LES NORMESLES NORMESD’ACCENTUACIÓD’ACCENTUACIÓ

LES SÍL·LABES, SÍL·LABA TÒNICA, LES PARAULES AGUDES, PLANES I ESDRUÍXOLES.

Sergio Arnau

Mestresergi.weebly.com

LA SÍL·LABALA SÍL·LABA

La La síl.labasíl.laba és cadascun dels és cadascun dels colps de veucolps de veu que fem quan diem una paraula. que fem quan diem una paraula.

En general una paraula té tantes síl.labesEn general una paraula té tantes síl.labescom vocals: ca-sa, ca-di-ra.com vocals: ca-sa, ca-di-ra.

• 1 síl·laba = monosíl·laba1 síl·laba = monosíl·laba• 2 síl·labes = bisíl·laba2 síl·labes = bisíl·laba• 3 síl·labes = trisíl·laba3 síl·labes = trisíl·laba• +3 síl·labes = polisíl·laba+3 síl·labes = polisíl·laba

ATENCIÓ!ATENCIÓ!

Si dins d’una paraula trobem duesSi dins d’una paraula trobem dues

vocals de costat, cal veure si formenvocals de costat, cal veure si formen

part de la mateixa síl·laba o de síl·labespart de la mateixa síl·laba o de síl·labes

diferents.diferents.

Més endavant estudiarem quan dues o Més endavant estudiarem quan dues o més vocals formen part de la mateixa més vocals formen part de la mateixa

síl·laba, o es separen.síl·laba, o es separen.

LA SÍL·LABA TÒNICALA SÍL·LABA TÒNICA

De totes les síl·labes d’una paraula, De totes les síl·labes d’una paraula, només una és la que té el to de veu només una és la que té el to de veu més alt o fort. Eixa és la síl·laba més alt o fort. Eixa és la síl·laba tònica.tònica.

Només la vocal de la síl·laba tònica Només la vocal de la síl·laba tònica pot dur accent gràfic.pot dur accent gràfic.

Exemples de síl·laba tònica:Exemples de síl·laba tònica: Or-di-na-Or-di-na-dordor te-te-lèlè-fon-fon

Xo-co-Xo-co-lala-ta-ta fàfà-bri-ca-bri-ca

L’ACCENT GRÀFICL’ACCENT GRÀFIC Hi ha dos tipus d’accent gràfic:Hi ha dos tipus d’accent gràfic:

• ObertObert (`) (`)• TancatTancat (´) (´)

Només les vocals poden portar Només les vocals poden portar accent gràfic. En les lletres E i la accent gràfic. En les lletres E i la O pot ser obert o tancat:O pot ser obert o tancat:

ACCENTUACIÓACCENTUACIÓ

Les paraules poden ser:Les paraules poden ser:• AgudesAgudes, si la síl·laba tònica és l’última., si la síl·laba tònica és l’última. cla-cla-tell tell ge-ge-noll noll a-a-micsmics

• PlanesPlanes, si la síl·laba tònica és la , si la síl·laba tònica és la penúltima.penúltima.

colcol-ze es--ze es-patpat-lla pes--lla pes-tata-nya-nya

• EsdrúixolesEsdrúixoles, si la síl·laba tònica és , si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.l’antepenúltima.

llàllà-gri-ma -gri-ma fàfà-bri-ca -bri-ca tòtò-ni-ca-ni-ca

NORMES D’ACCENTUACIÓNORMES D’ACCENTUACIÓ(No sempre posem accent gràfic a la síl·laba tònica)(No sempre posem accent gràfic a la síl·laba tònica)

Accentuem les paraules Accentuem les paraules agudesagudes quan acaben en: quan acaben en: vocalvocal,, vocal+s vocal+s,, –en –en oo –in –in..ma-ma-tí tí pa-ra-pa-ra-dís dís de-de-pèn ma-ga-pèn ma-ga-zínzín

