaci em trasllada a principis dels anys vuitanta, quan em vaig enfrontar a unasituaci similar. En aquell cas el nouvingut a la professi era qui escriu aix i, en honor a laveritat, he de dir que ning no em va poder explicar amb precisi en qu havia de consistirla meva tasca, atesa la falta de centres especfics de formaci deducadors en lpoca i la difi-cultat per trobar educadors amb formaci en lmbit de les drogodependncies. Era freqentque la plaa deducador estigus ocupada per metges, psiclegs o assistents socials, entrealtres. La funci consistia en una mena de calaix de sastre, de lloc que podia ser ocupat

per qualsevol que disposs dun mnim de sentit com per que, bviament, no gaudia dunreconeixement estable, ja que tothom el considerava un espai de trnsit des del qual accedir,en el futur, a lexercici de la seva formaci especfica.

Certament, hi havia poques possibilitats de partir duna cartografia que orients les ac-cions i ofers suport per al desenvolupament rigors de la funci educativa. Paradoxalment,enfrontar-se a aquest buit, a aquesta absncia de formalitzaci, de referents mnims, encaraque representava una dificultat inicial va permetre estar en la posici del que queda perfer, per pensar, per definir, en definitiva per inventar. I aix, el que en principi, en aquellestrobades inicials amb la meva professi cristallitzava en una sensaci de vertigen, va acabarderivant en un mtode generador de saber.

Un mtode que deriva en ubicaci i s des daquest lloc des don es desplegaran elscontinguts que sofereixen als lectors, als futurs educadors, que tamb llegeixen, que handaprendre a llegir. La idea s sostenir des del text una posici dignorncia que ofereixiespai al subjecte que existeix en cadascun de vosaltres i permeti la interrogaci dels vostresinteressos, inquietuds, dubtes i fonamentalment perqu emergeixi el desig particular, per talde poder articular-lo posteriorment amb el fet social des de lexercici professional. Dit dunaaltra manera, en aquesta trobada amb futurs professionals tractarem en primera instncia deconduir el procs per mai el subjecte.

Potser a partir daquesta trobada tot i que aix ning ho sap amb certesa sestableixiun vincle que possibiliti la formulaci dinterrogants i llavors us podr explicar alguna cosa

sobre els vertiginosos canvis que han incidit en lmbit professional de les drogodependn-cies. Tamb dels seus conceptes bsics, de la profusi de terminologies i llenguatges que elconfiguren, de la multiplicitat de smptomes que apareixen en el fet social en relaci amblmbit, de les produccions cientfiques que ens incumbeixen des de les diferents disciplines,de la importncia de comprendre la lgica subjacent en matria daddiccions, dobservarlescolament continu de les formulacions teriques i, en definitiva, qu cal fer amb tot aixper triar un posicionament tic davant la tasca que faciliti la integraci del que es descriuren les pgines segents, no des duna posici merament acadmica i enciclopdica, sin desduna actitud valenta que permeti integrar el saber a partir de lexperincia i la reflexi.

Potser llavors el lector daquestes lnies voldr saber una mica ms sobre aquest mbitapassionant que ens retorna preguntes sobre qu porta els subjectes al consum de drogues,


14/196


per qu algunes modalitats daquestes prctiques poden ser mortferes?, qu s el que se sa-tisf en la producci de dany respecte a un mateix?, qu passa en les institucions habilitadesper al tractament de les addiccions i quines sn les contradiccions a qu senfronta un sub-jecte que apunta que vol deixar de prendre substncies i, paradoxalment, ho continua fent?

I, seguint aquest mateix fil: qu us ha portat a triar aquesta assignatura?Potser llavors voldreu saber alguna cosa ms sobre per qu no hi ha conceptes establerts

de manera categrica en aquesta parcella destudi. Sembla que el desconeixement daquestesqestions, juntament amb altres, afavoreix que alguns professionals sacabin cremant enlexercici de la seva praxi professional. Ara b, sobre aquest tema diria que sovint el quedesgasta el professional s el fet de no disposar delements tcnics i tics que afavoreixin lareactualitzaci del seu saber com a professional, per tal de poder mantenir el seu desig enrelaci amb la tasca i, abans de res, que no desisteixi en el seu afany dexercir com a educa-dor. A ms, les institucions han de preservar els seus professionals i dotar-se de recursos perfer de la transmissi i de lexercici de la responsabilitat el pilar sobre el qual fonamentar lesseves actuacions.

Potser llavors, i arribat a aquest punt, el lector, voldr saber com em sento com a educadordesprs de tants anys dexercici professional. La resposta seria que no he millorat tant comper arribar a ser-ho ni he empitjorat tant com per arribar a creure-mho. Benvinguts al captol.


15/196


1. Actualitat i vigncia de les drogues

Les drogodependncies han estat durant els ltims 30 anys una de les temtiques quede manera ms evident i massiva han expressat el malestar social. En el transcurs del temps

han anat cristallitzant altres modalitats que shan anat superposant, com per exemple: laviolncia de gnere, la intervenci en presons, la ludopatia, laguditzaci del nombre deproblemtiques referides a la salut mental, lexclusi social que, per diferents raons, ha anatampliant el permetre dafectats, entre altres. Per durant dues dcades especialment (de1978 a 1998) van ser el smptoma al qual ms joves i adults de qualsevol edat i condici esvan adscriure per evidenciar un crit que finalment va resultar mut i que, en el seu recorregut,va representar la mort i malaltia per a molts dells.

Aquesta tendncia es va accentuar quan el consum de drogues per via parenteral es vaassociar a determinades prctiques de risc, sobretot les derivades de lintercanvi de xeringuesinfectades, que van portar com a conseqncia laparici dels primers casos de SIDA. En totcas i, encara que no sempre, el consum de drogues apareix de manera transversal en un altretipus de problemtiques. Aix, veiem amb freqncia que la violncia contra les dones tuna estreta relaci amb el consum dalcohol, o de cocana, o de totes dues substncies alho-ra. De la mateixa manera lingrs de persones a les institucions penitenciries, en un elevatpercentatge, t relaci amb el trfic i el consum de drogues, i amb altres activitats que estanassociades a lunivers de les drogues.

En aquest sentit, podem afirmar que cada poca i cada cultura han produt una manera de-terminada dusar i consumir drogues. El consum dalgunes daquestes drogues s millenari,mentre que altres, com alguns tipus de metamfetamina, es van actualitzant contnuament

mitjanant variacions introdudes en la seva estructura qumica; per tant, la seva existncias molt ms recent. En tot cas, estem parlant dunes prctiques que, en molts casos, podengenerar problemes en diferents esferes: familiar, personal, de salut pblica, judicial

En el temps, i degut en gran manera al procs de globalitzaci en qu estem immersos, elmercat de substncies estupefaents ha expandit les seves xarxes grcies al major intercanvientre pasos i continents. Aix, juntament amb el canvi de valors i la manifesta ruptura idissoluci dels vincles socials en les societats occidentals, fa que leducaci social apareguicom una de les ms evidents possibilitats dactuaci davant el manifest desordre reguladordels intercanvis socials del present.

Contrriament al que pugui semblar, sn les drogues legals les que generen un ndex ms

elevat de trastorns de tot tipus i, alhora, les que sn consumides de manera ms intensiva.Lalcohol i el tabac apareixen les primeres de la llista, per a continuaci les illegals (hero-na, cocana, drogues de sntesi, marihuana, inhalants) contribueixen igualment a esborrarcom a subjectes nombrosos consumidors daquestes substncies.

2. Globalitzaci, incertesa i drogodependncies

Treballar des de leducaci social amb drogodependents implica necessriament disposardelements que permetin llegir signes ms enll de lmbit. Cal posar-ho en relaci amb el fet


16/196


econmic, amb les poltiques socials i amb els esdeveniments del present per tal de no par-cialitzar en excs la nostra mirada i aix prevenir reduccionismes que incideixin en laspecteprofessional i per extensi en la qualitat de loferta professional que oferim. s per aix quedescriurem, sense nim de ser exhaustius, algunes caracterstiques del moment actual.

2.1. Caracterstiques del present

Un terme que ho illustra amb precisi s incertesa. Incertesa fa esment a la manca de cer-tesa o de seguretat. Inquietud causada per una situaci en qu no es coneix completamentla probabilitat que tingui lloc un determinat esdeveniment. O, tamb, falta de coneixementsegur i clar respecte del desenlla o de conseqncies futures dalguna acci. La incertesaimplica quantificar fets mitjanant estimacions per reduir riscos futurs.

