Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les...

12
Entrevista a Carles Padilla Com a nou degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, aposta per augmentar la comunicació interna entre els departaments, entre altres iniciatives. PÀG. 9 Beques per als postgraus propis. L’alumnat matriculat en algun curs de postgrau propi de la Universitat de València d’aquest any acadèmic, 2011-2012, té fins a dijous 31 de maig obert el termini per a presentar la sol·licitud d’ajudes econòmiques. PÀG. 10 El Consell ha concretat la pujada de les taxes univer- sitàries, que serà d’un 33% per al curs 2012-2013. Aquesta i altres mesures han alçat un corrent de protestes i mobilitzacions. Pàgs. 6/7 PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise NÚMERO 412 3 DE MAIG DE 2012 Les taxes pujaran un 33% el curs que ve Estudiantat de diverses titu- lacions de la Universitat par- ticipa en les activitats que organitza la Fundació Limne, amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida des d’una altra òptica. Pàg. 3 Voluntaris per a formar-se en medi ambient Les persones aficionades al cinema del futur tenen una cita aquest mes al Palau de Cerveró. L'Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero ha programat un cicle sobre el desenvolu- pament tecnològic i el seu impacte en realitats futures. Pàg. 11 Cinema del futur, al Cerveró A Burjassot en bicicleta FOTO: MIGUEL LORENZO Els usuaris de la bici disposen d’un nou tram de carril que uneix València amb el Campus de Burjassot-Pater- na. L’itinerari es va inaugurar la setmana passada. Era una reivindicació històrica dels universitaris i dels habi- tants de l’Horta Nord. Pàg. 12

Transcript of Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les...

Page 1: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

Entrevista a Carles PadillaCom a nou degà de la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació, aposta per augmentarla comunicació interna entre els departaments,entre altres iniciatives. PÀG. 9

Beques per als postgraus propis. L’alumnat matriculaten algun curs de postgrau propi de la Universitat de València d’aquestany acadèmic, 2011-2012, té fins a dijous 31 de maig obert el terminiper a presentar la sol·licitud d’ajudes econòmiques. PÀG. 10

El Consell ha concretat lapujada de les taxes univer-sitàries, que serà d’un 33%per al curs 2012-2013.Aquesta i altres mesures hanalçat un corrent de protestesi mobilitzacions. Pàgs. 6/7

PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 4123 DE MAIG

DE 2012

Les taxespujaran un33% el cursque ve

Estudiantat de diverses titu-lacions de la Universitat par-ticipa en les activitats queorganitza la Fundació Limne,amb seu al Jardí Botànic. Lesactivitats trauen l’estudiantatde la seua rutina amb unaformació per a veure la vidades d’una altra òptica. Pàg. 3

Voluntaris pera formar-seen mediambient

Les persones aficionades alcinema del futur tenen unacita aquest mes al Palau deCerveró. L'Institut d’Històriade la Medicina i de la CiènciaLópez Piñero ha programatun cicle sobre el desenvolu-pament tecnològic i el seuimpacte en realitats futures.Pàg. 11

Cinema delfutur, alCerveró

A Burjassot en bicicleta

FOTO: MIGUEL LORENZO

Els usuaris de la bici disposen d’un nou tram de carrilque uneix València amb el Campus de Burjassot-Pater-na. L’itinerari es va inaugurar la setmana passada. Erauna reivindicació històrica dels universitaris i dels habi-tants de l’Horta Nord. Pàg. 12

Page 2: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

CURSOS

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012

BEQUES I PREMIS

2 beques&cursos

OLTRAVOLTAHIBRIDISME FEMENÍ EN LACULTURA I L’AUDIOVISUAL: LA DONA-PLANTA I LADONA-ANIMAL

2 crèdits de lliure elecció.S’analitzarà la metamorfosifemenina des de perspectivesartístiques, mitològiques iculturals principalment; peròtambé se’n tindrà una visiócientífica, filosòfica i religiosa.Convoca: Associació Valencianade Crítics d’Art (AVCA).Dates: 7, 8, 9, 10, 14, 15 i 16 demaig.Preu: 50 euros.Lloc: Sala de Juntes César Simónde la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació.Horari: De 17 a 20 hores.Informació i inscripció: Fins el 10 de maig, mitjançant el següent correu electrònic:[email protected].

MÀSTER EN GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DELCOMERÇ LOCAL

60 crèdits ECTS.Convoca: Adeit.Organitza: InstitutInteruniversitari deDesenvolupament Local (IIDL).Dates: De maig a novembre.Preu: 2.880 euros.Preinscripció: Fins el 12 de maig.Horari: Classes presencials elsdivendres de 10 a 14 i de 15:30 a20 hores.Lloc: Aula Virtual Adeit i InstitutInteruniversitari deDesenvolupament Local.Informació:http://postgrado.adeit-uv.es.

PREVINDRE LES RABIETESEDUCANT EN VALORS

3 crèdits de lliure elecció.Cal transmetre la importància del’educació en valors i enl’establiment de límits. També esdonaran a conéixer tècniques ihabilitats necessàries per atractar la conducta infantil.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dies: Del 14 al 23 de maig.Preu: 75 euros.Horari: De 16 a 21 hores.Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Informació:https://secvirtual.uv.es.

EL PAISATGE INDUSTRIAL ENLA SOCIETAT CONTEMPORÀNIAVALENCIANA

1 crèdit de lliure elecció.El curs mostrarà el valor delpatrimoni industrial de laComunitat Valenciana de l’èpocacontemporània.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 24 i 25 de maig.Preu: 25 euros. Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Horari: El dia 24 de 9 a 13 i de 16a 19 hores, i el dia 25 de 9:30 a

12:30 hores.Informació :https://secvirtual.uv.es.

DIPLOMA EN DRET CIVILVALENCIÀ

12 crèdits ECTS.Per a realitzar la matrícula calser llicenciat en Dret, jutges imagistrats de carrera, alumnesde l’Escola Judicial, fiscals isecretaris judicials de carrera.Convoca: Adeit.Organitza: Departament de DretCivil.Dates: De setembre del 2012 finsa maig del 2013.Preu: 720 euros.Preinscripció: Fins el 13 de juliol.Modalitat: On-line.Lloc: Aula Virtual Adeit.Informació:http://postgrado.adeit-uv.es.

AGRESSOR SEXUALS: PREDICCIÓ, AVALUACIÓ I TRACTAMENT

3 crèdits de lliure elecció.El curs pretén donar formació enmetodologies per a donarresposta a un problema tancomplex com l’agressió sexual. Laformació serà pràctica, demanera que els estudiantspuguen, en un futur, utilitzarinstruments d’intervenció iavaluació pertanyents aprogrames efectius en aquestcamp.Convoca: Servei d’ExtensióUniversitàriaPreu: 75 euros.Dates: Del 9 al 18 de maig.Horari: De 9 a 14 hores.Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Informació:https://secvirtual.uv.es.

CERTIFICAT INTERNACIONALMANAGEMENT

3,60 crèdits ECTS.Convoca: Adeit.Organitza: Departament deDirecció d’Empreses Juan JoséRenau Piqueras.Preu: 500 euros.Dates: Juny.Horari: Dilluns, dimarts, dimecresi divendres de 8:30 a 13:30 hores,i dijous de 16 a 21 hores.Lloc: Aula 1p6 del Departamentde Direcció d’Empreses. Facultatd’Economia.Preinscripció: Fins l’1 de juny. Informació:http://postgrado.adeit-uv.es.

DIPLOMA D’ESPECIALITZACIÓPROFESSIONAL UNIVERSITARIEN INICIACIÓ ALS PROCESSOSAUDIOVISUALS (FOTOGRAFIAI VÍDEO)

14 crèdits ECTS.Destinat a estudiants deComunicació Audiovisual i dePeriodisme, i a titulatsuniversitaris d’altres branquesque vulguen adquirirconeixements en aquestaespecialització.Organitza: Adeit.Modalitat: On-line.Dates: De juny a novembre.Preu: 950 euros.Lloc: Aula Virtual de l’Adeit.Pràctiques: Plató Photomiracle.Preinscripció: Fins el 6 de maig.Informació:http://postgrado.adeit-uv.es.

BEQUES MOY-MEDITERRANEANOFFICE FOR YOUTH

Convoca: Màster Erasmus Mundus enPsicologia del Treball, lesOrganitzacions i els RecursosHumans.Objecte: Ajudar a construir un futurcomú per als països mediterranis, iespecialment per als joves, amb laconstrucció d’un espai dedicat a lacirculació d’idees, coneixements ihabilitats.Requisits: Estar cursant un delsmàsters reconeguts pel programa ohaver-ne fet la inscripció.Dotació econòmica: 1.000 eurosmensuals.Termini: 5 de maig.Informació: http://www.mediterraneanofficefor-youth.com.

PRÀCTIQUES VOLUNTÀRIES AEMPRESES

Convoca: Fundació UniversitatEmpresa (Adeit).Objecte: 3.646 pràctiquesexternes per a estudiants de laUniversitat de València per al segonsemestre del curs 2011-2012.Requisits: Haver superat el 50% delscrèdits totals i complir els requisitsespecífics de la titulació. El períodede realització de la pràctica seràentre abril i setembre del 2012.Termini: Fins el 30 de juny.Informació: En la següent adreçaelectrònica es pot consultar si hi haplaces disponibles en una titulacióconcreta:http://www.adeit.uv.es/practicas/condiciones.

BEQUES FUNDACIÓ VÍCTOR GRÍFOLS I LUCAS SOBRE BIOÈTICA

Convoca: Fundació Víctor Grífols iLucas.Objecte: Quatre beques per a realitzarquatre projectes d’investigació ambl’objectiu d’incentivar l’estudi en elcamp de la bioètica.Termini: 30 de maig.Dotació econòmica: 5.000 euros.Requisits: Presentar un projecterelacionat amb la bioètica, de maneraindividual o en equip.Informació:http://www.fundaciongrifols.org.

PROGRAMA EURODISEA

Convoca: Assemblea de les Regionsd’Europa (ARE).Objecte: Proporcionar als joves expe-riència professional, i aprendre omillorar el coneixement d’una llenguaestrangera. S’oferixen pràctiques detres a set mesos a l’estranger.Requisits: S’han de tindre entre 18 i30 anys, i residir a la ComunitatValenciana, Cantàbria, Múrcia oCatalunya.Termini: Les instàncies poden presen-tar-se en la pàgina web del programaen qualsevol moment de l’any.Informació:http://www.eurodyssee.eu.

PREMI A LES MILLORS ENQUADERNACIONS ARTÍSTIQUES DEL 2012

Convoca: Ministeri d’Educació, Culturai Esport.Objecte: Es convoca, en règim deconcurrència competitiva, el concursnacional per a la concessió del Premia les Millors EnquadernacionsArtístiques del 2012. L’obra objected’enquadernació serà Acudits per adesorientar la policia poesia, deNicanor Parra, Premi de Literatura enLlengua Castellana Miguel deCervantes 2011.Requisits: Podran optar-hi les perso-nes físiques dedicades a l’enquader-nació, que presenten treballs artísticsi manuals que complisquen el queestableix aquesta resolució. Cada par-ticipant només podrà concórrer ambuna obra enquadernada.Termini: 31 de juliol.Premis: Primer premi: 6.000 euros.Segon premi: 4.000 euros. Tercer

premi: 2.000 euros.Informació: http://www.mcu.es/pre-mios/otrosPremios/MejorEncuadernacionArtisticaPresentacion.html.

