Les empreses necessiten incor-porar més elements tecnològicsper evolucionar i adaptar-se als en-torns del futur més proper, se-gons va quedar reflectit en la jor-nada Cap a la factoria del futur quees va celebrar ahir al Centre de for-mació Pràctica (CFP) de Manresai que va tenir la presència d’unatrentena de participants.

Un dels ponents, Joan Guasch,del centre tecnològic Ascamm, vadestacar que la tendència és queles indústries puguin estar inte-grades en entorns urbans, tinguinun elevat nivell tecnològic i no si-guin contaminants. En aquest sen-tit, Guasch va destacar que si finsara les principals entrades que hihavia en una empresa eren l’e-nergia i les primeres matèries,cada cop tenen més rellevància lesdades que s’han de processar i fanque l’entorn sigui «més complex».Tot i això, per a Guasch, el valorafegit està en la manufactura delsproducte i va reivindicar el paperque ha de tenir la indústria en l’e-conomia europea, on havia estatdel 30% i actualment és del 16%.Tot i això, l’objectiu de la UE és ar-ribar al 20% el 2020. Per aconse-guir-ho, un dels factors que, segonsGuasch, seran molt important ésla innovació. I per aconseguir-hoha de ser «amb una política en laqual el sector públic i el privat va-gin junts, amb models de col·la-boració entre les dues parts».

Pel que fa a les eines per millo-rar el nivell tecnològic, RamonCosta, del Centre d’Innovació pera la Productivitat, va assegurarque la informàtica «ajuda a ser méseficients», ja que «permet auto-matitzar tots els processos quesón estructurats i fa més fàcils elsno estructurats». També va parlarde les noves formes d’organitzaciódel treball i va posar l’èmfasi en elget que gràcies a les eines infor-màtiques i de connectivitat quehan aparegut els darrers anys, laubicació física del treballador éscada cop menys important perquèla rellevància la tenen la infor-mació i el coneixement. I ho fanmés fàcil eines com les videocon-

ferències, els xats o el núvol. D’a-quest últim punt va destacar queemmagatzemar la informació enservidors totalment externs a l’em-presa permet optimitzar costos, jaque s’evita haver de renovar apa-rells i actualitzar programari.

La seguretat informàticaLa necessitat constant de trans-missió d’informació fa que la in-formació interior de les empresessigui accessible des de l’exterior. Ien aquest punt és molt impor-tant la seguretat. Marc Sarrias, del’empresa de desenvolupamentde productes de seguretat infor-màtica Palo Alto, va alertar dels ris-cos que comporta no prendre me-sures. «Innovar s’ha de fer ambprecaució i tenint en compte la ci-berseguretat», va dir Sarrias.

El responsable de Palo Alto vaafegir que fins ara «hi havia un úsde la informació molt intens peròestava continguda a l’empresa.Però amb la hiperconnectivitatels sistemes són accessibles des demolts llocs i tal com es controla es-trictament qui entra al nostre es-pai de producció, s’ha de mirarmolt bé qui es deixa entrar a lesnostres xarxes». La informació deles empreses, va dir, «són espaid’interès per al cibercrim» que«crea malware [programari mali-

ciós] per poder accedir i controlarsistemes». Com a exemples del quepot passar amb una mala protec-ció de les xarxes, va dir que «des defora poden accedir a la teva xarxai encriptar la teva pròpia infor-mació, de forma que deixa de seraccessible per a tu». Per aquestmotiu Sarrias va sentenciar que«en un món 4.0 tot serà més vul-nerable del que ha estat fins ara»motiu pel qual «s’ha de fer una ges-tió integrada de la seguretat».

La fàbrica 4.0 al BagesLa sessió al CFP d’ahir va concloureamb l’exposició de dos exemplespràctics. Un va ser el del grup ba-genc Vilardell Purtí, que va expli-car Albert Mangas. Va relatar comal llarg dels anys el grup establerta Santpedor ha portat a terme in-novació que li han permès entraren nous mercats més enllà delsector de l’automoció i al sectordels implants dentals amb Avi-nent i Core 3D. Mangas va posarl’exemple de Core 3D, la firma delgrup especialitzada a fer pròtesisdentals personalitzades.

Segons Mangas Core 3D és unexemple d’empresa 4.0 perquèd’entrada el mateix client ja intro-dueix la comanda i la forma que hade tenir la pròtesi en el seu siste-ma informàtic. Després, tècnics de

l’empresa ho revisen i es comen-ça el procés productiu. En la fa-bricació, la intervenció humana ésgairebé inexistent, ja que tot es fade forma robotitzada. D’aquestamanera, va explicar Mangas, elglobal del procés és «més eficient,més flexible, s’eviten situacionscaòtiques i els errors i la nostraplantilla té personal més qualifi-cat». A més, va dir, «es redueix eltemps d’entrega, sempre sabemcom estan les comandes i integremel client en el procés productiu».

L’altre exemple que es va expo-sar ahir va ser el de la multinacio-nal Trety. Xavier Pocurull va ex-plicar com la firma, que només tre-balla per al sector de l’automociós’ha reinventat per tal de poder«conviure amb la crisi i guanyarcompetitivitat» en un entorn enquè les vendes s’han reduït a lameitat. La reorganització s’ha por-tat a terme amb el pla FES 15 ambl’objectiu d’optimitzar els fluxos,ocupar menys superfície i millorarl’eficiència del 15%. I asseguraque ho van aconseguir sense ha-ver de portar a terme grans inver-sions. Van haver de reorganitzar lamaquinària que ja tenien per mi-llorar els processos de producció,ja que no podien invertir per in-corporar-ne de nova i també vanagrupar les màquines perquè ocu-pessin menys espai. Un altre can-vi va ser portar la producció que re-queria mà d’obra intensiva a païsosamb costos laborals més reduïtsmentre que els que requereixentecnologia es van traslladar alsentorns amb personal més quali-ficat. I finalment, dels productesque suposen una important des-pesa logística se’n va traslladar laproducció a zones properes a la fà-brica de destinació. Després de lareorganització i de reduccions deplantilla, Pocurull va assegurarque «hem pogut sobreviure i ara jaestem preparats per afrontar unanova època de creixement».