NO s’accentuen si acaben en NO s’accentuen si acaben en qualsevol altra lletra.qualsevol altra lletra.a-a-micmicma-ti-ma-ti-nerner

Accentuem les paraules Accentuem les paraules planesplanes si si NONO acaben en: acaben en: vocalvocal,, vocal+s vocal+s,,

– –en en oo –in –in..plàplà-tan-tan cèrcèr-col-col úú-nic-nic

NoNo s’accentuen si acaben en: s’accentuen si acaben en:

vocalvocal,, vocal+s vocal+s,, –en –en oo –in –in..

xo-co-xo-co-lala-ta-ta

Sempre accentuem les Sempre accentuem les paraules paraules esdrúixolesesdrúixoles::

fífí-si-ca-si-ca dèdè-ri-a-ri-a his-his-tòtò-ri-a-ri-a

AMPLIACIÓAMPLIACIÓD’INFORMACIÓD’INFORMACIÓ

A partir del tercer cicle de A partir del tercer cicle de primàriaprimària

L’ACCENT GRÀFIC DE LA EL’ACCENT GRÀFIC DE LA EEn general tant siguin agudes, planes oEn general tant siguin agudes, planes oesdrúixoles l’accent és sempre obert: èesdrúixoles l’accent és sempre obert: è

Excepcions més usuals:Excepcions més usuals:

De paraules De paraules esdrúixolesesdrúixoles: : església, llémenaesglésia, llémena..

De paraules De paraules planes:planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreucréixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu..

De les De les agudesagudes: : clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès)exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès)..

Les Les terminacions verbalsterminacions verbals, exemple: , exemple: vindré, tinguéssiu... vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).(estendre), i pretén (pretendre).

L’ACCENT GRÀFIC DE LA OL’ACCENT GRÀFIC DE LA OSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: òSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: òSi la paraula és plana, l’accent també serà obert: Si la paraula és plana, l’accent també serà obert:

òòSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: óSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó

Excepcions més usuals:Excepcions més usuals:

De les De les esdrúixolesesdrúixoles: : fórmula, pólvora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtoratómbola, tórtora..

De les De les planesplanes: : estómac, furóncol, córrer (i estómac, furóncol, córrer (i derivats).derivats).

De les De les agudesagudes: : arròs, espòs, repòs, talòs, arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...terròs, això, allò, però...

Compostes amb monosíl·labsCompostes amb monosíl·labs: : rebò, retrò, rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

Va bé recordar algunes sèries en que els Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:manera:

Formes verbals: Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...veiés, calqués...

Numerals: Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…sisè, desè, vintè, quarantè… Gentilicis: Gentilicis: francès, portuguès, aranès…francès, portuguès, aranès… Adjectius derivats: Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…verdós, plujós, relliscós… Mots derivats acabats en Mots derivats acabats en -ència-ència: :

abstinència, eficiència, dissidència...abstinència, eficiència, dissidència... Substantius derivats: Substantius derivats: afecció, estimació, afecció, estimació,

impressió, informació...impressió, informació...

L’ACCENT DIACRÍTICL’ACCENT DIACRÍTIC

L’L’accent diacríticaccent diacrític serveix per serveix per distingir dues paraules que distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.significat diferent.

BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)BE/BENS (mamífer)

BÓTA/BÓTES (recipient)BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)

DÉU (divinitat)DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)DEU (cardinal o verb DEURE)

DÓNA/DÓNES (verb DONAR)DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)DONA/DONES (persona)

ÉS/SÓN (verb ESSER)ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)dormir)

FÉU (passat verb FER)FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)FEU (present verb FER)

MÀ (extremitat)MÀ (extremitat) MA (possessiu)MA (possessiu)

MÉS (adverbi)MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)MES (conjunció o trenta dies)

MÈU (d’un moix)MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)MEU (possessiu)

MÒLT (verb MOLDRE)MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)MOLT (quantitat)

MÓN (planeta)MÓN (planeta) MON (possessiu)MON (possessiu)

NÉT/-A/-S/-ES (parentescNÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)