Potser la incertesa ens pot servir com a marc de referncia en la mesura que s un mbitmancat de certeses i ple encara de contradiccions i de preguntes, com les diferents realitatsque vivim avui, com a persones, com a ciutadans i com a professionals. Doncs, no ens tro-bem potser installats gaireb de manera permanent en una incgnita, en unesdevenir que no sabem cap a on ens condueix?Per primera vegada en la histria mo-derna, es fa difcil predir qu ens espera; els canvis sn radicals, el temps en qu esdevenenels canvis s fuga i sovint no ens permet adequar-nos a una nova situaci quan ja esdevuna altra que se superposa a lanterior.

Hi ha incertesa en la poltica, en leconomia, en leducaci, en el curs que prendr la de-

mografia a escala planetria, en la migraci i els seus efectes, en el canvi climtic, i tamb res-pecte de les modalitats del consum de drogues i les borses de ciutadans exclosos de les xarxessocials normalitzades. Hi ha incertesa, en definitiva, en les nostres vides i probablement node manera conjuntural, sin que lestructura t laspecte destablir-se de manera permanent.Sofrim una certa desorientaci, davant la qual sovint i de manera natural sentim temor.

A ttol dexemple esmento una notcia que de segur que recordeu. s la que fa referncia alassassinat que va tenir lloc a Roquetas de Mar, al barri anomenat Las Doscientas Viviendas,a la provncia dAlmeria. A conseqncia daquest assassinat es van produir algunes revoltesentre els seus habitants, que van provocar disturbis i conflictes que van requerir la presnciamassiva de les forces de seguretat de lEstat. El que ms em va cridar latenci s que el cens

de persones que viuen en aquest lloc s dunes quaranta mil, de les quals prop de trenta milho fan en condici de sense papers, en la seva majoria dorigen subsahari. Sense treball enmolts casos, sense equipaments sociosanitaris, escolars, sense amb prou feines presncia po-licial, i on el consum i trfic de drogues s habitual.

No s vosaltres, per a mi em va generar una profunda inquietud observar, al margedaltres consideracions, que el que apareixia era un territori, un espai social literalment almarge de la llei i dinstitucions de lEstat. Conv precisar que no em refereixo a un aspectede legislaci particular, sin a la Llei simblica, aquella que, en fer lmit, permet la regu-laci dels conflictes socials, i sense la qual els escenaris de convivncia esdevenen espaisdintercanvi catics. Em vaig preguntar: Quants altres llocs similars podien estar ja consti-tuts o en formaci a les societats occidentals?


17/196


Per raons professionals i de coneixement de camp tinc lexperincia de conixer algunsdaquests llocs de manera directa. Puc esmentar el poblat de Las Barranquillas, Caada Real,Valdemingmez a Madrid, Las Caas a la ciutat de Valncia, el que era Can Tunis a la ciutatde Barcelona, entre altres. Espais on lexclusi, la prostituci, el trfic i el consum de drogues

aconsegueixen cotes i dimensions difcilment imaginables fa tan sols uns quants anys.s un dels efectes de la globalitzaci. El que fa algun temps visualitzvem en pellcules i

documentals en ciutats dels Estats Units, de lAmrica llatina o del lluny orient ara ho te-nim a casa nostra. s un fenomen de carcter global. Us explico tot aix per definir el marcgeneral, que entenc que no hem de perdre de vista, ja que, tot i que tractem duns mbitsms parcials, tots els elements assenyalats tenen, segons el meu parer, una estreta relaciamb el que haurem de sotmetre a discussi en el captol. Tamb hi ha la intenci devitar quelarbre no ens deixi veure el bosc i, com que la realitat social contempornia sens presentaplena dincgnites, sembla oport, com us deia, pensar les drogodependncies i leducacisocial no de manera fragmentada.

En aquest horitz la incertesa tamb genera perplexitat, i aquesta es configura com unsentiment actual, ben actual. No procedeix del nostre desconeixement, sin de la mateixaindeterminaci de la realitat social contempornia. Tot s velocitat, rapidesa, evanscencia,tamb en les institucions que treballen amb drogodependents. Els espais professionals estanmenys unificats simblicament que en el passat i la conseqncia s que els espais on pensarlactuaci professional sn heterogenis, fragmentaris. Per, amb tot, cal habilitar espais pera la reflexi que puguin generar confiana en els professionals, ja que una instituci queno saplica en aquesta tasca, noms hi trobar dispersi i conflicte estril, no productiu. Elprofessional trobar ocupaci en el lloc on pugui constituir-se pensant amb altres. s una

aposta per a establir espais de confiana, de vincle davant la incertesa que, segurament, havingut per quedar-shi. Per tant, cal establir aquests llocs i, davant la indetermina-ci que estableix el present, no desistir, ni cedir en el nostre desig. En fi, no ssi aix s possible, el que s que crec s que s necessari.

2.2. Capitalisme de ficci: alguns dels seus efectes

Vivim en el que sha anomena un capitalisme de ficci, o globalitzaci dels mercats finan-

cers, o b modernitat lquida. En tot cas, el que caracteritza les nostres societats s lavidesapel consum (un dels seus mxims exponents s el drogodependent) de tot tipus dobjecte.Treballem i consumim ms que mai. La nostra renda per cpita s notablement superior ala de generacions precedents, per els ndexs de felicitat i les depressions shan multiplicatper deu (Putnam, 2002). En el llibre, i tal com indiquen altres socilegs (Seligman, 2003), laconclusi a qu sarriba s que els diners no es correlacionen amb la felicitat, ni amb ledat,la intelligncia o les religions i s amb la qualitat de les relacions que se sostenen.

Ara b, lescenari en qu vivim i que tan b illustra la pellcula Crashindueix, com diemabans, al temor, a laparici de la por davant la presncia de laltre social. La conseqnciageneralment s la prdua de les relacions de qualitat i la fractura, el trencament dels vinclessocials, del contracte social. Aix genera lanomenat incivisme, que a lextrem pot arribar a


18/196


derivar en situacions com les viscudes a Frana aquests ltims anys, que sn gaireb revolteso revolucions urbanes.

Per seguim desgranant elements que ens permetin connectar amb la nostra realitat msimmediata. Observem com el vincle es destrueix de manera continuada i insta a la descon-

fiana per part de la ciutadania. Heu observat laltssim nombre de cmeres de seguretatinstallades als nostres carrers que amb el seu ull permanent ens sotmeten a una mirada con-tinuada? I els supermercats i comeros amb detectors dalarmes o les continuades infraccionsde trnsit que es produeixen?Qu ens passa?

Probablement que el fet social sens presenta com un univers no estable, sense reglesfixes, sense senyals als quals remetres per trobar una orientaci possible. Un dels efectes sel que ens installa en la incertesa quant al devenir. Vivim un moment histric complex quees caracteritza per la velocitat amb qu sinstauren les formes de construcci social, i on elsprocessos econmics i del mercat global canvien ms rpidament que la possibilitat dels sub-jectes dacompanyar-los. Com expressen Fitoussi i Rosanvallon (1997), aix ens porta a unaprofunda mutacin de las relaciones entre lo individual y lo colectivo. Durante mucho tiempo, la

referencia a lo colectivo fue un medio fundamental de satisfaccin de las necesidades individuales.

Exemple

Aquest aspecte levidenciem en multitud de situacions referides a la prctica professionalen lacci amb drogodependents. Fins fa poc, el treball en grup, la cohesi daquest en elsserveis i les institucions, apareixia com a metodologia hegemnica en el tractament deles addiccions. Avui, en confrontar-se amb el mirall social que representa la societat de lainformaci, aquesta proposta cau en gran manera i cada vegada ms apunta cap al treball

individualitzat. Se hace ms evidente que el porvenir de los individuos aparece menosligado a un destino comn, la individualizacin se acrecienta, el yo aparece radicalizadoy se impone en todos los dominios de la experiencia cotidiana, en la familia, en la escue-la, en el trabajo (Fitoussi i Rosanvallon, 1997).