A l’obertura de la jornada, el pre-sident de la Cambra de Comerç deManresa, Pere Casals, va destacarel paper del CFP per tal d’aportarprofessionals formats per a lesnoves necessitats de la indústria.

ROGER JUNYENT | MANRESA

La jornada va congregar una trentena d’assistents

ROGER JUNYENT

Les empreses necessiten incorporar méstecnologia per millorar la competitivitat

Una jornada al CFP de Manresa posa l’èmfasi en la innovació per adaptar la indústria al futur

Les vendes de vehicles usatsvan pujar a Catalunya el 7,2 %fins al mes de maig i van assolir les117.432 unitats, segons dades fe-tes públiques per l'Associació Na-cional de Venedors de Vehicles aMotor (GANVAM).

D’àmbit català, Barcelona vaser la demarcació que va registrarun increment de vendes més granfins al mes de maig, que es va si-tuar en el 8%, seguida de Tarrago-na, amb un increment del 7,6 %,mentre que les demarcacions deLleida i Girona van ser les quemenys creixement van registrar,amb el 5,4% i el 3%, respectiva-ment. El creixement de transac-cions de cotxes de segona mà ques’ha registrat a Catalunya durant elscinc primers mesos del 2014 va sersuperior al del conjunt de l’Estatespanyol, on les vendes de vehiclesusats van créixer el 5,5 % i es vaassolir la xifra total de 690.349unitats.

REDACCIÓ | MANRESA

Les vendes decotxes usats fins al maig pugen el7,2% a Catalunya

El preu de l'habitatge va baixara Catalunya el 0,4 % en el primertrimestre de l'any respecte al ma-teix període de l'any 2013 i, del co-mençament d'any fins al 31 demarç, el preu es va reduir el 0,5 %,segons les dades publicades ahirper l'Institut Nacional d 'Estadística(INE).

A diferència del que va passar aCatalunya, segons l’INE, el preu del'habitatge va pujar a Madrid, PaísBasc, Cantàbria i Balears en elprimer trimestre de l'any respec-te al mateix període de 2013 i vadescendir a la resta de comunitatsautònomes, encara que amb cai-gudes més moderades que les re-gistrades en l'últim trimestre de l'a-ny passat.

En concret, el preu de l'habi-tatge a Espanya va tancar el primertrimestre de l'any amb un descensde l'1,6 % enfront del mateix pe-ríode de l'any passat, la menorcaiguda des del segon trimestre del2010.

EFE | BARCELONA

El preu del’habitatge esredueix el 0,4%durant el primertrimestre de l’any

LA FÀBRICA DEL FUTUR Una jornada celebrada ahir al Centre de Formació Pràctica de Manresa va destacarla necessitat de les empreses d’incorporar, de forma més intensiva, les tecnologies de la informació per guanyarcompetitivitat i estar preparades per a l’entorn del futur més proper

4

Regió7DIMARTS, 10 DE JUNY DEL 201426

ECONOMIA

L'Aeroport de Barcelona vatancar el mes de maig amb3.397.097 passatgers, el 5,5 %més que en el mateix mes del2013, i destaquen els usuarisde vols intercontinentals, quehan augmentat el 9,8%.

5,5%EL PAÍSLA TENDÈNCIALA XIFRA

MarcadorsMÉS DE PASSATGERS

A L’AEROPORT DEBARCELONA

Ajornar el pagament de lescompres fetes amb targetes decrèdit és el 66% més car que através de préstecs personals, jaque comporten una TAE moltmés gran, segons una anàlisi deKelisto.es

?COMPRAR A TERMINI

AMB TARGETA ÉSMÉS CAR

Els analistes financers hanrebaixat les previsions decreixement per a l'economia delBrasil aquest any, que eren del’1,50% fins la setmana passadai que ara s'han situat enl’1,44%.

BrasilELS EXPERTSREBAIXEN LAPREVISIÓ DECREIXEMENT

comunicacio@catpress.cat - 10/06/2014 08:08 - 178.23.208.155

Hemeroteca Dimarts, 10 juny 2014 Identifica't o Registra'tTrànsitTVCartellera

Manresa28 / 15º

Berga29 / 12º

Igualada28 / 15º

VOTI AQUESTA NOTÍCIA Tweet 1

Regió 7 » Economia

Les empreses necessiten incorporar méstecnologia per millorar la competitivitatUna jornada al CFP de Manresa posa l'èmfasi en la innovació per adaptar la indústria al futur

10.06.2014 | 08:13

ROGER JUNYENT | MANRESA Les empresesnecessiten incorporar més elements tecnològicsper evolucionar i adaptar-se als entorns del futurmés proper, segons va quedar reflectit en lajornada Cap a la factoria del futur que es vacelebrar ahir al Centre de formació Pràctica(CFP) de Manresa i que va tenir la presènciad'una trentena de participants.

