1. LES PLANTES DEL THOSIUna relaci de les plantes que podem trobar a lInstitut 2. LES AROMTIQUESLany passat vam plantar lesaromtiques en el dia de la cincia.Al Thosi nhi ha molts indrets ambaromtiques.Tenimespgol, roman, slvia, menta........ 3. 1.Lespgol Del gnere Lavandula s una planta perenne olorosa ambfulles lanceolades i inflorescncia ambdiverses flors blavoses agrupadesformant una mena despiga laxa. Lestiges sn de secci quadrada. Floreix aprincipi destiu i el fruit s un aqueni. Lespgol s una herba mediterrnia quefloreix a lestiu, a partir del mes de juny.El seu origen s de loest de la concamediterrnia i habita terrenyscalcaris, secs, pobres i solejats de lesmuntanyes del Principat catal i de lameitat septentrional del Pas Valenci.Tamb s cultivat a Europa(Crocia, Itlia, Frana i Portugal) iAmrica per la seva essncia. 4. 2.Nom cientfic: RosmarinusEl roman officinalis El roman o romer (Rosmarinusofficinalis) s una planta de lafamlia Labicies. El roman s unarbust mediterrani molt conegutgrcies als seus usos culinaris imedicinals. El romer posseeix en les sevesfulles glndules quecontenen olis essencials que liconfereixen una fragant, fresca iforta olor, sobretot quan esmatxuquen les seves fulles. s uncondiment tradicional de la cuinamediterrnia. 5. 3. Nom cientfic: Salvia La slvia officinalis La slvia comuna (Salvia officinalis)s nativa del Mediterrani, per ara escultiva tamb a escala comercial aEuropa occidental, Rssia i als EstatsUnits. T un tija llenyosa en la base dequ parteixen tijes herbcies que esrenoven cada any. Sutilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinos es i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; tamb es consumeixen en infusi com a planta medicinal. La slvia sutilitza a ms com a inhibidora de la transpiraci i per les seues propietats estrogniques. 6. 4.Nom cientfic: OriganumLorengavulgare Lorenga, herba musca o rocamorera, s una plantaaromtica, perenne, de lafamlia de les labicies. Lorenga creix en terres pocfrtils que pertanyen a zonescaloroses. Tamb es troba enboscos poc densos i a la voradels camins. Floreix a partir delmes de maig, ms tard ho fa ales rees muntanyoses del nordi es mant aix fins loctubre. 7. 5. La farigola, tim, timonet o tomell (Thymus vulgaris) s un subarbust de la famliaLa farigola de les labiades . Sanomena farigola enpart del catal oriental, del llat vulgarNom cientfic:ferricula, mentre que en catal occidental icomarques limtrofes de lorientalThymus vulgaris sanomena tim, del llat culte thymus.s un dels condiments tradicionals dela cuina mediterrnia. Els antics egipcis utilitzaven la farigolabarrejada amb altres ingredients perembalsamar els morts. A lantigaGrcia lutilitzaven com a perfum durantels banys i la cremaven com a encens alsseus temples creient que la farigola erauna font de valor, s per aix que tamb lacremaven davant laltar dels seus dus. Espensava que lextensi de la farigola perEuropa va ser grcies als romans, ja quelutilitzaven per purificar els espais i perdonar una sabor aromtic al formatge i alslicors. 8. ArbustosUn arbust s una planta llenyosa quesol tenir entre 0,5 i 5 metres dalria.Normalment t troncs mltiples i capdaquests s preponderant.Algunes de les aromtiques prenen laforma darbust, com per exemple elroman. 9. Cirerer darbo(madroo)Nom cientfic:Arbutus unedoLarbo (Arbutus unedo), s un arbusts o arbre petit autctons delsboscos de les zones mediterrnies.Els arboos sn els fruits de larbre. Aquesta espcie es considerasusceptible a incendis i pirfila.Larbre s assoleix entre 5 i 15 metres dalada.Les seves fulles sn de marge dentat duna dotzena de centmetresde llarg sn persistents i ovalades, de color verd fosc brillant persobre, de color verd ms pllid al revers. Sn rics en tanins.Les flors sn de color blanc i en forma de campanes que pengen enrams i apareixen al setembre-octubre.El fruit s de color vermell-ataronjat quan s madur, s una baiacarnosa, esfrica, de pell aspra i cobert amb petits pics cnics. sun fruit comestible, de no gaire sabor i que s madur a lhivern. sric en vitamina C. La polpa s suau, tot i que una mica de farinosa, icont moltes llavors petites. Els fruits triguen un any a madurar. 