En lactualitat, el futur dels individus apareix menys lligat a un dest com, i lindividualismesaccentua fins al punt que el fet social apareix fracturat arreu. Els vincles es difuminen i do-nen lloc a desencontres continuats que cristallitzen en fenmens com els de la dualitat me-tropolitana i en qu el aspecto nuevo es que los procesos de exclusin social se manifiestanen las ciudades de casi todos los pases, siendo as que en los distintos espacios del mismo

sistema, existen, sin articularse y a veces sin verse, las funciones ms revalorizadas y las msdegradadas (Borja i Castells, 1998).

2.3. La drogoaddicci en la societat actual

Les qestions descrites radicalitzen les identitats, que daquesta manera veuen incremen-tada la dificultat per compartir-les. El recel, el temor, la desconfiana sinstaura de maneragradual, perqu el fet social sens presenta com un univers no estable, sense regles fixes, amb

referncies escasses, en una mena descolament continuat que genera, com deia, incertesa.


19/196


Exemple

En aquest context, els individus assimilen igualment aquests temors. La resposta davantaix en realitat s molt humana: una de les sortides davant aquesta por s camuflar-la en

forma de fortalesa, i la seva expressi ms habitual s la violncia. Aix, moltes vegades elque pot caracteritzar la seva actuaci en els casos ms extrems no sn ja los atentados alos bienes (robos) sino las patologas del vnculo social (incivilidad, violencia, problem-tica familiar) y en donde en muchos de estos actos el beneficio no es tanto el econmi-co, como el beneficio identitario. (Fitoussi i Rosanvallon, 1997).

Aquesta pot ser una de les raons que expliquin lelevat consum present de cocana idaltres substncies psicoestimulants en les diferents capes socials, ja que s la droga que re-presenta, que simbolitza lestatus de fora, en contraposici a lherona, ms orientada a unaidea devasi en el consum per part dels drogodependents.

En tot cas, convertir-se en drogodependent implica reconixer-se en una identitat, enun lloc. s cert que amb severes contraprestacions (malaltia, pres, conflictes relacio-nals), per s una cosa tangible, real, el ms real que el subjecte coneix i, per tant,la identificaci se sost en una lgica que apunta a val ms boig conegut que savi perconixer.

I, la veritat, s que es continuen consumint drogues. Segons lInforme anual 2010 delObservatori Europeu de Drogues i Toxicomanies,Espanya i el Regne Unit sn els pasos onel consum de cocana s ms elevat, mentre que el consum de cnnabis i els seus deri-

vats sembla que sha estabilitzat o que t una tendncia a la baixa. Aquesta afirmaci,per, varia notablement en funci de cadascun dels pasos. Passa el mateix amb el consumdamfetamines i xtasi. No obstant aix, linforme alerta de lincrement sense precedentsde nous compostos sinttics. Aquests se solen comercialitzar per Internet com a legals (devegades no estan tipificats com a drogues, ja que al legislador no li dna temps des quesn creats modificant-ne lestructura qumica i, per tant, no estan establerts en cap llista), iestan pensats, pel que fa a lelaboraci i la comercialitzaci, per eludir els controls establertsa aquest efecte.

Del conjunt de poblaci de la Uni Europea aproximadament reben tractament un mili

de persones i els opiacis sn la principal droga consumida per la majoria dusuaris que ini-cien tractament. Afortunadament, som lluny dels estralls que leclosi del consum dheronava causar el darrer quart del segle passat. En limaginari social actual no sen privilegia lscom llavors, en qu se li assignava un fort component contracultural i doposici al siste-ma. En lactualitat hi ha una certa estabilitzaci a la baixa i el que s que s una molt bonanotcia s que algunes de les estratgies dintervenci organitzades en aquest moment hananat oferint resultats que han afavorit la inserci social dels subjectes i, en primera instncia,han contribut a salvar moltes vides. s el cas dels programes de reducci del dany.

Daltra banda, hi ha evidncies que, per exemple, el tractament de substituci dopiacis(metadona), quan es combina amb actuacions de carcter psicosocial, es converteix en una

de les opcions ms eficaces per als consumidors. Redueixen el consum en general de tot tipus


20/196


de drogues, disminueixen els esdeveniments delictius, les conductes de risc i la transmissidel VIH per intercanvi de xeringues. Igualment disminueixen les sobredosis, la mortalitatglobal i presenten un millor grau dadhesi al tractament.

Que lluny queda el temps en qu, fins i tot, es van fer manifestacions i actes de protesta

davant lAjuntament de Barcelona quan es va donar a conixer que, parallelament als pro-grames lliures de drogues, es podria subministrar metadona de manera controlada als usuarisdherona. Els professionals i les entitats considervem, no sense alguna ra, que llavors lainversi aniria destinada, sobretot, a aquest tipus de programes.

La veritat s que lexperincia demostra que sn estratgies complementries, perqu per-met oferir un ventall de possibilitats ms ampli a cadascun dels subjectes en funci de la sevasituaci i del seu cicle evolutiu. Un dels grans assoliments daquesta modalitat dactuaci rauen el fet que va possibilitar la incorporaci als diferents programes a usuaris de drogues que,sense aquesta opci, no arribaven als serveis llavors definits, bsicament, com a lliures dedrogues, o no shi podien mantenir.

Aquest s un exemple de la necessitat que, com a professionals i entitats que treballen enaquest mbit, tenim dactuar amb flexibilitat i capacitat dadaptaci. Tamb podem dir, perillustrar el que hem dit en els pargrafs anteriors, que fins fa molt poc les administracionsatenien amb serveis i infraestructures fixes els drogodependents amb un grau dexclusi so-cial ms alt en els poblats o agrupacions urbanes on sinstallaven. Per el grau de mobilitatdels usuaris de drogues, que varia en funci de la ubicaci dels punts de venda, de la pressipolicial, ha fet, entre altres raons, que en gran manera les unitats datenci siguin mbils enaquests casos. Aix, els serveis es desplacen en forma dunitats mbils (vehicles habilitats iequips professionals) als llocs de nou trfic i consum de substncies.

Podrem continuar parlant dels efectes de la globalitzaci, per excediria lobjectiudaquesta participaci; tanmateix, fenmens com la violncia, lestrs, la pressa subjectiva,la noci del temps, la capacitat daccs, les modalitats didentificaci i les defenses que cons-trum davant aquestes incerteses que vivim b poden quedar per a trobades futures. La pre-tensi en aquest punt s pensar el nostre present articulant la nostra actuaci professionalen matria de drogues amb els mbits econmic i poltic, i amb els models dintervenci quees poden en joc per tal de no parcializar excessivament la nostra mirada i evitar en la mesuraque es pugui els reduccionismes.

3. Conceptes bsics

En aquest apartat donarem compte dalgun dels termes ms freqentment utilitzats enlmbit professional de les drogodependncies. Podem dir que sn els clssics, influts daltrabanda de la tradici que el discurs mdic ha impregnat al llarg del temps. No obstant aix,ho farem afegint reflexions i aportacions prpies de lactuaci educativa. Per, per sortir-senen aquest camp cal conixer-lo.


21/196


3.1. Definici de droga

Molt temps enrere, abans dels intents moderns de definici cientfica i terminolgica, elque avui coneixem per droga era elphrmakongrec: substncia que inclou el remei

i la malaltia. Si seguim Paracels, quan ens diu que noms la dosi fa dalguna cosa unver, tindrem una asserci que no s dir si s cientfica per de segur que s que s tica. Tla virtut dintroduir el mats, s a dir, no es tracta de blanc o negre, de si s bo o s dolent demanera radical, sin que apunta a un relativisme que pensem que s positiu per situar-se enlmbit. Al llarg del temps sha pontificat en excs, especialment en els primers temps de laimplementaci de les xarxes datenci en drogodependncies.

Hi va haver un moment en qu el missatge ms atribolat i desorientat en alguns sectors delmbit professional portava a considerar que les drogues eren dolentes, dolentssimes i que,per tant, el ms convenient era eradicar-les. Aix era independent de ledat, del context, delritual, de la cultura; en fi, calia acabar amb les drogues i la seva ingesta i, per tant, ning noquedava excls dhaver de seguir la croada sota pena de ser, si no excomunicat, s marcat perdisciplinant i lleuger de criteri.