Un dels ponents, Joan Guasch, del centretecnològic Ascamm, va destacar que la tendènciaés que les indústries puguin estar integrades enentorns urbans, tinguin un elevat nivell tecnològici no siguin contaminants. En aquest sentit,Guasch va destacar que si fins ara les principalsentrades que hi havia en una empresa eren l'energia i les primeres matèries, cada cop tenen mésrellevància les dades que s'han de processar i fan que l'entorn sigui "més complex". Tot i això, per aGuasch, el valor afegit està en la manufactura dels producte i va reivindicar el paper que ha de tenir laindústria en l'economia europea, on havia estat del 30% i actualment és del 16%. Tot i això, l'objectiude la UE és arribar al 20% el 2020. Per aconseguir-ho, un dels factors que, segons Guasch, seran moltimportant és la innovació. I per aconseguir-ho ha de ser "amb una política en la qual el sector públic i elprivat vagin junts, amb models de col·laboració entre les dues parts".

Pel que fa a les eines per millorar el nivell tecnològic, Ramon Costa, del Centre d'Innovació per a laProductivitat, va assegurar que la informàtica "ajuda a ser més eficients", ja que "permet automatitzartots els processos que són estructurats i fa més fàcils els no estructurats". També va parlar de lesnoves formes d'organització del treball i va posar l'èmfasi en el get que gràcies a les einesinformàtiques i de connectivitat que han aparegut els darrers anys, la ubicació física del treballador éscada cop menys important perquè la rellevància la tenen la informació i el coneixement. I ho fan mésfàcil eines com les videoconferències, els xats o el núvol. D'aquest últim punt va destacar queemmagatzemar la informació en servidors totalment externs a l'empresa permet optimitzar costos, jaque s'evita haver de renovar aparells i actualitzar programari.

Doctores están asombrados

Mamá local desvela el secretopara perder 12kg super rápidodesde 39€...

www.cambogia.es

Ford Ka por 5.990 €*

Con Auto-Start-Stop y PaqueteUrban

www.ford.es

Becas Comedor Verano

Este verano garantiza una comidacompleta al día para un niño condificultades económicas

www.educo.org

Publicidad

Comentaris

Per comentar t 'has d'iniciar sessió o registrar-se.

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia i han de complir les Normes de Participació

Decathlon organitza la segona edicióde Pony Day

Notícies d'empresa

Doctores están asombradosMadre de Madrid perdió 12 kg en 4semanas gracias a este método dedieta por sólo €39€...www.cambogia.es

Publicidad

Comentar

Pretén fomentar i apropar la pràctica de l'equitació entreels més petits

Cursos gratuïts de borsa aCatalunya per aprendre ainvertirInversió, espectacle i aprenentatge aparts iguals. Hanseatic Brokerhouse téuna proposta molt...

La segona mà a l´eratecnològicaLes empreses han demostrat ques'adapten ràpidament a les novesnecessitats del mercat

Cafè Arabo obrint-se pas almercat hostaler i internacionalEl fabricant i distribuïdor ha celebratuna mostra per presentar la novagamma de cafès i...

Empreses locals Constitucions Nomenaments Licitacions Subv encions Env ia la tev a notícia

IBEX35 NASDAQ DOW JONES

Més Informació >>

Últ. Dif. Dif.%

11.132,70 -31,40 -0,28%

Subscriu-te Classificats

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Oci Tendències Comunitat Multimèdia Serveis

UUgt xg kuf kc

La jornada va congregar una trentena d´assistents rogerjunyent

Comentar

Passejades en poni

Economia | Redacció | Actualitzat el 10/06/2014 a les 12:01

El CFP debat sobre el futur de laindústriaEl lideratge industrial passa per una fàbrica del futur més sostenible, méstecnòlogica i al servei de la societat

Debat sobre el futur de la indústria del CFP. Foto: CFP

La indústria ha passat de generar el 30% del PIB europeu a generar-ne només el 16%. Experts,empresaris i fins i tot la Comissió Europea debaten com recuperar el lideratge industrial, ambl'objectiu posat en tornar a un 20% del PIB l'any 2020. Ahir, el Centre de Formació Pràctica,juntament amb Ascamm, va organitzar una jornada sobre com ha de ser la fàbrica del futur.Durant tota la tarda, diversos ponents van parlar sobre cap a on va el sector industrial, la fàbrica4.0, i es van presentar exemples d'èxit.

 

Va obrir la jornada el president de Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, que es vacentrar en una idea molt clara: "som i volem continuar essent industrials. La indústria és un pilarfonamental de la societat del benestar".

 

Li va prendre el relleu Joan Guasch, d'Ascamm, que va definir la factoria del futur com una fàbricaintegrada en l'entorn urbà, sostenible a nivell econòmic, social i ambiental, dotada d'alta tecnologia iseguretat i al servei de la societat.

 

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/44448/cfp/debat/sobre/futur/industria

Guasch va fer un recorregut per models de diferents països i per les directives europees quevolen guiar la recuperació del lideratge industrial a través de la lliure circulació de tecnologia dinsd'Europa, d'un canvi de model formatiu perquè el sistema educatiu s'ajusti a la realitat i lesnecessitats industrials, i d'una única política de recerca i innovació que comprometi tant el sectorpúblic com el privat.

