PRESIDNCIADE LA GENERALITAT

LLEI9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

EL PRESIDENTDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nom delRei i dacord amb el que estableix larticle 33.2de lEstatut dautonomia de Catalunya, promul-go la segent

LLEI

Prembul

La mobilitat va esclatar com una de les carac-terstiques de les societats avanades durant elsdarrers anys del segle passat i tot apunta que serun dels elements clau al segle que acabem decomenar. Els ndexs de motoritzaci creixents,lincrement del trfic de mercaderies i els pri-mers senyals de saturaci de lespai aeri no snms que algunes mostres de com la nova soci-etat que es configura basa bona part de lacti-vitat i el dinamisme en el moviment de perso-nes i mercaderies en uns mercats cada vegadams globals i en un mn ms obert on tot s msproper.

La llibertat de moviment de persones i bnss tamb un dels fonaments en qu es basa lacreaci de la Uni Europea i lexercici daquestdret s un dels principals elements que dna sentita la creaci daquest mbit com dintercanvi. Enaquesta lnia, la Comissi Europea, en el llibreblanc sobre la poltica de transports amb vista al2010, posa damunt de la taula les oportunitats i,tamb, les amenaces que aquest nou fenomenplanteja a les administracions, en tots els nivells,i anuncia que ha arribat el moment de prendredecisions per afrontar els reptes que suscita.

Uns reptes plens de vessants positius, com lespossibilitats de desenvolupament i creixementeconmics que el nou escenari global afavoreixo els beneficis que representa per a les personesla facilitat daccedir a una oferta de mobilitatamplssima, tant en el camp del lleure i el turismecom en el de la mobilitat obligada per causeslaborals. Uns nous avantatges que, al capdavall,fan possible el dret a moures en llibertat, ambseguretat i amb uns costos acceptables, dacordamb les necessitats de la societat.

Per aquest esclat de la mobilitat, si no sobjecte duna planificaci acurada, amb visitant global com local, i si no gaudeix del consensdels diferents agents que hi participen, pot es-devenir un factor amb efectes negatius en diver-sos mbits. Limpacte sobre el medi naturalprodut per les emissions dels vehicles, la con-taminaci acstica als nuclis urbans, locupaciindiscriminada del territori i dels espais ciuta-dans, o limpacte dinfraestructures obsoletespoden afectar el benestar dels ciutadans. Tam-poc no shan doblidar la relaci de la mobilitatamb el canvi climtic ni limpacte indirecte so-bre el territori de les decisions relatives a lesinfraestructures de mobilitat.

A aquests factors caldria sumar els efectesnegatius dun consum energtic no sostenible;els riscos provinents dels accidents, tant en eltransport de persones, que ha esdevingut un delsprincipals factors de mortalitat als pasos des-

envolupats, com en el de mercaderies, que potafectar medis sensibles, o els problemes provi-nents del collapse dinfraestructures i serveis noprou ben dimensionats, que poden arribar a ferperillar els beneficis socials i econmics que unamobilitat ben planificada i ben gestionada po-dria produir en una societat com la nostra.

En conseqncia, cal un procs de planificaciacurat, que ha de tenir en compte totes les va-riables que afectin duna manera o altra la mo-bilitat de lmbit territorial que sestigui analit-zant. Aquesta planificaci ha de passarnecessriament per una diagnosi de la mobili-tat que -prenent en consideraci les caracters-tiques demogrfiques, socioeconmiques iambientals de lmbit destudi, lanlisi de la mo-bilitat present i les previsions demogrfiques idactivitats- determini les mancances del modelde mobilitat des dels punts de vista, entre dal-tres, de la insuficincia de loferta, la baixa par-ticipaci dels sistemes de transport pblic i lade-quaci de cada mitj de transport als intervalsde demanda que el fan rendible socialment ieconmica. En definitiva, aquesta diagnosi hade preveure les modificacions que cal fer en elmodel de mobilitat existent per a evolucionarcap a un model de mobilitat que minimitzi elscostos socials i ambientals i maximitzi els bene-ficis globals per a la societat.

Tots aquests factors inspiren els principisbsics daquesta Llei. La recerca dun model dedesenvolupament sostenible que permeti als ciu-tadans un alt nivell de qualitat de vida sensecomprometre els recursos de les generacionsfutures; la visi global de la mobilitat com unsistema que prioritza els sistemes de transportms sostenibles, com ara el transport pblic oanar a peu o amb bicicleta, sense renunciar a lacomplementarietat del transport privat; la inter-modalitat com a principi per a cercar la mxi-ma eficincia en laprofitament dels recursos detransport; la seguretat integral de les persones;el respecte al medi i als seus valors; la minimit-zaci del consum de recursos energtics i de sl;la incorporaci de sistemes de transport intel-ligents, ms eficients i segurs, o la voluntatdaprofitar les oportunitats de generaci dac-tivitat econmica a tots els racons del pas snalguns dels objectius bsics daquesta Llei. Perassolir-los, articula un sistema de planificaci queengloba tots els mitjans de transport, pblics iprivats, el qual ha destablir mecanismes que ga-ranteixin una mobilitat ambientalment i econ-micament sostenible i ha doferir als ciutadansi a les empreses una qualitat de servei dacordamb els estndards del pas.

Aix mateix, aquesta Llei defineix els meca-nismes adequats de participaci i concertaci deles administracions, els organismes i, en gene-ral, les entitats cviques i socials que poden apor-tar solucions adequades per a la formulaci deles poltiques de mobilitat.

Cal destacar tamb que aquesta Llei dispo-sa un seguit de mecanismes per a lavaluaciprvia i el control dels efectes que laplicaci delsinstruments que estableix pugui provocar en lespoltiques de mobilitat i, en aquest sentit, intro-dueix com a novetats les figures de lavaluacide la mobilitat generada i lavaluaci ambien-tal estratgica, dacord amb les directrius comu-nitries.

Finalment, cal tenir en compte que les dispo-sicions i els instruments que estableix shandemmarcar en el context de lAgenda 21 deCatalunya, pla estratgic que ha de permetreassolir un desenvolupament cada vegada mssostenible.

No podem oblidar que, a ms, existeix la Llei20/1991, del 25 de novembre, de promoci delaccessibilitat i supressi de barreres arquitec-tniques, que ha de garantir que les personesamb mobilitat reduda o amb qualsevol altralimitaci tinguin les mateixes oportunitats quela resta de ciutadans per a accedir al transportpblic i collectiu, i tinguin facilitats de mobili-tat en els desplaaments a peu, amb bicicleta,amb cadira de rodes o en altres sistemes.

