L'hort Ecològic Escolar de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.pdf

LHORT ECOLGIC ESCOLAR - Primer cicle de primria 0

Dossier per al professorat Primer cicle de primria

LHORT ECOLGIC ESCOLAR

Illustracions de:

Quatre Passes, serveis ambientals Fina Mallofr Mar Capdevila

Material dissenyat per:


NDEX

- ANTECEDENTS -------------------------------------------------------------------------- pg. 2

- PRESENTACI -------------------------------------------------------------------------- pg. 3

- METODOLOGIA PROPOSADA -------------------------------------------------- pg. 4

- 1er TRIMESTRE. ACTIVITATS DIDCTIQUES Construm el nostre hort ecolgic ----------------------------------------- pg. 5

- 2on TRIMESTRE. ACTIVITATS DIDCTIQUES Treballem lhort ecolgic ------------------------------------------------------ pg. 42

- 3er TRIMESTRE. ACTIVITATS DIDCTIQUES Qui sembra recull! ----------------------------------------------------------------- pg. 78

- BIBLIOGRAFIA ------------------------------------------------------------------------ pg. 109


ANTECEDENTS

...

- Posim 20 planons denciam, 10 descarola i unes quantes pebroteres... - Alguna cosa ms per plantar a lhort? - Tamb voldria dues o tres mates dalfbrega, que al costat dels pebrots em

creixeran la mar de b! A veure si fan fora olor i aquest any no em piquen tant els mosquits quan treballi a lhort...

- Doncs aqu ho t.. tot plegat seran dos rals. ...

Aquesta podria ser una de les moltes converses que a mitjans del segle passat sescoltava a lHort de Can Gallina, situat al costat de lantiga Estaci Enolgica. Durant varies dcades en aquest indret shi va produir i vendre planter de verdures i dhortalisses que abastien les nombroses hortes de la vila i els seus entorns . Hem de tenir en compte que, anys enrere, eren moltes les cases de Vilafranca que disposaven del seu hortet i molt sovint tamb de quatre gallines i conills que complementaven la dieta de la famlia. No hem doblidar les nombroses referncies a lhorta i lagricultura en noms de carrers, places i daltres indrets del municipi, com la plaa de la Verdura, la plaa de lOli, la font dels Alls, lHort Gran, Santa Maria dels Horts... tot plegat ens recorda un passat no gaire lluny on tenir cura de lhortet i anar a mercat era el pa de cada dia...

Fotografies actuals de lHort de Can Gallina; es conserven els antics bancals on es realitzaven les sembres per a produir planter.


PRESENTACI

El dossier que teniu a les mans pretn ser una descoberta de lhort ecolgic escolar proposat pels alumnes de primer cicle de primria.

Aquesta petita guia recull els trets ms importants a lhora de dissenyar, fer i mantenir lhort ecolgic escolar, per se centra bsicament a donar recursos pedaggics a travs dactivitats didctiques que, per facilitar-ne ls a nivell lectiu, shan organitzat en tres trimestres.

Sha procurat tractar lhort com a eix principal dun projecte transversal i global, on bona part dels continguts de les rees incloses en el currculum de cicle inicial, shi veuen reflectits. Per aix no noms sha considerat important recollir activitats de medi natural i deducaci ambiental, sin que sha volgut fer arribar a tots els mbits, fent ress de la importncia que han tingut, i tenen, les prctiques agrcoles i els horts en la nostra societat i al llarg del temps.

Volem fer pals que les activitats didctiques que es recullen en aquest dossier no deixen de ser propostes subjectes a modificacions. En funci del nivell de la classe, dels seus hbits de treball i del criteri del professorat, es poden introduir canvis a les fitxes i al desenvolupament de les activitats, per tal denriquir-les i adaptar-les a ls que sen far a posteriori. Tanmateix, agrairem ens fssiu arribar les modificacions que cregueu convenients, per tal de generar un contacte bidireccional que pugui completar i enriquir aquestes propostes didctiques.

Sn moltes les coses que conflueixen en lhort. Treballar la terra, per aconseguir uns fruits, ens ofereix la possibilitat de desenvolupar ntegrament tots els nostres potencials, ja que s una de les activitats ms creatives. Requereix conixer la vida de les plantes i el medi on es desenvolupen, i la relaci quotidiana amb les plantes, amb els seus cicles de creixement i amb les necessitats especfiques de cada una, encurioseix a introduir-se i descobrir lapassionant mn dels processos vius. Tenir un hort escolar ecolgic a labast, suposa infinites possibilitats daprenentatge i benestar, per aix us animem a participar daquest projecte!


METODOLOGIA PROPOSADA

Les activitats pedaggiques contingudes en el dossier estan ordenades cronolgicament i per trimestres, i tenen com a punt de partida el primer trimestre lectiu del curs. Daquesta manera, la progressi de les activitats permet anar aprofundint en el coneixement de lhort i dels seus components, com per exemple, el cicle vital de les plantes.

Considerant lhort com a eix transversal, on es poden treballar mltiples disciplines en una mateixa activitat, sha considerat interessant el fet dincorporar un codi identificatiu que permet conixer, de manera fcil i clara, lrea o rees que es treballen simultniament. Lexplicaci dels objectius que es persegueixen en cada activitat i les recomanacions proposades en el dossier del professorat, tamb faciliten el desenvolupament ntegre de lactivitat.

Les propostes didctiques en forma de fitxes per a lalumnat es poden realitzar segons el criteri del professorat i a mesura que es vagi desenvolupant lhort. El recull final daquestes fitxes ser com un diari de lalumne/a amb totes les tasques que shan dut a terme per a projectar i tenir cura dun hort ecolgic.

