Un xicotet viatge per les mascotes dels Jocs Olímpics d'estiu

Les mascotes, unes figures normalment antropomorfes o d'animal

que simbolitzen la personalitat pròpia de cada Jocs Olímpics.

Tenen un caràcter clarament comercial, per a què negar-ho, però

solen ser amenes i divertides buscant sempre un toc el més proper

possible al ciutadà i l'esportista i per això tenen des de sempre

gran acollida entre el públic.

Al món olímpic existeixen des de les Olimpíades d'hivern de

Grenoble de 1968 encara que aquí em centraré en les Olimpíades

d'estiu que per tradició solen acaparar els focus del món sencer

Munic 1972. Waldi

Waldi va ser la primera mascota realitzada per uns Jocs Olímpics

d'estiu.

Es va estrenar a Munic el 1972 i simbolitzava un gos salsitxa típic

de la zona de Baviera, en concret un Cherie von Birkenhof.

Va ser dissenyada per Otl Aicher, autor entre altres de la imatge

corporativa de Braun o Lufthansa.

Els colors estan directament relacionats amb els colors dels anells

olímpics, en concret tres d'ells.

No només va ser la mascota a nivell d'imatge sinó que va aprofitar

la seva tirada per crear ninots de peluix, figures etc.

Montreal 1976. Amik

Amik va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Montreal de 1976.

Creat per Yvon Laroche, Pierre-Yves Pelletier, Guy St-Arnaud i

George Huel, simbolitza al castor, animal emblemàtic del Canadà.

En concret, Amik significa precisament això en llenguatge indi

Algonquin, una regió al nord del País.

Representava l'amistat, la paciència i el treball dur que va ajudar a

estructurar Canadà tal com la coneixem avui.

El faixí vermell que l'envolta és idèntic a les cintes que s'utilitzaven

per penjar les medalles als vencedors de cada prova.

Moscou 1980. Misha

Misha va ser la mascota dels Jocs Olímpics de Moscou de 1980,

tristament recordats pel boicot al bloc soviètic amb la

incompareixença de fins a seixanta-cinc països liderats pels Estats

Units.

Seguien sent els anys daurats de la Guerra Freda.

En tot cas, el petit Misha era un ós bru dissenyat per l'il · lustrador

soviètic Viktor Chizhikov el 1977 i que representa tradicionalment a

la Unió Soviètica.

D'altra banda, Misha és un apel · latiu afectuós de Mikhaïl i també

està inspirat en Mikhaïl Potapich i Mikhaïl Potapich Toptigin,

malnoms que se'ls sol donar als óssos en idioma rus.

Comercialment parlant va ser tot un èxit i es van editar gran

quantitat d'objectes amb la seva imatge: estoigs, es van editar

segells amb la seva imatge i fins i tot va viatjar a l'espai amb

cosmonautes soviètics.

Los Ángeles 1984. Sam

Sam, l'àguila olímpica va ser la mascota dels Jocs Olímpics d'Estiu

de 1984 celebrats a Los Ángeles.

És una àguila calba, l'au nacional dels Estats Units.

Va ser concebut com un símbol patriòtic, sent nomenat Sam el que

suggereix un parentiu amb l'Oncle Sam, un altre símbol americà.

Va ser dissenyat per Bob Moore qual es va associar amb Disney i

van ser ells els van escollir l'àguila en el model definitiu.

El disseny de la mascota "Sam" es va planificar de manera que

resultés atractiu per al públic.

Tenia el bec groc i portava un barret de color vermell, blau i blanc,

els mateixos que componen la bandera nord-americana.

Tenia un caràcter divertit i la seva missió era, com la de totes les

mascotes, animar fins al final als competidors dels Jocs.

Seül 1988. Hodori

Aquest divertit tigre va ser mascota dels Jocs de Seül de 1988, a

Corea del Sud. Kim juny va ser qui va donar vida a aquest

personatge amb la finalitat de presentar a un alegre animal que

representés les amistoses i hospitalàries tradicions del poble coreà.

El nom va ser escollit d'una llista de 2.295 propostes. En aquesta

ocasió, els mateixos ciutadans van participar en l'elecció del nom de

la mascota dels Jocs. Representa un tigre i es va triar perquè

aquest tipus d'animal apareix amb freqüència en les llegendes

coreanes com un amic de l'home.

La síl · laba "Ho" de "Hodori" procedeix de la paraula coreana

designant "tigre" i "Dori és un típic diminutiu masculí de Corea.

"Hodori" porta les anelles olímpiques al coll com un collaret. Té un

barret amb una cinta al cap que s'anomena "sangmo" usat pels

grangers en una dansa tradicional camperola de Seül. La cinta que

surt del seu barret té la forma d'una "S", en referència directa a

Seül.

Barcelona 1992. Cobi

Cobi és per lògica la mascota més coneguda a Espanya. Creada

pel dissenyador Javier Mariscal, va ser presentada al món el 15 de

març de 1988. Es tracta d'una espècie de gos però concebut en

estil cubista que, en teoria, s'inspira en la figura d'un gos pastor

català.

Va ser la primera mascota que trencava els estàndards utilitzats

fins ara a causa del seu disseny abstracte. La seva innovació va

provocar el rebuig de bona part de la societat catalana i va trigar

temps a calar entre la població, però al final el temps va donar la raó

a Mariscal i Cobi va esdevenir la mascota amb més acceptació de la

història fins avui. I la més rendible fins llavors segons els estudis

del COI generant bona part dels ingressos obtinguts a la cita

olímpica del 92. Tenir fins i tot la seva pròpia sèrie de dibuixos

animats i, per descomptat, la seva pròpia línia de productes sent

fins i tot imatge d'altres marques com Danone o Coca Cola.

