La Revolució Francesa

Introducció de les classes passades

1.7. La República Burgesa (1794 – 1799)

Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular

Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders

Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).

Constitució del 1795

És una constitució burgesa (moderada)

Sufragi censatari

El poder executiu recau en un Directori de cinc membres

El poder legislatiu el comparteixen dues cambres

Constitució del 1795

Govern autoritari de la burgesia conservadora

Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició

Monàrquics absolutistes (exterior)

Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf.

L’exèrcit té cada vegada més poder

Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder

Directori

Act. 1. Explica quines eren les reivindicacions dels conjurats

2. Napoleó Bonaparte (1799-1815). Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia

burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat

Dos períodes

Consolat (1799-1804)

Imperi (1804-1815)

Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts

Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no- mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...) Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti- culars, en les quals serà momentàniament substituït, quan hi haja lloc, per un dels seus col·legues. Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re- voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat, als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les administracions locals i als comissaris del govern entre els tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los. Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer Cònsol tenen veu consultiva. Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799).

Reforma l’administració, promulga un Codi Civil, un Codi Penal, el Codi de comerç, i desenvolupa el sistema educatiu.

Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars (Ulm,

Austerlitz, Bailén,...).

A partir de 1812 comencen les derrotes militars a Rússia i Espanya.

La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la

R. F.: Restauració absolutista.

Act. Esbrina la importància que el Codi de Napoleó té per a la legislació europea

Imperi napoleònic en 1812

2.2. El domini d’Europa

Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes

Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans Llibertat

Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).

Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.

És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.

Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Els límits dels canvis

Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones

Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant

Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder

La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

2.3. Conclussió