ÓS (mamífer)ÓS (mamífer) OS (del cos)OS (del cos)

PÈL (vellositat)PÈL (vellositat) PEL (per+el)PEL (per+el)

QUÈ (interrogatiu i darrere QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)prepos.) QUE (altres casos)QUE (altres casos)

SÉ (verb SABER)SÉ (verb SABER) SE (pronom)SE (pronom)

SÍ (afirmació)SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)SI (condició, nota musical o pronom)

SÒL (solar, terra)SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)SOL (la resta de significats)

TÉ (verb TENIR)TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)TE (la resta de significats)

ÚS (verb USAR)ÚS (verb USAR) US (pronom)US (pronom)

VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)VENS/VENEN (verb VENDRE)

VÓS (tractament personal)VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)VOS (pronom feble)

Recorda!Recorda!

L'accent diacrític es conserva en els L'accent diacrític es conserva en els compostos:compostos:

déudéu: adéu, pregadéu... : adéu, pregadéu... féuféu: desféu, reféu... : desféu, reféu... mòltamòlta: remòlta... : remòlta... mónmón: rodamón... : rodamón... nétnét: besnét, renét... : besnét, renét... pèlpèl: contrapèl, repèl... : contrapèl, repèl... sòlsòl: subsòl... : subsòl...

ELS DIFTONGSELS DIFTONGS

Diftong decreixentDiftong decreixent• La última vocal del La última vocal del

diftong és una vocal diftong és una vocal feble.feble.

ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uuiu, ou, uu

Diftong creixentDiftong creixent• La vocal feble és la La vocal feble és la

primera.primera.

gua, gua, güe, güigüe, güi, guo, guoqua, qua, qüe, qüiqüe, qüi, quo, quo

Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong.

- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)

- dues vocals febles

Quan la Quan la ii i la i la uu es troben a principi es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen entre vocals, també formen diftong diftong creixentcreixent amb la vocal del seu amb la vocal del seu darrere.darrere.

• A principi de motA principi de mot: : ioio-ga, h-ga, hieie-na, -na, iaian-quin-qui• En posició intervocàlicaEn posició intervocàlica: de-: de-iaia, se-, se-ueuen, n,

ca-ca-ca-ca-ueuet.t.

HIATHIAT

La La ii i la i la uu situades entre una situades entre una consonant i una vocal forta consonant i una vocal forta NONO formen diftong, sinó formen diftong, sinó HIATHIAT, i per tant , i per tant es compten les síl·labes separades.es compten les síl·labes separades.

Ex.: cEx.: cii--èèn-cn-cii--aa, c, cuu--aa

Formen Formen hiathiat les combinacions de les combinacions de dues vocals fortes (dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa, eo, ea, ae, ao, oa, eo, oeoe), com per exemple: ), com per exemple: i-di-dee--aa i i nnee--óó..

També en formen la També en formen la ii i la i la uu seguides seguides de vocal, quan van precedides d’una de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la consonant que no sigui la qq ni la ni la gg, , com ara: can-vcom ara: can-vii--aar, nr, nuu--aa o ll o lluu--eent.nt.

ELS DÍGRAFSELS DÍGRAFS

Dígrafs que se Dígrafs que se separenseparenrr rs rr rs ss scss sc

l·l tg txl·l tg txix tj tzix tj tz

Dígrafs que no se Dígrafs que no se separen separen

nyny

llll

ququ

gugu

Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs. Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.

ALTRES NORMES ALTRES NORMES D’ACCENTUACIÓD’ACCENTUACIÓ

NO s’accentuen les agudes si acaben NO s’accentuen les agudes si acaben en en ii o o uu que forma part d’un diftong: que forma part d’un diftong:

re-mre-meiei a-va-vuiui ba-bba-bauau

S’accentuen les planes si acaben en S’accentuen les planes si acaben en ii o o uu que forma part d’un diftong: que forma part d’un diftong:

porportàtàvveueu ser servívíssssiuiu