1. Coneixement del Medi TEMA 2: EL REGNE DE LES PLANTES 2. ndex Els grups de plantes Plantes sense flors: molses i falgueres Plantes amb flors: gimnospermes i angiospermes Funci de nutrici de les plantes Com es nodreixen les plantes Saba bruta i saba elaborada La fotosntesi La respiraci Funci de reproducci de les plantes Reproducci sexual de les plantes Reproducci asexual de les plantes Funci de relaci de les plantes El creixement i el moviment. La percepci del temps. 3. Els grups de plantes 4. Plantes sense flors No produeixen mai flors, llavors ni fruits. Es reprodueixen mitjanant espores. Hi ha dos grups principals: les molses i les falgueres. FalgueresMolses 5. Molses Sn plantes molt petites. Utilitzen les arrels per subjectar-se, per no prenen laigua a travs delles. Absorbeixen laigua per tot el cos, per aix viuen a llocs humits i ombrvols. Tenen una cpsula gruixada on es formen les espores. Espores Cpsula Arrels 6. Les molses sn molt importants ecolgicament, perqu retenen la humitat i eviten lerosi del terreny. 7. Falgueres Ms grans i desenvolupades que les molses. Tamb viuen a llocs humits. 8. Parts de les falgueres Rizoma: Tija subterrnia don surten les arrels i les fulles. Frondes: Nom que reben les fulles de les falgueres. Sorus: Part fosca a la part de darrera de les fulles. All es formen les espores. Rizoma Frondes Sorus Arrels Espores 9. Plantes amb flors Sn les que es reprodueixen mitjanant les flors i les llavors. No solen tenir flors durant tot lany. Aqu tamb hi distingim dos grups: els gimnospermes i els angiospermes. AngiospermesGimnospermes 10. Gimnospermes i angiospermes Gimnospermes Angiospermes Quasi tots sn de fulla perenne Poden ser de fulla perenne o caduca No produeixen fruits Produeixen flors i fruits Les llavors es formen en pinyes Les llavors es formen a linterior del fruit 11. Les llavors En els gimnospermes, les llavors es formen en pinyes, mentre que en els angiospermes es produexien a dins el fruit. Llavors immadures Llavors madures Con tancat Con obert Tomtiga Poma Alquequengi o fanalet xins Llavors Llavors Llavors Fruit Fruit Fruit Escata del con Escata del con 12. Funci de nutrici de les plantes 13. Com es nodreixen les plantes Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Per fer-ho, necessiten: Aigua. Sals Minerals. Dixid de Carboni. Llum solar. El procs de fabricaci daliment es diu fotosntesi. 14. Saba bruta i saba elaborada Saba bruta Saba elaborada Est formada per laigua i les sals minerals que les plantes absorbeixen del sl Sn els aliments que es fabriquen en la fotosntesi Circula per larrel i la tija a travs dels vasos llenyosos Circula per tota la planta a travs dels vasos liberians 15. La fotosntesi s el procs de transformar laigua, les sals minerals i el dixid de carboni en aliment. Es fa a les fulles, grcies a la llum del sol. La llum solar es capta grcies a la clorofil.la, que est dins uns orgnuls anomenats cloroplasts. Durant la fotosntesi les plantes absorbeixen dixid de carboni (CO2) i produeixen oxgen (O2). 16. El dixid de carboni penetra a les fulles a travs de les estomes La clorofil.la dels cloroplasts capta la llum del sol per fer la fotosntesi a les fulles Els pls absorbents de les arrels prenen laigua i les sals minerals del sl Els vasos llenyosos transporten la saba bruta fins a les fulles Els vasos liberians transporten la saba elaborada fins a les parts de la planta que no intervenen en la fotosntesi 17. La respiraci Al contrari que durant la fotosntesi, durant la respiraci les plantes prenen oxgen (O2) i alliberen dixid de carboni (CO2). Respiraci (NIT) Fotosntesi (DIA) CO2 CO2 O2 O2 CO2 CO2 O2 O2 18. Funci de reproducci de les plantes 19. Reproducci sexual de les plantes Els rgans reproductors de les plantes sn les flors. Corol.la Ptals Antera Estams Pistils Ovari vuls Spals Calze Estigma Estil 20. Procs de reproducci La reproducci sexual de les plantes es produeix en tres fases: 21. La pol.linitzaci s el pas del pol.len des de les anteres fins al pistil. No t perqu produr-se dins la mateixa flor: Pol.linitzaci pels insectes Flors vistoses. Pol.linitzaci pel vent Flors poc vistoses. Pol.linitzaci pel ventPol.linitzaci pels insectes 22. La formaci de llavors i fruits Llavors Fruits Es formen a partir dels vuls Es formen a partir dels ovaris Guarden a dins lembri de la planta i els aliments que necessitar per comenar a crixer Protegeixen les llavors i les ajuden a dispersar-se 23. La germinaci s el darrer pas de la reproducci i es produeix quan la llavor cau a terra. La planta creix grcies als aliments que cont la llavor. Finalment, la planta arrela i comena a fer la funci de nutrici pel seu compte fins convertir-se en una planta adulta. Procs de germinaci 24. Reproducci asexual de les plantes s quan la reproducci es fa a partir de parts del propi cos de les plantes. No intervenen flors ni llavors. La reproducci asexual de les plantes s molt til en lagricultura. Sutilitzen dos sistemes: els esqueixos i els empelts. EmpeltsEsqueixos 25. Sistemes de reproducci asexual Estolons:Tiges horitzontals damunt el sl. Rizomes:Tiges subterrnies horitzontals. Tubercles:Tipus de rizomes ms gruixats que emmagatzemen aliments. Tubercles (per ex: patata) Rizomes (per ex: lliri) Estolons (per ex: maduixes) 26. Funci de relaci de les plantes 27. El creixement i el moviment Les plantes responen als canvis del seu entorn modificant el seu creixement: Sorienten i creixen cap a la llum. Les enfiladisses senrotllen quan troben un suport. Algunes fins i tot fan moviments rpids quan les toquem. 28. La percepci del temps Les plantes es comporten diferent segons lestaci de lany. Detecten en quin moment es troben per les hores de llum i de foscor. Nhi ha que obrin les flors durant el dia i les tanquen a la nit, i al revs.