Un total de 182 espècies de flora presents a Catalunya no es podran recollir sense permís ni tampoc es podran alterar els hàbitats on creixen, entre molts altres aspectes perquè ho impedirà un decret de protecció ambiental que d'aquí a poc temps aprovarà el Govern de la Generalitat. El decret, que es va presentar durant un congrés celebrat recentment a Blanes, es basarà en un nou catàleg de flora amenaçada que ha estat elaborat en els últims anys per tècnics del Departament de Medi Ambient. Fins ara, d'acord amb la legislació espanyola, únicament hi havia en territori català cinc espècies amenaçades.

• En funció de la seva situació i de la distribució actual, 59 de les 182 espècies han estat incloses en la categoria en perill d'extinció, que suposarà el grau màxim de protecció, mentre que 123 més han quedat registrades com a vulnerables. El catàleg inclou representants del grup de les orquídies i les falgueres, l'emblemàtica edelweiss, alguns lliris i gencianes, però normalment són flors i herbes anònimes que creixen en penya-segats desconeguts i serres poc freqüentades. "Hi ha una mica de cada ambient", resumeix Jordi Ruiz Olmo, cap de Protecció de la Fauna i la Flora, de la Direcció General de Medi Natural.Pel fet que la seva presència és escassa, n'hi ha moltes que no tenen ni nom vernacle.

•AUGMENT MOLT SUBSTANCIALEl catàleg ha utilitzat com a font els llibres vermells de la flora en perill del Ministeri de Medi Ambient i de la Unió Europea, però "representa un canvi potent" respecte a la legislació anterior, prossegueix Ruiz Olmo: "En molts casos gairebé no hi havia estudis; en altres, la catalogació s'havia fet des de Madrid". La nova llista inclou espècies que poden ser habituals en altres racons d'Espanya o Europa, però que a Catalunya són molt escasses, tot i que el més habitual són els endemismes, és a dir, espècies úniques o gairebé úniques de Catalunya.Entre les espècies protegides pel fet que es troben en perill d'extinció hi ha l'Asplenium marinum o falzia marina, una de les escasses falgueres d'ambients litorals (només present a la Costa Brava i a les Balears); el Luronium natans, una planta aquàtica restringida a la Vall d'Aran i a quatre reductes ibèrics més.

• El Peucedanum schottii, una herba perenne amb l'única població mundial situada a l'Alt Empordà; el Taraxacum stenospermum, una herba exclusiva de la serra de Collserola, a prop de Barcelona; l'Orchis spitzelii, una orquídia típicament centreeuropea; la Microcnemum coralloides, una planta crassa d'ambients secs present al delta de l'Ebre, i el Ranunculus lingua, una herba amb flor groga que en el catàleg espanyol es dóna per extinta i es recorda que les últimes poblacions es trobaven a Girona.El decret estableix que la direcció general ha d'elaborar plans de recuperació per a les espècies en perill d'extinció i plans de conservació per a les considerades vulnerables.

• Tant per a unes com per a les altres, no està permès destruir-les, mutilar-les o arrencar-les, així com recol.lectar- ne les llavors, el pol.len o les espores. I tampoc es permet posseir-les o comercialitzar-les, incloent-hi els exemplars morts i propàguls (rizomes, bulbs). Així mateix, no està permès alterar de forma negativa l'hàbitat on viuen.Un altre aspecte destacat del decret és que les espècies catalogades s'han de tenir en compte en els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental de qualsevol infraestructura o procés de transformació que afecti el territori. Les infraccions seran sancionades d'acord amb el que estableix la llei espanyola del patrimoni natural. Finalment, les col.leccions adscrites a museus o centres de recerca que incloguin les espècies presents a la llista ho hauran de notificar perquè se'n pugui autoritzar la tinença.

Fi!

• Fet per: Naila Asensio Ruiz.