deL

EL PARTIT CONSERVADOR—Anem, anem. Hi ha massa poca verie4a4.

Any III. Núm. 101 • Barcelona, dijous, 8 de Gener, 1931

Esser conservador vol dirconservar=ho fof, menys elrecord de sef anys de dic=fadura?

Preu s 20 cènfims ■ Pelai, 62. Telèton 15300. = Subscripció: 2`50 pessetes Irimesfre

Tothom cerca un remei per a Espanyavns una dictadura, els altres una revolució,altres la república pel convenciment ; qui re-romana unes Constituents ;el senyor Cambópublica unes notes coronades d'herba remeie-ra. Les eleccions, ara s'acosten, ara s'allu-nyen. El temps passa, la gent s'agita. Hi hadesconcert, febre, fam i set d'alguna cosa.

De sobte, aprofitant una clariana de si-lenci, en mig de la boscúria de les opinions,sona una veu anciana : a1... sino féssim res?»

A l gú s'ha girat per veure'l. EsD. Gabino Bugallal, comte deBugallal, que ha parlat ex-cathe-dra, assegut, com una pitonissadèlfica, damunt del tres-peus ins-pirat del cercle «liberal-conserva-dor», en mig d'una fumera deltemps de Cànovas. Davant seuhi havia un petit estol d'ex-mi-nistres, ex-diputats i ex-senadors.Petita tropa avinguda i asmàtica.

—I... si no féssim res, senyors?El liberal-conservador auditori

aplaudeix. Els ex-ministres seranministres, els ex-diputats, dipu-tats, els ex-senadors, senadors.Els anys que van de 1923 a 1930hauran estat un parèntesi, unconcert de xaranga, un somni,com el de la princesa del bosc,en mig d'aquell esbarzer gegantíque cobria tat el castell. La prin-cesa va dormir, diuen les cròni-ques, cent anys, i bé va pair-losEspanya pot haver fet set anysde mals somnis.

La princesa, en despertar-se,va trobar un príncep jove i fresc.Espanya, en iguals eircumstàn-cies, per què no fer cas dels con-sells d'un senyor de certa edat?

Al capdavall, això es veu tots els dies.

«Quan no sàpigues què fer, no facis res)),diu la dita d'algunes contrades catalanes.Sota d'aquest consell hi ha molta de sorne-gueria, molta d'experiència i un gran fata-lisme ; més aviat sembla nascut terres en-dins que de cara al mar ; és de pagesos ipastors ; no de mariners ni de comerciants.Per poder-lo usar cal tenir una idea moltclara d'allò que vol dir ano fer res». IEs unno fer res voluntariós i actiu — bella. para-doxa! –^; és estalviar forces i gastar mali-cia; fer l'ull viu i anar -se endreçant perdintre ; és estar-se ferm en sots lloc, comuna roca, mentre al voltant s'agita i s'en-tretopa el desordre dels altres. IEs fer unpacte amb e1 temps contra la força i la vio-léncia ; amb la veritat, contra la mentidaamb l'astúcia ben intencionada contra elcandor de les males intencions banals i or-gulloses. Es una cosa de gran polític, i pres-suposa una gran fe i un gran entusiasme.Més que no fer res, és estar a l'aguait. Total'activitat és dins, acumulant -se per enge-gar-se promptament quan calgui.

El no fer res que dóna com a programael comte de Bugallal, és el de l'antiga ditacatalana? No ens féssim ifusions : no ho..és. De totes les coses que ha dit en el seudiscurs del Círculo liberal-conservador», ailòque ens sembla pitjor és la bona fe abso-luta de les seves paraules. No ;. mo és unahabilitat .per manar i dirigir, el que ha dic

-tat els seus conceptes; no és que, intencio-nadament, negui importància als esdeveni-ments històrics recents i es giri d'esquenaals problemes plantejats per poder-los donarla volta i resoldre'ls amb una tàctica habili-dosa, amb maniobres envolvents. De cap deles maneres ! No és, en una paraula, queno vulgui fer res, quan no sap què fer;sinó que la seva posició sistemàtica consis-teix a rmo saber què fer» sempre i voleradaptar la realitat vivent a la poquesa delseu sentit polític. Per ell i els pocs que elsegueixen, tot és qüestió de posar-se unes ca-saques i manegar un poder i fer-te segonsIlurs aspiracions o conveniències individuals.Hi ha el cobejós; hi ha el vanitós; hi ha elmoll. Cadascú aspira a ésser a dalt per asatisfer la cobejança, la vanitat o la mollesa.1 prou : això és la política tal com l'en-tenen.

1 aquest defecte de mentalitat els arribaa enfosquir la inteNigència fins un grau in-concebible; llur passió pel no-res aconsegueixdonar-los una visió ridículament petita delsfets més importants Així veiem, amb sor-presa, que ei marquès de Lema, en el seullibre 11is recuerdos, fa procedir tot el cata-lanisme d'una petita equivocació de Silvela,el qual, ensibornat pels Ferrer i Vidal, vaabandonar En Planes i Casals i permetreque se n'amés a passeig el «casino» delsseus. Tant de bo els governs no haguessinabandonat aquell cacic ; altres coses hau-ríem vistes ! conclou el pueril auto-cronista,que ha'estat no menys que ministre d'Estati pertany a dues Acadèmies.

Resoldre problemes el grup dels anticspolítics irreductibles? 1 ca! Com més vi

és un problema, més els fa fàstic ; perquè,inconscientment, el veuen més com una ame-naça directa contra llurs jocs de societatque en diuen política. Tot el discurs delcomte, llis i gris, de sobte arriba al roig

-blanc. Es que parlo del «regionalisme)).Adfiuc llença al cap dels adversaris ]'epítetmés terrible que pot concebre un home queno hi veu més enllà del món dels salonsi les tertúlies: «Gente falta de modales»!

Gabino Bugallal

Amb aquest rbibelobr es creu matar l'estre-nu cavaller Sant Jordi i el seu cavall, eldrac i la princesa.

No "ei seguirem serïosament en aquest ter:reny : combatre és perdre en consideració.Més aviat planyerem la situació d'un homeque — feliç mortal ! = no ha vist que hagipassat res a Espanya, i que en els momentsactuals es presenta davant de la nació ambles mans buides de solucions i només ambun . odi contra els problemes en tant queproblemes.

Davant del seu cas, no ens podem estarde recordar l'anècdota d'aquell professord'Universitat, curt de vista i llarg d'anys,cl qual un dia va ésser tret gairebé de sotales rodes d'un camió, quan travessava im-prudentment una de les vies de més circu-lació de la ciutat.

L'alumne, estirant -lo d'un braç, va po-der-lo fer arribar dalt d'un salva-vides I el•vell professor, agraït, en regraciar -lo en llen-gua oficial, va fer-li

—Qué? Ya ha pasado la bicicleta?

Actualment el cinema és l'espectacle im-prescindible a tota població. Petits llogarretsde cinc i sis cents habitants tenen la sayasala amb el seu cinema dominical. Desd'aquests petits llocs fins a les capitals

-Barcelona—el cinema pateix d'ésser consi-derat com un passatemps de festa, al quales fa cap mogut per motius completamentaliens a l'autèntic valor cinematogràfic. Unade les causes que més influeix en l'afluèn-cia de públic a les sales de cinema és elfactor clima : el fred, la calor. Es ben na-tural que siguin motius importants—per béque ara semblin únics—. No podem deixarde constatar, però, una manca d'orientaciói una despreocupació pel que es va a veure,més accentuada en els petits llocs i méspalliada a les grans poblacions, ja que, aBarcelona, per exemple, elegir un local exi-geix un mínim d'informació i selecció.

Podem copsar tot un seguit de maluresen fixar-nos en la comprensió del públiccomarcal : un instint gregari, explicable perla raó imperiosa d'haver de sortir la festael magnífic pretext que representa el ci-nema, per exemple, pels festeigs ; un sen-timentalisme fàcilment explotable — posemper cas, ]'embadaliment davant de la pa-rella ideal—, el cinema en aquest sentit haestat un magnífic substitut de les novellesd'En Josep Maria Folch i Torres ; un apas-sionament desmesurat per l'argument, pro-ducte del nostre sedentarisme. Hom nocomprèn més enllà .

Evidentment, el cinema no és això. Tam-poe no és l'espectacle de l'intellectual, quea cada imatge sap trobar el comentarisubratllat de : «grans plans», ((finuras depercepció)), «concisions )) , «simplificacions»,((riquesa de mitjans)), etc., etc, Això és tor-turar-se . Allò és badar.

MIRADOR emprengué la passada tempo-rada unes sessions de revisió i comprensiódel cinema, el pla de les quals ha estatcalcat per la Cinaes.

Hom ha pensat constituir un circuit—demés o menys radi—i donar les sessions aun seguit de poblacions. Bé.

Vull parlar ara d'un- cas concret. A Vila-franca, vila de llarga tradició intellectual,

han estat organitzades unes sessions aspe-cials de cinema, més que res per polsaren el públic fins on pot arribar la sevacomprensió o el seo ° nohismn La primerasessió, realment magnífica (1 el món marxai EI poble del pecat), meresqué ges durescrítiques del públic, que censurava absurda-ment el primitivisme i altres defectes ima-ginaris del film d'Olga Preobranieskaia;

El públic de les sessions especials de ci-nema és a base d'un reduït nombre degent entesa i d'un gran contingent d'es-nobs. Pot tenir el volunt necessari en ciutatscom Barcelona, mentre que en ciutats iviles comarcahes el seu exigu nombre i unexcés de familiaritat fa preveure un fracàsper incomprensió.

En aquest cas, és preferible deixar queaplaudeixin veritables estultícies,

P. G.

Aquesf número ha passatper la censura

"Sic fransií gloria inundi"

Vidal Salvó (Joanet), s'ha vist mal re-compensat de la solemne abjuració del ca-talanisme, que tingué lloc a Badalona i queli valgué la presidència interina de la co-missió mixta d'espectacles, en temps de Pri-mo de Rivera.

Ara no és res ; en participar als nostresamics i coneguts tan sensible pèrdua, femextensiu el nostre condol a una trinca de((joves» de ]'Eqüestre que tenien passis gra-tis per a entrar a tots els teatres i altresespectacles de Barcelona, en qualitat d'ins-pectors .

EI venedor escrupolós

Un concurrent a una penya nocturna (al-guns en dirien matinal), l'altre dia, en sor-tir-ne, tirava carrer de Ferran enllà, unamica amoïnat perquè per la Rambla encarano havia sentit que cridessin El Día Grá-flico o La Vanguardia, i l'home necessitavaun diari del matí abans de ficar-se al llit.Veié venir, en direcció contrària, un homecarregat amb un mocador ple de diaris. Sen-se més, el noctàmbul preguntà

–Que els veneu?1 veient el gest afirmatiu, -allargà una

peça de deu cèntims.—Es El Correu Català, eh?—va fer el

venedor, home escrupolós, pel que es veu.

La¡ manfa d'En CasabòEls dies d'hivern, als partits de futbol,

un espectador que ocupa una bona locali-tat porta .posada una manta damunt de lescames; com es feia abans quan es passe-java en cotxe descobert: Acabat el partit,l'hoiñe, amb l'abric posat i la manta ple

-gada al braç, s'encamina amb calma capa la sortida.

Molts que se n'adonen, parlen d'aquestespectador amic de les comoditats.

—No sabeu qui és?—diu algun de beninformat—, iEn Casabò, un dels secretarisd'En Cambó. Això de la manta ho fa ex-pressamant perquè la gent es fixi en ell.

Però IEn Casabò no s'adona que Barce-lona no és el seu districte.

Els ascensos d' un pronoi

E.1 mateix Casabò parlava un dia ambpresumptes redactors del Cambusi, futurdiari del migdia que es diu si sortirà aquestmateix mes. Com els nostres lectors saben,el tècnic Casabò és un dels puntals del refe-rit diari.

Per encoratjar el redactor catecumen, lidigué:

—Ficar-se aquí és ficar-se en una bonacasa. Jo vaig entrar al despatx d'En Cam-bó, com a passant d'advocat, que ja potpensar que no era una cainongia. Aleapde poc temps me n'anava de secretari d'EnCambó a Madrid, quan el van fer ministre.Després, ja guanyava més de mil pessetescada mes. 1 ara, ja no comptem .

No val a badar

A Vilanova, divendres passat, inaugura-ren unes sessions de cinema selecte. Aixòno tindria res de particular si no fos quetal iniciativa es realitzà amb una excessivaintimitat, sense determinats aclariments alsdiminuts programes que es repartiren, sen-se, en fi, posar en antecedents al públic dela classe de films que es projectarien.

I per això, en iniciar-se la projecció d'unfilm de Man Ray, el .públic de les alturespromogué d'avalot màxim del segle i es per-meté tota mena de protestes.Es el que deia un espectador que havia

gaudit per endavant de les estridències foto-gràfiques del film

—Qualsevol els convenç que el maquinis-ta, en tot això no hi té cap culpa!...

Erudició barata

Llegim a .El Día Gráfico un d'aquestsarticles «de .adorno» que emplomen, comd'estopa i borra, l'ampla nuflitat dels núme-ros del diumenge.

EI que tenim, parla d'arquitectura ; vaallargassant-se a través de totes les vulga-ritats possibles sobre ((los griegos y los ro-manos». Un badall ens estronca, però se-guim llegint. Mai no es perd el temps re-passant aquesta mena d'articles.

Ja ho tenim ! ; veieu, si no, la frase«...Hasta los tiempos modernos o actua -

les. Desde Donaiello a Le Corbusier.»Té! No sabíem que En Pieh talment es-

crivís als sèus diaris.

EI model únic

EI dia de la inauguració de ('«Hostal delSol» a Barcelona, fill del seu homònim del'Exposició, i nét d'un famós hostal queencara dóna el nom a un carrer de la vellaBarcelona, va constituir una gran festa aris -tocràtica.

Per a la qual la marquesa de Portago vaencarregar-se un gentil capell blau, modelde París, que havia de donar—segons lamodista—el cop.

Però—les grands esprits se rencontrent—.la duquesa de Santàngelo i la senyora d'An-saldo també duien el famós model de París.

La primera de les senyores anomenades,pretextant calor, reboté furiosament el capellper terra. I per ara res més.

Una variefa d del SomefenfQuan es descalxlellaven els darrers esde-

veniment, trobant-se Francesc Camps Mar-garit amb uns amics, veieren passar un so-metent (ara en diuen el mot bàrbar i anal-fabet de usometenistarr, que és com dir oxo-ferista»), armat de totes peces, amb benesa les cames i no sabem si casc d'acer alcap, però no s'hi venia de gaire.

En Camps va dir a mitja veu als seusveïns—Un sometent «alarmat)) .

U. C. S. A.Sembla que cl projectat diari del migdia

de la U. C. S. A. (Unió Catalana, Socie-tat Anònima) és objecte de grans reformes,abans i tot de sortir.

Mireu, si no : encara han de tirar el pti-raer exemplar, ja es diu que ham rebaixat1a nòmina dels futurs redactors i col,labo-radors.

No podia fallar, tractant-se del diari d'ungrup d'economistes.

Aquí està el «Bausilin.

EI comprador desconegut

La senyora Lluïsa Denís de Rossúnyol facosa d'un parell d'anys que s'ha •posat apintar, i això que en fa uns quants que elseu marit Santiago omple de teles aquestmón.

Darrerament, ]'esmentada senyora va feruna exposició a can Parés. Estava obertafeia dies i encara cap tela no duia aquellrètol d'Adquirit que tant encoratja les arts.

Per fi, m'aparegué tm sota d'un dels qua-dros. La senyora Rossinyol se'n va sor-pendre tant, que va demanar a un depen-dent de can Parés e1 nom del comprador,

. Desgraciadament, es tractava d'un senyordesconegut i que, a més a més, n'oferia unpreu bastant inferior al marcat. Desprésd'un llarg regateig, sense veure mai el com

-prador i seguint els consells del Tiago, elquadro fou venut.

1 un bon dia, la senyora Rossinyol es vatrobar a casa aquell quadro.

