L'Hiperbolic 91

16
Mar Ulldemolins «El teatre, necessito fer-ne sempre» L’HIPERBÒLIC 91 ENTREVISTA- PÀG. 06 La Pegatina MARIA LAPIEDRA- PÀG. 12 El sexe oral, com fer-lo! MARÇ 2011 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A SUPLEMENT FUTURA El futur, a les teves mans Estand A-101

description

Revista gratuïta per joves i universitaris

Transcript of L'Hiperbolic 91

Page 1: L'Hiperbolic 91

Mar Ulldemolins «El teatre, necessito fer-ne sempre»

L’HIPERBÒLIC91

entrevista- pàg. 06

La pegatina

Maria Lapiedra- pàg. 12

el sexe oral, com fer-lo!

MARÇ 2011

La revista deLs Universitaris WWW.deria.Cat assOCiats a

sUpLeMent FUtUra

el futur, a les teves mans

Estand A-101

Page 2: L'Hiperbolic 91

N91 - març 2011

02 - Editorial Una OpOrtUnitat03 - apuNtat CasaLs de jOves de

barCeLOna04 - la coNvidada Mar ULLdeMOLins 06 - ENtrEvista La pegatina

07 - publirEportatgE ajUts per a L’estUdi,

inFOrMa-te’n08 - altavEu sOpa de Cabra

09 - música iNtErNacioNal rOger Waters10 - pEtits aNuNcis gUia jOve11 - adolEscENts.cat shakira i piqUé12 - sExE amb maria lapiEdra eL sexe OraL, COM Fer-LO!14 - cultura teatre per a jOves

15 - cultura agenda15 -Escola d’Escriptura Una vida sense paraULes

Nom: Francesc Colomer i Marina ComasEls joves actors catalans han estat la re-velació dels Goya després de guanyar dos premis per la seva interpretació a Pa negre, la pel·lícula d’Agustí Villaronga basada en la novel·la d’Emili Teixidor ambientada a la Guerra Civil. Tot plegat un gran reconeixe-ment al cinema català.

Lloc: LíbiaEl país nord-africà és l’epicentre de l’atenció mundial per la salvatge resposta de Moammar al-Gaddafi a les manifestacions en contra seu i el règim dictatorial que fa més de 40 anys que comana. El país ha estat expulsat de la ONU i Gaddafi i el seu règim seran investigats per crims contra la humanitat.

Dada:110La limitació de la velocitat màxima a 110 km/h en autovies i autopistes ha entrat en vigor aquest mes de març. L’abolició dels 120 km/h s'allargarà pel cap baix fins al 30 de juny i s’inclou dins el pla de xoc de vint mesures impulsat pel Govern espanyol per, suposadament, estalviar combustible.

Un dels àmbits en els quals ja es pot quantificar, amb més o menys exactitud, el nivell de les retallades pressupostàries és el de la universitat. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va comunicar el mes passat als vuit rectors de les universitats públiques que l’any vinent tindran un pressupost un 10 per cent més baix que el d’ara. Una quantitat molt important, que obligarà a fer sacrificis de tota mena. Formalment, el conseller es va comprometre a recuperar el nivell de despesa quan l’economia ho permeti, però la realitat és que ningú no sap ben bé quan serà aquest moment ni quines seran les prioritats d’aleshores. Tot plegat, crea un clima d’incertesa que complicarà la gestió universitària.

El cas és que caldrà, probablement, apujar el preu d’alguns màsters i suprimir-ne d’altres. I, segurament, també caldrà aprimar les plantilles i deixar sense cobrir les jubilacions i les baixes temporals. És possible, a més a més, que les universitats hagin de buscar la manera de compartir alguns proveïdors.

L’objectiu ha de ser —a més de la contenció pressupostària— millorar l’eficiència en l’assignació de recursos de les universitats. Perquè, si es fa bé, en el futur aquesta racionalització alliberarà diner públic que pot anar a incrementar l’oferta i multiplicar els projectes.

*Textos: Salvador Cot

deria.cat

Una oportunitateditorial

La il

. lust

raci

óFl

aixo

s

sumari

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/91 MARÇ 2011 _______________________________________________________________________________________________________________2

sUbsCripCiÓ: 1€ ([email protected])

Edita: grup Nació digital.president del consell editorial: Josep ritort.cap de relacions Externes: Jordi sansalvador.redacció i edició: diego giménez i susana perdomo.Fotografia de portada: laura coloméassessorament lingüístic: xavier borràs.assessorament editorial: antoni gonzález.impressió : imprintsa.dipòsit legal: b-48091-2007.

scg aquitània sldos de maig, 270, b., 08025, barcelona.redacció: 904 335 296; [email protected]: 904 516 170; [email protected]: www.deria.cat.

ara ja ens pots trobar al FacEbooK, tWittEr, scribb i com sempre a dEria.cat

troba’ns!!!

Page 3: L'Hiperbolic 91

3L’HIPERBÒLIC/91 APuNtA't _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2011

Casals de Joves de Catalunya som una federació que agrupa vint-i-cinc associacions juvenils que fomenten la participació dels joves, des de la pròpia organització dels mateixos i sota els principis d’autogestió, demo-cràcia, laïcitat i transformació social.

El sentit de la federació respon a la voluntat de treba-llar conjuntament amb la idea que la xarxa d’inèrcies ens permeti a tots els casals optimitzar recursos, ser més capaços d’incidir en les temàtiques que ens afec-ten com a col·lectiu, intercanviar experiències i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vulguin sumar-s'hi.

En definitiva, els casals de joves són associacions ju-venils, on els propis joves són els “propietaris” de l’as-sociació i del que ella fa. Alhora, també, són espais de trobada dels joves, on poden relacionar-se, organitzar activitats, participar en activitats fetes per altres joves o simplement passar l’estona.

El més important d’un casal de joves és el fet que es una associació juvenil i per tant són els propis joves

apun

ta't

a Ca

saLs

jO

ves

els que la componen, participen de l'assemblea, as-sumeixen responsabilitats (en la direcció de l’entitat o en l'organització d’activitats), aprenen a participar i transmeten una sèrie de valors entre els quals desta-quem la implicació social, la tolerància, la cooperació, la llibertat, la pau... És en el treball col·lectiu dels dife-rents joves que componen el casal o d’aquells que hi col·laboren que s’aconsegueix des de l’adquisició d’un local (seu de l’entitat i espai de trobada), l’organització d’activitats, la interlocució amb l’administració o el pro-veïment de fonts de finançament.