CODIS IDENTIFICATIUS DE LES REES:

REA CODI Llengua catalana i literatura CAT Coneixement del medi. Medi social i cultural SOC Coneixement del medi. El medi natural NAT Educaci artstica. Msica MUS Educaci artstica. Visual i plstica PLA Matemtiques MAT


1er TRIMESTRE ACTIVITATS DIDCTIQUES

CONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC

1. Els horts de Vilafranca (SOC) Fitxa 1: Antigament, a Vilafranca...

2. Delimitaci de lespai de lhort. (MAT) Fitxa 2: La primera cosa que cal fer...

3. Preparaci del terreny. (NAT SOC MAT) Fitxa 3: Fem una bona preparaci del terreny!

4. Eines que sutilitzen. (CAT SOC PLA MUS) Fitxa 4 i 5: Coneixem algunes de les eines de la pagesia.

5. Hortalisses de tardor- hivern. (NAT PLA) Fitxa 6: I ara, qu hi podem plantar?

6. Els noms de les plantes. (CAT PLA) Fitxa 7: Jo em dic coliflor, i tu?

7. Quina cura necessiten les plantes? (CAT NAT) Fitxa 8: Com podem mantenir la salut de lhort.

8. Jocs de paraules. (CAT) Fitxa 9: Jocs de paraules

9. Plantes darrel, tija, fulla, flor i fruit. (NAT) Fitxa 10: Coneixem els tipus dhortalisses.

10. Una recepta de fcil elaboraci. (CAT NAT) Fitxa 11: Mmmmmmm, per llepar-sen els dits!


1. ELS HORTS A VILAFRANCA

Els horts han tingut una rellevant importncia en la societat dels nostres avantpassats, aix ho demostren els topnims referents als horts i cultius presents en varis pobles i ciutats. Aquesta activitat vol fer una descoberta dels noms de places i carrers que fan referncia als horts o a lactivitat agrcola a Vilafranca, fent especial incidncia en aquells ms propers al centre urb perqu els infants puguin identificar-los amb facilitat.

Objectius: - Aprendre a situar sobre mapa, noms de places i carrers. - Potenciar la memria visual relacionant topnims amb fotografies. - Esdevenir conscients del passat hortcola a Vilafranca.

Material necessari: Cap en concret.

Explicaci: Lactivitat, de fcil desenvolupament, consistir en situar sobre mapa diversos topnims referents al passat hortcola de Vilafranca, relacionant-los amb una foto del seu emplaament. Aquesta activitat vol donar lloc a linici de lactivitat Lhort escolar ecolgic i que els alumnes esdevinguin conscients de la importncia que ha tingut lhorticultura en la vida dels nostres avantpassats.

SOC


Nom nom alumnenom alumnenom alumnenom alumne

Data dia de ldia de ldia de ldia de lactivitatactivitatactivitatactivitat

ANTANTANTANTIGAMENT, A VILAFRANCA...IGAMENT, A VILAFRANCA...IGAMENT, A VILAFRANCA...IGAMENT, A VILAFRANCA...

Enguany la classe de __classe, nom de lescola__classe, nom de lescola__classe, nom de lescola__classe, nom de lescola__ farem una activitat molt interessant que durar

tot el curs els nens i nenes farem de pagesos i pageses i construirem el nostre propi hort!

Ens hem adonat que a Vilafranca hi ha bastants carrers que tenen nom dhorts o relacionat amb ells

la font dels Alls, la plaa de lOli, la plaa de la Verdura...

FITXA 1

COCOCOCONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGICNSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGICNSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGICNSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC

Font dels __allsallsallsalls________

Plaa de l __oooolililili________

Plaa de la __vvvverduraerduraerduraerdura________


__Lhort gran (Plaa del Padr)__

__Passatge de lhort del Nin__

__Passatge de lhort del Guineu__

Plaa de la verdura

Cam a Santa Maria dels Horts

Plaa de la verema

__Plaa de lOli__

__c/de la Fruita__

__Font dels Alls__

Hort de Can Gallina


2. DELIMITACI DE LESPAI DE LHORT

Abans diniciar-se en qualsevol activitat, s necessari pensar on la durem a terme, com la durem a terme i fer una previsi de quines eines ens faran falta. El primer pas que farem s delimitar lespai de lhort.

Objectius: Aprendre a sser conscient de la previsi i els passos previs que requereix comenar a fer qualsevol activitat. En la delimitaci de lespai de lhort es treballar especficament la longitud i les seves unitats.

Material necessari: - Estaques de fusta o de ferro - Cordill

Explicaci: El primer que cal fer una vegada shagi escollit el lloc on es far lhort, s delimitar lespai de cultiu, que anomenarem bancal. s important que lamplada del bancal no sobrepassi els 1,5 m, ja que daquesta manera es pot treballar lhort ms fcilment des dels passadissos que deixarem entre bancals. La seva longitud s irrellevant per es recomana que no sigui massa llarga, la mesura ideal s de 6,5 m de llarg. Els passadissos entre bancal i bancal es recomana que siguin de 50 a 70 cm dample. Tot i aix,podeu muntar lhort de moltes maneres diferents!

MAT

Estaques que delimiten el permetre del bancal

BANCAL 1,5 m

6,5 m

Cordill



Data dia de lactivitatdia de lactivitatdia de lactivitatdia de lactivitat

LA PRIMERA COSA QUE CAL FER...LA PRIMERA COSA QUE CAL FER...LA PRIMERA COSA QUE CAL FER...LA PRIMERA COSA QUE CAL FER...

s important preparar-nos b abans de comenar a plantar a

lhort. Primer cal saber lespai que disposa la nostra classe per

cultivar les hortalisses.

Separarem lespai de lhort en diferents zones de cultiu que

anomenarem __bancals__.bancals__.bancals__.bancals__.

Els bancals faran

- __un metre i mig____un metre i mig____un metre i mig____un metre i mig__ dample

- ________sis metres i migsis metres i migsis metres i migsis metres i mig________ de llarg

I per tant, tindran forma de triangle, rectanglerectanglerectanglerectangle, quadrat.