10. El llorer o llor (Laurus nobilis) sLlorer un arbre perennifoli diic, nic representant europeu de la famlia de les laurcies.Nom cientfic: s un dels condiments tradicionals de la cuinaLaurus nobilis mediterrnia. Aquest arbre sovint s cultivat o naturalitzat i amb freqncia es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. Etimolgicament, Laurus s el nom en llat de llorer i nobilis significa notable, clebre. Les fulles sn un condiment excellent i per aix s molt apreciat en la cuina. El llorer s el smbol del triomf i lendevinament en les cultures mediterrnies. Es troba per tota lrea del mar mediterrani, tan al nord de lfrica en pasos com Tunsia, Marroc o Lbia, com al sud dEuropa, a la pennsula Ibrica, Frana, Itlia o Grcia i a lsia occidental en pasos com Israel, Lliban o Turquia. Arbre perennifoli que pot assolir fins els 10 m dalada (pot arribar assolir 25 m en climes clids) i que presenta el tronc llis i grisenc. 11. LilNom cientfic:Syringa vulgaris Arbust o petit arbret de rametes verdoses. Fulles ovades, amb la base en forma de cor. Les flors sn petites, de color lila o morat, agrupades en inflorescncies cniques o ovoides ms o menys allargades, en la part terminal de les rames; sn molt ornamentals, tant pel seu aspecte com pel seu aroma. 12. ELS ARBRES Al thosi tenim una gran varietatdarbres. 13. EL TIL.LERNom cientfic: Tilia cordata s originria dEuropa, creix en formasilvestre en boscos mixteso caducifolis, amb un climaclid, preferentment sobre la concadel Mediterrani i a altures que vandes de 900 a 1.100 metres sobre elnivell del mar. Sn arbres que podenarribar als 1.000 La tiller va ser considerat com a arbresagrat per els pobles germans. Segonsla mitologiaa grega, elcentaure Quir va ser filldeSaturn i Filira. La seva mare, alveure el monstre que haviaengendrat, li va suplicar als deus queno el deixessin entre els mortals i vaser convertit en tilia. Des delantiguitat sutilitzava laldura de latilla com a antiespasmdic. 14. La nogueraNom cientfic: Juglans regia s un arbre caducifoli, corpulent, no gaire alt, aproximadamentduns 20 metres, per de capada mplia i voluminosa. En elsexemplars ms desenvolupats, aquesta copa pot comenar apoca distncia del terra. El tronc acostuma a ser ample, shantrobat alguns exemplars de 5 metres de dimetre, i es buida enels exemplars vells. T lescora esblanqueda, llisa, quesesquerda amb el pas dels anys. Les branques joves sngruixudes i amb nusos, amb la medulla tpicament buida idividida mitjanant separadors transversals. Fulles caduques, alternesimparipinnades, grans, compostes, amb 5 o 9 folols. El final dela fulla s ms gran que els laterals. La vora s bastant llisa. El noguer perd les fulles a lhivern i a la primavera lhi tornen asortir al mateix temps que les flors. Els fruitss sn drupes, en grups de 1-4 globulosos, consten deuna capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd, quesennegreix i sesquerda a la maduresa. En el seu interior estroba la nou, formada per una coberta dura que sobre en dosparts. Les nogueres se situen al sud-est dEuropa i oest dsia. Des delnord de Grcia fins a lHimlaia, passant pels Balcans. Destacala seva presncia a la Xina, lIran, Armnia (silvestre) i Amricadel Nord (especialment Califrnia). Generalment, en zonestemplades. Tradicionalment hi havia arbres allats al voltant de les cases depags o als pobles que no corresponien a cap varietat enconcret, ja que sovint provenien de reproducci sexual a travsde la sembra de les nous. 15. Arbre de lamorNom cientfic: Cercis siliquastrum Larbre de lamor o arbre deJudea (Cercis siliquastrum) slespcie europea delgnere Cercis. s originari deles regions mediterrnies. smolt utilitzat en jardineria perles seves flors. 