Les festes religioses

15
FESTES RELIGIOSES MES A MES

Transcript of Les festes religioses

Page 1: Les festes religioses

FESTES RELIGIOSES MES A MES

Page 2: Les festes religioses

ÍNDEX PÀG 3: GENER. L’EPIFÀNIA

PÀG 4: FEBRER. MAHA SHIVARATRI

PÀG 5: MARÇ. DIMECRES DE CENDRA

PÀG 6: ABRIL. PASQUA

PÀG 7: MAIG. MES DE MARIA

PÀG 8: JUNY. PENTECOSTA

PÀG 9: JULIOL. EID AL-FITR

PÀG 10: AGOST. KRISHNA JANMASHTAMI

PÀG 11: SETEMBRE. ROIX HA-XANÀ

PÀG 12: OCTUBRE. EID AL-ADHA

PÀG 13: NOVEMBRE. TOTS SANTS

PÀG 14: DESEMBRE. NADAL

Page 3: Les festes religioses

GENER: EPIFÀNIA

L’Epifània és una celebració d’una gran importànciaper al cristianisme, si bé l’augment de popularitatdel Nadal ha anat fent que en molts llocs anésperdent protagonisme. En les esglésies orientals,però, s’hi ha mantingut millor el pes d’aquesta diadai és la tercera celebració més important de l’any,després de la Pasqua i la Pentecosta. També éstradicional que en aquesta data se celebrinbaptismes.

En el cas de l’església catòlica, la celebració del’epifania no té la mateixa importància, si bé s’haconservat com una de les dates assenyalades delcalendari. Durant aquest dia els fidels assisteixen auna celebració especial a les esglésies, i éstradicional que, després, es faci un dinar en família.En el cas catòlic, la celebració del Baptisme de Jesúsno es fa coincidir amb aquest dia, sinó amb el primerdiumenge posterior al 6 de gener.

És l’arribada dels reis mags

Page 4: Les festes religioses

FEBRER: MAHA SHIVARATRI

Maha Shivaratri, també anomenada "la gran nit de Shiva", és una festivitat popular hindú celebrada cada any en honor del déu Shiva. Se celebra a la nit del dia tretze del mes Phalguna del calendari hindú.

Els fidels dejunen el dia anterior i romanen en vigília durant tota la nit, la qual solen dedicar a la pràctica del ioga i de la meditació.

La festa també sol venir acompanyada de jocs i celebracions populars, que varien en funció de la regió on se celebri la festa. Aquesta festa és considerada un moment bona sort per a les dones.

Page 5: Les festes religioses

DIMECRES DE CENDRA El Dimecres de cendra (dies cinerum) és el

primer dia de la Quaresma en el calendaricatòlic, protestant i anglicà. Esdevé 46 diesabans de Pasqua, es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant, dura 7 setmanes.

Aquest dia pot variar anualment segons se celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.

Aquest dia, que pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, igual que el DivendresSant es posa la cendra als fidels que van a Missa.

Page 6: Les festes religioses

PASQUA

La Pasqua és un període de joia i alegria generalitzada: els cristianscelebren que Jesucrist ha ressuscitat i alhora s'inicien els ritus primaveralsque celebren l'arribada del bon temps i la renovació de la natura després de l'hivern.

La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús. A la Setmana Santa li segueix un període de cinquanta dies anomenat Temps pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecostés.

La celebració de la Pasqua és mòbil entre finals de Març i Abril, però aquest any es celebra a l’Abril.

Page 7: Les festes religioses

MAIG: MES DE MARIA

Forma part de la tradició de l'Església que en molts llocshom dediqui el mes de maig a la Mare de Déu. Us oferim un recull de materials per ajudara tenir Maria més present alsnostres cors, amb un amor que es tradueixi en pràctiquesd’afecte filial.

Page 8: Les festes religioses

PENTECOSTA

és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'EsperitSant sobre els apòstols i l'inici de lluractivitat de l'evangelització, per aixòtambé se la coneix com la celebracióde l'Esperit Sant.

A la litúrgia catòlica és la festa mésimportant després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal.

Page 9: Les festes religioses

EID AL-FITR és una festivitat musulmana que marca el

final del dejuni del mes de ramadà. Idsignifica en àrab "festivitat" i fiṭr significa "purificar"; per això aquesta festasimbolitza la purificació després del dejuni. La festa abasta els tres primersdies del mes de xawwal, on se celebra l'experiència espiritual viscuda durant el mes del ramadà i la força de voluntat i l'esforç per complir el dejuni.

A més, també és el moment de compliramb el deure de fer caritat que és un delscinc pilars de l'islam i, per als musulmansals països on són minoria, és l'oportunitatde mostrar públicament la seva fe, i de compartir-la amb els altres.[

Page 10: Les festes religioses

AGOST: KRISHNAJANMASHTAMI

és una festa tradicional de l'hinduisme que celebra el naixementde Krixna, un avatar del Déu Vixnu. Se celebra a diverses zones del país de maneres diferents

Page 11: Les festes religioses

ROIX HA-XANÀ

El Roix ha-Xanà és el cap d'any al calendarihebreu, se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de tixrí

Aquest mes s'ha considerat el mes en el qualDéu creà el món i és a partir d'aquestacelebració que es conten els anys. En aquestafestivitat es commemora la creació del món (i d'Adam també) tal com està narrada a la Bíblia. Durant la pregària del matí es toca un instrument (el xofar), el qual crida els jueus a la introspecció i meditació, que acaba amb el diadel Yom Kippur. També és conegut com el Diadel Judici o Dia del Record, perquè segons la tradició, aquell dia Adonai jutja els homes. Ésla festa de cap d'any i es predestinen tots elsfets que succeiran durant la resta de l'any.

Page 12: Les festes religioses

EID AL-ADHA és una de les dues celebracions més importants del

calendari islàmic

S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic(i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiua la Meca, cinquè pilar de l'islam

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acted'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos

Page 13: Les festes religioses

TOTS SANTS

Tots Sants és una festa tradicionalcatòlica dedicada al record delsavantpassats que se celebra el dia 1de novembre i que està íntimamentrelacionada amb la festa celebradal'endemà, la del Dia dels Morts o Diadels difunts, el 2 de novembre. Lacreença tradicional és que l'1 denovembre, els vius visiten els morts iel 2 de novembre, els morts visiten elsvius. Aquesta festivitat és una de lesmés antigues en el món cristià.

Page 14: Les festes religioses

NADAL Nadal és la festivitat cristiana que comprèn

el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús.

Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple ésla realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradiciócompartida amb l'Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió.

També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, l'endemà de Nadal, per a poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb quino s'havia pogut estar per Nadal.

Page 15: Les festes religioses

https://es.wikipedia.org/

http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/recursos/calendari_festes_religioses/calendari_religions_2014.pdf

http://opusdei.cat/ca-es/article/mes-de-maig-el-mes-de-maria/