Avui treballarem amb unitats de longitud, que ens serveixen per a

mesurar distncies. Utilitzarem __la cinta mtricala cinta mtricala cinta mtricala cinta mtrica________ com a

instrument de mesura.

Ja estem preparats i preparades! Anem a fer-ho a lhort?

FITXA 2 CONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC!CONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC!CONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC!CONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC!

1,5 m1,5 m1,5 m1,5 m

6,5 m6,5 m6,5 m6,5 m


3. PREPARACI DEL TERRENY

Una vegada delimitat lespai de lhort, cal procedir a la preparaci del terreny, que consisteix en adequar-ne la textura i la riquesa en nutrients. Aquests dos parmetres seran importants per a un bon desenvolupament de les plantes i cal que els alumnes en siguin conscients.

Objectius: - Preparar el terreny per tal que les plantes tinguin un bon desenvolupament. Els

alumnes esdevindran conscients que els vegetals necessiten un substrat esponjs, airejat i frtil per crixer b.

- Conixer les tasques de la pagesia, sentint-sen partcips en primera persona i aprofundir en els coneixements matemtics treballats en la primera activitat.

Material necessari: - Estaques de fusta o de ferro - Cordill - Rasclets (un de gran per al mestre/a i varis de petits per als alumnes) - Totxos - Compost o humus

Explicaci: Una vegada tenim delimitats els permetres dels bancals amb estaques i cordills, cal procedir a la preparaci del terreny. Caldr doncs cavar la terra, arribant a una profunditat dentre 25 i 40 cm com a mnim , (s recomanable utilitzar un motocultor, per aix aquesta tasca est reservada a una persona adulta), allisar-la amb el rasclet i retirar-ne les pedres i terrossos . Collocarem cordills centrals a una separaci de 60 cm de cada costat i entremig hi posarem els totxos, a 0,5 m, creant una passarella que ens permetr no trepitjar directament la terra de cultiu. Daquesta manera nevitarem la compactaci i permetrem que es mantingui airejada i esponjosa, alhora que ens permetr arribar a tot arreu i treballar cmodament.

NAT SOC MAT


Ja per ltim caldr adobar la terra dipositant-hi compost o humus i repartint-lo uniformement per sobre el bancal.

Bancals Gaspar Caballero o parades en crestall

1. Es delimiten les mides dels bancals mitjanant estaques i cordills. Cada bancal t 1,5 m dample i una longitud variable no superior a 6,5 m. Els passadissos entre bancals poden ser de 50 a 70 cm.

2. Es caven els espais destinats a ser bancals, procurant arribar a una profunditat dentre 25 i 40 cm com a mnim.

3. Sallisen amb el rascle i es retiren les pedres i terrossos. Es colloquen cordills centrals a una separaci de 30 cm entre ells i a 60 cm de cada costat.

4. Entre les lnies centrals shi colloquen totxos separats a uns 50 cm , i entre ells shi planten aromtiques, medicinals, o ornamentals.

5. A les files laterals de cada bancal shi dipositen de 2 a 4 cm de compost, repartint-lo uniformement i procurant no aixafar la zona de cultiu.

Font: El huerto familiar ecolgico. M. Bueno 1999




.

FEM UNA BONA PFEM UNA BONA PFEM UNA BONA PFEM UNA BONA PREPARACI DEL TERRENY! REPARACI DEL TERRENY! REPARACI DEL TERRENY! REPARACI DEL TERRENY!

Ja tenim els bancals a punt!

Ara cal preparar la terra per a que les plantes puguin crixer b.

Necessiten una terra tova i sense pedres, per aix cal que ens

arremanguem, agafem els rasclets i traiem totes les pedres grosses

que trobem.

s agradable tocar la terra amb les mans!

s de color ___________ i ________________ i t un tacte

__________________.

Perqu tota la feina que hem fet avui duri fora temps, hem posat

uns totxos al mig dels bancals, cada 0,50,50,50,5 metres, per passar-hi per

sobre. Aix no aixafem la terra i es mant ben esponjosa.

Tamb hem posat compost. El compost s una terra de color

__negrenegrenegrenegre/marr fosc/marr fosc/marr fosc/marr fosc________ que t molts nutrients per a les plantes.

Aix es faran grans i boniques.

FITXA 3

CONSTRUM EL NOSTRE HCONSTRUM EL NOSTRE HCONSTRUM EL NOSTRE HCONSTRUM EL NOSTRE HORT ECOLGIC!ORT ECOLGIC!ORT ECOLGIC!ORT ECOLGIC!


Aquest/a he estat jo en el dia davui

Fer un dibuix o enganxar una fotografia dels alumnes treballant a lhort


4. EINES QUE SUTILITZEN

Es tracta de donar una pinzellada sobre les eines ms conegudes i utilitzades a lhort. Resultaria interessant que els infants fessin la descoberta de la m dalgun pags/horticultor que pogus venir a explicar-los-hi en persona. Tamb es proposa densenyar el Ball de la civada, fent referncia a les eines que sutilitzen quan es fan els gestos durant la dansa.

Objectius: - Descobrir nou vocabulari referent a les eines i les aplicacions daquestes a lhort.

Conixer lofici de la pagesia, a travs del contacte amb un horticultor proper. - Reproduir danses amb la coordinaci adequada dels moviments.

Material necessari:

Eines per als alumnes Eines per al mestre/a Pales Aixada Plantador/s Caveguet Rasclets Fal Regadores Fanga (hi ha altres sistemes de reg ms eficients)

Forca

Pala de trasplantament Rascle o escombreta metllica Tisores de podar

Explicaci: Tot i que en lactivitat anterior ja hauran vist algunes de les eines que sutilitzen al camp (si han tingut loportunitat de veure un motocultor i un rascle o escombreta metllica), en aquesta activitat es proposa aprofundir en el coneixement de les eines que en algun moment o altre tenen importncia en lhorticultura.