500 BEQUES TALENTUM CÀTEDRATELEFÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Convoca: Càtedra Telefònica de laUniversitat de València.Objecte: El projecte Talentum buscaimpulsar el talent jove universitari iinnovador i ofereix 500 beques amb lapossibilitat d’incorporació posterior ala plantilla de Telefónica.Requisits: El projecte està dirigit agraduats en carreres tècniques ambuna edat de fins a 30 anys.Termini: 31 de juliol.Durada: 12 mesos.Informació: https://talentum.telefo-nica.com/.

BEQUES PER A PRÀCTIQUES DECOMERÇ EXTERIOR

Convoca: Ministeri d’Economia iCompetitivitat.Objecte: 9 beques per a fer pràctiquesde comerç exterior en associacionsespanyoles d’exportadors.Requisits: Poden optar els titulats uni-versitaris espanyols menor de 36anys, amb domini de l’anglés i que tin-guen experiència pràctica, com amínim d’un any, en activitats relacio-nades amb la promoció comercial enmercats estrangers o en la internacio-nalització d’empreses espanyoles.Termini: 11 de maig.Dotació econòmica: 12.739 anuals.Informació:http://www.mineco.gob.es//.

Page 3: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

BEA PASCUAL

Des de Limne, una organització pri-vada sense ànim de lucre, eren cons-cients que molts joves no són expertsen temes de medi ambient, però síque hi són aficionats i volen adquirirun cert compromís amb el medi queels envolta. Poden haver-hi estu-diants de Farmàcia o Ciències Am-bientals que siguen aficionats a l’or-nitologia o a la botànica i que podenaportar molts dels coneixements quetenen a les activitats que s’ofereixendes de la Fundació Limne. D’aquestamanera és com crearen aquest nouconcepte de voluntariat ambientalen què els estudiants de la Universi-tat de València participen activa-ment. A més d’estudiants que cursenestudis de Botànica, Biologia o Cièn-cies Ambientals, des d’aquesta orga-nització també reclamen la partici-pació d’estudiants experts en Socio-logia o Història. Com afirma la direc-tora de la fundació, Sales Tomás, “ésimportant tindre en compte les rela-cions que han existit des de fa milersd’anys entre la societat i els rius o leszones humides. Per tant, no noméses treballa el que és el componentbiològic o científic, sinó també l’hu-manístic”, assegura.

Des de la fundació han observatque una de les tendències que méses dóna és que molts dels estudiantsacaben la carrera sense cap forma-ció pràctica. Aquest voluntariat ésuna manera de participar en un pro-jecte mentre es fan pràctiques quepoden servir per al final de carrerao fi de màster. “Des de fa molt anysens hem equivocat i hem pensat queels estudiants han de dedicar-se no-més a fer treballs per a tindre unacarrera quan acaben. Però de què elsserveix això si després no saben comaplicar el que han aprés durant lacarrera? Jo pense que caldria canviareixa filosofia”, afirma Sales Tomás.

Un dels programes de voluntariatamb major participació d’estudiantsés el projecte Rius, que persegueixl’objectiu de fomentar la participa-ció ciutadana en la conservació i mi-llora dels ecosistemes fluvials. En

aquest programa participen unscinc-cents voluntaris i és una inicia-tiva que porten endavant des de fatres anys. Volen fomentar la partici-pació ciutadana en la conservació imillora dels ecosistemes fluvials, quela gent conega en quin estat de salutes troben els rius i adquirisca conei-xements de pedagogia, d’empatia ide gestió. “El que podrien oferir elsestudiants és formar els voluntaris,

i també coordinar-los, ja que de ve-gades els voluntaris necessiten unamiqueta de calor”. Dins d’aquest pro-jecte els estudiants fan dues inspec-cions a l’any sobre l’estat dels rius.Des de la fundació consideren moltimportant que aporten els seus co-neixements per a la redacció d’un in-forme final que posteriorment es pu-blica.

El voluntariat és un dels pilars bà-sics de la Fundació Limne, en el seuobjectiu de transformar la realitatdels ecosistemes aquàtics continen-tals, de transició i terrestres. El vo-luntariat desenvolupa una tasca im-portantíssima per a recuperar el bonestat de salut d’aquests espais. “Aracom ara ens estem iniciant en aques-ta línia. Sí que és veritat que la ma-

joria dels voluntaris que tenim sóngent major que té les necessitats co-bertes, tot i això des de la fundació ifins i tot alguns estudiants conside-rem que és important que els estu-diants participen en activitats d’a-quest tipus”, reconeix la directora.

La Fundació Limne té la seua seual Jardí Botànic. Allí es pot acudir iinformar-se sobre les possibilitatsque ofereix el voluntariat. Cal desta-car que Limne no és l’única fundacióque ofereix als estudiants la possibi-litat d’adquirir una formació pràcti-ca mitjançant activitats de volunta-riat. Són moltes les formes que te-nen els estudiants de donar ajuda isuport a iniciatives que els faran créi-xer en l’àmbit professional i tambéen el personal.

Captació de volunta-ris i voluntàries, for-mació inicial i segui-ment científic i parti-cipatiu són les clausdel programa de vo-luntariat que ofereixla Fundació Limne atota la comunitat uni-versitària. La Funda-ció Limne té la seu alJardí Botànic de laUniversitat de Valèn-cia.

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012

FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

La Universitat de València, el Valèn-cia Basket Club i la Federació de Bàs-quet de la Comunitat Valenciana(FBCV) celebren entre hui dijous, 3de maig, i fins el dissabte 5 de maigles X Jornades Professionals de Bàs-quet de la Comunitat Valenciana. Lestres institucions refermen així vin-cles per a respondre a les inquietudsesportives dels entrenadors.

Aíto García Reneses, un dels tèc-nics espanyols més llorejats, ambmés de quaranta anys de trajectò-ria, i l’exjugador i coachesportiu Cu-rro Ávalos són dos dels principalsatractius del cartell d’enguany, quetambé inclou les xarrades pràcti-ques d’altres tècnics.

Aíto participarà demà divendres4, a les 18:30 hores, al Saló d’Actesde la Facultat de Geografia i Histò-ria, i Curro Ávalos, hui dijous 3, a lamateixa hora, a la Facultat de Filo-sofia i Ciències de l’Educació. Lainauguració de les jornades tindràlloc en aquesta facultat a les 16:30hores.

Sota el títol Eines metodològiquesper a l’entrenament, l’objectiu de lesjornades és oferir als assistents ex-periències teòriques i pràctiques so-bre com entrenar diferents nivells(elit, aficionat i escoles esportives)des de diferents perspectives (psi-cologia, direcció de grups, tàcticacol·lectiva...). Durant els tres dies deles jornades se succeiran les confe-rències, totes amb un alt componentpràctic, en diversos espais de la Uni-versitat (al Pavelló Universitari i endiverses sales d’actes) i al Pavelló dela Font de Sant Lluís.

JornadesProfessionalsde Bàsquetamb Aíto G.Reneses

REDACCIÓ

La XII Junta General d’Accionistesd’Universia, formada per represen-tants de totes les universitats espa-nyoles, entre les quals la de Valèn-cia, es reuneix a la Universitat deMúrcia hui dijous 3 de maig.

Durant l’encontre també celebra-rà la seua assemblea genera la Red-Emprendia, xarxa universitària ibe-roamericana d’incubació d’empre-ses que busca promoure la transfe-rència de coneixement, el desenvo-lupament tecnològic, la innovació il’emprenedoria responsable. En elsúltims cinc anys les accions de Re-dEmprendia s’han materialitzat enmés de sis-centes empreses sorgi-des de l’àmbit de les seues universi-tats associades, que han generat mi-lers d’ocupacions altament qualifi-cades.

La directivad’Universia es reuneix aMúrcia

Des de la fundació hanobservat que una de les ten-dències que més es dóna ésque molts dels estudiants aca-ben la carrera sense cap for-mació pràctica

Destaquem

Estudiants compromesos amb el medi ambient

notícies 3VOLUNTARIAT. La Fundació Limne forma estudiants d’àrees interessats en l’ecologisme

Page 4: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 20124 notícies

Edita: Universitat de València.Directora: Remei Castelló.Consell de Redacció: DanielGonzález Serisola, Olga Dénia,Alfons Cervera, AgustíHernàndez, Angélica Morales,Magda R. Brox, Manuel Peris iFrancesc Bayarri.Disseny i maquetació: TomàsGorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüísstica: Agustí Peiró.Administració i Serveis: PacoGonzález, Vicent Martínez iMónica García.

Contractar Publicitat: Publipress.Tel. 96 391 84 00.Redacció: Gabinet de Premsa (Avinguda de Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13.Correu electrònic:[email protected]. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Rotodomenech S.L.Dipòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 10.000.

REDACCIÓ

El nou director del Centre Internacio-nal de Gandia, Josep Montesinos, vaser presentat oficialment, divendres27 d’abril, durant un acte celebrat ala capital de la Safor, amb presènciadel vicerector de Projecció Territorialde la Universitat de València, JorgeHermosilla, i de la regidora d’Educa-ció, Marta Cháfer.

El vicerector Hermosilla va apro-fitar l’acte per a reafirmar el com-promís de la institució amb Gandia:“Ara més que mai he de manifestarla voluntat de la Universitat de con-tinuar a la capital de la Safor per lò-gica històrica i també per lògica ter-ritorial. La Universitat veu Gandia

com una ciutat estratègica pel fetd’estar en territori valencià. És peraixò que Gandia ha de ser la canalit-zadora de tot allò que els diferentsserveis, departaments o instituts po-den oferir al territori”. Hermosilla varecordar la difícil situació econòmi-ca en la qual es troben les institu-cions, però va recalcar: “El centre esreadaptarà a la nova situació. Ara ésmoment de reafirmació, adaptació idesenvolupament”.

El vicerector va reconéixer la tascade l’anterior director, Joan del Alcà-zar, “per l’impuls que li ha donat a lapresència de la Universitat a Gandia iper la seua implicació personal enaquest projecte”. Josep Montesinosva manifestar el seu interés perquè el

centre de Gandia continue treballanten la mateixa línia que fins ara. Enaquest sentit va posar de manifestque la continuïtat haurà d’adaptar-sea la nova realitat acadèmica, peròtambé universitària, ja que “la im-plantació de l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior obliga a redefinir els mo-dels, especialment pel que fa a la Uni-versitat d’Estiu”.

Al mateix temps va garantir la con-tinuïtat de la Universitat dels Majors,“un altre dels nostres vaixells insíg-nia”, així com dels postgraus, la Càte-dra Alfons Cucó, la Unitat RosarioAlonso de Mediació i Convivència,l’Envelliment Actiu i les Relacions Ge-neracionals o l’àrea de desenvolupa-ment local.

REDACCIÓ

La Unió de Periodistes Valencians, or-ganització professional majoritària alPaís Valencià, formada per prop dehuit-cents professionals, atorga hui di-jous a la Nau (12:30 hores) els PremisLlibertat d’Expressió 2012. Els guardo-nats enguany són Gandia TV i tots elsseus treballadors, l’IES Lluís Vives deValència i Javier Espinosa, correspon-sal del diari El Mundo a l’Orient Mitjà.Els premis es lliuren hui dijous 3 demaig com a Dia Mundial de la Llibertatde Premsa. L’acte es desenvoluparà al’Aula Magna del Centre Cultural La Naude la Universitat de València.