Per illustrar el que acabo de dir, recordo haver assistit a algunes jornades i congressos onno se servien begudes alcohliques en els pats. Aquesta actuaci, a la qual podrem trobarun sentit si ho considerem una experincia de promoci de la salut, quedava absolutamentdevaluada quan, fora daquest context, a la nit, en un bar, hi havia qui mirava amb recel sialg consumia, per exemple, una cervesa. B, era una actitud gaireb inquisitorial derivadade la concepci i dels models terics que operaven en aquell moment. La paraula drogaesdevenia un anatema que, davant la seva sola enunciaci, invocava tots els mals que es

poguessin imaginar. Lgicament, aquesta consideraci exercia un atractiu irresistible per amolts joves que, davant missatges publicitaris com el conegut La droga mata, hi afegienirnics: de gust.

Daltra banda, quant a les nominacions, alguns autors han proposat utilitzar el terme psi-ctrop, del grecpsico(ment) i tropein(tornar), i lhan equiparat a droga. No obstant aix, iencara que en algunes obres de referncia ens hi podem trobar, presenta linconvenient quemolts psicofrmacs prescrits amb freqncia en medicina i psiquiatria, com les benzodiaze-pines (medicament amb efectes sedants, usat per al tractament de lansietat o de linsomni, itamb molt utilitzat pels consumidors de drogues per calmar lestat anmic), els neurolptics(antipsictics) o els barbitrics (des de sedaci suau fins a anestsia), no conformen el prin-

cipal inters de lestudi dels professionals. Si b shi incorporen algunes substncies com laLSD (dietilamida de lcid d-lisrgic), la capacitat de la qual de generar addicci s ms queqestionable. Per no avancem esdeveniments, abans us volia explicar on localitzem elsorgens de ls de la paraula en algunes llenges romans.

3.2. Etimologia de droga

Letimologia de la paraula s incerta, com certifiquen els diferents autors. Hi ha consensa afirmar que apareix al llarg dels segles XIV i XV en les llenges romans, per en totes els


22/196


orgens romanen foscos. La proposta ms acceptada s la que prov de lholands, de drogen,que significa assecar i que, per substantivaci dna lloc a drog, s a dir, sec. Per tant, remeta productes secs, a drogues. Ara rastrejarem la seva evoluci en algunes llenges.

La utilitzaci de la paraula sembla situar-se en un primer moment a les costes del nord de

Frana. La primera notcia de drogueen francs data de 1525 i est directament relacionadaamb la paraula drogueur, que servia per designar els vaixells destinats a la pesca dareng, i quediu aix:

En lan 1525, le jour de St. Maur, 15 jourde janvier, la mer fu si desbordeque de cette grande et furiese mare furent jetteset portes jusque dedans les fosses duchateau de Graville, 28 navires drogueursallan a la pesche des harencs e maqueraux.

(Memoires de la foundation du Havre de Grace, pg. 71).ADictionaire de lancienne langue franaise duIX au XV sicle, Frderic Godefroy).

En qu drogueprovindria de drogueurs, i no al revs com ms instintivament caldria pen-sar. Aix mateix, laccepci droguerieen el sentit original faria referncia a screrie de haren-ge.s a dir, assecador darengs.

Encara amb la certesa que la seva utilitzaci inicial se situa a Frana, el document ms an-tic de qu tenim notcia escrita est escrit en catal. Data del 1437 i es troba enLes memrieshistria de Capmanyi diu:

Repert-aben-ne diverses especies, droguese altres havers de notable valor.

Les referncies als aspectes relacionats amb la vida martima i viatgera sn acusades.Levoluci posterior incorpora els sentits associats a la medicina, com esmenta Marian Agui-l enMaterials lexicogrfics aplegats:

drogues y demes simples medicinals (1703, Barcelona)

La referncia a lastut, al pcaro castell, de ser molt hbil per no deixar-se enganyar,simplanta especialment al Camp de Tarragona i en sectors de Barcelona ciutat. Lexpressi;Caram, que est droga, noi, va gaudir duna certa popularitat als segles XVII i XVIII. Enlactualitat preval el de Qualsevol substncia usada com a ingredient en qumica, farmcia,tintoreria i altres preparacions.

En castell, la veu droga sembla ser presa de laccepci que se li assignava al nord deFrana. Es troba vinculada als viatges i transports martims de lpoca. No s casualitat,doncs, que la primera obra en qu apareix es troba en la Coleccin de viajes y descubrimientoscitada per Zaccaria el 1523. En aquesta llengua, des dels orgens tindr una consideracinegativa. La primera accepci s la de cosa de mala calidad o de calidad inferior. Tamben lpoca apareix com a cosa seca, ingrediente o simple de farmacia; y figuradamente toma des-

agradable, brebaje o potingue, segons apareix en el diccionari de Roque Barcia. Aix, al segleXVI la paraula es propaga seguint associada a mentida i engany. J. L. Hrnandez diu en el seu


23/196


Lxico del marginalismo del siglo de oro:

assi del que no trata verdad y est en malaOpinin, se dice que cuanto trata o hace es

Pura droga.

Quevedo la utilitzar associant-la a mentida. Mentre que el Diccionario de autoridades(1984) ens deixa aquesta perla de definici de lpoca:

Qualquier gnero de especeria, como incienso, goma,Benju y otras especies aromticas, simples o compuestas.

Daqu, ens arribar desprs la drogueria, procedent daquests primers comeros dedicatsa la venda daquests productes. Com que algunes daquestes substncies es van comenara utilitzar en farmcia, es va comenar a produir lassociaci amb remei i medicina. En unpoema de Luis de Gngora, hi trobem el segent:

Si no me trais la feeDe vuestro bautismo aquEn vano drogas nos dioZeiln, Malaca i Peg.

I tamb, querer curarse en salud i experimentar las drogas. s curis litinerari de la veu.De les ndies i de lOrient ens arriba importada amb la significaci despcies, la prenem isexporta a Hispanoamrica com a trampa y ardid perjudicial. Actualment, a Mxic s sin-

nim de deute. A Cuba, entre comerciants sanomena drogaun article que no es ven. En tenimuna altra, graciosa, que apareix en elDiccionario de mejicanismos(1978) que diu: anda, o vayaa la droga (perporra). Aquestes accepcions van anar caient en dess al llarg del segle XIX.

En el present la significaci ha variat. Una de les definicions ms conegudes s la cls-sica de Kramer i Cameron (1975), que ens diu que les drogues sn substncies que,introdudes en un organisme viu, independentment de la via dadministraci,poden modificar una o ms funcions daquest.Els efectes que generen, segons lasubstncia consumida, sn de diversa ndole i poden provocar plaer, alleujament del dolor,excitaci intellectual i sexual, alteracions de la percepci o de lnim. s convenient, encaraque pugui semblar una obvietat, assenyalar que quan parlem de drogues ho fem incloent-hitant les legals (alcohol, tabac, caf) com les illegals (cocana, herona, drogues de sntesi,haixix). En un passat no gaire lluny, amplis sectors tendien a considerar com a droguesexclusivament les illegals.

Amb tot, com apunta Antonio Escohotado: Qui busqui objectivitat ha de procurar nobarrejar tica, dret i qumica. Per potser ms decisiu encara sigui tenir present sempre quesi qualsevol droga constitueix un ver potencial i un remei potencial, el fet de ser nocivao benfica en cada cas determinat depn exclusivament de a) dosi; b) ocasi per a la qualsempra; c) puresa; d) condicions daccs a aquest producte i pautes culturals ds.


24/196


3.3. Definici de dependncia

Els antecedents els trobem en la veu addicci. s un terme antic i dutilitzaci variable quees definia daquesta manera: consum repetit duna o diverses substncies psicoactives, fins

al punt que laddicte sintoxica peridicament, mostra un desig compulsiu de consumir lasubstncia preferida, t una enorme dificultat per interrompren voluntriament el consumi es mostra decidit a obtenir substncies psicoactives per qualsevol mitj (OMS, 1994).

En el temps, especialment durant les dcades que van de 1920 a 1960, es van fer intentsper diferenciar-lo del dhabituaci. El mats diferencial caldria buscar-lo en el fet que el se-gon presentava una forma menys severa que el daddicci. Per habituaci sentn lefectedacostumar-se a una conducta o a un estat.

Posteriorment, el 1950, el Comit dExperts de lOMS feia aquesta definici de toxicomania:

Estat dintoxicaci peridica o crnica produda pel consum repetit duna droga natural o sin-

tetitzada i caracteritzat per:

1r. Desig dominant per continuar obtenint droga i obtenir-la per qualsevol mitj. 2n. Tendncia a incrementar la dosi. 3r. Dependncia fsica i generalment psquica, amb sndrome dabstinncia per retirada de

la droga. 4t. Efectes nocius per a lindividu i per a la societat.

