Les Religions i la Construcció de la Pau: l’Encontre i...

L’Encontre de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau

Les Religions i la Construcció de la Pau: l’Encontre i Declaració de Montserrat

Amb el suport de

Aquesta publicació ha estat possible gràcies al suport de:

Aquesta publicació ha estat coordinada i editada per:

Manuel Manonelles Director

Fundació Cultura de Pau – Barcelona c/ Jordi Girona 29, Nexus II (UPC)08034 Barcelona

Telf. +34 93 413 77 78 Fax +34 93 413 77 80

[email protected] www.fund-culturadepaz.org/barcelona Amb la col·laboració d’Elisenda Figuerola i Ció Gómez

La Fundació Cultura de Pau compta amb el suport de:

L’oficina de Barcelona de la Fundació Cultura de Pau també compta amb el suport de:

Disseny i maquetació

Dipòsit Legal: B-45.325-2010

Imprès a Barcelona - Maig 2010


Amb el suport de

Barcelona 2010

A cura de Manuel Manonelles

El logotip de l’Encontre i Declaració de Montserrat està extret d’un relleu del s. XVII que es troba al monestir benedictí d’Emaús-Montserrat de Praga. Fotografia d’en Manuel Manonelles


ÍNDEX

I. L’Encontre de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau

I.a) L’Encontre .................................................................................................7 I.b) Els participants ..........................................................................................9 I.c) Les intervencions .....................................................................................17 I.d) Discursos destacats •SeyedMohammadKhatami .........................................................24 •PríncepElHassanbinTalal ..........................................................28

II. La Declaració de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau

II.a) La Declaració .........................................................................................35 II.b) Els signataris de la Declaració .................................................................39 II.c) Les adhesions a la Declaració: •Adhesionsin situ ..........................................................................41 •Adhesionsa posteriori....................................................................43

III. L’impacte als mitjans de comunicació ............................................................46 IV. Annexes

IV.a) Llocs web ..............................................................................................55 IV.b) Documents de referència en l’àmbit del diàleg interreligiós Declaració de Barcelona (1994) ......................................................57 Declaració de Lille (2009) ...............................................................61 IV.c) Recull fotogràfic de l’Encontre ...............................................................67


El 10 d’abril de 2008 es va celebrar l’Encontre de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau a l’Abadia de Montserrat. Organitzada per la Fundació Cultura de Pau, la trobada va comptar amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la col·laboració de l’Abadia de Montserrat, la Foundation for Dialogue among Civilisations(FDC,ambseuaGinebra),laISESCO(OrganitzacióIslàmica per l’Educació, la Ciència i la Cultura amb seu a Rabat) i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.

L’acte va reunir personalitats de diferents confessions religioses així com destacats representants de la societat civil amb l’objectiu de debatre el paper que les religions poden jugar en la promoció de la cultura de pau, en especial mitjançant el diàleg inte-rreligiós i intercultural. El resultat de les discussions es va plasmar amb l’aprovació de la “Declaració de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau”.

Entre els signataris de la Declaració de Montserrat es troben Federico Mayor Za-

ragoza,presidentdelaFundacióCulturadePauiexdirectorgeneraldelaUNESCO;S. Mohammad Khatami, president de la FDC i expresident d’Iran; S. S. Aram I,catolicósdeSilíciaipresidentdelConselld’EsglésiesdelPròximOrient;JoanEnricVives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, representat per Joan Massa, secretari de laMitradelcopríncep;AbdulazizO.Altwaijri,directorgeneraldelaISESCO;elrabíRenéSamuelSirat,vicepresidentdelaConferènciaEuropeadeRabins;MarOdishoOraham,bisbeperEuropadel’EsglésiaAssíriadel’Est;KjellM.Bondevik,presidentdelCentreOsloperlaPauielsDretsHumansiexprimerministredeNoruega;Can-didoMendesdeAlmeida,secretarigeneraldel’AcadèmiadelaLlatinitat;WilliamF.Vendley,secretarigeneraldelaConferènciaMundialdeReligionsperlaPau;iJosepMariaSoler,pareabatdeMontserratqueactuàcomamfitrió.

Alnopoderestarpresentsal’actedepresentació,elpríncepElHassanbinTalaldeJordània,MárioSoares,expresidentdePortugalipresidentdelaFundacióMárioSoares,ielrabíArthurSchneierdeNovaYorkvanenviarmissatgesd’adhesióalaDe-claració de Montserrat.


I.a) L’Encontre

7


Altresparticipantsdestacatsde l’EncontredeMontserratvan serRobertoSavio,comaresponsabledeRelacionsInternacionalsdelFòrumPolíticMundial;PaulOrte-ga,secretarigeneraldePaxRomana–ICMICA;GaryVachicouras,directorexecutiudelaFundacióperlaRecercaielDiàlegInterreligiósiInterculturalambseuaGinebra;i Manuel Manonelles, secretari i coordinador de l’Encontre i de la Declaració.

A la vigília de l’Encontre, el Govern de la Generalitat va oferir un sopar de ben-

vinguda a les autoritats al Palau de Pedralbes. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en representació del president que es trobava de viatge, va ser l’encarregat de rebre als participants.

L’endemà de l’Encontre, l’11 d’abril, diversos participants van visitar el Parlament de Catalunya i van ser rebuts per la Mesa del Parlament. Primerament es va dur a terme una reunió a porta tancada on es va entregar una còpia de la Declaració de Montserrat als membres de la mesa que van assegurar la seva distribució a tots els diputats del Parlament.Seguidament,esvaferunabreuvisitaalaSaladePlensonelsparticipantsvan coincidir amb una visita escolar ocasionant un distès intercanvi entre els estudiants i els dignataris.

8


Abdulaziz Othman AltwaijriDirector general de la ISESCO

El Dr. Abdulaziz Othman Altwaijri és el director general de l’Organització Islàmica per a l’Educació, la Ciència i la Cultura des del 1991.VanéixeraRiadel1950.EsvallicenciarenAnglèsiHistòria,vacursarunmàsterde Lingüística Aplicada i es va doctorar en Currículum i Instrucció. El 1982 va començar a fer classes com a professor ajudant a la Facultat d’Educació de la Uni-versitatReySaud.El1985vasernomenatsubdirectorgeneraldeCulturadelaISESCOi,el1991,durant la IV Conferència General, va ser elegit per unanimitat director general de l’Organització Islàmicaper a l’Educació, laCiència i laCultura (ISESCO). Desd’aleshores ha estat reelegit per al càrrec l’any 1994, el 1997 i el 2003.També és secretari general de la Federació d’Universitats del Món Islàmic i membre de diverses juntes d’universitats islàmiques i acadèmies, així com director executiu d’Islam Today, una revista acadèmica islàmica, i del diari Al Jamia.

Aram I, Catolicós de Silícia i president del Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà

SaSantedatAramIéscatolicósdeSilíciadel’Esglésiaapostòlicaarmèniadesdel1995. Resideix a Antelias, Beirut.PedrosKeshishianvanéixeraBeirut,elLíban,el1947.Vaserordenatsacerdotel1968 i va ser consagrat bisbe a Antelias el 22 d’agost de 1980. Del 1980 al 1995 va ser bisbe de Beirut de l’Església apostòlica armènia.Desdel1995elsesforçosdeS.S.hanreorganitzatirevitalitzatlatascadel’Església,sobretot en els àmbits de la formació teològica, l’educació cristiana, publicacions, co-municacions, activitats culturals, joventut, justícia i pau, i drets humans.

I.b) Els participants

9


Amb un fort compromís ecumènic i interreligiós, el 1991 es va convertir en mode-rador del Comitè Central del Consell Mundial d’Esglésies i també és membre del Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà.SaSantedatéspresidentd’honordelaWorldReligionsMuseumFoundationidel’organitzacióinternacionalWorldReligionsforPeace.Desdelnovembredel2007,S.S.éspresidentdelConselld’Esglésiesdel’OrientMitjà.

Candido Mendes de AlmeidaSecretari general de l’Acadèmia de la Llatinitat

El professor Mendes, intel·lectual i acadèmic brasiler de renom, és un científic so-cial, rector de la Universitat Candido Mendes de Rio de Janeiro. També és president delaSociedadeBrasileiradeInstrução,membredel’AcadèmiaBrasileradelesLle-tres i president del Fòrum de Rectors de Rio de Janeiro.El Dr. Mendes ha ocupat càrrecs superiors en contextos acadèmics i governamentals in-ternacionals,entrealtres,al’AcadèmiaBrasilerad’Economia,laUNESCO,laComis-sió Presidencial sobre Corrupció i el Consell de Cooperació Educativa amb l’Amèrica Llatina.Tambéhaestatpresidentdel’AssociacióInternacionaldeCiènciesSocials.Entre altres distincions, ha rebut el títol de doctor honoris causa de la Universitat de LaSorbonadeParís.TambéhaestatmembredelGrupd’AltNivelldellesNacionsUnides per a l’Aliança de Civilitzacions.

Joan Enric VivesBisbe de La Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra

JoanEnricVivesésbisbedeLaSeud’Urgellicopríncepd’Andorra,ésadir,undelsdos caps d’Estat del Principat d’Andorra, des del 2003. Des del 2010 és també ar-quebisbe “ad personam”. Anteriorment havia estat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona (on va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat dins d’una de les arxidiò-cesis més grans d’Europa de l’època) entre el 1993 i el 2001, quan va ser nomenat bisbecoadjutordeLaSeu.ÉssecretariiportaveudelaConferènciaEpiscopalTarraconense.HaestudiatTeo-logiaiFilosofia,itambéHumanitats,haimpartitclassesd’algunesd’aquestesassig-

10


natures i ha estat vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1983-1993).

Kjell Magne BondevikPresident de l’Oslo Centre for Peace and Human Rights

PrimerministredeNoruegaentre1997-2000ientreel2001-2005;ministred’AfersExteriors;ministred’EducacióiAfersReligiosos;membredelParlamentdel1973al2005.Bondevikvaanunciarlasevaretiradadelapolíticanacionalenfinalitzarelseu mandat com a primer ministre i no es va presentar a la reelecció per al seu escó al Parlament.BondevikvanéixeraMolde,Noruega.El1975vasercandidatteològicalaFacultatde Teologia de Noruega MF. El 1979 va ser ordenat pastor de l’Església nacional noruega(luterana).EstàcasatambBjørgBondevik(Rasmussendesoltera)itétresfills.És membre del Club de Madrid i membre honorari de la Fundació Internacional RaoulWallenberg.

Mar Odisho OrahamBisbe d’Europa de l’Església Assíria de l’Est

Mar Odisho Oraham és bisbe d’Europa de l’Església Assíria de l’Est, amb resi-dènciaaSuècia, imembredelSantSínodede l’Església.ElbisbeOrahamestàrepresentàaSaBeatitudMarGewargisSliwa,Metropolitàd’Iraq iRússia,quevaseranomenatrepresentantperaquestacteperlaSSMarDinkaIV,Catolicósi Patriarca de l’Església Assíria de l’Est, que finalment no va poder participar-hi degutacomplicacionsambl’emissiódelvisat;ilanecessitatderetornaralasevaresidència a Bagdad on coordina el treball de la seva església en aquests temps difícils. MarGewargisSliwa,comametropolità,haestatimplicatemmoltesaccionsipro-cessos de diàleg interreligiós, especialment amb l’església catòlica caldea.

11


Rabí René-Samuel SiratVicepresident de la Conferència Europea de Rabins

NascutaAlgèria,elrabíRené-SamuelSiratésdoctorenLlenguaiLiteraturaHe-brea.Haensenyatal’InstitutdeLlengüesOrientalsiCivilitzacionsdelaUniver-sitat de Paris. Va exercir de rabí de França des de 1981-87. Actualment és rabí del Consistori Central i Vicepresident de la Conferència Europea de Rabins. René-SamuelSirathadedicatmoltdetempsaldiàleginterreligiós.Éseldirectorfun-dadordelacàtedraUNESCO“ConeixementRecíprocentrelesReligionsdelLlibre”.Aquesta Càtedra organitza trobades interreligioses i participa en l’organització de ses-sions de la Facultat de les Religions del Llibre conjuntament amb nombroses universi-tats. Es una figura molt activa en el Diàleg Judeo-Cristià a França. Després de la seva elecció com a Rabí de França, va crear un grup de diàleg Judeo-Musulmà amb el rector del’InstitutdelsMusulmansdelaMesquitadeParís.ElRabíSiratpertanyamoltesinstitucions internacionals i fundacions compromeses en el diàleg interreligiós.

