LES ILLES BALEARS - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1...

16
10 LES ILLES BALEARS

Transcript of LES ILLES BALEARS - spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1...

10LES ILLES BALEARS

202

10 L’ENERGIA A LES BALEARS: FONTS D’ENERGIA I CONSUM ENERGÈTIC A LES BALEARS. ENERGIES ALTERNATIVESA les illes Balears, que tenen una població estable de prop d’un milió d’habitants i un nombre de turistes que supera els deu milions anuals, es consumeixen anualment enormes quantitats d’energia per tal d’abastar les necessitats de tothom.

La major part del consum energètic es destina al sector del transport i a la producció d’energia elèctrica. Gairebé tots els combustibles que s’empren per obtenir energia procedeixen de l’exterior i són combustibles fòssils, principalment carbó per a la producció d’electricitat i derivats del petroli per al transport. Cal destacar el cas de la generació d’energia elèctrica a partir de la combustió de residus sòlids urbans i l’ús d’energies renovables, encara no prou desenvolupat i que es limita a l’energia solar i eòlica.

La crema de combustibles fòssils (carbó i derivats del petroli) i de biomassa (residus sòlids urbans) genera quantitats enormes de CO

2 que s’alliberen a l’atmosfera i que

contribueixen a l’indesitjable efecte d’hivernacle i el conseqüent canvi climàtic.

A totes les illes hi ha plantes generadores d’energia elèctrica, centrals tèrmiques que utilitzen combustibles fòssils. La més important de totes és la central elèctrica des Murterar (Alcúdia, Mallorca) que proveeix d’energia elèctrica les illes de Mallorca i Menorca.

La incidència de l’energia solar en la producció d’energia elèctrica a les Balears és encara molt reduïda, tot i que la seva implantació augmenta progressivament. En canvi, sí que s’incrementa d’una manera considerable l’aprofitament de l’energia solar tèrmica, ja que actualment és preceptiu que tots els nous edificis tenguin instal·lats panells solars tèrmics per a la producció d’aigua calenta sanitària o per a calefacció.

Tradicionalment s’ha emprat l’energia eòlica, o del vent, a les Balears. Els molins de vent s’utilitzaven per a l’extracció d’aigua del subsòl i també per moldre cereals. Amb l’aparició de sistemes més moderns, aquestes construccions, que feien servir una font d’energia renovable, varen quedar en desús. Actualment se’n rehabiliten alguns, ja que són elements característics del paisatge balear.

Si ens referim a l’aprofitament de l’energia eòlica mitjançant instal·lacions modernes, hem de destacar el cas del parc eòlic des Milà, a Menorca, on s’han implantat quatre aerogeneradors. Hi ha projectes per crear més parcs eòlics, però són problemàtics, perquè les zones amb més potencial eòlic són també zones de molt de valor pai-satgístic i natural.

11

a)

b)

1 Investiga: D’on prové l’energia que s’utilitza a la teva illa? Quin tipus de combustibles es fan servir? Quin tipus de contaminats atmosfèrics emet la central? Quins efectes poden tenir?

2 Fes una llista de mesures que tu puguis dur a terme per mirar d’estalviar energia i per tant, per millorar el medi ambient a la teva illa.

3 Fes un treball sobre l’aprofitament tradicional de l’energia eòlica a la teva illa. Recull informació sobre els molins: tipus de construcció, localització preferent, aplicació (treure aigua, moldre blat...), etc.

Activitats

Central elèctrica des Murterar (a), panells solars (b), molí (c).

Fig. 10.1

c)

203

LA GEOLOGIA DE LES BALEARS

LA CIRCULACIÓ MARINA A LA MEDITERRÀNIA I A LA MAR BALEAR

Les Balears estan situades a la part més occidental de la Me-diterrània i hi emergeixen com una prolongació de les serra-lades Bètiques.

La presència de l’aigua marina i dels seus moviments con-tribueix al modelat costaner de les illes Balears i a l’aparició d’ecosistemes litorals molt característics.