Una mica ms tard, el 1952, un nou informe distingeix entre toxicomania de lhabituaci(hbit) i les drogues toxicomangenas que engendren hbit, i el 1957 es mant la definicide toxicomania, per varia la dhabituaci, que queda daquesta manra: la situaci originada

per ladministraci continuada duna droga. Amb les caracterstiques segents:

Desig (no compulsi) de continuar prenent drogues pels efectes plaents que senderiven de ls.

Tendncia escassa o nulla a augmentar les dosis de la substncia. Grau de dependncia psquica, per no fsica. Efectes nocius, si nhi ha, noms per a lindividu consumidor.

Finalment, desprs daquest atrafegat procs per trobar conceptes operatius per al con-

junt de professionals i de la comunitat cientfica, arribem a lany 1964, en qu el Co-mit dExperts de lOMS va recomanar abandonar els termes emprats fins aleshores,com addicci, habituacii toxicomania, i substituir-los pel de dependncia, i englobar-losen aquest.

La van definir daquesta manera:

Estat psquic, i de vegades tamb fsic, que resulta de la interacci entre un organisme viu i un medi-cament, que es caracteritza per modificacions de la conducta i altres reaccions que sempre comprenenuna pulsi que porta a prendre el medicament de manera contnua o peridica per provocar-ne els efec-

tes psquics i de vegades evitar el malestar de la seva privaci. Aquest estat es pot acompanyar o no detolerncia. El mateix individu pot dependre de diversos medicaments.


25/196


Definici complexa o ms aviat imprecisa: dependncia fsica, dependncia psquica...seguim amb levoluci i ls que se nha fet. Ms recentment, lOMS, mitjanant la Classifi-caci Internacional de Malalties (CIM), en la desena revisi, defineix de la manera segentla sndrome de dependncia de substncies psicoactives:

Conjunt de manifestacions psicolgiques, comportamentals i cognitives en qu una droga, o untipus de droga, adquireix la mxima prioritat per a lindividu, ms fins i tot que qualsevol altre tipusde comportament dels que en el passat van tenir un valor ms alt. La manifestaci de la sndrome dedependncia s el desig, fort i insuperable, dingerir substncies psicotrpiques.

Aquesta eina estableix la dependncia com a diagnstic noms si tres o ms dels temssegents han estat presents en algun moment durant lany anterior:

Un desig intens o vivncia duna compulsi a consumir la substncia.

Disminuci de la capacitat per controlar el consum duna substncia, ms vegadesper controlar el comenament del consum i altres per poder acabar-ho per controlarla quantitat consumida.

Smptomes somtics duna sndrome dabstinncia quan el consum disminueix ocessa, quan es confirma per: la sndrome dabstinncia caracterstica de la substnciao el consum de la mateixa substncia (o duna altra de prxima) amb la intencidalleujar o devitar la sndrome dabstinncia.

Tolerncia, de tal manera que es requereix un augment progressiu de la dosi peraconseguir els mateixos efectes, que originriament produen dosis ms baixes (snexemples clars els de la dependncia a lalcohol i a opiacis, en qu els individus po-

den arribar a ingerir dosis suficients per incapacitar o provocar la mort a persones enqu la tolerncia no s present.

Persistir en ls de substncies malgrat levidncia clara de les conseqncies oberta-ment nocives, com ara el dany al fetge per consum excessiu dalcohol, estats dnimdepressius consecutius a perodes de consum elevat duna substncia.

La caracterstica essencial de la sndrome dabstinncia s que hi ha de ser present el con-sum duna substncia o el desig de consumir-la. La conscincia subjectiva de la compulsi alconsum se sol presentar quan sintenta frenar o controlar el consum de la substncia. Aquestrequisit exclou els pacients quirrgics, ja que a causa de la necessitat dadministrar-los subs-tncies psicoactives poden desenvolupar la sndrome dabstinncia.

Un altre dels instruments diagnstics utilitzats en aquest mbit s el Manual de malaltiesi estadstiques, ms conegut com a DSM IV, que descriu la dependncia com una sndromemanifestada per un patr conductual, fisiolgic i cognitiu en qu ls duna substncia repmolta ms prioritat que altres comportaments que abans van tenir ms valor. La seva pre-tensi s facilitar diagnstics a partir de criteris suposadament objectius. No obstant aix,segons la nostra opini i com veurem amb ms detall en el segent apartat del captol, entnla dependncia bsicament referida a les substncies i omet un altre tipus de consideracionsen relaci per exemple amb el sexe, el menjar, etc.

En tot cas, aquesta eina estableix per al diagnstic de dependncia qumica set criteris:


26/196


1r. Tolerncia, definida com a necessitat de quantitats marcadament creixents de lasubstncia per a aconseguir la intoxicaci o lefecte desitjat, o lefecte de les mateixesquantitats de substncia disminueix clarament amb el consum continuat.

2n. Abstinncia, definida com (A) sndrome caracterstica per a la substncia, o (B) es

pren la mateixa substncia per evitar els smptomes dabstinncia. 3r. La substncia es consumeix en quantitats ms elevades o durant ms temps del

que en principi es pretenia. 4t. Desig persistent, o es fan esforos infructuosos per controlar o interrompre el

consum. 5. Sesmera molt de temps en activitats relacionades amb la cerca i obtenci de la

substncia. 6. Reducci o aband dactivitats socials importants: formatives, laborals, doci 7. Es continua prenent la substncia independentment del fet de tenir conscincia

de problemes associats al consum de drogues.

El DSM-IV proposa aplicar aquests criteris a cadascuna de les substncies potencials degenerar dependncia:

Alcohol Allucingens Amfetamines Cnnabis Cocana

Fenicilina Inhalants Nicotina Opiacis Sedants, Hipntics, Ansioltics Dependncia a altres substncies o desconegudes

Fins aqu tenim la tematitzaci organitzada de les principals fites que del concepte de-pendncia shan formulat des de les instncies oficials. Com podem observar, moltes de lesdefinicions estan impregnades de terminologia medicocientfica i bsicament giren entorn

de la idea que la droga, grcies a les seves propietats farmacodinmiques, tindria el poder defer un toxicman. Des daquesta perspectiva, la dependncia s un problema de droguesque configura una malaltia, quan bviament els factors individuals sobrepassen sovint elsaspectes biolgics. Aix ens porta a assenyalar que la dependncia s producte de lainteracci de la substncia (dosi, via dadministraci, puresa, freqncia) amblorganisme, i amb la situaci social i personal de cadascun dels subjectes.

Es constata, doncs, que les definicions clssiques han apuntat en excs cap a una visiorganicista, en qu, segons el nostre parer, la dimensi del subjecte no es t prou en compte.Aix genera en la prctica que les definicions dels organismes internacionals i institucio-nals en laspecte formal continun parlant en gran manera del model de malaltia, per enla prctica, en el si de les institucions, els equips professionals estan orientats al tractament


27/196


educatiu i psicolgic. En aquest sentit, per constatar-ho, noms cal fer una comprovaci so-bre com es configuren la major part dels equips interprofessionals que gestionen els diferentscentres datenci. La majoria el componen educadors, treballadors socials, psiclegs i tambpersonal sanitari, encara que en menor proporci.

Seguint aquest fil discursiu, tindrem en compte les consideracions de Roman,1que ens diu:

a. Lhome s, biolgicament parlant, un ser dependent per naturalesa. s a dir, un sserque necessita el seu entorn i que s modelat per la seva cultura.

b. En les societats contempornies el consum serigeix com un factor estructural.

Entre una i altra definici, qu podem dir sobre la dependncia?El primer que podem constatar s que les definicions canvien. Un fet rellevant en aquest

apartat s haver passat de la consideraci que les propietats de lobjecte droga fonamentavala relaci amb el subjecte a la idea que s el subjecte qui fa a la droga.

Certament les substncies produeixen efectes en lorganisme, per convindrem que snles persones les que determinen la relaci amb altres objectes i no al revs. Daquesta manerala dependncia s una forma de relaci que sestableix entre un subjecte i el queconstituiria el seu objecte de dependncia. Aquest pot ser variable; pot ser eljoc, el menjar, les drogues, el treball, certes relacions afectives Per tant, no slobjecte el que determina les propietats de la relaci, sin la crrega subjectivaque el subjecte posa en joc. En tot cas, sempre s una relaci caracteritzada per un excs,per una absncia de regulaci que, de vegades, es mostra sense lmits. En lextrem, es tractaduna relaci totalitzadora on res no fa de mitjancer entre aquest subjecte i lobjecte de la

seva elecci. Com veiem, hi ha hagut canvis a partir del fet de considerar no el que sabemsobre aquest tema, sin quant ignorvem en relaci amb aquest punt. Aquesta posici ensha perms avanar una mica en la comprensi del fenomen i en aix seguim.