Seyed Mohammad Khatami President de la Foundation for Dialogue among Civilizations

Aquesteruditipolíticiraniàvanéixerel29desetembrede1943,aArdakan,alaprovínciadeYazd.Vaserelcinquèpresidentd’Iran iostentàelcàrrecentreel2d’agost de 1997 i el 2 d’agost de 2005. També va ser ministre de Cultura d’Iran en les dècades del 1980 i del 1990.L’àmbit principal de recerca de Khatami és la filosofia política. A la UniversitatTarbiat Modarres va impartir classes de filosofia política, i es va especialitzar en les tendències filosòfiques alemanyes i occidentals en les eres moderna i postmoderna.Basant-seenobresanteriorsdelfamósfilòsofDariushShayegan,elpresidentKhata-mi va desenvolupar la teoria del diàleg entre civilitzacions com a resposta a la teoria delxocdecivilitzacionsdeSamuelHuntington.Desprésdepresentarlessevesideesen diversos organismes internacionals (entre els quals cal destacar les Nacions Uni-des), la teoria va obtenir un important suport internacional. Com a conseqüència, les Nacions Unides van proclamar el 2001 “Any de les Nacions Unides del Diàleg entreCivilitzacions”,seguintelsuggerimentdeKhatami.HaestatmembredelGrupd’AltNivelldelesNacionsUnidespera l’AliançadeCivilitzacions.

12


William F. VendleySecretari general de la Conferència Mundial de Religions per la Pau

El Dr. Vendley ocupa el càrrec de secretari general de la Conferència Mundial de Religions per la Pau des del 1994. És membre del Consell Mundial, que està for-mat per líders religiosos internacionals destacats. També és el president del Consell d’Administració de l’organització, encarregat de la supervisió de la secretaria in-ternacional a Amèrica del Nord, Europa, els Balcans, Àfrica occidental i oriental, i Àsia.El Dr. Vendley, teòleg de formació, ha estat professor i degà de facultats de Teolo-gia.Sovintfaconferènciesenfòrumsacadèmics,delesNacionsUnidesid’ONG.Harebutpremisnombrososenelcontextdelesreligionsielsdretshumans,iésmembre de juntes de diverses organitzacions en els àmbits més diversos, des de les bellesartsfinsalaconstrucciódelapau.TéundoctoratenTeologiaSistemàticade la Universitat de Fordham i un màster en Estudis Religiosos de la Facultat de TeologiadeMaryknoll.

Convocant de l’encontre

Federico Mayor ZaragozaPresident de la Fundació Cultura de Pau

El professor Federico Mayor Zaragoza és president de la Fundació Cultura de Pau desdel1999,quanvafundaraquestainstitució,desprésdedeixarlaUNESCO,onhavia ocupat el càrrec de director general del 1987 al 1999. Anteriorment havia estat subdirectorgeneraldelaUNESCO,ministred’EducacióiCiènciadelgovern(1981-1982), parlamentari europeu, parlamentari espanyol i assessor del president espanyol.En el vessant científic i acadèmic, ha estat professor de Biologia Molecular, rector delaUniversitatdeGranada,cofundadordelCentredeBiologiaMolecularSeveroOchodelaUniversidadAutónomadeMadrid,idelConsejoSuperiordeInvesti-gacionesCientíficas(CSIC),el1974.Recentment,iapeticiódelaUnióEuropea,també ha presidit el Consell Europeu de Recerca i en l’actualitat presideix la Inicia-tivaperalaCiènciaaEuropa(ISE).

13


AlaUNESCOvaserelpromotordelconcepte“culturadepau”idelprogramaco-rresponent, que es va adoptar per unanimitat a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1999. Del 2005 al 2006, a petició del secretari general, va copresidir el Grup d’Alt Nivell de les Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions. És mem-bre de diverses fundacions i institucions internacionals, i promou i dóna suport a diverses iniciatives de la societat civil, entre les quals caldria destacar el Fòrum MundialdeXarxesdelaSocietatCivil,UBUNTU.

Amfitrió de l’encontre

Josep Maria SolerAbat de Montserrat

Vanéixerel1946aSantaEugèniadeTerivacursarelsestudisprimarisidebatxi-lleratal’escoladelsparesclaretiansdeSabadell,onvaseralumnedelpareifuturbisbe Pere Casaldàliga. Monjo de Montserrat des del 1970, va ser ordenat sacerdot el 1981. Va col·laborar a l’Institut Ecumènic Tantur de Jerusalem i a l’Ateneu Pontifici deSantAnselmdeRoma,onesvallicenciarenTeologiaSacramental.VicepresidentdelaSocietatEspanyolad’EstudisMonàsticsisubdirectordelarevistaStudiaMo-nastica, va ser elegit abat de Montserrat el 16 de maig de 2000.

14


Representants d’altres organitzacions internacionals adherides a l’encontre

Paul Ortega En representació de Pax Romana – ICMICA. Secretari general de Pax Romana – Moviment Internacional

d’Intel·lectuals Catòlics.

Roberto Savio

EnrepresentaciódelWorldPoliticalForum(WPF)idel’AllianceforaNewHumanity(ANH).

VicepresidentdelComitèCientíficdelWPFimembredelCon-selld’Administraciódel’ANH.

Gary Vachicouras

En representació de la Foundation for Interreligious and Intercul-tural Research and Dialogue, el Dr. Vachicouras n’és el seu direc-torexecutiu,institucióalaquetambéhiestàvinculatS.A.R.ElPríncepelHassanbinTalal.

Personalitats adherides a l’encontre1

S.A.R. El Príncep El Hassan bin Talal

S.A.R.ElPríncepElHassanbinTalaldeJordània,entrealtrescà-rrecs, té des de fa molt temps un compromís amb el Diàleg Inter-culturaliInterrreligiós.S.A.R.éselmoderadordelaConferènciaMundial de Religions i Pau, president del Royal Institute of Inter-FaithStudiesaJordàniaiestàinvolucratenmoltesiniciativeslo-cals i internacionals que promouen els drets humans i l’enteniment

1 Però que no hi van poder participar per qüestions d’agenda

15


intercultural, entre elles el Club de Roma i l’International Crisis Group.

Mário Soares

ElpresidentdelaFundacióMárioSoaresvaseranteriormentpre-sident, primer ministre i ministre d’Afers Exteriors de Portugal. FundadordelPartitSocialistaportuguès,esvaveureobligatare-sidir a l’exili fins que va poder tornar a Portugal el 1974, en el context de la Revolució dels Clavells. També ha estat membre del Parlament Europeu. Acèrrim defensor dels drets humans, del dret internacional i del moviment europeu, ha escrit nombrosos llibres i en l’actualitat dóna suport a moltes iniciatives institucionals i de la societat civil.

Rabí Arthur Schneier

Rabí superior i president de la Fundació Crida a la Consciència. ElrabíArthurSchneiervafugirelnovembredel1938deVienaaBudapest, on va sobreviure a l’holocaust. El 1947 es va traslladar als Estats Units. Schneier es va convertir en rabí i va rebre undoctorathonorarienTeologiaalaUniversitatdeYeshivadeNovaYork.HaestatellíderespiritualdelasinagogadeParkEastdesdel1962. Va ser membre del Grup d’Alt Nivell de les Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions 2005-2006.

16


JOSEP Mª SOLERPare abat de Montserrat

Paraules de benvinguda:

Un monestir és un lloc on els monjos acullen la pau que Déu els dóna, on construeixen cada dia la pau amb els seus germans de comunitat, on s’acull tothom i se l’ajuda a trobar la pau, on es difon el missatge de la pau. Això sol ja bastaria per acollir aquest en-contre, però tenim un motiu més per viure’l amb joia: aquest any celebrem el mil·lenari de l’abat bisbe Oliva, el fundador de Montserrat. Va ser un home de cor pacificat, que treballà pels drets de la gent senzilla i va promoure la justícia i la pau al seu entorn, ho va fer particularment instituint la “Pau i Treva de Déu” l’any 1027 fruit d’una as-semblea de nobles i clergues que després fou ratificada pel poble i s’anà estenent per Europa. A les arrels mateixes d’aquesta casa hi ha, doncs, un home de pau i els seus successors volem continuar sent homes de pau i sembradors de pau entre els homes i dones del nostre món.

Estem contents de tenir-los aquí i d’acollir-los en aquesta casa.

JOAN MASSASecretari de la Mitra de la Seu d’Urgell

Reverendíssim Pare Abat de Montserrat,Excel·lentíssimSr.PresidentdelaFundacióCulturadePau,Honorablesautoritats,Monjos, senyores i senyors.

És per mi un honor poder-me dirigir avui a tots vostès com a secretari general del Co-príncep Episcopal del Principat d’Andorra i en qualitat de representant del delegat del senyorbisbed’UrgelliCopríncep,MonSenyorJoanEnricVives.Adarrerahoras’hatrobat impedit d’assistir a aquest encontre i a la signatura de la Declaració de Montse-rrattalcomteniaprevist,acausad’unesexèquiesd’unapersonamoltpropera.Hofaigjo per expressa delegació seva.

El senyor bisbe i Copríncep vol manifestar-los com n’està d’interessat en el fet que pu-gui obrir-se pas el missatge de pau que tots desitgem transmetre a les nostres cultures

I.c) Les intervencions

17


i societats. I que la comunitat de l’Església Catòlica hi està vivament compromesa per exigències de l’Evangeli.

Lapauseràsemprefruitdelajustícia.Hemdepregarperquèlapauarribialcordetotsi s’hi arreli. És urgent tornar a reflexionar sobre el que cada persona i cada confessió re-ligiosa pot aportar a una cultura de pau, amb la presa de compromisos concrets a favor deltreballperlapau.Sempreconstruirpontsimaielevarmursdeconfrontació.Feliçosels qui treballen per la pau. Jesús ens promet una joia i una vida realment feliç si no ens cansem ni defallim en la causa de fer viva la pau entre les nostres comunitats i oferir-la a tothom. Una pau que inclou el respecte i la tolerància en el discrepant, així com la res-ponsabilitatenverselsmésfeblesioprimits;ielperdódel’enemicquetancaràferidesique promourà una autèntica reconciliació entre totes les cultures i religions.

Aquest encontre i la Declaració de Montserrat sobre Religions i la Construcció de la Pau ha de significar un nou estímul per treballar units per aquest objectiu perenne de la pau entre persones, nacions i cultures. Amb respecte i admiració pel que cadascú hi aporta i amb ànim d’unir tots els esforços per mostrar que la religió mai no cerca la confrontació sinó que per als creients ens és un estímul per viure en pau i amb respecte pels drets humans, per servir les relacions entre pobles i cultures basades en l’autèntica justícia, que en definitiva en conduirà a l’amor.

CANDIDO MENDES DE ALMEIDASecretari general de l’Acadèmia de la Llatinitat

Vull ressaltar la importància d’aquesta reunió, de la manera com estem compromesos en termes religiosos. No només parlo del país més catòlic del món sinó del país que s’ha d’enfrontar i veure realment què és aquesta religió respecte a l’evangelisme electrònic i la manera com s’ha d’entendre la paraula que més s’ha sentit avui: la paraula valors. I la paraula valors lligada necessàriament a la paraula drets humans.

Veuran a la Declaració que la preocupació dóna compromís a aquesta noció de l’home en la seva condició, en els seus drets i en la seva capacitat, sobretot per evitar l’últim i gran primer crim del segle XXI: l’altercidi. L’altre s’està morint. És la mort de l’altre. El que estem sentint avui aquí és que és el primer i nou crim que es fa amb el terrorisme, el crim que es fa amb la civilització de la por, el crim que es fa amb el repudi cap a l’altre, que es guanya amb aquest gran testimoni de la religió.

HempujataMontserrat,somtotsaquí,perentendrequeestemencaraamigcamí,peròseguint i representant allò que per a nosaltres és complir amb aquesta visió de pau, que ens ve donada sobretot per la dignitat de l’altre i la seva recuperació en la història i en l’esperança.