A Gandia TV i els seus treballadorsse’ls atorga perquè després de més devint anys en funcionament va ser tan-cada l’estiu passat, d’un dia per a l’al-tre, pel nou govern municipal eixit deles urnes, amb l’excusa que l’Ajunta-ment de Gandia havia d’estalviar a cau-sa de la crisi.

L’IES Lluís Vives de València ha ca-talitzat les protestes estudiantils con-tra les retallades en l’educació públicaa càrrec de la Conselleria d’Educacióde la Generalitat aplicades als centresde primària i secundària de la Comu-nitat Valenciana. Els estudiants del Vi-ves van patir el 21 de febrer l’acció vio-lenta i desmesurada de les forces i cos-sos de seguretat de l’Estat. Una actua-ció policial que també van patir algunsperiodistes. Amb Javier Espinosa laUnió fa extensible el reconeixement atots els corresponsals de guerra quehan d’informar en condicions molt de-ficients. Espinosa era l’únic periodistaespanyol que continuava informantdes d’Homs, la capital de la revolta aSíria, des d’on va aconseguir fugir capal Líban, sa i estalvi.

Els PremisLlibertatd’Expressió, huia l’Aula Magna

TEATRE EN VALENCIÀ. ElServei de Política Lingüísticade la Universitat de Valènciaparticipa en una campanyaper a fomentar l’assistència alteatre en valencià. Dues salesde la ciutat de València (ElMusical i El Micalet) formenpart del circuit (també la SalaRialto participa en el projecte,però no en aquest mes demaig). Amb el carnet de perti-nença a la Universitat espoden aconseguir descomp-tes. Tota la informació es potobtindre en les adreceshttp://www.valencia.edu/spl,http://teatreelmusical.com/1405/besos/ i http://www.tea-tremicalet.org.

CONFERÈNCIA SOBRE LASELECCIÓ NATURAL. ElDepartament de Lògica iFilosofia de la Ciència ha orga-nitzat la conferència Selecciónatural i causalitat multinivell,a càrrec de MaximilianoMartínez, professor investiga-dor del Departamentd’Humanitats de la Universi-dad Autònoma Metropolitana(UAM). L’acte serà el pròximdimecres dia 9 a les 12 hores ala Facultat de Filosofia iCiències de l’Educació, Sala deGraus.

breus

412Salvador Roca, al capdavant delServei d’Informàtica de la Universitat REDACCIÓ

El rector de la Universitat de Valèn-cia, Esteban Morcillo, ha nomenatSalvador Roca com a director del Ser-vei d’Informàtica. El nomenament téefectes amb data d’1 de maig. El Ser-vei d’Informàtica té com a tasca lagestió, el manteniment i l’actualitza-ció dels recursos informàtics per talde donar suport a la direcció, admi-nistració, docència i investigació dela institució. Roca substitueix en elcàrrec José Antonio Vázquez.

Salvador Roca Marquina és llicen-ciat en Ciències Físiques per la Uni-versitat de València. Ha estat profes-sor de l’Escola Universitària d’Infor-màtica de la Universitat Politècnica.Des de fa més de vint-i-cinc anys éspersonal del Servei d’Informàtica dela Universitat de València, on ha tre-ballat com a analista, tècnic de siste-mes i subdirector. Roca ha partici-pant en el desenvolupament i la im-plantació d’aplicacions de gestió comara la matrícula d’estudiants, la ges-tió de personal i nòmines, les proves

d’accés i la preinscripció università-ria, els títols, els plans d’estudi, el plad’ordenació docent i l’oferta de cursacadèmic. També ha estat adminis-trador de bases de dades i responsa-ble del grup de Sistemes i Serveisd’Informació, responsable de l’admi-nistració i gestió dels servidors, l’ad-ministració i gestió dels servidors dellibreria digital i publicacions electrò-niques, l’administració dels serveis

web, correu, disc i servidor de fitxersen múltiples plataformes, la gestióde la seguretat de l’autenticació i ser-veis de directori, la implantació i elcontrol dels serveis de valor afegit,webmail, blogs, serveis multimèdia,entre altres. Des de l’any 2002 coor-dina el projecte de Secretaria Virtual,i des de l’inici de la implantació delprojecte dirigeix el grup de desenvo-lupament i suport de l’Aula Virtual,un projecte premiat pel Consell So-cial l’any 2006.

Així mateix, ha treballat com a res-ponsable del grup de gestió dels pro-cessos de còpies de seguretat, salva-guarda i recuperació de dades en di-ferents entorns dels sistemes d’infor-mació i en l’administració del siste-ma d’emmagatzematge. Des del2007 coordinava l’equip de suport ala supercomputació, integrant-lo enel grup de sistemes i en l’administra-ció dels ordinadors de càlcul intensiucom ara el Tirant (integrat en la Xar-xa Espanyola de Supercomputació) oel Lluís Vives, actual superordinadorinstal·lat al Servei d’Informàtica.

La Universitat presenta el noudirector de la seua seu a Gandia

Page 5: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

REDACCIÓ

El resultat d’aquesta investigació esva publicar en la prestigiosa revistaPlos ONE, realitzat per investigadorsdel Laboratori de Neurociència So-cial Cognitiva, dirigits per Alicia Sal-vador, de la Universitat de València.

Aquest grup d’investigació ha duta terme estudis previs en diversostipus de competicions esportives(judo, bàsquet...), així com en altresde laboratori (a través d’ordina-dors). Els seus resultats sobre elsefectes de la victòria i la derrota enrelació amb l’estatus social han es-tat publicats en importants revistescientífiques (NBR, PNEC, Hormonesand Behavior, Biological Psycho-logy...). Els estudis mostren la im-portància de la motivació, la valora-ció cognitiva i les expectatives quanun individu, home o dona, s’enfron-ta a una competició per a la seua res-posta a la situació.

Aquest nou estudi del grup confir-ma la resposta psicobiològica da-vant la competició, però sense par-ticipació directa, de manera vicària.Clarament posa de manifest la im-

portància del component social dela conducta humana, la rellevànciadel “jo social” a més del “jo indivi-dual”. En aquest cas, es va abordarl’estudi de la resposta psicobiològi-ca en homes i dones quan no són elsagents directes de la competició, ésa dir, quan el seu desenvolupamenti el control del resultat, victòria oderrota, estan totalment fora delseu control.

En la literatura científica només hihavia un precedent d’una publicaciótambé sobre el partit final d’un Mun-dial, la qual, però, patia d’importantsfallades metodològics. En el presentestudi es van millorar aquestes condi-cions, emprant també una situaciócontrol amb la qual comparar la res-posta analitzada. Concretament, enl’estudi cinquanta seguidors de l’equipespanyol van presenciar la final delMundial 2010 en un lloc públic o a casa,acompanyats de família o amics. Elsinvestigadors van arreplegar informa-ció sobre les seues expectatives prè-vies al partit i les seues emocions, aixícom dels seus nivells de testosteronai cortisol abans, durant i després delpartit.

La testosterona, hormona de l’es-tatus, augmenta en situacions com-petitives que suposen un repte im-portant per a l’estatus social delscontrincants. En línia amb aquestapredicció, els resultats de l’estudidemostren que els nivells de testos-terona dels seguidors espanyolseren més alts durant el partit que

durant un dia control. D’altra ban-da, l’exposició a un estressor de ti-pus físic provoca un augment en l’a-lliberament de cortisol, l’hormonade l’estrés, però també s’allibera da-vant d’amenaces a l’estatus social.D’aquesta manera, els nivells de cor-tisol eren més alts en el dia del par-tit que en el dia control.

Els autors suggereixen que la fi-nal de la Copa del Món de Futbol vasuposar una amenaça al “jo social”dels seguidors i que en aquells mo-ments el seu estatus social es troba-va associat al resultat del partit i alrendiment del seu equip nacional.

Els augments registrats en els ni-vells d’ambdues hormones estarienrelacionats amb la preparació per adefendre o realçar l’estatus social,considerant-se una resposta adap-tativa, similar a la que presenten elsesportistes en enfrontar-se a com-peticions individuals i d’equip. L’es-trés no va ser igual per a tots, va ha-ver-hi més estrés per als més “se-guidors”. Encara que presenciar elpartit va ser probablement més es-tressant per als homes que per a lesdones, ja que van segregar més cor-tisol i van percebre el matx com mésfrustrant, el sexe dels seguidors nova ser el predictor més important,sinó l’interés pel futbol.

Van ser els més aficionats i segui-dors del futbol els qui van experi-mentar majors increments en la se-creció de cortisol durant el partit i,per tant, per als qui el partit va serpresumiblement més estressant. Amés, també els seguidors més jovesvan segregar més cortisol que els demés edat.

L’estudi confirma les troballesprèvies d’aquest grup sobre la im-portància dels aspectes motivacio-nals i la implicació personal per a laresposta psicobiològica a la compe-tició, i l’estén a una situació vicària,quan no és el propi agent l’implicat.

Hi ha una col·laboració amb laUniversitat Lliure d’Amsterdam (VU)sobre aquesta temàtica, des d’allívan estudiar la resposta dels espec-tadors davant del mateix partit peròen una situació de laboratori, quepodrà ser comparada amb la descri-ta en aquesta publicació.

Veure el futbol augmenta els nivells hormonals dels seguidors

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012 5ciència

REDACCIÓ

El Departament de Farmàcia i Tec-nologia Farmacèutica de la Univer-sitat de València, l’Institut de Reco-neixement Molecular i Desenvolupa-ment Tecnològic (IDM), centre mixtUniversitat Politècnica de València-Universitat de València, i els serveisde Farmàcia Hospitalària i CirurgiaOrtopèdica i Traumatologia de l’Hos-pital Universitari Doctor Peset hanaconseguit impregnar en un assaigin vitro ciment ossi de fixació per apròtesis articulars amb un antibiò-tic de freqüent utilització per a in-feccions per gèrmens multiresis-tents.

Aquest projecte d’investigació bà-sica va rebre el premi al millor pòs-ter del IX Congrés Nacional de l’As-sociació Espanyola d’Investigació enCirurgia Ortopèdica i Traumatologia,celebrat a Alacant, i obri noves viesper a millorar els tractaments que

s’apliquen en casos d’infeccions depròtesis articulars, ja que aquest ti-pus de preparat no estava disponi-ble fins ara. El traumatòleg de l’Hos-pital Universitari Doctor Peset JoséLuis Rodrigo ha comentat que unade les complicacions associades al’implantament de pròtesis, de ma-lucs o genoll, és la infecció. “Enaquests casos, l’implant s’extrau, esneteja la zona i es col·loca una novapròtesi que es fixa amb ciment ossiimpregnat d’antibiòtic”, ha indicat.

Fins ara només es disposava dedos tipus d’antibiòtic que cobreixenno arriba al trenta per cent dels gèr-mens i per als quals ja s’han desen-volupat moltes resistències. Davantd’aquesta situació i una taxa d’infec-ció que, per a malucs i genoll, se si-tua entre el 0,5 per cent i el 3 percent dels casos, els investigadors del’Hospital Universitari Doctor Peset,la Universitat de València i l’IDM esvan plantejar la possibilitat de disse-

nyar una mescla formada per cimentimpregnat amb un altre antibiòticque augmentara la cobertura anti-bacteriana disponible. Per a la qualcosa es va preparar una mescla detres tipus de ciment acrílic amb ci-profloxacín en la proporció 40:1.