CAT SOC MUS PLA


Seria interessant que lexplicaci de les eines i de la seva utilitzaci fos per part dun pags/a que les conegus, per tamb ho pot fer el mestre/a si no es pot concertar cap entrevista. Les eines que es proposen de treballar i les seves aplicacions es resumeixen en el quadre segent:

Eina Com s? Per a qu serveix? Aixada T una planxa de ferro plana (o lleugerament

corba) generalment de forma rectangular amb mnec de fusta

Per cavar la terra

Caveguet Semblant a laixada, per de fulla ms estreta i amb el mnec ms curt.

Per cavar la terra

Fal T una fulla corba fixada a un mnec de fusta Per segar o tallar herba Fanga s una forca de ferro fixada amb un mnec de

fusta Per girar la terra

Forca s un pal amb dues o ms puntes en un extrem Per regirar i apilotar palla, fems...

Pala Est formada per una lmina de fusta o ferro amb certa concavitat i un mnec cilndric.

Per recollir, remoure, etc.

Pala de trasplantament

s una pala apetita que sagafa amb una m. Per trasplantar

Plantador T forma de L amb la punta cnica. Per fer un forat i plantar les llavors.

Rascle Consisteix amb un mnec llarg i un travesser en un dels extrems provet de puntes.

Per desterrossar, aplanar la terra, etc.

Regadora Format per una caixa de plstic o ferro, amb un tub lateral que porta a lextrem un pom

Per regar

Tisores de podar Consisteix en dues lmines tallants amb mnecs, entrecreuades i unides.

Per podar o tallar.

Seria interessant aconseguir exemplars en directe i no noms treballar sobre dibuixos, tot i que aquests ltims serviran per fixar els coneixements. (Veure Fitxes 4 i 5)


Una altra proposta s la de treballar les eines i les feines del pags mitjanant el Ball de la civada. Consisteix en fer amb gestos cada acci: sembrar, llaurar, segar, moldre i menjar. Caldr deduir, a travs dels gestos, les eines que sutilitzen. Per veure els gestos de la dansa, consultar www.youtube.com El ball de la civada.

EL BALL DE LA CIVADA (Popular catalana)

El ball de la civada jo us el cantar, el ball de la civada jo us el cantar,

el pare quan la sembrava feia aix, feia aix, sen dava un truc al pit i sen girava aix!

Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem!


el pare quan la llaurava feia aix, feia aix, sen dava un truc al pit i sen girava aix!



el pare quan la segava feia aix, feia aix, sen dava un truc al pit i sen girava aix!



el pare quan la molia feia aix, feia aix, sen dava un truc al pit i sen girava aix!



el pare quan la menjava feia aix, feia aix, sen dava un truc al pit i sen girava aix!




Data didididia de lactivitata de lactivitata de lactivitata de lactivitat

CONEIXEM ALGUCONEIXEM ALGUCONEIXEM ALGUCONEIXEM ALGUNES DE LES EINES DE LA PAGESIANES DE LES EINES DE LA PAGESIANES DE LES EINES DE LA PAGESIANES DE LES EINES DE LA PAGESIA

Avui ens han ensenyat algunes eines que utilitzen els pagesos i les

pageses. Nhi ha un munt!

Per exemple hem conegut la fal, que abans era molt important

a la vida de la pagesia. Ja ho diuen els refranys

Bon cop de ____fal________fal________fal________fal____!

Al juny, la ____fal________fal________fal________fal____ al puny!

Per tamb nhem aprs daltres... (relacionar el nom amb el dibuix de leina)

FITXA 4 CONSTRUM EL NOSTRE CONSTRUM EL NOSTRE CONSTRUM EL NOSTRE CONSTRUM EL NOSTRE

HORT EHORT EHORT EHORT ECOLGIC!COLGIC!COLGIC!COLGIC!

AIXADA

CAVEGUET

FAL

FANGA

FORCA

PALA DE TRASPLANTAMENT

PLANTADOR

RASCLE

REGADORA

TISORES DE PODAR




CONEIXEM ALGUNES DE LES CONEIXEM ALGUNES DE LES CONEIXEM ALGUNES DE LES CONEIXEM ALGUNES DE LES EINES DE LA PAGESIA.EINES DE LA PAGESIA.EINES DE LA PAGESIA.EINES DE LA PAGESIA.

Nom einaNom einaNom einaNom eina DibuixDibuixDibuixDibuix Per a qu serveix?Per a qu serveix?Per a qu serveix?Per a qu serveix?

Per desterrossar, aplanar la terra, etc.

Per trasplantar

Per cavar la terra

Per podar o tallar.

Per regar

__ __ __ __ RascleRascleRascleRascle ________

__ Pala de tra__ Pala de tra__ Pala de tra__ Pala de trassss---- pppplantamentlantamentlantamentlantament ________


HORT ECOLGIC!HORT ECOLGIC!HORT ECOLGIC!HORT ECOLGIC!

__ Caveguet__ Caveguet__ Caveguet__ Caveguet ________

__Tisores de __Tisores de __Tisores de __Tisores de ppppodar __odar __odar __odar __

__ __ __ __ RegadoraRegadoraRegadoraRegadora ________


Per cavar la terra

Per regirar i apilotar palla, fems...

Per girar la terra

Per segar o tallar herba.

Per fer un forat i plantar les llavors.

Les eines ajuden a fer el treball i sense elles, la feina seria molt ms

feixuga! Cal conservarCal conservarCal conservarCal conservar----les en bon estat, endreades i tenirles en bon estat, endreades i tenirles en bon estat, endreades i tenirles en bon estat, endreades i tenir----ne cura.ne cura.ne cura.ne cura.