18



WILLIAM VENDLEYSecretari general de la Conferència Mundial de Religions per la Pau

SenyorPresident,

Ens ha reunit avui aquí, en una època on amb dolor hem de dir que les nostres reli-gions, totes, han estat segrestades. És un fet trist d’aquest moment però és cert que cada una de les nostres religions, cap en queda exclosa, ha estat segrestada per extremistes en les seves pròpies tradicions, a vegades per polítics sense escrúpols i pels mitjans de comunicació.Somaquíjuntsenreconeixementque,totsnosaltresjunts,tenimlaso-lució per això. Les religions poden i de fet han de cooperar. Necessitem cooperar, si no ho fem no solucionarem els nostres problemes. Per les persones religioses, però, és més profundqueaixò:ésmoral.Semprehemsabutqueenshemdecuidarelsunsalsaltres,i avui, hem d’estar junts per posar en acció aquest imperatiu moral.

MAR ODISHO ORAHAMBisbe d’Europa de l’Església Assíria de l’Est

Senyories,Excel·lències, Honorablesautoritats,Germans, germanes.

Pau, shalom, asalam, pace és la paraula que tots utilitzem. Estem reunits aquí per parlar de la pau. Tots nosaltres tenim bagatges religiosos diferents, però no assolirem la pau si no demanem als líders polítics i religiosos que entenguin i valorin la paraula pau. La pau no s’assolirà fins que no donem a la humanitat la seva dignitat. Déu ens va crear a alguns blancs, d’altres negres i mestissos. Tot i això, tots vam ser fets a imatge i semblança de Déu. Un dia algú va preguntar al nostre senyor Jesucrist: “Quin és el manament més important? Jesús va respondre: “Estimar el teu Déu amb tot el teu cor, ànima, pensament i força i el segon, que és similar al primer, és estimar el teu proïsme comatumateix.Hihaduesdimensions,unaverticalquemostralarelacióentreelséssers humans i Déu, i una horitzontal que mostra la relació d’amor i respecte entre tots els éssers humans. Finalment, l’amor, el respecte, la justícia s’imposaran i ens guiaran cap a la pau. Preguem a Déu totpoderós, per a què la seva pau faci sempre el bé a la Terra. També preguem per a què s’estableixi un canal de comunicació entre els líders religiosos i les autoritats civils per portar pau i dignitat a tots els éssers humans.

19


KJELL MAGNE BONDEVIKPresident de l’Oslo Centre for Peace and Human Rights

Primer de tot, és un gran plaer ser aquí. Avui hem mantingut un diàleg interessant sobre religions i conflictes. Vull començar dient que hem de ser cautelosos en no donar a les religions una responsabilitat massa gran pels conflictes al món, perquè els conflictes, bà-sicament, tracten del poder, la ideologia i els recursos. En segon lloc, vull dir que sovint es tergiversa i mal utilitza la religió per incitar conflictes que acaben provocant guerres. Per tant, pot haver-hi una dimensió [religiosa] en els conflictes i les guerres com és el cas d’IrlandadelNord,del’OrientMitjà,delsBalcans,delSudanid’altrespaïsosafricans.Però hi ha cap religió que tingui aquestes característiques agressives en les seves escriptures sagrades?Éslamàdel’home.Lareligiósemprehaestatinterpretadaperalgú.Hauríemde treballar contra aquestes interpretacions negatives per millorar els nostres esforços en promoure la comprensió entre persones que pertanyen a diferents religions i països. Avui estem presenciant un augment de la valoració entre el món islàmic i l’occidental. La man-ca de comprensió, comporta humiliacions freqüents infligides a la comunitat musulmana per occident, i conseqüentment, d’això n’han resultat ressentiments i recels de la manera com funciona la política mundial. L’Informe del Grup d’Alt Nivell de l’Aliança de Civi-litzacions va declarar que: “Les comunitats musulmanes comparteixen aquest sentit de discriminació, humiliació i marginació contra elles basades en fets ètnics o altres senyes d’identitat”.Hihanhaguttantsmalentesosentreelmónoccidentalielmónislàmicquehan creat estereotips contra els quals hem de lluitar.

Hihanhagutmoltsconflictesentremusulmansicristiansalllargdelahistòria,peròés important recordar que també hi ha una història de cooperació entre la religió i els creientsd’ambduesreligions.Hohemvist,perexemple,aSierraLeone,aSud-àfricaialtres llocs.

Vull acabar dient que he après una lliçó de dos factors importants relacionats amb el diàleg interreligiós. En primer lloc, cal que intentem identificar i focalitzar més els va-lors comuns que es troben en les principals religions i utilitzar-los com una plataforma per mobilitzar la reconciliació. Tenim els valors de la dignitat, la pau ideal, la idea de justícia com a valors comuns. Tenim el respecte per allò sagrat encara que sigui diferent el que és sagrat per a uns i pels altres. I, en segon lloc, és important que aprenguem aviure amb lesnostresdiferènciesperquè sónòbvies; elnostreobjectiunoés estard’acord amb tot sinó el respecte i entendre -i fins i tot celebrar- les nostres diferències. Acabo dient que fent això, crec sincerament que la religió en comptes d’ésser una font de conflicte pot ésser una font de reconciliació i part de la solució.

20


RENÉ SAMUEL-SIRATVicepresident de la Conferència Europea de Rabins

Voldria començar la meva intervenció amb una citació bíblica que es troba al Llibre de Job: « Déu estableix la pau a l’alçada celestial». Els rabins es pregunten per què Déu ha d’intervenir per establir la pau a l’alçada celestial mentre que entre els planetes, les es-trelles no hi ha guerra, gelosia, ni fricció ni violència. “I, tot i això, -diuen els rabins- si Déu ha d’intervenir per establir la pau a l’alçada celestial deu tenir raons prou fortes ja que malauradament, els homes tenen aquesta tendència cap a la violència, la gelosia i la voluntat de fer mal al proïsme”. És per tant important el retorn cap als valors fonamen-tals que es preconitzen per tal que es realitzi la profecia d’Isaïes quan diu: “No hi haurà mésviolèncianiaccionsdramàtiquesalamuntanyasanta”Siactuemconjuntamentservint a Déu, com demana el profeta, amb un cor unit i unificat, aleshores en aquell moment la profecia es farà realitat. I no hi haurà més violència a la Terra. Aquest és l’objectiu que hem de perseguir: eradicar la violència, l’odi i preconitzar la tolerància, la fraternitat, la justícia i la pau. Que Déu ens ajudi. Amén.

ABDULAZIZ OTHMAN ALTWAIJRIDirector general de la ISESCO

Senyoresisenyors,quelapausiguiambtotsvosaltres.

És un honor per a mi ser en aquest històric monestir. La religió fou enviada a la humani-tat com una guardià, com una benedicció de Déu totpoderós. Per tant, la podem utilitzar peraquestafinalitatsientenemlasevamissióielseumissatgeperlahumanitat.Hihagent mal intencionada i gent de mal esperit que fan un mal ús de la religió per diferenciar i crear animositats entre les persones. Això és el que hem d’afrontar amb totes les nostres capacitats. El Déu totpoderós va dir a l’Alcorà: “Totes les persones són iguals a la vista de Déu i no hi ha diferència entre religions i missatgers del nostre amor a Déu. No di-ferenciem entre els missatgers de Déu, i tothom retorna cap a ell”. I aquest missatge que l’Islam, el Cristianisme i el Judaisme han convocat als seguidors, s’ha d’exposar a totes les generacions i als públics de totes les societats perquè hi ha molta gent que pretenen donar-ne una percepció errònia. Treballarem conjuntament com a creients en Déu i com a creients en la dignitat pels éssers humans per salvar a la humanitat de totes aquestes ca-tàstrofes, de tots aquells innocents, de tots aquells problemes i odis que estan dividint-la i creant aquest xoc que pretén separar-la i posar-la en contra.

Conclouréambunversdel’Alcorà.SéquetambéespottrobaralaBíbliaialaToràperquè són les religions del Llibre: “Molt pocs han ordenat la humanitat amb dignitat. La dignitat té que l’home no és un regal de Déu sinó és una regal dels propis éssers hu-

21


mans”. Cal, doncs, que protegim aquesta dignitat evitant tot allò que insulti o humiliï la dignitat dels éssers humans en els seus sentiments religiosos i en la seva pertinença.... Cal que respectem la dignitat humana perquè és una regal de Déu i, en aquest sentit, la religió ha de jugar un paper important.

S. S. ARAM ICatolicós de Cilícia i president del Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà

El missatge que avui ens arriba no ve ni d’aquest podi ni de cap poder en aquest món. Ve de Déu, de l’últim ésser. I és un missatge d’esperança, és un repte. Déu ens ha creat com a éssers humans per viure junts. Déu ens ha creat per ser diferents. Déu ens ha creat per viure junts en aquest món, que és el món de Déu. Déu ens desafia per viure juntsenaquestacreaciócomaregaldeDéu.Hemdeviure juntsparticipanten lesvidesdelanostrasocietatcomaéssershumansiguals.Hemestatconvocatsperviurejuntssensediscriminacióentreelsdiferentsgèneresdelasocietatshumanes.Hemestatcreats per viure junts respectant i acceptant cadascú. Mirant pels racons d’aquesta sala veig el regal de Déu, la diversitat de la creació i de la societat humana. El missatge de Déu ens fa que hi responguem amb humilitat i amb sentit de responsabilitat. I crec que aquest és el repte que hem de prendre molt seriosament com religions i éssers hu-mans, comprometent-nos en totes les iniciatives, amb totes les accions que preserven aquesta creació que realça la dignitat de l’ésser humà i que restaura la pau amb justícia en aquest món.

FEDERICO MAYOR ZARAGOZAPresident de la Fundació Cultura de Pau

Estimat abat de Montserrat,

En primer lloc, volia agrair-li en nom de tots nosaltres aquesta hospitalitat i la inspira-ció. La inspiració, no només per les seves paraules sinó també pel lloc.

Estic molt agraït també a tots els que han vingut de moltes parts del món i representant institucions que tenen una gran importància en aquest diàleg interreligiós i intercul-tural. Finalment, entre persones que representen una sèrie de creences però que estan decidits a treballar tots plegats per aquest gran objectiu que és la pau.

Moltes gràcies a tots vostès. I també moltes gràcies als que estan presents aquí i als mitjans de comunicació. A tots els que ens volen ajudar a què aquesta Declaració de

22



Montserrat sigui el començament d’una acció conjunta, d’una mobilització de la so-cietat civil perquè puguem, finalment, tenir aquest resultat que tots desitgem que és redreçar la situació d’un mal que ho és perquè no està basat en els valors i els principis universalsderespectedetotselsaltres.S’habasatsobretotdesdefaunsanyseninte-ressos a curt termini.

Vull dir-los ràpidament que l’any 1994 a Barcelona, al Parlament de Catalunya, ja es va signar un la Declaració de Barcelona sobre el Rol de la Religió en la promoció d’una Cultura de Pau. Entre nosaltres està en Fèlix Martí, que és un dels que des del Centre UNESCOdeCatalunyavatirarendavantaquestainiciativa:unareunióperveurecomles religions deuen i poden ajudar a la promoció d’una cultura de pau enfront d’una cultura de violència i de guerra.

Idesprés,l’any1998alesNacionsUnides,apropostaprecisamentdelpresidentKha-tami,comaconseqüènciaicomareaccióalaprovocaciódeSamuelHuntington,esva proposar i es va aprovar una Declaració sobre el Diàleg entre Civilitzacions, les creences, les ideologies. I tot això és la base de la Declaració de Montserrat que té unes arrels molt fermes amb unes iniciatives i uns projectes que entre tots hem de procurar de portar a terme.

L’any 2005 també va ser important perquè durant la gran cimera dels Objectius del Mil·lenni + 5 anys, es va demostrar que s’havia fet ben poc pensant en la gent. En una situació a escala mundial on es gasten 3.000 milions de dòlars al dia en armes mentre hi ha gent que es mor de fam, els caps d’estat i de govern van dir que calia promoure la cultura de pau: aquest diàleg de cultures, civilitzacions i religions, i van donar la benvinguda al concepte de l’Aliança de Civilitzacions que és el fruït de la trobada, del diàleg. En base a la Declaració de Montserrat, a partir d’ara el que volem precisament és ser capaços d’ajuntar moltes institucions representant la societat civil, representant les més diferents cultures, les més diferents religions per poder jugar aquest paper amb unes Nacions Unides que s’han de reforçar, redreçar i, potser, tornar a fundar. Volem tenir el paper dels pobles, que la societat civil sigui realment la que compleixi les seves res-ponsabilitats i les religions i els valors religiosos han de jugar aquest paper i no el de fomentar les divisions.