Els Casals de Joves són una escola de democràcia i de participació, un espai on els joves autogestionen els seus propis projectes, una eina de transformació social, un espai d’intercanvi d’experiències.Per a més informació, truqueu-nos, envieu-nos un mail o veniu a veure’ns

+Info a :Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

Avinyó, 44, 08002, Barcelona. [email protected]

www.casaldejoves.org

Associacions juvenils on els joves en són els “propietaris”

Casals de joves de catalunya

Page 4: L'Hiperbolic 91

Mar Ulldemolins

Ha treballat a les ordres d’Oriol Broggi, Àlex Rigola, Carme Portacelli, Carol López, Sergi Belbel i Julio Manrique. Però a banda del teatre, l’hem pogut veure a la televisió a Ventdelplà o Les veus del Pamano. La Mar Ulldemolins, que diu que te fama de ser «pilla», viu el teatre com una necessitat.

Véns de fer L’arquitecte al Lliure. Com ha estat la experiència?L’experiència de L'arquitecte ha estat increïble. Julio Manrique és un currante que fa treballar molt als actors i a la vegada confia plenament amb tots. Això crea un grup que s’entén molt bé i que té moltes ganes d’explicar bé l’obra. Què més es pot demanar?

«el personatge ve sol si tu et creus cada una de les situacions»

4 LA CONvIdAdA L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

Fent memòria, quan vas saber que et volies dedicar a la interpretació?Abans, als instituts fèiem una assignatura que es deia E.A.T.P. on podies escollir una assignatura a part de les obligatòries i jo vaig triar teatre. Me’n vaig adonar tard, als 17 anys.

Com van ser els inicis? Els inicis van ser de càstings i proves i nervis i pors i dubtes.

Què vas sentir el primer cop que vas pujar dalt d’un escenari?Recordo que la primera obra que vaig fer tenia molta por de no haver trobat el personatge. Per sort va sortir tot bé..., i ara m’adono que el personatge ve sol si tu et creus cada una de les situacions que està vivint i l’entens psicològicament i emocionalment.

Potser és complicat de dir, però, podries dir de quina interpretació et sents més satisfeta?Satisfeta no ho sé, perquè mai ho veig desde fora. Segurament, et diria la Thomasina a l’obra Arcàdia, però és perquè el personatge era molt juganer i això feia divertir-me molt. El públic potser et diria una altra cosa...

Has fet teatre, televisió, cinema... Amb quina et quedes i per què?Jo vaig començar amb el teatre i necessito fer-ne sempre que pugui i em deixin. Per altra banda, m’apassiona la càmera. El millor és una mica de tot i una mica alternadet.

Amb quin actor o actriu que no hagis treballat t’agradaria treballar?Moltíssims. No podria triar-ne un.

L’actriu vallenca va començar

a fer teatre als 17 anys

Tal com raja

Lloc i data naixement: Valls, 13 de maig de 1980.Grup de música: Albert Pla.Pel.lícula: L’home elefant, de David LynchLlibre: La cuina de la salut, de Ferran Adrià, Valentí Fuster i Josep Corbella.Plat que cuino millor: ou escumat amb salsa d’espàrrecs i menta.Una mania: la tele encesa al matí.Una qualitat: observar i llavors canviar.Un somni: viure al camp a prop de Barcelona per poder tenir un gos.Un viatge: Nova York.Tinc fama de ser molt: pilla.

Clara Segura i Mar Ulldemolins a Electra, de Sòfocles. Imatges del TNC.

Page 5: L'Hiperbolic 91

«el personatge ve sol si tu et creus cada una de les situacions»

5L’HIPERBÒLIC/91 LA CONvIdAdA _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2011

Si haguessis de definir què significa la interpretació per a tu, com ho faries?La interpretació per mi és treballar des de la veritat, les emocions i les situacions que viuen els personatges. Quan dic veritat, em refereixo a no voler fer més coses de les que s'han de fer a dalt de l'escenari sinó simplement, treballar amb els companys i mirar-los als ulls.

Què recomanaries a algú que es volgués dedicar a la interpretació?Que no pensi només en ser famós sinó en quin tipus d'actor vol ser i formar-se.

En pots avançar algun projecte de futur?El 21 de març estrenem l'espectacle Londres (paret marina/ t5) a la sala Beckett de Barcelona fins el 3 d'abril. És un espectacle que són dos monòlegs que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Un està interpretat per Pau Roca i l'altre per mi. La direcció és de la Marta Angelat.

Què és el que més i el que menys t’agrada de la teva professió?El que més m’agrada de la meva professió és la feina. El que menys m’agrada és la inestabilitat.

*Textos: Diego Giménez

([email protected])

Fotos: Laura Colomé, TNC i

Teatre Lliure

deria.cat

Mar Ulldemolins

Es va graduar pel Col·legi de Teatre de Barcelona i ha seguit un curs d’interpretació amb Javier Daulte a la Sala Beckett. Té estudis musicals i actualment també fa el darrer curs de piano de grau mitjà, equivalent a l’antic 8è. El 2001 s’inicia en la interpretació professional com a actriu en diversos curtmetratges. Després d’una breu incursió al circ, el 2003 inicia la seva activitat teatral amb Poques-vergonyes (dir. Fermí Fernández), i la televisiva, amb la sèrie Majoria absoluta, de TV3.

Des de llavors, ha participat en diversos muntatges, com ara Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, (dir. Manuel Dueso, 2003); Esthetic Paradise, de Victòria Szpunberg, i Teatre sense animals, (dir. Sergi Belbel, 2004). El 2005 va treballar a Raccord, de Rodolf Sirera (dir. Carme Portaceli); Casa i jardí, d’Alan Aykbourn (dir. Ferran Madico) i Jocs de paciència, d’Alba Farhoud (dir. Pep Pla). També, ha participat a La finestra tancada, d’A. Vila (dir. Carme Portaceli, 2006) i Arcàdia, de Tom Stoppard (dir. Ramon Simó, 2007). Posteriorment col·labora a Electra, de Sòfocles (2009), Rock’n’Roll, de Tom Stoppard (dir. Àlex Rigola). També interpreta un paper protagonista a la sèrie Ventdelplà, de TV3, durant les cinc temporades. I ha participat a la minisèrie Les veus del Pamano, de TV3.

Imtge cedida pel TNC

Mar Ulldemolins a L'Arquitecte. Imatges del Teatre Lliure.

