Les comunicacions des de 1600a.c fins ara.

Des de quan existeixen l'alfabet?

El nostre alfabet ve d'un poble antic anomenada Feneci, cap al 1600 aC. I de poc a poc diverses cultures han anat modificant les lletres fins arribar actualment.

Les primeres comunicacions que van existir entre ssers humans noms va ser simplement uns missatges orals i gestuals entre diferents individus

Desprs es van inventar altres formes de transmissi com:-comunicacions visuals amb superfcies reflectants.-Espills-Focs i llums-Comunicacions sonores amb tambors o altres elements de percusi.

L'escriptura

Ms tard es van inventar l'escriptura, el missatge era reflectit sobre un mitj material (papil, taullets d'aigila, de fusta i de vegades recoberts de cera per una cara, pergam o paper). Aix el missatge poden transportar en qualsevol transport al lloc que volem portar.

L'any 1439, Johannes Gutenberg va encunyar les lletres sobre unes matrius mbils de tipus impremta.

L'any ms tard, 1873 la companyia Rremington crea la primera mquina d'escriure.

Eines de comunicaci cap al segle XIX

Telgraf

En 1837, Cooke i Wheastone va crear primer telgraf , i Morse patenta el seu codi, de punts i ratlles, que amb poques modificacions encara s'utilitza.

Telfon

En 1876, Graham Bell i Elisha Gray, per separat van patentar el telefon elctric. Les primeres centrals telefniques va funcionar en 1878.

Fongraf

En 1877, Thomas Alva Edison inventar el fongraf de manovella, capa de gravar el so sobre un cilindre recobert de estany o de cera dura.

Gramfon

El gramfon va ser el primer sistema de gravaci i reproducci de so que va utilitzar un disc pla, a diferncia del fongraf que gravava sobre cilindre. Aix mateix va ser el dispositiu ms com per reproduir so gravat des de la dcada 1890 fins a finals de la dcada de 1980. Va ser patentat en 1888 per Emile Berliner.

Segle XX

Rdio

La rdio s la transmissi de senyals mitjanant la modulaci d'ones electromagntiques amb freqncies per sota de les de la llum visible. La radiaci electromagntica es propaga per mitj de camps electromagntics oscillants que travessen l'aire i el buit de l'espai.

Televisi

La televisi abreujat TV, s un sistema de telecomunicaci per a l'emissi i per a la recepci de sons i d'imatges en moviment a distncia. El terme tamb ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programaci televisiva.

Magnetfon

Un magnetfon s un aparell d'enregistrament magntic de sons, basat en la imantaci permanent d'un suport, generalment una cinta magntica en bobines o en cassets.

Magnetoscopi

El magnetoscopi (que prov de la uni entre magneto- i -scopi) s un aparell utilitzat per a gravar imatges en moviment en cinta magntica. Tamb s conegut com a VTR (acrnim de l'angls Video Tape Recorder) i VCR (Video Cassette R ecorder), quan la cinta ve en una casset, com les cintes d's domstic. Moltes vegades s denominat segons el format de gravaci o com a vdeo.