Hemestatsúbditstantsseglessensesercapaçosdeparticiparitenirlesregnesdelfuturen les pròpies mans. Per tant, com que no hi ha cap desafiament que sigui superior a la capacitat de l’espècie humana, de cada persona humana, podem crear, inventar i innovar solucions. De l’esperança en la capacitat distintiva de l’espècie humana és com volem, des de Montserrat, que aquest missatge sigui àmpliament difós i posat en pràc-tica en la mesura que sigui possible.

23



I.d) Discursos destacats

Seyed Mohammad Khatami

L’atmosfera de guerra i violència que impregna el món actual ens porta a plantejar-nos una gran pregunta: la història de la humanitat avança cap a la pau i la seguretat, o la guerra i la violència són una norma permanent en la història? Una altra qüestió gira al voltant de la relació entre religió i violència: la religió es pot presentar com una entitat capaç de suavitzar la vida i les relacions entre les persones i d’impulsar la pau? Crec que, malgrat la violència, els vessaments de sang i els conflictes que hi ha en forma de terrorisme i guerra, la història avança delicadament en una direcció que cul-minarà amb l’establiment de la pau a la comunitat humana. Així mateix, em satisfà que les religions, incloent-hi l’islam, en essència defensin la pau i la compassió. No gaire després que Leibniz es burlés del projecte desenvolupat el 1713 per establir una pau perpètua entre els governs cristians, considerant la pax perpetua un pla que li recordavaunobituarienuncementiri,Kantlavaagafardelcementiriilavaferservirper caracteritzar els seus plans polítics i morals. Va intentar demostrar que la pau és essencial des d’un punt de vista moral i intel·lectual, i que s’hi pot arribar en la pràctica. Aquest fet pot servir com a exemple d’una tendència complementària en la civilització i la història humana. El que és important és com podem aprendre de la història.

En aquest punt m’agradaria cridar l’atenció sobre una distinció subtil però significativa entre coneixement i aprenentatge. La raó per la qual aprenem tan poc de la història és que si la història es converteix en una percepció amb un concepte general, llavors coneixerem els incidents històrics, però mai no n’aprendrem. Malauradament, els pobles han d’aprendre dels amargs incidents que pateixen i expe-rimenten en primera persona en la història, i potser un dels aspectes tràgics de l’ésser humà és aquest fet tan desagradable.

Sipoguéssimaprendredelstextossagratsidelahistòriasensehaverdeplorarnipa-tir,espodrienhaverevitatmoltsgransdesastresderivatsdelaguerrailaviolència.Sipoguéssimaprendresensepatir,ambaquestesbreusafirmacionsdelLlibreSagratn’hihauria hagut prou per a tota la humanitat: “Ell jutjarà entre els clans i en reprendrà molts, i trencaran les espases per utilitzar-les com a arada i les llances per cavar valls. Cap tribu no empunyarà les espases contra una altra, i no hi haurà més guerres”.

Enelmónislàmicéshabitualdir“Salam”quantrobemalgunapersona.Salamsignifica‘pau’ i ‘pau al cel etern’. Des del punt de vista de l’Alcorà, Dar-al-salam és la Casa de

24


PauiSalam,undelsnomsdeDéual’Alcorà,perquèl’esperitdeDéuésensibenevo-lència en la qual no hi ha lloc per a la iniquitat. Déu ha cridat els homes a la Casa de Pau, una casa que es pot establir, i s’ha d’establir, sobre aquesta mateixa terra.

El gran elixir que els alquimistes han buscat sempre és la misericòrdia divina. Amb l’ajuda del nom de Déu misericordiós podem vèncer la violència i la guerra, i les nostres vides es poden omplir de compassió i alegria. El nom de Déu, que és el nom de totes les perfec-cions, virtuts, belleses i realitats, no s’ha de fer servir com a herald de la guerra i l’odi. No s’ha de parlar de les croades des de la ignorància, ni anomenar guerra santa el terrorisme.

Amb l’experiència que els humans hem adquirit s’ha afavorit la tendència a una cons-ciència de pau, compassió i empatia. La violència, els violents i les preocupacions que la guerra, el terrorisme i la inseguretat han generat per a les persones han reforçat encara mésaquestatendència.Hancalgutseglesdevessamentsdesangperquètothomacceptiactualment els avantatges del diàleg davant la guerra, de la compassió davant l’odi i de la pau davant la violència. No obstant això, tothom entén perfectament que hi ha una gran distància entre aquesta acceptació, que avui dia és clara, i la seva materialització real en les relacions nacionals i internacionals. Malgrat tot, una conscienciació humana més gran a favor de la pau és per ella mateixa un gran pas cap a un món millor, i això s’hauria de fer realitat amb l’ajuda de tots els amants de la pau i els defensors de la justícia al món.

El que no podem fer és demanar pau entre les persones i, al mateix temps, desatendre l’element més important que condueix a la violència i l’odi. Entre tots els elements que poden provocar violència, els més destacats són la falta de justícia, la discriminació, l’agressió i la humiliació de les nacions per part dels estats poderosos.

De fet, la disciplina general i inclusiva segons la qual els dirigents i els necessitats esta-bleixen un ordre a la seva vida social i les persones regulen la seva interacció és una dis-ciplina basada en la justícia, un tema que l’islam s’ha esforçat per portar a la pràctica.

L’infame contrast al·legat entre la justícia i la llibertat en la filosofia política occidental contemporània no és un contrast real, sinó el resultat d’una falta de consideració sufi-cient de la relació entre totes dues. La justícia no és justícia sense llibertat, sinó una falsa impressió de justícia. No es pot vulnerar la llibertat de tots els ciutadans d’un país de la comunitat internacional i afirmar que s’ha administrat justícia. La justícia significa essencialment que cada persona pot exercir els seus drets. La falta o la vulneració de llibertat és el més injust que pot passar. La justícia és la dignitat d’un ésser humà lliure, ja que tractar els esclaus d’una manera justa i equitativa no és el tipus de justícia que mereixen les persones. El mateix passa amb la llibertat que es dóna a les persones desafavorides o que passen fam. Això és un fantasma de llibertat, més que no pas llibertat genuïna.

25



Silajustíciasensellibertatnoésmésqueopressió,lallibertatsensejustíciasignificalli-bertat per atacar, saquejar i generar pobresa, corrupció i crueltat. Encara que és correcte separar llibertat i justícia conceptualment, qualsevol persona que intenti introduir-les per separat en una situació de la vida real –per molt que defensi tant la justícia com la llibertat– ha de saber que els seus esforços estan condemnats al fracàs. Allò que es coneix com a solidaritat social en el llenguatge dels sociòlegs únicament es pot concretar quan la justícia i la llibertat es materialitzen plegades. Com més gran sigui la solidaritat, més fortes seran la pau i l’estabilitat.

Hihauràpauentrelespersonesd’unpaís,il’estabilitatiladisciplinasocialmereixeraninterpretar-se com a pau, únicament quan es basin en la llibertat i la justícia. Des d’aquest punt de vista, la pau entre pobles és igual a la pau entre les persones d’un mateix país.

Si realmentpatimamb la violència i els conflictesdestructius, si volemque lapausigui una realitat, ens hem d’enfrontar als governs despòtics que vulneren la llibertat i la justícia, d’una banda, i alçar-nos per desafiar les normes i les regles injustes a escala internacional, de l’altra. Com pot ser que hi hagi pobles víctimes d’humiliacions als quals polítiques discrimi-natòries i amb doble moral impedeixen exercir els seus drets i, tot i així, esperem que no hi hagi ni violència ni odi com a represàlia?

Silaviolènciaesjustificaennomdelareligióodevalorshumans,noenshemdedeixarenganyar per la propaganda dels qui, amb demandes insatisfetes, culpen la religió com a origen de tota la violència. Aquí, la religió, de la mateixa manera que la persona desafavorida i humiliada, és victimitzada.

L’islam, i en general totes les religions genuïnes, defensen la pau. La pau real únicament es pot aconseguir a la llum de la sobirania de Déu. Tan sols la sobirania de Déu, que és la vasta sobirania de la misericòrdia –misericòrdia envers Déu, envers els homes i les dones, i envers tothom com a signe de la magnificència i la bellesa de Déu–, ens pot alliberar de la por, de l’avarícia, de l’odi i de la violència, i transformar els nostres senti-ments egoistes i usurers en una determinació ferma de devoció, amistat i amabilitat.

La guerra i la violència estan arrelades a les demandes exorbitants de persones privades de la benedicció de la justícia i de l’amor pels seus congèneres. És cert que, al llarg de la història, hem presenciat guerres que s’han entaulat en nom de la religió, com les guerres religioses d’Europa que van assentar les bases per establir el laïcisme a Occident. No obstant això, l’experiència ens ha ensenyat que eliminar la religió de la vida social no posaria fi a la guerra i la violència, sinó que les convertiria en més cruels i radicals. En són un exemple les guerres que tenen lloc al món laic o que duen a terme governs que es declaren partidaris del laïcisme. Aquestes guerres no es poden comparar de cap ma-nera amb les guerres religioses en termes de dimensions ni dels danys espirituals i ma-

26



terials que provoquen. N’hi ha prou, com a prova, si la devastadora Guerra Mundial, la guerra freda i desenes d’altres conflictes lliurats a nombrosos racons del món ens porten a la conclusió que la violència i la guerra tenen l’origen en altres causes diferents de la religió.Siaquestesarrelss’assequessin,nos’abusariadelareligiónidelsvalorshumanscom a pretext per a la violència.

M’agradaria acabar comentant la citació segons la qual el profeta de l’islam va parlar de Jesús com del seu germà. Al nostre profeta, que és el mestre de la misericòrdia i la pau, li van transmetre la història d’amor, dolor i pau d’una manera tan eloqüent i expressiva que qualsevol que la sentís adquiriria sens dubte l’experiència d’aprofundir en la lúcida font de misericòrdia de Maria i Jesús.

El profeta de l’islam és el profeta de la pau, la misericòrdia i la justícia, de la mateixa manera que Jesús és un epítom de llibertat i bondat. Els seguidors del camí del profeta, com els seguidors de Moisès i Abraham, i de tots els grans profetes de Déu, no es po-den adherir a la religió i, al mateix temps, fer el desentès pel que fa al missatge de pau, seguretat i justícia d’aquests profetes.

Els qui busquen la violència cometen un crim contra la humanitat, i aquest crim es du-plica quan intenten justificar la violència, la guerra i l’odi distorsionant la religió divina. La religió s’ha de veure i entendre tal com la van expressar els profetes, encara que els fets de la història de vegades poden no tenir res a veure amb les crides reals dels profetes. La justícia, que és el context social del missatge dels profetes, s’ha de respectar i s’ha de demanarperatoteslespersones.Hauríemd’aïllarelsestatstendenciososquebusquenel poder si volem arribar a una pau perpètua i que les persones puguin conviure en pau i amb seguretat.



Príncep El Hassan bin Talal

Quan llegim el catecisme catòlic ens adonem que entre els homes i Déu hi ha un diàleg de convicció, de bellesa. Cadascú de nosaltres porta una espurna de llum a l’ànima, i amb paraules de l’autor de Wisdom of Illumination [La saviesa de la il·luminació], Shahabal-DinSuhrawardi,“exorientelux”(“del’Orientvaarribarlallum”).PodemtriarentretornaralnostreCreadoramblletjoriserjutjats,otornarenvoltatsdellum;si cada àtom de llum torna al Creador, llavors hi haurà llum. Avui inventem paraules novesperdirbàsicamentallòqueKarenArmstrongdesignaambtantd’encertamblaparaulacompassió.Somegoistes,ielnostrejoegoistaésqui,enrebutjarlacompassió,converteix el nostre món en un lloc tan dur per viure per a tants milions de persones. El professor Prahalad de la Universitat de Michigan parla de la construcció de la base de la piràmide i dels 3.000 o 4.000 milions de persones a la part inferior de la piràmide que seran facilitadors o esclaus. L’exministre d’Educació del Brasil Cristovam Buarque parla del “teló d’or que ha substituït el teló de ferro” i que protegeix 1,7 mil milions de consumidors, i els separa també dels productors d’ordinadors portàtils, telèfons mòbils i altres meravellosos ginys que la resta de la humanitat no produeix.

