LES INSCULTURES DEL MONTBAIG.

Microcosmos megalític?

Xavier Sánchez Estudiós

1. Introducció.

En els darrers anys, s'han localitzat una gran quantitat d'inscultures -majoritàriament, en forma de cassoletes-

realitzades en afloraments rocallosos de llicorelles a la muntanya del Montbaig, també coneguda com Sant

Ramon pel fet que des del s. XIX al seu cim existeix l'ermita d'aquest sant. Algunes d'aquestes inscultures

tenen formes majoritàriament rodones amb acabament esfèric (d'aquí el nom de cassoletes), però també hi

han que tenen formen quadrangular, rectangular i cònica. I en algun cas, amb connexió amb reguerons.

Al cim de la muntanya del Montbaig -o serrat del Montbaig, segons algunes cartografies- amb 295 m

d'alçada, conflueixen els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i

Viladecans. I les inscultures localitzades es troben als termes de Sant Boi i Viladecans. També s'ha localitzat

una inscultura d'aquest tipus en el cim del Mas Ratés a Viladecans, a la serra de Miramar, en un territori

també dominat geològicament per la presència de la llicorella.

Cal dir que la presència humana al Montbaig està demostrada des de l'època dels ibers per la gran quantitat

de restes ceràmics localitzats5, encara que no s'ha localitzat el jaciment pròpiament dit a pesar de les

excavacions realitzades. Molt probablement, la construcció de l'ermita de Sant Ramon a finals del s. XIX, i

especialment, l'ús intensiu de la muntanya sobretot al s. XVIII per la plantació de la vinya ha fet desaparèixer

els elements necessaris per localitzar els jaciments.

La datació d'aquestes inscultures és del tot incerta. Només es pot aplicar l'analogia amb altres restes trobades

a Catalunya, especialment al Pirineu, a l'Alt Empordà, al Vallés o a les Gavarres4-7-12

, i que han estat datades

en l'època del Calcolític com elements per a un ús ritual o religiós. Cal dir, que la tipologia d'aquestes

inscultures és similar a la de la Pedra de Collserola, essent aquest reconegut monument megalític una de les

referències més properes, però com veurem més endavant al Baix Llobregat trobem altres restes clarament

del Calcolític i altres per acabar de datar que demostren que el Baix Llobregat també podria haver viscut una

etapa megalítica com altres racons de Catalunya.

A Sant Boi, l'any 2008, fruit d'unes obres d'urbanització al Camí del Llor (molt a prop d'un important

jaciment de restes ibèriques i romanes), es va localitzar -i salvar in extremis- una gran roca, trencada en dues

parts, en forma de menhir11

. Les obres van malmetre l'entorn de la troballa que hagués aportat més

informació científica i només s'ha pogut emmagatzemar aquest possible menhir al Museu de Sant Boi. Tot

plegat, amb les inscultures del Montbaig i el menhir del camí de Llor i si es pogués aprofundir

arqueològicament, donaríem un pas de gegant en saber que tenim un passat prehistòric a Sant Boi que fins

ara no s'havia detectat.

També existeix la teoria de que les inscultures trobades al Montbaig, especialment les del cantó de

Viladecans, estiguin relacionades en la construcció de les cabanes dels ibers i que hagessin servit per

col·locar troncs per subjectar el sostre d'aquestes cabanes.

En tot cas, el misteri està ben servit i el conjunt és prou notable com per posar la muntanya del Montbaig i al

Baix Llobregat en el mapa dels possibles monuments megalítics de Catalunya fruit d'una investigació

arqueològica més profunda. L'objectiu d'aquest treball és llançar el repte perquè el reculli bons investigadors

perquè s'inicii un estudi científic més acurat i les institucions pertinents impulsin una preservació legal

d'aquests conjunts.

2. La ubicació dels conjunts d'inscultures del Montbaig.

El Montbaig és una muntanya amb molta força com a protuberància orogràfica, fet que li dona una gran

personalitat; el seu perfil retallat a l'horitzó del Delta del Llobregat l'acaba diferenciant de les altres

muntanyes colindants (SANS, J)2. El mateix passa amb la majestuosa i propera muntanya del Montpedrós.

Els materials que afloren al Montbaig són unes roques llicorelles, pissarres i filites que provenen d'antigues

roques sedimentàries de gra fi o argiloses. L'aspecte d'aquestes llicorelles és força homogeni en tota la

muntanya, amb coloracions grises i ferruginoses. La roca adquireix un aspecte fullat i, sovint amb to satinat

sobre les superfícies (CERVELLÓ, J.M.)2.

Bona part de les inscultures del Montbaig estan situades en rocams de llicorelles que han aflorat a la

superfície de la muntanya per una llarga història de deformacions, on la foliació metamòrfica ha permès que

la ma de l'home pogués crear-les en veritables “taules” de roca foliada. Altres estan ubicades en gran llosses

de llicorella que ja no estan, probablement, ubicades en el seu lloc d'extracció9.

