Les Ciutats Medievals

Autors: Alumnes de 2n ESO

Assignatura: Socials Tema 2

Professor: Albert Ferrarons

Curs: 2011/2012

Rotació triennal:

Es divideix el camp en 3 parts.

A una part es plantava un

tipus de conreu, a la segona

part un altre tipus de conreu i

la tercera es deixava en

guaret (descans).

Cada any, s’anava rotant.

Amb aquest sistema,

s’aprofiten 2/3 del camp.

Rotació triennal

Millors eines

Arada Normanda (amb rodes)

Dalla

Molí fariner hidràulic

Molí de vent

Les ciutats no eren regulars, el edificis es construïen al primer lloc que

es podia.

A mesura que la

ciutat creixia, les

muralles s’amplia-

ven.

Plànol de les 3 Muralles de

Barcelona

Plànol de les 3 Muralles de Barcelona sobre el traçat actual de la ciutat

Els carrers eren molt estrets i irregulars.

La zona més important era la plaça,

que és on estava l’església major i el mercat.

Les condicions higièniques eren molt dolentes:

Les persones vivien amb animals.

Les cases estaven molt juntes.

No hi havia clavegueram.

La brutícia provocava malalties.

Hi havia molta diferència entre les cases dels

nobles i les cases dels no privilegiats.

Els incendis eren freqüents perquè s'utilitzava

fusta en la construcció de les cases.

Incendi de la

ciutat de Londres

Reconstrucció digital d’una

ciutat medieval

Les cases del privilegiats solien ser de

pedra i tenien dues plantes:

Planta alta: hi havia les habitacions, el

saló, la cuina i una petita capella.

Planta baixa: hi havia un pati on es

trobava el celler, un graner on es

guardava el menjar dels animals i els

estables.

Les dones decoraven les cases i tenien

servei: cuiners, servents...

Les cases del poble eren de

fusta i tova.

Aquestes cases estaven fetes

de materials inflamables: es

podien cremar fàcilment.

Els llits solien ser grans i hi

dormia tota la família. Els

matalassos eren de palla.

Els artesans eren el sector més nombrós a les

ciutats.

• Les seves cases tenien

dues plantes:

• A la planta baixa, hi

havia el taller – botiga.

•A la planta alta, hi

havia les habitacions.

•Podia haver-hi també

golfes on també s’hi

treballava.

Els gremis eren agrupacions de treballadors

d’un mateix ofici.

Gremi de

sastres

Gremi de

sabaters

Tots els artesans d’un

gremi solien tenir els

seus tallers al mateix

carrer.

Per això, avui alguns

carrers conserven el

nom del gremi

medieval.

La funció dels gremis era regular i controlar:

Els preus.

Els horaris.

La qualitat dels productes.

Els treballadors de cada taller.

D’aquesta manera, no hi havia competència entre els

artesans.

Un taller artesà estava format per:

Mestre: amo del taller.

Oficial: treballador expert. Rebia un petit salari.

Aprenent: jove que aprenia l’ofici. Vivia a casa del mestre.

El negoci es passava de pares a fills.

L’aprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o seguir

sempre amb el mestre.

• A les ciutats, el comerç es feia al mercat, que

estava a la plaça central. Als mercats, hi anaven els

pagesos per a

intercanviar els seus

productes agrícoles i

ramaders.

A algunes ciutats, el

mercat es feia uns dies

determinats de la

setmana.

Les fires eren mercats

periòdics (es feien només

un cop cada cert temps)

on es compraven i venien

grans quantitats de

productes.

Es feien fora de la ciutat i

hi anava gent de totes

bandes.

Als mercats i les fires,

hi havia moltes

monedes diferents.

Hi havia persones als

mercats que

s’encarregaven de

canviar les monedes:

eren els canviadors.

Monedes de la Corona de Castella

Monedes de la Corona d’Aragó

Qui eren els burgesos?

Els burgesos eren persones riques, però no

privilegiats, per molts diners que tinguessin.

Es dedicaven el comerç i les finances: eren

mercaders, banquers, comerciants, prestamistes,

canviadors...

No eren privilegiats, però tampoc depenien de cap

senyor feudal.

Reclamaven participar en política, ja que

consideraven injust, no poder participar-hi malgrat

les seves riqueses.

A les ciutats, també hi vivien

minories socials. Per exemple,

els jueus, una minoria

religiosa que vivien en barris

aïllats, anomenats calls.

Carrers del call jueu de Barcelona

Imatges del call jueu de Girona, el

més important de Catalunya

Les ciutats estaven governades

pels privilegiats, que feien

assemblees per decidir sobre els

assumptes de la ciutat.

Ajuntament: era l’edifici on feien

les assemblees.

Batlle (alcalde): era el cap de

l’assemblea.

Façana de l’Ajuntament medieval de

Barcelona, anomenat Casa de la Ciutat

Com es governava a Barcelona?

El Consell de Cent era la institució

de govern de Barcelona, és a dir,

era l’assemblea de 100 privilegiats

de la ciutat que es reunien al Saló

de Cent de l’Ajuntament per decidir

sobre els assumptes de Barcelona.

Actualment, el Consell de Cent és el

nom d’un conegut carrer de la

ciutat.

El Saló de Cent

A finals de l’Edat Mitjana, els clergues deixen de ser els únics

que sabien llegir i escriure.

A les grans ciutats, moltes escoles es van convertir en

universitats.

A Europa, les més destacades

van ser:

La Universitat de Bolonya (Itàlia).

La Universitat de París (França).

La Universitat d’Oxford (Anglaterra).

Universitat d’Oxford

Aquest canvi en els coneixements va

ser gràcies a les obres filosòfiques de

l’Antiguitat (dels grecs i romans), que

s’havien perdut i van tornar a arribar

a Europa a través de les traduccions

àrabs.

Tot i això, els estudis a les universitats

eren molt llargs i només una petita

part de la població es podia

permetre estudiar a una universitat.

A Catalunya, també es va crear una universitat a

l’Edat Mitjana: la universitat de Lleida.