QuanAlGorevaparlaraSingapursobrel’“escalfamentglobal”,jovaigparlarsobrel’“amenaçadelshumansperalshumans”.HeproposataFedericoMayorlapossibilitatde fer una segona pel·lícula titulada Veritat incòmoda per parlar de l’antropologia del patiment humà.

L’any 1988, 500 organitzacions no governamentals es van pronunciar a favor d’un nou ordre humanitari mundial. El document presentat llavors no deu concessions, sinó que és una iniciativa de pau internacional que té en compte les tres categories de la huma-nitat. Quan vam parlar de la desforestació, quan vam parlar del pronòstic de l’informe Meadows, dels 40 milions de tones de capa superficial del sòl que es perden cada any, ningú no ens va escoltar. Vam parlar de les catàstrofes naturals, dels desastres provocats pels humans, dels refugiats, dels nens del carrer, etc. El tema central va ser el respecte per la vida: la del planeta i la de les persones que hi viuen. Fa poc, el Club de Roma i el MIT van actualitzar l’informe de Dennis Meadows: la humanitat ha superat la ca-pacitat de càrrega de la Mare Terra en un factor d’1,2, i tant el 85% del consum com l’esgotament del capital natural es deuen a la “minoria rica”, que representa el 20% de la població mundial.

GeorgeShultz,HenryKissinger,SamNunniBillPerryvanreiteraralgenerque“lapro-liferació accelerada d’armes nuclears, coneixements nuclears, material nuclear [...] ens ha portat a un punt d’inflexió nuclear”. Consegüentment, la destrucció mútua assegurada ens mira de cara. La supervivència mútua assegurada és el tema d’aquesta reunió.

Avui dia es cultiva opi a l’Iraq gràcies a la transferència de tecnologia de l’Afganistan, perquèésméscarcultivarverduraqueimportar-la.Pelquefaal’OrientMitjà,laCES-

28


PAO destaca cinc qüestions urgents: les vicissituds polítiques de la inestabilitat regio-nal, la violència i els conflictes, l’explosió demogràfica, l’escassetat d’aigua, la disparitat subregional i la desigualtat de gènere. Em comenten que el 60% de la població actual de l’Iraq són dones, que hi ha 3 milions de vídues, més de 2 milions d’orfes i més de 4 milions de desplaçats.

Actualment hem de decidir si ens passem a la indústria de l’odi, que està guanyant –i m’agradaria insistir en la idea que aquesta indústria està guanyant. Mentre que el sis-tema bancari demana un aval de garantia, la indústria de l’odi no el demana, demana la vida d’una persona i la hi arrabassa. Depèn de vosaltres si ho voleu considerar una excusa o no.

Crec fermament en la santedat de la vida humana. De manera que, a més de treballar contra la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol forma de discriminació, us demano que treballeu per la santedat i la celebració de la vida humana, per identificar, per mitjà de normes comunes, una manera de contribuir, fins i tot simbòlicament, al 60 aniversaridelaDeclaracióUniversaldelsDretsHumansaldesembred’aquestany.Gareth Evans, director executiu de l’International Crisis Group, quan parla sobre la importància del dret a la protecció afirma que, sota la llei humanitària internacional, protecció civil significa que les persones tenen dret a satisfer les seves necessitats bà-siques i a ser protegides contra la violència. En els conflictes de l’Orient Mitjà, totes les parts han violat els drets humans. El compromís per protegir les persones civils ha d’enfortir i apoderar les bases, motivar la societat civil i donar opció als silenciats –no pas als silenciosos, sinó a la majoria silenciada–, alhora que ha de marginar els extremistes.Eldiàlegs’hasilenciatdesde l’11desetembrede2001.Sivolemferalguna cosa perquè la societat civil s’activi, no ho fem simplement publicant cartells com ara “Organització de la societat civil, organització de drets humans: obert”. En realitat, aquesta actitud és hipòcrita, perquè no s’adreça a tots els sectors de la societat.

Hemd’ensenyariaprendreelsunsdelsaltres.PeraaixòesvacrearelprogramaEras-mus Mundus, que només existeix a Europa i que s’hauria d’ampliar a altres llocs del món.Elsricss’handeposaralllocdelspobres.ElpresidentalemanyKöhlerhaposaten marxa un cos de “cascos verds”, constituït per musulmans i jueus, que construeix escoles a Rwanda. Quan vaig viatjar a Srebrenica ambYossi Sarid, llavors ministred’Educació d’Israel, vam poder parlar de pau a l’Orient Mitjà i als Balcans. Mai no ens hauríem imaginat que l’odi –palpable i tangible– s’havia de traslladar a l’Orient Mitjà tan aviat, però avui ja hi és.

Segonsl’Informe sobre desenvolupament humà, 2 milions de nens moren cada any per falta d’aigua potable i de condicions de salubritat adequades. D’altra banda, actualment la despesa en armes a l’Orient Mitjà és aproximadament de 60.000 milions de dòlars. No obstant això, lamentablement es passa per alt la inversió en seguretat humana.

29



Desdefamésd’unquartdesegleescricsobrelaimportànciadelzakat.Ambelbarrilde cru a 102 dòlars, almenys un país de la nostra regió obté guanys de més de mil mi-lionsdedòlarsaldia.Silacomunitatinternacionalvolsercòmpliced’aquestaprofusiód’hotels, pisos en gratacels, complexos turístics de luxe, camps de golf, de ping-pong –o de qualsevol altra forma de tennis– i de tots els esports de pilota, això denota una falta total de moralitat.

No podem continuar acusant Europa d’abusar dels migrants de les nostres latituds si encara som racistes pel que fa a l’ús i l’abús dels migrants asiàtics a la nostra regió de l’Àsia occidental. Les normes tant de protecció com de tractament i apoderament d’aquestes persones haurien de ser universals. I no és que no tinguem diners, però els últims cinquanta anys un terç de les despeses a la nostra regió ha estat en armes, un altre en desenvolupament i el restant en corrupció. Els dos primers terços beneficien les empreses;nolasocietatcivilmundial,sinólasocietatempresarialglobal.Nohemdeparlar de la responsabilitat social mundial com de la cirereta del pastís, sinó de la incu-bació de les economies paral·leles de caps del narcotràfic i senyors de la guerra, i de la incubaciódel’extremismequepretenemtémer.Hemdeteniralgunaesperançapelquefa a la seguretat col·lectiva, els entorns favorables i la supervivència mútua assegurada. L’Expedició de la Coexistència, aprovada pel Consell Nòrdic –constituït per cinc països nòrdics–, porta un document que espero presentar a la Unió Europea pròximament. El document inclou cinc breus declaracions: la superació de l’agenda de seguretat, la garantia de la llibertat de religió, la creació d’espais públics per a la convivència, la ga-rantia de la independència judicial i l’apoderament de les persones desafavorides.

Sabemquinessónlesarrelsdelmalgovern,peròésessencialperalaciutadaniatenirencompteladiversitatilariquesadelescomunitatstradicionals.AmbparaulesdeW.H.Auden,“lacivilitzacióesmesurapelgraudediversitatassolit ipelgraud’unitatconservat”. De manera que, si ens fixem en la regió de l’Àsia occidental i de l’Àfrica del nord, i no estic pecant de “regionalcentrisme” –espero que ningú m’interpreti mala-ment–, sinó que m’hi refereixo simplement perquè el nostre nivell de desenvolupament és amb prou feines superior al de l’Àfrica subsahariana, malgrat l’enorme contradicció entre les altures vertiginoses de la riquesa i la profunditat de la depressió i la pobresa... Parlem d’una carta social per plasmar un codi d’ètica per a la regió i responsabilitats en matèria de drets, però això únicament serà possible si aquest cos es converteix en un ens polític.Abans,però,establimalgunsparàmetrespolítics.V.A.Panandikerensrecordaels problemes: creixement demogràfic, pobresa i privació, desenvolupament econòmic lent, alts nivells d’analfabetisme i de mortalitat infantil. Què passaria amb un programa mínim comú que reconegués la sobirania del ciutadà, la sobirania que comença a casa nostra, el control del creixement demogràfic, el creixement econòmic amb equitat i la reestructuració de les institucions de govern? Què passaria si es reestructurés la insti-tuciódelzakatiseliatorguésunaltrenom(altruisme,filantropia,apoderament)?Sivolem obtenir una gestió responsable a escala internacional, per què no sol·licitem a l’exprimerministredeNovaZelandaidirectorgeneraldel’OMC,MikeMoore,que

30



assumeixi el control per administrar-la d’una manera eficient utilitzant un enfocament asimètric que se centri a apoderar els pobres? O és que simplement creiem en la super-vivència del més apte i el més voluminós?Bèlgica té una capacitat administrativa a les seves excolònies que és molt gran per a un país tan petit. Quan s’apugi el nivell de l’aigua hi tornaran com a refugiats climàtics? És aquest l’eufemisme?

BillClintonvaprometre15.000milionsperalVIHal’Àfrica.GeorgeW.Bushpar-ladelVIHilamalària.Ésqueestractademodesotendències?Podemparlardelacondició humana al món? O no ho podem fer perquè, d’alguna manera, la humanitat noproporcionaelsguanyseconòmicsesperats?ComvacomentarelmeuamicSergeyKapitza,ésingenusuggerirquesiguilahumanitatquigovernielmón?

Les lliçons apreses haurien de facilitar una implicació més gran dels líders polítics i una reforma institucional sistemàtica perquè les parts interessades tinguin un paper productiu o pràctic en el govern del seu país. Caldria posar en marxa un mecanisme perquè la societat civil supervisés i audités aquests actes a fi que els governs en retessin compte. Caldria que la societat civil tingués un paper més eficaç en el govern i parlés amb una veu més coherent i fonamentada. És essencial per a les organitzacions de la societat civil establir l’autoritat sobre la base de les credencials dels seus portaveus i entitats. L’aplicació efectiva de les polítiques públiques podria ser molt més eficaç si la societat civil pogués participar en aquestes tasques des del començament. Fixem-nos, si no, en el tema de l’habitatge i el desenvolupament urbà. Qui vol una casa que algú li ha construït amb condescendència? No li agradaria a la gent saber alguna cosa sobre els detalls de casa seva, no tan sols en termes de l’habitatge actual i a curt termini, sinó del manteniment de la comunitat al voltant d’aquest habitatge a mitjà termini, i sobre el que significa en termes de desenvolupament de la identitat?

EldoctorLotharBrockparladeTIM,sigladeterritorialitat,identitatimigració.Ne-cessitem urgentment una conferència per discutir sobre la capacitat de càrrega d’aquest món a escala regional. Els francesos en diuen aménagement du territoire. A més d’una governança adequada, necessitem trobar resposta als reptes que ens plantegen els recur-sos físics, humans i naturals per avançar cap a una capacitat de recuperació. L’aplicació efectiva de les polítiques públiques podria ser molt més eficaç si els resultats de la investigació intel·lectual es poguessin estendre més enllà de les elits més educades i arribessin als ciutadans del carrer. També és important l’intercanvi d’experiències entre lesorganitzacionsdelasocietatcivil.Séquedevegadesdiem:“Continuemfentelquepuguem, de la millor manera possible”. Però, d’altra banda, l’intercanvi de coneixe-ments constitueix una estratègia de campanya. En una llista de deu punts, podem no estar d’acord en tots, però si més no desenvolupem un marc de col·laboració i, per descomptat, un marc per al desacord en un context civilitzat. No es tracta de si estem amb vosaltres o contra vosaltres. Es tracta de la manera com podem entendre què cal fer per estabilitzar el món abans que sigui massa tard.

