LES TRES GRÀCIES

Peter Paulus Rubens

DOCUMENTACIÓ GENERAL• Títol: Les tres gràcies

• Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

• Neix a Alemanya

• Es trasllada a Flandes– Mestres flamencs

ANVERS

• (1600-1608) Estudia a Itàlia

– Contractat pel Duc de Màntua

ROMA

GÈNOVA

MÀNTUA

MESTRES RENAIXEMENTMATEGNA

TICIÀ

TINTORETTO

IL VERONESE

LEONARDO DA VINCI

RAFAEL

MIQUEL ÀNGEL

CARAVAGGIO

CORREGGIO

VELÀZQUEZ

ESCOLA VENEZIANA TIZIÀ (1490–1576)

TINTORETTO (1518–1594)

IL VERONESE (1528–1588)

Les bodes de Cana ( 1562)

ESCOLA BOLONYESA (CLASSICISME BARROC):

CARRACCI

Annibale Carracci: El triomf de Baco i Ariadna.

Venus, Adonis i CupidoAnnibale Carracci, Museu del Prado, Madrid

LEONARDO DA VINCI (1452-1519)

RAFAEL (1483-1520)

Sagrada famíliaRafael Sanzio

MIQUEL ÀNGEL• Estudis anatòmics• Monumentalitat i opulència de les figures

CARAVAGGIO (1571-1610) (naturalisme)• Il·luminació: -tenebrisme

-clarobscur

Decapitació d'Holofernes. Caravaggio

Adoració dels pastorsc. 1608

Viatge a Italia (1600-1608)

Rubens rendeix homenatge als mestres tenebristescom Caravaggio i Correggio amb aquesta obra que pinta a Roma.

Rubens, Adoració dels pastors1608

Oli sobre llenç

Correggio, Nativitat1528-30

Oli sobre llenç

VELÁZQUEZ

Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)

Alçament de la creu (detall), 1610Oli sobre taula

Tornada a Flandes (1608)

- Principal artista d' Anvers.

- Ascens social

- Redecoració dels temples despres de l'Iconoclàstia Calvinista. 1566-1585.

- Un dels primers grans retaules.

• Fructífera carrera: gran taller amb 200 col·laboradors– Anton Van Dyk– Brueghel

• Diplomàtic

• Al servei de noblesa i reis: – Duc de Màntua– Maria de Mèdici– Carles I d'Anglaterra– Felip IV d'Espanya

• Cronologia de l'obra: 1639

• Context històric: s XVII

Oposició

Política

EUROPA CATÒLICACorona CastellaPortugalItàlia

EUROPA PROTESTANTAnglaterraHolanda

ABSOLUTISME-Burocràcia numerossísima-Règim fiscal desigual-Crisi agricultura-Fronts militars

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

GUERRA DELS 30 ANYSFlandes i Holanda

• Colonialisme espanyol: -Nou món

-Flandes

-Nàpols

-Llombardia

• Ideològic

- Contrareforma: Concili de Trento

• Cultural: Revolució científica

- Galileo Galilei (1564-1642)

- René Descartes (1596-1637)

- Johannes Kepler (1571-1630)

- Isaac Newton ( 1642-1727)

• Mecenes: Rubens. Subastada (1640) Felip IV

• Tècnica: oli

• Suport: tela

• Mides: 2,21x1,81m

• Descripció pre-iconogràfica

• Lloc d'ubicació

– Casa de Rubens/Sales

de l'Alcázar

– Museu del Prado, Madrid

Anàlisi formal

a) Composició

• Equilibrada/desequilibrada

- Equilibrada.

• Esquema compositiu

– Disposició de les figures: model antiguitat clàssica

– Ritme de la roba

• Simetria/asimetria

- Simetria: eix de simetria

• Tractament del volum i l'espai

- poc tractament profunditat

- escena enmarcada

-paisatge de fons

• Tancada/oberta

- tancada

Línia de l'horitzó baixa

b) ELEMENTS PLÀSTICS

• Predomini de la línia/predomini del color

-predomini color

-gran qualitat del dibuix

• Línia

- corbes, curtes, ràpides

- vida, energia, sensualitat

• Cromatisme- tret diferencial estil autor

- gamma rica

- crontast fons grana/ pell humana

- tonalitats pàlides

- color pell: colors primaris

- pinzellada: perspectiva atmosfèrica

Nàcar

Blau anyil

Grana

• Llum- Natural i envoltant

- Clar-obscur

• Ritme/dinamisme- Moviment corporal

- Interacció entre els personatges

• Forma d'expressió- Figurativa, naturalista, realista.

- Cànon bellesa època

Estil

De l'autor - Rubens fou el gran mestre de l' Escola

Flamenca del Barroc- Un dels més importants pintors de la història

de l'art.