En la següent ortofotografia (amb data del 15 de novembre de 2002), extreta del Google Earth, he ubicat els

conjunts d'inscultures que fins el 2010 he localitzat al Montbaig. Les inscultures estan senyalitzades amb un

punt groc amb un número de referència que ens servirà posteriorment per presentar una relació de les

mateixes. També està senyalat amb una línia discontínua de color vermell -sense gran precisió- la

concentració de restes ceràmics d'època ibèrica que encara són visibles en la superfície. Així mateix s'indica

els noms dels camins, els sectors residencials de muntanya de Sant Boi i la ubicació de l'ermita de Sant

Ramon.

Fig. 1. Ortofotografia de l'Institut Cartografia de Catalunya (15 de novembre de 2007)

101

3. Relació dels conjunts d'inscultures

3.1. Conjunts d'inscultures núm. 1, 2, 3 i 4

Aquests conjunts d'incultures estan ubicades en el vessant sud del Montbaig (Fig. 2, 3, 4, 5, 6 i 7), en el

terme municipal de Viladecans, presenten tot un seguit de característiques comunes:

Totes tenen formen rectangulars o quadrangulars i no la circular de les típiques cassoletes que han

estat relacionandes amb l'art megalític.

A diferència de les altres inscultures del Montbaig, estan ubicades en les parts planes dels

afloraments rocallosos de llicorella sense inclinacions i sense restes de reguerons.

Les seves orientacions son totes en direcció al sud.

Totes estan envoltades d'abundants restes superficials de ceràmica ibèrica.

A excepció del conjunt núm . 4, la resta estan ubicades als cantons d'un sender.

D'acord amb aquestes característiques, l'arqueòleg Josep Maria Solias (2010) em va fer el següent comentari

en el meu bloc “el marge”: que aquestes inscultures van “ser identificades com a forats per a encastar-hi

pals per aguantar cabanes de fusta d'època ibèrica en una tesi que es va fer fa anys sobre el poblament

ibèric i romà del Baix Llobregat”9. Per tant, és molt probable que aquestes inscultures no es pugin relacionar

amb un ús de ritual o religiós; i per tant, estarien davant de la possibilitat que el vessant sud del Montbaig, al

cantó de Viladecans, hagués estat el jaciment del lloc on s'ubicava el nucli -o un dels nuclis- de població

ibèrica al Montbaig.

Fig. 2. Conjunt d'incultures núm. 2 format per dos afloraments rocallosos amb acabament pla a la superfície. Fotografia realitzada l'any 2006

amb motiu de la inspecció realitzada per l'arqueòleg Juanjo Esteban del Museu de Sant Boi. Foto: Xavier Sánchez.

Fig. 3. Detall de la inscultura més gran del conjunt núm. 2. La forma original era

quadrangular amb una incisió lateral. (2006) Foto Xavier Sánchez.

Fig. 4. Detall de la inscultura més petita del conjunt núm. 2.

(2006). Foto: Xavier Sánchez.

Fig. 5. Conjunt núm. 3. Al fons, conjunt núm. 4 102

(2006). Foto: Xavier Sánchez.

Fig. 6. Detall de la inscultura del conjunt núm. 3.

(2006). Foto: Xavier Sánchez.

Fig. 7. Situació del conjunt núm. 4 en relació a la pista forestal del camí de bombers

que puja des de Sales (Viladecans). (2006). Foto: Xavier Sánchez.

3.2. Conjunt d'inscultures núm. 6

Aquests conjunts d'incultures estan ubicades en la carena oest del Montbaig, molt a prop de la cruïlla de la

pista forestal “Camí del Cordal” amb el sender del Parc Forestal del Montbaig que connecta amb l'estadi

d'Atletisme “Constantí Miranda” ubicat al barri de Camps Blancs de Sant Boi.

Es tracta de dos llosses de grans dimensions (Fig. 8, 9 i 10). Una presenta en la seva superfície visible tot un

conjunt de petites cassoletes (Fig. 8); i l'altra, la més gran, presenta restes més desdibuixats, però amb talls

laterals amb corba ben treballats. Com a hipòtesi a investigar, aquestes llosses podrien formar part d'algun

conjunt funerari tipus dolmen.

A prop de les tres llosses, trobem un altre aflorament rocallós de llicorelles amb cassoletes petites que no

superen els 10 cm de diàmetre.

Fig. 8. Llossa del conjunt núm. 6 de 1,40 m de llarg per 0,70m d'ampla.

(2008). Foto Xavier Sánchez.

Fig. 9. Llossa gran del conjunt núm. 6 de 2,5 m de llargada x 1 m d'amplada.