16. LEucaliptus blauNom cientfic: Eucalyptus globulus Leucaliptus blau (Eucalyptus globulus) sun arbre de la famlia de les mirtcies originari delsud-est dAustrlia, tot i que, actualment, es cultivaextensament fora de la seva regi original ja que haestat exportat per a la jardineria i la repoblaciforestal. Fora del seu habitat original, la reforestaci ambeucaliptus blau va crear una gran problemtica pelseu efecte negatiu sobre la biodiversitat. Tot i crixer molt rpidament, apobreix el terra i elmetabolisme hdric. s un arbre adaptat a terrenysmolt secs i treu del terra una quantitat enormedaigua. Als Pasos Catalans sn principalment les suredestradicionals que sn amenaades. T eucaliptol que produeix un efecte beneficis anivell bronquial. 17. El cedreNom cientfic: Cedrus libani El Cedre del Lban s una confera de fulla persistent creix fins els 40metres dalt amb un tronc de fins a 2,5 metres de dimetre. El Cedre del Lban va ser important per a moltes civilitzacionsespecialment per a les zones rides del voltant. Els arbres van serusats pels fenicis per a la construcci i les naus. AEgipte susava per ala momificaci i les serradures shan trobat en tombes egpcies. Enlpica de Gilgameshh sesmenten els boscs de cedres com el lloc onviuen els Dus. Els jueus, segons la Llei de Moiss, havien de fer servirlescora del cedre en la circumcisi. Segons el Talmud, els jueuscremaven fusta daquest cedre en el mont de les oliveres per anunciarlAny Nou. Es va fer servir fustes del cedre per construir el temple deSalom, entre daltres. Al llarg de la histria hi ha hagut una extensiva deforestaci iactualment noms queden retalls del gran bosc. La deforestaci haestat particularment intensa al Lban i Xipre. En aquesta illa noms hisobreviuen arbres de 25 metres dalt quan Plini el Vell nesmenta de40 metres dalt. A Turquia sha reforestat extensivament i 50 milionsdarbres es planten anualment. Es protegeixen a ms de les cabres. 18. La mimosaNom cientfic: Acacia dealbata Pertany a la Famlia de les Mimoscies (Lleguminoses). Ve dAustrlia. Arbre perennifoli que fa uns 10-12 m daltura.La capada s ampla. Lescora s llisa i decolor gris marronosa.Les fulles sn compostes, bipinnades, amb elsfolols molt petits (2-5 mm de longitud). Floreix a lhivern, durant els mesos de gener amar.Les flors sn molt abundants i es disposen englomruls a les puntes de les branquetes. Snrodones i de color groc brillant. El fruit s un llegum duns 6-8 cm de llarg, decolor marr rogenc. Dins hi ha 5-6 llavors. Liagrada molt estar ben assolellada. 19. Larbre dels fanaletsNom cientfic: Kolreuteria paniculata Arbre caducifoli, de 5 a 8 metresdalria, originari de la Xina i delJap. De creixement lent, presentauna capada arrodonida iirregular, amb el tronc tortus, elfullatge distribut i lescora grisa ifissurada. Les fulles sncompostes, bipinnades, quecontenen de 7 a 15 fololsoblongues, amb les voreslobulades, irregularment serrats, decolor verd fosc. Les flors, que apareixen a lestiu, snpetites, grogues amb una tacavermella, agrupades en ramsterminals. Els fruits sn cpsulespenjants, cniques, amb 3 valvespunxegudes, i les llavors negres. 20. GingoNom cientfic: Ginkgo biloba En castell tamb se li diu arbol de losescudos Arbre caducifoli, dioic, de 20 a 30 metresdalria, originari de la Xina i del Jap.De creixement lent, presenta unacapada de forma irregular, erecta alsindividus masculins i estesa alsfemenins, de fullatge distribut.Lescora s llisa, estriada i de color gris.Les fulles, alternes, estriades, en formade ventall, amb 2 lbuls, de color verdclar que es torna groc a la tardor. Lesflors, que apareixen a mitjans deprimavera, sn aments de color groc. Elsfruits, que apareixen a mitjans de latardor,. s probablement lespcie vegetal viventms antiga. Normalment es planten exemplarsmasculins degut a lolor desagradabledels fruits. 