L’aigua del futurL’aigua del futur

Què és una dessalinitzadora?

És una fàbrica on converteixen les sals del mar en aigua dolça pel consum humà.

Com funciona?

L’aigua arriba a través d’uns tubs d’impulsió a la planta de la dessalinitzadora que va a parar a un dipòsit on es fa una primera cloració, després l’aigua passa per diferents filtres el que es diu el ‘’pretractament’’.

A partir d’aquí comença el procés d’osmosi que consisteix en bombejar aigua a molta pressió cap a una membrana que atrapa les sals i les impureses de l’aigua bruta per excés de sals, un 55% se n’aprofita. El contingut energètic és molt alt.

On hi ha dessalinitzadores a Catalunya?

A Blanes hi ha la dessalintzadora de la Tordera.

On és previst que en facin?

Aroximadament és previst que es facin dessalinitzadores a Barcelona i al Pla del Llobregat.

Avantatges i inconvenients.AVANTATGES:

-Els avenços tecnològics han permès reduir el consum energètic i l’ús de les energies renovables majoritàriament l’eòlica i la solar.

INCONVENIENTS:

-Un dels inconvenients de les plantes dessalinitzadores és l’alt consum energètic de les instalacions.

-El següent inconvenient són les sals que en surten, l’anomenada “salmorra”, és a dir, aigua o líquid amb molta sal que perjudica la flora marina i s’aboca al mar i també perquè conté productes químics.

-Els detractors de les dessalinitzadores diuen que aquestes tenen una vida relativament curta i per tant requereixen una renovació total, que és molt cara.

-Les dessalinitzadores tenen un impacte sobre el paisatge costaner que pot suposar transmetre la idea que l’aigua és un recurs infinit.

Perquè diem que és l’aigua del futur?

Utilitzem aquesta expressió perquè a mesura que passi el temps s’acabarà l’aigua dels embassaments i rius a causa de qualsevol sequera i haurem de fer servir aigua salada per al consum humà, però una vegada dessalinitzada.

Quina és la teva opinió personal?

Tots els components del grup estem d’acord en que hi hagi dessalinitazadores perquè algun dia no ens quedarà més aigua dolça per fer servir ja que només és un 2% mentre que d’aigua salada n’hi ha un 98%.

Per tant, s’hauran de fer servir les dessalinitzadores i a mesura que va passant el temps hauran de fer més dessalinitzadores.

En que més es basa l’aigua del futur?L’aigua del futur no només són les dessalinitzadores sinó que també hi ha les potabilitazadores i la depuradora.

LA POTABILITZADORA:

L’aigua que arriba al mar va a parar a la planta de la potabilitzadora i s’hi afegeixen diferents reactius químics:

-Diòxid de clor que serveix per eliminar microorganismes.

-Floculants que precipita els metalls pesants.

-Hidròxid de calci que serveix per aguantar el PH de l’aigua.

El reccorregut que segueix l’aigua a la potabilitzadora es el següent:

Aigua bruta passa per l’obra d’arribada i repartiment després passa pels decantadors, a continuació pels filtres de sorra arriba a l’obra de sortida. Torna a passar per uns filtres de carbó actiu i, finalment, arriba a la SORTIDA.

La depuradora.

El recorregut de l’aigua a la depuradora:

1-Bombament i pretractament: a l’entrada de la depuradora l’aigua passa per unes reixes i és elevada, mitjançant bombes, fins al pretractament que consisteix en un desarenador-desgreixador i un canal Parsall on també hi ha un mesurador de cabal. Al final del trajecte se li posa un floculant per pujar el rendiement de la decantació primària.

2-Decantació primària: es duu a terme en tres decantadors circulars on es separen tots el sòlids sedimentables.

3-Tractament biològic: es duu a terme en tres bases de forma rectangular on s’hi afegeix una mica d’aire per un sistema de microbombolla. L’aire es subministra per quatre grans compressors.