Com que la major part de l’aigua que es perd per evaporació se substitueix per aigua que entra per l’estret de Gibraltar, l’aigua superficial propera a l’estret s’assembla més a la de l’oceà Atlàntic i tendeix a fer-se més salada a mesura que ens desplaçam cap a l’est a causa de la intensa evaporació i a l’escassesa d’aportaments d’aigua dolça. Així doncs, l’aigua superficial de la Mediterrània occidental té una salinitat de menys del 37‰ i a la zona de l’Àsia Menor supera el 39‰.

Com a conseqüència de la insolació i de l’aïllament relatiu, l’aigua de la Mediterrània és també més càlida que la de l’Atlàntic. A la Mediterrània hi ha un corrent marí super-ficial que circula en sentit contrari a les agulles del rellotge; l’aigua entra per l’estret de Gibraltar i circula a gran velocitat pel nord d’Àfrica, es mou més lentament abans d’arribar a la Mediterrània oriental i continua fent la volta per la zona nord. L’efecte de les marees és gairebé imperceptible a la Mediterrània, atesa la seva condició de mar quasi tancada.

La manca d’aportacions importants d’aigües fluvials fa que la Mediterrània sigui una mar pobra en sals nutritives. Això és especialment característic en el cas de les aigües balears, on només hi ha aportacions dels torrents en determinades èpoques de l’any. Tot això fa que les aigües siguin pobres, amb poc desenvolupament de plàncton i per tant, molt transparents.

AA

2

Port de Ciutadella.Fig. 10.2

4 Creus que la transparència de l’aigua de la costa balear pot implicar cap avantatge per a l’economia de les illes?

Activitat

Mapa de circulació d’aigua de la Mediterrània.Fig. 10.3

ÀFRICA

ESPANYA

EUROPA

TURQUIA

ITÀLIA

Sabies que... *a Menorca hi ha rissagues?

En una rissaga es produeix una oscil·lació sobtada i molt ràpida del nivell de la mar a ports i cales estretes. Les causes de les rissagues són meteorològi-ques (vents forts, canvis sobtats de la pressió atmosfèrica, aire càlid a les parts més baixes de l’atmosfera, etc.). La darrera rissaga important va tenir lloc a Ciutadella, Menorca, l’any 2006, amb oscil·lacions de fins a 4 metres que varen produir greus danys a les embarcacio-ns i instal·lacions portuàries. Generalment, l’oscil·lació del nivell del mar en una rissaga va de 60 a 120 cm.

204

10 MODELAT DE LA COSTA BALEAR (TIT 2)

La zona litoral, que és la zona de transició entre les terres emergides i el medi marí, és molt variada a les Balears. A la zona litoral trobam estructures molt diverses, ja que són el resultat de l’acció marina sobre els diferents tipus de materials costaners. En alguns casos, les infraestructures construïdes per l’home poden alterar l’acció de la mar. Per exemple, la construcció de ports pot alterar els corrents de deriva i modificar l’erosió o la sedimentació que feia la mar a les zones properes.

• A Mallorca podem diferenciar tres zones segons el tipus de costa:

– La costa abrupta de la serra de Tramuntana, originada per l’acció erosiva de la mar sobre els materials de natura calcària i que dóna lloc a penya-segats de gran altura. S’estén des de sa Dragonera fins a Formentor.

– La depressió central dóna lloc a costes baixes, on predomina la sedimentació, i podem trobar-hi badies com les de Palma, Alcúdia i Pollença, amb extenses platges i zones d’albufera i aiguamolls.

– La zona de les serres de Llevant, que acaben abruptament a la zona nord-oriental amb penya-segats (Capdepera i Artà) que evolucionen formant penya-segats tabulars més baixos intercalats amb nombroses cales a la zona sud-est i acaben de manera més suau cap al sud, fins al cap de ses Salines. A l’illa de Cabrera, que es podria considerar la continuació d’aquestes serres, tornen a aparèixer les costes abruptes.

• Menorca es diferencia de la resta d’illes per la seva estructura, l’edat i el tipus de materials que la formen. En aquesta illa es poden diferenciar dues zones:

– La zona nord, més antiga, formada principalment per roques metamòrfiques, amb un litoral molt retallat amb nombroses cales i penya- segats.

– La zona de migjorn, formada per materials calcaris més moderns, amb nom-broses cales i algunes platges més extenses, com ara la de Son Bou.

Les illes Pitiüses presenten costes abruptes i retallades cap al nord i costes més baixes cap al sud.