Atlanta 1996. Izzy

Izzy va ser la mascota dels Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996. Va

ser presentat en la cerimònia de cloenda de Barcelona 92 rebent el

nom de Whatizit, variació de "What is it", en no saber-se molt bé el

que era. Izzy va ser redissenyat però mai va comptar amb

l'acceptació i el suport de la gent sent en línies generals un gran

fracàs comercial i fortament criticat per experts en disseny animat i

mitjans de comunicació, entre altres coses per no representar cap

element tradicional de la ciutat d'Atlanta.

John Ryan, treballador de l'empresa DESIGNefx, va ser l'encarregat

final de la seva creació després d'un concurs entre vint companyies

diferents allà per 1991. Es va bolcar decididament en el segment

infantil on va ser rebut amb grat, únic segment de la població que ho

va recolzar.

Va ser la primera mascota que es va dissenyar per ordinador. "Izzy"

va canviar moltes vegades de forma perquè no acabava d'agradar

als membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics d'Atlanta.

A mesura que el disseny es canviava, els seus creadors van anar

afegint boca, ulls amb forma d'estrelles, se li van pintar músculs a

les cames i se li va afegir nas.

Sidney 2000. Ollie, Syd y Millie

Després del fiasco d'Atlanta, per primera vegada en la història no hi

va haver una sola mascota en els Jocs Olímpics sinó un total de

tres: Ollie, Syd i Millie, creats per Matthew Hatton.

Syd és un ornitorinc, un animal que té la mida d'un conill però amb

grans mandíbules que semblen un pic. El seu nom és un

homenatge a Sidney (Sydney en anglès), seu de les Olimpíades i

encarna l'esperit de la competició, la força en l'esport i l'ànim als

competidors.

Millie té una figura semblant a la d'un equidna, animal típic

d'Austràlia. Va ser creada tractant d'imitar a una dona moderna. Les

seves principals característiques són la intel · ligència i la creativitat.

El seu nom prové de la paraula "mil · lenari", ja que l'Olimpíada de

Sidney es va celebrar al canvi de mil · lenni i representa l'esperança

de la nova era.

Finalment, Olly és una mascota que imita a un kookaburra, au típic

d'Austràlia que té plomes de molts colors i molt cridaners. El que

més sorprèn d'aquest animal són els seus forts xiscles. Viu a les

copes dels arbres més alts del país. El seu nom procedeix de la

paraula "Olimpíada" i representa l'amistat, l'intercanvi, la varietat de

cultures, juntament amb la companyonia i l'esperit olímpic que estan

presents en les competicions internacionals.

Atenes 2004. Athèna y Phèvos

Per a les Olimpíades del 2004 es van crear dues mascotes

inspirades en l'antiga cultura grega: Atenea i Febus, anomenats

així en honor als déus Apol · lo (déu del Sol), i Atenea (deessa de

la guerra i la saviesa), la seva germana. Tots dos eren els

protectors d'Atenes.

Atenea i Febus són dos ninots amb forma acampanada. En realitat

no existia només una versió de cada un d'ells sinó vint en total

representant cadascuna de les disciplines esportives olímpiques.

La Directiva dels Jocs Olímpics va intentar fer alguna cosa diferent

que identifiqués la ciutat d'Atenes. Els ninots, de grans peus, un

vestit de blau i l'altre de taronja, van ser elegits entre centenars de

propostes. Les nines d'argila amb potes penjants que van inspirar

les mascotes poden veure en molts museus grecs, ja que era l'estil

de joguines que tenien els nens de l'Antiga Grècia.

Sense arribar a ser tremendament populars, almenys van tenir gran

èxit a Grècia.

Pekin 2008. Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying y Nini

Aquestes cinc mascotes van veure la llum en la Societat Nacional

d'Estudis de Literatura Xina Clàssica, l'11 de novembre de 2005,

just mil dies abans exactes de la inauguració dels Jocs. Els noms de

tots ells corresponen a una repetició de les síl · labes de la frase 北

京 欢迎 你 "Běijīng huanying nǐ" (Pequín els dóna la benvinguda).

Després de fortes polèmiques i discrepàncies respecte a l'animal

més representatiu de la Xina es va optar per triar directament a

quatre d'ells: el panda, el mico, el tigre i el drac. El cinquè

representa la flama olímpica. L'elecció d'aquests animals conté

molt simbolisme ja que representen als cinc colors dels anells

olímpics i als cinc elements tradicionals xinesos (metall, fusta,

aigua, foc i terra).

Per referir-se a tots ells alhora, se'ls va denominar Fuwa que

significa "els nens de la bona fortuna".

Londres 2012. Wenlock

El

19 maig 2010, el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i

Paralímpics de Londres (LOCOG) va donar a conèixer la seva

mascota olímpica, anomenada Wenlock, així com la mascota

paralímpica, Mandeville. Ambdues van ser creades "a partir de les

últimes gotes d'acer sobrant de la construcció de l'última biga

de suport de l'Estadi Olímpic", segons deia el comunicat inicial.

El seu nom està inspirat en Much Wenlock localitat de Shropshire,

Anglaterra, on la Wenlock Olimpyan Society va albergar els primers

Jocs Olímpics el 1858, inspirant els Jocs Olímpics moderns. El

mateix Pierre de Coubertain es va amarar d'aquells jocs per crear el

moviment olímpic actual.

Wenlock porta 5 braçalets de l'amistat al canell, cadascun del

color de cada un de les anelles olímpiques. Té tres punts al seu

cap que representen les tres posicions al podi. El patró en el seu

cos amb el logo dels jocs, simbolitza a tothom en direcció a Londres

el 2012. La forma en el seu front representa la forma del sostre de

l'Estadi Olímpic.