3.4. Classificaci de les drogues

Ho enunciava Levy Strauss: qualsevol classificaci s millor que el caos i, en efecte,en aquest camp no han estat escassos els esforos per fixar un ordre estable i dilatat en el

temps. No obstant aix, i malgrat les mltiples temptatives, avui en dia no hi ha unaclassificaci definitiva, la qual cosa dna compte dels canvis permanents i de com nsde controvertit per diferents raons. Podem assenyalar, per exemple, les pressions dels pasosproductors dalcohol perqu els seus productes no siguin considerats drogues per la repercus-si que, quant a imatge i xifra de negoci, pugui representar. Les pressions en aquest punt vanportar a consideracions del tipus segent per part del Comit dExperts en el 13 Informe de1964: lestudi de lalcohol, malgrat que sens dubte s un producte capa de generar depen-dncia fsica i psquica, no s de la incumbncia daquest Comit.

1. Roman, O. (1997). Drogas: entre la intervencin y la normalizacin. A: Arana, X.; Mrkez, I. (dirs).Los agentessociales ante las drogas. Madrid: Dykinson.


28/196


Aix doncs, no podem ser innocents, sovint, desprs de les diferents classificacions, hitrobem interessos diversos. La tasca del professional s conixer aquesta premissa per poderreconixer la lgica que les justifica i, per tant, exercir la recerca del propi criteri. Algunes deles dificultats per establir una classificaci ens les presenten Edwars, Harin i Hodgson (1982):

1r. Les drogodependncies no sn un tot o res. Es tracta ms dun contnuum que nopas de categories.

2n. En intentar categoritzar patrons ds fins i tot per a una droga determinada, deseguida ens adonem que el problema s molt complex. s difcil expressar en termessimples les combinacions possibles de les diferents quantitats de droga i les diversesfreqncies ds.

3r. En la prctica, un subjecte pren ms duna droga, i s molt difcil destriar quinadaquestes substncies presenta una drogoaddicci primria, especialment si estu-diem levoluci de la drogodependncia al llarg del temps.

4t. Definir la via dadministraci s un problema difcil. Aix, mastegar tabac, esnifar-lo, fumar cigarrets o fumar puros o pipes, sha de considerar equivalent a lhora declassificar-los?

5. Pel que fa a les repercussions fsiques que es puguin generar per labs dalcohol oaltres drogues, les diferents formes en qu aquests trastorns es poden agrupar i els dife-rents graus en qu es puguin presentar cadascun donen lloc a mltiples combinacions.

6. Les sndromes que resulten de labs de substncies psicoactives es troben espe-cialment infludes per aspectes culturals i de personalitat.

7. Si b hi ha certa controvrsia en la classificaci de malalties mentals, en lmbit

de les drogues el debat se situa fins i tot al nivell de lexistncia o no de sndromesespecfiques. Un exemple seria lestatus que es confereix a la psicosi cannbica. 8. Ats que els problemes de drogoaddicci impliquen aspectes fsics, psicolgics i

socials, s evident la necessitat duna classificaci multiaxial, si b el nombre deixosque shan dobservar seria molt elevat.

9. Els problemes de drogoaddicci es troben afectats per aspectes legals no noms detipus nacional, sin tamb internacional. s una dificultat afegida a lhora de fer unaclassificaci cientfica i sanitria que encaixi amb les mesures legals.

En fi, malgrat les dificultats objectives que hi trobem, al llarg del temps shan formulat di-

verses propostes. Una de les classificacions de referncia, la proposada per Lewin, farmaclegi toxicleg alemany, t el valor afegit de ser la que est menys sotmesa als canvis legislatius, ob de legalitat dunes o altres en funci de lrea geogrfica. La validesa de la seva vigncia (laprimera edici dePhantastica. Drogas narcticas y estimulantesdata de 1924) t a veure amb elfet que prioritza els efectes de les drogues sobre el comportament. En aquest sentit, assignaun valor ms alt a la vivncia subjectiva del subjecte, i el punt de vista s el que es troba msproper a lexperincia del consumidor de drogues.

Queda establerta de la manera segent:

1r. Euphorica. Euforitzants i calmants de la vida afectiva: deixen en suspensi lesfacultats demotivitat i percepci, i porten la persona a un estat de benestar fsic i ps-


29/196


quic. En aquest grup trobem lopi i els seus derivats (morfina, metadona, herona),i tamb la coca i la cocana.

2n. Phantastica.Allucingens, sn els agents de les illusions els distorsiona-dors de les percepcions. Hi situarem el peiot, la mescalina, el cnnabis i lamanita, i

altres com la belladona i lestramoni. 3r. Inebrantica. Fa referncia a les substncies que en primera instncia produeixen

eufria i desprs passen a deprimir aquesta excitaci. Lalcohol, lter i el cloroform estroben en aquest apartat.

4t. Hypnotica. Sn les que indueixen al son: barbitrics, bromur i cloral. 5. Excitantia. Estimulants i tnics. Afavoreixen lalteraci cerebral. Fonamental-

ment formen part daquest grup les substncies que contenen cafena (caf, cola,mate), i altres com el tabac.

Lnic error que, amb els ulls del present, hi podem detectar s el fet dhaver collocat lacocana al costat de lopi i dels seus derivats, en lloc de fer-ho en lExcitantia. Amb tot, elseu tractat, que desborda passi i rigor a parts iguals, continua sent per mrits propis la peaangular de consulta en aquest apartat. Per aquesta ra no es fa estrany que continu sent unareferncia que, a ms, ha inspirat escriptors com Aldous Huxley a lhora descriureLes portesde la percepci, a partir de les seves experincies amb allucingens.

Una altra proposta que destaquem s la formulada per J. Laporte (1976). Enaquest cas el criteri rector atn els efectes produts en el sistema nervis central.s una classificaci clara i didctica, en qu en primer lloc trobem les drogues depressores delsistema nervis central, amb una alta capacitat per generar dependncia i tolerncia.

Desprs, hi trobem les drogues estimulants, que presenten tolerncia i dependncia psi-colgica per que presenten una dependncia fsica difcil dobservar. Finalment, les droguespsicomimtiques o psicodliques, lefecte de les quals no s ni la depressi, ni lestimulaci,sin la deformaci de la percepci i de les sensacions.

Efecte principal Substncies

Drogues depressores Opi i derivats Alcohol i derivats Hipntics i sedants

Drogues estimulants Coca i cocana Cafena Amfetamines i derivats Tabac (nicotina)

Drogues psicomimtiques o psicodliques Cnnabis i els seus derivats (marihuana,haixix i grifa). El principi actiu s el te-trahidrocannabinol.

LSD (dietilamida de lcid d-lisrgic) Fongs allucingens (psilocibina) Peiot (mescalina)


30/196


3.4.1. Drogues depressores del sistema nervis central

Sn substncies que inhibeixen, relaxen i suprimeixen alguns aspectes del sistema ner-vis central. Com observem en la taula anterior, es divideixen en tres grups. En el primer

trobem lopi i els seus derivats, entre els quals destaquen lherona, la codena, la morfina i lamorfina, entre altres. Els seus efectes en general produeixen tranquillitat, calma, indifern-cia, somnolncia, eufria, atordiment, aband. Dentre aquestes drogues, la ms conegudas lherona. Sextreu del cascall (Papaver somniferum) i a linici es va utilitzar com a frmacper tractar els morfinmans, ja que la utilitzaci de la morfina s anterior a la sintetitzacide lherona (1874). Quan va aparixer, se li van atribuir mltiples propietats, entre altres lade no generar dependncia, i la va comercialitzar la multinacional farmacutica Bayer ambles propietats teraputiques segents:

1r. Contrriament a la morfina, aquesta substncia produeix un augment de lactivitat. 2n. Adorm tot sentiment de temor. 3r. Fins i tot en dosis mnimes fa desaparixer tot tipus de tos, fins i tot en els tuber-

culosos. 4t. Els morfinmans tractats amb aquesta substncia van perdre immediatament tot

inters per la morfina (Escohotado, 1998).