LES AIGÜES SUPERFICIALS

El fet que el règim de pluges a les Balears sigui irregular i escàs condiciona l’absència d’aigües superficials durant la major part de l’any. A les Balears no hi ha rius i l’aigua només circula pels torrents després de les pluges torrencials.

La major part de les precipitacions es donen a la tardor i és en aquest moment quan els torrents condueixen les aigües ràpidament cap a la mar. Quan aquestes pluges són prou fortes en poc temps, es pot produir un desbordament dels torrents i en conseqüència, pot ser que l’aigua circuli a gran velocitat per fora del llit i inundi camps o poblacions.

Aquests tipus de fenòmens es donen sovint i provoquen danys materials conside-rables i de vegades també de personals. El fet que algunes zones per on circulava l’aigua antigament estiguin urbanitzades, o que els llits dels torrents estiguin obs-truïts per fems o vegetació, fa que el problema sigui encara més greu.

A causa de l’absència de corrents permanents d’aigua, actualment a les Balears no hi ha aprofitament d’energia hidràulica. En algunes zones de la Tramuntana s’aprofitava antigament la força de l’aigua d’alguns torrents per posar en funcionament els en-granatges dels molins d’aigua.

CC

B

Platja arenosa. Fig. 10.5

Penya-segat, costa de Tramuntana, Mallorca .

Fig. 10.4

205

LES AIGÜES SUBTERRÀNIES. L’ACCIÓ CÀRSTICA

La major part de les roques que constitueixen les illes Balears són d’origen sedimentari. Fonamentalment són roques carbonatades, però també hi trobam guix i argiles. No obstant això, volem remarcar la presència de roques metamòrfiques (pissarres i esquists) a la zona nord de Menorca. Pel que fa a roques magmàtiques, només hi ha afloraments reduïts de materials volcànics a Mallorca i Menorca. La gran abundància de roques calcàries a les Balears fa que els fenòmens càrstics i les formes geolò-giques a les quals donen lloc siguin molt freqüents a les illes. Quan plou, l’aigua es filtra per les esquerdes de les roques calcàries i circula per dedins.

D’altra banda, la insularitat fa que hi hagi interferències entre el modelat càrstic i el modelat litoral produït per les aigües marines.

A l’illa de Mallorca hi ha moltes estructures càrstiques, especialment a la serra de Tramuntana, a les serres deLlevant i a la zona del Migjorn.

A la serra de Tramuntana, el procés de carstificació és ex-traordinari, i s’hi troba fins al 60% de les formes endocàrs-tiques (coves) i exocàrstiques (rasclers, dolines, gorges...) de Mallorca.

A la zona del Migjorn és freqüent trobar coves amb aigües salobroses, atesa la seva comunicació amb les aigües marines, com per exemple, les conegudes coves del Drac.

A les Pitiüses també trobam estructures càrstiques, sobretot a la zona nord-occi-dental de l’illa d’Eivissa.

La zona més carstificada de Menorca és la zona sud, amb moltes coves però una escassa manifestació superficial.

SISMICITAT I VULCANISME A LES BALEARS (TIT 2)

Les illes Balears són molt a prop del límit entre les plaques eurasiàtica i africana; i tot i que a les zones properes als límits entre plaques l’activitat volcànica i sísmica sol ser molt intensa, la realitat és que a les Balears aquests tipus de fenòmens no són gaire destacables.

Pel que fa a l’activitat volcànica, només alguns afloraments de roques posen de manifest que en èpoques passades hi va haver activitat volcànica a les Balears; com és el cas d’alguns indrets de Mallorca (Cala Tuent, Ternelles) i de la zona nord de Menorca.

Malgrat que a les Balears es registra activitat sísmica de baixa intensitat de manera continuada, des de mitjans del segle XIX no s’hi ha produït cap moviment sísmic remarcable.

Els moviments sísmics que s’hi produeixen són a conseqüència de l’activitat en el sistema de falles associades als plegaments de les serralades de les Balears.

D’altra banda, s’han d’esmentar els efectes que va provocar el terratrèmol amb epi-centre al nord d’Algèria el maig de 2003 al ports d’Eivissa i del sud de Mallorca.