La farmacèutica de l’Hospital Uni-versitari Doctor Peset Mónica Cli-mente ha indicat que “no pot mes-clar-se qualsevol antibiòtic amb elciment de fixació perquè molts d’a-quests fàrmacs modifiquen les pro-pietats del ciment i no resulten útilsper a la cirurgia”. Però el ciprofloxa-cín no va alterar les característiquesdel ciment i, a més, en totes les mos-tres estudiades l’alliberament del’antibiòtic es va mantindre durantels seixanta dies de l’assaig, per laqual cosa la utilització d’aquestamescla en la pràctica ortopèdica“podria constituir una aportació a lamillora terapèutica en cas d’infec-cions produïdes per gèrmens sensi-bles al ciprofloxacín”, ha afegit.

De fet, els resultats de l’assaig invitro apunten que el ciprofloxacíns’allibera durant les primeres 48 ho-res a “major velocitat”, que el seualliberament es manté durant sei-xanta dies com a mínim i que, en capcas, la quantitat d’antibiòtic allibe-rada supera el 3 per cent de la càr-rega inicial. Amb aquest nou siste-ma dissenyat per l’Hospital Univer-sitari Doctor Peset, la Universitat deValència i l’IDM s’incorporen antibiò-tics ja coneguts com ara el ciproflo-xacín al ciment ossi de fixació per acombatre millor les infeccions depròtesis articulars.

Climente considera que és “un pasmés” en la personalització dels trac-taments amb antibiòtics que tambépermet un alliberament local de l’an-tibiòtic “a elevades concentracionsen el lloc de la infecció”, per això“gràcies a aquesta nova formulacióes podrà reduir la durada del trac-tament sistèmic que reben els pa-cients amb infecció de pròtesi”.

El tractament sistèmic per a pre-vindre una nova infecció consisteixen l’administració d’antibiòtics pervia intravenosa o oral durant un pe-ríode que pot allargar-se entre tresa sis mesos perquè el risc d’infeccióés major en pacients als quals ja se-’ls ha extirpat un implant i se’ls tor-na a col·locar una nova pròtesi. “Po-der acurtar aquest tractament seriamolt beneficiós”, ha afegit la farma-cèutica Climente.

L’Hospital Universitari Doctor Pe-set col·loca a l’any més de tres-cen-tes pròtesis de genoll i unes dues-centes de maluc. La prevenció d’in-feccions i el correcte tractament deles que apareguen són aspectes fo-namentals perquè el pacient recu-pere la seua funcionalitat. Per això,la intenció dels autors d’aquest as-saig és continuar aquesta línia d’in-vestigació per a provar l’eficàcia dela nova mescla i començar a utilit-zar-la en cirurgia ortopèdica.

La Universitat desenvolupa unanova mescla d’antibiòtic i cimentossi per a infeccions de pròtesis

Un estudi d’investigadors de la Universitatafirma que els nivells de testosterona i corti-sol van augmentar en els seguidors espanyolsmentre seguien la final de la Copa del Món deFutbol, que va enfrontar Espanya i Holanda el2010, i de la qual la selecció espanyola va eixirvencedora.

Page 6: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

6I7 Retallades en Educació NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012 La concreció dels increments de la

REDACCIÓ

El Govern central va aprovar, ambdata de 20 d’abril, un conjunt de me-sures que afecten el funcionamentdel sistema universitari. Dues d’a-questes mesures tenen una reper-cussió major: l’increment de les ta-xes i l’augment de les hores de do-cència del professorat, que anirà endetriment, segons molts sectors, dela qualitat de l’ensenyament i de lainvestigació en el si de la universitat.

El nou decret estableix un margeper a l’increment de les taxes, dinsdel qual han de decidir posterior-ment cadascun dels governs autonò-mics, en funció de la seua situació fi-nancera. En el cas valencià, els estu-diants, en el curs 2012-2013, ja hau-ran de pagar un 33% més, ja que elConsell ha decidit que les famílies su-fraguen un 20% del cost real dels es-tudis (i no el 15% com fins ara). Se-gons els càlculs efectuats pel mateixConsell, un curs de Medicina, que aracostava 1.098 euros, passarà a cos-tar 1.478. I un de Dret, ara en els 726euros, passarà a unes taxes de 968.

Segons fonts del Govern valencià,aquesta pujada anirà acompanyadaper un increment de les beques.

En el seu informe davant del dar-rer Consell de Govern, celebrat di-jous 26 d’abril, el rector, EstebanMorcillo, va expressar la seua pre-ocupació pel decret del Govern cen-tral sobre la reorganització del sis-tema universitari. El rector va deta-llar les accions que s’han realitzat elsúltims dies per a conéixer opinions iadoptar mesures conjuntes. EstebanMorcillo féu referència al comunicatque ha difós la CRUE –publicat en laweb de la Universitat– i va anunciarun document conjunt dels rectors de

les universitats públiques valencia-nes, que es va fer públic unes horesmés tard. El rector s’està reunintaquests dies amb representants detots els estaments de la comunitatuniversitària.

Diverses veus del Consell de Go-vern van expressar el seu suport ales iniciatives del rector, però vanexigir una posició ferma per part dela Universitat de València en contrade la pèrdua de conquestes en l’àm-bit de la igualtat d’accés a un dret bà-sic com ara l’educació. A més de lacrítica generalitzada a l’incrementde les taxes, i la demanda d’una po-lítica de beques millor, diversos por-taveus van advertir que l’augment

de la càrrega de treball als profes-sors, prevista en el decret, reduirà laqualitat de l’ensenyament.

El comunicat elaborat pels rectorsde les cinc universitats públiques va-lencianes (Universitat de València,Politècnica, Alacant, Jaume I i MiguelHernández) assenyala:

“En relació a les mesures econò-miques aprovades pel Governd’Espanya divendres 20 d’abril quehaurà d’aplicar la Generalitat Valen-ciana, els rectors de les cinc univer-sitats públiques de la Comunitat Va-lenciana adverteixen dels riscosd’exclusió social que pot tindre un in-crement del cost de la matrícula perals estudiants i estudiantes del Sis-

tema Públic Universitari Valencià,especialment en un context de crisieconòmica com l’actual”. Així, espe-ren de la Generalitat Valenciana quel’increment de les taxes acadèmi-ques en el Sistema Públic Universi-tari Valencià se situe en el nivell mésbaix possible de la franja establidapel Govern d’Espanya, reivindiquenl’increment de beques universitàriesi aposten per un accés a la Universi-tat en igualtat de condicions per atots els ciutadans i ciutadanes.

També destaquen que les mesuresaprovades pel Govern no tenen encompte la dedicació del professorata les funcions de gestió administra-tiva i a la transferència de coneixe-

ment i lamenten que aquestes me-sures reduïsquen les condicions la-borals del professorat i modifiquenunilateralment el seu règim de dedi-cació.

Finalment recorden que la inver-sió en ensenyament superior és unfactor clau en la recuperació de leseconomies i en la contribució a unnecessari canvi de model productiu.

Per la seua banda, els cinc repre-sentats dels estudiants al Consell deGovern de la Universitat de València(Abel Baselga Castells, Pablo GallénOrtega, Robert Penadés Mayor, Ru-bén Ramírez Serrano i Gabriel Sali-nas Lim) van manifestar, durant lasessió del 26 d’abril, el seu rebuig a

Diverses veusuniversitàries s’estanexpressants aquestsdies de maneracrítica davant lesmesures dereoganització delsistema universitarique han anunciat elsgoverns central iautonòmic, i quesignifiquen, en lapràctica, menysrecursos per alsistema universitari.Unes retalladesacompanyades d’unincrement de lestaxes que hauran depagar a partir d’aratots els estudiants.

Les taxes pujaran un 33%, iles crítiques van en augment

Imatge d’una de lesmobilitzacions delsestudiants contra lesretallades a l’educa-ció pública.FOTO: MIGUEL LORENZO

Page 7: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

part que hauran de pagar les famílies i de la reestructuració de la docència alcen noves protestes

Destaquem

la pujada de taxes aprovada pel Con-sell de Ministres el passat 20 d’abril.En el seu escrit qualifiquen aquestaugment de les taxes com “una res-posta desproporcionada per part delMinisteri d’Educació”. I afegeixen:“Una mesura que junt amb la reduc-ció de les beques pot suposar que mi-lers d’estudiants no puguen conti-nuar els seus estudis superiors i im-pedirà l’accés a la nostra Universitata les classes més desfavorides, ata-cant directament la igualtat d’opor-tunitats”.

Els estudiants continuen: “Una de-cisió que s’ha pres de manera unila-teral per part del Govern central, onno s’ha escoltat la veu de la comuni-tat universitària i sense cap tipus dereflexió prèvia sobre la qualitat del’ensenyament. Aquestes mesuresno busquen ni el mèrit ni l’esforç nila millora del sistema, només reta-llar i reduir costos”.

Per això durant la sessió van exi-gir al rector que “es posicione encontra de la pujada de taxes, que de-fenga l’autonomia de la Universitat,que demane una política de bequesmés extensiva i adaptada al contextactual, i que reclame que s’inicienvies de diàleg entre les administra-cions públiques i les universitats enles quals estiguem inclosos els i lesestudiants”.

Els estudiants coclouen el seu es-crit: “A l’espera de la concreció de l’a-plicació d’aquestes mesures en ca-dascun dels governs autonòmics,creiem que hi ha marge per a pal·liarl’impacte que tindrà aquesta decisiósobre els i les estudiants i les seuesfamílies. Així, manifestem pública-ment i de manera unitària el nostresuport al rector i al seu equip si ate-nen les nostres peticions”.

En els propers dies, tal com vaanunciar el rector en el Consell deGovern, la Universitat de Valènciaemetrà un document que fixarà laseua posició davant les mesuresadoptades pels governs central i au-tonòmic. Aquesta document busca-rà el màxim suport per part de totsels estaments de la comunitat uni-versitària, des dels sindicats a les as-sociacions d’estudiants, així com elscentres i serveis de la institució.

La comunitat universitàrias’ha mostrat molt crítica ambles mesures adoptades pelsgoverns central i autonòmic

L’increment de les taxes espercep com un atac al principide no discriminació en l’accésa l’ensenyament superior

L’augment de les hores dedocència del PDI pot reduir laqualitat de l’ensenyament

La Universitat de Valènciaha signat diversos documentsconjuntament amb altres uni-versitats, i prepara un posicio-nament específic sobre eltema

Totes les veus exigeixen unaugment en la dotació per ales beques

REDACCIÓ

Els màxims representants d’estu-diants de les universitats públi-ques valencianes han mantingutuna reunió d’urgència a la Casa del’Alumne de la UPV per analitzarles conseqüències que poden tin-dre sobre el sistema universitarivalencià les mesures aprovadespel Govern central el passat 20d’abril, així com per abordar la re-alització d’accions conjuntes deconscienciació referent a això.

El document aprovat en aques-ta reunió explica:

“Davant la possibilitat d’una im-minent pujada dels preus públicsdels títols universitaris a aplicar ala Comunitat Valenciana per partde la Generalitat, ens agradariamanifestar que:

–No hem estat informats ni con-sultats sobre aquesta o altres me-sures adoptades en l’àmbit del’ensenyament universitari.