Lltim quart del segle passat es va convertir per a molts consumidors en la icona dela contracultura i va ocupar el lloc de reina de les drogues. Va ser glossada per escrip-tors, i especialment per cantants i msics de rock (Janis Joplin, Lou Reed, Jimi Hendrix, Jim

Morrison...). Molts van descobrir llavors que s que generava dependncia i tolerncia. Enlactualitat el seu consum sembla estar estabilitzat amb tendncia a la baixa.

Lalcohol i els seus derivats

Un dels mites de lalcohol i la ra per la qual alguns en consumeixen s perqu els serveixper animar-se. I aix s en principi, sobretot en dosis baixes, per en realitat es tracta dunasubstncia depressora. El seu component principal s letanol o alcohol etlic, que sobt apartir de la fermentaci del sucre pel llevat. Podem distingir dos tipus de begudes alcohli-ques. Duna banda, les begudes fermentades pels sucres de les fruites, com ara vi, cervesa o

sidra, amb una graduaci que oscilla entre els 4 i els 15. Daltra banda, tenim les begudesespirituoses que sobtenen de la destillaci de les begudes fermentades i que, per tant,presenten una graduaci dalcohol ms alta. Algunes daquestes begudes tenen entre 40 i50, com per exemple el vodka, el whisky, la ginebra i lorujo. s un sedant i, a dosis eleva-des, la seva intoxicaci pot produir enverinament, coma i mort. El seu s perllongat generade vegades dependncia, cosa que sovint comporta trastorns mentals, fsics i psicolgics dediferent tipus.

Hipntics i sedants

Sn utilitzats com a ansioltics, com a inductores del son i per al tractament de lepilpsia.


31/196


Els principals grups en aquesta categoria sn les benzodiazepines i els barbitrics. El lmitentre el que s la dosi teraputica i la dosi txica s molt fi, i la sobredosi s sovint mortal.Sn substncies amb una altssima capacitat per generar dependncia fsica, juntament ambtolerncia. Aquesta s una de les raons per la qual la seva prescripci per al tractament de

linsomni no ha de ser crnica.Entre els seus efectes ms destacables tenim la prdua de concentraci, de memria i

de coordinaci, i tamb parla inconnexa, enfarfollada i sequedat de boca. Rere de baralles,dactuacions que desprs no es recorden i de laband dun mateix es troba ls inadequatdaquestes substncies.

3.4.2. Drogues estimulants del sistema nervis central

Sn les substncies que activen, potencien o incrementen lactivitat neuronal. Presenten

dependncia psicolgica i tolerncia; tanmateix, la fsica s ms difcil destablir. Alguns delssmptomes que indiquen intoxicaci sn taquicrdies, dilataci de les pupilles, sudoraci,augment de la tensi arterial, hipervigilncia, agitada verborrea. Quan susen freqentment,el consumidor pateix canvis en les seves actuacions i passa a mostrar ms violncia, irritabi-litat i desconfiana, o presenta estats paranoics. En el moment que aquest consum regularno es produeix, sorgeix una sndrome dabstinncia, que es caracteritza sobretot per un estatdepressiu, amb fatiga i amb possibilitat que apareguin trastorns del son.

En podem establir quatre grups. En el primer, hi trobem la coca i la cocana. Respecte dela fulla de coca, sabem que el seu consum s habitual des de fa segles en pasos dAmricadel Sud, com Colmbia, Per o Bolvia. Les fulles, en ser mastegades, sn absorbides moltlentament i ajuden a palliar el cansament i el sobreesfor que representa treballar a laltipl.Temps desprs, saconseguiria allar el principi actiu de la planta i se nobtindria la cocana.Aquesta substncia s un potent estimulant que produeix eufria i insomni, i alhora s unefica anestsic. La via dadministraci influeix en la seva capacitat addictiva: no s el mateixinjectar-la que esnifar-la. El crack, un derivat de la cocana, pren el nom del soroll que esprodueix en escalfar el compost de la sal de cocana amb bicarbonat. En escalfar-lo, generauns vapors que sn inhalats i aariben al cervell amb rapidesa. El crack s altament addictiu.

Un altre grup destimulant el formen les xantines, que sn el principi actiu de productescom el caf, el cacau i el te.

El tercer grup s el que comprn les amfetamines i els seus derivats. Les amfetamines esvan sintetitzar a la dcada dels anys trenta del segle passat. El seu s mdic apareixia indicatper al tractament de la narcolpsia, de lobesitat, dalguns trastorns del somni i com a antide-pressiu. Alguns signes dintoxicaci sn: pupilles dilatades, suor, anorxia, hipervigilncia iagitaci. Ls continuat pot produir canvis en la personalitat i en el comportament, i donarpas a impulsivitat i agressivitat. Deixar-les de prendre implica enfrontar-se a un estat dnimdepressiu i de fatiga.

Finalment, tenim el grup del tabac, preparat amb fulles de Nicotiniana tabacum, plantaoriginria dAmrica de la famlia de les solancies i el principi actiu de la qual s la nicotina.T efectes estimulants i relaxants. La nicotina genera una dependncia i una tolerncia nota-

bles i, per tant, els consumidors que han desenvolupat dependncia fsica presenten noms


32/196


hores desprs de lltima dosi signes com irritabilitat, falta de concentraci, augment de lagana, mal de cap i alteracions del son.

3.4.3. Drogues psicomimtiques i psicodliques

Sn les substncies que alteren la conscincia i la percepci. Hi distingim dos grups: elcnnabis i els seus derivats (marihuana, haixix) i els allucingens.

Cnnabiss un terme genric usat per nomenar els diferents preparats psicoactius de laplanta de la marihuana (cnem), Cnnabis sativa. Es pot consumir fumant les fulles i florsde la planta. Lhaixix (derivat de la resina dels pexs florals de la planta) s la droga illegalms consumida a Espanya, i el seu principi actiu s el tetrahidrocannabinol (THC). El seuconsum produeix efectes com sensaci deufria, dissipaci, relaxaci muscular, prdua dememria, gana, entre altres, segons la qualitat i la varietat utilitzada. En alguns casos, shan

desencadenat trastorns delirants aguts, per en general obeeixen ms a la situaci personali psquica del consumidor que no pas a les propietats inherents de la substncia. Aix ensporta de nou a la consideraci que els consums de drogues shan dobservar sempre cas percas i atenent la particularitat subjectiva de cada individu.

Finalment, tenim la famlia dels allucingens, que inclou substncies naturals i compos-tos sinttics. El consum daquestes drogues difcilment s crnic i el seu consum sol ser pervia oral. La possibilitat de generar dependncia s relativa i difusa. En aquest grup, tenim lafamlia de les solancies (belladona, estramoni), lLSD, la mescalina que es troba en el peioti la psilocibina.

Dentre totes les daquest grup destaquem per la seva rellevncia lLSD, substncia psico-activa descoberta casualment per Hoffman el 1938, que ocupa un lloc central en el movi-ment psicodlic. Les seves dosis, generalment en paper assecant, sn els denominats tripisihan estat utilitzats en psicoterpia per afavorir la introspecci, encara que amb posterioritatel seu s ha quedat, en aquest sentit, anullat o prohibit.

Una altra substncia daquest grup especialment coneguda s lxtasi, o ms tcnicamentlMDMA, que va arribar al punt lgid del seu consum i es va posar de moda a la fi dels anysvuitanta i als noranta. Associada a la msica techno i als locals de festa, es van arribar aconstituir itineraris per les discoteques de la pennsula que van donar lloc a les denominadesrutes del bacall. Se sol consumir en forma de pastilles, per no s infreqent trobar-la en

forma de pedres; s per aix que tamb sanomena cristall.

3.5. Abs

La veu prov del llat abususi remet a lacci i lefecte dabusar. Implica usar malament,excessivament, injustament o indegudament alguna cosa o alg, en aquest cas el consumde drogues.

s un terme ambigu que la filologia medicofarmacutica del DSM-IIIR1 descriu de la ma-

nera segent: labs de substncies psicoactives es defineix com un model desadaptatiu ds


33/196


duna substncia psicoactiva caracteritzat per un consum continuat, a pesar que el subjectesap que t un problema social, laboral, psicolgic o fsic, persistent o recurrent, provocat oestimulat pel consum recurrent en situacions en qu s fsicament perills.