31



En una economia que no es basa en el petroli, el treball és el principal motor de ri-quesa. La dependència del petroli ha tingut uns efectes polítics semblants als efectes econòmics de l’anomenada malaltia holandesa, quan els Països Baixos van descobrir els jaciments d’hidrocarburs al mar del Nord. Llavors, es va gastar més del compte i esvacontinuargastant.Segonslaciènciapolíticaielsexperts,leseconomiesrendistesdepenen del petroli i de l’estímul de l’ajuda exterior. Depenem de la cobdícia i de la rei-vindicació. Els estudiosos diuen que els ingressos de petroli al final es converteixen en institucions de l’estat, i aquesta erosió de l’estat té lloc en el context d’una reivindicació creixent. Però en una economia rendista, els ingents ingressos del petroli o les trans-ferències financeres externes realment creen un factor de desmotivació laboral. Té lloc llavors la desvinculació entre la riquesa i el treball, la desvinculació de les activitats més industrials i agrícoles. Les societats passen de la producció al consum. La bona notícia és que al començament del mes de gener d’aquest any es va crear el mercat comú del Consell de Cooperació del Golf (CCG), amb una economia combinada de 715.000 milions de dòlars. Actualment, el comerç dins els països del CCG representa el 10% del comerç exterior total, i els pròxims dos anys s’espera que augmenti en el 25%. És nomésunpasenlabonadirecció;quanesconsideralaregióengeneralcalmoltmés.SegonsMorganStanley,eltotalderecursosdelsfonssobiranssesituaalvoltantde2,9bilions de dòlars i pertanyen principalment a països asiàtics exportadors de petroli amb una gran liquiditat.

Haarribatelmomentdeconsiderarl’exempledelprocésd’Hèlsinkiireconèixerquelaseguretat (bàsica i actual), l’economia i el desenvolupament social, la cultura i el dret humanitari són recursos que s’han de posar damunt la taula dels béns comuns globals i regionals. Així mateix, cal exigir el compromís de tothom qui es consideri col·laborador civilitzat per garantir un futur civilitzat i segur per als seus fills i els seus néts.

32



33


34

La Declaració de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau


La informació enganyosa sobre l’origen dels conflictes exigeix una anàlisi inequívoca sobre la relació entre els sentiments reli-giosos i la violència, per tal d’avançar cap a la construcció de la pau a través de la prevenció i la resolució pacífica dels conflictes. Sinoanalitzemidonemaconèixerdemaneraacuradaaquestarelació, alguns mitjans de comunicació i moltes persones d’arreu del món continuaran pensant i percebent de manera errònia que la religió és sovint la que alimenta la violència. En efecte, moltes vegades la violència s’origina en els àmbits de poder, dels recursos i de les ideologies, i la religió és sovint mal usada per promoure aquests conflictes.

L’any 1994, va tenir lloc a Barcelona una important reunió de representants de diferents creences i organitzacions religioses,(1) en la qual els participants van arribar a la conclusió unànime que les religions, basades en una visió comuna de la humanitat i va-lors compartits com la fraternitat, la solidaritat humana i l’amor, no haurien de ser mai més origen de confrontació sinó de conci-liació.

Els conflictes dramàtics i inacabables al Pròxim Orient, com també els esdeveniments tràgics que han tingut lloc recentment

Declaració de Montserrat sobre“Religions i Construcció de Pau”

10 d’abril de 2008

(1) Declaració de Barcelona 1994: Declaració sobre el paper de la religió en la promoció d’una culturadepau,UNESCO.www.unesco.org/cpp/uk/declarations/religion.pdf

35


en altres parts del món, requereixen solucions a partir de la pre-sa de consciència, del compromís i de la implicació dels líders religiosos i de la societat civil, que han d’exigir voluntat política i acció a les autoritats competents. En aquest context, la impo-sició d’una política de doble moral per part d’alguns països és una amenaça per la pau i l’estabilitat i complica el paper de les religions que treballen per la justícia en entorns tan complexos.

Estem assistint a un deteriorament creixent de la governança global. Això és visible en diverses qüestions: del clima a les fi-nances, de la llei a la justícia social, dels drets humans al treball decent. Aquestes amenaces han creat una sensació de manca de seguretat a nivell humà.

En moments de crisi, les religions han d’oferir esperança i con-fiança a la humanitat. A més, és especialment important que aju-din a conservar valors en un sistema social i econòmic que cada cop els té menys en compte. A tot això, la societat civil, basada en valors humans universals, ha esdevingut un actor clau per abor-dar qüestions globals i promoure un altre tipus de governança.

En conseqüència, és mitjançant una aliança de valors, que les religions i la societat civil poden actuar sobre les institucions po-lítiques en l’àmbit local, nacional i internacional per oferir espe-rança, justícia i progrés.

Tal com estableixen l’Informe de l’Aliança de Civilitzacions i altres documents,(2) hem d’intensificar els nostres esforços per reduir les divisions entre religions i cultures a través del diàleg i d’actuacions concretes, perquè les religions i les cultures estan entrellaçades.Hemdesuperar les ideesfalses,elsestereotips,elllenguatge i els conceptes esbiaixats que difonen els mitjans de comunicació i sovint reprodueixen lideratges irresponsables. Les religions s’han de mantenir unides per què puguin coexistir en harmoniaitreballarplegadesperconstruirunfuturcomú.Hem

(2) Informe del Grup d’Alt Nivell de Nacions Unides per a l’Aliança de Civilitzacions: www.unaoc.org;Procésdediàlegentrecivilitzacions:www.unesco.org/dialogue,Fomentdeldiàlegin-tereligiós i intercultural, comprensió i cooperació per la pau. Resolució de l’Assemblea General de NacionsUnidesA/RES/61/221,www.un.org/ga/61/;DeclaraciódeRiosobre“Aliançadecivilit-zacions, interculturalisme i drets humans”, Rio de Janeiro, desembre de 2007.

36


de rebatre les actituds que propaguen la idea d’un lligam aparent entre religió i violència, extremisme i fins i tot terrorisme.

En aquest context, és del tot urgent la necessitat de promoure accions que puguin contrarestar la situació i les tendències ac-tuals,basadesenlaforçailaimposició.Hemdefomentarcom-portaments i actituds orientats a l’acció i hem de donar a conèixer el veritable origen dels conflictes, incloent-hi, si escau, el mal ús delesreligionsilesideologies.Hemd’oferirsolucionspossiblesper construir la pau i implantar-la en la ment de les persones, especialment en la dels actors polítics i socials, així com en la dels mitjans de comunicació.

En conseqüència, reunits a l’inspiradora muntanya i abadia de Montserrat, i en el marc del 60è aniversari de la Declaració Uni-versaldeDretsHumans,reconfirmemlanostraplenaadhesióalsprincipis englobats en la Declaració, com també en altres docu-ments i acords internacionals, que garanteixen el dret i el ple res-pecte a la llibertat de religió i altres creences, i promouen el diàleg i la interacció amb persones d’altres pertinences i identitats, si-guin creients o no. En aquest sentit, sembla essencial una trobada i una posada en comú ràpides i eficaces entre els representants de les religions, i amb autoritats nacionals i internacionals, sobretot per identificar els valors i les normes comuns per aprendre a viure amb les nostres diferències.

Destaquem la importància que tenen avui les identitats, les quals, deixant de banda els extremismes, esdevenen la base més ferma per un model efectiu de coexistència internacional.

Estem convençuts que cal construir una cultura de diàleg, aliança, no-violència i pau amb ple respecte pels drets humans, la Carta de Nacions Unides i l’estat de dret. Aquesta cultura de pau compartida ha de donar expressions creatives a les ensenyances de les tradicions religioses del món que, amb un sentiment de frater-nitat i respecte pel proïsme, han posat en relleu que tots som res-ponsables els uns dels altres. En termes polítics, l’única seguretat possible a la pràctica i responsable des del punt de vista moral és la “seguretat compartida”. Expressem en veu alta el nostre suport convençut a tots els compromesos a aquest projecte comú.

37


Apel·lem als líders religiosos, a tots els nivells, des de la jerar-quia més alta fins al nivell més popular, a reforçar i exercir el seu paper crucial com a actors de pau i comprensió mútua.

Apel·lem a la societat civil, els actors institucionals i els mitjans de comunicació a treballar en estreta col·laboració, diligentment i incansable, amb resolució i imaginació, per assolir els Objectius del Mil·lenni i anar més enllà, i d’aquesta manera, accelerar la transició de l’ús de la força a la paraula i el diàleg, de la violència a l’harmonia intercultural i intereligiosa, del xoc a l’aliança, d’una economia de guerra a una economia de desenvolupament global, d’una cultura de guerra a una cultura de pau, basada en la justícia i en la llibertat.

Fem una crida especial a les comunitats religiosa, educativa, acadèmica, científica i artística, com també a les associacions intel·lectuals i thinktanks.Per la sevamateixanaturalesa,hau-rien de convertir-se en els principals paladins de l’ensenyament i l’aprenentatge dels drets humans, la tolerància, els valors i un millor equilibri de gènere.

Convidem totes les expressions culturals a participar en la construcció d’una arquitectura internacional a través d’un diàleg intercultural que reforci una cultura de pau compartida.

Apel·lem els mitjans de comunicació que contribueixin a evitar l’àmplia difusió d’estereotips i imatges esbiaixades i a promoure una millor entesa entre diferents cultures i religions.

Apel·lem al lideratge polític, els governs i les organitzacions in-ternacionals –especialment mitjançant una reforma profunda del sistema de Nacions Unides– a unir els seus esforços, guiats pels “principis democràtics”,(3) per fer front als reptes que amenacen la humanitat. Estem convençuts que si els éssers humans volen, poden transformar el món. Tal com reconeixen totes les religions, no hi ha res que estigui fora de l’abast de la distintiva capacitat creativa de l’ésser humà.

Montserrat, Barcelona, 10 d’abril de 2008

(3) Constitució de la Unesco, 1945.

38


II.b) Els signataris de la Declaració

(4)Perordreirepresentació,signatperJoanMassa,SecretaridelaMitradelCopríncepd’Andorra.

Federico Mayor Seyed Mohammad Khatami President President Fundació Cultura de Pau Fundació pel Diàleg Entre Civilitzacions

S. S. Aram I Joan Enric Vives(4)

Catolicós de Cilícia Bisbe d’Urgell i President Consell d’Esglésies Copríncep d’Andorra del Pròxim Orient

Abdulaziz O. Altwajiri Rabí René Samuel Sirat DirectorGeneraldel’ISESCO Vicepresident Conferència Europea de Rabins

Mar Odisho Oraham Kjell M. Bondevik Bisbe per Europa President EsglésiaAssíriadel’Est CentreOsloperlaPauielsDretsHumans

39


Candido Mendes de Almeida William F. Vendley SecretariGeneral SecretariGeneral Acadèmia de la Llatinitat Conferència Mundial de Religions per la Pau

Josep Maria Soler Abat de Montserrat

Roberto Savio Paul Ortega ResponsabledeRelacionsInternacionals SecretariGeneral Fòrum Polític Mundial Pax Romana – MIICA

Gary Vachicouras Manuel Manonelles DirectorExecutiu, SecretariiCoordinador Fundació per la Recerca i el Diàleg Encontre i Declaració de Montserrat Interreligiós i Intercultural

40


II.c) Les adhesions a la Declaració

• Adhesions in situAlfinaldelacerimòniapública,quetinguéllocalaSaladelaFaçanadel’AbadiadeMontserrat, es va invitar als assistents a adherir-se a la Declaració de Montserrat:

David Minoves i Llucià Director General de Cooperació al Desenvolupament i AccióHumanitària,GeneralitatdeCatalunya

Jordi López Camps President Comitè Executiu, Patronat de la Muntanya de Montserrat

Joan Massa SecretaridelaMitradelBisbedeLaSeu i Copríncep d’Andorra

Fèlix Martí Ambel CentreUNESCOdeCatalunya

Jamyang Tashi Dorje DirectorEspiritual,SakyaTashiLing

Josep Lluís Suárez i Garcia Conseller, Consell Evangèlic de Catalunya

Joan Botam i Casals President, Centre Ecumènic de Catalunya

Ignasi García Clavell Ex-Secretarid’AfersReligiososdelaGeneralitat Lahcen Saaou President, Consell Islàmic Cultural de Catalunya