Page 6: L'Hiperbolic 91

El grup triomfa a la xarxa amb més de 2 milions de descàrregues

7 anys, 450 concerts, 11 països i milions de des-càrregues a Internet els avalen. Ja no queda nin-gú a Catalunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de tant saltar i cantar. Que-dem amb l’Adrià i el Ruben per parlar de música, internet i de Xapómelön, el seu darrer disc, que ha sortit al carrer el 15 de març.

Més de 450 concerts, més de 60,000 «amics» Facebook... Esteu complint els somnis que vau imaginar al començar?R. Per sobre de les expectatives, i podríem dir que s’estan complint expectatives que no tení-em. És molt bèstia tot el que ens està passant.

«ens ho passem béSi que és veritat que tot el que hem fet anava enfocat a buscar això... Però, no sabíem què era exactament el que ens trobaríem. Estem molt orgullosos del que hem aconseguit.

Com van ser els inicis?R. Vaig començar jo sol amb la guitarra tocant en bars. Vaig conèixer l’Adrià al Casal de Joves de Montcada i va començar a cantar amb mi.A. Va haver-hi un punt d’inflexió, quan ens vam adonar que el que fèiem agradava. Lla-vors vam pensar: si ens ho treballem ho podem aconseguir. Llavors, va ser l’Ovidi el que ens va posar les piles a tots. Vam començar a assajar un parell de dies a la setmana, a fer concerts. Ens sentíem tan orgullosos de tenir un grup que ho vam començar a escampar pertot arreu. Llavors, la gent en va anar parlant, «conec algú que té un amic que toca en un grup»..., i així ens van sortir més concerts.

La Pegatina

fent música»

ENtREvIstA L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011 _______________________________________________________________________________________________________________6

El boca-orella és important, oi?R. Sí, i tant! Una de les coses que també fèiem per promocionar el grup van ser les enganxines. De les que poses a les llibretes del col·legi. Les fèiem a mà amb la pàgina web del grup que en aquell moment era «.es.mn», perquè no teníem diners per comprar un domini (riuen). Les engan-xàvem a la gent, a les parets, allà on podíem.

Ja us deieu La Pegatina?R. Sí, ens dèiem La Pegatina Sound Sistem, perquè posàvem bases improvisades a sobre. És el que jo vaig fer en un primer moment qua-si sense voler. Agafava la guitarra i amb dos cançons omplia quasi dues hores de concert. Improvisava molt i amb quatre acords ja feia.

Com passeu d’això al primer disc?R. A Montcada no teníem local d’assaig. Tocà-vem al carrer, on podíem. Quan vam tenir uns 8 temes vam decidir fer una maqueta i llavors els Che-Sudaka ens van recomanar fer el pri-mer disc, que es va dir Al carrer.

Com va anar amb aquest primer disc?R. Vam començar a moure fils per veure si alguna discogràfica el volia. A cap no els va interessar i com que ens sentíem molt orgu-llosos d’aquell disc i volíem que la gent l'es-coltés vam apostar per la descàrrega gratuïta. Aquesta opció va anar molt bé, en el primer any es van descarregar uns 400.000 discos. Va ser un dels nostres forts. Amb el segon disc vam començar a buscar discogràfica, però això de la descàrrega gratuïta no els agradava.

Poden conviure les descàrregues i la venda de discos?A. Vam trobar una fórmula perfecta amb Kasba. Nosaltres ens pagàvem la producció del disc i ells ens compràvem els discs que volien vendre a les botigues. Amb el segon disc necessitàvem promoció i distribució. La discogràfica no perdia res i nosaltres teníem el disc gratis per a tot-hom. Amb el tercer disc fem el mateix, perquè la fórmula funciona. R. Hem demostrat que la convivència entre descàrrega gratuïta i venda física del disc és possible. Portem més d’un milió i mig de des-càrregues del disc La via mandarina i 12.000 discos venuts del mateix disc. Sempre seran més les descarregues que les vendes, però vendre 12.000 discos avui en dia ja és molt.

És una proposta molt honesta, no?R. Sí, és com començar pel final. Primer tastes i si t’agrada compres.A. Ens ha passat en concerts que la gent sap que es poden descarregar el disc i tot i així el compren. No enganyes a ningú així, la gent sap el que està comprant.

Parlant d’aquest tercer disc, què hi podem trobar a la ciutat ficticia de Xapómelön?A. Volíem treure un disc de consolidació amb aquest tercer. Tenim molts seguidors per Eu-ropa i Sud-amèrica i volíem un disc que aglu-tines tothom i que es pogués dir en totes les llengües. Els altres dos discos tenien nom de carrer i ara necessitàvem la ciutat. R. No només es tracta dels seguidors «físics”», sinó també dels virtuals. El disc és una ciutat virtual per a tots els nostres seguidors, també de les xarxes socials.

Com definiríeu la vostra música?A. El que més ens diuen és que és molt fresca. Però, és una cosa que no busquem sinó que es produeix. Ens ho passem bé fent música i això es reflecteix. Qualsevol cosa que fem la gent ens diu que sona a La Pegatina.

Quin consell donaríeu a un jove que comen-ça al món de la música?Que cregui en el que fa i que hi dediqui moltes ho-res de «curro». Que sigui humil i honest. Que doni passes curtes però segures. Que sempre visualitzi on vol arribar.

*Textos: Diego Giménez ([email protected])

Fotos:La Pegatina

deria.cat

Page 7: L'Hiperbolic 91

ajuts per a l’estudi, informa-te’n

El Saló de l’Ensenyament i el Saló Futura ja escalfen motors amb vista a una nova edició. L’escenari és l’habitual, el recinte firal de Montjuïc, i les dates, aquí les teniu: del 23 al 27 de març (22è Saló de l’Ensenya-ment) i els dies 25 i 26 la Fira de Màsters i Postgraus. Hi trobareu tota l’oferta d’es-tudis universitaris i informacions relacio-nades: beques, programes per fer estades a l’estranger, idiomes, etc. La Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat disposarà d’un estand propi del Consell Interuniversitari de Catalunya que portarà per lema: «La teva formació és el futur del nostre país: tria-la bé!».

Si ets estudiant d’últims cursos d’engi-nyeria i estàs disposat a ajudar els que comencen; si tens previst de fer una estada en una universitat estrangera; si vols cursar un màster relacionat amb la llengua catalana; si pertanys a una associació estudiantil; o si necessites suport econòmic per afrontar la matrí-cula de la universitat o el desplaçament, pots beneficiar-te d’algun dels ajuts que gestiona la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Informa-te’n al Saló de l’Ensenyament.