 

La sessió també va tractar aspectes més tècnics de l'activitat industrial i que guanyaran pes enels propers anys, com les tecnologies al servei de la productivitat, a càrrec de l'expert del MICProductivity, Ramon Costa, o la ciberseguretat dels sistemes productius, de la qual va parlarMarc Sàrries, de Palo Alto Networks. També es va conèixer l'experiència de dues empreses,Trety i Avinent, que ja han fet el pas cap a la indústria 4.0.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/44448/cfp/debat/sobre/futur/industria

Més de 40 jugadors i exjugadors del club es van unir al partit de final de temporada del ManresaRC La cuina del Centre Sanitari del Solsonès es remodelarà totalment Els alumnes de 4t

d’ESO de l’Escola Paidos viuen una experiència inoblidable Endesa retira i gestiona 830 tonesde residus a la Catalunya Central l’any 2013 El projecte de crear una associació empresarial aSúria es presenta davant de més d’una cinquantena d’empresaris Aturats del Bages animen a

la ciutadania a participar a la Setmana de la Dignitat La festa de l'escuma i l'espectacle del MagLari tanquen la Festa Major de Santpedor Recuperar lideratge industrial passa per una fàbrica

del futur més sostenible, més tecnòlogica i al servei de la societat Una patrulla de la PoliciaLocal de Manresa assisteix un part en un domicili Jordi Preñanosa: “És una exposició

intergeneracional, tots dos compartim una gran passió per la fotografia”

| 11 de juny de 2014 |

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

Bages 10/06/2014

Recuperar lideratge industrial passa per una fàbrica del futurmés sostenible, més tecnòlogica i al servei de la societat

El Centre de Formació Pràctica posa sobre la taula les darreres tendències al sectorindustrial en una jornada sobre la fàbrica del futur.De: Redacció

En un moment de la jornada. Foto: CatPress

La indústria ha passat de generar el 30% del PIB europeu a generar-ne només el 16%.Experts, empresaris i fins i tot la Comissió Europea debaten com recuperar el lideratgeindustrial, amb l’objectiu posat en tornar a un 20% del PIB l’any 2020. Ahir, el Centre deFormació Pràctica, juntament amb Ascamm, va organitzar una jornada sobre com ha de serla fàbrica del futur. Durant tota la tarda, diversos ponents van parlar sobre cap a on va elsector industrial, la fàbrica 4.0, i es van presentar exemples d’èxit.

Va obrir la jornada el president de Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, que es vacentrar en una idea molt clara: “som i volem continuar essent industrials. La indústria és unpilar fonamental de la societat del benestar”.

Li va prendre el relleu Joan Guasch, d’Ascamm, que va definir la factoria del futur com unafàbrica integrada en l’entorn urbà, sostenible a nivell econòmic, social i ambiental, dotadad’alta tecnologia i seguretat i al servei de la societat.

Guasch va fer un recorregut per models de diferents països i per les directives europees quevolen guiar la recuperació del lideratge industrial a través de la lliure circulació detecnologia dins d’Europa, d’un canvi de model formatiu perquè el sistema educatiu s’ajusti ala realitat i les necessitats industrials, i d’una única política de recerca i innovació quecomprometi tant el sector públic com el privat.

La sessió també va tractar aspectes més tècnics de l’activitat industrial i que guanyaran pesen els propers anys, com les tecnologies al servei de la productivitat, a càrrec de l’expertdel MIC Productivity, Ramon Costa, o la ciberseguretat dels sistemes productius, de la qualva parlar Marc Sàrries, de Palo Alto Networks. També es va conèixer l’experiència de duesempreses, Trety i Avinent, que ja han fet el pas cap a la indústria 4.0.

Imprimir | Enviar per email

LA CHICA SALIENTE. LAS TIENDAS TÍPICAS DE BARRIO. #Comestibles #manresa #barcelona #bages #cataluña #españa #art... pic.twitter.com/xQu5I9tVxV

Dalila Abella @DalilaAbella 1h

Tweets

Compose new Tweet…

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=19697&nwl=

1 de 3 11/06/2014 9:11

ESPaNya, 1- HOlaNda, 5 38

La nova Holanda atropellal’Espanya de sempre

L’AMBICIÓ I LA FORÇA FÍSICA VENGEN LA FINAL DEL 2010

G.HORCAJUELO/EFE

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.718DIRECTOR:Marc Marcè i Casaponsa

PREU2,30 EUROS | DISSABTE, 14 DE JUNY DEL 2014

Col·lecció de rellotgesPrimera entrega (home)

AVUI amb el diari

PERNOMÉS8,95 €

L’ALCALDESSA DE SANTACOLOMA GENERA EL CONSENSNECESSARI PERFER POSSIBLEUN RELLEURÀPID I PACÍFICDE NAVARRO29

Polítics i societat civil consideren que la seva aportació al desenvolupamentdel Bages ha estat pobra i insuficient El peatge exagerat, principal retret 2-5

L’autopista de Manresaarriba al quart de segleamb un balanç decebedor

Núria Parlonanunciacandidatura ija és virtuallíder del PSC

SALVADOR REDÓ

Manresa recupera el canonge esmicolat pel focANCORAR L’ESCULTURA A L’INSEGUR PAVIMENT DE LA SEU COMPORTA TRES HORES DE FEINA 7

L’AIATOL·LÀ XIÏTA RECLAMAALS SEUS FIDELS QUE S’ARMINPER FER FRONT A L’AVENÇDELS MILICIANS SUNNITES33

Crida a laguerra santaamb els rebelsa les portesde Bagdad

LLUÍS LLACH APADRINA UNAGRAN V A LA PLAÇA DE LAREFORMA EL DIA 2910

El Bages pelDret a Decidirmuntarà ungran mosaica Manresa

comunicacio@catpress.cat - 16/06/2014 08:07 - 178.23.208.155

TEMA DEL DIADISSABTE, 14 DE JUNY DEL 20142 3

L’autopista Terrassa-Manresa hapassat de llarg del territori, que non’ha tret el rèdit esperat. És l’opiniómajoritària que en tenen, 25 anysdesprés de la inauguració (el 20 dejuny del 1989), agents polítics, eco-nòmics i socials del Bages, encara enactiu o que ho eren en aquell contexthistòric, consultats per aquest diari.

