les religions orientals

Països on es troba: Sud-est asiàtic: L’Índia, Xina, Japó

TRES GRANS JOIES QUE TOT BUDISTA HA D'ACCEPTAR

BUDA

DHARMA els ensenyaments de Buda

SANGHAles persones que es dediquen a estudiar, practicar i transmetre les ensenyaments de Buda

Buda va ensenyar:- el Camí del Mig, - les Quatre Nobles Veritats - i els Nobles Vuit Passos

LLIBRES SAGRATS

EL TRIPITAKALes "tres col·leccions" de textos sagrats budistes.

Els budistes tenen el que es coneix com Tripitaka. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella, conjunt o col·lecció. El Tripitaka significa per tant, "les tres cistelles"o les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes.

El nom cistella es refereix a la forma en què van ser passades les ensenyances del Buda als seus deixebles i dels seus deixebles a altres. Aquesta transmissió va ser primerament oral i després literària.

Les "tres cistelles" de textos budistes són les següents:

El Vinaya Pitaka o "col·lecció de disciplina monàstica". En la seva forma actual consisteix principalment en regles que governen l'ordre monàstica.

El Sutra Pitaka o “col·lecció de discursos, diàlegs del Buda ". Consisteix de diàlegs del Buda amb temes morals, temes filosòfics i anècdotes amb moralitats espirituals.

El Abhidharma Pitaka o “col·lecció de la doctrina més elevada". Es tracta d'una disposició sistemàtica i un anàlisis del material trobat en el Sutra Pitaka.

A la falda del turó de Mandalay es troben 729 esteles de pedra en què està gravat, en pali, el text íntegre del cànon budista, el Tripitaka. La imatge mostra una d'aquestes esteles.

LLOCS SAGRATS

TEMPLES BUDISTES:

– STUPES

– PAGODES

MONESTIRS

LLOCS DE PEREGRINATJES

LA STUPA

Els stupes serveix per guardar relíquies i records de Buda o d’altres grans mestres. De vegades s’hi guarden textos sagrats.

Antigament les stupes s’alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.

El stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. Te forma hemisfèrica que representa el món. El mateix pilar representa l’eix mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies: Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o comunitat d’aquells que han acceptat el principi del dharma.

La circumval·lació de la stupa és considerada com una ajuda en la oració.

Sol construir-se sobre una base quadrangular que està orientada als quatre punts cardinals.

Els stupes a la Xina i a L’Extrem Orient es diuen PAGODES

LA PAGODA

A la Xina i a L’Extrem Orient l’stupa va augmentar la seva altura i esveltesa, incloent-hi diverses taulades, i va agafar el nom de pagoda.

Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d’una gran torre de pisos.

A més de servir per guardar-hi relíquies o fins i tot, com a tombes de algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina protegeixen la comarca en la qual han estat construïdes, i el seu emplaçament s’escollia amb una gran minuciositat.

Pagoda d'Asakusa. Tokio

Stupa a Bhairawa. Nepal

Thailand. Bangkok

Stupa Do-drul Chorten, a Gangtok. India

stupa budista de Borobudur

pagoda. Hong Kong

Pagodes en el llac Shanhu Guilin

MONESTIRS

Potala (Lhasa)

Ellora. India

Monestir Ch'an Polin

El Buda Gegant es troba a la ciutat oriental de Leshan, província de Sichuan a prop dels rius Min i Dadu

Símbols budistes

la roda de la doctrina

IMATGES DE BUDA

En el primitiu art budista no es representa Buda amb figura humana, sinó mitjançant símbols:

• l’arbre de la il·luminació• la roda de la doctrina

Més endavant, el seu rostre es va inspirar en les estàtues gregues del déu Apol·lo.

El que més impressiona d’aquestes imatges és el somriure serè i enigmàtic.