Mohamed Halhoul Portaveu, Consell Islàmic Cultural de Catalunya

Mohamed Tojgani President, Consell d’Imams a Bèlgica

Joan Miguel i Rodríguez Alcalde President, Ajuntament de Monistrol

de Montserrat

Jorge Burdam Responsable Dpt. de Tradició i Cultura Jueva

Comunidad Israelita de Barcelona

Joel Cortés Casals President, Comisión Permanente – Església Evangèlica

Espanyola

Marek Pernal Cònsol General, Consolat General de Polònia

Josep Antoni Carbonell Pax Romana – Catalunya

Arcadi Oliveres President, Justícia i Pau

Eduard Ibáñez Director, Justícia i Pau

41

S.A.R. El Príncep Mário Soares Rabí Arthur Schneier El Hassan bin Talal

Personalitats adherides a la Declaració tot i no ser presents a l’acte per motius d’agenda


Alfons Banda i Tarradellas President, Fundació per la Pau

Jordi Armadans i Gil Director, Fundació per la Pau

Víctor Terradellas i Maré President, Fundació CATmón

Luis Rodríguez Serrano PresidentdeEstaca,EsglésiadeJesucristdelsSantsdels

últims dies

Ayaz Hussain CònsolGeneral,ConsolatGeneraldePakistan

Thubten Wangchen Director, Fundació Casa del Tíbet

Francisco López Segrera Assessor acadèmic, Global University Net.

for Innovation- UPC

Manuela A. Condeminas CònsolGeneralHonorari,ConsolatGeneral

HonorarideMalàisia

Antoni Bayés de Luna

Maria Clara de Bayés de Luna

Josep Ribera Director, Fundació CIDOB

Albert Estrada-Vilarrasa Cònsol General, Consolat General d’Eslovènia

Francesc Torradeflot AssociacióUNESCOperalDiàlegInterreligiós

Arxiprest Joan EsglésiaOrtodoxa,PatriarcatdeSèrbia

Pilar de Vilar Creient

Mª. Rosa Ocaña Delegada d’Ecumenisme de l’Església

Ortodoxa(Patr.deSèrbia)

Paco Jiménez-Salinas Advocat, mediador de conflictes

Mª Mercè Sallera Delegada per Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana,

Balears i Andorra del Moviment dels Focolars

Francisca Pi Pérez Moviment dels Focolars

Amparo Gómez Olmos Moviment dels Focolars i Revista Ciutat Nova

Mª Rosario Aoiz Presidenta,AsociaciónForoHumanoAlianza

NuevaHumanidad

Rosa Cadaso Vice-PresidentaAlianzaNuevaHumanidad

Rosa Serrahima Moviment dels Focolars

Dechen Shak Dagsay TibetanMantraSinge

Elisenda Gonzàlez Garcia Fundació Casa Tibet

Rev. Pare Aurel Bunda Arxiprest de l’Església Ortodoxa Romanesa

Joan Hernández Serret SecretaridelGrupdeTreballEstable

de Religions

Luís Rodríguez Església Mormona

Benjamí Planes President, Consell Evangèlic de Catalunya

42


• Adhesions a posteriori

Personalitats adherides

Mikhail S. Gorbachev Jorge Sampaio President Alt Representant de les Nacions Unides WorldPoliticalForum perl’AliançadeCivilitzacions

Mary Robinson Gunnar Stälsett Presidenta Bisbe Emèrit d’ Oslo Ethical Globalisation Initiative Moderador del Consell Europeu de Líders Religiosos

Colin Williams Vartan Gregorian Secretarigeneral President Conference of European Churches Carnegie Coorporation ofNewYork

43


Altres adhesions

També s’han rebut altres adhesions d’institucions i organitzacions.

Entre les quals cal destacar la de la Confederación de Entidades Indígenas de Ecua-dor - CONAIE per via d’un manifest signat a Quito el 10 de setembre de 2008. L’adhesió de la CONAIE es reafirmà públicament en un acte a la seu de la Fundació Cultura de Pau a Barcelona el 6 d’octubre, essent representada la CONAIE per l’alcalde delaciutatdeCotacachi,AukiTituañaMorales.Enelmateixacte,tambés’adheríalaDeclaraciódeMontserratl’EscuelaAmawticadeTiwanako(Bolívia),representadaperFernando Ergueta.

La Federación de América Latina y el Caribe de Asociaciones, Centros y Clubes UNESCO-FLACACU,aixícoml’OrdendelosCaballerosMasonesCristianos(Gran Priorato de Hispania) també s’hi ha adherit.

Imam Yahya Pallavicini Prof. Claude d’Estré President DirectorISESCOCouncilforEducationand CentreonRightsDevelopment(CORD) CultureintheWest UniversityofDenver

44


45

III. L’impacte als mitjans de comunicació

46

L’impacte als mitjans de comunicació

L’Encontre i Declaració de Montserrat van tenir un fort impacte mediàtic sobretot a nivell nacional tot i que també a nivell internacional. Tant els mitjans escrits com els audiovisuals (TV i ràdio) se’n van fer ressò i hi van dedicar part important del seu temps. Televisió de Catalunya va fer un seguiment exhaustiu de l’Encontre a través de diverses edicions dels seus noticiaris i desconnexions en directe durant el programa “Els matins”. També va dedicar les entrevistes centrals del programa “La Nit al Dia” dels dies 9 i 10 d’abril. Catalunya Ràdio també en va fer un intens seguiment, com ho van fer altres ràdios i televisions.

Un moment de l’entrevista a Federico Mayor Zaragoza al programa “La Nit al Dia”, emès per TV3 del dia 9 d’abril de 2008

Un moment del programa “Els matins” del dia10 d’abril de 2008

47


Un moment de l’entrevista a Seyed Mohammad Khatami retrasmesa al programa “La Nit al Dia”, de TV3 del 10 d’abril de 2008

La premsa escrita, la tradicional i l’electrònica, també en va fer un ampli seguiment, com es pot comprovar en la següent selecció.


49


50


51


També destaquen de manera especial els articles de Federico Mayor Zaragoza i del pare abat de Montserrat que van ser sol·licitats i publicats per “El Periódico de Cata-lunya” poc temps després de la celebració de l’Encontre de Montserrat.

52


53

IV. Annexes

54

Annexes

IV.a) Llocs web

No es tracta d’un llistat exhaustiu, sinó d’un llistat que pretén ser representatiu d’algunes de les principals iniciatives existents en aquests moments dins de l’àmbit del diàleg in-terreligiós per la pau i del paper de les religions en la promoció de la pau.

• Àmbit Interreligiós:

- Parlament Mundial de les Religions: www.parliamentofreligions.org - Conferència Mundial de Religions per la Pau: www.wcrp.org - Consell Europeu de Líders Religiosos per la Pau: www.rfp-europe.eu

• Àmbit Ecumènic:

- Consell Mundial de les Esglésies: www.oikumene.org-Projecte/Dècada“SuperarlaViolència”:www.superarlaviolencia.org - Consell de les Esglésies d’Orient Mitjà: www.mec-churches.org - Comunitat de Taizé: www.taize.fr

• Iniciatives intra-religioses:

- Església Catòlica Romana:

- Pax Christi International: www.paxchristi.net -ComunitatdeSantEgidi:www.santegidio.org - Campanya Contra la Pena de Mort: http://nodeathpenalty.santegidio.org

- Iniciatives al món Islàmic:

-LaCridadelaMekkahpelDiàlegentreFès:www.world-dialogue.org- El Missatge d’Aman: www.ammanmessage.com

• Les comunitats religioses i Nacions Unides:

-NacionsUnides–NovaYork:

- “Values Caucus”: www.valuescaucus.org- Comitè d’ONGs Religioses davant les Nacions Unides: www.rngo.org

55


- Nacions Unides – Ginebra:

-CONGOCommitteeonSpirtuality,Values & Global Concerns: www.ngocongo.org- Centre Catholique International Geneve: www.ccig-iccg.org

- Oficines de representació:

- Oficina de Nacions Unides de la Comunitat Internacional Bahai: www.bic.org- Oficina de Nacions Unides dels Quàquers: www.quno.org

56

Annexes

IV.b) Documents de referència en l’àmbit del diàleg interreligiós:

Declaració de Barcelona (1994)

Declaració sobre el Rol de la Religió en la Promoció d’una Cultura de la Pau

DECLARACIÓ DE BARCELONA

Nosaltres, participants en la reunió “La contribució de les religions a la cultu-radelapau”,organitzadaperlaUNESCOielCentreUNESCOdeCatalunya,que ha tingut lloc a Barcelona del 12 al 18 de desembre de 1994, profundament preocupats per l’increment dels conflictes armats i la violència, la pobresa, la injustícia social i les estructures d’opressió que hi ha actualment en el món, i reconeixent que la religió és important en la vida humana, declarem:

ELNOSTREMÓN

1. Vivim en un món en el qual ja no és possible l’isolament. Vivim en una època caracteritzada per la mobilitat dels pobles i per un creuament de cultures senseprecedents.Sominterdependentsicompartimresponsabilitatsindefugi-bles respecte del benestar del món sencer.

2. Ens trobem davant d’una crisi que ens podria portar al suïcidi de l’espècie humana o a un nou desvetllament i a una nova esperança. Creiem que la pau és possible.Sabemquelareligiónoésl’únicremeiperatoteslesmalaltiesdelahu-manitat, però que ha de jugar un rol indispensable en aquest moment tan crític.

3.Somconscientsdeladiversitatculturalireligiosadelnostremón.Cadacultura representa un univers en ella mateixa, tot i que no és un univers tancat. Les cultures donen el seu llenguatge a les religions, i les religions ofereixen un últimsentitacadacultura.Sinoreconeixemelpluralismeisinorespectemladiversitatnohipothaverpau.Sompartidarisdel’harmoniaqueéselnervidela pau.

4. Entenem que la cultura és una manera de mirar el món i de viure-hi. També significa el cultiu dels valors i les formes de vida que expressen la per-

57


cepció del món pròpia de cada cultura. Per aquesta raó, ni el sentit de la pau ni el sentit de la religió pot reduir-se a un concepte simple i rígid de la mateixa manera que el conjunt de les experiències humanes no es pot expressar a través d’un sol llenguatge.

5. La religió és per a algunes cultures una manera de viure que impregna totes les activitats humanes, per a altres cultures representa les més altes aspira-cions de l’existència humana, i per a altres, encara, les religions són institucions que s’entenen com a portadores d’un missatge de salvació.

6. Les religions han contribuït a la pau del món però també han portat odis, divisions i guerres. Les persones religioses massa sovint han traït els nobles ideals que elles mateixes han predicat. Ens sentim obligats a fer una crida al penediment i al perdó mutu, tant a nivell personal com col·lectiu, respecte a les persones humanes, i al conjunt de la humanitat, així com a la Terra i a tots els éssers vivents. PAU

7. La pau implica que l’amor, la compassió, la dignitat humana i la justícia siguin plenament preservats.

8. La pau suposa que entenem que tots som interdependents i que estem relacionatselsunsambelsaltres.Somresponsablesdelbécomú, incloentelbenestar de les futures generacions, tant a nivell individual com col·lectiu.

9. La pau demana que respectem la Terra i totes les formes de vida, especial-ment la vida humana. La nostra consciència ètica ens demana que fixem límits alatecnologia.Hemdedirigirelsnostresesforçoscapal’eliminaciódelconsu-misme i la millora de la qualitat de vida.

10. La pau és un camí, un procés que no acaba mai.

COMPROMISOS

11.Enscomprometematrobarlapauennosaltresmateixos;ensesforcemaaconseguir la pau interior mitjançant la reflexió personal i el creixement espiri-tual i a cultivar una espiritualitat que es concreti en l’acció.

12. Ens comprometem a protegir i enfortir la llar i la família com a bressols de la pau. A les nostres llars i famílies, comunitats, nacions i al món sencer:

58

Annexes

13. Ens comprometem a resoldre o depassar els conflictes sense usar la vio-lència i a prevenir-los mitjançant l’educació i la recerca de la justícia.

14. Ens comprometem a treballar per a reduir les escandaloses diferències econòmiques entre els grups humans així com les altres formes de violència i amenaces a la pau, com són el malbaratament dels recursos, l’extrema pobresa, el racisme, el terrorisme en totes les seves formes, la indiferència, la corrupció i la criminalitat.

15. Ens comprometem a superar qualsevol forma de discriminació, colonia-lisme, explotació i dominació, i a promoure institucions fonamentades sobre la basedelaresponsabilitatcompartidaidelaparticipació.S’handerespectarelsdrets humans inclosos la llibertat religiosa i els drets de les minories.