(2008). Foto Xavier Sánchez.

Fig. 10. Aflorament rocallós del conjunt núm. 6 amb cassoletes a la seva

superfície. (2008). Foto Xavier Sánchez.

3.3. Conjunt d'inscultura núm. 7

Es tracta d'una de les inscultures més curioses per la seva forma cònica (Fig. 11), ja que, a l'igual que les

incultures rectangulars i quadrangulars trobades al Montbaig, aquest estudiós no ha sabut trobar altres

paral·lelismes a la resta de Catalunya. Però a diferència dels conjunts núm. 1, 2, 3 i 4, crec que no seria

agosarat relacionar-la amb un ús de ritual o religiós del Cacolític al Bronze final com la resta de les típiques

cassoletes relacionades amb aquesta època.

La forma cònica d'aquesta inscultura amb prop de 30 cm de diàmetre podria haver permet encaixar un tipus

d'urnes funeràries de ceràmica de l'edat del bronze final, similars a les localitzades a la Necròpolis de la

Bòbila Roca de Palleja i que tenen un diàmetre màxim de 305 mm (Ref. 44045, 44048 i 44047 MAC

Barcelona)1. 103

Aquesta inscultura es troba en un aflorament rocallós que hi ha sota una agradable alzina, al costat mateix del

sender que enllaça la cruïlla de les pistes forestals del camí vell de Sant Ramon i del camí de l'Ermita amb la

darrera corba d'aquesta camí abans d'arribar a l'aparcament públic del cim del Montbaig.

Fig. 11. Inscultura de cassoleta cònica del conjunt núm. 7. (2006). Foto Xavier Sánchez.

3.4. Conjunt d'inscultures núm. 8

Aquesta és la inscultura que presenta una de les majors cassoletes que hi ha al Montbaig (quasi 50 cm en la

part més àmplia d'una el·lipsi). Es tracta d'un túmul (Fig. 12) format per un aflorament rocallós que forma

una mena de taula amb una inscultura més gran al centre que presenta la connexió amb diversos reguerons

connectats a altres cassoletes més petites i amb un regueró més profund que permet vessar els fluxos que

s'aboquin.

En la meva modesta opinió, és tracta de les incultures més fotogèniques del Montbaig. La seva conservació

és extraordinària perquè fins l'any 2005 havia estat absolutament coberta de sediments i restes vegetals; uns

treballs d'aclarida forestal van permetre la seva localització, així com restes del veritable antic camí vell de

Sant Ramon que amb els temps ha perdut el seu ús.

Es troba molt a prop del conjunt núm. 7 i també es troba al costat mateix del sender que enllaça la cruïlla de

les pistes forestals del camí vell de Sant Ramon i del camí de l'Ermita amb la darrera corba d'aquesta camí

abans d'arribar a l'aparcament públic del cim del Montbaig.

Fig. 12. Conjunt núm. 8 d'inscultures. (2008). Foto: Xavier Sánchez.

3.5. Conjunt d'inscultures núm. 9.

Aquest conjunt el formen l'anomenada “Roca dels Canons” i una llossa amb una gran cassoleta i regueró. La

“Roca dels Canons” és un autèntic microcosmos de cassoletes10

amb diàmetres de mides molt diverses (Fig.

13, 14 i 15) però que no superen la gran majoria els 10 cm de diàmetre. Aquest gran aflorament rocallós, està

situat entre les cruïlles dels carres Canons i Segre i l'inici del Camí Vell de Sant Ramon, al costat d'un

conjunt d'antenes de comunicacions. La llossa aïllada, que presenta una cassoleta d'uns 30 cm de diàmetre

(Fig. 17) amb un regueró, es troba al altre cantó del camí que passa al costat de la Roca dels Canons.

L'orientació d'aquest conjunt és en direcció al nord i té una visibilitat extraordinària molt estratègica: en un

primer terme en direcció nord, la Muntanyeta (un petit turó que ha quedat en mig del nucli de Sant Boi,

actualment un parc metropolità); en segon terme, el Puig del Castell també de Sant Boi i en tercer terme,

Collserola i Montjuïc (Fig. 16); en direcció est, el Delta del Llobregat i el mar; i en direcció oest, l'imponent

Montpedrós. Curiosament, molts d'aquests enclavaments han tinguts vestigis o jaciments de nuclis de

població ibèrica.

104

Fig. 13. La cassoleta més gran del conjunt núm. 9 de la “Roca dels Canons”. (2010). Foto: Xavier Sánchez

Fig. 14. Detall de cassoletes més petites del conjunt núm. 9. (2010). Foto: Xavier Sánchez

Fig. 15. Conjunt de petites cassoletes de la Roca dels Canons. (2010). Foto: Xavier Sánchez

Fig. 16. Visió panoràmica en direcció nord des de la Roca dels Canons, amb la visió directa al Puig del Castell i Montjuïc. (2010). Foto: Xavier

Sánchez.