LA REPRESENTACIÓ DE BUDA EN L’ART TENDEIX A FER D’ELLS UN ÉSSER TRANSCENDENT. LES PLANTES DELS PEUS DE BUDA I LES SEVES EMPREMTES EREN TAMBÉ VENERADES, SIMBOLITZANT L’ARRELAMENT DE LA TRANSCENDÈNCIA I LA SEVA APLICACIÓ AL PRESENT.

• EL BUDA CORONAT:

Les imatges del Buda tenen, al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C.

• EL BUDA CAMINANT:

Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la figura de Buda - simbolitzant, potser, l’harmonia final que va aconseguir en la seva vida.

• BUDA ASSEGUT:

La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar. Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol, símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.

• BUDA MEDITANT:

Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment. Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de pau suprema.

• BODISATVAS:

Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast amb la simplicitat de Buda.

Gestos de les mans: MUDRA

Tant en el budisme com en l‘hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observar-se en representacions de Buda. -El polze i l’índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma. -Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina.- Les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació.-Les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.

MANDALA

La seva forma circular, que no te ni principi ni fi, i la estructura concèntrica reflecteixen la forma de l'univers i el sentit de perfecció que hi ha dins d'ell.

Els mandales budistes guien la meditació i la pregària i sovint reflecteixen les formes del cosmos.

Al centre de l'univers hi ha el mont Meru, envoltat per set fileres de muntanyes concèntriques separades per set oceans.

Més enllà de la filera més externa hi ha el gran oceà i quatre grans illes, que simbolitzen els continents, incloent el més meridional, Jamdudvipa, la casa dels homes.

Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes dels punts cardinals i al cim el Buda celestial, Vairochana.

mandales

molinets de pregària

RITUS

El ingreso en el monasterio budista

En la mayor parte de las comunidades

budistas, la iniciación de los chicos se hace

mediante una estancia de duración variable

en un monasterio.

La estancia puede durar desde unos meses a

varios años. Allí el niño aprende a leer y

escribir, pero sobre todo se familiariza con

las normas

de la vida monástica y los principios de la

vida budista.

El ingreso en el monasterio da lugar a una

ceremonia importante que marca la entrada

del adolescente en el mundo de los adultos.

Se rapa la cabeza del chico

y luego se le entrega su hábito de monje,

así como un cuenco de limosnas.

Tras esto, se compromete a tomar refugio en

Buda, el dharma (la enseñanza búdica)

y la sangha (la comunidad de monjes),

manifestando con ello su

voluntad de acatar los principios budistas.

Ritu de la mort

Festes budistes

VESAKNaixement, il·luminació i la mort de Buda

CHO KORPrimer sermó de Buda

UPOSADHADies dedicats a l’observança religiosa.

Es la festa del primer sermó del Buda al parc de Gaseles de Benares (ara Varanasi).

En el sermó -amb el qual va començar a girar la Roda de la Llei, i que adreçar a cinc ascetes-

el Buda va ensenyar el Camí del Mig, les Quatre Nobles Veritats i els Nobles Vuit Passos.

Marca, també, l'inici del recés de l'estació les pluges.

En el budisme tibetà, la festa rep el nom de Cho kor Duchen. A la tradició del corrent therava lafesta s'anomena Asala (nom del mes) i se celebra dia de lluna plena de juliol, onze dies mes tardque Cho kor.

Ritual i simbolisme

A la prèdica, els monjos recorden aquest esdevenim que suposa l'inici de la missió de Buda.

La festa plena de color i de joia. Cada monestir té les se estàtues de Buda i les seves planxesrectangulars de fusta, en que hi ha gravats passatges de les escriptures budistes (tripitaka).

Tota la comunitat (sangha), sigui homes o dones, laics o monjos, porta les estàtues i planxes enuna gran processó amb música i molta alegria. Això simbolitza la promulgació l'ensenyament delBuda. Desprès de la processó s'acostuma a fer un picnic.