El peatge excessiu s’apunta deforma unànime com a principal fac-tor dissuasiu, que ha fet de l’autopistauna via infrautilitzada i, per contra,ha sobrecarregat la C-55, que en eltram de Castellgalí absorbeix el do-ble de trànsit que els 17.000 vehiclesdiaris de mitjana de l’autopista elsdarrers deu anys. Són menys críticsels que van impulsar l’autopista en elseu dia, tot i que admeten un cert des-engany, però que no atribueixentant a la mateixa via com a condi-cionants externs, com una conjun-tura econòmica desfavorable en mol-tes etapes, o al fet que no s’ha acom-panyat d’altres infraestructures quehaurien fet més atractiva l’autopistai el territori per on passa.

No hem aconseguitatreure el talent que

podria haver vingut»«Ha posat Manre-sa al mapa», peròtret d’això, i d'al-guns beneficis anivell turístic,com Sant Benet,«n'hauríem pogut

treure més profit si no fos per laquantitat de mancances i limita-cions que té». Parla d'un peatge «dis-suasiu, que ens fa menys competi-tius, perquè és una via ràpida «queens ha donat sortida cap al port,però en la direcció contrària no hemaconseguit atreure el talent que po-dria haver vingut». També hi influ-eix la lentitud amb què s'estan des-envolupant els enllaços pendentsamb la B-40, «que permetria anarde Manresa a Abrera de forma ràpi-da sense passar per la C-55 i fariamés atractiva la C-16, però el minis-teri ho té encallat». Segons Casalsl'orografia ha estat un altre impedi-ment, però és un handicap «difícild'arreglar». Diu que «seria més fac-tible desdoblar la C-55», però men-trestant, «es pot tendir cap al lliurepeatge, si no de cop, de forma pro-gressiva», amb reduccions segons eltrànsit a la C-55, o amb avantatgesper a residents i empreses de la co-marca.

Ha fet servei, però noha estat la panacea ni

ha canviat la comarca»Juli Sanclimensera l'alcalde deManresa i diputatal Parlament perCiU quan es va in-augurar l’autopis-ta, que recorda

«com una obra emblemàtica i queha fet molt servei, però que no ha es-tat la panacea ni ha canviat la co-

marca». Sosté que «una autopistaper si sola no canvia res si no hi haaltres factors que hi ajudin, i aquí nohi han sigut». Admet que no haaportat indústria, «però no ha estattant per un problema de comunica-cions com de percepció», en el sen-tit que «Manresa no s'ha acabat deveure mai com a part de la conur-bació de Barcelona». Tanmateix,«ens ha ajudat a connectar-nos ambEuropa», i en això «ha complert, per-què ja es plantejava com una auto-pista de muntanya, i ha donat bonsresultats en la seva continuïtat ambl'autovia fins a Berga i l'eix Trans-versal, que potser no hi serien».Quant al futur, «tothom la voldria defranc, i això és difícil, però s’hauriende poder abaixar preus».

S’ha de convertir en uneix generador de fluxos

econòmics, ara no ho és»«De comunicar,ho ha fet, però pelcost que suposa,penso que no hacobert les expec-tatives amb quèes va pensar, per-

què no té una alta utilització, i a lacomarca no ha generat unes dinà-miques d'ús com podia haver estat».Diu que això s’ha traduït en unes co-municacions per carretera a la co-marca molt complicades, i amb uneix del Llobregat insuficient per altrànsit que hi passa, «mentre al cos-tat tenim una autopista infrautilit-

zada i que no ha acabat d'agafar totel trànsit que es pensava per comu-nicar Barcelona i l'àrea metropoli-tana amb França, de manera que totel flux mercantil continua passantper la comarcal». Per això, «caldriabuscar-hi un equilibri, i aconseguirque l'autopista sigui una via real pera aquest trànsit, i convertir-la en uneix generador de fluxos econòmics,que ara no és». A més, «aquesta au-topista va néixer deficient, amb moltimpacte en el territori perquè es vanvoler estalviar túnels en una zonaamb una orografia complexa, i aixòha portat molts problemes de segu-retat que han obligat a fer modifica-cions». Per això, «cal la gratuïtat coma mínim per a la gent del territori,apostar pel rescat i no per noves in-fraestructures. Fins ara és una car-retera que la comarca només ha vistpassar, molt col.lateral».

Pel que fa al trànsit, elresultat de l’autopista

ha estat molt negatiu»

Pel que fa al tràn-sit, «el resultat d’a-questa autopistaha estat molt ne-gatiu». Per a Sere-na, com a infraes-tructura «va su-

posar un pas molt important, peròes va concebre com una autopistade muntanya que no ha complert lesexpectatives, perquè no ha assumitel trànsit que calia per descarregarla C-55, que ara suporta 10 milionsde vehicles l’any». Ho atribueix «auns preus inassumibles degut a unspeatges massa cars comparat ambels d’altres autopistes», i fruit d’això

«

JOSEP MARIA SERENADIRECTOR DEL MONTEPIO DE CONDUCTORS

«

PERE CASALSPRESIDENT CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

«

JULI SANCLIMENSALCALDE DE MANRESA 1987-1995

«

MONTSE BADIAALCALDESSA DE CASTELLBELL

J.E./D.B. | MANRESA

Personalitats bagenques coincideixen que la C-16 entre Terrassa i Manresano ha respost a l’expectativa de trànsit ni de reactivació econòmica del territori

Polítics i societat civil trobenpobre i insuficient el balançdels 25 anys d’autopista

UN EIX D’ANIVERSARI Divendres farà 25 anys que es va inaugurar l’autopista Terrassa-Manresa, entesa com una via ràpida entre Barcelona, Catalunya Central i Pirineu que aportésriquesa. La connexió hi és, però amb un trànsit escàs i un rendiment mínim per al territori

4

5.000

10.000

20.000

15.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

6.752(6,65 %)