–Rebutgem de pla la pujada deles taxes a practicar, ja que supo-sa l’aplicació de la forqueta apro-vada pel Ministeri, per considerar-la desproporcionada i més atesala conjuntura econòmica, teninten compte l’impacte que tindrà enles famílies.

–Estem profundament preocu-pats per les barreres d’accés a launiversitat que aquestes mesuressuposen i les conseqüències quetindran sobre els estudiants ambmenys recursos econòmics, ja queno només limitarà l’accés d’estu-diants de nou ingrés, sinó que amés impedirà la finalització dels

seus estudis a molts estudiantsque es troben cursant una titula-ció universitària.

–Rebutgem que s’adoptenaquest tipus de mesures quan noes disposa d’una política de be-ques adequada i que garantisca laigualtat d’oportunitats en l’accésa l’educació superior.

Per tot això, els representantsd’estudiants volem mostrar elnostre profund malestar i consi-derem imprescindible que s’inicie

un procés de diàleg amb els dife-rents agents de la comunitat uni-versitària, especialment amb elsestudiants com a col·lectiu mésafectat.

En aquest sentit, ja hem sol·li-citat una reunió a la consellerad’Educació, María José Catalá. Aixímateix anunciem que portarem aterme les accions reivindicativesi les mobilitzacions necessàriesper aconseguir la paralització d’a-questes mesures”.

Diversos sindicats de la Universi-tat van donar suport a la concen-tració davant del Rectorat convo-cada pel Sindicat d’Estudiantsdels Països Catalans, realitzadael dimarts 24 d’abril. L’acte s’em-marcava en la sèrie de protestessorgides en el si de la comunitatuniversitària contra les mesuresanunciades pel Govern que afec-ten el conjunt del sistema univer-sitari públic. No a l’augment deles taxes. Foc al capital era ellema de la pancarta que presidiala concentració.També des de la Plataforma enDefensa de la Universitat Públicas’estan convocant concentracionsa les portes de tres punts (encada campus) cada dijous, a les12 hores.La Plataforma està integrada persindicats i associacions d’estu-diants, i compta amb el suportdels òrgans de Govern de la Uni-versitat de València.

Els estudiants de les universitatsvalencianes rebutgen les mesures

Concentraciódavant delRectorat

Els alumnes es manifes-ten contra les “barreres”socials que implica unapujada de les taxes

Temen que moltes perso-nes no puguen acabar elsseus estudis

Destaquem

El representants dels estu-diants de les cinc universitatspúbliques valencianes, reunitsel passat 20 d’abril.

FOTO: MIGUEL LORENZO

Page 8: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

TAM TAM

Lloguer de pisos i habitatges per alsuniversitaris a través de la SocietatPública de Lloguer (SPA).. Tant elsestudiants, els professors i el perso-nal d’administració i serveis com elspropietaris poden contactar amb eltelèfon 902 13 02 13 i el correuelectrònic [email protected] i con-certar una cita amb l’equip de laSPA. L’oferta també es pot consul-tar al CADE (Aulari III a BlascoIbáñez,www.uv.es/cade/v/ajudes/vivienda.htm).

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat deValència, a través d’un conveni ambla Caixa de Catalunya i l’Ajuntamentde València, ofereix als estudiantsconviure amb persones majors acanvi de tindre allotjament gratuïtdurant el curs acadèmic.Interessats cal remetre a les ofici-nes del CADE la sol·licitud. Mésinformació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

Habitació per a llogar. Xica. Habitacióampla amb bany, molta llum, inter-net i aire condicionat/calefacció.Opcional: desdejuni, menjar i sopar.C/Roig de Corella 8, pta. 12. Preu: aconvindre. Contacte: 610 56 51 56(Elena Bru).

Habitació per a llogaar. Xic/a. A deuminuts del metro de Mislata, al cos-tat del parc de la Canaleta. PasseigClara Campoamor 6, pta. 24,Mislata. Contacte: 606 29 08 67(Alicia Ferrero Navarro).

Pis per a llogar. Xic/a. Tres habita-cions disponibles. Pis completa-ment moblat. Roba de llit i electro-domèstics. A cinc minuts de lesfacultats de Burjassot. C/Bailén 41,Burjassot. Preu: 450 euros.Contacte: 691 57 54 26 (Emilio).

Pis per a llogar. Xic/a. Quatre habita-cions individuals disponibles. Pisexterior, moblat i equipat. Bencomunicat, a la zona de l’avingundade França-Manuel Candela. C/PareTomás Montañana 2, pta. 12. Preu:550 euros. Contacte: 655 43 4590/96 352 65 14 (Juana GiménezBaeza).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Pis

cèntric, ben comunicat amb lesfacultats. Habitacions individualsamb armari i taula d’estudi. No s’in-clou el preu de l’aigua, llum i gas.C/Pintor Domingo 18. Preu: 180euros. Contacte: 625 82 49 75(Antonio Basanta Gómez).

Es demanen professors per a classesparticulars remunerades. Paresmembres de l’associació Apnadahnecessiten estudiants per a classesparticulars a domicili a xiquetsamb TDAH a València ciutat iprovíncia. No és necessària expe-riència prèvia. Envieu un breu cur-rículum a [email protected] matèries (matemàtiques,anglés, llengua, socials, química,física, etc.) i nivell educatiu aimpartir. Tel. 96 329 34 94.

Classes per a estudiants amb hiper-aactivitat. Estudiant i llicenciat enPsicologia i Psicopedagogia dónaclasses particulars de repàs d’as-signatures a estudiants amb hiper-activitat. Mari,[email protected], tel. 638 6128 57.

Atenció individual a esportistes peraugmentar el rendiment. Mari,[email protected], tel. 638 6128 57.

Classes de Valencià per a la JuntaQualificadora. Professor amb expe-riència. Tots els nivells. Preu: 15euros l’hora. Tel. 656 67 03 10. C-e:[email protected].

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per afer intercanvi d’idioma. També ale-many. Tels. 96 392 55 46 i 626 1539 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés oCastellà/Anglés.. Busquenatiu/nativa nord-americà o anglésper a fer intercanvi d’idioma. Tel.639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i inter-canvi Castellà-Català/Anglés. Preusmolt econòmics. Tel. 636 19 14 19 [email protected].

Venc col·lecció d’edicionns bones derevistes (decoració, moda, cultura,etc.). Són més de cent, que vendria

per només 30 euros en total.Crideu per les vesprades al 617 5003 94 (Josefina).

Actualitat sobre voluntariat a laUniversitat de València. La pàginaweb del CADE de la Universitat deValència compta amb informacióactualitzada sobre programes devoluntariat, cursos, beques, entrealtres. Els interessats podeu consul-tar tota l’actualitat en l’adreçawww.uv.es/cade/v/voluntariat.

Voluntaris per al Club d’Ocid’Asprona.. Necessitem voluntarisper a participar en activitats per apersones amb discapacitat intel·lec-tual. Tallers, eixides al teatre o alcinema, excursions o festes centrenles activitats del Club d’Oci, que sónplanificades per les mateixes perso-nes amb discapacitat a través dereunions periòdiques, per a lesquals és primordial el suport delsvoluntaris. L’entitat està al barri deBenimaclet. Interessats telefoneu al96 339 10 80/615 56 57 63 (MaríaJesús Dolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treba-llar amb xiquets i xiquetes del barridel Marítim en un programa socialde convivència i educació en valors,salut, ecologisme, participació, etc.Realitzem activitats de repàs esco-lar, ludoteca, tallers i eixides.Flexibilitat de dilluns a divendres devesprada i els caps de setmana.Associació juvenil YMCA (c/IllesCanàries 112 o 96 333 24 87).

Projecte Xaloc. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xique-tes del barri de Russafa amb pro-blemes socials i escolars. Realitzemactivitats de repàs escolar, jocs,tallers i eixides, dilluns, dimecres idivendres per les vesprades. Estema Pere III el Gran 20, baix. Tels. 96373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

Es necessiten voluntaris per a un pro-gramma de dinamització a centresescolars de València. Treball d’inte-gració social amb immigrants, jovesd’ètnia gitana, etc. Informació al 96395 09 31 o [email protected].

VOLUNTARIAT

CLASSES

PISOS

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 20128 cites

Aquestes són algunes de les ofer-tes d’ocupació que pots trobar enla Borsa de Treball de laUniversitat de València. Si volscompletar-ne la informació o con-sultar més ofertes de treball, con-necta amb el webhttp://www.uv.es/bolsadetrabajo,envia un correu electrònic a [email protected] o telefona al 96 162 5909/11.

Administrador/Administradora desistemes Titulació: Enginyeria InformàticaÀmbit geogràfic/localitat: MadridReferència: 16486. Oferta taulerd’ofertes

Community Manager Titulació: Llic. en ComunicacióAudiovisual o PeriodismeÀmbit geogràfic/localitat: ValenciaReferència: 16435. Oferta taulerd’ofertes

Analista de Laboratori Titulació: Llic. o EnginyeriaQuímicaÀmbit geogràfic/localitat:AlmussafesReferència: 16444. Oferta taulerd’ofertes

Llicencciats/Llicenciades enCiènciesTitulació: Llic. en Farmàcia,Biologia, Química o BioquímicaÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 16488. Oferta taulerd’ofertes

Enginyer/Enginyera Electrònic/aTitulació: Enginyeria Electrònica Àmbit geogràfic/localitat:AlemanyaReferència: 3196. Oferta borsa detreball

Guia Turístic/a Titulació: Llic. en qualsevolFilologia, Història, Història de l’Arto Dipl. en TurismeÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 3187. Oferta borsa detreball

Farmacèutic/Farrmacèutica Titulació: Llic. en FarmàciaÀmbit geogràfic/localitat: GandiaReferència: 3201. Oferta borsa detreball

Monitor/MonitoraTitulació: Qualsevol titulació, caltindre el títol de Monitor/a deTemps LliureÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 3202. Oferta borsa detreball

Director/Directora Titulació: Llic. en CiènciesActuarials i Financeres, Dret, ADEo EconomiaÀmbit geogràfic/localitat: TorrentReferència: 3191. Oferta borsa detreball

Comercial Preventa de SSGG iCloud Services Titulació: Enginyeria InformàticaÀmbit geogràfic/localitat:

BarcelonaReferència: 16487.Oferta tauler d’o-fertes

Àrea Social i Jurídica

FUNDACIÓN TURISMO DE VALENCIA •(Ref. 39344) • Diplomatura en Turisme• València • 3 mesos de juliol a setem-bre • Horari: matins i vesprades •Departament: Tourist-Info • Requisits:anglés i valorable un altre idioma •400€/mes.

TIMBRADOS VALENCIA • (Ref. 39347) •Diplomatura en Ciències Empresarials• Riba-roja del Túria • 5 mesos de maiga setembre • Horari: matins •Departament: Comercial • 150€/mes.

GAMAMOBEL, S.A. • (Ref. 39060) •Llicenciatura en ADE • Beniparrell • 5mesos de maig a setembre • Horari:matins i vesprades • Departament:Exportació • Requisits: anglés ifrancés, valorable un altre idioma •200€/mes.

LANDWELL-PRICEWATERHOUSE COO-PERS TAX & LEGAL SERVICES, S.L. •(Ref. 39350) • Llicenciatura en ADE •València • 5 mesos de maig a setem-

bre • Horari: matins • Departament:Fiscal • Requisits: anglés nivell alt •400€/mes.