Las principales características de la pintura de Rubens son:

1) Representació cos humà-cromatisme-diferència fig. masculines/femenines

El rapte de les filles

de Leucipo

2) Cromatisme

3) Llum4) Crítica. Manca de profunditat psicològica5) ComposicionsAutorretrat amb la seua esposa Isabel Brant

• Temàtica més usual– Religiosa: el davallament (1612, Catedral d'Anvers)

- Exuberant en detalls i colorit

- Sensació de moviment

- Influències tenebristes.

– Mitològica: El rapte de les filles de Leucipo

– Colors– Estructura

compositiva– Anatomia

– Mitològica: La Via Làctia

Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant

Autorretrat

– Retrats

APROXIMACIÓN AL ESTILO DE RUBENS

“El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”.

Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.

Corrent Flamenca Influència escola dels Primitius Flamencs (s.XV) (Van Eyck, Van der

Weyden...) Territori catòlic ( Corona Espanyola) Església i burgesia demandes obres d'art. Pintura barroca a Flandes:

_Importancia del color_Realisme_Expressió de moviment_Llum_Profunditat_Asimetría..._Temes: religiosos, mitològics, de gènere i retrats.

De l'època1) Taller

2) Estil Rubens

INTERPRETACIÓ

• Iconografia– Mitologia grecoromana:

Aglae, Eufrósine i Talia

Bellesa, Alegria i Passió

Filles de Zeus i Eurínome

Mitologia grega, Aglaia oAglae : Ἀγλαΐα

La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida

La més jove i bella

Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció

Representa la bellesa

Damon i Aglae, Simeon Solomon, 1866.

AGLAE

Eufrosine amb la Fantasia i la SerenitatJohann Heinrich Füssli, 1799-1800

Mitologia grega Eufrósine: Ευφροσυνη

Diuen que és la gràcia entre Talia i Aglae.

Simbolitza el plaer i l’ alegría.

EUFRÓSINE

Talia

Mitologia grega Talía: Θάλεια del verb θάλλεω ‘florèixer’

Representa l ‘ardor, la passió.

Musa de la comedia i de la poesía bucòlica o pastoril.

La major de les tres Gracies

Talia de Jean-Marc Nattier (1739)Musa de la comèdia y de la poesia bucòlica , representada amb una màscara i una corona d’heura

Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França).

Fris Grec de les tres gràcies s. V a.d.c

Relleu grec aprox. Any 100 adC

Del Louvre. Copia romana d’un original grec.

Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil.

Fresc de Pompeia

Relleus romans. 200 a 150 A. d. C.

Relleus romans, 200 a 150 adC

Relleu romà. Museu del Bardo. Tunissia.

Les tres Gràcies,a La Primavera de Botticelli Florència 1445 - Florència 1510.

Albert Durero1491

Les tres Gràcies.Rafael Sanzio1504-1505

Correggio (1489-1534). Las tres gracias

Les Tres Gràcies i Mercuri (1564-65) Tintoretto.Palau Ducal –Venècia.

Peter Paul Rubens.Las tres gracias. 1628-1630.

Rubens-Brueghelel vell.

Rubens, L’educació de Maria de Médicis

Rubens,El desembarcamentde María deMedicis a Marsella

Judici a Paris. Peter Paul Rubens. National Gallery, Londres, 1925.

Judici a Paris. Peter Paul Rubens.1639

Les Tres GràciesJean Baptiste van Loo(1684-1745)

Les Tres Gràcies. 1763.Charles van Loo (1705-1765)

Les Tres Gràcies.François Boucher. 1765.

Marte Desarmado por Venus y las Tres Gracias Jacques-Louis David1822-24.

Antonio Canova. 1816

El juicio de Paris. Paul Cèzanne. 1862.

El juicio de Paris. Pierre Auguste Renoir (1841-1919)

Les tres banyistes.Paul Cezanne. 1839-1906

El juicio de Paris. Pintura de Enrique Simonet de 1904

Tres mujeres en la fuente.1921. Picasso.

Aristide Maillol (1861-1944)

Salvador Dalí. 1973

El Juicio de Paris.Antonio Mingote

Antonio Saura

Las tres Gracias. Jan Saudek

Las tres Gracias (inspirades en Rafael)Joel-Peter Witkin

Tres monjas contemplan el cuadroLas Tres Graciasde Jean-Baptiste Regnaulten el Museo del Louvre, París (Francia).Fotografía de Alecio de Andrade en 1970.

Fotografía deDella GRACEtitulada ThreeGraces(1992)

Mariano Vargas

Las tres gracias con cuchillo.Natalie Shau.

Iconologia-Referència a les fonts clàssiques-Ideals estètics de l’època-identificació amb persones de l’entorn-El quadre en la vida de l’autor-Després de mortAntecedents i transcendència

- Influències: 1) Miquel Ángel2) Venecians3) Bolonyesos

Trascendència:1)Van Dyck, Brueghel, Josdaens2) Watteau, Delacroix, Renoir

Isabella Brand

Helene Fourment