CAPTOL IAspectes generals

Article 1Objecte i mbit daplicaci

1. Aquesta Llei t per objecte establir elsprincipis i els objectius als quals ha de respon-dre una gesti de la mobilitat de les persones idel transport de les mercaderies dirigida a lasostenibilitat i la seguretat, i determinar els ins-truments necessaris perqu la societat catalanaassoleixi els dits objectius i per garantir a tots elsciutadans una accessibilitat amb mitjans soste-nibles.

2. Aquesta Llei s aplicable a la mobilitat quesefectua amb els sistemes de transport terres-tre, en qualsevol dels seus mitjans, en lmbit ter-ritorial de Catalunya.

Article 2Principis

Aquesta Llei t com a principis inspiradors:a) El dret dels ciutadans a laccessibilitat en

unes condicions de mobilitat adequades i seguresi amb el mnim impacte ambiental possible.

b) Lorganitzaci dun sistema de distribucide mercaderies sostenible.

c) La prioritat dels mitjans de transport demenor cost social i ambiental, tant de personescom de mercaderies.

d) El foment i la incentivaci del transportpblic i collectiu i daltres sistemes de transportde baix o nul impacte, com els desplaamentsamb bicicleta o a peu.

e) La implicaci de la societat en la presa dedecisions que afectin la mobilitat de les perso-nes.

f) La distribuci adequada dels costos dim-plantaci i gesti del transport.

g) Ladequaci a les poltiques comunitri-es sobre aquesta matria.

h) Limpuls duna mobilitat sostenible.i) El foment del desenvolupament urb sos-

tenible i ls racional del territori.j) El compliment dels tractats internacionals

vigents relatius a la preservaci del clima pel queconcerneix la mobilitat.

Article 3Objectius

Els objectius que han de satisfer les poltiquesde mobilitat que sapliquin a Catalunya sn:

a) Integrar les poltiques de desenvolupa-ment urb i econmic i les poltiques de mobi-litat de manera que es minimitzin els desplaa-

12980 DISPOSICIONS DOGC 3913 27.6.2003

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 3913 27.6.2003 12981

ments habituals i es garanteixi plenament lacces-sibilitat als centres de treball, a les residncies ials punts dinters cultural, social, sanitari, forma-tiu o ldic, amb el mnim impacte ambientalpossible i de la manera ms segura possible.

b) Adequar progressivament el sistema decrregues i tarifes directes sobre la mobilitat aun esquema que integri les externalitats, queequipari transport pblic i privat pel que fa alscostos de producci i utilitzaci dels sistemes,i que reguli laccessibilitat ordenada al nucli urbi al centre de les ciutats i dissuadeixi de fer uns poc racional del vehicle privat, especialmenta les localitats amb una poblaci de dret supe-rior a vint mil habitants.

c) Planificar la mobilitat prenent com a basela prioritat dels sistemes de transport pblic icollectiu i altres sistemes de transport de baiximpacte, com els desplaaments a peu, amb bi-cicleta i amb altres mitjans que no consumeixincombustibles fssils.

d) Establir mecanismes de coordinaci pera aprofitar al mxim els transports collectius,siguin transports pblics o transport escolar odempresa.

e) Promoure i protegir els mitjans de trans-port ms ecolgics, entre els quals els de trac-ci no mecnica, com anar a peu o amb bicicleta,duna manera especial en el medi urb, i desin-centivar els mitjans de transport menys ecol-gics.

f) Efectuar i dur a terme propostes innova-dores que afavoreixin un s ms racional delvehicle privat, com el cotxe multiusuari o elcotxe compartit.

g) Estudiar frmules dintegraci tarifria deltransport pblic en el conjunt de Catalunya.

h) Ajustar els sistemes de transport a la de-manda en zones de baixa densitat de poblaci,especialment als nuclis rurals i als allunyats delscentres i els nuclis urbans, i garantir la interco-municaci daquests amb els centres urbans.

i) Afavorir els sistemes de transport a lademanda als polgons industrials.

j) Disminuir la congesti de les zones urba-nes per mitj de mesures incentivadores i defoment de ls del transport pblic i per mitjdactuacions dissuasives de la utilitzaci delvehicle privat als centres de les ciutats.

k) Millorar la velocitat comercial del trans-port pblic de viatgers.

l) Disciplinar el trnsit i exigir el complimentde les normatives europea, estatal i catalanasobre prevenci de la contaminaci atmosfricai acstica, especialment als municipis amb unapoblaci de dret superior a vint mil habitants.

m) Fomentar propostes i actuacions quecontribueixin a la millora de la seguretat viria.

n) Fomentar la reducci de laccidentalitat.o) Analitzar les poltiques de planificaci i

implantaci dinfraestructures i serveis de trans-port amb criteris de sostenibilitat i racionalitzarls de lespai viari, de manera que cada mitjde desplaament i cada sistema de transportdisposin dun mbit adequat a llurs caracters-tiques i als principis daquesta Llei.

p) Introduir de manera progressiva els mit-jans teleinformtics i les noves tecnologies en lagesti de la mobilitat, amb lobjectiu de garantiruna mobilitat racional, ordenada i adequada ales necessitats dels ciutadans.

q) Promoure la construcci daparcamentsdissuasius per a autombils, motocicletes i bi-cicletes a les estacions de tren i autobs i a les

parades principals dautobs per tal dafavorirlintercanvi modal, i als accessos a les ciutats, ambcapacitat suficient, en ambds casos, per a atendrela demanda dels usuaris i amb un preu daparca-ment, si nhi ha, adequat a llur finalitat.

r) Avanar en la definici de poltiques quepermetin el desenvolupament harmnic i sos-tenible del transport de mercaderies, de maneraque, sense deixar datendren la demanda, senminimitzi limpacte, especialment mitjanant elfoment de la intermodalitat amb altres mitjans,com el ferroviari i el martim.

s) Promoure la intermodalitat del transportde mercaderies, dotant les diferents regions i elseixos bsics de connectivitat de les infraestruc-tures necessries.

t) Impulsar ls eficient dels recursos ener-gtics per tal de disminuir les emissions queprovoquen lefecte hivernacle i lluitar contra elcanvi climtic dacord amb els tractats interna-cionals vigents sobre la matria.

u) Promoure una poltica intensa deducaciambiental en matria de mobilitat sostenible encoordinaci amb el Departament de Medi Am-bient.

v) Promoure i incentivar ls de combustiblesalternatius al petroli, especialment en el trans-port collectiu i en lmbit urb.

x) Relacionar la planificaci de ls del slamb loferta de transport pblic.