Senzillament, el seu marit l'hi havia com-prat.

Els elogis d'En PujolsParlava En Francesc Pujols, com és el

seu costum, amb grans elogis d'un granamic seu.

—Per mi—deia—és dels homes que valende la nostra generació, i tinc l'esperançade veure-li publicar obres admirables comles que ha puldicat fins ara.

Algú que coneixia l'opinió de 1'al1udit perEn Francesc Pujols, li va observar que nosols no li corresponia als elogis, sinó queel combatia a sang i a foc aprofitant tofesles ocasions que tenia.

—Ja veureu—va dir IEn Francesc Pu-jols modestament—, tots dos ens podemequivocar.

La muntanya de MoníserrafDèiem que iEn Francesc Pujols era un

gran admirador de la muntanya de Mont-serrat. L'altre dia, parlant amb ell, ens ho

confirmava.—La muntanya de Montserrat—ens deia

—tant pot ésser el mont de Venus comera antigament, com el mont de la Marede Déu. Té un aspecte pagà i un aspectemístic. La vegetació es presenta entre lesroques com 'les secrecions pilose srepartidespel cos humà. Les roques elevades mística-ment sembla que pugin al cel. Fins ara, lamuntanya era francament religiosa. Era unpur monestir. Ara, amb els grans hotels iles cinc estacions de cremalleres, funicularsi aeris, ha canviat completament, però tam-bé li escau. Aquella muntanya ho admet tot.

Francesc Pujols, molt admirador del ta-lent i l'activif ft dels dos germans Marcet,abat i administrador del Monestir, ensdeia

—L'obra d'aquests dos sacerdots és ad-mirable. 'L'un, l'abat, ha demostrat valermolt per l'organització de la vida cenobí-tica. L'altre és un organitzador incansablede la modernitat assolida per la muntanya.Tant es podria anomenar, com deia el nos-tre gran Verdaguer, ((el nostre Sinaí», comla casa Marcet Germans i Companyia.

La política de dos escriptorsLes idees conservadores són molt cone-

gudes en el credo polític d'En FrancescPujols. iEn religió, en costums socials, enamistats, etc., ell serà tan liberal com homvulgui, però' en política és conservador, acondició que la conservació sigui justa.

En canvi En Carner, degut a les sevescreences cristianes, que el fan un dels ho-mes més coneguts del partit cristià català,ha tingut sempre tendències a decantar-sea les idees socialistes més extremes.

Feia molt temps que els dos poetes ca-talans no s'havien vist, quan ua dia, enplena època de la revo l ució russa, es vantrobar al restaurant Martin. En Carner nocal que diguem que en aquells momentssimpatitzava amb el programa comunistade la política soviética.

—Aquests moviments van endavant—deiaEn Carner a En Pujols—, i prepareu-oros—va afegir—, perquè dia vindrà que us hopendrem tat.

—Em sabria molt greu—va dir en Pu-jols— que m'ho prenguessin tot, però en-cara em sabria més greu que em prengues-sin per comunista,

LES NO•SOLUCIONS

El discurs de BugallalEls Dijous -- Blancs MIRADOR INDISCRET

Un bateig adventista. al Rec Comtal, afores de Sant Andreu

RAMBLA DEL CENTRE, 33 — PASSATGE BACARDI, 2

ABRICSLa millor cohlecció

E.Is millors preusLes millors classes

F. VEHILS VIDALí bric rodam . . . . 75 pies.Abric novetat. . . . 90 pies.Abric fantasia. • . . 125 ptes.Abric Austràlla . . . 150 pies.Abric folro camussa . 175 pies,Trinxeres des de. . . 35 pies,

PLOMES ANGLESES 20 PTES.

býp `^sur mer • % rilr suec

Foniberna!Sastre

CUCURULLA, 2, !,°

Els Advenfisfes del Setè Dia L'APERITIUa la mà, va repartint bocins de pa sense Una lliçó en aufòmnibus coses que hi ha en el món> (r.° de Santllevat. I Joan, 2, t5). Ni cinemes, ni teatres... no

—Dijo Jesús : Este es mi cuerpo, partido Soni a la Plaça d'Urquinaona. Anem res, No gasta més d'un deu per cent, vostè,fior vosotros. Tomad y comed. quaranta o cinquanta. ( en coses d'aquestes?

Quan tothom en té, ordena : —Sap que m'intriga molt, germà Man- —Aleshores, la Biblia...—Tomad y comed. resa, això de la propera vinguda del Mes- —,La vivim, g-ermà. No bec vi, ni fumo.Mengen. sias? ni menjo llebre ni porc, animals immundsAra reparteix uns vasets de vi sense al. —Però si Sant Mateu, capítol 21, ver- (Levític, u, 6-7).

cohol. sicle 33, diu que ja «està a les portes))! —Suposo, però, que tampoc no mengeu—Dijo Jesús : Esta es mi sangre, Berra- —De totes maneres, em sembla que ja fa ni llagostes silvestres ni grills, tot i que el

(nada por vosotros. Tomad y bebed, dos mil añys d'això, germà Manresa. Levític, ir, 2 2 us recomana...Havíem arribat a la fi del trajecte.

Quan tothom en té—Tomad y bebed.Ara ve el lavatori.—Los hombres que pasen a mi despacho.

Las mujeres que se queden aquí.Passem al despatx. Fora sabates i mit-

jons! Vinguen rentamans! Renteu els peusdel germà que us faci més gràcia. Desprésell us els rentarà a vosaltres.

Recordeu la màxima de l'amic Fritz : (Elcap fred i els peus calents),? Ací va arevés. Els peus els teniu en remull i, men-trestaint, heu de cantar

Jesús es mi fortaleza,nada quebranta mi fe...

Us cixuguen amb una tovallola que diu«iglesia». Si pareu de cantar, sentiu lesnoies com, des de la capella, els peus al'aigua, canten amb veu enfredorida

Mi alma siente harmoníasy canciones...

Un cop calçats, heu d'abraçar un germà

Vaig pujan-hl. I després hi he tonnat mol- i besar-lo a 1a cara

tes vegades, en aquest pis del carrer del —Pau, germà !

Consell de 'Cent. L'amo del bar de baix te- —Pau !

nia raó. Són bona gent, El Pastor fuig corrent. Ha d'anar a ce-

--Volien convertir-me i potser ho haú- lebrar a Terrassa.

nien aconseguit, Però... —i ,llambregà les bó- Sortim a la capella. Les senyores ja van

tes—faria un mal negoci. Figuri's que no calçades. No es veu cap rentamans enlloc

beuen vi...Unes jovenetes assagen un himne a 1'har-

La capella és una sala llarga i estreta. mònium

Avui, dissabte i fi de trimestre, es plena de goza mi alma delicias....

gent. Un centenar de persones. Encabim- A la porta, els germans s'acomiaden ambnos ací. efusió.

—Germana Maria, ja han acabat 1'Es- --,Adéu, germà!cola Sabàtica? —Adéu, germana!

—Sí, germà, ara mateix. —Veu aquesta senyora ?—em diu el germà—Què han estudiat, avui? Piquer—. Pobreta! Ha estat catòlica, espe--La Lletra als Romans, ritista... i què sé jo!Fatres mesos que l'estudien. Bé ; •aprofi- La dona s'atansa.

tem, almenys, el sermó del Pastor. —He caminat molts anys per les tone-Es un senyor .alemany, fresc com una bres, germà. M'ha •costat molt de trobar la

rosa, que de dalt de la tarima estant parla Ilum...als fidels. Darrena d'ell, pàllids com ciris, —I ací s'hi troba bé?seuen els quatre «obrers„ que la causa té —Que si m'hi trobo bé!a Barcelona.

—Hermanos ! — crida el Pastor—. Que-réis ver al Cristo?

—Sí ! Sí!—Queréis verlo, hermanos... Podemos ver-

lo, hermanos... Seguid la santidad sin lacual nadie verá al Señor. Leedlo en He-breos, tz, 14-15.

Es fa un silenci impressionant. Alguns mi-ren la figura de Jesús d'un quadro del fons,representant el Sermó de la Muntanya. Al-tres acoten el cap.

—La palabra de Cristo es fuego, herma-nos. Es un martillo...

Tothom escolta amb una atenció commo-vedora.

—Ahora, hermanos, el himno 421.Obrim l'Himnario Adventista. Una senyo-

ra russa es posa .a l'harmònium. I el cors'alça, desafinat però fervorós. Senyores ele-gants, dones del poble, nens i nenes, algunshomes... tots canten

Levántate, cristiano,levántate y trabaja...

Festegen el dissabte per convicció i el diu-menge per força.

—uPerb e1 dia setè és sàbat, consagrat aJ.ahvé, ton Déu: (lExode, 20, io) — m'in-dica el germà Rufí.

—M'estranya, però, que amb tm progra-ma de dues festes cada setmana mo hàgiufet més adeptes...

—Todos los hermanos que estén bauti-zados, que se levanten—cridà el Pastor.

No us mogueu. Us pensàveu estar bate-jats? II•lusians ! El bateig adventista és perimmersió. (nI després, pujant de l'aigua...))Sant Marc, t, io.)

Tothom s'alça. El Pastor, amb una plata

sr^r cncr^^•rnr ssrce

El Jordà barceloníQuan llegiu que Joan el Baptista, espri-

matxat i bru, vestit de pèl de camell i nodritde llagostes i mel silvestre, batejava la gental Jordà bo i cridant : «Generació de vi-bries! Qui us ha ensenyat a fugir de laira que vindrà ? )) , us ve una esgarrifança.

Jo no puc oferir-vos—i ho sento molt—unquadro de tanta grandesa. IEl Jordà barce-'lonf és un roc modest, el Rec Comtal,d'aigua que diríeu immòbil entre dos mar-ges alts d'herba tendra .

Baixant de l'autòmnibus, hem tirat car-retera de Santa Coloma enllà, i ara estem

parats, a punt per la cerimònia, darrera ma-teix de les parets del molí de Can Morros.

A mà dreta, de la banda de mar, esveuen les cases de l'església de Sant An-dreu. Davaint nostre, en la direcció d'onve el rec, hi ha el poblet de La Trinitatentre els turons de Les Roquetes i del Pollo.

Fa un matí fred i ciar.La catecúmena s'està preparant darrera

una paret morta i tots nosaltres ens aneminstallant ,pels marges. Un pontet que saltae1 riu sha estat ocupat de seguida per lamainada.

Els germans estan contents, emocionats.N'hi ha algun que plora.

—G a Déu—em diu el genmà Rufí—que n'

ieshi haurà

—un altre de salvat. El

—Gràcies

temps s'acosta, germà...—Voleu dir?—I tal ! L'error de Miller consistí a creu-

re que el temple que fóra purificat seriaaquest món. Era el Tabennaole celestial.

Ja ve! Ja ve! —crida el germà Pons. Aquell temple que veié Moisès, en visió, i

Vol dir l'autòmnibus de Sant Andreu. Pu- que imità ací a la terra. El que en realitat

gen, que amem a bateig. No busqueu la va .passar l'any r893—acomplint-se la pro-

criatura • Anem a batejar aquella senyora fecia de Daniel—fou que Jesús entrà a £er

que seu al costat del Pastor. expiació en el Tabernacle celestial i a co-

Així que comencen els sotracs, el germà mençar, per tant, el Judici Investigador.

Manresa m'explica : Es això el que sabem els Adventistes...

—El moviment adventista és una cosa —Bé sabeu prou... Escolteu: i això delJudici Final, com us sembla que està?

seriosa. La Conferència General ésa Wase —Pots els senyals s'han acomplert... Unah ivisio i la presideix deixen . Té tretze

mirada al món ans diu que ja hi som...Divisions que es subdivideixen en Unions.La Uinió Ibérica, per exemple, pertany a la —Voleu dir que no n'hi haurà sempre,

Divisió Sud-Europa, que té la central a d'Isaïas profetitzant malastres.

Berna. I aquesta Unió Ibèrica té, erocara, —I ca, home! D'ací a trenta anys no

tres Seccions : Espanya-Est (Barcelona), existirà res...Espanya-Oest (Madrid) i Portugal (Lisboa). Dono una ullada melangiosa al§, tucans

D'Ibèria a Barcelona és on hi ha més ad- assolellats. Però, qué faig, badant!

ventistes. Un centenar. A Madrid n'hi ha El Pastor ja báixa l'escaleta que dóna al

uns quaranta. Pel que fa a Catalunya, a reo, seguit de la catecúmena, que davalla

més de Baroelona hi ha església a Terrassa amb pena.

a Lleida, a Seró f; T,vmbé hi ha germans I en eintrar, decidits, a l'aigua, tothom

escampats. Dos a Reús, un a Agramunt.., entona, exaltat

—1 de qué viu aquest moviment? En las aguas del bautismo—Del delme (la desena .part dels guanys) hoy confieso yo mi fe...

de cada germà. ((ot delme... pertany a Són dintre el rec. L'aigua els arriba aJahvé», diu el Levític, 27, 30. mitja cuixa. Aleshores, en mig d'un silenci

—Ara m'explico que siguin tan pocs... que només interromp el petament de dentsEls catòlics ho fan més baratet. de la dona que està a l'aigua, el Pastor

—Sí, sí. Però miri què els diu Mala- li .agafa les dues mans amb la mà esquerraquias : uQuè t'havem robat? I el senyor i alçant .la dreta, oberta, en l'aire, diu ambdigué : iEls delmes i les primícies» (Mala- veu greu i emocionadaquias, 3, 8). Nosaltres vivim amb la cons- --Querida hermana. Por tu profesión deciència tranquilla. L'any passat, els delmes fe, yo te bautizo en el nomhre del Padre,arribarem a 13 miilons de dòlars, que fa del hijo y del Espíritu Santo.un promedi de 43 dòlars per genmà. Només Les dones sangloten. Alguns cridenaixí s'explica que sostinguem 6,557 esglésies --Germana ! Germana !i 20,278 missioners, Pensi que publiquem Llavors la dona, sostinguda pel Pastor,2)5 periòdics i que trehallem en 394 ideo- inclina el •cos endarrera fins a submergir-lomes i dialectes. El portantveu ibèric és la completament dins de l'aigua.revista mensual Las señales de los tiempos, Surten xops, però radiants. IEls germansque es- publica a Madrid. s'abraonem a la batejada i la besen.

--Germà Manresa, les creences us costen La germana Maria, les llàgrimes als ulls,cares... crida, exultant

—No ho cregueu. Encara hi surto gua- —ja tenim una germana més!...nyant. No veieu que per nosaltres el món Al.leluia!... Aileluia!...no existeix? «No estimeu el món ini des JOAN ALAVEDRA

FILM 1906. — L'altre dia vaig veure laprojecció d'un film de l'any 1906. Hi haviamoments en qué tot el públic i jo mateixrèiem com uns desesperats ; la intensa co-micitat d'un film completament dramàtic ifet amb les millors intencions, no era supe-rada per les millors cintes còmiques fetesposteriorment. Les estones més calculades,más dosificades de trucs d'un Chaplin o d'unBuster Keaton, no ens arriben a l'ànimacom el gest desordenat d'un pobre actor pès-sim, anònim del tot, que 1i han plantat duescues de bou en forma de patilles, i que lihan dit que expressi una gelosia o unadesesperació sense calendaris. Tot el filmera ple d'aquesta gran força còmica ; elssíncopes, les faldilles i els ulls en blanc deles senyores, els cops de puny, les insinua-cions i els barrets forts dels cavallers. Finsun automòbil impossible, destartalat i al-tíssim com els llits de matrimoni que en-cara es troben en les grans masies de laplana de Vic, ens feia riure i ens feia laimpressió d'tïñ elefant que s'hagués tornatboig o que s'hagués tornat de llauca.

I en casos com aquest, s'ha de convenirque la part absurda i desproporcionada a'lamanera de com avui sentim i veiem les co-ses, no era solament deguda a una insufi-ciència de tèenica, ni al treball insostenibledels actors; era degut també a perfum d'è-poca ; els barrets i els pentinats de les dones,i les solapes de les americanes dels homes,eren traes pessigolles excèntriques pel nostresistema nerviós d'avui.