6.962(3,11 %)

7.717(10,85 %)

7.275(-5,73 %)

7.510(3,23 %)

7.983(6,30 %)

7.909(-0,92 %)

8.622(9,01 %)

9.378(8,70 %)

10.471(11,73%)

BALANÇ ANUAL DE LA INTENSITAT MITJANA DIÀRIA (IMD) DE VEHICLES I LA VARIACIÓ PERCENTUAL

6.330

L’EVOLUCIÓ DEL TRÀNSIT A L’AUTOPISTA

comunicacio@catpress.cat - 16/06/2014 08:07 - 178.23.208.155

Regió7

«hauria d’haver desenvolupat unesfuncions importants per al territori,que finalment no hi han sigut».Aquest greuge pot haver fet «que al-gunes empreses, en lloc de venir capaquí, s’hagin ubicat en un altre lloc».I és que «si no poses els mecanismesnecessaris per fomentar el trànsit ique això ajudi a portar empreses,una bona comunicació serveix depoc, perquè una carretera cara pro-bablement sempre serà una via in-frautilitzada». En aquest sentit, Se-rena aposta, primordialment, perdesdoblar la C-55, «però com queara no hi ha diners, es pot invertird’una forma més barata en l’auto-pista, aprofitant que ja està feta, i aixícomençar a treure trànsit de laC-55». Parla de la gratuïtat «per aconductors i empreses del Bages i elBerguedà, i per a la resta, de peatgestous».

Ha complert perquèha situat Manresa a 35

minuts de Barcelona»

Calmet és del pa-rer que l’autopista«sí que ha com-plert perquèManresa semprehavia estat malcomunicada, i la

va situar a 35 minuts de Barcelona».Entén que «una ciutat ben comuni-cada ho té molt millor per atraure tu-risme i comerç», i en aquest sentit,«el polígon de Bufalvent, per exem-ple, té ara una situació immillora-ble». El problema, diu, és que «hi hahagut una crisi horrorosa que no lipermet desenvolupar-se». Pensaque els beneficis de l’autopista s’han

deixat veure a nivell turístic «perquèha portat més gent cap a les zonesde muntanya, i de rebot, també hafet que alguns es parin a la Catalu-nya Central, i fins i tot pot contribu-ir que vinguin expressament». Tam-bé diu que «hi ha hagut més fluxoscomercials, amb nous clients cap ales botigues de Manresa i el Bages».També admet que «no és una auto-pista barata, i té algun traçat perillós,i això són uns handicaps a tenir encompte». Quant a millorar el traçat«ho veig molt difícil, però sí que espodria rebaixar el cost del peatge,perquè ara és una autopista massacara, com a mínim per a la gent delterritori». Diu que si s’aplica aques-ta rebaixa «s’ha d’esperar un aug-ment del trànsit i una millora delssectors comercial i turístic», si bé«això no és obstacle per haver dedesdoblar també la C-55».

Ha estat un bon eix,però han mancat ac-

tuacions per fer-lo rendible»

Admet que «el re-sultat econòmicque se’n podia es-perar no s’ha pro-duït», però pensaque no ha estatuna obra en va, i

que era necessària pel fet que «eramolt reclamada a nivell social, mal-grat que tothom sabia que caldriauna inversió privada». L’aposta era«un bon eix entre Barcelona i París,i hi ha sigut, el problema és que nos’ha acompanyat d’altres actuacionsque l’haurien fet més rendible», enreferència a «una millor connexióferroviària en paral·lel, o una rondasud de Manresa, que enllacés l’au-topista amb la C-55 i l’actual eix Dia-gonal». Fa uns anys «esperàvem queels polígons del Vallès s’escampes-sin com una taca d’oli, i no ha pas-sat, però no per culpa de l’autopista,sinó perquè no hi ha hagut una con-juntura econòmica favorable». Nonomés parla de la crisi actual, sinóde la crisi del tèxtil i de la mineria, odel tancament de Pirelli, «totalmentaliens a l’autopista». Quant a l’a-nul·lació total del peatge la veu«pràcticament impossible, però po-dem esperar una rebaixa, i seria in-teressant no deixar de pressionardes de Catalunya». Com a mesures,planteja la gratuïtat «en hores vall oen dies feiners, que milloraria l’efi-càcia del territori a nivell turístic ieconòmic».

Es volia una via ràpidaper portar inversions

de qualitat a Manresa»En part, Cornet vaparticipar en lespropostes prèviesa l’autopista, «quedes d’aquí esplantejava comuna via ràpida per

portar inversions de qualitat a Man-resa, i que fes de Manresa una ciu-tat ben comunicada i atractiva per aBarcelona». Diu que s’ha aconse-guit el repte d’apropar Manresa iBarcelona, però els objectius nos’han desenvolupat del tot «perquèla conjuntura no hi ha ajudat, i no

només per la crisi actual, sinó per ladavallada de la mineria, de la me-tal·lúrgia, i el tancament de Pirelli».També ho atribueix al peatge, «so-bre el qual no vaig negociar», peròen part era inevitable: «s’havia d’a-mortitzar el túnel del Cadí i acostarBarcelona a la Cerdanya, i potseraixò va precipitar que fos de peatge,però sense el túnel no hi hauria ha-gut autopista». Cornet creu que a ni-vell turístic, i per a les comarques demuntanya, «sí que ha donat moltbons resultats». Quant al futur, «noesperem canvis radicals perquè hiha una concessionària que ha d’a-mortitzar l’obra». És més del parerque «a l’economia local li convindriauna bona xarxa ferroviària, perquètocar l’autopista és massa difícil».