DD

EE

Rascler.Fig. 10.7

Fig. 10.6 Coves del Drach.

206

10

Serra de Tramuntana.

5 Les albuferes són zones molt importants des del punt de vista ecològic. Sabries dir per què? On podem trobar albuferes, a les illes? Posa exemples concrets.

6 Fes un llistat d’accions humanes que modifiquin l’estructura original de les zones costaneres.

7 Localitza a un mapa de la teva illa les coves més importants. Indica quines estan explotades turística-

ment, i quines varen ser utilitzades per antics pobla-dors.

8 Dibuixa a un mapa de la Mediterrània occidental la situació de les Balears i els límits entre la placa eu-rasiàtica i l’africana. Localitza en aquest mateix mapa els volcans actius més propers a les Balears i les zones on hi ha hagut fenòmens sísmics més recentment.

Activitats

ELS SISTEMES MUNTANYOSOS A LES ILLES BALEARS

Al final del secundari, va començar un moviment d’acostament entre la placa eurasià-tica i la placa africana que va continuar durant el terciari. Aquest procés de col·lisió va donar lloc a les serralades Bètiques, que presenten una estructura molt complexa.

Aquest orògen s’inicia a Andalusia, continua pel sud del País Valencià i segueix sen-se interrupció en direcció nord-oest pel fons de la mar, i les illes Balears són la part emergida d’aquest promontori. La serralada s’interromp amb una falla al nord de Menorca, i aquesta illa no té, per tant, el mateix origen.

A Mallorca es formaren dues alineacions muntanyoses més o manco paral·leles en direcció SE-NO, separades per una gran depressió central. Són la serra de Tramuntana i les serres de Llevant. La serra de Tramuntana engloba les muntanyes més elevades de totes les Balears, moltes de les quals tenen cims que superen els 1000 metres. El puig Major (1445 m) n’és el cim més alt.

A les serres de Llevant, les majors altituds són al voltant dels 500 metres i el punt més alt és el puig de sa Talaia Freda de Son Morell, de 561 metres. D’altra banda, també hem de destacar un puig aïllat que s’eleva a la depressió central, el puig de Randa (543 m).

Menorca és una illa plana. La major part del territori està a manco de 100 metres d’altura, i la màxima elevació és el Toro (350 m).

La continuada presència de desnivells a Eivissa fa que paregui una illa abrupta mal-grat que la seva elevació màxima només fa 475 metres (sa Talaiassa).

A Formentera el relleu és més aviat pla, l’altitud màxima és la Mola (200 m).

FF

Fig. 10.8

207

ELS PRINCIPALS ECOSISTEMES DE LES ILLES BALEARS. EXEMPLIFICACIÓ DE LA CIRCULACIÓ D’ENERGIA EN UN ECOSISTEMA BALEAR Tots el organismes que viuen a les Balears estan adaptats al clima mediterrani, que es caracteritza per hiverns suaus i estius secs i calorosos.

La major part de les adaptacions que presenten les plantes permeten que suportin la manca d’aigua durant l’estiu i estan encaminades a economitzar el consum d’aigua i augmentar-ne al màxim possible l’absorció: arrels molt extenses, fulles petites i coriàcies, pocs estomes, pilositat a l’anvers de les fulles per retenir la humitat... Com que els hiverns són suaus i amb llum a bastament, la majoria de les plantes arbustives i els arbres son perennifolis.

L’ALZINAR O BOSC D’ALZINES

Només es troba a zones humides de Mallorca i Menorca. Les alzines formen boscos espessos i ombrívols, que retenen la humitat del sotabosc, la qual cosa facilita el creixement de molts d’arbusts, herbes i fongs. És l’ecosistema més ric i evolucionat d’aquesta zona.

L’alzina (Quercus ilex) presenta fulles dures coriàcies amb pocs estomes i amb els marges dentats, de color verd fosc a l’anvers i amb pèls blanquinosos al revers. Té flors masculines i femenines separades, que una vegada fecundades formen els aglans.Hi ha una gran varietat de plantes al sotabosc, entre d’altres, en podem destacar:

La mata (Pistacia lentiscus) és l’arbust mes comú i és present també a les garrigues. Presenta fulles compostes coriàcies i fruits vermells.