Article 4Definicions

Als efectes del que regula aquesta Llei i delsinstruments que shi estableixen es defineixenels conceptes segents:

a) Accessibilitat: Capacitat darribar en con-dicions adequades als llocs de residncia, treball,formaci, assistncia sanitria, inters social,prestaci de serveis o lleure, des del punt de vistade la qualitat i disponibilitat de les infraestruc-tures, xarxes de mobilitat i serveis de transport.

b) Cost social del transport: Efectes externso conjunt de costos que el sistema de transportno integra en els seus preus de funcionament,compostos pels costos de la congesti i de la con-taminaci atmosfrica i acstica, i pels derivatsdels sinistres i llurs conseqncies, de ls delespai pblic, de ls de lenergia, dels recursosconsumits per a la fabricaci i disposici dunmode mecanitzat de transport i de limpacteindirecte sobre el territori i la biodiversitat.

c) Desplaament: Itinerari, amb origen idestinaci definits, en el qual sutilitzen un odiversos mitjans de transport i que es pot divi-dir en una o diverses etapes.

d) Mitj de transport: Conjunt de tcniques,instruments i dispositius de caracterstiques ho-mognies quant a la tecnologia que sutilitzenper al transport de persones o mercaderies.

e) Mobilitat: Conjunt de desplaaments queles persones i els bns han de fer per motiu la-boral, formatiu, sanitari, social, cultural o delleure, o per qualsevol altre.

f) Mobilitat sostenible: Mobilitat que se sa-tisf en un temps i amb un cost raonables i queminimitza els efectes negatius sobre lentorn ila qualitat de vida de les persones.

g) Sostenibilitat: Conjunt de directrius apli-cades a les poltiques de desenvolupament iorientades a garantir la satisfacci de les neces-sitats de les generacions presents sense posar enrisc la capacitat de les generacions futures pera satisfer les seves.

h) Transport collectiu: Transport conjunt dediverses persones.

i) Transport pblic: Servei de transport depersones el preu del qual s aprovat per ladmi-nistraci competent.

CAPTOL IIInstruments de planificaci

Article 5Instruments de planificaci

1. Els instruments de planificaci han deconcretar, per a lmbit territorial que en cadacas els correspongui, laplicaci dels objectiusde mobilitat daquesta Llei mitjanant lestabli-ment de directrius, objectius temporals, propos-tes operatives i indicadors de control.

2. Sestableixen els instruments de planifica-ci segents:

a) Les Directrius nacionals de mobilitat.b) Els plans directors de mobilitat.c) Els plans especfics.d) Els plans de mobilitat urbana.3. En les determinacions dels diversos instru-

ments de planificaci, sha de tenir present eltransport adaptat a persones amb mobilitat re-duda i, en concret, sha de vetllar pel compli-ment de la Llei 20/1991, del 25 de novembre, depromoci de laccessibilitat i supressi de bar-reres arquitectniques.

4. Tenen una consideraci especial i espec-fica els instruments de planificaci que permetenlaproximaci entre lhabitatge, la feina i elsserveis complementaris, com ara els equipa-ments educatius, sanitaris o culturals, i que evi-ten i redueixen els costos socials vinculats a lamobilitat obligatria.

Article 6Les Directrius nacionals de mobilitat (DNM)

1. Les Directrius nacionals de mobilitat cons-titueixen el marc orientador per a laplicaci delsobjectius de mobilitat daquesta Llei mitjanantlestabliment dorientacions, criteris, objectiustemporals, propostes operatives i indicadors decontrol. Aquestes Directrius han destablir larelaci entre la mobilitat terrestre i la resta demitjans, martims i aeris, i els serveis necessarisperqu funcionin. Tamb han destablir la rela-ci entre ls del sl i loferta de transport p-blic i collectiu.

2. Les Directrius nacionals de mobilitat sapli-quen a tot el territori de Catalunya i tenen la na-turalesa de pla territorial sectorial.

3. Les Directrius nacionals de mobilitat shandadequar a les directrius establertes pel Pla ter-ritorial general.

4. El departament competent en matriadinfraestructures de mobilitat i serveis de trans-port ha delaborar les Directrius nacionals demobilitat, amb la collaboraci dels altres depar-taments de la Generalitat les competncies delsquals puguin quedar afectades i de les organit-zacions associatives dens locals, dacord ambel que es determini per reglament. Corresponal Govern, un cop vistos els informes del Con-sell Catal de la Mobilitat, del Consell Asses-sor per al Desenvolupament Sostenible i de laComissi Catalana de Seguretat Viria, donarcompte al Parlament de laprovaci de lesDirectrius.

5. Les Directrius nacionals de mobilitat shande revisar, com a mnim, cada sis anys.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 3913 27.6.200312982

Article 7Els plans directors de mobilitat (PDM)

1. Els plans directors de mobilitat tenen perobjecte el desenvolupament territorialitzat deles Directrius nacionals de mobilitat.

2. Lmbit territorial dels plans directors demobilitat s el que determinen les Directrius na-cionals de mobilitat.

3. El contingut mnim dels plans directors demobilitat s el segent:

a) Seguiment i gesti de la mobilitat de lazona.

b) Ordenaci del trnsit interurb dautom-bils.

c) Promoci dels transports pblics col-lectius.

d) Foment de ls de la bicicleta i dels des-plaaments a peu.

e) Ordenaci i explotaci de la xarxa viriaprincipal de la zona.

f) Organitzaci de laparcament intrazonal.g) Transport i distribuci de mercaderies.4. El procs delaboraci i tramitaci dels

plans directors de mobilitat sha destablir perreglament, el qual ha de garantir la participacidels ens locals afectats, dels organismes i lesentitats representatives en lmbit de la mobi-litat, i dels departaments de la Generalitat lescompetncies dels quals en poden quedar afec-tades. La iniciativa correspon a lautoritat ter-ritorial de la mobilitat de lmbit corresponento, en cas que aquest ens no hagi estat constitu-t, al consell comarcal, si lmbit coincideix ambel de la comarca, o al departament de la Gene-ralitat competent en matria dinfraestructuresde mobilitat i transports en els altres casos.