16. Ens comprometem a assegurar una educació veritablement humana per a tothom. Remarquem especialment l’educació per a la pau, la llibertat, i els drets humans, i una educació religiosa que promogui l’obertura i la to-lerància.

17. Ens comprometem a donar vida a una societat civil que respecti la jus-tícia i el medi ambient. Aquest procés ha de començar localment i ha de conti-nuar a escala nacional i transnacional.

18. Ens comprometem a treballar per un món sense armes i a eliminar les indústries de la guerra.

RESPONSABILITATRELIGIOSA

19. Les nostres comunitats de fe tenen la responsabilitat d’encoratjar les con-ductes caracteritzades per la saviesa, la compassió, l’art de compartir, la caritat, la solidaritat, i l’amor; inspirantacadascú ia tothompertalqueescollimelcamí de la llibertat i de la responsabilitat. Les religions han de ser una font d’energia creadora.

20. Cal que ens mentalitzem que les nostres religions no s’han d’identificar amb cap poder polític, econòmic i social, a fi de tenir llibertat per a treballar a favor de la justícia i la pau. No hem d’oblidar que els règims polítics confessio-nals poden esdevenir molt perjudicials tant per als valors religiosos com per a les societats. Cal distingir entre el fanatisme i el fervor religiós.

59


21.Hemd’afavorirlapauoposant-nosalestendènciesdelsindividusidelescomunitats que creuen, o que fins i tot ensenyen, que són intrínsecament supe-riorsalsaltres.Hemdedistingirianimaralsconstructorsdelapaunoviolents.Rebutgem els assassinats comesos en nom de la religió.

22.Hemdepromoureeldiàlegil’harmoniaentrelesreligionsial’interiorde cada religió, reconeixent i respectant la recerca de la veritat i de la saviesa que téllocforadelanostrareligió.Hemd’estardisposatsadialogarambtothomiestablir una sincera col·laboració amistosa amb qualsevol persona que compar-teixi amb nosaltres el pelegrinatge per la vida.

CRIDA

23. Arrelats a la nostra fe, volem construir una cultura de la pau basada en la no- violència, la tolerància, el diàleg, l’enteniment mutu i la justícia. Fem una crida a les entitats de la nostra societat civil, al sistema de les Nacions Uni-des, als governs, a les organitzacions governamentals i no governamentals, a les empreses i als mitjans de comunicació a enfortir els seus compromisos en favor de la pau i a escoltar els crits de les víctimes i dels desposseïts. Fem una crida a les diverses religions i tradicions culturals a aplegar esforços i a col·laborar amb nosaltres a fi d’estendre el missatge de la pau.

60

Annexes

Declaració de Lille (2009)

Consell Europeu de Líders Religiosos Religions per la Pau

Declaració de Lille sobre Cultura de Pau

27 de maig 2009

Preàmbul

Les nostres diferents tradicions religioses ens apel·len a promoure una cultu-ra de pau. Promouen la pau basada en la comprensió holística de la inviolable dignitat de la vida humana en relació a la consciència del seu origen sagrat. La pau de cor i ment i la pau de la societat estan intrínsicament lligades. La pau i la justícia són inseparables, com ho són la veritat i la reconciliació. La pau és pels que passen gana ésser alimentats, pels pobres ésser sostinguts, pels malats ésser cuidats, pels oprimits ésser alliberats, per als marginats ésser escoltats. La pau és protecció contra la violència, i és experimentada quan la guerra i els conflictes armats es tradueixen en desenvolupament i construcció nacional.

Cadascuna de les cultures és única i pot ésser entesa com una sèrie d’intencions i de valors compartits que expliquen una manera de vida. La nostra manera d’entendre el terme “cultura de pau” fa referència a aquelles intencions i valors relacionats amb la pau que poden ser àmpliament compartits per les diverses cultures del món. Així, una cultura de pau respecta i es construeix a partir de les contribucions de les diverses i diferents cultures del món. La religió està estreta-ment lligada a la cultura i és una font vital per promoure una cultura de pau.

I: El rol de les religions en la promoció d’una Cultura de Pau

1. La dimensió espiritual de les religions: Les religions cultiven l’esperit humà a través de pràctiques espirituals que apunten a la realització d’una pau genuïna tant en cada un dels creients com en tota la humanitat. El seu poder es pot mostrar en l’habilitat de suportar l’insuportable, en trobar esperança on sembla que no hi ha terreny per l’esperança, i en perdonar l’imperdonable. Es manifesta també en la revelació de la bellesa i el cultiu de la virtut.

61


2. La dimensió ètica de les religions: De les profunditats espirituals de les religions neixen sistemes ètics que guien la vida de milions de persones. Líders religiosos a tots els nivells poden parlar amb autoritat moral sobre valors que els són profundament propis i àmpliament compartits per la majoria de les tradi-cions religioses i que corresponen als valors de la cultura de pau. Entre aquests hi ha el respecte per la inviolable dignitat de cada persona que s’expressa en la preocupació pels drets humans, la justícia, la compassió per l’afligit, la cura per la terra i les seves criatures, i la no violència.

3. La dimensió social de les religions: Les tradicions religioses tenen estructures horitzontals i verticals que els donen vies úniques per la influència i l’intercanvi d’idees i percepcions. En cada ciutat i poble hi ha un lloc on la gent es reuneix pelculte:unaesglésia,unamesquita,unasinagoga,untemple,otemplesikh.Através de diferents tipus de xarxes estan vinculats amb llocs similars en d’altres localitats, i a grups nacionals i internacionals, permetent així que els interessos de la base siguin escoltats pels líders nacionals i internacionals, i al mateix temps que les percepcions nacionals i internacionals siguin disseminades a nivell local. Totes les tradicions religioses emfatitzen la importància de l’educació, la instruc-ció i la formació dels infants i els joves. Aquesta dimensió social de les religions proveeix un gran potencial per promoure una cultura de pau.

4. La dimensió cultural de les religions: Totes les religions s’identifiquen amb la cultura i poden contribuir a construir tradicions que recolzin la pau a partir de la interpretació de textos sagrats i tradicions, i aplicant-los sota circumstàn-cies canviants. Així, embolcallen les vides de les generacions passades, presents i futures. Explícitament i implícita, les religions expliquen i tornen a explicar històries que conformen la identitat dels creients i defineixen la seves relacions amb els altres. Les narratives religioses tenen el poder de confirmar i de desafiar l’ordre present de les coses.

II: Elements d’una Cultura de Pau

1. Una cultura de pau és una manera de viure junts en societat que assegura la dignitat de tots. La cultura de pau afirma l’igual valor entre homes i dones, que també ho és el valor de tots independentment de la seva ètnia o afiliació religiosa. La cultura de pau promou la gestió responsable del medi ambient i la justícia entre generacions que ha d’impregnar les nostres relacions des del nivell local al nivell global.

62

Annexes

2. La cultura de pau promou la tolerància i el diàleg. La tolerància pot ajudar en la cerca de l’harmonia en la diferència i afirma els criteris estàndards esta-blertsen laDeclaracióUniversaldelsDretsHumans.Nohauriadevolerdirtolerància vers la injustícia social o l’abandó o la feblesa de les conviccions d’un. Vol dir que un és lliure d’adherir-se a les pròpies conviccions i acceptar que altres s’adhereixin a les seves. De la tolerància genuïna en sorgeix un reconeixe-ment de la llibertat religiosa. La cultura de pau ens guia cap al diàleg i recolza el coneixement, el respecte i l’apreciació de l’altre tal i com es va establir en la nostra Declaració de Berlín sobre Diàleg Interreligiós (2008).

3. El conflicte és intrínsec en totes les cultures, però no s’ha de permetre que condueixi a la violència ni l’opressió. Interessos i punts de vista en conflicte no són en ells mateixos un amenaça a la pau. Presenten un repte per harmo-nitzar creativament els interessos diversos. En una cultura de pau, tothom s’ha d’esforçar per transformar situacions d’interessos en conflicte per tal que la seva força i dinamisme sigui canalitzat en desenvolupament creatiu que promogui pau i l’harmonia.

4. La cultura de pau és la cultura de la seguretat mútua i compartida. La cultura de pau cultiva el respecte mutu que ens permet a tots participar amb integritat a la societat. Promoure la cultura de pau implica explorar conjun-tament el concepte de seguretat compartida, el reconeixement que el benestar i la seguretat dels individus i dels grups depèn de la dels altres, tal i com es va establir en la Vuitena Assemblea Mundial de Religions per la Pau del 2006, i en la Cimera Mundial de Religions per la Pau de Líders Religiosos en Ocasió de la CimeradelG8,aHokkaido,Japó,el2008.

III: Deu compromisos per treballar per la Cultura de Pau

Com a líders religiosos a Europa ens comprometem a promoure la cultura de pau:

1. Explorarem, emfatitzarem i cultivarem aquells recursos espirituals en les nostres tradicions individuals que promoguin els valors que són fonamentals per la cultura de pau. Promourem interpretacions responsables dels textos i les tradicions que s’utilitzen o se n’abusen per promoure disputes entre la gent.

2. Liderarem amb l’exemple i com models a seguir per dirigir els conflic-tes i entre representants de les nostres tradicions religioses de manera pacífica,

63


transformant situacions d’interessos en conflicte en oportunitats pel diàleg i la cooperació.

3. Fomentarem el creixement espiritual entre la gent de les nostres tradicions religioses i desenvoluparem el costat formatiu de les nostres religions encorat-jantlagentajugarunpaperenlanostrasocietatdepromotorsdevalorsdepau;mentre evidencien en la pràctica el seu respecte per aquells amb altres religions, conviccions o punts de vista.

4. Assegurarem que els valors de la cultura de pau siguin coneguts i promo-guts a totes les institucions i establerts on hi hagi educació religiosa o formació per a nens, així assegurarem que les noves generacions creixeran ben preparades per conèixer els reptes de les societats plurals on diferents bagatges han de con-viure pacíficament.

5. Buscarem oportunitats per promoure polítiques i decisions en l’esfera política que promoguin la pau, i alçarem les nostres veus, si és possible con-juntament per sobre les divisions religioses, contra les forces que promouen la violència i bloquegen el diàleg.

6. Encoratjarem tots aquells dins les nostres comunitats de fe que estan im-plicats en feines d’organitzacions benèfiques per considerar-se a sí mateixos am-baixadors de la cultura de pau i així trobar inspiració per reforçar i desenvolupar aquesta expressió de pràctica bondadosa de les nostres religions.

7. Promourem el diàleg interreligiós entre tota la gent d’Europa i a tots els nivells, des de les comunitats locals fins als líders nacionals i internacionals. Encoratjarem a tots a prendre nota dels principis de diàleg interreligiós detallats en la Declaració de Berlín sobre Diàleg Interreligiós (2008).

8. Explorarem la vida i les activitats de les nostres comunitats religioses d’una manera autocrítica per entendre com i quan poden ser un obstacle per la pau. Ens comprometrem amb el diàleg intra-religiós amb i quan sigui necessari con-frontar, aquells que pertanyen a les nostres pròpies religions però que practi-quen les tradicions de manera incompatible amb la coexistència pacífica.

9. Estarem oberts a la cooperació amb totes les persones de bona voluntat i totes les institucions, religioses o no, que promouen els valors bàsics d’una cultura de pau.

64

Annexes

10. Farem les nostres exploracions conjunts i el contingut d’aquesta decla-ració extens a la gent creient de tot el continent, i tindrem un compromís per-durable en els seus valors i idees, reconeixent que la cultura de pau només es pot aconseguir d’una manera completa i perdurable en el temps si les noves generacions promouen i aprenen dels punts de vista així com de les mancances de les generacions actuals.

65

Foto: Leïla Ghandi

Annexes

Arribada i benviguda a Montserrat

IV.c) Recull fotogràfic de l’Encontre

67


68

Annexes

Reunió a porta tancada

Moments d’encontre i debat

69


Acte de signatura i presentació de la Declaració de Montserrat

Annexes

71


Signatura del llibre d’honor del Monestir

72

Annexes

73


Visita al Monestir

74

Fotos: Francesc Parés

Per informació actualitzada delProcés de Montserrat sobre Religions i Construcció de la Pau

podeu consultar:www.culturadepau.cat/montserrat

Les Religions i la Construcció de la Pau: l’Encontre i...

Documents

Transcript of Les Religions i la Construcció de la Pau: l’Encontre i...