4-Decantació secundària i recirculació: en tres decantadors circulars s’aboquen els fangs activats que són col.locats de nou en circulació a les bases de la ventilació mitjançant quatre visos d’Arquímedes.

5-Espessidor: tots els fangs dels decantadors primaris es recullen mitjaçant bombes que passen per uns tamisos rotatius i seguidament a uns espessidors circulars.

6-Digestió Anaeròbica: el fang quan ja ha passat per l’espessidor entra dins de dos grans digestors primaris i es queda uns 30 dies a temperatura constant de 34’5 ºC, sense aire i on té lloc la degradació de matèria orgànica i la formació de biogàs. El fang un cop desfet passa per 2 digestors secundaris on actuen gasòmetres.7-Moter de cogeneració: el biògas produit en el procès de digestió anaeròbia s’utilitza com a combustible en un motor de cogeneració a partir del qual s’obté energia elèctrica, la calor produïda en el procés es recupera i es fa servir per escalfar l’aigua que mitjançant 2 bescanviadors permet mantenir la temperatura necessària per la digestió anaeròbia del fang.

8-Escalfament: el biogas també es pot utilitzar com a combustible en 2 calderes que escalfen aigua mitjançant 2 bescanviadors de calor.

9-Deshidratació: al fang un cop desfet s’hi afegeix un polielectròlic per facilitar la floculació i passen per 3 filtres de banda on s’elimina l’excés d’aigua per deixar-lo en condicions pel transport.

10- Sitja de fang: el fang un cop deshidratat s’eleven mitjançant una bomba a una sitja amb capacitat d’emmagetzemar la producció de fangs d’una setmana. A partir d’aquí es fa el transport cap al destí seleccionat, el fang produit amb la planta depuradora compleix la normativa per tal de ser reutilitzat, tant per usos agrícoles, de compostatge o per revarolitzar terrenys.

Consells per estaliviar aigua.Tant pel fet que l’aigua és un bé natural limitat com pel que costa tractar-la abans i després de consumir-la hem de plantejar-nos que cal ESTALVIAR aigua. A continuació us donem 10 consells per estalviar:

1- Tancar l’aixeta mentre t’ensabones les mans o bé et rentes les dents i un cop està fet això l’obres per esvandir-te les mans o acabar de rentar-te les dents. Ja que si està oberta molt temps pot arribar a gastar entre 150 i 325 litres diariàment.

2-Dutxar-se en comptes de banyar-se ja que per banyar-se s’ha d’emplenar molt més la banyera i es gasta molta més aigua que no pas amb la dutxa.

3- Procurar tancar bé les aixetes ja que una aixeta gotejant pot arribar a perdre 30 litres diariàment.

4-Posar la rentadora quan tenim prou roba per omplir-la.

5- Per rentar el cotxe no cal tenir una mànega constanment oberta ja que amb una esponja i una galleda ja en fas prou.

6-Quan fas servir el WC a l’hora de tirar la cadena si tens dos botons tira el que gasta menys aigua si no es necessari tirar l’altre.

7-A l’hora de rentar els plats en compte de rentar-los a mà i anar gastan aigua posa el rentavaixellas quan tinguis prous plats per rentar.

8-Si et sobra aigua de algun lloc la pots fer servir per regar les plantes o altres coses en compte de tirar-la.

9- Si tens piscina no la buidis i la emplenis constanment sino que emplenala una vegada i posa un plàstic a sobre i aixi estalvies aigua.

10- En compte de regar amb espersors el jardí ho pots fer amb una mànega o regadera.

Gràcies a tots aquests consells pots estalviar aigua i evitar que se’ns acabi tan aviat, si seguiexes aquests consells ajudes al medi ambient a no quedar-se sense aigua.

Aquest treball ha estat fet per:

-SANDRA GARCIA

-ADAIA TEJERO

-ALBERT GUEVARA

-SERGI BORRELL