L’AGAUR gestiona, tant ajuts com préstecs per a universitaris i investigadors. Pel que fa a les beques universitàries, aquí hi ha les principals:

enginYCat. S’hi poden acollir els estudiants d’enginyeria de les universitats catalanes que participin ac-tivament en l’orientació d’estudiants de primer curs. La durada màxima de la beca és de nou mesos i està dotada amb 400 euros mensuals bruts. Data prevista de la convocatòria: juny.

MObint. Per als estudiants que vulguin fer una estada en una universitat estrangera amb reconeixe-ment acadèmic. Hi ha tres modalitats: per als que hagin obtingut un Erasmus, per als que participen en altres programes de mobilitat in-ternacional i per a ensenyaments artístics. La dotació és de 200 euros mensuals durant un màxim de sis mesos. Aquestes beques es con-voquen al maig-juny.

MFC. Estudiants de màsters universitaris l’objectiu dels quals sigui el foment i la difusió de la llengua ca-talana en diferents àmbits. L’ajut cobreix el preu de la matrícula amb un màxim de 1.000 euros i la convocatòria surt entre desembre i gener.

aeU. Per a associacions d’estudiants universitaris, per donar suport a les activitats que potencien l’associacionisme juvenil en l’àmbit universitari, com també a les activitats de caire científic i formatiu. L’import màxim de l’ajut és de 3.000 euros i es convoca a l’octubre.

graL. Les beques són de dos tipus: general —per als estudiants amb domicili familiar a Catalunya i que cursen estudis en una universitat catalana— i de mobilitat —per als estudiants que estudien en una universitat d’una comunitat autònoma diferent de la del seu domicili familiar. Segons la renda famili-ar de l’estudiant, l’ajut pot consistir en el preu de la matrícula o en altres conceptes com ara transport, residència o material. A més a més, hi ha la beca-salari, que representa un import de 3.771 euros, com a mínim. La convocatòria acostuma a sortir al juliol i resta oberta fins a l’octubre.

7L’HIPERBÒLIC/91 PuBLIREPORtAtgE _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2011

Fins aquí, les beques, però l’AGAUR també gestiona préstecs en condicions favorables per als estudiants universitaris. Hi ha tres pro-grames diferents:

pFraC. Ofereix la possibilitat de fraccionar el paga-ment de la matrícula en mensualitats. Per gau-dir d’aquest ajut no s’exigeix cap aval familiar ni bancari. Tampoc no es cobrarà comissió d’es-tudi ni d’obertura. Es pot demanar ara mateix i fins al 31 de març.

prepOst. Per al pagament de la matrícula de doctorat, màster o postgrau. Hi ha dues modalitats: una cobreix la matrícula i l’altra també inclou un ajut mensual. L’import màxim del préstec és de 30.000 euros i es pot tornar en 10 anys. La convocatòria resta oberta fins al 30 de juny.

preFe. Per als universitaris que necessiten suport eco-nòmic per als seus estudis. L’import màxim és de 9.000 euros a tornar en 7 anys. Si heu estat becari o becària del Ministeri d’Educació podeu gaudir durant 2 anys d’un interès bancari al 0% d’interès. Es pot sol·licitar fins al 30 d’abril.

ToTa La iNForMaCió sobre esTuDis uNiversiTaris, aL saLó

www.gencat.cat/universitatsirecerca

Més iNForMaCió

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)Via Laietana 28, 08003 Barcelona Telèfon: 93 552 90 00 93www.gencat.cat/agaur

Page 8: L'Hiperbolic 91

Pau alabajosUna amable, una trista,

una petita pàtria(Bureo Músiques) Cançó d’autor

El cantant de l’Horta ha plan-tejat una feina ben feta, i té la lliçó molt ben apresa. Només

amb el seu títol —un vers del poeta valencià Vicent Andrés Es-tellés— ja podem confirmar el que s’esperava: que cada mot té una explicació. Tot té una —o mil— lectures —totes crítiques. El tercer treball discogràfic de Pau Alabajos manté la frescor de la seva joventut, però també respira els acords apresos després d’haver fet un bon reguitzell de cançons. Ritmes suaus —amb la contundència de l’orquestra en múltiples ocasions— per clavar cançons que són unes oportunes reflexions —des de l’experi-ència a Palestina fins a les fosses del silenci o els mitjans de comunicació. ELISENDA SORIGUERA

Eric FuEntEs & El Maleric Fuentes & el Mal(Subterfuge Records)Rock d’autor

Amb un nou àlbum en soli-tari, el primer que enregistra després de la dissolució de

The Unfinished Sympathy, el músic barceloní Eric Fuentes torna ple de vitalitat i amb ganes de donar continuïtat a la seva forma d’entendre el rock’n’roll. Acompanyat per El Mal, el grup còm-plice amb el seu ideari musical i integrat pel seu germà Pol a la guitarra, Iban Rodríguez (Rosa-Luxemburg) al baix i la bateria i Bernat Sánchez (Mine!) al piano, Fuentes ha recuperat l’esperit del hardcore i la immediatesa punk en cançons com «Growl» i «Rock and Roll Is a Full Time Job». FERRAN AMADO

ElEna GadEltoquem fusta(Nómada 57) Pop-flamenc

El català i el castellà són les llengües que ha triat Elena Gadel per debutar amb el pri-mer disc amb temes propis.

Després del seu pas pel televisiu Operación Triunfo, la intèrpret tarragonina ha mostrat la seva espectacular capacitat vocal i ar-tística en espectacles teatrals musicals (Grease o Mar i cel). Ara s’alia amb un grapat de músics amb unes capacitats tècniques inapel·lables per presentar-se en solitari. Ho fa component les lle-tres i les músiques, acompanyada del productor Toni Pagès, i el resultat és una desena de cançons d’estils diversos però amb el pop-flamenc com a fil conductor. VINYET FARRÉS

www.enderrock.cat

Diu el manual bàsic periodístic que els rumors no sempre són notícia. Per això hem hagut d’anar amb peus de plom a l’hora de donar veracitat al rumor més estès i comentat de l’escena musical catalana: la reunificació dels mítics Sopa de Cabra.