Algunes plantes son endèmiques, com el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salva-toris), que té les fulles dentades i espinoses; o el pa porcí (Cyclamen balearicum), de fulles clapades i flors amb els pètals girats per amunt.

També hi trobam plantes enfiladisses, que creixen per sobre de les altres per poder arribar a la llum, com per exemple les esparregueres (Asparagus acutifolius), la ma-reselva o xuclamel (Lonicera implexa) i la rogeta (Rubia peregrina).

33

AA

Alzina (a), mareselva (b), mata (c).

Fig. 10.9

a) b) c)

Sabies que... *El cirerer de Betlem ( Ruscus aculeatus), una planta que per Nadal es fa servir per adornar les cases, és una planta curiosa, ja que té branques modificades que pareixen fulles, sobre les quals es disposen les autèn-tiques fulles, molt petites, les flors i els fruits vermellosos.

208

10

Pi (a), olivera (b),Fig. 10.10

EL PINAR I LA GARRIGA

Són ecosistemes que es desenvolupen en indrets més secs i amb sòls menys fèrtils, tant d’interior com a les zones costaneres de totes les illes. Als pinars, l’estrat arbori està format per pins.

Les plantes de sotabosc estan més adaptades a la manca d’humitat, ja que no hi ha tanta d’ombra com a l’alzinar. A la garriga la vegetació predominant és de tipus ar-bustiu i només hi creixen alguns arbres. La varietat de plantes que presenten aquests ecosistemes és considerable, i hi podem trobar plantes que també són presents a l’alzinar.

Entre els arbres més característics d’aquestes zones destaquen els següents:

• El pi (Pinus halepensis) és actualment l’arbre més abundant a les illes Balears. Aquest arbre pot arribar a tenir una alçària considerable, però a les zones ven-toses sol presentar el tronc retorçut. És una planta gimnosperma que presenta fulles en forma d’agulla amb flors masculines i femenines separades. Les flors femenines es transformaran en pinyes una vegada fecundades.

• L’olivera o ullastre (Olea europaea) té fulles petites, dures i grisenques a l’anvers; el seu fruit és l’oliva.

• La savina (Juniperus phoenicea) és present a moltes platges i té el tronc retorçut per l’acció del vent; a Eivissa es troba també a les garrigues interiors. Té les fulles en forma de petites escates.

• El garballó (Chamaerops humilis) és l’única palmera europea i les fulles s’utilitzaven tradicionalment per fer capells i senalles.

• El garrover (Ceratonia siliqua), té un fruit allargat i dolç que s’empra com a aliment del bestiar.

Els arbusts més destacables són:

• El xiprell (Erica multiflora), que té fulles aciculars i petites flors roses.

• L’estepa blanca (Cistus albidus), amb flors rosades i fulles blanquinoses.

• L’estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) amb flors blanques i fulles viscoses.

• El romaní (Rosmarinus officinalis), una planta aromàtica amb fulles estretes i en-rodillades i flors blavoses.

• La lavanda (Lavandula dentata) és una altra planta aromàtica amb fulles dentades i flors agrupades en espigues de color blau violat.

• La gatosa o gatova (Genista lucida) és una planta molt espinosa amb poques fulles i petites i flors grogues.

BB

Estepa blanca (a), garrover (b).

Fig. 10.11

a)

b)

b)a)

209

Geneta (a), calàpet (9), ropit (c),Fig. 10.12

LA FAUNA DE L’ALZINAR I LA GARRIGA

Les espècies animals que trobam en aquests dos ecosistemes son gairebé les ma-teixes. Tots el fílums principals hi estan representats: vertebrats, artròpodes,mol·luscs, anèl·lids.

Començarem destacant el vertebrats, i dins aquest grup, els mamífers; la geneta (Genetta genetta), el mostel (Mustela nivalis), el mart (Martes martes), la rata cellarda (Elyomis quercinus), l’eriçó (Erinaceus europaeus), el conill, les rates i els ratolins i les ratapinyades.

El grup de les aus hi està bastant representat, també: el tord (Turdus philomelos), el puput (Upupa epops), el ropit (Erythacus rubecula), les rapinyaires com el voltor negre (Aegypius monachus) i la milana (Milvus milvus).

