Les coves de sant Oleguer

Als anys 40-50 la industria tèxtil havia crescut molt i per això hi havia

molts llocs de treball i moltes persones van venir a Catalunya de molts

llocs d’Espanya per treballar-hi. Però la situació de postguerra en què

estaven en aquella època va fer que el preu dels materials de

construcció es fessin molt alts i per això nomes la gent amb molts

diners podia construir cases i amb el sou que guanyaven les persones

que havien vingut a treballar a les fabriques tèxtils no tenien prou per

comprar o fer-se una casa. Per això, van excavar les petites muntanyes

que hi havia al costat del riu Ripoll per fer-se coves on viure i no els

importaven els molts perills que tenia viure en aquestes condicions.

No pensaven viure sempre en les coves sinó que volien aconseguir

suficients diners per fer-se o comprar-se una casa. Per això, les coves

eren provisionals però amb el sou que guanyaven haurien d’esperar

tres o quatre anys abans de poder comprar-se o fer-se una casa sense

comptar amb els diners que haurien de gastar per comprar menjar,

aigua potable, robes... A l’any 1952 l’alcalde va començar a fer

habitatges per a les persones de les coves però fins al 1958 van viure

persones a les coves i fins al 1962 hi havia persones que vivien en

barraques al costat del riu perquè no havien estalviat suficients diners

per fer-se una casa. Però per desgràcia al 1962 el riu va fer una gran

pujada del seu volum i van morir moltes persones. Actualment hi ha

només cinc coves perquè es puguin veure i estan tancades amb barres

de ferro per seguretat.