PROFILTEK SPAIN, S.A . • (Ref. 39348)• Llicenciatura en ADE • Quartell • 5mesos de maig a setembre • Horari:matins i vesprades • Departament:Màrqueting • Requisits: anglés (mitjà),Office, Freehand, Photoshop,Ilustrator • 600€/mes.

Àrea Ciència i Enginyeria

ARTVISUAL • (Ref. 39029) • EnginyeriaInformàtica • València • 5 mesos demaig a setembre • Horari: matins •Departament: Maquetació web.

TALENS PLISMA, S.L. • (Ref. 38617) •Enginyeria Informàtica • Carcaixent • 4mesos de juny a setembre • Horari: aconvindre • Departament:Telecomunicacions • 300€/mes.

MIELSO, S.A. • (Ref. 39083) •Llicenciatura en Biologia • Almassora •4 mesos de juny a setembre • Horari:

matins • Departament: Laboratori •Requisits: valorable realització d’algunmàster • 300€/mes.

FONT SALEM, S.L • (Ref. 39120) •Llicenciatura en Biologia -Llicenciatura en Química • Salem • 5mesos de maig a setembre • Horari: aconvindre • Departament: Qualitat •300€/mes.

NANOBIOMATTERS RESEARCH &DEVELOPMENT, S.L • (Ref. 393020) •Llicenciatura en Biologia -Llicenciatura en Biotecnologia •Paterna • 5 mesos de maig a setembre• Horari: a convindre • Departament:Laboratori Microbiologia • Requisits:anglés, Office, bases de dades •300€/mes.

a) REQUISITS ESTUDIANTS• Matriculats durant el curs 2011/2012.• Superat el 50% dels crèdits de latitulació.• Complir els requisits específics decada plaça.

b) PROCEDIMENT• Mirar la relació d’ofertes enwww.adeit-uv.es/practicas/condicio-nes.• Omplir la sol·licitud enwww.adeit.uv.es/pf/inscripciones indi-cant el número de plaça.• Es proposarà a l’estudiant i estudian-ta a la plaça de pràctiques tenint encompte la data d’inscripció.

c) OBSERVACIONS• Aquestes pràctiques oferides podenpatir canvis per motius aliens a laFundació.• L’estudiant no pot posar-se en con-tacte amb l’empresa ni començar lapràctica fins que arreplegue la seuadocumentació.

Presentació de sol·licituds en: www.adeit.uv.es/pf/inscripciones/Segueix-nos en:www.facebook.com/adeituv

ADEIT. Pl. Mare de Déu de la Pau 346003 València - Tel. 96 326 26 00

[email protected]

Dirigit al’alumnat

d’últim cursde la

Universitatde València

Maig

Inscripcionsfins el

11/05/2012

2011-12

Page 9: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

REDACCIÓ

–En les eleccions al deganat vosté vatraure 26 vots i José Antonio Calañas,l’altre candidat, 13. És molt o poc elrecolzament que va obtindre?

–Realment estem molt satisfets ambels resultats. No només per la diferènciade vots, sinó per l’altíssima participació.De 42 membres de la Junta de Facultat,van vindre 40 i van votar 39, més un voten blanc. És una mostra de l’interés peltema. També és un reflex de les elec-cions, en novembre, per a la Junta de Fa-cultat, on va participar el 90% del pro-fessorat amb vinculació permanent i el75% sense vinculació. L’altre candidat,el meu col·lega José Antonio Calañas,presentava un equip i un programa moltatractius.

–Quines són les principals necessi-tats que té la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació?

–Hem fixat una sèrie d’objectius comara afavorir la comunicació interna en-tre departaments. Ara, en uns mesos,començaran les obres de rehabilitaciódels sostres de molts despatxos. Tambéhi ha el projecte de Radiotelevisió de lafacultat. Ja tenim els estudis muntats ivolem posar-la en marxa el més promp-te possible. D’altra banda, estan les no-ves titulacions. Enguany ja estan implan-tats els títols de Comunicació i Periodis-me, els quatre cursos, i falta un any pera la total implantació de les filologies.L’any que ve haurem de revisar el siste-ma. També hem de treballar en la co-ordinació entre els diversos plans i lescomissions acadèmiques. I estan els sismàsters de la facultat, que funcionenamb molt de voluntarisme dels direc-tors, ja que falta suport administratiu id’infrastructura per a aquestes titula-cions. Són noves, estan adaptades a l’Es-pai Europeu d’Educació Superior i hemde veure la forma de completar-les i fer-les més útils als estudiants.

–D’entre aquestes propostes, qui-nes són les més immediates?

–El pla director, les obres que afecta-ran tot l’edifici i que seran un inconve-nient per a tothom. Les altres es posa-ran pràcticament totes en marxa al ma-teix temps. De la Radiotelevisió de la fa-cultat només falta la pàgina web que had’acollir el sistema. I l’altra part de lesqüestions que he comentat està en mar-xa ja. L’equip deganal anterior, amb ladegana María José Coperías, ha treba-llat molt dur per a la facultat i no comen-

cem de zero. En molts casos anem a com-pletar el treball ja iniciat per l’anteriorequip deganal, on jo era el secretari.

–Qui forma el seu equip deganal?–Rafael Roca, secretari; Francesc Mar-

tínez, vicedegà d’Economia i Infrastruc-tures; Begoña Pozo, vicedegana de Cul-tura, Igualtat i Comunicació; Ana RosaCalero, vicedegana de Relacions Exte-riors i Participació; i Amparo Ricós, vi-cedegana d’Ordenació Acadèmica i Qua-litat.

–Filologia, Traducció i Comunicacióés una facultat que inclou estudis di-versos. Com conviuen aquestes titu-lacions?

–Els estudis de Filologia estan molt re-lacionats. Hi ha la possibilitat de fer unMajor, en alguna de les especialistats. Iaquests Majors, combinar-los amb unMinor d’una altra especialistat. Hi ha unaoptativitat de 30 crèdits, la qual permetcombinar una especialitat amb una al-tra. Quant a les titulacions de Comuni-cació i Periodisme, pertanyen a la bran-ca de Ciències Socials, però en realitatestan molt relacionades entre elles i ambles filologies. Treballem sobre la parau-la, que és l’eina i l’objecte d’estudi.

–Creu que pot afectar d’alguna ma-nera la competència de les facultatsprivades a la universitat pública? Quèdiferencia la universitat pública de laprivada?

–En els últims anys estan proliferantles facultats privades que ofereixen tí-tols com els nostres. No les entenem coma competència. Nosaltres estem limitatsper una qüestió d’espai, però en deman-da anem molt bé, ja que els estudiantssaben distingir entre l’ensenyament pú-blic i el privat. L’ensenyament públic s’had’entendre com un servei públic irrenun-ciable, i és la garantia que qualsevol per-sona puga accedir a l’ensenyament su-perior. L’ensenyament públic té la seuamissió i estem ací per a defendre-la i dur-la a terme de la millor manera possible.

–Com és la facultat pel que fa a re-cepció d’alumnes internacionals?

–Rebem prop de huit-cents alumnesestrangers a l’any. És una quantitat moltgran, que de vegades quasi ens repre-senta un problema. Moltes vegades lesaules no donen l’abast. Hi ha un interésmolt important pel castellà, que és la se-gona llengua més parlada del món. I nos-altres volem equilibrar-ho fent que elsalumnes nostres que ixen siguen tannombrosos com els que entren. Tambécal racionalitzar el procediment de la

matrícula, l’expedient…, que funcionabé, però es podria millorar. És un temaque gestiona moltes consultes d’infor-mació.

–Quin és el paper de la Facultat de

Filologia en el respecte i l’ús social delvalencià?

–La Universitat de València ha redac-tat i està a punt d’aprovar-se un pla pera l’increment de la docència en valencià,que garantisca la docència en valenciàen l’ensenyament universitari, amb unhoritzó d’equilibri entre el valencià i elcastellà. A la facultat tenim ensenya-ment de diferents llengües estrangeresi intentem que en les assignatures d’es-pecialitat per a aquestes llengües es-trangeres s’use com a llengua vehiculartot el possible la llengua d’estudi. Quanno és una assignatura específica d’unad’aquestes llengües estrangeres, sí queintentem que es complisca la normati-va. Ara el mínim de docència en valen-cià és el 25%. Respecte a Filologia Cata-lana, esperem que el Govern autonòmicrespecte la Llei d’Ús i Ensenyament delValencià i no modifique o altere els mí-nims de docència en valencià o del va-lencià.

–Quines són les principals eixidesprofessionals dels estudiants de la fa-cultat? Hi ha un abans i un després dela crisi?

–L’eixida de Filologia i Traducció i Me-diació Interlingüística està més encami-nada a l’ensenyament de la llengua i laliteratura, correcció de textos, traducciói mediació interlingüística, i també decara a l’administració pública, assesso-rament cultural, dinamització, empre-ses privades, editorials, empreses d’im-portació, exportació o turisme. Les eixi-des de Comunicació i de Periodisme tam-

bé estan afectades per la crisi, la qualestà desmantellant els mitjans de comu-nicació que no són de grans empreses.Els nostres alumnes, com els de totes lesfacultats de l’Estat, ho tenen un poc mésdifícil. Nosaltres intentem que isquen elmillor preparats possible per a optar almercat de treball en les millors condi-cions.

–Què opina sobre la situació que ac-tualment passen les universitats pú-bliques? Com estan afectant a Filolo-gia, Traducció i Comunicació les reta-llades universitàries?

–Propostes paralitzades, ara per arano n’hi ha. Sí que hem hagut de reduiralgunes assignatures optatives, algunsgrups amb matrícula reduïda, i tambéés possible que algunes contractacionsde professorat associat es vegen afec-tades. Intentem mantindre al màximla plantilla, tant l’estructural com laconjuntural. Però sí que és de veresque aquests retalls cada vegada estanposant-nos-ho més difícil. Haurem deveure quines línes podem seguir per afer un poc de pressió o frenar aquestsretalls. Les retallades no afecten no-més la nostra facultat, ni la nostra Uni-versitat, sinó el sistema de serveis pú-blics en general. Està clar que els go-verns neoliberals de tot Europa, no solsel nostre, no tenen un especial interésque l’ensenyament públic o la sanitatpública funcionen bé, i ens ho estanfent pagar. Nosaltres no som respon-sables de la crisi, però hi ha un interésespecial que la paguem.

“No som responsables de la crisi, però hi ha un interés especial que la paguem” Carles Padilla Carmona ha guanyat les elec-cions a degà a la Facultat de Filologia, Traduc-ció i Comunicació, celebrades divendres 23 demarç. Padilla Carmona és professor de Filolo-gia Llatina. Ha centrat la seua docència i inves-tigació en els àmbits de la lingüística llatina iindoeuropea. El nou degà ha ocupat els càrrecsde secretari del Departament de Filologia Clàs-sica i secretari de la facultat.

‘Hem fixat una sèried’objectius com ara lacomunicació internaentre departaments”

“Tenim el projecte deRadiotelevisió de lafacultat, amb els estu-dis ja muntats, i volemposar-la en marxa elmés prompte possi-ble”

“Treballem sobre laparaula, que és l’eina il’objecte d’estudi”

“L’ensenyamentpúblic té la seua mis-sió i ací estem per adefendre-la”

En veu pròpia

ELECCIÓ COM A DEGÀ. Carles Padilla dirigirà la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Carles Padilla.FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012 9entrevista

Page 10: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

REDACCIÓ

–En les eleccions al deganat vosté vatraure 26 vots i José Antonio Calañas,l’altre candidat, 13. És molt o poc elrecolzament que va obtindre?