Entre els rèptils destacarem les tortugues terrestres del gènere Testudo, les sargan-tanes (gènere Podarcis), i el dragó (Taurentola mauritanica).

El grup dels amfibis està representat pels calàpets (Bufo viridis).

La varietat d’artròpodes, com passa a la majoria d’ecosistemes terrestres, és la més elevada, especialment el grup dels insectes; entre els quals es pot destacar el co-leòpter Timarcha balearica, que és endèmic de les illes. També hi trobam nombroses espècies d’aràcnids, miriàpodes i qualque crustaci.

Entre els mol·luscs trobam algunes espècies de caragols i llimacs.

El cuc de terra es l’anèl·lid més freqüent.

LES RELACIONS TRÒFIQUES

Com en qualsevol ecosistema, les interaccions que s’estableixen entre animals, plantes i medi són molt diverses. Les relacions tròfiques que s’estableixen són molt complexes. Un exemple de xarxa tròfica a l’alzinar podria ser:

CC

DD

Relacions tròfiques.Fig. 10.13

a)

b)

c)

Conill

Cargol

Ratolí

Òliba

Puput

Llagost

Alzina Plantes gramínies

TordMostel

Milà reial

210

10 ELS ECOSISTEMES COSTANERS

Entre els diferents ecosistemes que hi ha a les costes balears, podríem destacar el de les costes baixes sempre que no estiguin urbanitzades. L’ecosistema que es desenvolupa a les platges i dunes és molt fràgil i característic.

L’arena dipositada per la mar és moguda pel vent, i d’aquesta manera es formen dunes a la part més interior de la platja. La mobilitat del substrat, la seva elevada salinitat a causa de la proximitat de la mar i els forts vents, fan que pocs organismes puguin sobreviure en aquesta zona.

Les plantes presenten adaptacions per poder suportar el vent, la salinitat i la manca d’humitat. A mesura que ens feim enfora de la mar, les condicions se suavitzen i el nombre d’espècies augmenta. Entre les plantes que trobam més a prop de la mar destaca una gramínia que és capaç de fixr l’arena de les dunes amb les seves llargues arrels, és el borró (Ammophila arenaria). També podem trobar-hi el card marí (Eryn-gium maritimun), amb fulles espinoses i una planta amb flors blanques, el lliri marí (Pancratium maritimum), les llavors del qual estan envoltades d’un teixit esponjós perquè puguin surar i ser transportades per la mar.

Més a l’interior creixen ja arbusts de diverses espècies amb formes arrodonides. En aquestes zones cal destacar la presència de la savina (Juniperus phoenicia), una planta gimnosperma amb fulles en forma d’escata. Totes aquestes plantes formen una barrera que protegeix contra el vent i la salinitat i que permet que més cap a l’interior es pugui desenvolupar una vegetació semblant a la de la garriga.

Els animals que viuen en aquestes zones també tenen problemes per sobreviure-hi, només alguns insectes i aràcnids poden suportar les condicions de les zones are-noses. La majoria no són visibles durant el dia, ja que surten quan es pon el sol. En aquestes zones es poden veure també alguns ocells marins, com per exemple les gavines. Més cap a l’interior augmenta el nombre d’espècies i podem trobar-hi els animals típics de les garrigues.

EE

Lliri marí (a), savina (b), card marí (c).

Fig. 10.14

Fig. 10.15 Borró.

a)

b)

c)

211

ELS ECOSISTEMES MARINS

Els alguers o praderies de posidònia constitueixen un dels ecosistemes més típics de la mar balear; la posidònia és una planta fanerògama endèmica de la Mediterrània que té tiges, arrels, fulles, flors i fruits i que habitualment es confon amb una alga.

La posidònia presenta fulles en forma de cinta allargada que surten de rizomes lle-nyosos. Aquests rizomes poden créixer horitzontalment o verticalment i sempre cerquen zones d’aigües transparents, ja que aquesta planta no tolera la contaminació ni la sedimentació excessiva.

La comunitat que viu associada a aquesta planta és molt rica; sobre les fulles es poden trobar molts d’epífits que formen taques de color blanquinós (briozous, esponges). La varietat de fauna que viu a les praderies és extraordinària: eriçons marins, molts de peixos, crustacis i mol·luscs. Alguns d’aquests animals hi cerquen refugi; d’altres, aliment, i d’altres, un lloc per pondre els ous.