105

Fig. 17. Llossa amb inscultures, propera a la Roca dels Canons. (2010). Foto: Xavier Sánchez

4. Altres inscultures del Baix Llobregat i del Barcelonès

Pel que fa a restes arqueològiques documentades d'inscultures al Baix Llobregat de possible origen megalític,

les més interessants corresponen als “petroglifos” localitzats a prop de la Torratxa del Montpedrós i el Puig

Castellar de Sant Vicenç dels Horts3.

I les úniques similituds localitzades per aquest estudiós en l'àmbit de les cassoletes les trobem al Baix

Llobregat en el conjunt d'inscultures localitzat al fondo de Sant Martí de Corbera de Llobregat, on es va

localitzar una pedra amb incisions, una altre llossa amb cassoletes i reguerons interconnectades radialment

(avui dipositada a l'ajuntament de Corbera) i un altre aflorament rocallós de gresos amb un conjunt important

de cassoletes7.

Una altre similitud propera seria la Pedra de Collserola, situada al costat del camí del coll de la Vinassa13

;

una de granit amb un conjunt de cassoletes a la seva part superior i que ha estat acceptada científicament con

unes restes megalítiques del Calcolític8.

Aquest estudiós també ha trobat un aflorament rocallós de llicorella amb una cassoleta de 10 cm de diàmetre

al cim del Mas Ratés de la Serra de Miramar, al terme de Viladecans.

5. Conclusions

Les inscultures quadrangulars i rectangulars situades en el cantó sud del Montbaig, en el terme de

Viladecans, podrien tenir un origen en l'època dels ibèrs.

Les altres inscultures en formes de cassoletes situades en el cantó nord del Montbaig, en el terme de

Sant Boi, podrien tenir el seu origen en el Calcolìtic ateses les gran similituds amb altres inscultures

localitzades i investigades a Catalunya.

Urgeix un estudi científic i arqueològic acurat d'aquest valuós conjunt d'inscultures del Montbaig,

pràcticament desconegudes.

Un cop finalitzi aquest estudi, caldrà establir els elements legals i materials per a la seva preservació,

atesa l'alta freqüentació ciutadana del Parc Forestal del Montbaig.

Des del Museu de Sant Boi i del servei de Patrimoni de l'ajuntament de Viladecans, es podria iniciar

una visita guiada per aquest conjunt per tal de divulgar els seus possibles valors històrics i

arqueològics.

6. Bibliografia

1. DD. AA. La prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'excavacions arqueològiques, Centre d'Estudis

Beguetans CEB, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal CIPAG,

Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat, 2009.

2. DD. AA. Les nostres muntanyes. Montbaig, Montpedrós, Serra de Miramar, Serra de les Ferreres,

Valls de Sant Climent, Costa Fustera, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, TECFA GROUP, 2006.

3. DD. AA. Montpedrós Rock Art,

http://www.rupestre.net/tracce_php/modules.php?name=News&file=article&sid=42, 2006.

4. DD. AA. Reflexions sobre els gravats rupestres prehistòrics de Catalunya: el cas de l'Alt Empordà,

Cypsela, núm. 12 (1998) p. 119-134.

5. DD. AA. Història de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 1993.

6. DD. AA. Els gravats rupestres de Catalunya. Una aproximació al seu estudi, Espacio, Tiempo y

Forma, S. I. Prehistoria y Arqueologia, t. 2 (1989) p. 173-191.

7. GUILLEUMAS, A. Testimonis del poblament antic de Corbera de Llobregat, Muntanya, núm. 819

(1998) p. 184-187.

8. MAÑÉ, A. Una pedra amb inscultures prehistòriques a Collserola (Barcelonès), Vèrtex, núms. 109

(gener-febrer 1986) i 113 (setembre-octubre 1986).

9. SÁNCHEZ, X. Megalitisme a Sant Boi? http://elmarge.blogspot.com/2010/01/megalitisme-sant-

boi.html, Sant Boi de Llobregat, 2010.

10. SÁNCHEZ, X. La Roca dels Canons. Microcosmos megalític?

http://elmarge.blogspot.com/2010/02/la-roca-de-canons-microcosmos-megalitic.html, Sant Boi de Llobregat, 2010.

11. SÁNCHEZ, X. Un “menhir” a Sant Boi? http://elmarge.blogspot.com/2008/06/un-menhir-sant-

boi.html, Sant Boi de Llobregat, 2008.

12. TARRÚS. J. Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context, Notes,

núm. 26 (2011) p. 93-102.

13. VIVES, J.M. De Gràcia al Tibidabo. Un viatge en el temps: resseguint camins històrics de fa 100

anys, Muntanya, núm. 881 (2009) p. 30-31.

106