–Realment estem molt satisfets ambels resultats. No només per la diferènciade vots, sinó per l’altíssima participació.De 42 membres de la Junta de Facultat,van vindre 40 i van votar 39, més un voten blanc. És una mostra de l’interés peltema. També és un reflex de les elec-cions, en novembre, per a la Junta de Fa-cultat, on va participar el 90% del pro-fessorat amb vinculació permanent i el75% sense vinculació. L’altre candidat,el meu col·lega José Antonio Calañas,presentava un equip i un programa moltatractius.

–Quines són les principals necessi-tats que té la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació?

–Hem fixat una sèrie d’objectius comara afavorir la comunicació interna en-tre departaments. Ara, en uns mesos,començaran les obres de rehabilitaciódels sostres de molts despatxos. Tambéhi ha el projecte de Radiotelevisió de lafacultat. Ja tenim els estudis muntats ivolem posar-la en marxa el més promp-te possible. D’altra banda, estan les no-ves titulacions. Enguany ja estan implan-tats els títols de Comunicació i Periodis-me, els quatre cursos, i falta un any pera la total implantació de les filologies.L’any que ve haurem de revisar el siste-ma. També hem de treballar en la co-ordinació entre els diversos plans i lescomissions acadèmiques. I estan els sismàsters de la facultat, que funcionenamb molt de voluntarisme dels direc-tors, ja que falta suport administratiu id’infrastructura per a aquestes titula-cions. Són noves, estan adaptades a l’Es-pai Europeu d’Educació Superior i hemde veure la forma de completar-les i fer-les més útils als estudiants.

–D’entre aquestes propostes, qui-nes són les més immediates?

–El pla director, les obres que afecta-ran tot l’edifici i que seran un inconve-nient per a tothom. Les altres es posa-ran pràcticament totes en marxa al ma-teix temps. De la Radiotelevisió de la fa-cultat només falta la pàgina web que had’acollir el sistema. I l’altra part de lesqüestions que he comentat està en mar-xa ja. L’equip deganal anterior, amb ladegana María José Coperías, ha treba-llat molt dur per a la facultat i no comen-

cem de zero. En molts casos anem a com-pletar el treball ja iniciat per l’anteriorequip deganal, on jo era el secretari.

–Qui forma el seu equip deganal?–Rafael Roca, secretari; Francesc Mar-

tínez, vicedegà d’Economia i Infrastruc-tures; Begoña Pozo, vicedegana de Cul-tura, Igualtat i Comunicació; Ana RosaCalero, vicedegana de Relacions Exte-riors i Participació; i Amparo Ricós, vi-cedegana d’Ordenació Acadèmica i Qua-litat.

–Filologia, Traducció i Comunicacióés una facultat que inclou estudis di-versos. Com conviuen aquestes titu-lacions?

–Els estudis de Filologia estan molt re-lacionats. Hi ha la possibilitat de fer unMajor, en alguna de les especialistats. Iaquests Majors, combinar-los amb unMinor d’una altra especialistat. Hi ha unaoptativitat de 30 crèdits, la qual permetcombinar una especialitat amb una al-tra. Quant a les titulacions de Comuni-cació i Periodisme, pertanyen a la bran-ca de Ciències Socials, però en realitatestan molt relacionades entre elles i ambles filologies. Treballem sobre la parau-la, que és l’eina i l’objecte d’estudi.

–Creu que pot afectar d’alguna ma-nera la competència de les facultatsprivades a la universitat pública? Quèdiferencia la universitat pública de laprivada?

–En els últims anys estan proliferantles facultats privades que ofereixen tí-tols com els nostres. No les entenem coma competència. Nosaltres estem limitatsper una qüestió d’espai, però en deman-da anem molt bé, ja que els estudiantssaben distingir entre l’ensenyament pú-blic i el privat. L’ensenyament públic s’had’entendre com un servei públic irrenun-ciable, i és la garantia que qualsevol per-sona puga accedir a l’ensenyament su-perior. L’ensenyament públic té la seuamissió i estem ací per a defendre-la i dur-la a terme de la millor manera possible.

–Com és la facultat pel que fa a re-cepció d’alumnes internacionals?

–Rebem prop de huit-cents alumnesestrangers a l’any. És una quantitat moltgran, que de vegades quasi ens repre-senta un problema. Moltes vegades lesaules no donen l’abast. Hi ha un interésmolt important pel castellà, que és la se-gona llengua més parlada del món. I nos-altres volem equilibrar-ho fent que elsalumnes nostres que ixen siguen tannombrosos com els que entren. Tambécal racionalitzar el procediment de la

matrícula, l’expedient…, que funcionabé, però es podria millorar. És un temaque gestiona moltes consultes d’infor-mació.

–Quin és el paper de la Facultat de

Filologia en el respecte i l’ús social delvalencià?

–La Universitat de València ha redac-tat i està a punt d’aprovar-se un pla pera l’increment de la docència en valencià,que garantisca la docència en valenciàen l’ensenyament universitari, amb unhoritzó d’equilibri entre el valencià i elcastellà. A la facultat tenim ensenya-ment de diferents llengües estrangeresi intentem que en les assignatures d’es-pecialitat per a aquestes llengües es-trangeres s’use com a llengua vehiculartot el possible la llengua d’estudi. Quanno és una assignatura específica d’unad’aquestes llengües estrangeres, sí queintentem que es complisca la normati-va. Ara el mínim de docència en valen-cià és el 25%. Respecte a Filologia Cata-lana, esperem que el Govern autonòmicrespecte la Llei d’Ús i Ensenyament delValencià i no modifique o altere els mí-nims de docència en valencià o del va-lencià.

–Quines són les principals eixidesprofessionals dels estudiants de la fa-cultat? Hi ha un abans i un després dela crisi?

–L’eixida de Filologia i Traducció i Me-diació Interlingüística està més encami-nada a l’ensenyament de la llengua i laliteratura, correcció de textos, traducciói mediació interlingüística, i també decara a l’administració pública, assesso-rament cultural, dinamització, empre-ses privades, editorials, empreses d’im-portació, exportació o turisme. Les eixi-des de Comunicació i de Periodisme tam-

bé estan afectades per la crisi, la qualestà desmantellant els mitjans de comu-nicació que no són de grans empreses.Els nostres alumnes, com els de totes lesfacultats de l’Estat, ho tenen un poc mésdifícil. Nosaltres intentem que isquen elmillor preparats possible per a optar almercat de treball en les millors condi-cions.

–Què opina sobre la situació que ac-tualment passen les universitats pú-bliques? Com estan afectant a Filolo-gia, Traducció i Comunicació les reta-llades universitàries?

–Propostes paralitzades, ara per arano n’hi ha. Sí que hem hagut de reduiralgunes assignatures optatives, algunsgrups amb matrícula reduïda, i tambéés possible que algunes contractacionsde professorat associat es vegen afec-tades. Intentem mantindre al màximla plantilla, tant l’estructural com laconjuntural. Però sí que és de veresque aquests retalls cada vegada estanposant-nos-ho més difícil. Haurem deveure quines línes podem seguir per afer un poc de pressió o frenar aquestsretalls. Les retallades no afecten no-més la nostra facultat, ni la nostra Uni-versitat, sinó el sistema de serveis pú-blics en general. Està clar que els go-verns neoliberals de tot Europa, no solsel nostre, no tenen un especial interésque l’ensenyament públic o la sanitatpública funcionen bé, i ens ho estanfent pagar. Nosaltres no som respon-sables de la crisi, però hi ha un interésespecial que la paguem.

“No som responsables de la crisi, però hi ha un interés especial que la paguem” Carles Padilla Carmona ha guanyat les elec-cions a degà a la Facultat de Filologia, Traduc-ció i Comunicació, celebrades divendres 23 demarç. Padilla Carmona és professor de Filolo-gia Llatina. Ha centrat la seua docència i inves-tigació en els àmbits de la lingüística llatina iindoeuropea. El nou degà ha ocupat els càrrecsde secretari del Departament de Filologia Clàs-sica i secretari de la facultat.

‘Hem fixat una sèried’objectius com ara lacomunicació internaentre departaments”

“Tenim el projecte deRadiotelevisió de lafacultat, amb els estu-dis ja muntats, i volemposar-la en marxa elmés prompte possi-ble”

“Treballem sobre laparaula, que és l’eina il’objecte d’estudi”

“L’ensenyamentpúblic té la seua mis-sió i ací estem per adefendre-la”

En veu pròpia

ELECCIÓ COM A DEGÀ. Carles Padilla dirigirà la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Carles Padilla.FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012 9entrevista

Page 11: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

REDACCIÓ

L’Institut d’Història de la Medicina ide la Ciència López Piñero (centremixt del CSIC i la Universitat), ambseu al Palau de Cerveró, i l’Aula deCinema de la Universitat de Valèn-cia presenten el cicle cinematogrà-fic Futuramas. Next Worlds. La pri-mera sessió serà hui dijous 3 de maigamb La vida futura (Things to Come,William Cameron Menzies, RegneUnit, 1936). Dijous 10 es podrà veu-re el llargmetratge Mi tío (Mon on-cle, Jacques Tati, França, 1958). El di-jous 17 de maig serà el torn de Gat-taca (Andrew Niccol, EUA, 1997). Iper a tancar el cicle, el dijous 24 demaig, es projectarà la pel·lícula d’a-nimació Wall·e (Andrew Stanton,EUA, 2008).

Les sessions, que tindran lloc elsdijous indicats a les 18 hores a la Salade Conferències del Palau de Cerve-ró, seran en versió original amb sub-títols en castellà. Cada projecciócomptarà amb una presentació prè-via a càrrec de l’Aula de Cinema dela Universitat i un col·loqui posterioren el qual podrà participar el públicassistent. El cicle presenta, des del’òptica de diferents èpoques i sotauna multiplicitat de perspectives,possibles realitats futures unides aldesenvolupament tecnològic, inci-dint especialment en les qüestions

d’índole humana que es plantegen.El film que obri el cicle, La vida futu-ra, un clàssic de la ciència ficció delsanys trenta, pren la ciutat simbòlicad’Everytown per a narrar una histò-ria de quasi un segle, que compréndes de l’esclat d’una cruenta guerraque es prolonga durant tres dècadesfins l’adveniment el 2036 d’una so-cietat utòpica marcada per la tecno-logia. La cinta és un himne al pro-grés de la humanitat i un fort al·le-gat antibel·licista.

La segona pel·lícula, Mi tío, supo-sa una crítica àcida contra la socie-tat moderna, tecnificada i deshuma-nitzada. En una llar ultramoderna,amb els més avançats electrodo-mèstics, viuen monsieur Arpel, laseua esposa i el seu fill Gérard, ques’avorreix mortalment. L’arribadadel seu oncle, monsieur Hulot, unpersonatge amable, extravagant,somniador i ple de fantasia, altera-rà eixe món tan asèptic, sobretotamb la complicitat que l’unirà al seunebot.