Havia de ser una alter-nativa a la C-55, i no ho

ha estat per l’elevat peatge»Pintó lamenta elfet que aquestaautopista «nohagi estat l’alter-nativa a la C-55com es planteja-va», i ho atribueix

«als elevats peatges, que fan que hihagi un índex molt baix de camionsque hi passin». Per conra, «escol·lapsa la C-55, i tot plegat com-porta uns elevats nivells de sinistra-litat que, per més presència de ra-dars que hi hagi, no es poden evi-tar». Pintó considera que els des-comptes que es puguin aplicar elscaps de setmana no repercuteixenales petites i mitjanes empreses, quecontinuen sotmeses als elevats pre-us dels dies feiners. Diu que això ésun greuge per als camions «que javan prou escanyats, i aquest peatgeels suposa un sobrecost que va molten detriment de la competitivitat deles empreses». Davant d’això, «fatemps que les pimes reclamem lagratuïtat o preus més assequibles al‘autopista per poder ser més com-petitives», i considera que això hau-ria de ser «una mesura immediata»mentre es va projectant el desdo-blament de la C-55, que es preveuper a més a llarg termini. Està con-vençut que aquestes solucions,«més enllà de ser bones per a l’eco-nomia del territori, també aporta-rien més seguretat, perquè la mas-sificació actual de la C-55 es tradu-eix en el sacrifici de vides humanes».

JOSEP MARIA CALMETPRESID. CAMBRA COMERÇ MANRESA 1979-1983

«

«

ESTEVE PINTÓPRESIDENT PIMEC CATALUNYA CENTRAL

«

JOAN CORNETALCALDE DE MANRESA 1979-1987

«

FRANCESC IGLESIASPRESIDENT COMARCAL DEL BAGES 1987-1995

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

10.471(11,73%)

11.844(13,11 %)

13.126(10,82 %)

13.662(-10,2 %)

14.272(8,73 %)

15.548(8,94 %)

16.284(4,74 %)

16.962(4,16 %)

18.639(9,89 %)

20.848(11,85%)

20.239(-2,92 %)

15.556(-9,73 %)

15.223(-2,10 %)

17.071(-4,26 %)

17.832(-11,89 %)

SALVADOR REDÓ

Un vehicle sortint del peatge de l’autopista C-16,a Sant Vicenç, aquesta setmana

comunicacio@catpress.cat - 16/06/2014 08:07 - 178.23.208.155

La traça de la nova via ja oberta al Bages, però encara per asfaltar, l’any 89Una voladura incontrolada va obrir un forat en un habitatge del Pont

TEMA DEL DIADISSABTE, 14 DE JUNY DEL 20144 5

Pujol, Del Pino i Sanclimens, el 1987, en la firma de la concessió a AutemaDelegació bagenca, el 1985, amb el director de Carreteres per demanar l’autopista

REPORTATGE FOTOGRÀFIC: ARXIU/J. SERRA

Primers moviments d’obres

Una via queva tenir dospretendents

Ferrovial, que finalment es va adjudicar laconstrucció i la concessió, competia amb unaproposta de Caixa Manresa i Caixa de Barcelona

urant dècades la cons-trucció d’una autopistafins a Manresa no va pas-sar de ser una espècie de

somni per a polítics i tècnics. Algú,com l’enginyer Victorià Muñoz Oms,s’havia atrevit a preveure aquesta viade comunicació en el pla de carrete-res de l’any 1932, durant la Generali-tat republicana. Un dels principals ani-madors del projecte d’autopista va serJosep Maria Culell, primer com aconseller d’Obres Públiques i PolíticaTerritorial, i posteriorment al capda-vant del departament d’Hisenda.Quan era al davant d’aquella àrea,l’any 1984, amb motiu de la trobada

dels dos fronts de perforació del túneldel Cadí, Culell va animar el grup decapital que feia possible aquella obraperquè tingués en compte l’opció deconstruir l’autopista.

A Manresa, segons consta en les he-meroteques, des d’un primer mo-ment hi va haver unitat per reivindi-car que l’autopista es fes realitat. JosepMaria Calmet, al capdavant de laCambra de Comerç i Indústria, era undels entusiastes de la idea, i el seu suc-cessor en el càrrec, Valentí Roqueta,va heretar les forces necessàries per se-guir engrescant el projecte.

Un dels moments clau del procés vatenir lloc el 29 de maig del 1984, quanprop de setanta entitats i institucionsde Manresa van signar un documenten el qual es demanava al presidentJordi Pujol que es construís aquesta in-fraestructura. Els que demanaven la

nova via de comunicació argumen-taven, en el manifest, que «la densitatde circulació de vehicles que general’eix del Llobregat, així com l’entradaen funcionament [prevista llavors peral cap de pocs mesos] del túnel delCadí fan del tot necessària una milloraqualitativa en les comunicacions en-tre Manresa i Barcelona».

El llavors alcalde de Manresa, JoanCornet, va ser també un dels anima-dors del projecte. A la ciutat hi haviaun ambient de consens al voltantd’aquest tema. La necessitat de revi-talitzar econòmicament i social lacomarca estava en el pensament demolts. Tot i que també alguns sectorspolítics i col.lectius ecologistes ma-nifestaven arguments en contra.