1 ara pensem una cosa : la nostra cruel-tat i les rialles amb les quals tractàrem elfilm de 1906 són completament injustes. Pot-ser la cosa més adequada hauria estat queel film s'hagués destruït, com nosaltres hemdestruït tot allò que vivia l'any 1906 ennosaltres mateixos, i si no ho hem destruïtmaterialment, hi hem anat superposant no-ves capes de greix, de banalitat, de tragè-dia o de barrila fins a modificar-ho del tat.

Perquè, pensem-hi bé,nosaltres, en pen-dre el pèl i tractar com a un deliciós beneitel film de 1906, no fiem res més que trae-tar-nos com a beneits a nosaltres mateixos ;la festa no la paguen ni els inostres avis, Iniels esmolats troglodites que menjaven nensamb bacallà i compraven la dona pròpia ambun sac d'avellanes ; els que paguem 1a festa,som nosaltres mateixos.

Pensem que aquest film 1906 no té mésenllà de vi!nt-i-quatre o vint-i-cieno anys, queels seus productors procuraren posar-hi totesles coses més picants i más suggestives dela modernitat que aleshores feia un certefecte. Pensem que aquest film i altres comaquest els vàrem anar a veure amb una bonafe absoluta i que aleshores no ens feienriure gens, sinó tat el contrari.

Jo recordo que en aquella època, .amb elmeu amic Josep Barbey, els dijous a latarda, quan ens engegaven de la famosagàbia que els jesuïtes tenen al carrer deCasp, anàvem .a contemplar aquests films1906, 1907 i 1908, i quan sortia una senyoraamb un barret ple de plomes limfàtiques iamb una cotilla mecànica i inalterable, iaquesta senyora aixecava un pam de faldi-lles, i ensenyava uns enagos rissats com uncamp d'escarola, Barbey i jo, que estudià

-vem l'Epístola d'Horaci, i encara no havíem_utilitzat cap mena de màquina d'afaitar, enspensàvem tocar el col amb el dit.

I a nosaltres se'ns podia perdonar, perquèérem unes criatures i vivíem sota la influèn-cia ascètica d'un jesuïta que, pobre senyor,j a és mort, i es va ferir a comseqüencia detant rapé i tanta retòrica. iPerò jo recordoperfectament que els grans poetes d'aquells

dies, i els fabricants de sabates, de políticao de prostitució a l'engròs, feien exacta-ment igual que nosaltres, i més d'un d'ellsanava, d'amagat de la dona, de sis a setde la tarda, en aquests cinemes de 1907, ies posaven al darrer rengle acompanyatsd'una senyora volcànica, que duia la ma-

teixa perruca, el mateix barret, i que .pro-bablement deuria ésser molt .més imbècil quela pobra actriu que ara ens fa riure en elfilm ple de grotesc i d'innocència.

Però, és clar, aquest senyor clandestí valliurar la seva dama volcànica a les tisoresi a .les impertinències de la moda, i un diali tallaren tres pams de cabell, un altredia li tallaren tres pams de faldilla, un al-tre dia li substituïren la cotilla hòrrida perun Madame X asfaltat i afrodisíac, desprésla pintaren de cap a peus, fins que a l'últimel senyor es va cainsar de tantes modifica-cions i la va substituir per una altra, mo-del 1931, una mica més viable. I .ara el se-nyor, com tots nosaltres, riem com uns deses-perats davant del film de i906.

Josce MARIA DE SAGARRA

AnfecedenfsGuillem Miller, de •'iEstat de Massaclms-

sets, era un sant baró que es passava lavida llegint la Bíblia amb les dents serra-des.

—Mira, Guillem, que...Res. 'Ell vinga encaparrar-se. No el can-

sava el daltabaix de les guerres, ni el mare-javen els trons del Senyor, ini l'ofenia la

ferum .dels ramats.—Aquest noi—deia la gent—qualsevol dia

farà un miracle.De poc va amar. Un bon dia Guillcm sal-

ta del llit fet un esperitat i començà a en-dar que havia tingut una visió,

—Què has vist, Guillem?--,He vist—borbollà—, escrit en lletres de

flames, el versicle 14 del capítol 8 de Da-niel, que fa : ((I ell va dir-me : Fins a dosmil tres cents dies de tarda i matí ; i elsantuari serà purificat.»

—Déu n'hi doret--+van pensar els amics.I l'animaren.I com que el text era equívoc i la qües-

tió és no tenir idees clares, la gent flairàel galimatias i el nom de Miller vola perciutats i camps. De seguida va fer colla.

La visioneta, •però, era un trencacolls.Com calia comptar-los aquells dies? De quinsantuaria es tractava?

—EI santuari és el món—digué Miller re-santuari es tractava?nal.

Així, doncs...Es .posà a comptar ; peni), poc versat en

comptabilitat sobrenatural, els dies del ver-sicle només li arribaren fins a l'any 1 843.Quedà clavat. Déu del cel !

—El món s'acabarà l'any 1843 !—trompe-tcjà als quatre vents.

Imagineu-vos ho! De pertot sortiren «mi-lleristesn. Tothom volia estar bé amb unhome tan assabentat.

El món, però, es veu que és bastant sò-lid i que només té una cosa que hi fallisempre : elsprofetes. L'any 1843 s'escolàindiferent al terrible destí que Miller li ha-via assignat. Però, voleu tossuderia? Quantothom ja arnava a respirar de bell inou, Mi-ller vociferà

—Ep ! 'Es veu que m'he descomptat ! Se-rà l'any 1844.

1, tornem-hi! Tot un altre any amb l'aial cor.

Acabat l'ainy 1844, no cal dir que tothomhagué de reconèixer que aquests dos fra-cassos equiparaven Miller amb els gransprofetes de l'antiguitat. L'home escriví unllibre demostrant que .amb unamica mésPendevina, i, com que la secta ja temal'empenta i en qüestió de religions a Amé-rica sempre hi fa baixada, els milleristesseguiren dant tomballons fins que es troba-ren aSeventh43ay Advantists, (Adventistesdel Setè Dia), nom sota el qual han arribatals nostres dies.

Avui remenen milions i tenen una orga-nització mundial poderosa. No us interessaconèixer l'estat actual del moviment a Ca-talunya?

El "Salón Advenfisfa"

GRAVATS TIPOGRAFICS BADAL I CAMATS Paris, 201. - Telefon 74071

Pere Coroniines i la seva filla Maria, la sevasecretària durant el viatge

El retorn de Pere CorominesE1 nom del mariscal Joffre sempre as-

sociarà el de la batalla del Marne. 1 lafama del vencedor segueix, ha seguit i se-guirà les vicissituds per on passin les qües-tions referents al combat més combatut dela història, així com n'ha estat fins ara elmés gran materialment i moral.

Què va ésser la batalla del Mame? Quinmèrit hi té el general Joffre? Aquestes duesinterrogacions seran responsables del ves-sament de mars de tinta i de la creaciód'una polèmica probablementmai ben closa del tot.

Nosaltres, per la nostra banda, no pretenem decidir-laperò no ens. sabríem estar dedir-hi la nostra. L'opinió d'uncatalà qualsevulla, parlant deJoffre, el català, sempre podràcontenir suggestions int res-sants.

Examinant tota la munió decircumstàncies que es refer^.i-xen a l'acció de guerra que,potser, va transformar la façdel món, ens trobem en pri-mer lloc que s'esdevingué es-sent cap de les tropes france-ses Joffre, de manera que .;imo hi hagués cap raó en con-tra, caldria atribuir la victò-ria a la seva direcció. No obs-tant, s'han fet diverses objec-cions i cal tenir-les en compte.

La primera és que la ba-talla va ésser guanyada apro-fitant alguns errors comesospels alemanys. Però aquestaobjecció no resisteix l'anàlisiperquè és evident que totes lesbatalles del món, on hi ha unequilibri, més o menys exacte,entre les forces combatents iels mitjans de guerra, una partguanya perquè l'altra ho fapitjor. Si tots dos ho fessinigual, s'anul-larien. Joffre, enefecte, va treure partit de l'er-ror dels alemam•s consistenta allunyar-se de les bases d'u-na manera excessiva, donadala gran massa d'homes que movien ; calafegir-hi que havien debilitat les reserves,amb la tramesa de tropes a Rússia. Peròel fet és que el general francès va tenirprou presència d'ànim i prou cop d'ull p raprofitar-se'n.

Era tan fàcil com això? Evidentment quano. Els francesos tenien davant un exèrcitque en pocs dies s'havia empassat tot Bèl-gica i derrotat les millors tropes. A més, hihavia l'ombra de l'any iSyo. La moral perforça havia d'haver-ne sofert i no poc.Calia, realment, tenir molt de tremp i docoratge per impedir una desbandada. Co-ratge i calma que mil anècdotes demostrenque eren qualitats que Joffre posseïa engrau heroic. Afegiu-hi el cop d'ull per en-devinar el moment precís de l'operació.

Aquí ve la segona de les objeccions. Jof-fre no va preveure la batalla : es va fersola ; el general Gallieni és l'autor de lamaniobra decisiva, quan els francesos es-taven en plena derrota.

Avui dia aquesta opinió, que tingué granboga en temps de la post-guerra, és insos-tenible. Hi ha documents que proven elcontrari. Una instrucción general del 25 d'a-gost, ordenant la juntura dels exèrcits IVi V per formar una massa ofensiva i una

Aquest número ha passatper la censura

RAMON BES & C.A

Maquinària, Tipus, Filetetgede bronze, Tintes i utillatge

per les Irts Gràfiques

w1.NKs,1,1 rU 1a1e4w, 4, RARULINATelèfra 158U • Apartrt M)Dlr•CCI4 tdgrifler DAMIiFS

ESPECIALITATEN LA MIDA

1 Jaume I, 11

Telèf. 11655

ordre del 27, ordenant al VI una ofensivadamunt l'ala dreta enemiga en la direccióNord-Est (és a dir, en dates anteriors alnomenament del general Gallieni governa

-dor militar de París), demostren que el ge-neral havia previst la batalla tal com vaesdevenir-se : que ell m'és l'autor.

I, evidentment, no podia ésser altramentsi no, no podria compendre's com el ma-teix general que, tranquil.lament, feia re-tirar els seus exèrcits, doni • tot d'una l'or-

dre del dia, si nu hi hagués en el pensa-ment de Joffre la visió d'una batalla de-cisiva?

Joffre, diuen els altres, va encertar labatalla del Mazne; però en canvi va des-gastar-se en la continuació de la guerra.Guanyador un cop per casualitat, no sabiarepetir la jugada.

Però, pensant així, oblidem- que 1a guer-ra, amb altres generals, va durar unsquants anys, i potser seria més naturalatribuir el desgast del prestigi que Joffretenia aleshores a la impaciència de l'opi

-nió pública a:liada que no pas a defectes decomanament del general en cap. Mai ningúno podrà demostrar que, seguint aa cap deles forces aliades, no hauria sabut fer durarla guerra fins que s'hagués creat la situacióde superionitat d'homes i d'armes ,que vadonar la victòria a Foch. Al contrari, elseu cop d'ull del Mazne i aquella emergióvital que no l'ha deixat ni davant de lamort fam suposar que ell hauria estat homeben capaç de guanyar tota la guerra.

No obstant aquestes consideracions, hi hael fet que el mariscal va tenir nombrososdetractors i que, fins que la mort ha tornata fer brillar el seu nom, vivia bastant obs-curament. Això, com que és un fet, nopot negar-se. Cal cercar-ne la causa.

I potser els catalans, més que ningv,podríem dir-ne alguna cosa. Tenim la sortque Louis Thomas, des de L'Opinion, coin-cideixi amb la nostra tesi : Joffre posseïaen alt grau les qualitats racials catalanesara bé, els catalans som enemics de l'a-fectació i de la pose, tant, que tot sovintcaiem en la contrària : l'afectació de senzi-llesa i grisor : allò que el rector de Vail-fogana en deia ((la llanesa catalana». iElmariscal tota la seva vida va conservaraquest posat que es qualifica amb un motcatalà intraduïble : ((fer l'onni». Sempre vasentir un horror per les exhibicions , Unabarreja de pudícia i bon sentit i potser unamica d'orgull l'apartaven d'una forma so-v int brusca.I això en hi nostra època podrida de

literatura i noveAisme ; on cada u s'explicaa ell mateix i es teoritza cent vegades aldia, por força ha d'ésser decepcionant pertots els periodistes i ]iterats fabricants defama. El mariscal Joffre no era un capd'estudi ni una novella psicològica ambu-lnnt; era, breument, només un gran home.

RossENU LLATES

mirani a

dora • —

ConfiançaEl 3 d'agost de 1914, Joffre, aconiiadant-

se de Viviani, president del Cdnsell, per po-sar-se al cali dels exèrcits, li anuncià que sen'anava a dinar amb uns amics. Viviani,sobresaltat, deixà veure el seu terror perallò que li semblava d'una inconsciència illi-notada.

—Els ho tinc promès des de fa moltes set-manes. No me'n pic ni me'n vull excusar—digué Joffre.

—Però, i la mobilització?—La mobilització no ,és vena circumstàn-

cia fortuita per un cap d'estat major. Esuna operació preparada amb molt de tempsper endavant i que, un cop començada, hade rutllar tota sola. Si me n'hagués d'ocu-par avui, és que estaria mal preparada ; ales-hores jo fóra culpable.

Nervis en calma

Tot al llarg de la guerra, donà proves d'a-questa sang freda. Quan algú se li admiravade la calma dels seus nervis, responia que,p er un militar, la guerra és oun esdevenimentnormal que no té per què afectar el seu sis-tema nerviós.

Ni en els períodes més compromesos perdéaquesta calma. En plena batalla del Mame,en una carta a la seva filla, demanava notí

-cies d'una gosseta envers la qual sentia granafecció.

Havia imposat als seus oficials l'obligacióde no parlar mai, a l'hora de menjar, d'allòque els preocupava a tots. Un dia que les no-tícies eren greus i veia els seus oficials negui

-tosos, va fer una escena al cuiner perquè unesperdius no estaven ben guisades. Desprésd'això, se n'ami a dormir com si no passésres.

Fer l'orni

Després de la guerra, guardà el silenci niésabsolut davant de totes les polèmiques. Undia que un importú l'estrenyia a preguntes,contestà

—L'important és que la batalla del Maznehagi estat guanyada. Qui l'ha guanyada, noté cap interès.

Quan el primer aniversari, un cop acabadala guerra, de la batalla del Mazne, el maris-cal, voltat de societats de combatents, de fe-rits, d'infermeres, etc., visitava els llocs.

Una senyora exclamà—.Senyor mariscal, el MazneJoffre alçà el cap, mirà r digué—Es un riu ben bonic, eh?

Fugínf de feinaUn cop Joffre fou convidat a un àpat.

Les dames l'interrogaven sobre qiiestions detàctica à estratègia ; el general contestavaamb evasives i donà ;'.a sensació de l'homemés negat del món.

Un periodista assistent a l'acte va retro•bar el mariscal anys després; havien passatels de la guerra i el mariscal i el publicistavan parlar llargament de qüestions d'art nii-litar que Joffre va tractar amb un granseny i ciència.

Aleshores el periodista no va poder-se es-tar de preguntar-li la raó del paper quehavia fet el mariscal durant l'àpat d'asiyspassats ; i el general respongué, plàcida

-rnent—Es que vaig adonar-me que ignoraven

tantes coses, que hauria calgut explicar-lostot un curs d'art militar per començar deparlar. •

Trets com aquests lá van crear enemicsniés afernissa,ts que els alemanys. Això, apart del seu radicalisme republicà á el seuafartament, malgrat les conviccions, de lapolítica activa ; coses que desplaïen força al'Acció Francesa, autora de tants «bourragesde crftnen a França i, sobretot, a Barcelona.

