Gregorio Luri

Recull de cites d’aquest llibre imprescindibles per començar a pensar

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Com més informació recollia, més clarament es perfilava la sospita que, respecte a l'educació, el que veritablement ens passa és que no tenim una idea clara de què coi passa, encara que hi ha unanimitat a considerar que és una cosa greu. (12)

El pessimisme és infecciós. I per aquesta mateixa raó, l'ètica de la pedagogia és, en primer lloc, l'optimisme i la confiança. (14)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Tant de bo Déu aparti del camí dels nostres fills els mestres missioners de la causa de la felicitat! (16)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

La tesi que defensaré al llarg d'aquestes pàgines és que la salut dels vincles de copertinença és un dels fonaments de la nostra salut com a persones i de la salut del sistema educatiu. En aquest sentit, l'educació del nouvingut que ha d'arribar a ser membre actiu de la nostra comunitat implica que combregui amb les nostres creences nuclears. Si tenim creences i confiem amb fermesa en el seu valor, seríem uns hipòcrites si no intentéssim transmetre-les als nostres fills i als nostres alumnes. (30)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

L'escola és una institució que té com a principal objectiu satisfer el desig de permanència en el temps d'una comunitat política i contribuir a millorar-la dotant els seus alumnes de competències que els permetin ser ciutadans de ple dret.(61)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Com més importància doni l'escola als continguts, més evident serà que s'ha de comprometre amb una o altra forma d'ensenyament explícit. (62)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Els partidaris de l'ensenyament explícit confien que es pot accelerar el ritme d'aprenentatge i garantir que els alumnes tinguin uns coneixements prou amplis sense que per començar a treballar calgui esperar que aparegui l'interès. Creuen que l'interès és més aviat el resultat d'un esforç ben dirigit. A l'hora de començar una nova lliçó l'única cosa imprescindible és voluntat d'esforç. (63) 

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Els bons mestres -els de veritat- sempre han estat molt escassos. I segurament sempre serà així. El que hem d'aconseguir és que no hi hagi mestres manifestament dolents, que fan molt de mal. (92)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

¿Hi ha un esvoranc selectiu a l'ESO o un fracàs amagat a la primària? (94)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

La responsabilitat del mestre és justament la inversa, suspendre un alumne quan calgui perquè pugui aprovar a la vida. (112)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

L'ideari d'un centre no es reflecteix en cap document, sinó en la conducta dels seus alumnes. (137)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

L'origen de la pèrdua d'autoritat del mestre es troba en la pèrdua d'autoritat dels continguts dels quals és transmissor. (...) A l'origen de tot aquest procés hi ha una societat confusa que ha perdut confiança en ella mateixa i que, per tant, no entén la importància de la transmissió cultural.(143)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

Desplegar la intel·ligència dels alumnes dins unes regles és, certament, sotmetre-les a coerció, però que sense coerció i disciplina de la intel·ligència no hi ha llibertat. (150)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

La confiança en l'autoritat de l'expert, començant pel mestre, fa més eficaç i més barata la instrucció. (...) Els camins cap a la societat del coneixement passen, inevitablement, per l'experiència i l'aprenentatge de la confiança més que no pas per fórmules buides que ja han quedat desgastades com ara “aprendre a aprendre”. No hi ha prioritat més clara en el nostre sistema educatiu que la recuperació de la confiança. (186).

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

La professió de mestre no és, doncs, una professió més entre els milers de professions d'un país. Ocupa un lloc central en la vida d'una nació. Mai no hauríem d'oblidar això, que és tan elemental. Ho hauríem de tenir tots presents sempre, i especialment els mestres i les nacions. (232)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana

El que una persona vol ser no té per què coincidir amb el que el món li permetrà ser. Això no és cap tragèdia, sinó la realitat dins la qual es fa possible el procés d'humanització. L'escola hauria de ser un paper decisiu en l'admissió d'aquest fet tan elemental per part dels alumnes, fent que allò que és possible per a cadascú sigui també el que és desitjable. (239)

Gregorio Luri (2008) L’escola contra el món, Barcelona, La Campana