5. Laprovaci definitiva dels plans directorsde mobilitat correspon al Govern, a proposta deldepartament competent en matria dinfraes-tructures de mobilitat, un cop vistos els informesdel Consell Catal de la Mobilitat, el ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible ila Comissi Catalana de Seguretat Viria.

6. Els plans directors de mobilitat han dsserrevisats sempre que es modifiquin les Directriusnacionals de mobilitat i, en tot cas, cada sis anys.

7. Les determinacions dels plans directors demobilitat han de ser incorporades pels instru-ments i els documents de planificaci de rang in-ferior i, en general, pels instruments de plane-jament urbanstic o sectorial.

Article 8Els plans especfics

1. Els plans especfics tenen per objecte eldesenvolupament sectorialitzat de les Directriusnacionals de mobilitat, per als diferents mitjanso infraestructures de mobilitat, tant en el cas detransport de persones com en el cas de transportde mercaderies.

2. Els plans especfics i llurs modificacions irevisions shan delaborar i aprovar de confor-mitat amb el que sestableixi per reglament, sensperjudici de la necessria aplicaci de la norma-tiva sectorial que els estableixi. En aquest procshi han de participar els ens locals afectats i elsorganismes i les entitats representatius en lm-bit de la mobilitat.

3. El departament de la Generalitat compe-tent en matria dinfraestructures de mobilitati serveis de transport ha de vetllar per la cohe-rncia de les determinacions que els plans direc-tors de mobilitat i els plans especfics establei-xin.

4. Els plans especfics que comprenen elconjunt de Catalunya tenen la consideraci deplans territorials sectorials.

Article 9Els plans de mobilitat urbana (PMU)

1. Els plans de mobilitat urbana sn el docu-ment bsic per a configurar les estratgies demobilitat sostenible dels municipis de Catalunya.

2. Lmbit territorial dels plans de mobilitaturbana s el del municipi o, amb lacord corres-ponent dels ajuntaments afectats, el de diversosmunicipis amb un esquema de mobilitat inter-dependent, tant si integren una rea urbanacontnua com si no nintegren cap.

3. El contingut dels plans de mobilitat urbanasha dadequar als criteris i les orientacions es-tablerts pels plans directors de mobilitat de llurmbit i, si escau, als plans especfics, i ha din-cloure un pla daccs als sectors industrials dellur mbit territorial.

4. La iniciativa per a elaborar i aprovar elsplans de mobilitat urbana correspon als ajunta-ments.

5. En el procs delaboraci dels plans demobilitat urbana ha de restar garantida la par-ticipaci del consell territorial de la mobilitat ob, en cas que aquest ens no hagi estat consti-tut, la consulta al consell comarcal corresponenti als organismes, les entitats i els sectors socialsvinculats a la mobilitat. Abans daprovar-los, callinforme de lautoritat territorial de la mobilitatde llur mbit territorial o, en cas que aquest ensno hagi estat constitut, del departament de laGeneralitat competent en matria dinfraestruc-tures i serveis de transport. En aquest informe,lens corresponent sha de pronunciar sobre lacoherncia del pla amb els criteris i les orienta-cions establerts pel corresponent pla director demobilitat i hi ha de vetllar.

6. Lelaboraci i laprovaci dels plans demobilitat urbana sn obligatries per als muni-cipis que, dacord amb la normativa de rgim lo-cal o el corresponent pla director de mobilitat,hagin de prestar el servei de transport collectiuurb de viatgers.

7. Els plans de mobilitat urbana shan derevisar cada sis anys.

CAPTOL IIIInstruments de programaci

Article 10Instruments de programaci

Per a laplicaci dels plans directors de mo-bilitat pel que fa al finanament de les infraes-tructures i la determinaci dels serveis necessarissestableixen els instruments de programacisegents:

a) El programa dinversions.b) Els plans de serveis.

Article 11El programa dinversions

1. El programa dinversions s linstrumentque defineix les prioritats i els mecanismes definanament de les infraestructures i dels serveisper a la mobilitat que estableixen els plans di-rectors de mobilitat.

2. El programa dinversions estableix la pro-gramaci de les actuacions en els mitjans detransport i els recursos de qu es disposa per afinanar-les en un perode mnim de quatre anys.

3. Les prioritats dinversi shan de fixarsegons una avaluaci multicriteri de les alterna-tives, que ha de tenir en compte parmetres eco-nmics, socials i ambientals.

4. Lelaboraci del programa dinversions cor-respon a lrgan que, dacord amb larticle 7.3, ela-bori el pla director de mobilitat corresponent.Laprovaci del finanament de les actuacionsprogramades correspon a ladministraci com-petent en cada cas, dacord amb el procedimentaplicable.

5. Lelaboraci del programa dinversions hadsser comunicada al Consell Catal de la Mo-bilitat i a les administracions amb competnciessobre els mitjans de transport i sobre les infra-estructures per les quals circulen.

Article 12Els plans de serveis

1. Els serveis dun determinat mitj de trans-port es poden programar mitjanant la formu-laci dun pla de serveis que reguli el grau de par-ticipaci dels operadors en llur gesti. En el casdel transport de viatgers per carretera, sha deprendre en consideraci la possible complemen-tarietat del transport escolar.

2. Lmbit del pla de serveis ha de coincidiramb el dels plans directors de mobilitat i el seucontingut shi ha dadequar.

3. Les administracions competents sobre elmitj de transport de qu es tracti elaboren iaproven el pla de serveis, vist linforme de lau-toritat territorial de la mobilitat, amb la parti-cipaci de la resta dadministracions, organis-mes i entitats que shi vinculen.

4. Les actuacions de les administracions ambcompetncies sobre el mitj de transport de ques tracti shan de coordinar mitjanant els con-venis de collaboraci corresponents.

5. Els plans de serveis han danalitzar i pro-posar les mesures adequades perqu es puguiaccedir a peu i amb bicicleta a totes les paradesi estacions.

6. Per a lassoliment dels objectius del plade serveis, les administracions i els ens compe-tents sobre els mitjans i serveis de transportpoden promoure la formalitzaci de contrac-tes programa amb les empreses que presten elservei.