Les posidònies són juntament amb les algues els productors d’aquest tipus d’ecosistema, capten el CO

2 per produir compostos orgànics i desprenen O

2 durant

el procés fotosintètic.

Posidònia.Fig. 10.16

F

9 Indica quines adaptacions presenten el pi, el ro-maní i la mata per acostumar-se als estius calorosos i eixuts.

10 Observa la imatge de la xarxa tròfica (fig. 10.13) i indica quines conseqüències tindrà per a l’ecosistema de la garriga la desaparició de les espècies següents: mata, eriçó, mart, tortuga.

11 Observa la imatge 10.13 i explica les relacions tròfiques que hi estan representades.

12 Quines creus que són les causes principals de la destrucció dels ecosistemes dunars?

13 Quines adaptacions presenten les plantes per sobreviure en aquestes zones de dunes?

14 Quina importància ecològica té la posidònia en els nostres ecosistemes marins? Sabries relacionar la po-sidònia i els recursos pesquers? La posidònia i l’erosió de les platges? La posidònia i l’efecte d’hivernacle?

15 Les espècies invasores suposen un perill greu per als ecosistemes naturals. Com a exemples destacables trobam l’espècie Carpobrotus edulis, que pot créixer en els ecosistemes dunars i la Caulerpa taxifolia, que suposa un perill per a les praderies de posidònia. Cer-ca informació sobre aquestes espècies i fes un petit informe en el qual has d’indicar-ne les característiques, l’origen natural i els problemes que provoquen en els nostres ecosistemes.

Activitats

Eriçó marí.Fig. 10.17 Salpa.Fig. 10.18

3

212

ACTIVITATS FINALS10Per repassar

1 Quan arriba la tardor i les fortes plogudes, de vega-des hi ha inundacions que provoquen danys importants. Quines activitats humanes poden provocar o agreujar aquests processos?

2 Completa les frases següents:

a) Les costes de la zona de la serra de Tramuntana de Mallorca es formen a causa de l’acció ____________de la mar sobre les roques __________.

b) Les albuferes i els salobrars es formen a zones de ____________ i tenen aigües ____________.

c) A les coves de les zones properes a la mar hi pot haver ____________.

d) Els torrents de les Balears solen dur aigua durant ____________, després de ____________.

e) Menorca presenta ____________ a la zona nord i ro-ques calcàries a ____________.

3 Relaciona les dues columnes amb fl etxes:

Cala MarEstalagmita Badia TorrentPenya-segat Galeria Aigües subterrànies

4 Cerca a un mapa de la teva illa indrets on es puguin trobar les diferents estructures geològiques estudiades: cova, torrent, badia, platja arenosa, penya-segat, albufera,cala.

5 Indica quin paper (productor, consumidor primari...) tenen les següents espècies a l’ecosistema: eruga d’insecte,papallona, ropit, mostel, pi, voltor negre, dragó, caragol,mata.

6 Indica quines d’aquestes frases són incorrectes i tor-na-les a redactar correctament al teu quadern:

• Les plantes que viuen sobre les dunes tenen les arrels llargues per adaptar-se a la mobilitat del substrat.

• El xiprell és una planta típica de la garriga que té fulles grans per poder captar la llum solar.

• Les roques més típiques de les Balears són les roques plutòniques.

• Les genetes fan el paper de consumidors primaris en els seus ecosistemes.

• La salinitat de la mar balear és més baixa que la de l’Atlàntic.

• Els molins tradicionals de les Balears només servien per moldre blat.

• La major part del consum energètic de les Balears es destina a la indústria.

• Les restes de les posidònies no s’han de retirar de les platges perquè eviten l’erosió de l’arena per part de la mar.