__ Aixada ____ Aixada ____ Aixada ____ Aixada __

__ __ __ __ FFFForcaorcaorcaorca ________

__ Fanga__ Fanga__ Fanga__ Fanga ________

__ Fal____ Fal____ Fal____ Fal__

__ __ __ __ Plantador Plantador Plantador Plantador ________


5. HORTALISSES DE TARDOR - HIVERN

Una vegada els infants han preparat el terreny i ja coneixen algunes de les eines que sutilitzen en un hort, cal pensar en les hortalisses i plantes aromtiques que es poden plantar durant el primer trimestre. s important fer un disseny acurat i un croquis en funci del marc de plantaci de les espcies i de lespai que es disposi. Les plantes aromtiques i medicinals es disposaran entre els totxos del bancal. Resulta una eina molt til en agricultura ecolgica, ja que a part doptimitzar lespai, les prpies plantes actuen com a repellent natural dinsectes no desitjats i ens prevenen el cultiu de certes plagues.

Objectius: - Posar-se dacord en les plantes que es volen i es poden plantar en funci de

lpoca de lany (taula 1), amb lajuda del mestre/a. - Elaborar un croquis del bancal o bancals a conrear, mitjanant ls duna llegenda.

Tenir en compte la correcta disposici dels elements en lespai, en funci dels marcs de plantaci.

- Experimentar el contacte propi amb les plantes i la terra, respectant els torns que sestableixin per a plantar.

Material necessari: Taula 1. Propostes de sembra/plantaci primer trimestre. Planter (en funci de lelecci dels propis alumnes). Pala de trasplantament. Regadora.

Explicaci: Tot i tenir el terreny preparat, s necessari conixer quines plantes podem plantar en lestaci de lany que estiguem, per aix encara cal un pas previ abans danar a lhort, que consisteix en escollir les hortalisses i plantes aromtiques que cultivarem.

NAT PLA


Per incloure els alumnes en totes i cadascuna de les fases delaboraci de lhort, s important deixar-los escollir qu volen tenir-hi a lhort, tot i que s recomanable plantar una petita mostra de totes les hortalisses possibles per poder treballar-les diferenciadament desprs a laula.

Tamb resulta molt til elaborar un croquis, per tenir clara la disposici de les hortalisses en lespai, en funci dels marcs de plantaci i facilitar lordre a lhora de plantar. En aquest pas aprendran tamb qu s una llegenda i per a qu serveix.

Per ltim, caldr explicar el procs de plantaci (amb plan) i de sembra (si volem cultivar alls, espinacs, pastanagues, faves o psols), que finalitza amb una bona regada.


PROPOSTES DE SEMBRA / PLANTACI EN FUNCI CALENDARI ESCOLAR

PRIMER TRIMESTRE

PLANTA

SEMBRA (amb llavor)

PLANTACI (amb plan)

RECOLLECCI

MARC PLANTACI

REG

All Octubre Desembre Gener - Mar

Gener - Mar 10 x 20 cm Poc freqent i poc abundant

Api Febrer Juliol Mar Setembre Juny Febrer 20 x 20 cm Freqent i abundant Bleda Tot lany Tot lany Tot lany 30 x 40 cm Freqent Brquil Octubre Novembre

Maig Juliol Juliol Setembre Gener - Febrer

Octubre Gener 50 x 50 cm Freqent i abundant

Carxofera

Juliol - Setembre Octubre - Maig 80 x 80 cm Freqent i abundant Ceba Febrer Abril

Agost Novembre Gener Mar Maig Juliol

Abril Juny Octubre Desembre

10 x 25 cm Freqent per poca aigua

Col dhivern

Maig - Agost Juny - Octubre Agost Desembre 50 x 50 cm Freqent

Coliflor dhivern

Maig Juliol Juliol - Setembre Octubre Gener 50 x 50 cm Freqent i abundant

Enciam Tot lany Tot lany Tot lany 20 x 30 cm Freqent Escarola Gener Febrer

Agost - Setembre Febrer Mar

Setembre - Octubre Gener Mar Maig Agost Novembre- Desembre

25 x 30 cm Freqent

Espinac Gener - Maig Juliol - Desembre

Tot lany Freqent per poca aigua

Favera Agost Febrer Mar - Juliol 30 x 40 cm Freqent per poca aigua

Maduixera Febrer

Octubre Maig - Juny 30 x 40 cm Freqent

Pastanaga Febrer - Novembre Tot lany Freqent

Pesolera Setembre Febrer Gener - Juny 20 x 40 cm Freqent

Porro Gener Abril Agost - Setembre

Abril Maig Setembre Octubre

Desembre Mar Juny Juliol

10 x 25 cm Freqent per poca aigua

Taula 1: Propostes de sembra/plantaci primer trimestre. Les plantes aromtiques se situaran entre els totxos disposats als bancals, daquesta manera soptimitza lespai i es protegeix lhort de determinades plagues. Les plantes aromtiques recomanades per plantar (des de plan) al primer trimestre sn: lorenga, el julivert, el roman, la farigola, la slvia i lespgol.




I ARA..., QU HI PODEM PLANTAR?I ARA..., QU HI PODEM PLANTAR?I ARA..., QU HI PODEM PLANTAR?I ARA..., QU HI PODEM PLANTAR?

Ja tenim ganes danar a plantar al nostre hort, per encara ens

falta un pas decidir qu hi volem plantar.

Ho hem estat parlant entre tots i totes, i finalment hem decidit

que aquest primer trimestre hi plantarem

__ enciams ____ enciams ____ enciams ____ enciams __ _____________

________ cols______cols______cols______cols______ _____________

_____________ _____________

_____________ _____________

_____________ _____________

_____________ _____________

Tamb hem pensat on collocarem cada planta i ho hem dibuixat.

Hem utilitzat un codi de colors que anomenem ______llegenda__llegenda__llegenda__llegenda______.__.__.__.