CAPTOL IVInstruments davaluaci i seguiment

Article 13Instruments davaluaci i seguiment

1. Per a lavaluaci dels instruments de pla-nificaci i per a lanlisi dels efectes que aquestspoden produir quan sapliquin, sestableixen elsinstruments davaluaci i seguiment segents:

a) LObservatori Catal de la Mobilitat.b) Els indicadors establerts pels mateixos

instruments de planificaci.c) Lestudi de viabilitat.d) Lestudi davaluaci estratgica ambiental.e) Lestudi davaluaci de la mobilitat gene-

rada i de les condicions de seguretat.2. El departament competent en matria de

transports i mobilitat ha delaborar, amb lesdades facilitades per lObservatori Catal de laMobilitat i els indicadors establerts per larticle15, un informe, que sha de presentar cada dosanys al Parlament i al Consell Catal de la Mo-bilitat.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 3913 27.6.2003 12983

Article 14LObservatori Catal de la Mobilitat

1. LObservatori Catal de la Mobilitat, ins-crit en lmbit dactuaci del departament com-petent en matria de transports i mobilitat, esconfigura com un instrument de recollida i di-fusi de la informaci ms rellevant en matriade mobilitat i del seu grau de sostenibilitat.

2. Les dades que recull lObservatori Cata-l de la Mobilitat sn pbliques i han de figuraragregades per a Catalunya i territorialitzadespels mbits definits en les Directrius nacionalsde mobilitat, sens perjudici que es concretin,progressivament, tant com sigui possible, per almbit del municipi.

3. Les dades recollides per lObservatoriCatal de la Mobilitat shan de referir, com amnim, als objectius quantitatius i qualitatius, alsindicadors de mobilitat, als serveis pblics detransport, als comptes del transport i a les infor-macions ja disponibles en altres observatoris oorganismes integrants del Sistema Estadstic deCatalunya.

Article 15Indicadors de mobilitat

1. Els instruments de planificaci han des-tablir els indicadors de mobilitat, els quals hande cobrir les categories segents:

a) Accessibilitat.b) Impacte ambiental i territorial.c) Emissions de gasos defecte dhivernacle.d) Impacte sonor.e) Seguretat.f) Costos socials i eficincia dels sistemes.g) Capacitat, oferta i demanda.h) Qualitat del servei.i) Consum energtic.j) Intermodalitat.2. Els indicadors de mobilitat shan dadaptar

als estndards internacionals acordats per laUni Europea, especialment en les poltiquesdintegraci ambiental.

Article 16Estudi de viabilitat

1. Lestudi de viabilitat t per objecte avaluarlimpacte que comporta la creaci, la modificacio ladaptaci duna infraestructura o un serveide transport, tant des del punt de vista de lofertai la demanda com des de les perspectives eco-nomicofinancera, ambiental, de seguretat i fun-cional. Lavaluaci de cada estudi ha de tenirpresent la realitat poblacional, social i laboralde les diferents comarques i regions de Cata-lunya i ha daplicar els criteris corresponents aaquestes diferncies.

2. Els plans directors de mobilitat i els plansde mobilitat urbana han de disposar dun estudide viabilitat que contingui, per a cada nova in-fraestructura de transport prevista, lavaluacide la demanda; lanlisi dels costos dimplantacii amortitzaci, i dels costos i els ingressos dope-raci i manteniment; la valoraci de les possi-bles afectacions mediambientals i dels costossocials, i una anlisi de funcionalitat que garan-teixi leficcia, lergonomia i la seguretat delsistema.

Article 17Estudi davaluaci estratgica ambiental

Els instruments de planificaci establerts peraquesta Llei shan de sotmetre a una avaluaciestratgica ambiental, dacord amb el Departa-

ment de Medi Ambient i amb el que estableixla legislaci comunitria.

Article 18Estudi davaluaci de la mobilitat generada

1. Lestudi davaluaci de la mobilitat gene-rada avalua lincrement potencial de desplaa-ments provocat per una nova planificaci o unanova implantaci dactivitats i la capacitat dab-sorci dels serveis viaris i dels sistemes de trans-port, incloent-hi els sistemes de transport de baixo nul impacte, com els desplaaments amb bi-cicleta o a peu. Aix mateix, valora la viabilitatde les mesures proposades per a gestionar demanera sostenible la nova mobilitat i, especial-ment, les frmules de participaci del promo-tor o promotora per a collaborar en la solucidels problemes derivats daquesta nova mobi-litat generada.

2. Lestudi davaluaci de la mobilitat gene-rada sha dincloure, com a mnim, en els plansterritorials dequipaments o de serveis, en elsplans directors, en els plans dordenaci muni-cipal o instruments equivalents i en els projec-tes de noves installacions que es determinin perreglament.

3. Lestudi davaluaci de la mobilitat gene-rada sha de sotmetre a informaci pblica, con-juntament amb el pla o el projecte de qu estracti, i ha dsser sotms a informe de lauto-ritat territorial de la mobilitat.

4. Per a laprovaci definitiva dels plans o elsprojectes que han motivat lelaboraci de les-tudi davaluaci de la mobilitat generada, senhan de prendre en consideraci i se nhan devalorar les conclusions. Si els plans o projectesno segueixen les determinacions de lestudi hohan de justificar.

5. En lestudi de la mobilitat generada shade prendre en consideraci la possibilitat que elspromotors de lactivitat de qu es tracti parti-cipin en el finanament de lincrement dels ser-veis de transport pblic que resultin pertinents,dacord amb el que sestableixi per reglament.

CAPTOL Vrgans de gesti i de participaci

Article 19rgans de gesti i de participaci

Sestableixen els rgans de gesti i de parti-cipaci segents:

a) Les autoritats territorials de la mobilitat.b) El Consell Catal de la Mobilitat.c) Els consells territorials de la mobilitat.

Article 20Les autoritats territorials de la mobilitat

1. Per a elaborar i gestionar els plans directorsde mobilitat, el departament competent en ma-tria dinfraestructures de mobilitat i transporti els ens locals de lmbit territorial corresponentpoden promoure la constituci de consorcis, ambla denominaci dautoritats territorials de lamobilitat. Aquests consorcis shan de subjectaral que disposa larticle 55 de la Llei 13/1989, del14 de desembre, dorganitzaci, procediment irgim jurdic de lAdministraci de la Generalitatde Catalunya, i les seves modificacions.