Per la seua banda, el film del se-güent dijous, Gattaca, trasllada elsespectadors a una societat futura enla qual la majoria dels xiquets sónconcebuts in vitro i amb tècniquesde selecció genètica. El jove Vincent,considerat imperfecte per haver es-tat concebut de manera natural i nài-xer amb una deficiència cardíaca,

lluita per eixir endavant, sobrepo-sant-se a un món fred i calculadorque busca obsessivament la perfec-ció. La pel·lícula tracta la controver-tida qüestió de la manipulació genè-tica, deixant en mans de l’especta-dor la reflexió sobre el seu abast ipossibles límits.

Finalment, el dijous 24 de maigserà el torn de la pel·lícula d’anima-ció Wall·e, que se situa en una èpo-ca futura, en la qual la humanitats’ha vist obligada a abandonar elplaneta Terra, el qual pateix unescondicions ambientals que el fan in-habitable. Wall·e és un robot cons-truït, precisament, per a netejar elplaneta. Després de centenars de so-litaris anys de tasca, descobrirà unanova missió en la seua vida quan estrobe amb un modern i llustrós ro-bot explorador anomenat Eve.

CICLE ‘RESISTÈNCIES I DISSIDÈN-CIES’. Les pel·lícules i el col·loquidel cicle Resistències i dissidèncieses projectaran al Jardí Botànic(c/Quart 80) divendres 4 i 11 demaig. Per la seua banda, la pel·lí-cula del 18 de maig serà als cine-mes Babel (c/Vicente Sancho Tello10). Prèviament a la projecció, a les18:50 hores, els dies 4, 11 i 18 demaig es realitzarà una curta repre-sentació (performance) al·lusiva altema del cicle.

REDACCIÓ

Els equips de la Universitat de Valèn-cia continuen demostrant un alt ni-vell esportiu en els Campionatsd’Espanya Universitaris que es dispu-ten aquests dies. Els últims metallshan arribat de la mà dels equips defutbol 7 femení, taekwondo, bàsquetfemení i rugbi masculí.

L’equip de futbol 7 femení es va feramb la plata després d’una final d’in-fart contra la Universitat de Màlaga,en què va acabar imposant-se per 2-1. El campionat va acollir les huit mi-llors universitats espanyoles i centcinquanta jugadores a la pista delcamp del Parc Central de Torrent, alcostat del Campus de la Immaculadade la Universitat Catòlica.

Per la seua banda, el combinat fe-mení de bàsquet es va desplaçar finsAlmeria per a tornar amb un altre me-tall, aquesta vegada el de bronze.

L’equip de rugbi masculí també vaaconseguir un bronze en el CEU orga-nitzat per la Universitat Ramon Llull.El combinat es va quedar a les portesde jugar la final en perdre en la ron-da classificatòria contra la Universi-tat Complutense, que finalment es vafer amb l’or. Pel que fa a les xiques,

van aconseguir una meritòria setenaplaça.

PLATA EN TAEKWONDO. La Univer-sitat de València s’ha proclamat sub-campiona d’Espanya Universitària deTaekwondo aquest cap de setmana enel Campionat d’Espanya Universitariorganitzat per la UNED a Las Rozas (Ma-drid). Estefanía Almela, actual campio-na d’Europa Universitària en pes lleu-ger femení, ha aconseguit l’or, un resul-tat que li dóna moltes possibilitats departicipar en el Campionat del Món Uni-versitari que se celebrarà en un mes aCorea. Però els esportistes de la Uni-versitat van sumar set medalles més,dues de plata: Sergio Chicote (minimos-ca) i Andreu Martínez (ploma masculí),en la primera participació d’ambdóscom a representants de l’equip de laUniversitat; i cinc de bronze: CristinaAulló (tercera d’Europa Universitària)en pes mig femení; Beatriz Verdoy, querepeteix el resultat de la temporadapassada en pes ploma, Karina Reis(gall), campiona d’Europa Università-ria i favorita en la seua categoria, queva guanyar el seu combat per a meda-lla però no va poder continuar per le-sió, Leyre d’Haro (superlleuger) i Lilia-na González (pes pesat).

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 2012 11cultura

Subcampions d’Espanya enels Universitaris de futbolfemení i taekwondo

Cicle de cinema sobredesenvolupament tecnològici el seu impacte en el futur

EXPOSICIÓ SOBRE L’EDUCACIÓ DE LES DONES EN EL FRANQUISME.El grup d’Història de l’Educació de les Dones de quart de Pedagogia harealitzat el muntatge d’una exposició amb el títol Dones per a Déu, per ala Pàtria i per a la Llar. L’educació de les dones en el franquisme. La mos-tra estarà al vestíbul de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, alCampus de Blasco Ibáñez, de de hui fins el 14 de maig.

Fotograma de Gatacca,un dels films que esprojectaran en el cicle.

Page 12: Les taxes pujaran un 33% el curs que venoudise/412.pdf · amb seu al Jardí Botànic. Les activitats trauen l’estudiantat de la seua rutina amb una formació per a veure la vida

REDACCIÓ

Anar des de València fins al Campusde Burjassot-Paterna pedalejant igaudint del paisatge. Ara ja és possi-ble, això, gràcies al nou tram de car-ril bici que es va estrenar la setmanapassada.

Després d’una intensa campanyade tres anys i la recollida de més dedues mil sis-centes signatures, l’es-tudiantat, el professorat i el perso-nal que haja de desplaçar-se fins aaquest campus des de la capital delTúria ja ho pot fer de manera soste-nible sobre dues rodes. El nou tramés una baula necessària que ha estatreivindicada històricament per laconnexió que suposa entre Valènciai una ampla zona de l’Horta Nord. En-tre les parts afegides es troben laconnexió amb la Facultat de Física,les que uneixen el Parc de Tendetesamb l’avinguda de JOan XXIII i altresseccions que comuniquen la zona del’Hospital Universitari La Fe amb Bur-jassot.

Els nous trams de carril bici van serinaugurats amb un acte a la Bibliote-ca de Ciències del Campus de Burjas-sot-Paterna, on es va projectar un ví-deo sobre la campanya duta a termeper aconseguir la realització del pro-jecte. Després es va fer un recorre-gut ciclista per la nova infrastructu-ra des del campus fins l’estació del’Empalme. En la construcció del car-ril bici han participat la Universitatde València, els ajuntaments de Bur-jassot i de València i la GeneralitatValenciana. El recorregut es pot con-sultar en el web concienciacritica.tk.

NOUDISE412Dijous, 3 de maig de 201212 última

EXPOSICIÓ D’ART XINÉS A LASEU DEL CONFUCI. L’InstitutConfuci de la Universitat deValència ha inaugurat unaexposició sobre art xinés del’artista Nong Ru Cheng Lee. Lamostra es titula Aquells anysflorits i es troba instal·lada a laFacultat de Filologia, Traducciói Comunicació.

L’HISTORIADOR JOSEP FON-TANA, A LA NAU. L’AulaMagna de la Nau acull huidijous 3 de maig, a les 18:30hores, la conferència El futurés un país estrany. Crisi eco-nòmica i canvis socials, a càr-rec de l’historiador JosepFontana, professor emèrit dela Universitat Pompeu Fabra.La xarrada s’emmarca dinsdel cicle Claustre Obert, l’es-pai de debat creat per laUniversitat de València i ElPaís per a reflexionar sobreles qüestions de més actuali-tat. Josep Fontana ha publi-cat recentment Por el biendel imperio, una obra dereferència per a comprendrel’evolució del món des de la fide la segona guerra mundialfins l’actualitat.

CURS SOBRE EL PROCÉS DEBARCELONA I LA POLÍTICAEUROPEA DE VEÏNATGE. LaFacultat de Dret impartirà del 7al 24 de maig, de dilluns adijous, de 16:30 a 19 hores, elcurs El procés de Barcelona i lapolítica europea de veïnatge,que dóna tres crèdits de lliureelecció. El preu és de 72,15euros per a membres de laUniversitat de València. El cursserà impartit per IstvánSzilágyi, catedràtic deGeografia Política, Institut deGeografia, Universitat de Pécs(Hongria). La informació i lainscripció es troben enwww.fguv.org/cursos-coopera-cion.

breusUn nou carrilper arribar aBurjassotamb l’energiamés verda

Entre totes les frases que els di-ners està provocant en els últimsmesos hi ha una que em fa moltagràcia. La frase és lapidària i espronuncia sense cap titubeig: nohi ha diners. Això es diu a tot ar-reu. I clar, un es para a pensar enpla barat, vull dir sense confondre-’s amb Kant o amb Foucault, i laresposta és d’escola de cagons: i onestan els diners. La pregunta s’haconvertit en una cantinela sobre-tot per part dels del govern, de totsels governs i en tots els graons del’administració pública. No hi hadiners. I la resposta que ja no éstan retòrica encara que no tinga laprofunditat que li donarien Kant oFoucault: i on estan els diners. Siabans hi eren, ara on són. Llevatque els diners siguen com el caldodel bullit que bull en l’olla i a poc apoc va eixint per l’espita fins a des-

aparéixer com Superman davall elvestit de Clark Kent.Els diners hi eren i ja no hi són.Això diuen. I per això hem d’ajus-tar al màxim les despeses, totes lesdespeses públiques. No hi ha di-ners per a la sanitat, ni per al’ensenyament, ni per a les políti-ques socials, ni per a res. Si els di-ners no estan, doncs és que no es-tan i punt. I a fotre’s toca. Peròclar: un és poc amic de retòriques.A un li agrada preguntar per assa-bentar-se de les coses, per a il·lu-minar les zones en ombra del queens passa. Per això em fa gràciaaixò que no hi ha diners. Els di-ners no són el caldo del bullit, veri-tat que no? Doncs els diners nos’evaporen. Això vol dir que els di-ners estan en algun lloc. Algú elsva agafar i va eixir cames ajudeu-me. I se’ls deu haver endut a lescaixes fortes dels paradisos fiscals.O els deu tindre ficats en el calcetíon s’amaguen els diners els rics del

planeta. Només fent un recomptedels noms i de les quantitats roba-des i malgastades que apareixencada dia en la premsa ja estariasaldat el deute famós que ofega l’e-conomia colpejada per la crisi. Bo,en realitat la crisi no colpeja l’eco-nomia així en general, sinó l’eco-nomia dels més pobres. El llen-guatge de la crisi està fent estrallsen l’enteniment de la ciutadania.La gravetat del que passa es camu-fla en un galimaties lingüístic queconsidera els qui pateixen eixagravetat com uns autèntics gilipo-lles. Els noms estan per anomenari no per a ocultar. El que no ano-menem és com si no existira. Di-ners és la paraula més repetida enl’imperi sense ànima del capitalis-me salvatge que ens fa mal. Des-prés els diners existeixen. Qui diuque no hi ha diners menteix comun canalla. Que els xoriços retor-nen el que han robat i la crisi esnotarà menys.

La sanitat, l’ensenyament, les polí-tiques socials, tot eixe munt de bo-nes intencions que era amb totesles seues limitacions l’estat del be-nestar, podria respirar més tran-quil si els diners que van robar di-rectament o indirectament els de-linqüents públics tornara al llocque li correspon: la ciutadania iprincipalment la ciutadania mésfet malbé. Totes les nits, mentreveig com ix per la vàlvula de l’ollael caldo del bullit convertit en gas,me’n recorde de la famosa frasese-ta i només per una vegada en lavida m’agradaria ser John Wayne.Segur que m’agradaria. Segur.

WesternLa columna ¶ Alfons Cervera

FOTOS: MIGUEL LORENZO