L'exploíació del furisia

Actualment, ja no són possibles disputes depoblacions sobre la paternitat d'un home ji-lustre. Si 'set ciutats discutien entre elles laglòria d'ésser la ciutat natal d'Homer, tot

-hom està d'acord que Joffre és fill de Ribe-saltes. Peròsempre queda algun cap enl'aire.

No fa molt, un turista que visitava aquestpoble, escoltà la segiient singular resposta,d'un habitant al qual demanava que li ense-nvés la casa on havia nascut Joffre:

—U.c portaré a la seva principal casa natal.Sembla, en efecte, que diversos covilatans

del difunt mariscal atribueixen aquest honorcada un a la casa ora viu.

TEMPS DE DESGRACIA—Jo era banquer!—1 jo era client !

(L'Oeuvre, París)

ce. r CSKr•L r11r 5SlS1

Pere Coromines, economista, novel-lista,assagista, ha tornat del seu viatge a Cubai Estats Units just per passar les tradi-cionals festes d'aquests dies al costat de laseva família.

Com tothom deu saber, Pere Corominesva anar a aquelles terres invitat a donaruna sèrie de conferències.

Hem volgut demanar-li que ens en parlés,tant del viatge com de les conferències, iheus aquí un resum de les moltes coses queens va dir, asseguts al seu despatx.

--Com en altres viatges, he apuntat les

meves impressions en un quadern de no-tes. Generalment el dia del retonn el qua-dern ja està llest, perquè les notes les es-cric a peu dret, al passeig; al tren, a lacoberta del vapor. Són observacions direc-tes, reflex de les coses que veig, tornasso sdel meu pensament, imatges fresques queun hom oblidaria si no les escrivís tot se-guit. Però aquesta vegada he deixat per aescriure-las aquí algunes reflexions que nohe tingut temps d'assentar. Les coses queveia em retenien presoner.

I ens ensenya el seu quadern, de lletraatapeïda amb dibuixos i tot. Les notes hisón preses tal com ragen, sense cap urde-nació precisa, sense cap compromís de clas-sificació. No són ni una crònica diària,ni un assaig. Li preguntem si les publi-carà.

—No he publicat mai les meves notesde viatge. Hi ha observacions massa ínti-mes, retrats i gestes de persones a cop ca-lent. Si no s'hagués fet tant per a dar deldocument urna idea grotesca i ridícula, di-ria que són documents. Són materials, es-telles, blocs sense polir, que després apro-fito en els meus 'llibres.

Per damuwnt de la taula encara hi hallibres, diaris i revistes, postals, fotografies,tota una balumba de coses i de records queE mn Coromines ha dut del seu viatge . Per-fectament arxivats per la seva filla Maria,que li ha fet de Secretària, ens ensenya dosgrans paquets d'•articles que donen idea delgran interès amb què han estat seguides lesconferències a l'Havana i als (Estats Units.

A tot arreu ha estat rebut amb granshonors. A Tampa es va veure obligat a imposar moderació perquè el volien declararhoste il.lustre de la ciutat i fer-li una arri

-bada amb música i tot. Els diaris de totamena de partits li han dedicat articles adues i tres columnes i han publicat sotagrans titulars les ressenyes de les seves con-feréncies, •

- iPer això—diu—m'ha estranyat molt quese m'atribuïssin observacions molestes perals revolucionaris de Cuba. Jo anava allícom un ambaixador de la cultura catalanai hauria estat en mi una torpesa pendre par-tit en qualsevol moviment polític local. Johavia de fer per manera que tots formessinun gran concepte del pensament català i es-tic segur d'haver sortit amb la meva. Javeurà com seran convidats a dar conferèn-cies a l'Havana un bon nombre de profes-sors d'aquí. Enlloc he fet política partidista,ni enlloc he ocultat ni atenuat el seny me-diterrani, i encara més concretament català,de les concepcions que exposava. Amb gransorpresa meva, els asturians i els gallecs,que formen la majoria de les colònies es-panyoles, s'han enorgullit dels meus èxitsdavant dels estrangers. A Nova York hanestat els hispanòfils els que m'han obert lesportes de Columbia University, on organit-zaren una recepció en honor meu, 'E1 senyorFederico de Onís, director de ('Instituto delas Es/sañas, ha obtingut per a mi una au-diència del President Mr • Nicolau MurrayButtler, un dels més grans prestigis del móncientífic americà. A conseqüència de tot aixòhe de sotmetre a ]'Institut d'rEstudis Cata-lans un projecte que faria entrar la culturacata lana en aquell país per la porta mésgran i per la més honorable.

Li preguntem si pensa fer algun altreviatge a Amèrica o si té algun .programaconcret de treballs que justifiquin el seuoptimisme.

--Primer ho he de dir a l'Institut d'.Es-tudis Catalans. Personalment sé que hi hael propòsit de convidar-me a dar conferèn-cies al Paranimf de la Universitat de Mè-xic. Si accepto d'anar all( i a altres repú-bliques sud-americanes, será per a deixarobert un camí a l'expansió cultural catala-na. No crec que ens hagi de guiar cap in-tenció de conquista ni de proselitisme espi-ritual. Però em penso que no fem bé deiure tan retrets, altres companys de l'Ins-

titut han fet ja molt, sobretot a Europa, pera fer saber que hi ha una cultura catala-na. Però fins ara gairebé ens havíem limitatals estudis històrics i com més un va pelmón i coneix més de prop els homes i elseu pensament, més es conv enç que en elscamps de la investigació filosófica' i cien-tífica tenim moltes coses a dir.A poc a poc la conversa es deriva a par-

lar dels Estats finits.

—Jo—ens diu Coromines—he estat dissetdies als Estats Units, i si un obre bé elsulls i escolta bé, ja en té prou per a unaprimera impressió. Però seria excessiu atri

-buir als fruits d'una expe riència personalles moltes coses que he llegit sobre aquellpaís. Sobretot no conec Chicago, i tant deles meves lectures com de les converses quehe tingut amb persones que mereixen lameva confiança, resulta ésser un centre méscaracterísticament americà, tant en la vidareal com en el pensament, que Nova Yorki fins que Washington i Filadèlfia...

((Si voleu tenir una imat-ge molt aproximada de NovaYork penseu en una brow-ning. El canó (l'heu d'allargaru:n xic) és la illa de Man-hatan, el Nova York estricte.No excedeix gaire d'un miliói set cents cinquanta mil ha-bitants . Passada la punta onhi ha la ciutat vella, amb ltumulte dels skyscrapers deWall Street, tot el canó estàcreuat de baix a dalt per lesavingudes (n'hi ha unes quin-ze) i de banda a banda pelscarrers (n'he contat zq{). Cumque a lEst de la QuintaAvinguda, n'hi ha dues qaetenen nom (Madison i Lexing-ton), aquella ve a trobar-se almig. Quan us adreceu a W. ¡zSt. ja sabeu que és a l'oest dela Quinta Avinguda en el car-rer que fa qz des d'un poc més

avall de Washington Square. Als cinc mi-nuts d'ésser a Nova York en sabeu prouper a guiar-vos en la immensa quadrícula.

((La massa més gran de la població viua l'altra banda de la ribera de l'Est quesepara el canó de la nostra brownimg deLong Island. Allí hi ha Broocklyn amb2.30,000 h., i Queens amb 854,000 h. iEn

la culata del revòlver hi ha el Bronx ambun milió més d'ànimes. El riu Hudson se-para l'oest del canó de l'Estat de NovaJersey, però al sud, a la desembocadura hiha el barri de Richmond a Staten Islandamb r5o mii habitants que també formenpart del més gran Nova York. Cal afegirtots aquests barris força dispersos per a ferels sis milions d'habitants. Londres encaraen té més.

()Si us hi .passegeu decidits a trobar queBarcelona és més bonica, els arguments nous mancaran. A dins de Nova York no hiha cap carrer com la Diagonal, ni com elPasseig de Gràcia, ni com la Gran Via, LaQuinta Avinguda, sense arbres, no és mésampla que la Ronda de la Universitat. Deplaces veritables no hi ha més que la deWashington, que no és tan gram com la deCatalunya. Les altres són els espais quedeixa Broadway en trencar esbiaixadamentla quadrícula.

((Times iSquare a la nit és una brasa defoc. Masses compactes de llums en movi.ment et produeixen un efecte fascinador.Però al capdavall de Broadway i gairebésota la Quinta Avinguda, estan a les fos

-ques en comparació de la Gram Via.»Però aquesta preocupació provincial de

veure sempre les coses segons una mesuracordialment preferida, és una de les moltesque destorben de veure res. Quan et pas

-seges per Nova York sense pensar en capaltra ciutat del món, t'atrau, se t'enduu enun vertigen d'activitat. Aleshores els skys-crapers se t'apareixen com les més atrevi-des creacions de la supèrbia humana i NovaYork com l'eina de treball més gegantesca,útil i confortable.Es comprèn que una conversa així no

acabaria ; Pere Coromines porta del seu viat-ge a Cuba i Estats Units tal quantitat devisions i observacions, que són matèria pertot Cm llibre.

Com que Pere Coromines és fonamental-ment un home de lletres, sospitem que d'a-quest viatge en sortirà, si no un llibre,algun assaig. -

No sabem si l'escriurà o no, encara queho desitgem. De moment, li . hem demanat,després d'haver-nos llegit les notes que enté preses en els seus carnets, que ens envulgui donar unes quantes sobre els negresele Cuba, per a ésser publicades a MtennoR.La seva resposta no ha estat categòrica encap sentit, però ens sembla que podem creu

-re en l'a fi rmativa.J. S.

ne/ejala sang

' .,ITI/oxicc?CIIa

. . - per1 cid úric

L'UP000NAL a.+

un Son preparar Caculd.ticas i ef recomano ambfrecuencia.

EL L N UkP

Cehmen< de Flslutng+ade R Famnad da n<a<cna

C- RAFiC mN01CA00Rde Berccbna

DELS LLOCS A ONTES LOCALISA

EL REUMA

cr.r cricrnntrl;rrrr _

TOT UN GRAN HOME

E1 Mariscal Joffre

-t l l l l l l l l l l l l l l l 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111_

=

Vîatges =

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a ` f Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc,

INFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS

S III IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIItIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1111IIIIIIIIIIIIIIllll1111111111111 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIr

Feu fer els vostre: gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS' oRTS, 481 I Telèfon 33421

bé de caricaturista internacional. Aquell en- Mazade, Magallon

cert a trobar, el detall característic i saber-lo descabdellar, prescindint de Cot allò queés acoessori o contraproduent. El gust perles metàfores grotesques ; hàbilment ponde-rades ; una tendència a deixar cadascuna deles composicions ben començada i acabada,de manera que totes les divagacions de laimaginació vagin supeditades a una fanta-sia central ; el tallar les .' frases en facetai els, pensaments en punta ; i,

finalment, funcionaris de laboratori, i els Don Juan unamica bohemis ; si ho preferiu, els nòrdics iels mediterranis. Aquests . acaben de dur-se'n

quista. Fernamd Mazade emprenent amb lalògica i el raonament que anexen les con-

una victòria que podria marcar una con-

viccions, i amb la flama que dóna zel alsassalts, una rehabilitació de la poesia—»doimpossible de reemplaçar per l'estudi i e1treball i u•n elogi de la predestinació. Emla instrucció del procés de l'artificial i de la

ració, la .de Virgili, per la -mitjanceria de

creació irreal •contra la inspiració i la natu-ralesa, Fennand Mazade aporta una decla-

Xavier de Magallon, que publica a la Librai-rie de France la versió poètica francesa deles Bucòliques. Per sort, la teoria és ací jus-tificada per l'exemple. Magallon, llatinistade quaranta anys, està doblat d'un ruraltriplat d'un provençal, susceptible doncs detransvasar les seves pròpies sensacions en

Dos amors se la disputen : uns esposos,

el motllo dels versos llatins. Això pel quefa als elements lingüístics en joc. Però,d'altra banda, Magallon és un poeta nat. Elcrec dotat de prou de ]loable peresa persomiar els seus versos abans d'escriure'ls.No és pas d'aquells poetes que deslliuren unpoema sense que els hàgim vist prenyatsdel menor pensament poètic. Magallon es-criu en vers a intermitències—en els mo-ments en què el foc diví cremant els seus

l'art de cloure els capítols—en aquest cas lligams amb la terra l'alça cap al cel. D'al-retrats—amb una línia de moviment, • apa- tres han abaixat la poesia a la baixesa d'unrentmcnt perduda i indefinida; però, si us ofici continu, lucratiu, transigent, desthat1a mireu de la vora, acabada i resolta. a l'aparador, reemplaçant la virtuositat de

Una altra cosa remarcable en n'obra co- la rima amb jongleries d'idees i equilibrismentada és l'estil ; un estil completament de ,paraules i se'ls veu encarcarats sempreparlat, suggestiu del gest i de l'expressió, com per sostenir l'afirmació de llur professióun rostre que parla i d'uns ulls que brillen de poetes.o que s'esborren. Un estil acabat de sortirde l'home, una paraula encara tèbia, comel pa recent eixit del forn. IEs inútil quebusqueu dintre d'aquelles dues centes pà-gines un sol moment d'afectació, un pas

-satge de cartipàs, de llibreta, o de quartilla.I, malgrat això, tampoc hi ha desmanega-ment ni deixadesa.

Un altre encert del caricaturista-escriptor,

hONCHE 1 és haver-nos estalviat aquell reguitzell d

^CIha1 frases fetes que acostumen a servir-nos els1^ IC lo 1 escriptors que volen ésser ((naturals». Aquest

darrer procediment, en comptes de domarnaturalitat, produeix vulgaritat. La'vulgari-

ENTONj^ EL COS tat és una afectació ingènua i pc orativa,

lag 1^C1 però, fet i fet, una afectació, una éxagera-ció com qualsevol .altra ; la missa' negra del

PER A LES NITS FREDESpreciosisme. Però quan un autor té prouvigoria de llenguatge; no necessita aquestsexpedients rònecs. En comptes de frases fe-

N 1] T R T I 1.1tes, fa que san tan naturals com les delfolh-loloro, amb la diferència que són més(natives» i, sobretot, més aviinents i es-Caients, com cosa feta a mida.AR ® i.i]^ T I

::No«lo»aendeba

utatdes

on»J

esJaume

parlaPassarellered

bés ade

rceBa-

1 ] l, ciutat u dels álo-nins més pur ; no tan solament de lèxic,

D L 1 I c: i-. Tsinó d'estil, d'ànima lingüística ; és um a-

IE: posat a és'1 barceloní de terra endins ; és unaparla que té totes ses gràcies del bell barce-loní amb una punta de rebeldia i d'alegriamarinera. Un dels matisos més simpàtics

Després del teatre, de la nostra parla. Pompeu Fabra ja sapel que es fa residint a Badalona.

prenguí RossENO LLATES

pNO CHE

ICM^ IC IO •Exo4isme

L'art de la caricatura no existeix senseesperit literari. Caricatura vol dir deforma-ció, i una deformació corresponent a unaintenció moral i crítica. La caricatura d'unpersonatge, per exemple, és el retrat delseu físic, en funció del seu moral ; el jocd'expressions, els gestos, en certa manera

j a iens ocaricatúritzem, ; però és d'una ma-nera insuficient i dispersa a través del temps.En canvi, 1a línia i el colar tenen més flexi-bilitat i sintetitzen més. De la mateixa ma-nera que alguns artistes plàs-tics volen donar la idea del((moviment)), vol donar la ideade «vida» i de «crítica d'aques-ta vida».

I la idea d'analitzar la mo-ral i el caràcter dels objectes,i donar-ne una síntesi críticaés literària .per exceliéncia, Nopot ésser altra cosa.

.Per això nosaltres, quan enstrobem davant del cas d'un ca-ricaturista que, a la vegada,és un bon literat, no en sen-tim gran sorpresa ; el casmonstruós fóra el contrari.

Però el bon seintit obliga afer uin aclariment : de fet, noexisteixen gaires caricaturistesque despuntin com a literats.1 és que els manca .l'ofici. To-ta la seva literatura es quedadintre de la intenció i com embeguda dintredel dibuix.