En fòrums, blogs i xarxes socials s’han co-mentat a bastament durant els últims 10 anys tota mena d’especulacions sobre el retorn als escenaris del grup encapçalat per Gerard Quintana i Josep Thió, de ben segur la banda de rock més popular de la història del país. Ara, però, ha arribat l’hora de la veritat. Sopa de Cabra torna. Serà un únic concert al Palau Sant Jordi de Barce-lona el 9 de setembre. Una nit única i..., irrepetible? En tot cas, una nova bona nit per a tots els malparits del rock català, just quan fa un quart de segle de la seva fun-dació com a banda, 20 anys del mític Sant Jordi —amb Sau, Els Pets i Sangtraït— i una dècada de la seva separació.

Sopa de Cabra ha decidit reunificar-se per oferir un únic concert. Serà el divendres 9 de setembre al Palau Sant Jordi. A l’es-cenari només hi faltarà un dels membres històrics del grup: Joan Ninyín Cardona, que va morir l’any 2002. Hi seran el can-tant Gerard Quintana, el guitarrista Josep Thió, el baixista Francesc Cuco Lisicic, el guitarrista Jaume Peck Soler i el bateria Pep Bosch. Els promotors de la iniciativa històrica, al marge del mateix grup, són l’actual management de Quintana, Promo-Arts Music, i The Project, l’empresa més

important de gestió de festivals i de con-certs d’astres internacionals a Catalunya. Hi haurà un únic concert. No hi haurà gira, ni tampoc no s’ha previst editar cap disc, en principi, segons la versió oficial confir-mada pel grup i per les promotores.

Els motius? Des de l’entorn de Sopa s’as-senyala que el 2011 és un any d’efemè-rides. En fa 25 de la creació de la banda, l’any 1986, entre esquads, fanzins, efluvis d’alcohol i fums de diversa procedència que omplien el «carrer dels Torrats»i les nits del barri vell de Girona. Fa deu anys de l’últim bolo del grup, el 6 de novembre del 2001 a la sala Razzmatazz de Barce-lona, que es va gravar en directe a Bona nit, malparits! (Música Global, 2002). I, per acabar-ho d’arrodonir, fa vint anys del mític concert del Palau Sant Jordi que va reunir els quatre grups bandera del rock en català: Els Pets, Sau, Sangtraït i els

mateixos Sopa, el 14 de juny de 1991. Tres aniversaris, doncs. Prou coincidèn-cies per justificar un retorn, més que de-sitjat pels seguidors de la formació, que el grup no ha descartat mai.

Com s’ha gestat el retorn de Sopa de Ca-bra? En primer lloc, cal dir que la idea no és precisament nova. Segons expliquen els promotors, fa més de dos anys que es va plantejar per primera vegada de manera seriosa. I en diverses ocasions, tant el cantant i lletrista del grup, Gerard Quintana, com el guitarrista i compositor, Josep Thió, s’han mostrat disposats a tornar als escenaris amb Sopa de Cabra i han fet declaracions als mitjans de co-municació en aquest sentit

.

*Text: Roger Palà

Foto: Xavi Mercadé (Arxiu Música Global)

deria.cat

ALtAvEu L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011 _____________________________________________________________________________________________________8

bona nit (de nou) malparits!

Sopa de Cabra

Page 9: L'Hiperbolic 91

9L’HIPERBÒLIC/91 MúsICA INtERNACIONAL _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2011

roger Waters porta the Wall al sant JordiEl baixista i vocalista de Pink Floyd aterrarà a Catalunya a finals de març

«Whe no need no education, whe no need tought control». El gran Rogers Waters arriba aquest març al Sant Jordi per a fer vibrar tothom.

Després que el fundador de Pink Floyd, Syd Barrett, sofrís una greu malaltia mental als anys seixanta (com a conseqüència de les drogues), Waters va agafar la direcció artística del grup juntament amb David Gilmour i va dur Pink Floyd als seus cims musicals amb la producció d'una sèrie de discos que són considerats com els més aclamats i venuts de tots els temps. Les relacions de Waters amb Gilmour es van enterbolir a la fi dels anys setanta, mentre que el primer exercia major control creatiu sobre els treballs del grup.

El 1979 es va publicar l'òpera rock The Wall, pràcticament obra de Waters, i el 1983 es va publicar The Final Cut, on Roger Waters figura-

va com a autor i Pink Floyd com la banda que tocava la música, sense la presència del teclis-ta Richard Wright.

Waters va deixar el grup el 1985 i va tenir dis-putes legals amb els altres membres de la ban-da per a evitar que aquests utilitzessin el nom de Pink Floyd, ja que només es mantenia un dels fundadors del grup (Nick Mason) i la majo-ria de les composicions eren obra del propi Wa-ters. No obstant això, Gilmour va aconseguir els drets sobre la marca Pink Floyd i la majoria de l’obra, mentre que Waters va aconseguir els drets sobre The Wall, fins i tot el seu muntatge teatral i altres de les seves composicions.

The Wall (1979) és un àlbum conceptual re-ferent als règims totalitaris, explicat a través de la vida d’una estrella del rock fracassada, Pink. És l’últim disc d’estudi abans que el teclis-ta Richard Wright abandonés el grup (encara

que hi tornaria el 1987). Roger Waters va re-bre la inspiració per compondre el disc durant la gira del disc anterior, Animals, el 1977. En un concert d’aquesta gira, a Mont-real, Roger Waters va reaccionar violentament davant un espectador que es va mostrar descontent per l’actuació. Waters va escopir-li a la cara, però, immediatament, Waters va penedir-se del seu acte i va sentir com s’allunyava del públic, com si hagués construït un mur imaginari.

Totes les cançons del disc són obra de Roger Waters, excepte «Young Lust» (coescrita amb David Gilmour) i «The Trial» (coescrita amb Bob Ezrin). Les cançons «Comfortably Numb» i «Run Like Hell» estan escrites per David Gil-mour amb la col·laboració de Roger Waters.

*Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: Banc d'Imatges.

deria.cat

novetats

Goodbye LuLLaby avril laviGnE

Conegut en un principi com «Pink Crust». Va

començar a treballar amb Deryck Whibley (Sum 41) abans de la seva separació, al seu estudi de Tarzana, Califòrnia. Whibley ha produït 8 dels 12 talls del disc, la meitat compostos per ella sola. Per l’altra meitat, Lavigne va treballar amb el seu company de banda Evan Taubenfield i el compositor i productor Butch Walker. També, hi participa el compositor i productor Max Martin. Per a Lavinge es tracta d’un disc «molt diferent de qualsevol cosa que hagi fet abans. No és un àlbum de pop rock. És més sobre les emocions i els sentiments».