2. Es poden incorporar als consorcis que esconstitueixin les administracions amb compe-tncies en matria de mobilitat i les administra-cions compromeses financerament per infraes-

tructures o serveis de mobilitat en lmbit ter-ritorial corresponent.

3. Les autoritats territorials de la mobilitatshan de constituir en els mbits coincidents ambels dels plans directors de mobilitat.

4. La composici i el rgim jurdic, orgnic ifuncional de les autoritats territorials de la mo-bilitat shan de determinar per reglament, el qualha de procurar que hi hagi una representaciparitria entre la Generalitat i les altres adminis-tracions. Ns president o presidenta el consellero consellera competent en matria de transportsi mobilitat o la persona que aquest designi.

5. Corresponen a les autoritats territorials dela mobilitat les funcions segents:

a) Lelaboraci, la tramitaci i lavaluacidels plans directors de mobilitat.

b) Lemissi dinformes respecte dels plansde mobilitat urbana, dels plans de serveis i delsestudis davaluaci de la mobilitat generada.

c) Laplicaci i el finanament de mesures pera ls racional del vehicle privat.

d) Lelaboraci i el finanament de propostesper a ls racional de les vies i de lespai pblic,en aspectes com laparcament, les rees de vi-anants o la implantaci de carrils reservats peral transport pblic o les bicicletes.

e) El foment de la cultura de la mobilitatsostenible entre els ciutadans.

f) Lelaboraci de propostes de milloramentde la seguretat en el transport.

6. Corresponen a les autoritats territorials dela mobilitat les funcions que les administracionsconstituents acordin de la manera que es deter-mini per reglament amb relaci a les matriessegents:

a) La planificaci i la coordinaci dels serveisde transport pblic i collectiu amb origen i des-tinaci en llur mbit territorial, i tamb del trans-port de mercaderies.

b) La poltica de tarifes dels serveis de trans-port pblic adherits.

Article 21El Consell Catal de la Mobilitat

1. Es crea el Consell Catal de la Mobilitat,adscrit al departament competent en matriadinfraestructures de mobilitat i serveis de trans-port, com a rgan consultiu, assessor i de con-certaci i participaci de les administracions, elsorganismes, les corporacions, les entitats i elssectors socials vinculats a la mobilitat.

2. La composici, lestructura i el rgim defuncionament del Consell Catal de la Mobili-tat shan destablir per reglament. En la sevacomposici sha de garantir la participaci detotes les administracions amb competncies enmatria de mobilitat, de les organitzacions em-presarials i sindicals, de les organitzacions repre-sentatives dels consumidors i els usuaris i, engeneral, de les entitats cviques i socials.

Article 22Funcions del Consell Catal de la Mobilitat

El Consell Catal de la Mobilitat t les fun-cions segents:

a) Proposar accions per a lestudi de la mo-bilitat i de la demanda de serveis de transportper part dels ciutadans i els sectors econmics.

b) Avaluar les accions empreses en matriadorganitzaci de la mobilitat de persones i mer-caderies, prestant una atenci especial a les qes-tions vinculades a la intermodalitat, i fer-ne elseguiment.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 3913 27.6.200312984

c) Informar sobre els instruments de plani-ficaci en els casos que aquesta Llei estableix isobre qualsevol assumpte que li pugui ssersotms per la Generalitat o les altres adminis-tracions competents en matria de mobilitat.

d) Informar sobre els projectes de disposici-ons normatives que afectin les matries vincu-lades amb la mobilitat.

e) Formular les recomanacions que estimiadequades a partir de linforme biennal sobrela mobilitat.

f) Rebre informaci, amb la periodicitat quees determini, respecte de les poltiques dorde-naci viria, de transport pblic collectiu i delsaltres sistemes de transport de baix impacte, comel desplaament a peu o amb bicicleta, que si-guin establertes per les administracions compe-tents en la matria.

g) Impulsar estudis sobre la modelitzaci pera la planificaci de la mobilitat.

h) Impulsar lobtenci i mantenir el segui-ment de la informaci necessria sobre mobi-litat i serveis de transport per tal de poder pren-dre decisions de planificaci i gesti.

i) Resoldre, en termes darbitratge, les con-trovrsies que li siguin plantejades en matriesde la seva competncia.

j) Qualsevol altra que li sigui encomanadaper les disposicions legals o reglamentries queregulin aspectes vinculats a la mobilitat, lorde-naci viria i els transports, o pels poders pblics.

Article 23Els consells territorials de la mobilitat

1. Els municipis, les agrupacions de municipis,els consells comarcals, les entitats metropolitanesi les autoritats territorials de mobilitat poden cons-tituir, en lmbit del territori de llurs plans demobilitat urbana o llur pla director de mobilitat,consells territorials de mobilitat, com a rgans deconsulta i participaci dels diferents agents repre-sentatius dels organismes i les entitats vinculatsamb aquesta matria i dels ciutadans.

2. La composici i el rgim orgnic i funci-onal dels consells territorials de mobilitat handsser determinats per lens promotor corres-ponent de manera que el nivell de participacicvica i social que els sigui propi resti garantit.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraEl Pla de transports de viatgers que estableix

la Llei 12/1987, del 28 de maig, de regulaci deltransport de viatgers per carretera mitjanantvehicles de motor, i el Pla de carreteres de Cata-lunya que estableix la Llei 7/1993, del 30 de se-tembre, de carreteres, tenen el carcter de plaespecfic establert per larticle 8.

Segona1. Correspon al consorci per a la coordina-

ci del sistema metropolit de transport pblicde lrea de Barcelona, Autoritat del TransportMetropolit, creat pel Decret 48/1997, del 18 defebrer, lexercici de les funcions encomanadesper aquesta Llei a les autoritats territorials dela mobilitat en el seu mbit territorial.

2. Les administracions que integren lAuto-ritat del Transport Metropolit han dadequar,si escau, en el termini dun any des de lentra-da en vigor daquesta Llei, els estatuts de la ditaAutoritat del Transport Metropolit al queaquesta Llei estableix.

TerceraEn el termini de tres anys a partir de lentra-

da en vigor daquesta Llei, el Govern, en colla-boraci amb els ajuntaments afectats, ha dela-borar un pla de mobilitat especfic per als polgonsindustrials i les zones dactivitats econmiquesque compleixin les condicions, quant a superf-cie i nombre dempreses i de treballadors, que esdeterminin per reglament. Aquest pla ha decrear la figura del gestor o gestora de la mobi-litat en cadascuna daquestes rees i ha desta-blir-ne el rgim dimplantaci i el finanamenta crrec de les empreses que hi operen.