Per això, també, com més culte és unpaís, els seus caricaturistes són més donatsa la literatura. L'-exemple més esclatant ésThackeray. Es sabut que, abans de tot, eraun caricaturista; d'ací va brollar-li la venaliterària, una de les més saboroses de l'An-glaterra del xix.

Aquí, diferències guardades, se n'ha pro-duït un cas : el de Jaume Passarell amb elseu llibre Cent ninots i una mica de lite-ratura.

La literatura de Jaume Passarell és ben

Manuel Pontdevila i Jaume Passarell

André CayaffeD'ençà que 1a poesia descarrila, tornem

a la prosa, sovint més poètica quan uinjove prova una prefiguració de l'aventuraque porta dintre seu, com aquest Artabande Cayatte (La Renaissance du Livre). Tris-tan, Juliette i Mép^histo reunits com a sím-bols. Però l'home ano abdica pas. Cayatteestima que novella significa poesia de per-sonatges inventats i descripçions de la vidaunove}lada per la visió fantasista, és a dir,sincora, puix que està sota la llei de l'in-eonscient. Poesia és també franquesa ; perexemple, aquest elogi de"la .paraula, noen si, sinó per la meintida : ((La funció mésgran de 1a mparaUiafl. Pàgines d'aquest diari,com per exemple les de l'evasió que had'ésser la finalitat de la poesia, desembaras-sen e1 camí d'aquest escriptor i indiquen laseva ruta.

Paul Claudel

Le Soulier de ,Satin (Nouvelle Revue Française) m'ha fet l'efected'una revista deFolies Bergéres. Aquests dos volums, d'aquells que ham es guarda per llegir a parde l'actualitat, quan s'han refredat en llunovetat, contenen potser «la poesia de leinco,mpatibi'itats». La separació que 1hi nentre el somni i el que n'ofereixen les diterents mises cd scène orientals, occideintalsespanyoles amb llurs desbordaments cast ellans i aquesta tendència aintiatemenca quno deu ésser altra cosa que l'enyorança dla boira en un lionès con Claudel. Tanmteix si es posés una mica d'ordre en aquesgarbuix, en sobrenedarien una sèrie d'et

P' s poètiques,

No. perdeu més

7' temps. Informeu-vos tot seguit

solució _ meravellosa per aalumnes i per a professors

Demaneu avui mateix prospecte gratuit al

LINGUAPHONE - Apartat 319Carrer València, 245 - BARCELONA

NomCarrerCiutat

0

LES LLETRESCaricaturista en doble) p

o E s i A Extrems lírics de l'anyA CARLES RI¢n n la realitat objectiva de cada •poema, sinó

en la visió subjectiva de cada lector. Hi haL'anyada lírica — 1930 — s'ha desenvolu- una quantitat de lirisme aeri, lluminós, des-

pat entre dues actituds extremes. Una, que lligat de lligams sensibles, poètic ; però que-defensa un lirisme regit per un control ri- den ofegats, als ulls del lector—diríema•gorós de la lntelligència—Agustí Esclasans : l'oïda del lector—., per la cataracta del verb.'Segon llibre de Ritmes. L'altra, que cerca Alguna vegada parlant de la poesia d'Agus-la creació mitjançant una pura actitud d'in_ tí Esclasaes, he dit—i segurament em recor-tuïció sensible, mcontrolaáa—Sebastià Sàn dava d'allò que els arbres no deixen veureohez-Juan : Divagacions. Al centre, presiden- el bosc—que els ritmes són una mena deciad, Josep Maria López-Picó—Represa de la teló metà}lic. Una reixa de sonoritats, tanprimera ofrena—en una madurada conscitm- (nèrgica, que no deixa veure ben bé el quecia d'equilibri, hi ha a dins.

Ara podria repetir-se això mateix. Hompodria parlaf a més a més, de la monoto-nia del ritme anapèstic- adoptat sistemàtica -ment. Hom pot agafar-se a ]'exemple dels

r-grecs i els llatins que, efectivament, con

y truïen una poesia de base rítmica. Cal teniren compte, però, que els poetes clàssics te-

E

nien un joc rítmic per a cada gènere, i elsera impossible construir una elegia amb un

rpeu èpic.

Amb tot, no sabríem estar-nos de situarla presència lírica d'Agustí Esclasans comun dels fenòmens literaris més interessantsde Catalunya.

- A d'extrema dreta. A l'extrema esquerra,"- un llibre de Sebastià Sànchez-Juan : Diva-

` gacions ('Eds. La Revista). Tot allò que éseomtrolàt al (llibre ele 1'Esclasans és ací en

irai una desfermada llibertat. El poeta s'ha li -y; mitat a anotar les sensacions rebudes en

instants d'hiperestèsia lírica. A penes, si. alsprimers poemes, la rima cavalca les puntes

r dels versos despentinats, estranyament lliu-res i plàstics ;amb unes breus, àgils notesde color violent, i de vagues intuïcions im-precisables. La subconsciència actua peròen mig ele sensacions de coses externes. Ambtot 's'hi copsa Pèxtasi líric, angèlic.

No creguéssim, però, que desapareix una-- lúcidavigilància, que fins i tot—de vegades—

arriba a transformar-se—lamentablement—Sebastià Sànchez-Juan en ironia. Els extrems es toquen. Als Rit-

mes de l'Esclasa^.ns trobaríem la petjada sub-'Panmateix .aquest triangle de posicions li- conscient malgrat els seus escarafalls anti-

riques pot assolir •una categoria universal i sobrerealistes. Aquí trobem uin sentit intelli-significativa. Simbolitzar 1'eclècti•ca ambició gent que •presideix àdhuc els moments mésde la poesia d'avui que oscila entre l'exacta embriacs del vers ; les notes que acompanyenmesura d'un Valéry i la desfermada fanta- el llibre ens donem la clau d'un procés men-sia id'un Eluard ; entre la dura precisió d'un tal treballadíssim.Guillén i la lliure concepció angèlica d'un

de poesi

a

, amb capacitat d'excloure's mú'-

Hi ha, però, una gran quantitat de poe-Alberti. Fins i tot, les línies que marquen sia rendida, desmaiada en els versos de Se-aquestes actituds poden desvetllar la pole- bastià Sànchez-Juan. Poesia d'alta tensiómica sobre el combat etern de la Senstbilt- transportada en una vaga somnolència quetat i la Intelligéncia com a matèries primes no es deixa perdre la depuradora vigília.

Això—Agustí Esclasans, Sebastià Sànchez-tuament. El tema, però, en la seva enver- Juan—als extrems de l'any líric. Al centre,gadura còsmica no pot pas ésser objecte del presidencial en una madurada consciémcia

nostre temps estricte. Sinó, més aviat, l'as- d'equilibri, Josep Maria López-Picó. Rere-senyalament de com ha estat acomplida la sa de la primera ofrena : Vint-i-set sonetsrea h itzacib lírica d'aquestes actituds. perfectes com vint-i-set columnes exactes.

Agustí Esclasans presenta un nobilíssim GUILLEM DIAZ PLAJAcas de memòria, en el sentit de continditatexacta del pensament inicial. Aquesta fide-litat al mot d'ordre del seu sistema—que no

, ^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIés pas exactament el mot domare del seu

1 temperament—se'ns apareix alhora com unaformidable prova de comnfiança en si mateix

L i de fervor per la doctrina de la Intel-ligèn-r cia, que no sabríem estar-nos de relacioinar

amb les concepcions orsianes unit^aristes sus-á ceptibles d'una vivificació constant. Podríem,

evidentment, trobar contradiccions en }la seva)finia de co^^nducta; alguns contes, algun frag-ment poemdtic; àdhuc la seva tasca de tra-ductor : Baudelatre, Constant, mExceptuem el E

é magnífic Iiappy hipocrite i d'altres. Però Epresideix tothora les conviccions sistematit-

at nades. ELa poesia d'Agustí Esclasans és una poe- E

a sia de base verbal. Es gel verb qui crea la Epoesia ; es tracta, doncs, d'una amplifica-ció del concepte renaixentista de la rima écreadora, iEll diu en començar el Ritme 36 :orgia dels mots, dissimul del misten mecd-

Ja que som en aquesta poesia del qua nic... 'E1 verb es llença sonorament ambun^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII°

és incoordinat, del que és rar ^r del que és redoble de timbals solemniosos. Ritme èpic,

destructiu, citaré la traducció tan cursiva de potser massa sorollós per a les afinades cons-

Rapace (N. R. F.), d'Ilya Ehrenmburg, sia tatacions líriques. La imatge, la creació •poè-

als brutals, dant de vigor maleït. tica resta tothora superbament embridada— .

I també aquesta Vie de Dostoievski, per talment un cavall violent—per la cadena rít-

la seva dona. Es d'un d'aquells títols que mica. Això que, mentre llegim, pot arribar

es '.prou posar-los sobre la corda de la lira a afadigar-nos, se'ns apareix—conjuntament

perquè es transformi en metxa explosiva i —com un espectacle magnífic de control im-

aparegui el món dels paradisos prohibits. placable, serè.Altrament, llegint el Journal intime de Diríem, però, que el poeta es mou angu-

NOVETATSRaskolnikov (Plou), he retrobat aquella nLadament en mig de la seva pompa verbal

amarga i cruel força lírica de Crim i Càstig, Orgia dels mots : tot un món de somriures EN CAMISES

de la qual és la primera versió, de flama—no és prou per omplir de clarors

Quant a originals, confesso haver llegit, una espluga tau fosca (Ritme 36). IEs, evi- Jaum¢ I, 1 1amb un plaer complicat de despaïsament, dentment, el verbalisme que ha -pres una Telèf.11655Malaisie (Stock), que es mereix el Premi preponderància excessiva. 1 la pren, no pas .

Goncourt que ha tingut i en la qual un co-lonial, Henri Fauconmer, ha collocat el des

ió

-encant de la realitat exòtica, i per tant 1 a __ ------poesia de la creació imaginativa. Són men-tida que illumina com una làmpara, els poi- Breument, presentació de la peliícula-

satges en què ens entretenim esperant el mis-teri quan el sol ha desaparegut del cel. (1 m d e 1 a p r o d u e e i ó e s p a n y o 1 a:

Reflexió que vindrà igualment a la ideadels lectors d'aquesta Anthologie coloniaje BALART & SUMO

__ PRIM(Peyronnet), deguda als Marins Ary ^Leblond,De Bougamville i André Chénier a Duha-mel, Tanco aquest bell llibre : massa aireperfumat ha entrat-sal meu cap. París se'm Aragó, 249torna intolerable... — —

Anor.Pur DE FALGAIROLL'E

Fonogrames elèctrics

lià Francès, Anglès, Espanyol, Xinès, Rus llibres de text i traduccióAlemany Ita il.lustrats i correctis$ims

Evitareu íntervencíó de mecànicsadquírínf una

TORYEDOFORTA -,

APIDAd

Una meravella de la Lècníca alemanya

Albiol G. i Riera S. A.P sseíg de Gràcia, núm. 42 = Telèfon núm. 15345

Esperanto;s .

1Ær ;6 7frô€J

L'actor Llimona, que és un home bregaten teatre, té uns grans propòsits. Manca

veure, durant el transcurs d'aquesta tempo-rada de líric català que 's'apropa, si aquestspropòsits correspondran a la realitat. Demoment, cal concedir-li un marge de con-fiança.

1 de passada, cal dispensar-li que les duesvegades que ho ha intentat s'hagi limitatnomés als entreteniments: La reincidènciaaquest copa la tercera va la vençudaseria francament recusable,

: JAUMO PASSA.RELL

ct.^ cr^c^al•cnr sfat^t

Teafre Català NovetatsCompanyia catalana, direcció:CARLES CAPDEVILA

Avui, a dos quarts de 4: L'espectacle del dia

Els Pastoretsamb l'arribada dels Sants Reis, que obse-quieran els nens i nenes que assistiran

a l'espectacle

Nit: TERTULIA CATALANISTA.

Dem, estrena de l'obra en un acte deM. Gifreda:

L'anònim blauAviat: La senyoreta porta el volant,

d'Avell Artís.

A L'ORFEÓ CATALÀ ELS MUSICS D'ARA"1" E L "Poema de lada isegurs que hauria triat aques-ta i no cap altra. Li ve fetaa mida, i pocs ,músics hi haque facin tau bon acord ambel seu temps.

No crec que l'espècie d'ora-tori comunista que acaba d'es-trenar a Berlín, ni els seuschors revolucionaris, siguincomposicions que puguem es-perar veure en el repertori deisnostres orfeons. Els nostresorfeons fan els desentesos da-vant d'obres més «aptes» fle laproducció choral contemporà-nia. Peró per si algú en voll endre nota ; per si algun pia-nista vol pendre nota de lasonata d'Eisler, o de ges sevespeces per a piano ; per si al-guna ltederista es vol atrevirals seus curiosos Retalls dediari; per si un grup de gentque fa música a casa seva volpondre nota del seu Palms-trüm,- una sèrie de Heder ambflauta, clarinet, violí i violon-cel, sobre poemes d'aquell es-trany poeta que es deia Chris-tian Morgenstern, etc., etc.,parlem, si us .plau, d'aquesthome mou per nosaltres. To

-tes les seves obres són publi-cades fins ara a la UniversalEdition de Viena.

Es un xicot força interes-sant aquest Hanns Eisler. So-ta un aspecte tendre i inofen-siu, amb els seus ulls blausque no delaten el jueu, amb les seves ulleresd'or ila gran calba rosada d'un privatdozenttímid i de maneres enguantades, és un ter-rible demagog, un home d'una malícia quefa esparverar. Davant d'una persona des-coneguda reacciona com el gos davant delgat. La primera vegada que parleu ambell, lpodeu estar segurs que un instint infalli-ble li farà anar a descobrir el tema que lipermeti molestar-vos més copiosament i dir-

ivos les més grasses impertimènc es. Atacanti esgarrapant, però, cli va pronent el polsa l'interlocutor. Es un sistema que es potarribar a fer molt desagradable i que no ésbo per a tothom. Però qui l'ha resistit béen treu profit, troba l'home dolç que ésl'Eisler en el fons, l'excellent camarada,d'una lleialtat i d'una sinceritat a tota pro-va. 'El dia que el vaig conèixer, era sortintde la classe de Schónberg, recordo que ensvàrem barallar furiosament a propòsit de...Proust. Si haguéssim portat pistoles, hi hau-ria hagut un duel. IEns vam separar renyitsdesprés de dir-mos quatre fàstics. A l'endemàens allargàvem les mans per damunt d'unmal teclat de piano de dispesa després detocar -hi a quatre mans, tres o quatre sim-fonies del nostre difunt colega Beethoven.Les quals, dit sigui de passada, van acabarper alarmar i sublevar tota la dispesa enpes. Nosaltres, però, ens havíem tornat aentendre.

Aquest home curiós té tres grans pas-sions : el kirsch, la Música i la Revolució.

O al revés. La música, en tot cas, ocupasempre una posició central. Hi arriba perl'un o per l'altre extrem. Però una vegadahi •és, la sortida única i obligada és la pro-paganda, l'acció social. Amb el seu rabiósanti-individualisme, farcit de doctrina mar-xista, és l'enemic més implacable de l'artP' l'art de la mostra música «burgesa». Lamúsica—argumenta l'Eisler—és la més so-cial de totes les arts. Sense societat no hiha música, i sense ideals collectius no hiha societat. Només en les èpoques de gramsideals socials hi ha pogut haver grans mú-sics. Beethoven, el Beethoven protegit .per]'arxiduc Rodolf i pels grans senyors de]'aristocràcia austríaca, va ésser el cantorde la Revolució, de la fraternitat universal,dels Drets de ]'Home. Wagner mateix, elmés gran músic burgès, ha estat enlairatP' l 'onada que va enlairar la gran bur-gesia industrial i capitalista alemanya, ambels seus ideals impe rialistes. Perd avui, pera qui s'ha de fer música? La classe socialdominant es troba a la defensiva, no té

que ha arribat a ésser, i assolir una novatranscendència social, posant-se al servei delsideals d'una societat futura. I com que laforça activa, de propaganda, de la música,reclama la paraula com a complement ne-cessari, vet aquí per què Eisler, d'uns anysençà, ha abandonat la música .pura, perno cultivar sinó el chor, el lied, l'oratori,el film sonor i el teatre, en el qual és avuiun dels principals collaboradors de Piscator.