CoLLapse rEM

Compta amb la producció de Jacknife Lee, amb qui el grup ja va treballar en

el seu àlbum anterior Accelerate (2008). S’anun-cia amb un so més pop, acústic i innovador. L’àl-bum s’ha enregistrat en el Music Shed de Nova Orleans i en els famosos Hansa Studios de Ber-lín, d’on van sortir diversos àlbums llegendaris com Heroes, de David Bowie, Achtung Baby, d’U2 i Lust for life, d’Iggy Pop. Les mescles es van realitzar al Blackbird Studio de Nashville. És el 15é disc d’estudi del grup, i s’inclouen una dotzena de temes. Amb les col·laboracions de Patti Smith, el guitarrista Lenny Kaye, Peaches, Eddie Vedder, i amb el cantant de The Hidden Cameras, Joel Gibb.

The mosT inCredibLe ThinG PEt shoP boys

Pet Shop Boys compon la música per a The most incredible thing, un ballet basat en un conte que Hans Christian Andersen va escriure el 1870. Interpretada per ells mateixos, Neil Tennant i Chris Lowe, amb la Wrocław Score Orchestra dirigida per Dominic Wheeler. Una combinació d’electrònica i sons orquestrals, per a un àlbum enregistrat a finals de 2010 a Polònia amb la col-laboració d'Sven Helbig en les orquestracions. Es tracta d’una banda sonora original que bar-reja elements electrònics i orquestrals per a una obra de dansa de format llarg i la seva primera col·laboració amb Sadler’s Wells (un centre de dansa de Regne Unit), que s’estrenarà la prima-vera de 2011.

Et convidem al concert de La Pegatina

Si vols una entrada gratis pel concert entra a

www.deria.cat a concursos i participa al sorteig

Sortegem 20 entrades

Page 10: L'Hiperbolic 91

PEtIts ANuNCIs L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011 _____________________________________________________________________________________________________10

gUia jOve MoDa eDuCaCió serveis NiT

el centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. institut d’estudis Financersgran via 670, 08010 barcelonatelf: 90 412 44 31Fax: 90 412 10 [email protected]

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb 6 idiomes, i també el prestigiós MÀS-TER EN DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRE-SES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Direcció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos.També podràs realitzar pràctiques interna-cionals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per que son líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

t’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

passeig de gràcia, 66 (barcelona)

tel.: 90 215 88 66

[email protected]

www.formatic-barna.com

concursos de dèria.catentra, participa... i guanya!!!

Page 11: L'Hiperbolic 91

Juny 2010 - Shakira grava el ví-deoclip del Waka-Waka, en què hi col·laboren futbolistes com Leo Messi o Gerard Piqué.

Agost 2010 - Piqué passa la nit en un hotel d’Eivissa on Shakira estava allotjada. Ell no tenia ha-bitació reservada. Es creu que van passar la nit junts.

17/11/10 - Primer rumor de llo-guer, per part de Shakira, d’un xalet a Bellaterra.

24/11/10 - Shakira desmenteix tots els rumors que la relacionen amb Piqué i amb el lloguer d’una casa a Barcelona o rodalies.

14/01/11 - El periodista Xavier Sardà assegura que ha vist Sha-kira i Piqué .“Els vaig veure fotent-se la llengua per la boca i traient-la per l’orella”, va dir a Onda Cero.

03/02/11 - Es publiquen les fotos del xalet que, efectivament, Sha-kira ha llogat al nedador profes-sional David Meca.

07/02/2011 - Surt publicada una foto en què es demostra que Shakira i Piqué van celebrar junts l’aniversari. Tots dos fan anys el 2 de febrer.

21/02/11 - Es publica la foto més buscada. La parella agafats de la mà sortint d’un restaurant de Bar-celona. Es confirma la tan rumore-jada relació.+info: adolescents.cat

Es confirma la relació entre Shakira i Gerard PiquéJa tenim la fotografies que confirmen la relació del jugador i la cantant. A les imatges s’hi pot veure com els... +info

Lady Gaga perd el cul per una nena que l’imitaLa cantant s’ha declarat fan total de l’artista infantil. La nena ha gravat un vídeo on interpreta la nova... +info

Cronologia dels fets de la relació entre Shakira i Piqué

La parella ja no s’amaga, però el serial s’ha allargat durant molts mesos. Recordeu com va començar?

28M, surt el nou disc de Lady GagaUn any treballant dur per produir el seu nou treball mentre, paral·lelament, seguia executant les gires lligades als dos primers treballs discogràfics (The Fame, The Fame Monster).

El 28 de març ja podrem adquirir el nou disc titulat Born This Way.

Acosta’t a la presa

Provoca una conversa simpàtica de l’estil: -Ei! Ets la Míriam, oi? -No? -Perdona, ets igual que ella. T’ho estàs passant bé?

Pregunta-li coses sobre la seva vida, si no t’engega anem bé! De mica en mica sabràs quins són els seus interessos, quan en trobeu un de comú la conversa correrà sola.

Procura trobar una ambient acollidor, si pot ser amb música i llum tènue.

Mostra’t segur, rialler i simpàtic.

Si encara no t’ha rebutjat, probablement li interesses...

1

2

3

4

5

6

Llegeix el 4 passos que falten a:

Shakira i Piqué

+info Adolescents.cat

Page 12: L'Hiperbolic 91

Maria LapiedraAmb Maria Lapiedrawww.marialapiedra.com

Un altre problema del sexe, a part que et destrossa les històries, és que en això de follar hi ha molt incompetent. Noies, jo no ho sé vosaltres, però si hi ha algu-na cosa que odio és que un tío em xucli malament el cony.

Jo els classifico en tres categories, cada un pitjor:

El tipus ventosa: són com lapes, et fa la sensació què hauràs de viure amb ells en-ganxats al cony la resta de la teva vida [AC-TING, com presentant al teu cony]: «Papa, et presento a Paco».

Després estan els Fernando Alonso: els amants de la velocitat. Aquells que només

atansar la llengua al clítoris posen el turbo, així, sense anestesia, i fa un mal! I, a sobre, ni se t’acudeixi cridar, perquè pensara que és de plaer i encara aceleraran més. Perquè parin, dona’ls una hòstia ben forta al cap. I si són ells els que criden, els en dónes una altra i els dius: «Ui, perdona, és que em pensava que cridaves de plaer, per això he tornat a pegar-te».