Una filologia peculiar que presentem en forma de pinzellada per illustrar la particular

forma dexpressi, si ms no puntualment, que utilitza el discurs mdic en aquest mbit.Per que hem de conixer, ja que les bases de les nomenclatures en drogodependncies estanen gran manera formulades des daquest discurs. s una categoria poc utilitzada pro-fessionalment, ja que, sempre que sigui possible lelecci, utilitzarem el termedependncia, menys ambigu que lanterior.

Absse sol utilitzar com a desaprovaci en general a tot tipus de consum de drogues, perespecialment a les illegals. Amb tot, ens permetem elaborar algunes reflexions de carcterpropi que exposem a continuaci, extretes de la lingstica i terminologia utilitzades perdiferents professionals.

Labs pot ser puntual. Per exemple, quan un subjecte sembriaga de forma notable isexcedeix, per de manera ocasional, i sense que aix tingui altres repercussions en la sevavida, ms enll de la ressaca i el malestar posteriors. I, daltra banda, entenem per abs desubstncies la situaci en qu aquests consums, per la seva quantitat o continutat, generenconseqncies negatives en el temps per al consumidor.

Tamb fa referncia al trnsit en qu el subjecte encara no s necessriament depenent.Per, com a conseqncia de lestil de vida associat, es presenten, de manera cada vegadams evident, alteracions en la seva conducta. Labs t relaci amb els moments en qu elsubjecte amplia en forma de cercles concntrics les fronteres dels conflictes que se li presen-ten. Aix, conduir embriagat acaba derivant en normalitat, i poden tenir lloc situacions simi-

lars en relaci amb el treball, la famlia, les relacions de parella o damistat, o les formatives.Per a lOMS, labs de drogues s definit com un s excessiu, espordic o persistent, no

relacionat amb una prctica mdica acceptable i recomana manejar els conceptes que pro-posen Edwars, Harin i Hodgson (1981):

a. s desaprovat. Quan no s aprovat per la societat. Quan el terme s utilitzat shauriade fer evident qui s el responsable de la desaprovaci.

b. s perills. s duna droga que probablement produeix conseqncies negatives pera lusuari. Aquest concepte s similar al de conducta de risc.

c. s nociu. s duna droga que comporta modificacions en els hbits de vida.

d. s nociu. s de drogues, malgrat que el consumidor sap que li poden generar unamalaltia mental o un dany fsic evident.

3.6. Intoxicaci

Entenem per intoxicaciel conjunt de signes i smptomes, generalment de carcter rever-sible, que provoquen una alteraci comportamental i fisiolgica, desprs duna ingesta mas-siva de substncies que, de manera accidental o voluntria, s superior al que lorganismepot tolerar.


34/196


La intoxicaci produda depn del tipus i dosi de la droga administrada i dela capacitat de tolerncia de cada individu.La intoxicaci pot produir alteracions enlestat de la conscincia, en lestat afectiu i en lestat fisiolgic i psicolgic. Els smptomes po-den variar en funci de si parlem dun consum puntual o continuat. Per exemple, el consum

de determinats estimulants pot produir un augment de la libido, per a la llarga produeixinapetncia sexual. En el cas de lalcohol, trobem que, en un primer moment, actua com adesinhibidor que promou la loquacitat, lestmul intellectual i la relaci social, per desprsactua com a depressor de la conducta, que incideix en la capacitat de vincular amb els altresi, a ms, no s infreqent que hi apareguin associats episodis de violncia i de prdua de lamemria immediata.

La sobredosi s una administraci excessiva dun medicament o una droga.Sobrev per diferents causes: augment de la puresa de la substncia, per ingesta superior ala dosi habitual, per negligncia en ladministraci de frmacs, o b per una combinaci deconsum de diferents substncies al mateix temps que en pot multiplicar els efectes.

La dosi mortal no s homognia per a tots els individus, a causa de la dife-rent tolerncia que presenten.

Un altre aspecte gens menyspreable, extret de lexperincia professional, s el que trelaci amb la mort. He pogut observar en nombroses ocasions que els subjectes busqueninconscientment portar lexperincia al lmit, sovint sabent que un determinat consum potacabar amb ells. De fet, en general i excepte atzars imprevistos, saben quina dosi els potresultar letal i, paradoxalment, sarrisquen a consumir-la. En el cas de moltes sobredosis esverifica el fet contrastat que lsser hum s lnica espcie capa de procedir contra si ma-teixa. Quan sintegra aquest principi es pot entendre, encara que no es comparteixi, perqu

algunes persones treballen abrivadament en la seva destrucci. Lhoritz de la mort en ladrogodependncia sempre s present, imaginat potser en el llarg termini, per jugant-hi enla immediatesa del present.

En les sobredosis sovint trobem interrogants tics. s una cosa semblant al que passa ambalgunes malalties de transmissi sexual. De fet, la sida s una malaltia fcil deradicar, ja quesabem qu hem de fer per no contagiar-nos. No obstant aix, alguna cosa passa, ja que quedademostrat que es continuen produint prctiques de risc en els subjectes. O no?

3.7. Tolerncia

La tolerncia s la capacitat que posseeix un organisme dassimilar una de-terminada substncia sense que afecti significativament les seves funcions. Notots els individus responen de la mateixa manera a una ingesta de drogues. Aquest punt srellevant perqu introdueix la particularitat. Amb freqncia trobem subjectes que, quancomencen a tenir problemes relacionats amb el consum, de seguida assenyalen: jo no tincproblemes amb les drogues, prenc el mateix que els altres. Per aix, la tasca del professio-nal en aquest punt s ajudar que el subjecte incorpori la idea que lafectaci pel consum dedrogues sempre s individual, no s til lequiparaci o la generalitzaci. El que esdev enrelaci amb la dependncia li passa a UN mateix. Especficament.


35/196


En general, amb la ingesta repetida duna substncia es necessiten dosis ms altes peraconseguir el mateix efecte. Els factors biolgics i psicosocials incideixen de manera relle-vant en el desenvolupament de la tolerncia. Aquesta pot ser fsica, psicolgica o funcional.

3.7.1. Tolerncia fsica

En augmentar el metabolisme de la substncia ingerida, lorganisme s capa deliminar-la amb ms rapidesa. Per aquest motiu, en el cas de bevedors dalcohol, el subjecte habituatho far ms rpidament que un altre que no ho estigui. No obstant aix, el preu que pagaper aix s la deterioraci de la cllula heptica.

3.7.2. Tolerncia psicolgica

s la que t a veure amb les condicions, amb els escenaris, amb les percepcions associadesal consum de substncies. Determinats rituals, com la compra de la substncia, la seva pre-paraci, el tipus de msica o altres factors dordre similar preparen el subjecte per a la in-gesta posterior. Aix genera una resposta anticipant inversa i daquesta manera naugmentala tolerncia.

3.7.3. Tolerncia funcional

Es defineix com aquella en qu hi ha una disminuci de la sensibilitat del sistema nerviscentral. Ho veiem clarament en el cas del consum dopiacis, que requereix un augment de ladosi per activar el mateix efecte en els receptors neuronals.

3.7.4. Tolerncia creuada

La tolerncia creuada s lestat dadaptaci a lefecte duna droga, no per haver-la consu-mit, sin perqu la tolerncia s especfica a una altra droga del mateix grup farmacolgic.Fins i tot de diferents grups, com s el cas de lalcohol i els barbitrics, o b amb els sedantsi tranquillitzants. Un exemple clssic que serveix per illustrar-ho s el cas dels drogodepen-

dents addictes a lherona, que, en cas dacudir a un odontleg, necessiten una dosi ms altadanestsia per aconseguir lefecte desitjat.

4. El llenguatge de les drogodependncies: s i argot

Largot en drogodependncies compleix la funci didentificar qui hi est posat i qui no

o, si preferiu, de reconixer si alg s en el mn o, per contra, s un pagerol que no sap dequ va aquesta histria. Com tot argot, est vinculat a ls que fa un collectiu determinat


36/196


i, conixer-lo, representa saber quines sn les cartes de presentaci per poder ser reconegutcom a membre de ple dret en aquest collectiu.

De vegades, podem trobar subjectes que han fet de largot gaireb la seva nica formadutilitzaci lingstica, especialment en els casos ms relacionats amb les activitats delic-

tives. Si considerem la llengua com una instituci social, aquests casos

Libro Drogas

Documents

Transcript of Libro Drogas