Hanns Eisler juga, en efecte, un paperdels més singulars en la vida músical ac-tual. Sense figurar gairebé mai en els pro-grames de concert (burgesos)), és un delscompositors joves les obres del qual asso-leixen major nombre d'audicions avui a Ale-manya. Procedent de l'escala sch&nberguia-na i posseïdor d'una tècnica de les méssubtils i de més fina qualitat espiritual, haevolucionat darrerament cap a un estil vo-cal d'una simplicitat i d'una concentraciólapidàries. 'Els seus chors, deixant a bandala seva eficàcia de propaganda, que no m'in-teressa, tenen una força musical impres-sionant. I el que fa més impressió és que,sense falsificar mai l'estat actual dels ma-terials sonors, dins de l'evolució atonal, ar-riba a una extraordinària plasticitat temà-tica i a una coherència harmònica que re-velen l'audició més lúcida, per .part del com

-positor, i convencen immediatament de lafacilitat d'assimilació i d'execució d'aquestamúsica per .part de les masses populars a lesquals van destinades . L'empenta agressivad'alguns chors «per cantar pels carrers» oel mordent satíric d'alguna paròdia del 'li-risme orfeònic a base d'efectes de boca tan-cada i de campanetes la bim, banc, estanrealitzats amb una intensitat d'expressiómusical •i una força persuasiva que fam ca-llar totes les objeccions. Musicalment, al-menys, us deixen absolutament convençuts.

L'oratori polític que acaben d'estrenar aBerlín Eisler i el .poeta Bert Brecht, unaobra per a chor, quatre solistes que discu-teixen entre ells i amb el chor, un petitconjunt d'instruments de vent i bateria depercussió, ha estat cantat per un chor d'o-brers que l'han estat assajant durant unsquants mesos a hores lliures. La impresskde l'obra i de l'execució—al dir dels pro-sents—ha estat formidable. H. H. Stucken.schmidt, un dels crítics alemanys més sol•vents, arribà àdhuc a constatar la revelació d'una obra de caràcter profètic. IEncarrque l'afirmació sigui molt arriscada, de tu •tes maneres preneu nota, si no de la profecia, del nom de Hanns Eisler.

ROIrERT GERHARI:

El Teatre Líric Català

La temporada de . teatre líric català, se-gons sembla, ja és un fet. Això, malgratque l'actor Llitnona, el seu animador, espassegi amunt i avall de la banda esquerradel Paralel, l'aire atrafegat, el caliquenyoapagat a la boca, acompanyat d'un botonesque, vist de lluny, fa l'efecte d'un almirallque encara no ha fet la creixença, i ambuna gran placa de metall damunt del pitque diu : «Teatre Líric Català».

Hi ha el contracte del teatre-el Nou—firmat, i gairebé la companyia, sencera, con-tractada. La temporada començarà el 15 degener . Es representaran, exclusivament, obrescatalanes. No serà com les dues altres ve-gades—quan La cantó d'amor i de guerra,i La Legió, d'honor—que es barrejà el reper-tori castellà i el català indistintament. Aques-ta vegada, sembla, serà una cosa seriosa.

—Tenim obres, i probablement, algunesd'aquestes, de molt èxit—ens diu l'anima-dor.

((Heus ací la llista. Començarem amb LaCanó de les Roses (dos actes), de FrancescOliva i música del mestre Lambert. Desprésposarem La Veremadora, de Víctor Mora,amb música d'En Martínez Valls , La Falç,de Lluís 'Capdevila, amb música del mestreBlancafort.

-1 Es un compositor nou?—No. Ha fet molta música simfònica.

De passada és l'amo de l'Hotel Blancafortde La Garriga, on es menja esplèndidament.—L'heu sentida aquesta música?—Sí. I és bona. Però potser resultarà

massa simfònica. Els Xroquets de Valls, dosactes, de Víctor Mora, amb música del mes-tre Fanés." L'hostalera dels ulls blaus, deFrancesc Madrid i Salvador Perarnau, ambmúsica dels mestres Godés i Demon. Unareposició important: De la Terra al Sol,adaptada per En Madrid i En Solsona. Al-tra : la farsa lírica en dos actes de F. Coll iBritapaja : Robinson petit. L'herència delRei Bonet, d'En Madrid i En Solsona; perara no hi ha música. Una estrena impor-tant. La d'una obra d'En Josep Maria deSagarra amb música del mestre Amadeu Vi-ves, el títol de la qual no es pot donar per-què encara no és definitiu,

—I aquesta l'estrenareu?—JEn tenim moltes ganes. Per altra part,

el mestre Vives s'ha compromés formalmenta donar-nós-la, iComptem també amb unaobra de to rus original de Víctor Mora imusicada per Martínez Valls, la qual encarano té títol. Altra : A l'ombra de Montserrat,de Francesc Oliva i .música del mestre Da-niel.

—En aquesta llista manquen a:guns nomsimportants i algun títol ; per exemple, Labaldufa d'or.—'Es clar. Però heu de tenir present una

circumstància. 1 és la forma com es mun-ten ací les campanyes de teatre. Es lamen-

ara, n té adobtable. Por a o

va fer la toaleta a la penya de l'Ateneu, elIloe més resclosit de Barcelona — i dic res-closit en el sentit de reclòs —; indret apro-piat per a la toaleta d'un divo. El dibui-xant Pere Ynglada va fer-li el plastró dela corbata, un plastró amb concavitats ireflexos de fulla de col, detall commovedoren la indumentària del poeta, composta d'unjaqué molt ben tallat i el plastró dessusditsostenint el rostre més afable coronat perla clepsa més important i expressiva de Bar-celona.

En arribar a l'Orfeó, el poeta fou con-duït a un lloc que, com veurem més avall,és Sa sagristia del Palau de la Música Cata-lana, indret auster decorat amb unes rajolesde color ofensiu i calefaccionat amb un ra-diador modernista, de color de xocolata, úmica Barcelona. Entretant, la senyoreta Callaocantava de la millor manera del món lescançons més melodioses i tendres del mónsobre temes nadalencs que el •poeta i el cro-nista escoltàvem devotament des de la sa-gristia.

Quan la senyoreta Callao va haver callat,va començar la lectura del Poema de Nadal,de Josep Maria de Sagarra, l'obra més im-portamt del seu autor després d'El ComteArnau, set cents versos que Fan fer moltaimpressió al públic, d'auditori més sagarrís-tic que pugui imaginar -se. Seria ociós par-lar dels versos d'En Segarra, cascada demúsica; de gran estrèpit, que hauríeu ditque davallava d'aquell salze on canten aque-I les nines sota la mirada vigilant del bustdel senyar Clavé. I les nines teixeixen unagarlanda que podrien haver deixat caure so-bre el front del poeta.

Poema de Nial és una de les obres méscaracterístiques d'En Sagarra, una obra queexplica molt bé tot IEn Sagarra, aquest -s a-garra tan humà i una mica sentimental delqual molta gent té una idea extravagant.Val a dir que el nostre poeta ha tingut ladebilitat—l'única debilitat que se li coneix—de fer-se passar per l'home més pervers deCatalunya, facècia que només se l'han cre-guda el propi Sagarra ilEn Rucabado. Laveritat és que IEn Sagarra no té res de per-vers i que és l'home anés bona persona deBarcelona. I si en dubteu, recordeu aquesi

aPoem de Nadal, que segurament podreullegir aviat. Ni fent comèdia, un home per-vers, una mala persona, pot escriure aquestpoema.

Dient això em sembla que entro a lasubstància del poema i del conjunt impres-sionant d'obres d'En Sagarra. Ho faig pelprocediment

,ctica que illosíssim de parlar de l'au-

ter, recentment, ed' rc^c ntment, amtà •l'estrena d'una obra a Novetats, es va pres-.tar a la més ofensiva de des incorreccions.

Ens trobem, doncs, davant d'una obraque és un retrat moral perfecte d'En Sa-garra. Hi ha en ella tot el poeta, - tot el

Sagarra bona persona i encara alguna cosamés, .alguna cosa que potser En Sagarrano voldria que fos dita, però que és certala profunda religiositat d'un gram heretge irelapse.

El públic de l'Orfeó es va adonar de se-guida de) caràcter de l'obra, i quan l'autorobria el seu cor a ]'auditori, l'operació eraseguida per un devessall d'aplaudiments. IEnl'episodi del Rabadà el poeta gairebé es con-

• ^ ,

tIliiiIIIIIII1111Illllllllllllfluiiiiiillllllll1111111111GRAN TEATRE

= * DEL LICEU *Avui, dijous, 8 de gener, a les 9.

C Q6.' de propíeEaE i d' abonament E_

corresponenE a dijous. 3 i úl€ima =_representació de l'òpera en 4 acEes,d'A.mbroíse Thomas: -_

Comiat de la cèlebre canfanf: ==_ ^nl C^ G°3 C^ C^ C^ A p ^S D G°3 ._

amb l'actuació dels eminents arfixtes,r ANGELA ROSSINI,JOHNBROWNLEE,

LUCIANO DONAGGIO.E Mestre, ANTONINO VOTTO.

Dissabte nit, 1.• repreeenSecib d'AIDA. EE ES DESPATXA A COMPTADURIA E

11111111111111011111111111I l l II 11111111111111111111111116:

Abans d'anar a l'Orfeó, En Sagarra es dfessa davant del públic i aquest acte va es- Entremig de tants ' muslcs lores que co-

ser molt mocionant i premiat amb una ova- meneen a fer l'ullet a les formes cclàssi-ció. ques», als estils passats, aulas!, tots ells

En Sagarra segueix creient que va fer més agradables que el del present, i entremigpassar alguna heretgia. Pretensió vana! dels que només senten aquest present enAquesta suposada heretgia es troba en el funció del demà», vet aquí un músic quemagnífic passatge en el qual el poeta diu es troba com el peix a l'aigua en el seuque tots els camins menen a Roma, perquè temps. Un músic d'ara, en tota l'accepcióa Roma hi ha totes les essències del bé i . de la paraula. Impossible d'imaginar en unadel mal, de la caritat i del crim, mentre altra època que la nostra l'home i el músicque a Betlem només hi mena un camí. Per- Hanns Eisler. Si hagués pogut triar, esteu

fectament! Qualsevol censor eclesiàstic lideixaria passar amb agraïment un conceptetan devot que ni arriba a l'anti-clericalis-me. Es necessitaria ésser un Bagueny delsmés baguenys-ael mán per esquinçar-se lesvestidures a la lectura d'aquest passatge.

Encara més. D'una manera no pas vagael poeta reconeix la divinitat de Jesús. Emrefereixo a la part del poema en la qual esdiu que milers de nens que neixen cada diavénen a augmentar el cens d'aquesta pobrahumanitat, però que l'esdeveniment del por-tal de Betlem no és pas com els altres ique d'infants com aquest Infant no en nei-xen cada dia. Què voleu més ! Voltaire hau-ria vomitat. La incapacitat blasfematòriad'IEn Sagarra és manifesta. Per alguna cosaEn Just Cabot diu que els renecs que usaEn Sagarra són artificials.

Hauríeu dit que el públic de l'Orfeó co-neix el doble aspecte d'aquest poeta religiósi heretge. Hauríeu dit que les senyores—moltes noies i mamàs en plena primavera—,en contemplar el poeta que les commoviaamb l'evocació del poema de Nadal, pen-saven amb el conegut heretge Josep Mariade Sagarra. I hauríeu dit que aquesta para-doxa augmentava la simpatia anvers el poe-ta. 1 'entretant, abans del pinyol que es pre-sentava sovint, la mà del poeta s'enlairavai es gronxava prodigiosament com les pal

-meres chamaevops. 1 hi havia gent que plo-rava, 1, cap al final del poema, en veurel'heretge Josep Maria de Sagarra al peu del'escena del portal de Betlem pintada perJosep Obiols mentre de dintre estant toca-ven El Noi de la Mare, pensava que perveure un espectacle així el cronista hauriaben pogut pagar la butaca.

En tornar a la sagristia de l'Orfeó vaigfelicitar efusivament el poeta i vaig dir-lique sortia tan edificat de l'espectaole que erauna llàstima que el nostre illustríssim pre-lat no n'hagués tingut notícia perquè segu-rament hauria concedit cinquanta dies deperdó.

Naturalment, iEin Sagarra no volia quefos dit.

—Si heu de dir això—va respondre—feuconstar que sóc ateu.

Ja està dit. Josep Maria de Sagarra ésateu, un ateu-cristià exemplar únic al món.

—Es que, sabeu ?, tot això de la Bíbliai dels jueus em fa molta impressió.

Ell que vagi fent ! Hi ha tantes coses queconquisten per la banda poètica i decora-tiva!

Va començar a arribar gent a felicitar elpoeta..Els senyors Joaquim ,Cabot i el mes-tre Pujol tan homenatjats, el mestre Giberti el mestre Llongueres que va dir frasesmolt enlairades. Ho fes perquè acaba d'as

-sistir a un espectacle tan devot, ]i semblavaal cronista que la gent parlava d'una ma-nera molt amable i untuosa i que aquelllocal devia ésser la sagristia de ]'Orfeó Ca-talà.

MANUEL BRUNET

ideals i la seva força la posa únicament alservei de la pròpia conservació. Per això,el músic que no pot fer música per unasocietat sense ideals, que no és societat, famúsica per, a ell mateix, per a ell tot sol.1, en conseqüència, ]'individualisme mésdesenfrenat ens havia de portar necessària-ment a l'híbrida situació musical actual,Ergo : la música, avui, mamés .pot deixard'ésser el refinat però estèril exeroici d'es-tetes, el cultiu de privats sentiments de luxe

J© I!"ll©jüct^l

1' ídol de la pantalla sonoraLadrón de amorProducció F©2 en espanyol

que es projecfa a

CA ITO L

ct.+ ctlar • irnr salut

Teatre Català ROMEACompanyia catalana VILA.DAVI

Avui, dijous, tarda,

Els pastorets a BetlemNit, a les lo,

Això és la glòriai estrena de la comèdia en 3 actes, d'An-dré Charmel, adaptada al català per Fran-cesc Madrid,

Tres maneres de parlar

'A UNOZ SECA us farà riure

Un hombre de suerteper Roberto Rey i Rosario Pinó

.•'"' •.• Cura el mal humors • La pellícula que admira tot Barcelona

.

i Es un film PARAMOUNT amb canons' '+ i diàleg en espanyol

RESTAURANT 1 VEN D A 7, QUINTANA, 7. -TELÉF. __

DE PEIX, OSTRES MARISC Entre carrers Ferràn i Boqueriq

Després de l'estrena d'Alleluia, hem cre-gut de gran interès tornar a posar I el mónnzarxa • Filles d'un mateix esperit, aquestesdues obres guanyen en confrontar-se mútua-ment. Després d'haver vist Alleluia veuremI el món marxa amb els ulls un xic modifi-cats i, més ontrats en la comprensió del ta-lent peculiar a King Vidor, el seu darrerfilm mut ha de plaure'ns amb més raó.

*+*Por a simplificar les qüestions d'Admi-

nistració, totes les localitats estan a la vendaal Cinema París, on, per tant, han d'adre-çar-se els ríóstres amics per a proveir-se'n.

Sfudio Cina;s

La sessió V es celebrà divendres passat,amb el Local ple com de costum. Obria elprograma un documental sobre la vida d'a-quests animals comunistes i feroços que se'mdiuen formigues, l'organització social i cos

-tums dels quals foren una sorpresa .per lamajoria d'espectadors, sobretot pels que te-non un concepte idílhc de la Naturalesa.

La producció de igoos fou acollida ambla hilaritat acostumada, malgrat el seu trà-gic desenllaç.