PLANTAPLANTAPLANTAPLANTA COLORCOLORCOLORCOLOR

__ enciams ____ enciams ____ enciams ____ enciams __

__ col ____ col ____ col ____ col ______________________

__ coliflor ____ coliflor ____ coliflor ____ coliflor ______

_____________

_____________

_____________




Croquis dels bancals de la classe

Lactivitat a lhort ha estat molt divertida i entre tots i totes hem donat vida al nostre bancal. Quan ho

hem tingut tot plantat, ho hem regat. Laigua s molt important perqu les plantes puguin crixer!

1,5 m1,5 m1,5 m1,5 m

6,5 6,5 6,5 6,5 mmmm

TOTXOTOTXOTOTXOTOTXO TOTXOTOTXOTOTXOTOTXO TOTXOTOTXOTOTXOTOTXO TOTXOTOTXOTOTXOTOTXO TOTXOTOTXOTOTXOTOTXO TOTXO TOTXO TOTXO TOTXO TOTXO


6. ELS NOMS DE LES PLANTES

Tot i que els infants ja hauran sentit a parlar de les diferents plantes i hortalisses de lhort en lactivitat anterior, aquesta activitat pretn treballar la relaci entre el nom dalgunes delles i el seu aspecte. Com que les plantes de lhort encara seran petites, es prendran com a referncia fotos/illustracions que ells mateixos buscaran per internet. Tanmateix, aix no exclou tornar a realitzar lactivitat una vegada les plantes siguin grans i puguin comprovar in situ els colors, mides i textures de les hortalisses.

Objectius: - Aprendre vocabulari referent als noms de les plantes de lhort del primer trimestre. - Desenvolupar la psicomotricitat fina amb lelaboraci dun memory que els servir

per treballar els coneixements adquirits. - Fomentar ls de lordinador mitjanant la connexi a internet i lelaboraci de

cartells identificatius amb els noms de les plantes de lhort.

Material necessari: Ordinadors amb connexi a internet Cartolines, cinta adhesiva i pals de pinxo per a fer els cartellets Annex 2: Fitxes memory

Explicaci: Lactivitat consisteix a aprofundir sobre els coneixements dhorticultura, a partir del treball dels noms de les plantes i hortalisses de lhort. s important que aprenguin a relacionar el nom amb laspecte de la planta: colors, dimensions, forma... Com que les plantes de lhort encara seran petites, es suggereix que els propis alumnes busquin a internet els colors de les hortalisses per poder pintar-les i completar la Fitxa 7. Lelaboraci dun memory i la collocaci de cartellets a lhort, amb el nom de la planta, tamb pretn acabar daprofundir en aquests coneixements.

PLA CAT




JO EM DIC COLIFLOR, I TU?JO EM DIC COLIFLOR, I TU?JO EM DIC COLIFLOR, I TU?JO EM DIC COLIFLOR, I TU?

Quin hort ms bonic!

Tenim un munt de plantes diferents. Hem pensat que seria

convenient preparar uns cartellets per clavar-los prop de les

plantes i saber el qu sn.

Tamb hem buscat informaci sobre com seran les nostres plantes

quan siguin grans i hem pogut completar la fitxa

AlAlAlAll,l,l,l, Api Api Api Api ,,,, BledaBledaBledaBleda,,,, CarxofaCarxofaCarxofaCarxofa,,,, CebaCebaCebaCeba,,,, Col Col Col Col ,,,, ColiflorColiflorColiflorColiflor,,,, EnciamEnciamEnciamEnciam,,,,

EscarolaEscarolaEscarolaEscarola,,,, EspinacEspinacEspinacEspinac,,,, FavaFavaFavaFava,,,, MaduixaMaduixaMaduixaMaduixa,,,, PastanagaPastanagaPastanagaPastanaga,,,, PsolPsolPsolPsol, , , , Porro .Porro .Porro .Porro .



__ __ __ __ espinacespinacespinacespinac ________ __ porro ____ porro ____ porro ____ porro __ _ pastanaga_ _ pastanaga_ _ pastanaga_ _ pastanaga_ ________


__ api ____ api ____ api ____ api __ __ col ____ col ____ col ____ col __ __ all ____ all ____ all ____ all __

__ coliflor ____ coliflor ____ coliflor ____ coliflor __ __ bleda ____ bleda ____ bleda ____ bleda __ __ carxofa ____ carxofa ____ carxofa ____ carxofa __

__enciam ____enciam ____enciam ____enciam __ __escarola____escarola____escarola____escarola__ __ fava ____ fava ____ fava ____ fava __

__ psol ____ psol ____ psol ____ psol __ _ maduixa __ maduixa __ maduixa __ maduixa _ __ ceba ____ ceba ____ ceba ____ ceba __


7. QUINA CURA NECESSITEN LES PLANTES?

Una vegada les hortalisses ja estan plantades, necessiten un seguiment per al seu bon desenvolupament: reg en funci de les necessitats, terreny tou i esponjs, control dinvertebrats i de plagues... s important que els infants se sentin protagonistes daquest pas, per aix s recomanable organitzar torns o crrecs per a garantir un bon estat de salut de lhort. Aquest seguiment sha de dur a terme durant tot el curs.

Objectius: - Assumir la responsabilitat de mantenir lhort en bones condicions, aix implica fer

un seguiment individual de les plantes i detectar qualsevol imprevist que pugui afectar-les.

- Crear una relaci dafecte amb els vegetals, veure com responen als estmuls i sobretot, aprendre a estimar-les i respectar-les.

Material necessari: Eines (regadora, caveguet) Taula 2: Taula de seguiment Annex 1: Parsits i malalties ms comuns. Solucions. Illustracions de: cargol, llimac, eruga de la col i pug. Explicaci: Caldr decidir quins infants seran els responsables del seguiment de lhort. Es pot plantejar com un crrec ms de laula, setmanal o diari. Per tal descollir la persona o persones encarregades, es pot fer mitjanant la cantarella popular:

Una pltera denciam, ben amanida, ben amanida, una pltera denciam, ben amanida amb oli i sal.