I, per últim, estan els pitjors: els Carlos Sáinz: els que sempre paren just abans d’arribar a la meta! Això sí que és horrible: estàs gaudint com mai pensant que per fi has trobat el plaer oral, i quan ja estàs a punt, a punt, el tío para i et pregunta: «T’agrada?». I què fas tu? Doncs, agafar-lo fortament del cabell, posar-lo en posi-ció i cridar com una possessa: «Per Déu, tracta d’arrencar-lo, Carlos!».

El sexe oral, com fer-lo!

sExE L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011

12

Page 13: L'Hiperbolic 91

En fi, que als paios els agraden o verges o porquetes, mai el terme mig. És clar que també és una mica difícil ser mig verge, tret que siguis com en Falete: hermafrodi-ta. Potser serà que jo vaig començar massa jove amb el sexe, i per això vaig començar a avorrir-me'n abans. Avorrir el sexe és un concepte que molts paios no podeu conce-bre, però és perquè no folleu.

En el meu cas, ja pots ser Míster Espanya, que si no folles bé, acabaré pensant en la llista d'anar a plaça mentre trec pèls del coixí. I si estem a la dutxa segurament aprofitaré per rentar-me el cabell mentre em folles per darrere.

Encara que per fer això s’ha de saber fingir un orgasme... No és una decisió fàcil, perquè si fingeixes a la primera cita, estàs assumint el compromís de fingir sempre. El millor és no fingir. Plantar-te. S’ha d’acabar amb els amants dolents, i l’única forma de fer-ho és ser sincera:“Mira, nen, per com m’estàs follant, dedueixo que totes les teves ex fingien, però no em dóna la gana de menjar-me el marró només perquè elles no van tenir la decència de parar-te a temps. T'hi has d’esforçar una mica, d’acord? I que consti que t’ho dic perquè m’importes, perquè em sembles un paio genial, i sobretot perquè em vull escórrer, collons!

Criticar un paio al llit tampoc no és fàcil. Estàs assumint que aquella nit ja no follaràs més. Si més no amb ell, perquè sempre pots buscar-te una alternativa mentre ell corre a dir a tots els seus amics que ets una frígida.

Ja ho veus, està clar que el sexe és una mer-da. I és que si fos tan bo com diuen, el PP ja l’hauria privatitzat.

*Textos: María Lapiedra

([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Maria LapiedraMaria LapiedraAmb Maria Lapiedra

www.marialapiedra.comL’Hiperbòlic continua la secció en què Maria Lapiedra ens explica tot allò que voldríem saber sobre el sexe i no gosem preguntar

13L’HIPERBÒLIC/91 sExE

D’acord, podeu dir que sóc molt exigent. Però no vegis tu com de senyorets es posen els tíos amb les mamades. Això sí que és exigència! A veure, nois, us explicaré tres grans veritats, i aviso que això us farà mal:Primera: els Reis Mags no existeixen.Segons: aquest any la lliga la guanya el Barça.I tercera: la tècnica de la gola pregona és truc!

Tenint-ho clar: és impossible que una polla et passi per la gola sense que tinguis nàusees! Vinga, tan impossible com posar-se calenta amb en Paquirrín!

Una altra cosa important: el meu cap és el meu cap! El fet de què t’estigui menjant la cigala no la converteix en el teu joystick! Quina mania a fer-nos moure el cap com vulgueu! Tant moure'l al final sembles la nena d'El exorcista, cony!

I una altra cosa: no serà per llocs. Teniu tot el cos per a escórrer-vos on us vingui de gust. Al cul, als pits..., inclús a la cara. Però, pel que

més vulgueu, no a l’ull! No se us ha ocorregut pensar que cou? A mi em fan això i espero a escórrer-me per a posar-los el dit a l’ull.

També té tela que quan li estàs menjant la cigala a un paio de sobte es torna futuròleg. S’avança als esdeveniments obvis i comen-ça a dir frases com: «M'escorreré!». Doncs, és clar! Ets un tío i t’estic menjant la cigala! Hola?! Encara que de vegades les noies co-metem l’error de pensar que quan un paio diu que es buida està a punt de fer-ho. Que va, t’esperen encara cinc llargs minuts a ritme d’esprint final, així que acabaràs amb torticoli i rampes al braç.

Si tens alguna consulta li pots fer arribar a la Maria al següent correu: [email protected]

tot el que volies saber...

Al proper número se seleccionaran les millors preguntes.

I això no és tot, que el sexe encara té més in-convenients. Per exemple, la higiene íntima. O la falta d’ella, que hi ha molts tíos i moltes ties que la descuiden..., una mica! Jo tinc una regla: mai m’enrollo amb paios als que els faci pudor l’alè, perquè si tenen així el desguàs, imagi-neu-vos com estaran les canonades!

El sexe també són bons recordsPerò compte, que no tot és dolent. El sexe tam-bé et deixa bons records. Voleu un exemple? Jo encara recordo la meva primera vegada. (MÚSICA ROMÁNTICA). Els pares del meu nuvi ens van deixar sols tota la tarda en una casa de la platja que tenien a Formentera. Ell també era verge i jo l’estimava bojament. I m’ho va fer amb tant d'afecte que va aconse-guir que no em fes gens de mal. Era com un somni [música off, amb efecte de disc ratllat]. Fins que vaig obrir els ulls i vaig deixar de som-niar. Què em va despertar? El dolor!

El dolor que em provocava aquell paio maldes-tre intentant rebentar-em l’himen com si fos el seu pitjor enemic! Així que tu, que segur que amb aquesta cara encara ets verge i encara tens temps, sigues delicat!

Pel cap baix, després d’aquesta, en vaig tenir cinc altres, de primeres vegades: «Em fa una mica de vergonya, és la meva primera vegada». Però només perquè als nois els posa el rotllo verge. Ara ja no cola. L’últim cop que li vaig dir a un tío: «Em dic Maria Lapiedra i sóc verge», em va contestar: «Sí, segur. Com no sigui de l’orella...».

El millor és no

fingir. Plantar-te.