En comptes del Vals de Mefisto, «assaigde cinema pur, lliure de literatura i de lesreminiscències freudianes acumulades en al-guns dels assaigs de tendència sobrerealista

presentats en anteriors sessiansn (segons elprograma que vàrem agafar a la porta),ens donaren dos films de dibuixos animats,un de mut del Gat Fèlix i un altre de lesSilly Symphonies: Hivern; el primer, li-nial, per dir-ho així ; el segon, amb ombresi penombres ; tots dos, molt divertits.

El plat fort de la sessió, Turksib, film deV. Turin, amb Slawimski i Framzisson decameramen, és un bon documental de pro-paganda del ferrocarril Turquestan-Sibèria.Film de bones fotos i bon muntatge, peròatropellat per uns rètols que potser, en l'ori

-ginal rus, són els més persuasius per a unamassa de mugies més aviat analfabets. Eltraductor hauria fet bé de suprimir-ne lestres quartes parts, ja que afeixugaven unfilm en què les necessitats de la propaganda

comporten 'la insistència una mica massaacusada—sobre certs temes, d'altra bandabe'llíssims plàsticament• Coronant el film, laprojecció d'un telegrama tret dels diaris deldia abans féu saber al .públic la inauguraciódel Turksib, línia de ferrocarril que portaràpa i fusta al Turquestan i cotó a la Sibè-ria. Part del públic, commogut davant dela situació dels habitants d'aquelles estepes,remeiada pel Turksib, aplaudí, No sabemla cara que hauria fet un dels ,puntals mésgrossos de la reacció i de Cincos si els ha-

gués sentit.

EI film que no necessita adjectiusExclusiva "Renacimiento-Films"Una obra mestraExotismeLa dona, l'home, la naturalesaSimbolismeRealisme

a^^^ c^tw^t•ntr sw^^

En una revisió del cinema mut és im- que dóna als seus fruits l'aparença d'algunapossible prescindir de l'obra de D. W. Grif- cosa perfecta i definitiva,fith. Incontestablement ha estat ell, durant Els films de la bona època de D. W. Grif-una pila d'anys, el campió de la cinema- fith donen avui també la impressió d'algunatografia universal, i el cinema deu bona cosa sobrepassada, 1 amb tot, no oblidempart de la seva riquesa actual a aquest que la poesia, el mateix en el cinema queartista genial. M'he referit tantes vegades, en la literatura, pot evolucionar, però nodes d'aquestes mateixes pàgines, a la tasca progressar. El món de •l'art no té res ade D. W. Griffith, que fóra imperdonable veure amb el temps i el progrés ; no afectaque .ara hi tornés, si la circumstància de sinó la matèria, l'instrument, i per aixòpresentar MIRADOR en la seva sessió de demà les gaucheries inherents a films com Flor

Del film de Griffith «Flor d'amor»

un film d'aquest autor no m'excusés encerta manera d'aquest ràpid comentari.

Moussignac ha parlat de Cimabue a pro-pòsit de D. W. Griffith. Ampliant la imatge,podria dirse que hi ha entre els bons filmsd'aquest autor i el cinema tal com el veiemen 1 el món marxa, la mateixa relació quenotem entre els primitius italians i els mes-tres acomplerts del Renaixement. Aquestssignifiquen damunt dels altres—els cantem

-poranis de 'Cimabue— un innegable progrésmaterial, semblen haver reflexionat damuntde l'experiència dels seus antecessors i espresenten dotats d'un domini de la tècnica

dïamor que veureu demà, no atempten perres al valor substancialment poètic de laproducció. Per altra banda, quan D. W. Grif-fith filmà Flor d'amor, ho havia inventat tot—llevat del moviment de la màquina, delqual, almenys en aquest film, no fa capús—, i d'aleshores ençà el cinema no hafet, essencialment ,parlant, cap progrés. Enfotografia s'ha fet dúctil, els actors antre

-nats s'han mostrat capaços de certes finesesexpressives que l'autor de Dues tempestesno suposava aleshores; perú, en definitiva,Flor d'amor, per tothom que vulgui pena-trar-lo, és un film gens endarrerit.

A més a més, despullat de totes les tra-moies actuals, de totes les seduccions sen-suals que salvaguarden el ciinema actual dela fatiga dels espectadors, de 'la perfeccióde la màquina que dispensa de pensar,I). W'. Griffith no pot defensarase ambsubterfugis ; no compta, .per tal de con-quistar-nos, sinó amb 1a seva pròpia pui-xança poètica.

Flor d'amor és urna ficció novelesca em-marcada en els mars del Sud. El mateixque en Ombres blanques, l'acció es desen

-volupa en el Pacífie, i Griffith,encara quea correcuita, ha mirat aquelles coses i sem-bla haver-hi deixat com la pàtiina de labellesa que porta dins d'ell.

Connexió de les escenes, emplaçament dla camera, utilització dels primers plans,d'aquella manera que ell ha inventat i hllegat alsaltres.

Han passat deu anys... Lubitsch, Mur.nau, Stennberg, Borzage i tants altres qupodríem citar, que han portat el cinemal'eminent dignitat actual. Per damunt dtots, Kimg Vidor, i per damunt de totl'obra.de King Vidor, I el món marxa, 1darrera producció silenciosa rodada pel cèlebre cineasta.

Es el triomf de la simplicitat i el cinemaque sembla arribar al termini de la sev,trajectòria.

Amb poca diferència de temps, hauretingut ocasió de reveure I el món marxade coinéixer Alleluta. Si aquesta darrera él'alba dei nou art naixent, no vulguem creure que l'altra sigui el crepuscle d'una cosmorta. L'ari que ens ha llegat I el mó

marxa ha de perdurar per sempre mésMIRnnox li ret homenatge en fer una re- *

j^

^^

visió del cinema silent. La presentació d'Alleluia constituí, en de-

S!WUIIIULLI ulla Udc1uSlla 1 Ubl UI llU Josee PALAU finitiva, un èxit. Malgrat totes les traves

MOAO^procedeix a una revisió del cinema silent

Presenta en una segona sessió al

Cúi^ma pap^^Un film de STAN LAUREL 1 OLIVER HARDY

Un 'film de l'any 1920, Q 00 Fl=©l l ° c ©l ° D

Do Melo p llff tlli

El darrer film silent de KING VIDOR

II O mórrü r, a p caAL CINEMA PARÍS DÍA 9 A LES DEU DE LA NIT

LA NOVIA DEL

RE (iI1UE NT Obasada en 1 obra

LA DAIA DEL ARMIÑOLa pel'lícula de la quales parlarà molt i bé,.,perquè no n'hi ha d'al=fra que pugui comparar=se=1i aquesta Eemporada

v EL CINEMA vEL NOSTRE PROGRAMA DE DEMA

D. W. Griffiffli=K. Vidor"Al •leluia" a Barcelona I PANORAMA

La nosfra sessió de demàA un amic nostre—i tant, és de la casa— que l'empresa Cinaes, propietària del local,

li preguntaven, 'després de la presentació ens va posar per dificultar, no podent-Ind'Alleluia ; impedir, aquesta presentació, poguérem or-

--Què m'ha dit la gent? Has parlat amb ganitzar una sessió de la qual estem or-algú? gullosos.

-Qué vols que me n'hagin dit? Bé, molt Només una cosa no poguérem evitar, ibé—irespongué. és que Cimaes, que a fi de comptes sortia

I afegí, amb una punta d'insolència : beneficiada de la sessió, com a propietària—Només em faig amb persones intelli- del local obligués a passar Alleluia les ses -

gents. sions de la tarda, donant-nos així una provaConstatem, amb gran satisfacció de tots, de desatenció i de les seves aficions a pro-

que el públic que dissabte a la nit omplia cediments dictatorials. • Afortunadament, !ael Fémina era compost enrandíssima majoria de er-

g 1 Psanes intelligents i de bon ) igust. Es el públic que ensinteressa i al gual, naturil-ment, ens dirigim, tot ,wagraïm-li ]a seva assistèn-cia.

Es clar que no faltà algun 4+

espectador, o francament in`sensible al fi lm (prou penaté), o pertanyent a la memadels que van de bòlid i 'no;'informen del programa, quev a iniciar una protesta ver- r

jgonyant, tot seguit ofegadaper les persones intel•igents.

Quedem, doncs, que dis- ..sabte al Fèmina hi havia elbo imillor de Barcelona 1 u.que. por tant, gairebé han-riem hagut de començar 1dient, com qualsevol repòrtersense imaginació : «El Fèmi-na presentava , l'aspecte dees grans solemnitats», si no ^rfos que en cap gran solem -nitat cap cinema no ha arri -bat mai a presentar l'aspec-te del Fémina aquella nitHi havia els .artistes i intel-lectuals mésautèntics i el rpúblic que s'interessa per ,ns ,_^vt ir 1 -s

^^coses que valen 'la pena. Si v N^^^(m,i

pertanyéssim a l'espècie co-neguda per cronistes de ao-¿etat, ompliríem de noms s^ E

aquestes columnes isenti -ríem una admiració de ras- ' wtaqüer pura sang davant del'espectacle de la desfilada" l del públic. 1 això que no bihavia mi smokings ni faldi-lles més o menys parcial- King Vidor, la protagonista Nina Mae Mcment llargues, indumentària Kinney i el jurista Oscar de Priestdesproporciomada per assistira urna sessió de cinema per bona que sigui, nostra crítica de cinema està per damunt

L'únic que duia smoking era Josep Maria de misèries així, que tan poc diuen a favorde Sagarra, encarregat de dir quatre pa- d'una empresa de la qual no volem parlar.raules al públic. Les va dir, i no pas quatre. Però tenim la seguretat que el dia que ensinó quatre centes vegades quatre, que el parléssim, interpretaríem el sentir de la granpúblic va escoltar a despit de 1a impacièn- majoria d'aficionats al cinema.cia de veure el film, agreujada per una aya- -- -- .ria de corrent que prolongà l'intermedi.

parlem, ara, de la critica. Diguem que* * .5 la més desfavorable ha estat la de La Veu

El públic, el nostre públic, seguí la pel- de Catalunya, a càrrec del senyor C. Ga-

lfcula amb un interès que no minvà pas llart, empleat de Cinaes. L'esmentat re-daotor impugna la validesa de les opinions

pel fet de projectar-se la versió original,sencera, amb e'ls diàlegs en anglès de negre. de «distingides personalitats», ahomes des-

Els altres dies, ha estat donada la versió tacats en les arts i les lletres», dient que

arranjada per Kimg Vidor mateix, en la van rarameint al cinema i que no són tèc-nies. La afirmació és gratuita, hoprimeraqual els diàlegs són substituïts per acom-

panyament musical. El film conserva en1

certifiquem, i, a més a més, donats molts

aquesta versió el mateix interès i el ma- programesvan

dels que ens serveixen, els quepoc al cinema ja saben el que es fan,teix valor que en l'original, com han pogut

han assistit a altres pro- aquesta temporada. Quant a la segona... esapreciar els que

e jeecions posteriors i han fet callar algun veu que això de la tècnica és .la preocupa-

espectador impossibilitat de sortir-sedels ció d'aquella casa periodística.

a arguments banals interpretats per petone- * * -jadors professionals. No podríem acabar sense complir el deure

a -5 de manifestar públicament al senyor A. M.

Potser algú cregui que ens mostrem mas- Ferry, de la Metro Goldiwvn Mayer, gel nos-ha fet

sa durs amb aquelles persones a les quals trenosaltres

agraïment per tot el que peren aquesta ocasió, tan entusias-

e no ha agradat Alleluia. Creiem que l'hosti-mat com nosaltres mateixos per un film

a citat amb què fou rebut e1 film per parte del de les sessions ordinàries, éspúblic del qual tots plegats no esperàvem—i no

filla d'una peresa espiritual, a la qual està hem obtingut—resmés que satisfaccions

a massa acostumat i que, a més a més, és1' a1•1 b d de

morals.

fomentada per la bona fitat e ' era a

gram part de films, encarats només a pro-a porcionar a multituds desvagad-es un en-1 treteniment que no requereixi cap atenció.

El fet és que les nombroses persones quem veieren AUeluia en les sessions de prova,

l'han tornat a veure, descobrint:hi cada ve-s goda noves belleses que refermen 1'excellent- impressió primera. Estem segurs que no`1 es tardarà molt a reconèixer totalment eln valor d'aquest film. Exemples semblants his• ha d'això.

******* Les festes passen.,,

k ,,. però HAROLD LLOYD** resta a C O L I S E U M

per a divertir a tot Barcelona

Vegi

iQué fenómeno!i passarà la millor estona de la seva vida

ÉS UN FILM "PARAMOUNT"

FALTEN DIESsolament per a acabar les exbibícions de

DEL MISMO BARROla pel'licula que s'esfà projecdanf: en elseu quar€ mes en el

S_ALON CATALUÑA"ORO DE LEY", FOX D'LA PANTALLA

Picasso ha tingut la gentilesa de trame- ció d'anar perfeccionant les troballes realit-tre'm, per mitjà del pintor Joan Junyer, unes zades. Imaginem Picasso en possessió de lafotos de les seves obres més recents : uns di- pobrissona mentalitat del pintoret normal,buixos octubre-novembre t930, fets al seu mediocre i pedestre, al qual no tortura altracastell de Boisgeloup. MiRADoR és la primera preocupació, que la d'anar millorant tota larevista europea que publica un d'aquests di- vida els quátre truquets, que el públic i labuixos recentíssims de l'artista excepcional. crítica han subratllat amb llur aprovació.un nou aspecte de l'art polifacètic de Picasso. Imaginem Picasso en aquesta posició. Pi-Picasso, com cada any per aquesta època, ens casso, víctima de la seva facilitat, no hauporta les novetats de la temporada. 1 aques- ria pas tardat gaire a amanerar-se. Hauriates paraules, que el crític miop pronunciaria aconseguit, ningú no en dubta, una perfec-amb ironia, jo les dic amb sincera alegria. ció formal atabaladora, capaç d'enlluernar

Pau R. Picasso — Dibnix

I

¡Con qué atención y amabilidad debo recibir

al cliente y cómo tengo que esforzarme en

serle agradable y cómo debo sonreirle para

dejarle contento! ¡Y cuán dificil resulta a

veces esto cuando una se siente enferma!

Sin embargo desde que tomo

CRFIRSPIRLMÃapenas si recuerdo lo que es el dolor, : puesto

que este remedio no sólo elimina los dolores

de cabeza y muelas, jaqueca y neuralgia, sino

que, ante todo, reanima y levanta

las fuerzas, sin afectar al corazón ni A

a los riñones. BAYER Tome Vd. también CAFIASPIRINA. R

No afecta al corazón ni a los riñones.

—La vostra decisió és arbitrària.—I què? No sóc l'àrbitre, jo?

(Il Travasso delle Idee, Roma)

EX Po o Dîbuîxos recents de Picasso DISCOSDe totes '.es exposicions que s'han cele-

brat en les acaballes de l'any que acabemde perdre, la de les pintures d'Artur Car-bonell ha estat la més important. Ben opor-tú ha estat l'amic M. A. Cassanyes en re-cordar les següents paraules d'Odilon Re-don : cc. ..D'altra banda, però, el règim mésfecund i necessari per a la meva expansióha estat copiar directament el real, repro-duint atentament els objectes de la natura-lesa externa en allò que ella té de més par-ticular i accidental . Després d'esforçar-me a

A. Badthzas — Aquarella

copiar minuciosament una pedra, un brid'herba, una mà, un perfil o qualsevullaaltra cosa de la vida vivent o inorgànica,sento venir una ebullició mental ; aleshoresem cal crear, em cal deixar-me anar a larepresentació de l'imaginari.,,

Aquest, diríeu, és el procés de la produc-ci6 pictòrica d'Artur Carbonell. I en des-glossar les dues facetes del seu art, hemde constatar, al mateix temps, la presènciad'un valuós mestratge com a comú denomi-nador.