Sucarem un tros de pa, per a qui toqui, per a qui toqui, sucarem un tros de pa, per a qui toqui, tocar

Tamb shaur de donar quatre coneixements sobre la fauna que pot pertorbar lequilibri de lhort, utilitzant les lmines illustrades a tal efecte. (Veure annex 1)

NAT CAT


PROPOSTES DE TAULA DE SEGUIMENT

COM EST LHORT?

SETEMBRE OCTUBRE Dia 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 29 30 1 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 18 19 20 21 22 25 26 27 28 29

Reg

Terra*

Enciams

Cols

Coliflors

...

Taula 2: Taula de seguiment de lhort

*Quan la terra sencrosta molt, cal estovar-la per evitar lexcessiva prdua daigua, s per aix que tamb s necessari un seguiment.

Llegenda:

Molt b Alerta, cal veure com evoluciona! En perill

Es poden elaborar taules per mesos o per trimestres, que variaran en funci del que hi ha plantat a lhort. Als annexos trobareu un model de taula. El seguiment no cal que sigui diari, per s setmanal. En poques ms eixutes, conv regar lhort cada dos dies.




COM PODEM MANTENCOM PODEM MANTENCOM PODEM MANTENCOM PODEM MANTENIR LA SALUT DE LHORT.IR LA SALUT DE LHORT.IR LA SALUT DE LHORT.IR LA SALUT DE LHORT.

Tenir un hort s molt bonic i ens agrada veure com creixen les

plantes! Per mantenir-lo sa s important mirar-lo cada dia...

Si les plantes estan pansides, vol dir que els falta __ aigua ____ aigua ____ aigua ____ aigua __

i shan de regar amb la __regadora __.__regadora __.__regadora __.__regadora __.

Si la terra est esquerdada, vol dir que sha d/de __estovar/cavar____estovar/cavar____estovar/cavar____estovar/cavar__

utilitzant el __ caveguet ____ caveguet ____ caveguet ____ caveguet __ o l __aixada __.__aixada __.__aixada __.__aixada __.

Tamb hem descobert que hi ha alguns animalons que salimenten

de les nostres plantes! Per recordar-nos dells, els hem dibuixat

- Caragols

- Escarabats




- Erugues de la col

- Pug

Cal avisar rpidament a la resta de la classe i al mestre/a si en

veiem a lhort!


8. JOCS DE PARAULES

Es tracta duna activitat complementria dins lrea de llengua per treballar noms dhortalisses i frases fetes duna manera ldica i divertida.

Objectius: - Reafirmar en ls correcte del vocabulari referent als noms de les plantes de lhort

plantades al primer trimestre. - Aprendre frases fetes relacionades amb hortalisses i el seu significat.

Material necessari: Cap en concret

Explicaci: Lactivitat consisteix en jocs de llengua, relacionats amb les plantes, fruites i hortalisses. (Veure fitxa 9)

CAT




JOCS DE PARAULESJOCS DE PARAULESJOCS DE PARAULESJOCS DE PARAULES

Quins 10 noms dhortalisses samaguen dins la sopa de lletres?

X A Z S I S M I B J Q E B Q E L U A P A S Y C F A V A C O L V D P A S F L O O C E M F E N D O Y B L E D A G S I B X G Z I B K I H O P T R J M F A J C O L S G A M I L L D N L P E S C A R O L A E L O S J G I P R I R G U T U K O L L W F U C N A

1. ____bleda____________bleda____________bleda____________bleda________ 2. ____enciam__________enciam__________enciam__________enciam______

3. ___carxofa__________carxofa__________carxofa__________carxofa_______ 4. ____escarola__________escarola__________escarola__________escarola______

5. ___ceba____________ceba____________ceba____________ceba_____________ 6. ____espinac__________espinac__________espinac__________espinac______

7. ___coliflor__________coliflor__________coliflor__________coliflor_______ 8. ____fava_____________fava_____________fava_____________fava_________

9. ___col________col________col________col_____________________________ 10. ___psol____________psol____________psol____________psol_________




Qu signifiquen aquestes expressions?

Posar-se vermell com un tomquettomquettomquettomquet Passar el problema a una altra persona

Importar un raveraveraverave Passar molta vergonya

Tenir nas de patatapatatapatatapatata Estar molt tip

Passar la patatapatatapatatapatata calenta Estar enfadat

Barrejar pomespomespomespomes amb peresperesperesperes Tenir el nas gros i rod

Fer cara de pomespomespomespomes agres Estar boig

Estar tocat del boletboletboletbolet No importar gens ni mica

No poder dir favafavafavafava Tenir son

Pesar figuesfiguesfiguesfigues Dir coses que no tenen res a veure

Completa els mots encreuats amb les segents paraules

COL COL COL COL COLIFLOR COLIFLOR COLIFLOR COLIFLOR BRQUIL BRQUIL BRQUIL BRQUIL CEBA CEBA CEBA CEBA ALL ALL ALL ALL PORRO PORRO PORRO PORRO ENCIAM ENCIAM ENCIAM ENCIAM API API API API BLEDA BLEDA BLEDA BLEDA

ESPINAC ESPINAC ESPINAC ESPINAC ESCAROLAESCAROLAESCAROLAESCAROLA

EEEE

NNNN CCCC OOOO LLLL

CCCC EEEE

IIII RRRR BBBB

EEEE SSSS CCCC AAAA RRRR OOOO LLLL AAAA

MMMM LLLL

FFFF

IIII PPPP AAAA

BBBB RRRR OOOO QQQQ UUUU IIII LLLL LLLL

LLLL OOOO LLLL

EEEE SSSS PPPP IIII NNNN AAAA CCCC

DDDD OOOO

AAAA RRRR

RRRR

OOOO


9. PLANTES DARREL, TIJA, FULLA, FLOR I FRUIT

Aquesta activitat consisteix en conixer les diferents parts duna planta i aprendre a distingir els tipus dhortalisses en funci de la part que ens mengem. Posteriorment caldr fer-ne una classificaci.