21. LalzinaNom cientfic: Quercus ilex Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp.ilex L.), tamb conegutcom aglaner,aulina i bellotera, s un arbre defullatge persistent de la famlia de les fagcies.Tant alzina com aulina provenen del llat*lcna o *lcna, derivat dilex "alzina". Aglaner"que fa glans" s derivat de gla, el fruit delalzina. Belloter "que fa bellotes" deriva del seufruit, la bellota, provinent de lrab balla. La capada s ampla i densa, fulles de 3 a 7 cmellptiques o oblongues, subenteres (tenenlbuls) o amb dents poc espinoses (sn msespinoses les que estan a prop del terra); decolor verd fosc a lanvers i grisenques i piloses alrevers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals . El seu fruit com el daltres plantes delgnere Quercus s diu: agl, gla o bellota i samargant, les escames de la cpula (o "barret")les t totes ms o menys iguals, curtes iaplicades. 22. LomNom cientfic: Ulmus LUlmus minor, anomenatpopularment om, aumiser, um, olm o orm, sun arbrecaducifoli autcton duns 10-30 metresdalada. T una capada densa, feta dunes branquesllargues i molt verticals per amb elsbranquillons disposats horitzontalment. Les fulles de lom sn aspres, normalment nosobrepassen els 10 centmetres dellargada, tenen una forma oval acabada enpunta, sn dentades i un poc asimtriques(respecte el nervi principal de la fulla). La flor spetita, poc vistent i de color vermells i verd.Floreix a lhivern de febrer a abril. El fruit suna smara que apareix a labril quan encara lesfulles no han brotat, s sec i alat i duns 1 o 2centmetres. 23. El xiprerNom cientfic : Cupressus sempervirens s molt difcil saber el seu origen, perqu s un arbre molt antic i hi ha moltes dades confuses, per es creu que prov del Mediterrani oriental ( Iran, Sria i Xipre ).Arbre sagrat que simbolitza la uni de la Terra i el Cel.Degut a la seva longevitat i al seu color verd tot lany, se lidiu larbre de la vida.Entre els grecs i els romans , aquest arbre tenia relaciamb les divinitats de linfern.Estava lligat al cult a Plut, du dels inferns.A Europa sassocia als cementeris i a la mort. Potser s unamala interpretaci del simbolisme primitiu, ja queantigament se li relacionava amb la immortalitat i laresurrecci.Tenen les fulles en forma descata, fa unes pinyesarrodonides inconfusibles. La forma de xiprer s tpica(amb les branques cap a munt) . Pot viure 1000 anys. 24. Ficus. Ficus de cautx.Nom cientfic: Ficus elastica Arbre sempre verd de 6-10 m dalada ambel tronc curt, gruixat, a vegades moltramificat des de poca altura, amb l escoragrisosa i llisa. Copa ample, amb lasbranques exteriors una mica penjants.Fulles alternes, amb pecol de fins a 5 cmde longitud. Mesuren 12-30 cm delongitud, i sn ellptiques, coricies, decolor verd llustrs a lanvers i ms pllidesal revers, encara que existeixen altresvarietats amb altres tons. La venaci esmolt fina i el contorn llis. Abans dobrir lesfulles estan envoltes en una llarga estpulavermellosa o rosada. Origen: ndia o Malisia 25. A una encina verde ( Joan Manuel Serrat) Y de haber nacido en la tierra bajapudo ser timn y volverse al mar.Pudo ser rueda y ver mundo,ser mango, cuna o altar. nudos amargos duelen en tus maderas,Pudo ser ceniza y humo encina verde.o pudo, simplemente, no habernacido Que tus contornos te quieran,donde manda el roble, pero ah naci que te respete la muerte.desafiando las reglas,consentida por el sol. Que es bueno que cuando el hayaMs cerca de las estrellas.enrojece y los caminos mudan de color,De abrazarse al suelo, entre esqueletos de robles,a pelear la tierra salpiques con tu verdorcon los aguaceros, las palideces del bosque.de rellenar grietascon bojes, tomillos y enebros,de andar huyndole al hachaque el amo blande ligero..., 26. No estan tots, ni totes.Per aquesta s una primeraaproximaci al conjunt de plantesdel nostre jard.A mesura que anem afegint ms substituirem aquesta presentaciper altres.