Amb la darrera exposició, Carbonell hadonat un gran pas endavant, amb el qual,de bon grat, el situem entre les joves pro-mocions de més prestigi. Si alguna cosahaguéssim d'observar seria — diguem-ho enforma de consell—que cal vigilar l'asèpsiadel nou objectivisme perquè la pintura nopot .prescindir, ara per .ara, dels microbisi altres substancioses qualitats ; i cal, tam-bé, vigilar la intromissió del decorativismeen des introspeccions del nostre món inte-rior per més amagat que sigui.

I ara que parlàvem de les noves promo-•icyns hauríem de registrar l'exposició de lespintures del joveníssim Emili Grau Sala.Però, tractant -se d'una primera exposició,preferim passar-la .per alt en gràcia de l'in-terès que ens havia desvetllat ,les seves pri-meres obres.

L'artista Guinart ens ha presentat un re-cull de pintures dels voltants del Montseny,entre les quals subratllem : El bateig i ElGorc. També cal anotar una evident supe-ració en el conjunt de la seva obra i major

-ment en les matisacions de la paleta. Gui-nart cada dia pinta millor, però la seva vi-sió «encara„ resta excessivament escenogrà-fica. I no ho diem pas pels assumptes re-presentats, sinó per la manera d'interpre-tar-los. Quan en les teles d'aquest apreciatartista desapareguin certs colorismes arbi-traris, la seva obra assolirà una major con-sistència.

I ja que hem citat ]'escenografia l'hau-rem de tornar a recordar en parlar de lespintures exposades per Estanislau de Ba-lanzó, de les quals assenyaÍem Migdia iPlana, com a mostres més expressives dela ductilitat colorística, gairebé inexistent enles altres teles.

Malgrat aquest encartonament de la ma-tèria i certs confusionismes en la situaciódels termes del •paisatge, esperem de l'edu-cada retina de Balanzó venidores exposi-cions remarcables. Així, almenys, ens ho fan

creure els resultats aconseguitsen la seva primera exhibició.

La tercera exposició de l'a-grupació ((Art Vivent» és, sifa no fa, com les altres ante-riors. Entre els componentsd'aquest grup, distingiríem elspintors Francesc Marsà i Sal-vador Sabatés, i l'escultorLluís Causaràs.

Juli Soler presenta a la SalaParés la segona exposició deles seves pintures. Heus aquíun altre artista que va gua-nyant terreny en el seu, desd'ara, orientat camí. En la se-va- interpretació, fins avui,objectiva del paisatge començaa aparèixer la visió subjecti

-va del pintor, i en això hihem vist una eficient adquisi-ció. D'altra banda, també elveiem més segur en la dicciódel model i en la digitació de

la pinzellada.Acompainyant els quadros de Juli Soler

hem vist les obres d'un inèdit escultor, EnManuel Martí, del qual Raimon Vayredaens fa saber—en la presentació del catàleg

—que és un admirador dels moderns artistesfrancesos : Despiau, Maillol i Gimoud. Trac-tant-se d'un primer període de formació es-tètica, el jove Martí fa bé d'estimar i sen-tir preferències, però ha d'evitar la comodi-tat de les influències amb les quals podriaperjudicar el desenvolupament de la sevaben iniciada carrera. IEm permeto advertir-li, també, els perills constants a què s'expo-sen des obres escultòriques quan l'artistaobliga la figura a seguir una líinia determi-nada per sotmetre-la a una preconcebudacomposició. Tal és el cas de la seva Donaasseguda.

El dibuixant Ricard Opisso se'ns mani-festa de dues maneres ben diverses en cada

nova exhibició dels seus suculents dibuixos.Al costat d'un dibuix marcadament vul-

gar, en trobareu d'altres delicadament emo-tius, com Platja de Pequín i Del barni xinès.Sempre, però, àgils, expressius i amb umsabor d'allò que en diuen ambient.

Feiatemps que •no havíem vist pinturesd'Antoni Badrinas, ocupat, des de fa anys,en l'ofici d'ensemblier. Hem 'tingut, doncs,una agradable sorpresa en tornar a contem-plar un conjunt d'aquare•les exposades en laseva pròpia sala de la Diagonal. Badrinasmanipula l'aquarella d'una manera vivasense decaure en els epidèrmics cromatis-mes i preciosos)) esfumats habituals delsingenus aquarellistes.

L'artista sap aprofitar des particularitatsde la tècnica per a plasmar les subtilesesdel paisatge, i, encara que en alguns frag-ments els termes no queden prou ben ajus-

ts, hi ha sempre una matisació intelligant,i una acotació dels accidents exquisidamentespontània.

MÀRIUS GIFREDA

Car en aquesta constant renovació, en aquestcontinu teixir i desteixir, radica la qualitatde l'obra de Picasso. Aquesta perpètua reno-vació constitueix la seva salvació. Aquests vi-ratges constants, en efecte, no obeeixen a undesig immoderat d'acatar l'última moda, nia un afany inve•erat d'estar sempre à la pa ge,ni a unes ganes ingènues d'é¢o.ter le bour-geois. No obeeixen a un gust clownesc per lapirueta, ni a res de tot això.

Aquests viratges constants són el dic segurque Picasso oposa a la facilitat desbordada,i el mitjà més eficaç per a co'lltòrcer 1'ama-^nerament. Picasso és un home d'una facilitatfantàstí^a, d'una habi' .t Lrm.dablc, d'unatraça que fa literalment rodar el cap. A vintanys, .pinta com un mestre. Quan s'enamorade Toulouse-Lautrec, &'s seus prodigiosos dé-calques aixafen el pintor de la «Gouluei.Quan s'entusiasma amb Ingres, les sevesgenials contrefaçons anorreen el pintor deMontauban. Si Picasso s'hagués deixat ar-rossegar per aquesta traça monstruosa, sis'hagués deixat dominar per aquesta habili-tat inigualada, la seva mort artística inohauria pas tardat gaire a produir-se.

Imaginem Picasso, en efecte, aturant -seen una de les seves múltiples etapes. Imagi-nem Picasso considerant la seva època rosa,la seva època blava, el seu cubisme o el seuneo-classicisme, com una fita on calia atu-rar-se indefinidament amb l'única preocupa-

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla de Catalunya, 40

—No porteu diners? Doncs aniré a buscarun policia.

—I us penseu que ell em pagarà la nota?(Hurninel, Hamburg)

els ulls recoberts d'un vel de màxima opa-citat de totes les mòmies de la crítica fòs-sil, i susceptible de guanyar cada any elprimer premi del Concurs Carnegie. !El con-tinent de les seves obres hauria estat per-fectíssim. El contingut, però, se n'hauriaressentit immediatament.

Picasso, però, s'ha adonat clarament d'a-quest perill. I ha curat àvidament de con-trolar contínuament, sense interrupció, laseva facilitat, de dominar-la i de reduir-laa •la impotència. Filla d'aquest afany, hanascut la seva incessant evolució. Picassoes juga constantment la vida en aquestaperpètua aventura. La vida de les sevesobres. Si mai la seva habilitat .pogués mésque no pas ell, les seves obres eixirien auto-màticamont mort-nades dels seus pinzells.Però Picasso, l'home excepcional, l'artistagenial, pot més que 1 a seva facilitat. Sapdominar-la. Sap controlar-la. I les sevesobres neixen sempre vives. I, renovant-sesempre, cercant sempre, adalerat, noves difi-cultats a vèncer, nous obstacles a superar,sap oferir-nos l'espectacle magnífic d'unaadmirable maduresa, més jove a cinquantaanys, i més autènticament vital, que totsels actuals joves exsangües que contribuei-xen amb llur impotència, més eficaçmentque no els ingenus, sobrerealistes, a l'assas-sinat de la pintura, que es mor d'inanició.

SEBASTIÀ GASCH

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapis-ur. Objectes d'art i de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex•posicíons de Belles Arts.

pa.I g de Gràcla, 36. Telèfon 162S5BARCELONA

—Què fa ton pare?—Es home-canó. I el teu?—Es la dona amb barba.

(Ric et Rac, París)

Música simfònicaCom és natural, bona part dels enregis-

traments del mes estan dedicats a la mú-sica inspirada en els misteris de Nadal. Totsels autors, dels vuitcentistes als moderns,han creat oratoris més els clàssics que elsmoderns, puix d'aquests només Honeggeramb el seu David pot dir-se que ha reeixit,i encara emprant les formes consagrades irebutjant la nova tècnica.

A ]'oratori, un dels gèneres musicals mésexcelsos, ]i cal un compositor de gran al-tura, que mantes vegades no ha arribat acompendre la grandiositat de la seva obra,i això per una ingenuïtat que li amaga lasublimitat d'aquestes composicions. Elsgrans oratoris de Bach, el .11essazs de Haón-del, varen passar gairebé desapercebuts enllur època, i la nostra, més fidel, però notan abundant en compositors d'aquesta vo-lada, els ha retut l'homenatge degut.

Al Messias de Haéndel, editat ja fa temps,per la Companyia del Gramòfon, li cal unagran massa d'executants per a arrodonir mésla impressió de grandesa que causa. Ara,que potser sigui desproporcionat el grannombre de cantaires en relació amb l'or-questra, tot i que la .part choral és la quedomina en tota i'obra. El que sí s'ha denotar, és la dificultat que suposa obtenir unenregistrament que proporcioni a ]'oient unalleugera idea del que ha d'ésser aquestaaudició, tenint en compte la impossibilitatde reunir en un local de condicions espe-cials per a 1'ènregistrament, aquesta munióde gent, que el director Malcvlm Sargentdifícilment pot dominar.

De l'Oratori de Nadal de J. S. Bach, laSimfònica de Filadèlfia ens ofereix un frag-ment, la Pastoral ; llàstima que no s'hagieditat complet, puix entre aquesta Pastorali els fragments darrerament sentits aquí,cantats per la contralt Callao,, dóna la im-pressió del que ha d'ésser el conjunt. Heusaquí una música, la d'aquesta ,Pastoral, queporta a l'oient la complaença més delicada.I)esproveïda de contrastos violents, té totesles característiques que la fan desitjable aldisc, que la reprodueix amb tota fidelitat.

Deixant ja aquesta música i passant auna altra edició d'aquest mes, el fragmentfina' de la Walkyria, ens trobem de pie enla música d'un regust èpic. El seu coloritorquestral porta a un descriptivisme benexacte d'aquesta escéna del foc, i per l'es-peciai naturalesa de les sonoritats, tot i llurcomplicació, el gramòfon ens les fa sentirtal com són i amb el mínim de deformitat.

Encara una a'tra edició de L'Arlesiennede Bizet; aquesta vegada per l'orquestra .Colonne, de París. Música fàcil que es pres

-ta a totes les versions, té per al disc el granavantatge de la seva popularitat. Poquesobres simfòniques s'han .propagat amb totsels mitjans possibles, com aquestes Suitesde Bizet, però aquesta gran extensió no Ile-varà mai emoció a aquesta música tan benfeta i tan fortament dramàtica.

Dos fragments de Ketelbey, d'un cert mis-ticisme, ens ofereix Odeon, amb intenciósens dubte d'impressionar.nos per aquestasensació de grandesa que encomanen sem-pre les grans masses d'intèrprets, més pelnombre d'aquestes que per la mateixa mú-sica que interpreten, que només sembla depretext.

J. G.

El iVlessias, — Haendel. — Fragments.—Orquestra de Royal Albert-Hall de Londres.

Companyia Gramòfon, AB t84, tot ti 6r8.Oratori de Nadal. — J. S. Bach.—Pasto-

tal. — Orq. Simfònica de Filadèlfia.—Com-panyia Gramòfon, AB 6t8.

La Walkyria. — Wagner. — Escena fi-nal del foc. — Orquestra Simfònica de Lon-dres. — Companyia Gramòfon, AB 617.

L'Arlesienne. — Bizet. — Suite. — Or -questra Colonne. — Odeon, 129,027, 1 29,028,Izg,ozg.

Al Clar de la Lluna.—Ketelbey.—Odeon,,82, 973•

•

—Han rostit totes les tovalles amb els ci-gars! Vet aquí el que es guanya dient alsinvitats que facin com si estiguessin a casaseva !

(U@u, Berlín)

^ (^ ,^, - -^ ^__\,ac=— _ .

LA BOXA E.VIRE C.4 NGL?RS

El menut de la bossa.—Mare, feu-li me-mòria que els cops baixos estan prohibits!

(Lustige Blütter, Berlín)

ti

Cada día

Societat Espanyola de Carburs MethI'IicšCorreus, Apartat teo BARCELONATeleg. i "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73013

r

l

! '

1 ^ U 1

DIRECCIÓ : CINAES M. G. M.

ÆmWO .Sessions ; 4 í 6 farda í 10 nit A Barcelona

EL FILOLEG POMPEU FABRA, ELS PINTORS XAVIERNOGUÉS I FRANCESC DOMINGO; ELS MESTRESVIVES I JAUME PAHISSA; ELS DRAMATURGS SAN=TIAGO ROSSINYOL I JOSEP M. DE SAGARRA; ELSLITERATS I CRITICS CARLES SOLDEVILA, CARLESRIBA, MIQUEL LLOR, GAZIEL, MIQUEL UTRILLOI JUST CABOT; EL DIRECTOR DE LA FUNDACIÓBERNAT METGE, JOAN ESTELRICH. TOT ELMÓN INTEL'LECTUAL DE CATALUNYA, EN FI

í a l'efrangerMAX REINHARDT, EL MÉS GRAN DIRECTOR TEA=TRAL; MAURICE DEKOBRA, PAUL MORAND, ANDRÉGIDE, ANDRÉ MAUROIS I CENT ALTRES MESTRESDE LES LLETRES

han proclamat A'L' LELUTAcom la més gran obra d'aricinema^ogràfíca que mai haesa produïda.

Barcelonins!Ora DEMOSTREU LA VOSTRA ALTA CULTURA APLAU=

DINT LINA OBRA D'ART PUR QUE ENALTEIXA QUI LA COMPRÉN.

ES UN FILM

MefroGoldwyn

Mayer

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/e DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICE :: SOCARRIMAT i SLCAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRLS,materialsd'aportació perla SOLDADURA AÜTOGLNA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

"ORTOPEDIA MODERNA"Fill de Be CARCASONATallin i despahc: ESCUDILLERS BLANCS, $. • Tdibt 11111

Cas* fundada en 1875

Braguera Reguladorspet a retenció absoluta de la trencadura.— Faixes de totes menes

Faixa-cotilla abdominal. —Modeis modernaCotilles Ortopèdique9

per a guarir o corregir les desviacions de l'esquenaMés de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

Suscrivíu_vos a 1IIR]D ORPelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

El Sr, .........................__......... ...... ......... ........

que viu a ............................................. _ ....._ ...... ....._._.. ..................... .

carrer _ ............. ___._ _ n,°....._.._. es subscriu a MIRADOR

pel preu fixat de 2`50 pies. frimestre,

_ ......................................_ _. de ..........._._..____.._._.......................de 193.......

—Ja ho veus, Joan, si aquest rellotgearriba a caure un minut més aviat, esclafael cap de la mamà.

—Ja ho havia dit sempre, jo, que aquestrellotge anava endarrerit!

(Tve Passing Show, Londres)

Un idil-l i a Siam

(Gazeta Noastra, Bucarest)

AIGUA

DE ROCALLÂURÂA DEU MÉS RICA DEI MÓN

Si vosEè pafeix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (nmal de pedra),Bronquiiis parenquimafosesNefri4is crónica, es curarà ra=dicalmenf ambAIGUA DE ROGALLAURAS'expèn en ampolles de litre i migi en garrafons de vuiE litres

Dlstrlbuldors generalsFORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

A les deu notabílíssímes característiquesque defermínen l'extra qualí^at del neumàtic

INDIASuperior al millor

cal afegír avisí la nova patenf"Sawtrooh Tediock"

(Pany de dents de serra)amb la qual és fa ímpossíble el desprendímentde la banda de rodament

Les patentades carac^erísLíques

INDIAfan possíble la fabrícació en exclusiva de l'articlede la més alia quali ai que la índúsfría coneix

Representant generalper a Espanya

ti

A. CAR

' - BARCELONA

Passeig de Gràcia, núm. 99wìRosselló, 234 - Telèf. 73992