QuartaQuan revisi el Pla catal de seguretat viria,

el Govern ha de tenir en compte lobjectiu defomentar propostes i actuacions que contribu-eixin a la millora de la seguretat viria a qu esrefereix larticle 3.

CinquenaEl Govern ha daprovar un programa espe-

cfic per a introduir progressivament els mitjansteleinformtics i les noves tecnologies en la ges-ti de la mobilitat, amb lobjectiu de complir elque estableix larticle 3.p.

SisenaEl conseller o consellera del departament

competent en matria de transports i mobilitatha dadoptar, en el termini de tres mesos, lesmesures necessries per a posar en funciona-ment lObservatori Catal de la Mobilitat a ques refereix larticle 14.

SetenaEl Govern, en el desplegament reglamenta-

ri daquesta Llei, ha de determinar els parme-tres de loferta de serveis de transport pblic queha de cobrir les necessitats de cada municipi enfunci de les caracterstiques de la demanda.

VuitenaEn el termini dun any a partir de laprova-

ci daquesta Llei, el Govern ha de presentar unprojecte de llei de finanament del transportpblic, de la mobilitat sostenible i de promocide ls dels combustibles alternatius que en re-guli el marc organitzatiu.

NovenaLes agrupacions, les associacions i les entitats

dusuaris del transport pblic legalment cons-titudes tenen la consideraci dinterlocutorsdavant els rgans competents de les diferents ad-ministracions pbliques de Catalunya i les em-preses concessionries i han dsser escoltats pelque fa a les qestions que afectin la prestaci delsserveis pblics de transport i llur finanament.

DesenaEn el termini dun any a partir de lentrada

en vigor daquesta Llei, el Govern ha de presen-tar un pla de mesures de foment de la mobili-tat sostenible del transport de mercaderies pera assolir a Catalunya les fites de la poltica co-muna de transports de la Uni Europea.

OnzenaEn el termini dun any a partir de laprova-

ci daquesta Llei, el Govern, consultant prvi-ament el Consell Catal de la Mobilitat, ha depresentar un pla dordenaci del sistema de

peatges a les infraestructures viries, perquaquests esdevinguin, progressivament, instru-ments reguladors i de gesti de la mobilitat,especialment a les rees de congesti, i comple-mentaris del transport pblic. Aquest pla hadestablir els mecanismes necessaris perqu eltransport pblic collectiu de superfcie, tant sis de gesti pblica com de gesti privada, es-tigui exempt de peatges.

DISPOSICIONS TRANSITRIES

PrimeraMentre no saprovin les Directrius nacionals

de mobilitat, correspon al Govern determinarels mbits territorials per als quals cal elaborarun pla director de mobilitat, amb lacord previde les administracions locals afectades.

SegonaMentre no saprovin els plans de mobilitat

urbana a qu es refereix aquesta Llei, no es potaprovar cap nou projecte urbanstic que com-porti una inversi superior a 25 milions deuros,llevat dels projectes que tinguin un estudi dava-luaci de la mobilitat generada que els avali.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculten el Govern i el conseller o conse-

llera del departament competent en la matriaper a adoptar les disposicions necessries per adesplegar i aplicar aquesta Llei, la qual cosa hande fer en el termini de sis mesos a partir de quanentri en vigor.

SegonaLes Directrius nacionals de mobilitat han

dsser aprovades inicialment en el termini dedivuit mesos a partir de lentrada en vigordaquesta Llei.

TerceraEl Govern ha de promoure la creaci dagru-

pacions dusuaris de transport pblic en elsmbits que sestableixin per reglament. Les agru-pacions dusuaris de transport actuen com a in-terlocutores davant les administracions i les em-preses operadores.

QuartaEn el termini dun any comptador des de len-

trada en vigor daquesta Llei, el Govern ha depresentar lestudi dels costos socials del trans-port en lmbit de Catalunya, desagregant lesmagnituds pels mbits territorials inferiors.

CinquenaEl Govern ha de presentar al Parlament un

estudi -i, si escau, el projecte corresponent- sobrelestabliment dun tribut que gravi limpactesobre la mobilitat dels actes i espectacles demasses, peridics o puntuals, de la manera queresulti ms adequada en funci dels costos deles externalitats generats i de lobjectiu de pro-moci duna mobilitat sostenible.

SisenaAquesta Llei entra en vigor al cap dun mes

dhaver estat publicada en el DOGC.Per tant, ordeno que tots els ciutadans als

quals sigui daplicaci aquesta Llei cooperin al

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 3913 27.6.2003 12985

seu compliment i que els tribunals i les autori-tats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de juny de 2003

JORDI PUJOLPresident de la Generalitat de Catalunya

FELIP PUIG I GODESConseller de Poltica Territoriali Obres Pbliques

(03.163.088)

DECRET147/2003, de 10 de juny, de transferncia de com-petncies de la Generalitat de Catalunya al ConsellGeneral dAran relatives a lheliport de Vielha.

La Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el r-gim especial dEra Val dAran, estableix a lar-ticle 20.3 que la Generalitat de Catalunya ha decedir al Consell General dAran competnciesi serveis sobre diverses matries, entre les qualsfiguren els salvaments i lextinci dincendis.

La situaci geogrfica del territori arans, ca-racteritzada per un entorn muntanys que di-ficulta, especialment en poca hivernal, les co-municacions per carretera, fa que lheliport deVielha tingui una importncia cabdal per alsserveis de salvament dEra Val dAran. Aixmateix, la proximitat de la gesti i el coneixe-ment del territori per part dels responsables dela installaci han de contribuir a assegurar en totmoment un servei ptim i amb les mximes ga-ranties de qualitat, seguretat i eficcia, ats lin-ters general de lheliport per a totes les perso-nes que viuen a Era Val dAran o que la visiten.

De conformitat amb el que estableix la dispo-sici addicional segona de la Llei 16/1990, de 13de juliol, sobre el rgim especial dEra Val dAran,el Consell General dAran ha sollicitat a la Ge-neralitat de Catalunya la transferncia de com-petncies relatives a lheliport de Vielha.