CHO KOR

VESAK

Sentit general

EL VESAK O VISAKHA COMMEMORA EL NAIXEMENT, LA IL·LUMINACIÓ (BODHI) SOTA L'ARBRE DE BODHGAYA ALNORD DE L’ÍNDIA, I LA MORT DEL BUDA.

És creu que els tres esdeveniments van succeir el mateix dia de l'any. Se celebra durant la lluna plena del mesVisakha, que s'escau entre els mesos de maig i juny dóna nom a la festa, el més important de la qual és la celebracióde la il·luminació a l'hora de l'albada, que és un fet mental, davant dels dos fets físics del naixement i de la mort. Elsignificat d'aquesta festa va més enllà de la commemoració històrica i pretén recordar la necessitat i la possibilitatque tothom esdevingui un il·luminat (buda).

Algunes escoles mahayanes celebren les tres festes per separat. A les hores la mort de Gautama Buda (parinirvana)marca el principi del temps del calendari religiós per a mots budistes.

Ritual i simbolisme

Hi ha diferents serveis devocionals i bones accions meritòries, com l'ofrena de menjar o almoines als monjos ol'alliberament d'ocells i de peixos captius per recordar i simbolitzar la compassió de Buda o l'alliberament de la mentque s'assoleix amb la il·luminació. També trobem en el Mahayana la veneració a imatges de Buda, mitjançant laposició de genolls i amb les mans juntes i amb la prosternació (el cap a terra), l'entrega d'ofrenes (fruites, flors iencens) i la recitació de mantra.

Les cases es guarneixen sovint amb fanals i amb garlandes. Els fanals són fets de paper fi apegat sobre un marc dellum de fusta. Els llums que s'encenen simbolitzen la saviesa i la felicitat, i juguen molt amb el contrast de la foscor,exponent de la victòria sobre la ignorància i el sofriment.

En aquesta ocasió, els laics poden pelegrinar als monestirs duent espelmes, flors i barretes d'encens. En elsmonestirs donen la volta al recinte -que te una casa, un arbre de bodhi i un stupa (monument funerari que conterelíquies de Buda) en el sentit de les agulles del rellotge tres vegades, una pel Buda, una altra per la Doctrina(Dharma), és a dir el seu ensenyament, i la tercera per la comunitat dels deixebles de Buda (sangha) o seguidors delDharma. Desprès s'escolta algun sermó. Els stupa o l’arbre de bodhi estan sovint envoltats de petites làmpades d'olifetes d'un ble de roba o de cotó dins d'un petit vas de fang ple d'oli.

UPOSADHA

No es una festa puntual.

Els budistes acostumen a dedicar els dies de lluna plena i de lluna nova al culte religiós, i són festius en alguns països de cultura budista.

Es una tradició que es remunta a l’època del Buda mateix seguint, probablement, el costum dels ascetes errants de reunir-se aquells dies, anomenats upavasatha, per dedicar-se a l'observança religiosa: efectivament, durant aquests dies la influencia dels astres es deixa sentir sobre les persones i llurs emocions, fent que l'energia positiva o negativa de les nostres accions o actituds s'incrementi força.

Ritual i simbolisme

Des d'aleshores i fins als nostres dies, la comunitat de monjos de les diferents tradicions budistes celebra, la nit anterior als dies de lluna plena i nova, aquesta cerimònia de confessió quinzenal: reconeixen en públic els vots que no han complert i, desprès d'una cerimònia de purificació, renoven els seus vots davant de l'assemblea monàstica .

També els budistes laics dediquen els dies de lluna plena i nova a la practica espiritual, i acostumen a anar als temples i monestirs, on realitzen practiques meditatives, devocionals i ofrenes a les Tres Joies, es a dir, als tres objectes de refugi per als budistes: Buda -el fundador-, la doctrina espiritual i la comunitat de monjos.

Tradicionalment, en aquells dies i en altres d'especial transcendència religiosa, com la Vesak, els laics acostumen a agafar preceptes per a un o diversos dies, durant els quals es consagren a practicar-los

com si fossin monjos.