És una comunitat que vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d’un vincle comú (un ofici, una devoció...). Els components de les confraries s’anomenen confrares. Ser confrare vol dir ser germà.

Les primeres confraries apareixen a l’època de l’Edat Mitjana.

L’objectiu fonamental era fomentar el vincle entre els membres.

Aconseguir la protecció del sant patró sobre els confrares.

Promovia la pràctica religiosa entre ells.

La confraria es constitueix a partir d’un decret de l’autoritat eclesiàstica competent (bisbe, papa…) i manté la seu en una església.

A Maó hi ha 7 confraries: Viacrucis (Sant Francesc), La Soletat, Sant Corneli (els centurions) i El Sant Sepulcre (Santa Maria), Sant Pere Apòstol (La Concepció), La Sang (Sant Josep), La Pietat i Sant Joan Evangelista (El Carme)

Jo form part des de que tenia un any de vida, de la confraria del Viacrucis de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Maó. Va néixer l’any 1942.

Està formada per una junta directiva (vocals, secretari, síndic, tresorer, president, vicepresident i consiliari), la coneguda banda de tambors i cornetes, que tant ens agrada escoltar durant les processons, i la resta de confrares.

Sens dubte, són els actes principals de les celebracions de la Setmana Santa. Els confrares vestits amb l’hàbit surten pels carrers portant els seus passos. A Maó, sortim tres dies:

La primera processó i la més important per a nosaltres, és la de Diumenge del Ram, perquè comença des de la nostra església. Podríem dir, que és l’acte més important de l’any. Aquest dia sortim amb el pas de Jesús Natzarè amb la creu i l’Oració a l’Hort.

La segona és el Divendres Sant, la del Sant Enterrament de Jesús. Surt des de l’església de Santa Maria, i nosaltres, portam l’estimada Verònica, que representa quan Maria Magdalena va eixugar el rostre de Jesús, de camí a la seva crucifixió.

PROCESSÓ DEL VIA CRUCIS

Confraria Viacrucis L’horació a l’hort

També surt una petita representació dels centurions de la confraria de Santa Maria i alguns passos petits com la corona d’espines.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Sant Joan Evangelista juntament amb Nicodemo i Josep D’Arimatea

Caiguda de Jesús amb el Cirineu

El matí del diumenge del Ram es beneeixen les palmes després de la missa, recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem, quan el van rebre amb rams i palmes. No és bén propi dels confrares però és el primer acte important de la Setmana Santa.

Vull destacar, abans de sortir a la processó del Diumenge del Ram, que nosaltres feim a dins de l’església el “via-crucis” o camí cap a la creu. És una missa, on tots els confrafres anem vestits amb l’hàbit, sense carapulla, i donem la volta sencera a tota la parròquia representant les catorze estacions del camí que va fer Jesús fins a la seva mort. Es molt polid, perquè es fa cantant.

Una altra cosa que m’agrada, és anar a fer guàrdia a la Verònica amb el meu pare.

Això es realitza durant la nit del dijous Sant, després de la missa i el matí de Divendres Sant. Ens posam davant del pas, vestits de confrares, més o manco una mitja hora. També solem visitar la resta de les esglésies de Maó.

La darrera processó que es duu a terme a Maó és “La Trobada”. El dia de Pasqua surten els confrares vestits de carrer, sense l’hàbit, i els dos passos parteixen de diferents llocs, fins que es troben mare i fill a la plaça Constitució.

Això simbolitza la primera

vegada que es varen veure la Verge Maria i

Jesús, després de la seva resurreció.

Una volta finalitzada la pasqua, una tradició de totes les confraries, és la peregrinació a la muntanya del Toro a peu. A la nostra confraria, partim a la matinada des de Sant Francesc i el matí celebram una missa tots junts i després un bon berenar. Jo hi vaig amb bus, a l’endemà, però qualque dia, probaré d’anar-hi a peu.

Aquesta època de l’any és molt tradicional per a la meva família, sobretot per al meu pare que ho ha viscut des de molt petit. Sempre jugava a que portava el pas amb un vell futbolí i una pepa que feia servir de figura religiosa, i ell ens ho ha transmès a la meva germana i a jo.

Per acabar l’exposició us ensenyaré el nostre hàbit : El vestit és blanc i amb botons i

cinturó verds. Carapulla blanca (menors de 16 anys,

aspirants a confrares) Carapulla verda ( més de 16 anys,

amb una creu brodada d’or) Guants blancs i sabates fosques

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ I

BONA PASQUA!!