Després de moltes especulacions,el 26 de setembre del 1986 el directorgeneral de Carreteres, Jaume Amat, va

D

EL REPORTATGE

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA

comunicacio@catpress.cat - 16/06/2014 08:07 - 178.23.208.155

g LA VARIACIÓ DE PREUS EN 25 ANYS

BARRERADE MANRESA

BARRERA DEST. VICENÇ-MONTSERRAT

Regió7

Motocicletes imotocicletes amb sidecar

Turismes 2 eixos i 4 rodes

Turismes 2 eixos i 4 rodesi remolc d’un eix sense rodabessona (doble pneumàtic)

Microbusos de 2 eixos i 4rodes, 9 places màxim

Vehicles industrials,furgons, furgonetes i petitscamions de 2 eixos i 4 rodes

Turismes (2 eixos i 4rodes) amb un remolc de 2eixos sense roda bessona(doble pneumàtic)

Vehicles industrials,furgons, furgonetes i petitscamions de 2 eixos ambroda bessona (doblepneumàtic)

Autocars de 2 eixos ambroda bessona (doblepneumàtic)

Turismes 2 eixos i 4 rodesi remolc d’1, 2 o 3 eixos ialmenys un d’ells amb rodabessona (doble pneumàtic)

Vehicles industrials de 3eixos i almenys un d’ellsamb roda bessona (doblepneumàtic)

Autocars de 3, 4 o 5 eixosi almenys un d’ells amb rodabessona (doble pneumàtic)

Vehicles industrials de 4,5 o 6 eixos i almenys und’ells amb roda bessona(doble pneumàtic)

Autogrues remolcant unturisme

De dilluns adiumenge ifestius

1989 2014De dillunsa divendres

Dissabte,diumenge ifestius

De dilluns adiumenge ifestius

1989

1,08 2,13 3,87 0,54 1,07 1,94

2,16 4,25 7,73 1,11 2,14 3,88

3,25 6,38 11,6 1,65 3,20 5,83

3,79 7,45 13,5 1,65 3,74 1,65

2014De dillunsa divendres

Dissabte,diumenge ifestius

El procés de construcció de l’autopistaTerrassa-Manresa es va fer a tota mà-quina per rebaixar terminis i tanta ce-leritat va portar algun incident rellevant.Un dels que ho van ser més es va pro-duir el 6 de juliol del 1988.

Una voladura incontrolada de lesobres va fer caure una pluja de pedresde diferents dimensions sobre el nucliurbà del Pont de Vilomara. En van re-

bre els impactes teulades i vehicles.Una família que era al menjador de casaes va pensar, per uns moments, que ha-via caigut una bomba. L’habitació dematrimoni havia quedat malmesa per-què les pedres havien foradat la teula-da. Miraculosament no hi va haver capferit. Les pedres van arribar al nucli delPont des de centenars de metres des-crivint una llarga trajectòria parabòlicai travessant el curs del Llobregat.

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA

Una voladura incontrolada vafer ploure rocs sobre el Pont

Pujol talla la cinta al peatge, amb el conseller Molins i el president d’Autema

Treballs de construcció dels accessos a Manresa

obrir les pliques dels grups que esta-ven interessats a adjudicar-se l’auto-pista. Per una banda hi havia CaixaManresa –que en aquell moment feiauna aposta arriscada per garantir queel projecte pogués prosperar– junta-ment amb la Caixa de Barcelona; perl’altra, Ferrovial. L’oferta de la cone-guda constructora era més avantatjosaque la de les caixes. Ferrovial deixavael pressupost en 19.150 milions de pes-setes (115 milions d’euros), 253 mi-lions de pessetes (1,5 milions d’euros)menys que l’altra opció. El termini d’e-xecució el fixaven les caixes en 47 me-sos, mentre que Ferrovial el planteja-va en 36; i la concessió, de 45 anys elsprimers i de 35 els segons.

Després d’un temps de parlar-sed’un possible acord entre les dues op-cions, finalment la Generalitat es vadecantar pels avantatges de Ferrovial

al davant de l’oferta de les caixes, lesquals ja havien participat en el túneldel Cadí. L’1 d’abril del 1987, sota lapresidència de Jordi Pujol, es va signaral Palau de la Generalitat l’escripturade la concessió de l’autopista Terras-sa-Manresa a l’empresa Autema, pre-sidida per Rafael del Pino, que a la ve-gada era president de Ferrovial. El pro-cés que va seguir des d’aleshores laconstrucció de l’autopista va ser moltràpid. Al cap de poc més de tres me-sos les màquines ja havien començata treballar. Les promeses que va feraquell 1 d’abril del 1987 el president

d’Autema es van complir. Amb un toirònic, davant les temences que pot-ser no es complirien els terminis, vadir: «no pateixin, complirem i que-darem bé». Les obres es van iniciar ofi-cialment el 15 de juny del 1987, i l’au-topista estava a punt amb un anyd’antelació.

Finalment, el 20 de juny del 1989 elpresident de la Generalitat, Jordi Pu-jol, inaugurava aquest nou traçat depeatge de 33,5 quilòmetres amb elprotocol·lari tall de cinta davant elpeatge. Pujol presentava en aquellmoment l’autopista com una contri-bució al «reequilibri del territori». Elpresident de la Generalitat auguravaque l’eix Barcelona-Tolosa –del qualforma part l’autopista– havia d’acabarsent «una gran via de desenvolupa-ment a l’entorn de la qual creixeran lesindústries, els serveis i els pobles».

Ferrovial va prometre eltermini d’execució de l’obra en tres anys i la va acabarcompletant mig any abans

L’autopista completada

EL MISSATGE D’AUTEMAEl perquè d’un peatge

En els parlaments inauguralsva intervenir Rafael del Pino,

president alhora d’Autema i de Ferro-vial. Del Pino es va adreçar als alcal-des presents fent-los una crida per-què «comentin amb els seus veïnsels avantatges de l’autopista: rapide-sa, seguretat, comoditat... El nostreva ser un acte de fe en el futur deCatalunya, però la inversió s’ha d’a-mortitzar i la nostra única font d’in-gressos és el peatge», va reblar.

L’APUNT

comunicacio@catpress.cat - 16/06/2014 08:07 - 178.23.208.155