Dacord amb larticle 6.2.c) del Decret 275/1991, d11 de desembre, pel qual es desplega lacomposici, lorganitzaci i el funcionament dela Comissi Govern de la Generalitat-ConsellGeneral dAran, correspon a aquesta Comissiladopci dels acords sobre traspassos per ele-var-los al Govern de la Generalitat.

Ats que el Ple de la Comissi Govern de laGeneralitat-Consell General dEra Val dAran,en sessi celebrada el dia 8 de maig de 2003, haadoptat un acord sobre el trasps de competn-cies al Consell General dAran relatives a lhe-liport de Vielha;

A proposta del conseller de Governaci iRelacions Institucionals, del conseller de Pol-tica Territorial i Obres Pbliques i de la conse-llera de Justcia i Interior, i dacord amb el Go-vern de la Generalitat,

DECRETO:

Article nicSaprova lacord de transferncia de compe-

tncies de la Generalitat de Catalunya al Con-sell General dAran relatives a lheliport de Viel-ha adoptat pel Ple de la Comissi Govern de laGeneralitat-Consell General dAran en la sessi

de 8 de maig de 2003, que figura com annexdaquest Decret.

DISPOSICIONS FINALS

1. Es faculta el conseller de Poltica Territo-rial i Obres Pbliques i la consellera de Justciai Interior per a lexecuci del que disposa aquestDecret.

2. Aquest Decret entrar en vigor lendemde la seva publicaci al DOGC.

Barcelona, 10 de juny de 2003

JORDI PUJOLPresident de la Generalitat de Catalunya

JOSEP M. PELEGR I AIXUTConseller de Governacii Relacions Institucionals

FELIP PUIG I GODESConseller de Poltica Territoriali Obres Pbliques

NRIA DE GISPERT I CATALConsellera de Justcia i Interior

ANNEX

Acord de transferncia de competncies de la Ge-neralitat de Catalunya al Consell General dAranrelatives a lheliport de Vielha

1. Competncies i serveis que es traspassen1.1 Es transfereix al Consell General

dAran la titularitat de lheliport de Vielha i laseva gesti.

1.2 Es transfereixen al Consell GeneraldAran els mitjans materials i personals neces-saris per al desenvolupament de les funcions delservei traspassat, que figuren als annexos 1 i 2,respectivament, daquest Decret.

1.3 La Generalitat de Catalunya es reservael dret ds de lheliport de Vielha. La Genera-litat es far crrec de la despesa del carburantque consumeixin els seus helicpters.

1.4 La gesti de lheliport de Vielha es dura terme dacord amb el previst al Manual dAc-tuacions Heliporturies aprovat per la DirecciGeneral de Ports i Transports i amb el que es-tableix el reglament de la Llei dheliports deCatalunya.

El servei de subministrament de carburant esgestionar segons el que preveu la normativavigent en matria demmagatzematge de lquidspetroliers.

2. Mitjans materials que es traspassenSadscriuen al Consell General dAran el

conjunt de les installacions de lheliport deVielha, constitudes, bsicament, per la pistadaterratge, el balisament, els accessos, lhangar,la installaci i el tanc de combustible, la sala delgrup electrogen, lespai doficina, la sala vestuari,i els instruments i equipament necessari per agarantir ls adequat al qual estan destinadesaquestes installacions.

3. Mitjans personals que es traspassenEs transfereix el personal que es detalla a

continuaci:

Nom i cognoms: Vctor Caubet Carazo.DNI: 41.094.008 T.Vinculaci: laboral, grup C.

Nom i cognoms: scar Nart Moga.DNI: 78.140204 G.Vinculaci: laboral, grup C.

Tan bon punt aquest Decret entri en vigor, elDepartament de Justcia i Interior trametr alConsell General dAran els expedients quecorresponen al personal laboral transferit i elscertificats dhavers referits a les quantitats me-ritades durant lany 2003.

4. Mitjans econmics4.1 Es traspassa al Consell General dAran,

en concepte de despeses de conservaci, repa-raci i manteniment ordinari i assegurana delheliport, per a lany 2003 la quantitat de 13.500(tretze mil cinc-cents) euros.

4.2 En concepte de retribucions correspo-nents al personal tcnic adscrit al servei de lhe-liport de Vielha, es fixa la dotaci econmica peral 2003 de 43.240 (quaranta-tres mil dos-centsquaranta) euros.

4.3 Les dotacions econmiques per aquestsdos conceptes seran aportades pel Departamentde Justcia i Interior.

4.4 En concepte de costos indirectes delserveis, previstos a larticle 24 de la Llei 16/1990,de 13 de juliol, sobre el rgim especial dEra ValdAran, per a lany 2003 es fixa la quantitat de9.000 (nou mil) euros, dels quals el Departamentde Justcia i Interior naportar 6.000 (sis mil),i el Departament de Poltica Territorial i ObresPbliques, 3.000 (tres mil).

4.5 Per als anys segents, els imports a qufan referncia els apartats anteriors es calcularani es transferiran dacord amb el que estableix laclusula segona de lAcord signat entre el De-partament dEconomia i Finances i el ConsellGeneral dAran en data 13 de novembre de2002.

5. Comissi de seguimentCorrespon a la Comissi de seguiment de les

transferncies en matria demergncies i segu-retat civil vetllar pel seguiment daquest Acord,aix com la proposta a la Comissi Govern dela Generalitat-Consell General dAran de qual-sevol modificaci del contingut daquesta trans-ferncia o de les modificacions que puguinproduir-se en les quantitats determinades alapartat 4.4 i, duna manera especial, quan coma conseqncia de les normes concernents a lanavegaci aria que entrin en vigor en el futur,calgus practicar reformes o introduir nous equi-paments de seguretat i control a lheliport deVielha.

(03.156.083)

DECRT147/2003, de 10 de junh, de transferncia de com-petncies dera Generalitat de Catalunya ath Con-selh Generau dAran relatives ar Eliprt de Vielha.

Era Lei 16/1990, de 13 de juril, sus eth regimespeciau dera Val dAran, establs en article 20.3quera Generalitat de Catalunya a de cedir athConselh Generau dAran competncies e ser-vicis sus diurses matries, entre es quaus figurenera de sauvaments e escandiments de huecs.

Era situacion geografica deth territri arans,caracterizada per un entorn montanhs que di-ficulte, especiaument en epca iuernau, es co-