8/20/2019 L’espant de Camarero. Trobades forçades entre víctimes de la tortura taurina.

1/3

  de1 3

L’espant  de Camarero. Trobades forçades entre víctimes de la tortura taurina.

Continuació de Bous al carrer. L’espai i el temps ocupat  1. 

1

Ja he contat que sempre he estat antitaurí i què, malgrat això, he estat davant d’una vaca delsbous al carrer. He estat perquè m’han posat on mai he volgut estar, com a la vaca.

No recorde l’any, era la primera meitat dels 1990. Trobe que el lloc és molt simbòlic: el carrer dela Llibertat de Massalfassar (Horta Nord). Tornava a casa amb la BTT des de la Calderona i, comcada vegada, evitava les carreteres tot el que podia, anant pel mig dels pobles. Venint des de la

carretera de Barcelona, girí enganxat al cantó dels carrers Major i Llibertat, deixant que latrajectòria de la bici s’obrira cap a la dreta. I, a mig camí del cantó amb el carrer Sant Antoni, perallí girà la vaca cap a mi. Venia de la plaça de l’Església i va dibuixar una trajectòria contrària a lameua, enganxada al seu cantó i obrint-se cap a la seua dreta. Frení la bicicleta en sec i ella passàpel davant meu, mantenint tota la distància que l’amplada del carrer permetia, mentre em miravaa mi i a la meua samarreta completament roja.

I ja no la torní a veure mai més. Pel barri del Forn d’Albuixec, la megafonia de l’ajuntamentclamava que s’havia escapat la vaca de Massalfassar, i que tothom havia de restar, per seguretat,a les seues cases. Al dia següent, la notícia de la premsa informava que l’havien matat a trets alterme de Foios mentre continuava fugint de la mateixa manera que va fer davant meu, evitant laconfrontació i cercant l’enèsim forat com aquell que trobà, contra tot pronòstic, entre les barrereson l’estaven linxant.

Animalisme CAT, Bous al carrer, l’espai i el temps ocupat , http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/06/bous-al-1

carrer-lespai-i-el-temps-ocupat.html?q=L’espai+i+el+temps+ocupat

Camarero, mort des rés d’esca ar i ama ar-se 25 dies dels éssers humans.

http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/06/bous-al-carrer-lespai-i-el-temps-ocupat.html?q=L%E2%80%99espai+i+el+temps+ocupat

8/20/2019 L’espant de Camarero. Trobades forçades entre víctimes de la tortura taurina.

2/3

  de2 3

Si jo haguera arribat a aquell cantó del carrer Llibertat només 30 segons després, o si la vacas’haguera escapat 30 segons abans, s’haurien trobat allí cara a cara, un en front de l’altra com unobstacle al mig de la seua fugida. No sabem què podria haver passat en aquella trobada que niella ni jo volíem, però és probable que jo haguera acabat sent una “víctima dels bous al carrer” o,segons els taurins, “una desgràcia inevitable”.

La història de Camarero també compta amb una trobada semblant a Carbajales, el poble de laTierra de Alba, a Zamora, on fa més de 400 anys que es perpetra l’Espanto Carbajalino, uncorrebous on el linxament dura 3 hores i mitja i al què participen multitud de persones, moltes acavall i armades amb piques. Que el bou s’aconseguisca amagar en una zona de vegetaciódensa i que s’haja d’eixir al dia següent a matar-lo és altre “al·licient” de la festa, però és també elque ha fet famós el Camarero, qui ha pogut evitar la seua captura durant 25 dies.

 

Després de fugir del linxament del 8 de setembre, Camarero romangué ocult a la vista delshumans fins el 2 d’octubre. L’alcalde de Carbajales, qui encapçalà les partides de recerca ”perllocs difícils” i completament sorprès perquè el bou continuara pels voltants del poble, pensa que“pot haver passat pel seu costat i ni tan sols haver-lo vist 2”. Quan tenen l’oportunitat, els bous2

desmenteixen les falòrnies taurines sobre “l’animal que va contra natura” i envesteix a la primeraoportunitat. El salvatge bou de lídia espanyol és un animal que roman immòbil entre els matollsper a no ser descobert per un humà al que segurament quadruplica en pes.