7 Relacions tròfi ques. Uneix mitjançant fl etxes els or-ganismes de les dues columnes. Qui es menja a qui?

Posidònia Algues peixosGavina petits crustacisMusclo bivalve estrella de marCorb marí pagellidaTomàtiga de mar eriçó de marCalamars dofí

8 Relaciona amb fl etxes cada organisme amb el seu grup:

banyarriquer xoriguer o xoric mol·lusccaragol mamífer escorpí auferreret insecteratapinyada aràcnidtortuga rèptil rata cellarda amfi bipuput miriàpodeserpcentpeus

9 Relaciona els elements d’aquestes tres columnes:

Espècie Factor ambiental AdaptacióRomaní manca d’humitat arrels llargues

Borró manca de llum presència d’olis

aromàtics

Lliri marí sòls salins fulles en forma

d’agulla

Pi substrat mòbil planta enfi ladissa

Xuclamel proximitat de la mar llavors amb

teixit esponjós

10 Ompli el quadre següent:

Paper dins l’ecosistema Organisme Ecosistema (productor, consumidor primari, etc.) Geneta

Garrover

Pop

Card marí

Anemone de mar

Calàpet

Posidònia

Esclata-sang

Romaní

Eriçó terrestre

213

ACTIVITATS FINALS10

EL MARÈS

El marès és una roca sedimentària detrítica formada per grans d’arena. Aquesta roca s’ha emprat des de molt antic a les Balears com a material de construcció. Era un roca relativament abundant que s’extreia amb facilitat de les pe-dreres, que moltes vegades estaven situades devora la mar, la qual cosa facilitava el transport de la roca en barques. Molts dels monuments més representatius de les illes estan fets amb aquest tipus de roca. Podries posar exemples en el cas de la teva illa?

Estudiarem més a fons aquesta roca al laboratori:

1. Observarem amb la lupa binocular un fragment d’aquesta roca per esbrinar com són el fragments que la formen: poden ser restes d’altres roques o fragments procedents d’éssers vius, com ara trossos de pues o de l’esquelet d’eriçons, trossos de copinyes, etc. Fixa’t en la forma, el color, etc.

2. Fes un dibuix esquemàtic dels fragments vistos amb l’augment màxim.

3. Indica de quins tipus d’organismes són les restes observades.

4. També farem una observació d’arena de platja d’una zona propera al centre.

Compara el que veus ara amb l’observació anterior. Po-dries deduir com s’ha originat el marès?

5. Per saber quina és la composició química farem un altra prova. Posarem unes gotes d’àcid clorhídric diluït sobre el marès i sobre l’arena (alerta, l’àcid és corrosiu!). L’àcid clorhídric descompon el carbonat càlcic i forma un gas, el diòxid de carboni. Observa amb la lupa el que passa. Podries deduir ara de què estan fets el marès i l’arena?

Precaucions: Les lupes són instruments molt delicats i es podrien fer malbé si hi entrassin grans d’arena o àcid. Per mirar d’evitar-ho, el fragment de marès o l’arena s’hauran d’observar dins una càpsula de Petri tancada, i haurem d’anar alerta que no s’obri.

Per aplicar

11 Cerca postals de la teva illa que recullin diferents ti-pus de paisatges i indica en cada cas les estructures que s’hi observen i el tipus d’agent geològic que les ha forma-des.

12 Construeix cadenes tròfi ques amb el següents orga-nismes:

a) mèl·lera, cuc de terra, fullaraca, xoriguer b) cadàver de ratolí, mosca, calàpet, colobra, grans de

blatc) òliba, somereta, fullaraca, eriçó d) conill, mostel, aglans

13 Observa el mapa de la distribució dels alzinars a les Balears i indica quins són els factors que han condicionat aquesta distribució.

Posa en pràctica

Per investigar

14 Cerca informació sobre les aus rapinyaires de la teva illa, espècies més comunes, característiques adaptatives de la seva anatomia, hàbits alimentaris, problemes am-bientals.

15 Elabora un treball sobre una planta característica d’algun ecosistema de les Balears. Pots trobar informa-ció a Internet (pàgines web recomanades: Jardí botànic de Sóller i http://herbarivirtual.uib.es). En el treball hau-ràs d’indicar-ne les característiques, l’hàbitat, les adapta-cions que presenta, els usos que en fa l’home, etc., i pots il·lustrar el treball amb una foto o un dibuix.

16 Fes un estudi d’un ecosistema proper al teu centre. Indica quines creus que són les condicions ambientals i quin tipus d’organismes són els més característics.

• Lupa binocular • Placa de petri• Marès• Arena

Material

Encinars

Presència d’encina