L’etapa de l’envelliment

Impacte social i opcions per combatre’l.

Dos àmbits principals d’impacte

• Àmbit col·lectiu. Envelliment de les persones afecta a la societat a nivell social i econòmic. Deure de responsabilitzar-se.

• Àmbit individual. Repercussions a diferents nivells:

- Familiars

- Psicològiques/ Emocionals

- Físiques

Formes d’impacte de l’envelliment

COL·LECTIU• Social: Augment de la població

envellida remarca les necessitats d’aquest col·lectiu. Necessitat de respostes.

• Econòmic: Consideració de sector improductiu per a la societat del consum.

INDIVIDUAL• Familiar: Suposa canvis en les

formes d’organització familiar.

• Psicològic i emocional: Etapa de transició, adaptació i deteriorament cognitiu.

• Físics: Limitacions de les capacitats físiques. Augment de la dependència.

Relació entre l’impacte individual i col·lectiu

• Els canvis que es produeixen en la persona a nivell individual posen en relleu un conjunt de necessitats a les quals la societat ha de fer front.

• Necessitat de contribuir al sosteniment de les persones grans per assegurar un envelliment digne. ( Impacte econòmic)

• Necessitat de creació de polítiques públiques de prevenció i protecció cap al deteriorament. ( Impacte social)

Transcurs social de l’envelliment

• L’etapa de la vellesa en relació a la posició de l'ancià a la societat i les condicions d’envellir a passat per diverses postures al llarg de la història.

- Abandonament de l'ancià quan no es podia mantenir per ell mateix.

- Mendicitat.

- Recolzament familiar

- Recolzament familiar i institucional.

Concepció de la societat sobre l’envelliment

Conclusions com a resultat de les enquestes realitzades sobre aquesta temàtica:

- Concepció bastant negativa. Etapa indesitjable, de patiment, càrrega, dificultats.

- Desconeixement de la situació social actual d’aquest col·lectiu.

- Creença que la responsabilitat de la cura és de la família.

- Preferència per elecció de cuidadors professionals que residències.

- Por a la soledat en aquesta etapa.

Dos sistemes que se’n fan càrrec actualment

Familia• Principal encarregada de la

cura dels ancians.

• Ajuda al manteniment del vincle familiar.

• Carregues emocionals.

• Proximitat a l’entorn de l’usuari.

Administració• Responsable secundàri de la

cura dels ancians.

• Se’n fan càrrec en substitució a la família.

• Més dificultats d’accés.

• Allunya a l’usuari de la seva vida quotidiana.

Recursos per atenuar les dificultats de l’etapa de la vellesa.

• Atenció a la llar. Es manté l’entorn de l’usuari i s’assigna un cuidador professional per a què s’encarregui de la seva cura.

• Assistència a un centre de dia. L’usuari acudeix a un centre en el qual està determinades hores diàries. Augmenta les relacions i disminueix la responsabilitat familiar.

• Convivència en família. Un familiar o diversos s’encarreguen de l’ancià com a cuidadors principals.

• Residència. L’usuari es troba internat en una residència com a substitució al domicili.