Objectius: Aprendre a distingir les diferents parts de la planta i ampliar el coneixement sobre les plantes de lhort.

Material necessari: Annex 3: Lmina amb parts duna planta. Paper dembalar per a fer un mural de classificaci de les plantes. Colors, ceres o pintura per a pintar les hortalisses.

Explicaci: En aquesta activitat els infants aprendran les parts duna planta: arrel, tija, fulla, flor i fruit. El material de suport (Annex 3) es pot utilitzar com a refor en cas de no tenir les plantes de lhort crescudes suficientment, ja que sempre que sigui possible, s recomanable que els infants les vegin i les palpin de veritat. Desprs dhaver treballat les parts de les plantes, es podr completar la segona part de la Fitxa 10 on els alumnes hauran dindicar el nom del grup el qual corresponen les diferents hortalisses. Per acabar de treballar aquest concepte, tamb es pot elaborar un petit mural on es classifiquin les plantes en funci de la part comestible. Es pot utilitzar el material de lAnnex 3 (per pintar i retallar) o b que siguin els propis alumnes que dibuixin, pintin, retallin i enganxin les hortalisses.

NAT




CONEIXEM ELS TIPUS DHORTALISSES.CONEIXEM ELS TIPUS DHORTALISSES.CONEIXEM ELS TIPUS DHORTALISSES.CONEIXEM ELS TIPUS DHORTALISSES.

No totes les plantes de lhort sn iguals! Nhi ha que tenen les fulles

grans, daltres les tenen ms petites, nhi ha que creixen rpid i

daltres triguen ms.

Per totes tenen arrelarrelarrelarrel, tijatijatijatija, fullesfullesfullesfulles i florsflorsflorsflors. Tamb nhi ha que fan fruitfruitfruitfruit.

f........ruitruitruitruit f..lor..lor..lor..lor

f..ulla..ulla..ulla..ulla t..ija..ija..ija..ija

a..rrel..rrel..rrel..rrel




Les plantes de lhort es poden classificar en funci de la part que

ens mengem, per aix sanomenen plantes...

- darrel

- de tija

- de fulla

- de flor

- de fruit

________darreldarreldarreldarrel ________

_____de fruit _de fruit _de fruit _de fruit ________ __de tija ____de tija ____de tija ____de tija __

__de fulla ____de fulla ____de fulla ____de fulla __

__ __ __ __ de flor __de flor __de flor __de flor __


10. UNA RECEPTA DE FCIL ELABORACI

Aquesta activitat consisteix en elaborar una sopa de farigola, recepta fcil per dur a terme dins la classe. En aquesta activitat es treballar aspectes de lrea de llengua com lestructuraci del text quan es tracta duna recepta culinria: enumeraci dels passos, manteniment del temps verbal, exposici clara i concisa de les accions a realitzar, etc.

Objectius: - Treballar lestructura de textos instructius senzills, com s el cas duna recepta:

ttol, ingredients, elaboraci i imatge. - Potenciar lampliaci de vocabulari del camp semntic referent a lalimentaci i a la

cuina. - Experimentar amb els sentits, eina important del coneixement.

Material necessari: Ingredients per a elaborar la recepta Plats i coberts Tovallons Una font per escalfar aigua (microones, cuina,...)

Explicaci: Lactivitat consistir en redactar una recepta per elaborar-la a posteriori. s important que els alumnes prenguin conscincia de les parts en les que sestructura el text i del vocabulari senzill i entenedor que cal utilitzar. Tamb resulta interessant experimentar amb el sentits: que tastin lall, la sal, olorin la farigola,... i que intentin descriure les seves sensacions. Lelaboraci de la recepta donar pas a la finalitzaci de les activitats proposades pel primer trimestre.

NAT CAT




MMMMMMM, PER LLEPARMMMMMMM, PER LLEPARMMMMMMM, PER LLEPARMMMMMMM, PER LLEPAR----SEN ELS DITS!SEN ELS DITS!SEN ELS DITS!SEN ELS DITS!

Per acabar les activitats del primer trimestre, avui hem

preparat una sopa de farigola. Antigament es prenia molt,

sobretot quan feia fred.

Aquests sn els passos que hem seguit.

Mmmmmmm! Quina bona olor que fa la farigola!

Sopa de farigolaSopa de farigolaSopa de farigolaSopa de farigola

IngredientsIngredientsIngredientsIngredients

- pa sec

- sal

- un grill dall

- farigola

- oli doliva

Dibuix/foto de la sopa de farigola o dels ingredients




ElaboraciElaboraciElaboraciElaboraci

ALLALLALLALL , , , , SOPA, SOPA, SOPA, SOPA, AIGUA, AIGUA, AIGUA, AIGUA, SAL, SAL, SAL, SAL, PA, PA, PA, PA, FARIGOLAFARIGOLAFARIGOLAFARIGOLA

- Tallar el ____pa________pa________pa________pa____ sec en trossets petits i posar-lo al plat

on se servir la sopa.

- Posar un cass d ___aigua______aigua______aigua______aigua___ a escalfar i quan comenci el

bull, afegir-hi una branca de ___farigola___.___farigola___.___farigola___.___farigola___.

- Trinxar l___all______all______all______all___ i repartir-lo damunt el pa. Afegir un

rajol doli i una mica de ___sal___.___sal___.___sal___.___sal___.

- Retirar la infusi del foc i tirar-la damunt el pa.

- Servir la ___sopa______sopa______sopa______sopa___ ben calenta.

L'hort Ecològic Escolar de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.pdf

Documents

Transcript of L'hort Ecològic Escolar de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.pdf