 

Eixa madrugada del 2 d’octubre, una veïna de sentí sorolls a la porta de sa casa i isqué pensantque era un dels cavalls del seu fill, i es trobà amb “alguna cosa negra” cap a la que es poguéapropar fins que s’adonà que era un bou, que ràpidament fugí en direcció contrària. Així cresquéla llegenda del Camarero, que només aconseguí escapar de les partides de caça un dia més.Finalment, fou abatut a trets en un prat per membres de la Guàrdia Civil, mentre fugia dels seusperseguidors 3.3

Diuen que s’ha acabat així amb una “situació incòmoda pel veïnatge”, que podria haver passatalguna cosa si tornava al poble i es trobava amb alguna persona en un carrer sense eixida.Camarero es queda sense l’indult que anava a demanar l’alcalde del poble on el linxaren, quepensà en “llançar-lo com a semental al es seues vaques” per a reproduir la seua intel·ligència“mereixedora d’un homenatge”.

I tornem a aquella trobada de Gestalgar del 2009 4, la mateixa que hem viscut totes i tots els que4hem tingut eixa experiència i una de les que acabà molt malament. Allí, el bou aconseguí tombaruna tanca mal fixada i, en la seua fugida, es topà amb una persona que no estava participant enel seu linxament i l’enganxà, provocant-li greus ferides. I, com sempre, el món taurí i lesautoritats que li donen cobertura no tingueren altra resposta que “les coses són així i no es podenevitar”, i obligaren la víctima a seguir un calvari judicial fins a veure reconegut el seu dret a unareparació. 

Són les conseqüències i els punts de vista de la part humana d’aquestes trobades forçades,conegudes i repetides. Moltíssimes històries de persones que es s’hi troben sense haver estatconscients que es podria produir, com és el cas de les ferides o mortes mentre observen els bousal carrer des d’una barrera que els bous trenquen o salten, o després que entren a sa casa,situada dins de l’espai de linxament. I de les que l’hem patida perquè l’explotació s’entesta en

mantindre una activitat que és perillosa també per a tothom, no només per a qui participavoluntària i conscientment en elles.

Ens han deixat molt clar que les víctimes han de donar un pas més enllà i reclamar que lespersones responsables assumisquen les conseqüències penals de les seues accions, de lesocupacions dels carrers i de les autoritzacions i suports a aquestes ocupacions. En el meu cas,si em tornara a veure en eixa situació, les exigiria.

 

La Opinión de Zamora, J.A. Garcia, 03/10/2015, Una vecina de Carbajales tropieza en plena calle con el toro bravo2

desaparecido en el espanto hace 26 días , http://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2015/10/03/vecina-carbajales-

tropieza-plena-calle/875035.html

  Interbenavente,es, Rebeca Castaño, 03/10/2015, Aparece Camarero, el toro perdido en Carbajales , http:// 3

interbenavente.es/not/13468/aparece-camarero-el-toro-perdido-en-carbajales-/

Animalisme CAT, 27/01/2015, Bombolla, prioritats i senyes tauricides. Gestalgar i Cullera , http:// 4

animalismecat.blogspot.com.es/2015/01/bombolla-prioritats-i-senyes-tauricides.html?q=Gestalgar 

http://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2015/10/03/vecina-carbajales-tropieza-plena-calle/875035.htmlhttp://animalismecat.blogspot.com.es/2015/01/bombolla-prioritats-i-senyes-tauricides.html?q=Gestalgarhttp://interbenavente.es/not/13468/aparece-camarero-el-toro-perdido-en-carbajales-/

8/20/2019 L’espant de Camarero. Trobades forçades entre víctimes de la tortura taurina.

3/3

  de3 3

També hem de saber veure les conseqüències per a l’altra part, la víctima principal que només volfugir. Com el vedell de Borriana 5, que aconseguí viure 3 mesos entre els tarongers, fugint de la5

gent que fugia d’ell, fins que un valent el matà a trets. Com la meua vaqueta de Massalfassar,que només volia trobar el camí de la Llibertat. Com la del Camarero, el cimarró que s’amagà 20dies entre esbarzers, garrics i alzines i a qui també acabaren matant perquè mai es pogué allunyardel tot dels éssers humans que l’havien criat en captivitat.

Elles i ells, primer que ningú, no s’haurien de trobar mai en aquestes situacions.

Animalisme CAT, Vedells. 19/09/2013, Quan el malson de les becerrades d’Algemesí ja és a tocar , http:// 5

animalismecat.blogspot.com.es/2013/09/vedells-quan-el-malson-de-les.html

Vedell de Borriana (2013). Poruc, amagat entre els tarongers i, finalment, assassinat perquè si.

http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/09/vedells-quan-el-malson-de-les.html