S’ha d’acabar amb

els amants dolents

Criticar un paio al

llit tampoc no és

fàcil. Estàs assumint

que aquella nit ja no

follaràs més

Page 14: L'Hiperbolic 91

CuLtuRA L’HIPERBÒLIC/91MARÇ 2011 _______________________________________________________________________________________________________________14

destaCat deL Mes

Potser n'hi ha que no saben que el proper 27 de març és el Dia del Teatre, una art que cada dia cobra més adeptes entre el poble jove que defuig les propostes més convencionals. Així, en aquest número, volem fer una agenda un pèl especial, on fem un cop d’ull a les propostes més interessants i amb les millors ofertes per als joves.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), per exemple, presenta a partir del 24 de març, Gang Bang, de Josep Maria Miró, que ens situa a La Llum, un local gai especialitzat en intercanvis sexuals de tota mena entre homes. L’acció passa el dia abans de la visita del Sant Pare a Barcelona, i aquell dia, La Llum està plena de clients. Membres de l’Església

catòlica, polítics, i els habituals del bar es barregen amb el pressentiment que aquella nit serà especial.

Més enllà de la curiositat i la morbositat que desperta la peça des del mateix títol, Josep Maria Miró ha sabut escriure una obra delicada, amb un dibuix acurat dels personatges i un argument que atrapa de bon començament l’atenció de l’espectador. A mig camí entre la cruesa salvatge d’un relat fidedigne i l’elevació alquímica del realisme màgic, Gang Bang ens convida a davallar als inferns per emmirallar-nos en un conjunt de personatges que, com ens passa a tots, tenen somnis i esperances; un grup de gent que, immersos en la foscor de La Llum (una altra paradoxa), cerquen el que potser serà el darrer tren.

µ Dies: a partir del 24 de marçGang Bang Aquesta temporada presentem una novetat per als joves menors de 25 anys: a partir d’aquesta temporada qualsevol menor de 25 anys es podrà beneficiar de fins a un 50% de descompte (vegeu-ne les condicions al web) .

http://www.tnc.cat/ca/descomptes-joves

fins a un 50%descompte

teatre per a jovesUn art que guanya adeptes

γ Teatre LliureLes tres germanesEs podrà veure a partir del 9 de març Les tres germanes: L’afany per aconseguir una vida millor empeny la família Prosórov de l’esperança a la desil·lusió per un món en decadència i transformació on retornar al passat ja és impossible. Irina, Olga i Maixa, Txèkhov en estat pur. Descomptes Carnet Jove, + 25, estudiant, menors de 14 anys, jubilats, aturats, persones amb disminució,famílies nombroses i monoparentals,i grups a partir de 15 persones. (informació i reserves: 932 289 748 - [email protected])

γ Teatre Auditori de Sant CugatOkupesOkupes és el que proposa el Teatre Auditori de Sant Cugat, «uns personatges valents, il•lusionats, divertits, crítics i tendres, situats entre el passat, el present i el futur que, havent-se conegut en el viatge, acabaran vivint junts, no en una residència, sinó ocupant el millor palauet de la ciutat». Descomptes Tjove amb descompte del 25 % per a joves fins a 29 anys. Preu especial de 10 € per alguns espectacles. Informa’t al 93 589 12 68

γ Teatre GoyaTruca a un inspectorUn inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling, interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila i indaga la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia. Aixó és el que podem tornar al Teatre Goya amb Truca a un inspector de la mà de Josep Maria Pou. Descomptes Descomptes per a grups i escolesTel. 93 309 70 04 - www.promentrada.comTarifes especials: majors de 65 anys, menors de 14 anys, Club Tr3sC i Carnet Jove.Els descomptes no són acumulables

Page 15: L'Hiperbolic 91

Una vida sense paraulesMai no se m’havia atansat tant. Delatat per sotjar-me amb fer-mesa i sense obrir boca, com sempre.

El primer cop que el vaig veure, de ben petita, acompanyava la mare a comprar a la Boqueria. Alt i prim, amb vestit i corbata negra, palplantat enmig del batibull de gent, no em treia l’ull de sobre.

Reaparegué el dia de la comunió. Assegut en un banc de l’es-glésia del Pi, m’espiava sense distreure’s. De llavors ençà, les aparicions sovintejaren. El vaig descobrir en algunes fotos del meu casament, camuflat entre el centenar de convidats; als pas-sadissos de l’Hospital del Mar, quan em vaig posar de part; a la plaça Sant Felip Neri, mentre portava el nen a l’escola, i fins i tot a l’enterrament del meu home. Mai no bescanviàrem paraula, ni un hola ni un adéu.

Avui l’espero. És un dia assenyalat i no pot faltar-hi. Ja ha ar-ribat, aguaita allà al fons. En tenir-lo a tres pams, decidida a preguntar-li què vol, per què m’ha perseguit durant tants anys i, sobretot, per què no ha canviat, no ha envellit, amb el mateix vestit i corbata negra, alt i prim, sempre observant-me en silenci; ara, que he aconseguit arreplegar el valor a través dels anys i la curiositat, només el puc contemplar mentre m’abaixa la tapa del taüt, i tot esdevé fosc. Opac.

Sílvia Aldavert i Garcia

esCOLa d’esCriptUra

15L’HIPERBÒLIC/91 A...Z __________________________________ MARÇ 2011

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CuLtuRA

MÚsiCa i teatre i pOesia i CirC i Fires i COnFerÈnCies i expOsiCiÓ

agenda Març11

µ Dies: 18-03-2011Howl Cinema-Estrena

http://www.tellingpictures.com/films/show/howl

µ Dia: fins el 03/06/11La tRoBa KUnG-FÚ Concerts

19 de març, Hospitalet, Salamandra 1 d’abril, Maspujols, Sala Municipal 2 d’abril, Garcia, Sala Municipal 9 d’abril, Manresa, Sala Stroika 15 d’abril, Lliçà d’Amunt, Ateneu Aliança 23 d’abril, Cadaqués, La sala 1 de juny, Barcelona, Sala Apolo 3 de juny, St. Esteve de Palautordera, Circ cric

www.latrobakungfu.net

µ Dies: 23-03-2011Pau vallvé Concert

HeliogàbalC/Ramón y Cajal, 8008037 Barcelona

www.heliogabal.com

µ Dies: 29-03-2011Gilberto Gil Concert

Palau de la Musica Catalana C/Sant Pere Mas Alt s/n08003 Barcelona

www.palaumusica.org

µ Dies: 29-03-2011Roger Waters Concert

Spalau Sant Jordi C/Passeig Olímpic, 5-7Barcelona

www.bsmsa.cat

µ Dies: 06-04-2011Justin Bieber Concert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-7Barcelona

www.bsmsa.cat